Xavier Fernandez Biologia

Examens 1r Batx B

Tema 1: L’arbre de la vida

1. L’origen de la vida.
Primeres hipòtesis (Antiga Grègia (800 a.C - 200 a.C)
Els filòsofs naturalistes es van concentrar a l’Antiga Grècia i es poden dividir
en 2 grups:
❏ Interès per factors evolutius (fixistes, creacionistes, catastrofistes,
evolucionistes…)
❏ Interès per identificar el material primitiu que va donar lloc a la vida (ex:
Plató i Aristòtil pensaven que la matèria vida procedeix de la matèria inerta).

Hipòtesis de l’Edat Mitjana (s.V - s.XV) i fins al s.XIX

Es mantenen les idees Aristotèliques i una forta onada d’idees creacionistes
(concepcions religioses).
❏ Teoria de la generació espontània: La matèria viva es crea
espontàniament a partir de la matèria no viva (matèria orgànica en
descomposició).

Hipòtesis de l’Edat Mitjana (s.V - s.XV) i fins al s.XVII

❏ Experiment de Redi: Va refutar mitjançant un experiment la teoría de la
generació espontània
Va col·locar bocins de carn a l’interior de diversos flascons. En va deixar
alguns d’oberts (flascó 1), alguns tapats hermèticament (flascó 2) i altres
coberts amb una gasa (flascó 3).
Resultat: en els tres tipus de recipients s’observa la putrefacció de la carn.
Només en el flascó obert s’hi observen larves de mosca a la carn i al flascó 3
hi ha larves damunt de la gasa.
❏ Experiment de Pasteur: Va fer un experiment per rebatre alguns
investigadors que afirmaven ser capaços de generar vida de forma controlada
a l’interior d’un recipient.
Va col·locar un brou bullit a l’interior d’un matràs en forma de coll de cigne.
Després de bullir-lo molt temps el brou queda estèril (sense
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

microorganismes). A un dels matrassos li va tallar el coll.

Resultat: al matràs amb coll de cigne, el brou pot mantenir-se estèril de
forma indefinida. Al matràs amb el coll tallat, s’hi observa creixement de
microorganismes.

Avenços del S.XX

❏ 1922 Oparin i Haldane publiquen l’”Origen de la vida” (síntesi abiòtica o
quimiosíntesi)
❏ 1953 Miller i Urey comproven la hipòtesi d’Oparin i Haldane amb un
experiment al laboratori

Experiment de Miller i Urey:

Van reproduir un aparell tancat que contenia dues cambres. La primera
simulava l’atmosfera primitva (sense O2 ) formada per metà, amoníac, aigua i
hidrogen i la segona cambra simulava un “oceà” d’aigua (en evaporació).
Durant una setmana, van sotmetre l’atmosfera a descàrregues elèctriques,
com si llampegués. En analitzar el contingut del model d’oceà, hi va identificar
compostos orgànics, entre ells, alguns aminoàcids. Aquesta acumulació de
molècules orgàniques a l’oceà seria el “brou primitiu”.

Síntesi abiòtica i evolució de la vida

L’atmosfera primitiva reductora (CH4, NH3, H2Ov, H2, He, Ne) i en condicions
anaeròbiques (Sense O2) rep descàrregues elèctriques que trenquen
molècules i es produeixen combinacions.

Es formen molècules orgàniques

El vapor d’aigua es condensa i precipita a l’oceà contenint les molècules

orgàniques: caldo primitiu

Porcions del caldo primitiu queden aïllades dins de membranes (primers

organismes)
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

Organismes heteròtrofs anaeròbics -> autòtrofs fotosíntetics (generen O2)

Equilibri de la composició atmosfèrica (O2, CO2, H2Ov) -> Es produeix O3

(ozó)

2. L’arbre de la vida.
Evolució filogenètica
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

3. Taxonomía i nomenclatura.
Taxonomia
Per a classificar els organismes s’utilitzen les categories taxonòmiques
següents:
Regne - Filum - Classe - Ordre - Família - Gènere - Espècie

Nomenclatura
És necessari utilitzar un sistema internacional. Noms en llatí →
NOMENCLATURA BINOMIAL. Linné

Espècie: Conjunt d’individus que s’assemblen entre ells, que es poden

reproduir entre ells i tenir una descendència fèrtil amb la limitació de que els
organismes tinguin reproducció sexual.
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

Tema 2: Funcions vitals en

animals
2.1 Funcions vitals en animals.
Les funcions que realitza un ésser viu son les funcions vitals:

- Nutrició: Conjunt de processos necessaris per captar la matèria i energia,

necessària per a que l’organisme creixi, mantingui les seves estructures i
desenvolupi tota activitat. Tenim els autòtrofs (productors) i els heteròtrofs
(consumidors).

- Relació: La coordinació és la funció mitjançant la qual els éssers vius

organitzen les respostes als estímuls que reben de l’exterior o del seu propi
medi intern. Pot ser nerviosa o endocrina.

- Reproducció: És la generació de nous individus. Hi ha dos tipus de

reproducció, la reproducció asexual i la reproducció sexual.

Nivells d’organització en animals

Un animal està format per un conjunt de cèl·lules que s’estructuren en teixits
que, a la vegada, s’integren per formar els òrgans i els aparells i sistemes.

Relació evolutiva
Organització cèl·lula-teixit (animals radials com cnidaris)

Organització teixit-òrgan (animals com cucs plans amb simetria bilateral)

Organització òrgan-sistema (a la resta d’animals)

 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

Aparells i sistemes

2.1.1 Nutrició en animals

Totes les espècies del regne animal són organismes heteròtrofs, això vol dir
que no poden sintetitzar els seus propis nutrients a partir de molècules
inorgàniques, han de fer-ho a partir de matèria orgànica ja elaborada
(procedent dels productors).
Segueixen diferents estratègies alimentàries (carnívors, hervíbors, omnívors,
detrívors, filtradors)

El procés d’incorporació de nutrients en els animals inclou dos processos

diferenciats però relacionats:
❏ Funció digestiva (glúcids, lípids, àcids nucleics i proteïnes) - APARELL
DIGESTIU
❏ Funció respiratòria (incorporar O2 i eliminar CO2 ) - APARELL
RESPIRATORI

A més, hi ha altres aparells implicats, sobretot en organismes més complexos:

❏ APARELL CIRCULATORI: com més complex és l’organisme més difícil és

transportar l’aliment a les cèl·lules i per això a nivell evolutiu s’ha afavorit
l’aparició de sistemes circulatoris.
❏ APARELL EXCRETOR: les substàncies de rebuig són expulsades a través de
l’aparell excretor.
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

La funció digestiva en animals superiors i més complexos consta de quatre

etapes diferenciades:
❏ Captura i ingestió
❏ Digestió
❏ Absorció
❏ Egestió

La funció digestiva en animals senzills:

❏ Porífers: Les esponges tenen unes cèl·lules especialitzades
❏ Cnidaris: Les meduses i altres espècies del grup fan una digestió
mixta (extracel·lular i intracel·lular). Tenen parts especialitzades.

2.1.2 Relació en animals

Podem diferenciar dos tipus de funció de relació:

❏ Organisme amb el medi extern: percepció sensorial (receptors sensorials),

el pas pel sistema nerviós i l’elaboració de la resposta (òrgans efectors com la
musculatura o glàndules).
❏ Òrgans-sistemes del propi organisme: hi intervenen els sistemes de
coordinació: sistema nerviós (regulació ràpida i a curt termini) i sistema endocrí
(regulació lenta i a mitjà-llarg termini).

El sistema sensorial permet als animals conèixer el medi que els rodeja.
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

El sistema nerviós és capaç d’enviar senyals d’un extrem a l’altre del cos en
una fracció de segon.
estímul intern o extern → processar la informació → elaborar una resposta

El teixit nerviós està format per les:

- Neurones: S’encarreguen de transmetre l’impuls nerviós de neurona a
neurona fins a una cèl·lula efectora. Ho fan a través de la sinapsi (unió de 2
neurones).

- Cèl·lules de la glia: Asseguren el suport, l’alimentació i l’aïllament dels axons

per assegurar la transmissió de l’impuls nerviós.
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

El sistema nerviós dels invertebrats varia segons la complexitat dels

organismes.

El sistema nerviós dels vertebrats és el més complex dins el regne animal.

Les parts principals són:
❏ Medul·la espinal protegida per les vèrtebres (columna).
❏ Encèfal protegit pel crani: està format pel cervell, el cerebel i el bulb
raquidi. Ambdós estan envoltats per un sistema de membranes, anomenat
meninges.
SNC -> Format per l’encèfal i la medul·la espinal.
SNP -> Ganglis i els nervis perifèrics.

El sistema endocrí està compost per glàndules i/o cèl·lules endocrines que
produeixen hormones.
Les hormones són molècules que permeten la senyalització química. Són
sintetitzades a les cèl·lules endocrines i les cèl·lules que reben el missatge
hormonal són les cèl·lules diana.
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

SISTEMA ENDOCRÍ EN INVERTEBRATS

❏ Cnidaris i cucs plans no segmentats: no tenen un sistema endocrí definit.
Tenen cèl·lules neurosecretores que alliberen substàncies amb activitat similar
a les hormones.
❏ Anèl·lids, mol·luscs, artròpodes i equinoderms: el paper de les hormones
és més important en el control del creixement, la regeneració, la pressió
osmòtica, el balanç iònic, regulació del metabolisme…

SISTEMA ENDOCRÍ EN VERTEBRATS

Es bastant similar en tots els grups de vertebrats.

2.1.3 Reproducció en animals

La reproducció pot ser de dos tipus:

❏ Asexual: no hi ha estructures reproductores especials. Només es necessita

un progenitor per generar una descendència idèntica.
❏ Sexual: es necessiten cèl·lules especials, els gàmetes, que es fusionen
(fecundació) per donar el zigot. Així doncs, són necessaris dos progenitors de
diferent sexe. La descendència és genèticament única gràcies a la
recombinació genètica que es dona en la meiosi (divisió cel·lular). IMP per
l’evolució i les adaptacions.

❏ En invertebrats: Alguns d’invertebrats (cnidaris, anèl·lids,

equinoderms…) es poden reproduir de forma asexual però només en situacions
que cal assegurar un ràpid creixement poblacional.
❏ En vertebrats: Tots tenen reproducció sexual.
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

Detalls de la reproducció sexual

1.- Gametogènesi

2.- Fecundació o fertilització

a. Externa: expulsió dels dos tipus de gàmetes al medi exterior.
b. Interna: contacte directe entre els dos individus de diferent sexe.

3.- Estratègies reproductores

a. Oviparisme:
b. Ovoviviparisme:
c. Viviparisme:
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

Tema 2.2: Funcions vitals

en plantes
Classificació del regne de les plantes

Evolució del regne de les plantes

Fa aproximadament uns 485 milions d’anys van aparèixer els briòfits, 60
milions d’anys després, van sorgir els pteridòfits. No gaire més tard, surten les
gimnospermes. De forma lenta, van sorgir més gimnospermes i fins fa 150
milions d’anys va néixer l’angiosperma.
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

Nivells d’organització de les plantes

1. Cèl·lula (vegetal): Eucariota, orgànuls específics.
2. Teixits: Definitius (xilema i floema).
3. Òrgans: Fulla, tija, arrels, fruits, llavors i flors.

Nutrició de les plantes

Son autòtrofs fotosintètics.
Utilitzen la llum solar per fer la síntesi d’hidrats de carboni amb el procés de
fotosíntesi.

ATP: Molècula portadora de la energía primaria per a totes les formes de vida.

❏ Plantes briòfits: no tenen teixits ni òrgans veritables. Tenen cèl·lules

especialitzades
❏ Plantes cormòfits: tenen teixits i òrgans conductors veritables.
1. Absorció d’aigua i sals minerals a través de les arrels i distribució a la resta
de la planta a través del xilema (saba bruta).
2. Es donen les reaccions químiques fotosintètiques (captació de la llum i
fixació del CO2 a les fulles) i s’obtenen els hidrats de carboni.
3. Les substàncies orgàniques es transporten en una dissolució aquosa (saba
elaborada) des de les fulles fins a tots els òrgans vegetals a través del floema.

A part de la fotosíntesi (capta CO2 i allibera O2 ), les plantes també fan la

respiració (capta O2 i allibera CO2 ). Aquesta funció la fan a través dels
estomes que es troben a les fulles.
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

Relació de les plantes

Les plantes responen tant a factors externs com interns.
❏ Factors externs: estímuls com temperatura, llum, gravetat, humitat…
❏ Factors interns: regulació del metabolisme i del creixement.

Hi intervenen les fitohormones, que bàsicament ajuden a la planta a adaptar-se

al entorn. Aquestes son:
- Auxines: Induir l’elongació cel·lular i regular la permeabilitat de la
membrana.
- Citoquines: Allagament, cel·lular i divisió cel·lular. Trencament de la
pausa. Estimulació de la síntesi d’enzims. Retard de la senescència.
- Gibberel·lines: Allargament de la tija i la gemminació, dormició i floració.
- Àcid Abscísic: Dormacia dels borrons, adaptació de la secada i regulació
de l’estrès hídric.
- Ètile: Maduració dels fruits, maduració de les flors i formació d’arrels
adventícies.

Auxines i fototropisme:
La llum fa que les auxines es concentrin on no hi ha llum. Per tant, la planta es
flexiona i creix degut al moviment de les auxines.

Reproducció de les plantes

❏ Reproducció asexual: procés en el qual no hi ha fusió de cèl·lules però sí
multiplicació cel·lular on s’originen descendents genèticament idèntics al
progenitor. Ho fan els briòfits i pteridòfits.
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

❏ Reproducció sexual: La reproducció es dona per la unió de cèl·lules

germinals procedents de meiosi, per tant els descendents són diferents als
progenitors.
Es dona en Espermatòfits (angiospermes i gimnospermes)
- Angiospermes: L'òrgan essencial son les flors. El primer pas és la
pol·linització (el gra de polen d’una flor arriba als pistils d’una altra flor).
Llavors es dona la fecundació (la cèl·lula sexual masculina s’uneix amb la
cèl·lula sexual femenina). Es forma l’embrió, el qual està contingut a la
llavor i l’òvul es va desenvolupant formant el fruit (el qual protegirà les
llavors). Les llavors es dispersen i si les condicions són les adequades,
germinarà donant lloc a una nova planta.
- Gimnospermes: L’òrgan essencial son els cons. Es fa amb fecundació, els
cons femenins canvien d’aspecte i adquireixen una consistència llenyosa
anomenada pinya. Quan les llavors maduren, la pinya s’obre i l’allibera.
La llavor cau a terra i, si les condicions són favorables, germinen i es
desenvolupen en forma d’esporòfit adult (arbre).
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

Tema 3: Ecologia i
sostenibilitat
1. Estructura dels ecosistemes
L’ecologia estudia les relacions entre els individus (biocenosi) i el medi que
els envolta (biòtop).

1.1 Biòtop i factors abiòtics

El biòtop és la part abiòtica de l’ecosistema. Està format pel medi que envolta
els organismes, pel substrat sobre el qual viuen o es desplacen, i pels factors
ambientals fisicoquímics que els afecten.
Els factors abiòtics són les variables fisicoquímiques que influeixen sobre la
vida dels organismes. El més importants son:
- Temperatura: La vida activa es dona entre uns quants graus sota 0 i uns
+50ºC. Sota el límit, moren de congelació i per damunt de
desnaturalització (perden la funció les proteïnes)
- Llum: La llum influeix molt en la distribució dels éssers vius
(estratificació). 42% de la llum solar es la que aprofitem.
- Humitat de l’aire: El 70% del pes de la matèria viva és aigua i per tant és
important pels organismes no perdre-la, és a dir, no deshidratar-se.
- Pressió: + altura, - pressió, -oxigen. En l’aigua: + profunditat, +pressió.
- Salinitat: Concentració de sals minerals dissoltes a l’aigua. Depèn de la
zona en hi ha més o menys.
Els organismes es poden adaptar als diferents factors.

1.2 Biocenosi i relacions biòtiques

Les relacions que s’estableixen entre tots els individus de la biocenosi
s’anomenen relacions biòtiques. Aquestes poden ser:
❏ Relacions intraespecífiques: entre individus de la mateixa espècie.
❏ Relacions interespecífiques: entre individus d’espècies diferents.
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

❏ Relacions intraespecífiques:

- Territorialitat: Tracta de ocupar un espai determinat i defensar-lo.

Competència.
- Associació familiar: Relació entre familiars. Cooperació
- Associació colonial: Format per individus formats a partir d’un
progenitor comú.
- Associació gregària: Viuen junts durant un temps per tal d’ajudar-se.
- Associació estatal: Estan jerarquitzats.

❏ Relacions interespecífiques:

- Competència interespecífica: Demanda d’un mateix aliment que pot

ser limitador. - -

- Depredació: Captura i mort +(depredador) -(presa)

- Parasitisme: Un paràsit viu a un hoste i s’alimenta de substàncies
nutritives. + -
- Comensalisme: Un comensal s’alimenta d’aliment sobrant d’un hoste.
+ 0
- Inquilinisme: Un inquilí s’oculta al cos d’un hoste. + 0
- Mutualisme: Dos o més individus colaboren per tal d’ajudar-se. + +
- Simbiosi: S’ajuden però son dependents un de l’altre. + +

2. Nínxol ecològic i habitat

- Nínxol ecològic: Conjunt d’estratègies que realitza per nodrir-se,
reproduir-se i relacionar-se. Mateix nínxol = competència
- L’hàbitat: És el conjunt de llocs on, a causa de les condicions
fisicoquímiques ambientals, viu o pot viure una espècie
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

3. Nivells tròfics i cadena alimentària

- El nivell tròfic és el conjunt d’organismes d’una comunitat que es
nodreixen de la mateixa manera.
- La cadena alimentària és la seqüència d’organismes d’un ecosistema,
cadascun en un nivell tròfic diferent, que s’alimenten els uns dels altres.

4. Cadenes i xarxes tròfiques

Una xarxa tròfica és el sistema format per dues o més cadenes tròfiques que
estan interconnectades.

5. Cicle de la matèria i flux d’energia

En un ecosistema, no hi entra ni hi surt matèria. La matèria passa d’un nivell
tròfic a un altre, seguint un cicle de transformació constant.
Matèria orgànica -> Matèria orgànica morta -> Matèria inorgànica x2
 Xavier Fernandez Biologia
Examens 1r Batx B

L’energia entra, fa funcionar l’ecosistema i després surt la mateixa que ha

entrat. Seguint un flux lineal. Aquesta energia és solar.

6. Cicles biogeoquímics
Són el conjunt de processos en els quals es produeix la circulació de la
matèria inorgànica entre els organismes vius i el medi ambient.
Carboni:
1. Durant la fotosíntesi, els àtoms de carboni que componen el CO2 de
l’atmosfera entren a formar part de la matèria orgànica que constitueix
les plantes i les algues.
2. El carboni obtingut en la fotosíntesi s’integra de forma orgànica a la
resta de nivells tròfics.
3. Les restes d’animals i plantes són descomposats per fongs i bacteris i
sofreixen un procés de carbonització, en el que es perd aigua i oxigen i
es generen carbons minerals (C).
4. En el cas de les restes dels organismes aquàtics, el procés de
carbonització genera petroli i gas natural.
5. Mitjançant la respiració cel·lular, el carboni de la matèria orgànica
formarà el CO2 que torna de nou a l’atmosfera.
6. L’activitat volcànica, així com l’extracció i crema de combustibles fòssils
retornen el carboni a l’atmosfera en forma de CO i CO2.

7. Canvi climàtic
El canvi climàtic està provocat per l’augment gradual de la temperatura del
planeta produït per la intensificació de l’efecte hivernacle terrestre. Aquest
augment es degut al augment de CO2.