ACTIVITAT FÍSICA COM A RECURS SOCIOEDUCATIU.

CURS 2023-24

Guillem Trabal Taña

Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes

TEMA 2

L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

ÍNDEX

2.1. Inclusió i exclusió social

2.2. La cultura esportiva

2.3. La socialització

2.4. Capital social

2.5. L’esport i l’activitat física com a recurs socioeducatiu

 2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

Podeu definir el concepte d’exclusió social?

a) Tens ingressos econòmics suficients o ajudes per portar a terme les activitats bàsiques de la vida?
b) Tens una feina que et permet guanyar un sou digne?
c) Saps llegir i escriure?
d) Pots accedir a la sanitat pública?
e) Pots accedir a la sanitat privada?
f) Tens habitatge propi i aquest està en bones condicions?
g) Vius en un barri en bones condicions: zones verdes, transport públic, equipament infantils, equipaments esportius...?
h) Tens suport familiar i d’amistats?
i) Pots votar a les eleccions municipals?
 2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

2.1. Inclusió i exclusió social

2.1.1. Exclusió social

• Procés mitjançant el qual els individus o grups són total o parcialment exclosos d’una participació
plena en la societat en la que viuen. (European Foundation, 1995)
• No és un estat sinó un procés al que s’hi arriba per un conjunt de circumstàncies de desigualtat
respecte al grup majoritari que afecta o impossibilita l’establiment de llaços socials i vincles
afectius amb la xarxa de recolzament social (Giddens, 1992).

PROCÉS EXCLUSIÓ MANCA ESTRUCTURAL

(diferents fases, no és (determinat pel propi MULTICAUSAL
un estat de la persona)
SOCIETAT OPORTUNITATS Sistema)
2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

Subirats (2004, p.19)

2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

2.1.1. Exclusió social

PROCÉS
(diferents fases, no és un estat
de la persona)

EXCLUSIÓ SOCIETAT

MANCA OPORTUNITATS

ESTRUCTURAL (determinat
pel propi Sistema que exclou
persones) (Castel, 1997)

MULTICAUSAL
2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

Econòmic -
laboral

Residencial Acadèmic -
formatiu

Exclusió social
Personal
Sociosanitari
cognitiu

Relacional Familiar

Gómez (2009)
2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

GÈNERE EDAT ÈTNIA

NACIONALITAT

Subirats (2004)
 2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

Els factors d’exclusió impacten a tothom de la mateixa forma?

Variables en la Baix desenvolupament de

influència dels recursos i competències
factors personals
• Optimisme o pessimisme
Estil cognitiu • Acceptació del rol que li pertoca?
INTENSITAT • Autoestima i autoconfiança

• Escoltar, donar les gràcies, presentar-se., disculpar-se..

• Empatia, expressar sentiments, controlar emocions...
Habilitats socials
PERMANÈNCIA • Habilitats per afrontar l’estrès i controlar agressivitat.
• Habilitats per planificar: establir objectius, prendre decisions...

• Reflexió
Autocontrol
RESISTÈNCIA o • Control d’impulsos
RESILÈNCIA
EMOCIONAL I
PSICOLÒGICA Processos
• Locus de control intern o extern
atribucionals
(Gómez, 2009)
2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL
2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

Què podem destacar d’aquest vídeo?

El martillo volador. Jennifer Dahlren

https://www.youtube.com/watch?v=9pIwCGtVSJE
2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

Com creieu que s’ha d’integrar / incloure la gent nouvinguda

2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

INCLUSIÓ INTEGRACIÓ
 2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

2.1.2. Integració / INclusió

Concepte multidimensional i complex associat a connotacions ideològiques.

a) Integració: Adaptar les pautes de la societat o organització en la que es troba.

Crítica: control social del col·lectiu dominant, tendència a la uniformització.
Procés: d’assimilació (pèrdua cultura d’origen i adoptar nova cultura)
d’aculturació (cultura receptora + cultura donadora=readaptació cultural). Incorporar sense perdre.
Es perd la diversitat que s’uniformitza.
Les persones s’adapten al sistema.

b) Inclusió: Procés col·lectiu que implica a tota la societat (bidireccional) i que busca un nou model de convivència.
No es vol adaptar ni fer canviar les diferències, enriquiment de forma conjunta.
La identitat cultural d’una societat està en constant evolució.
Adaptació del sistema a les necessitats de tothom.

Quan parlem d’integració ha de prevaldre la idea de donar recursos als grups en risc d’exclusió
social (socials, econòmics, coneixement...) per no viure en aquest context al marge de la societat.
2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

MULTICULTURALISME INTERCULTURALISME
 2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL
Model de convivència (Landeo i col., 2023)

MULTICULTURALISME INTERCULTURALISME

- Diversitat cultural convivint de forma simultània - Relacions interètniques

- Convivència en la diversitat:
- Reconeixement de la diferència: 1. Principi d’igualtat
1. Principi d’igualtat 2. Principi de diferència
3. Principi d’interacció positiva / establir diàleg entre cultures
2. Principi de diferència

Landeo, A.;Orihuela, V.; Orihuela, F.; Orihuela, M.(2023). Sociedades del siglo XXI
¿multiculturales o interculturales?. Revista de Filosofía, 40 (103), 136-147
 2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL
Model de convivència (Landeo i col., 2023; UNESCO, 2005)
MULTICULTURALISME
La multiculturalidad, caracterizada por la avenencia de diversas
culturas, hace referencia a la presencia y coexistencia de varias
culturas en un mismo territorio, en un mismo espacio geográfico,
sea una región determinada, un país cualquiera o incluso todo un
continente, y sus límites territoriales adquieren diversas formas y
obedecen a disímiles razones, sin que haya influencia, interacción
o reciprocidad entre ellas; ni se aboga por la asimilación de
costumbres ajenas a la cultura propia, ya que esto podría ser causa de
serios conflictos (Landeo i col., 2023).
INTERCULTURALISME
La interculturalidad hace referencia a las relaciones desiguales,
establecidas entre diferentes actores culturales que, en algunos
casos, conforman identidades étnicas explícitas. Pese a que tales
relaciones comúnmente son descritas y aceptadas como
heterogéneas y asimétricas, la interculturalidad aboga por las plenas
interacción y convivencia de diferentes culturas en un mismo espacio,
promoviendo valores como la diversidad y la integración. En otras
palabras, la interculturalidad “se refiere a la presencia e
interacción equitativa de diversas culturas y a la posibilidad
de generar expresiones culturales compartidas, a través del
diálogo y del respeto mutuo”, tal como lo expresa el artículo 4.8 de
la Convención sobre la Protección y la Promoción de la
Diversidad de las Expresiones Culturales de la Organización de
las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura
(UNESCO, 2005).
2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

2.1.3. Grups amb risc d’exclusió social

• Diversitat sensorial, física i cognitiva

• Sense sostre
• Immigrant o minories ètniques
Violència
• Gent gran Bullyng
• Dona / LGTBI Etc.
• Aturats de llarga durada
• Reclusos
• Alcoholisme
• Drogodependents
• Infància (ex.: CRAE, bullyng...)
2.1. INCLUSIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

Explicar activitat HISTÒRIA DE VIDA

2.2. LA CULTURA ESPORTIVA

A quins esports ens referim?

A quina pràctica esportiva associem aquest símbol?

En quin esport podem veure dos jugadors celebrant un èxit saltant al mateix temps i xocant amb el
pit d’un altre company?

A quin país europeu atribuïm un estil de joc en els esports de cooperació-oposició (ex.: futbol) basat
en la defensa tancada, la provocació i la murrieria?

Quin esport es pot veure un jugador escopint a terra?

2.2. LA CULTURA ESPORTIVA

https://olasperu.com/blog/el-origen-del-saludo-
surfer-mas-popular-el-shaka/9300

https://www.marca.com/blogs/desde-el-
aula/2017/01/31/formas-de-entender-el-futbol-
capitulo-1.html
2.2. LA CULTURA ESPORTIVA

2.2. Cultura esportiva

Cultura=coneixements, sensibilitat per les arts i les lletres, elitista…

Cultura=totalitat de l'experiència humana acumulada i transmesa socialment

“La cultura… en su sentido etnográfico, es ese todo complejo que comprende conocimientos,
creencias, arte, moral, derecho, costumbres y cualesquiera otras capacidades y hábitos adquiridos
por el hombre en tanto que miembro de la sociedad.” (Tylor citat per Harris, 2001)
 2.2. LA CULTURA ESPORTIVA

Cultura físico-esportiva:“Conjunt de models, pautes, costums, hàbits, imatges, significats explícits i

latents, funcions manifestes i profundes, compartides per una col·lectivitats que són apreses i transmeses
entre generacions i que refereixen, directe o indirectament, als comportaments , practiques, usos
relacionats amb l’activitat física dels individus” (Escalera, 2003)

L’esport i l’activitat física es practiquen

en un context determinat culturalment

• Presenta característiques que l’identifiquen i la diferencien d’altres pràctiques socials.

• La cultura ens dóna una identitat i una forma de comprendre el món.
2.2. LA CULTURA ESPORTIVA
2.2. LA CULTURA ESPORTIVA

L’esport té aquests continguts? Penseu en una pràctica esportiva

Continguts de la cultura (Giner, 1983):

Creences:

Idees:

Valors:

Normes:

Signes culturals: senyals i símbols

Formes de conducta no normativa:

 2.2. LA CULTURA ESPORTIVA

Continguts de la cultura (Giner, 1983):

Creences: definicions socials sobre el cosmos i la vida que no es poden contrastar empíricament. Ex.: si
entro amb el peu esquerra guanyarem el partit

Idees: formes de saviesa que es pot contrastar empíricament. Ex.: menjar hidrats de carbó prèviament a la
pràctica esportiva

Valors: principis que defineixen què és bo i que és dolent. Ex.: respecte, davant la derrota felicito el meu
rival

Normes: regles de comportament. Les regles fan visibles els valors.

Signes culturals: senyals (indiquen un fet) i símbols (“una cosa que ocupa l’espai d’una altra”)
Línies que defineixen zona de cursa / Banderes dels equips

Formes de conducta no normativa: estil particular dels individus i dels grups. Ex.: catenaccio
 Quin esport practiques?
Quin és el vostre club preferit?

PER QUÈ?
2.3. LA SOCIALITZACIÓ

2.3. La socialització

Procés pel qual les persones aprenen a adaptar-se als valors socials i morals de la societat en la
que creixen i es desenvolupen (Craig & Mellor, 2010).

Procés pel qual els individus, en la seva interacció amb altres, desenvolupen les maneres de
pensar, sentir i actuar que són essencials per a la seva participació eficaç en la societat (Vander
Zanden, 1986).

Aprendre a ser un element actiu de la societat

Procés que no té fi i important en etapes: jubilació, infància...

2.3. LA SOCIALITZACIÓ

L’individu aprèn a viure en societat i...

ESTRUCTUREN I COHESIONEN LA SOCIETAT RETROALIMENTANT-SE A SI

MATEIXA I REPRODUÏNT L’ORDRE SOCIAL ESTABLERT
 2.3. LA SOCIALITZACIÓ

Qui és apte per viure en societat? (Heinemann, 1992)

▪ Conformitat normativa: acceptar com justa y de manera espontània les normes, valors y formes de
comportament dominants. La conformitat normativa ha d’estar en equilibri amb la pròpia individualitat
▪ Identitat: saber quines són les pròpies idees i desitjos i ser capaç de reconeixes a un mateix (jo vs.
nosaltres).
▪ Autonomia individual: mantenir els criteris en situacions incertes, de rebuig o pressió externa i només
canviar-los per pròpia convicció.
▪ Solidaritat: capacitat de combinar la identitat i l’autonomia individual amb les obligacions socials
respecte als altres.
2.3. LA SOCIALITZACIÓ

Agents de la socialització:

1. Família
2. Escola A quin club esteu?

3. Relacions socials
4. Mitjans de comunicació
(García Ferrando et al., 2017)

Sou conscients del vostre rol i la vostra importància?

2.3. LA SOCIALITZACIÓ

Socialització en l’esport = Socialització a través de l’esport?

2.3. LA SOCIALITZACIÓ

Socialització en l’esport

Adquirir la cultura esportiva El potencial socialitzador de l’esport

és que les adquisicions i els
Identificació i diferenciació social aprenentatges en aquest àmbit poden
esser transferides a altres àmbits de la
L’esport aporta recursos per integrar-se a la societat vida quotidiana (Heinemann, 1992).

Socialització a través de l’esport

 2.3. LA SOCIALITZACIÓ

S’utilitza l’esport per a identificar-se socialment. Les persones s’ubiquen

en un espai de l’estructura social que està molt determinat pel capital
econòmic i el capital social. Són espais de diferenciació social que es
transmeten i que creen uns hàbits que influeixen en la percepció del món
de la persona (Bordieu, 1997).

Integració
Espai social Rol social Estil de vida
Diferenciació

“El habitus es la bisagra entre el individuo y la sociedad y está formado por

el sistema de disposiciones, que depende de las condiciones sociales y
culturales y determina los pensamientos, percepciones y acciones,
reproduciendo así las prácticas culturales específicas de cada grupo social”
(Bourdieu, 1984).
2.3. LA SOCIALITZACIÓ

Complementa la informació:

García-Ferrando, M., Lagardera, F., Vilanova, A. I Llopis, R. (2017). Cultura

Deportiva i socialización. A M. García-Ferrando i col. (Ed). Sociología del deporte
(pp.69-96), Madrid: Alianza Editorial.

http://www.coniberodeporte.org/en/documentation/seminario-cartagena-indias-
septiembre-2010/martes/119-cultura-deportiva-y-socializacion/file
2.4. CAPITAL SOCIAL

Com heu trobat algunes de les feines que heu fet o feu?

Qui us deixa els apunts si no veniu a classe?

Capital social = tenir amics

2.4. CAPITAL SOCIAL

2.4. Capital social

Grup Social:
Compost d’individus que es coneixen tots entre ells, tenen rols interdependents, objectius comuns i una
subcultura que els distingeix. En conseqüència, el grup social és una unitat menor que la xarxa i, per
tant, una xarxa pot estar composta per un grup (Bott, 1990).

Xarxa social:
Conjunt d’actors socials units a través de relacions socials (García-Valdecasas, 2011).
Camp social en què cada persona es troba en contacte amb un nombre determinat d’altres persones,
algunes de les quals tenen contactes entre elles i unes altres, no.(Barnes , 2004).

Relacions:
1) Familiars
2) Amistats en diferents graus i connexions (feina, club, lúdiques, escolars...)
 2.4. CAPITAL SOCIAL

Què és el capital social?

• Conjunt de recursos disponibles per als individus com ara informació i obligacions de reciprocitat derivats de la
participació d'aquests individus en les estructures de les xarxes socials (Bourdieu, 1986; Garcia-Valdecasas, 2011; Lin,
2001; Coleman, 1988; 1990;).
• El conjunt de recursos actuals o potencials relacionats amb la possessió d'una xarxa duradora de relacions més o menys
institucionalitzades. (Bourdieu ,1986)
• Un aspecte de l'estructura social que facilita certes accions dels individus que estan situats dins d'aquesta estructura
(Coleman, 1990)
• El capital social és una metàfora sobre els avantatges. (...) aquest és un complement contextual al capital humà. La gent
que està millor interconnectada té més avantatges i és més competitiva en assolir els seus objectius. (Burt, 1992)
• Mecanismes de l’organització social com xarxes, normes i confiança social que facilita la coordinació i la cooperació per
benefici mutu (Putnam, 1993).
 2.4. CAPITAL SOCIAL

Recursos obtinguts del capital social:

1. Informació (ex.: Juan). Hi ha una vacant de feina disponible a en una empresa. (Burt, 2005)
2. Reciprocitat (favors) (ex.: Carlos): tendència a la cooperació. Connec el responsable de secció i li
parlaré de tu. (Cooleman, 1980; Boudieu, 1986)

Xarxes denses i tancades: més cooperació i no traïció per no perdre la reputació ja que tot es conegut.
Sense contactes fora, la informació és limitada (Garcia-Valdecasas, 2011)
2.4. CAPITAL SOCIAL

Les xarxes socials i el capital social que es pot generar des d'aquestes xarxes ens protegeixen contra
diverses patologies socials com ara la pobresa, la delinqüència, l'oportunisme polític, el
descontentament o les malalties físiques i mentals que poden patir els individus, entre molts aspectes.
Així mateix podem afirmar que, de la mateixa manera que el descens de l'activitat de el sistema
immunològic en els éssers humans no és la causa directa del càncer però ho possibilita, el declivi de
les reserves capital social en la societat tampoc és l'origen últim dels problemes socials, però sens
dubte els permet

(García-Valdecasas, 2011, p.134)

2.4. CAPITAL SOCIAL

Conclusions:
• El CS són recursos aconseguits gràcies a la xarxa social
• No totes les relacions tenen el mateix valor.
• La gent que té menys vincles socials comunitaris tenen més opcions de quedar aïllats que la gent que
té contactes més extensos.
• Les xarxes no són un conjunt estable i objectiu, sinó que és dinàmic i subjectiu.
• El CS no són xarxes socials però sense xarxes socials no hi ha capital social.
• El CS pot aportar beneficis, malgrat el capital social no sempre aporta beneficis.

Identitat, afectivitat, benestar…

Capital social

Informació i reciprocitat
2.4. CAPITAL SOCIAL

Voleu comprendre millor el concepte de capital social?

García-Valdecasas Medina, J. I. (2011). Una definición estructural de capital social. Redes. Revista
hispana para el análisis de redes sociales, 20(1), 132–160.

Maza, G. (2004), El capital social del deporte”. En T. Lleixa T. S. Soler (Ed.), Actividad física y
deporte en las sociedades multiculturales. ¿inclusión o segregación?. Bercelona: Ed Ice- Horsori.

https://www.elperiodico.com/es/deportes/20170329/palco-conseguidores-florentino-perez-barcenas-
5936868
 2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU
L’esport es considera un dret i es valora la seva potencialitat per educar i per integrar:

“El deporte es un foro de aprendizaje de cualidades como la disciplina, la confianza y el liderazgo, además de que
enseña principios básicos como la tolerancia, la cooperación y el respeto” ONU

“A través de acciones concretas, el deporte ofrece un potencial considerable como herramienta para promover la
educación, la salud, el dialogo intercultural, el desarrollo y la paz”.
Libro Blanco del deporte. Comunidad europea 2007.

“El objetivo de esta Carta es orientar a los gobiernos en el diseño e implementación de marcos legales y políticos para
el deporte que destaquen sus múltiples beneficios individuales y sociales (en particular para la salud, la inclusión y la
educación) y respeten y promuevan los valores de los derechos humanos, la democracia y el Estado de Derecho,
consagrados en las normas aplicables del Consejo de Europa.”. Carta Europea del Deporte 2021.
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

Integrar en l’esport Integrar a través de l’esport

2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

Integrar en l’esport
Integrar a través de l’esport

Col·lectius que no estaven representats en l’esport

Utilitzar l’esport per a integrar
Tots els grups tenen la mateixa taxa de participació? col·lectius a la societat
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

Perquè l’esport i l’activitat física són una eina coma recurs socioeducatiu?

MOTRIU

COGNITIU /
EMOCIONAL INTEL·LECTUAL

SOCIAL

(Azofeita i Cordero; 2015; Logan i col., 2019; Romero-Martín i col., 2017)

 2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

Perquè l’esport i l’activitat física són una eina com a recurs socioeducatiu?

Què aporta l’activitat física i l’esport?

- Aprofitar els aprenentatges a l’esport per transferir-los a la vida.
- Creant capital social (relacions socials)
- Crear hàbits saludables (físics i cognitius)
- Proporcionar benestar (plaer de la pràctica)
- Impacte de forma integral sobre la persona (Azofeita i Cordero; 2015; Logan i col., 2019; Romero-Martín i col., 2017)

El binomi esport – integració no es automàtic

L’AF és una eina més però requereix un treball interdisciplinari

2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

Avantatges o desavantatges?

https://www.antena3.com/noticias/deportes/terribles-imagenes-graves-
incidentes-futbol-turco_20230306640627b90308f800016a5481.html
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

https://www.youtube.com/watch?v=helXtzTVGiQ
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

L’esport i l’AF presenta unes característiques que de forma contrària

són una eina d’integració però al mateix temps pot ser-ho d’exclusió,
discriminació i control social.

Exclusió

Inclusió
 2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

Feu un llistat de:

a) Avantatges o potencialitats de l’esport i l’activitat física com a recurs

socioeducatiu

a) Inconvenients o limitacions de l’esport i l’activitat física com a recurs

socioeducatiu
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

1. APORTA BENEFICIS A LA SALUT

IMPACTE EN LA
▪ Millora la qualitat física i el funcionament de l’organisme GLOBALITAT DE LA
▪ Prevé malalties PERSONA

▪ Augmenta l’esperança de vida i la qualitat de vida

▪ Ajuda a dormir millor MILLORA EL RENDIMENT ACADÈMIC

▪ Millora la salut mental (Reigal i col., 2012)

▪ Millora la memòria, la capacitat d’aprenentatge i el rendiment escolar
(Manual de salut de la Generalitat de Catalunya)

La inactivitat és el quart factor de risc de mortalitat a nivell mundial (OMS).

2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

2. AFAVOREIG EL CAPITAL SOCIAL

• Afavoreix les relacions socials i fomenta valors positius
• L’augment de les relacions afavoreix la promoció fora de l’àmbit esportiu (capital social).
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

3. APRENENTATGES D’HABILITATS SOCIALS QUE ES TRANSFEREIXEN A ALTRES

CONTEXTOS DE LA VIDA (RESOLDRE CONFLICTES, COMPRENSIÓ, RESPECTE,
CONFIANÇA, COOPERACIÓ...).

Winston Santos
Ministre Treball Rep. Dominicana
 2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

4. PERMET OBTENIR INGRESSOS ECONÒMICS O UN POSICIONAMENT SOCIAL

Bourdieu (1993, p.73)

la carrera esportiva
“representa una de les
poques vies de
mobilitat social
ascendent oberta als
infants de les classes
dominades”.
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

5. LA DIVERSIFICACIÓ DE LES AF FACILITA QUE SIGUI UNA EXPERIÈNCIA

QUE ES POT ADAPTAR A MOLTES PERSONES I CONTEXTOS.
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

6. L’ESPORT TÉ UN ENORME IMPACTE SOCIAL (MITJANS DE COMUNICACIÓ) QUE

FACILITA ATREURE L’ATENCIÓ I N’AFAVOREIX L’APROXIMACIÓ I L’INTERÈS EN LA
PRÀCTICA.
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

7. L’ESPORT ES POT COMBINAR AMB ALTRES DISCIPLINES DINS UN PROJECTE

D’INTERVENCIÓ.
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

7. L’ESPORT ES POT COMBINAR AMB ALTRES DISCIPLINES DINS UN PROJECTE

D’INTERVENCIÓ.
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

8. A TRAVÉS DE L’ESPORT ES POT REAFIRMAR LA IDENTITAT CULTURAL I SER UNA

FORMA D’APROXIMACIÓ ENTRE CULTURES
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

9. EN L’ESPORT DESTACA EL PRINCIPI D’IGUALTAT:

- Tothom té les mateixes oportunitats (el reglament de futbol és igual per tothom).

- L’esport té un llenguatge comú que facilita transcendeix fronteres socials, culturals i nacionals.
Punt de trobada.
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

10. ?????????????????????????????????????????????????????????????????????????????

https://www.youtube.com/watch?v=M_uzuB-sryw
MAGICAL French National Anthem! | Rugby World
Cup 2023 - YouTube
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

10. EL COMPONENT EMOCIONAL DE L’ESPORT:

- Afavoreix la construcció de la identitat individual i col·lectiva. L’esport atrau persones i grups
de realitats diverses.
- Atrau cap a la pràctica esportiva

https://www.youtube.com/watch?v=M_uzuB-sryw
https://www.youtube.com/watch?v=k9J6rFWTfVA
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

1. ÍNDEX MÉS BAIX DE PARTICIPACIÓ DE LES PERSONES EN RISC

D’EXCLUSIÓ SOCIAL (Bores-García i col., 2023; Chen i col., 2017; Doul i col., 2018, Delfa – De la Morena i col., 2022; Marconnot
i col., 2019; Martins i col., 2021; Vasquez i col., 2021)

OFERTA
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

2. L’esport per sí mateix no canvia les situacions d’exclusió social, es requereix un

treball combinat amb altres disciplines.
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

3. Instrumentalització: projectes esportius on els protagonistes són els

organitzadors i no els receptors del programa (màrqueting).
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

4. Crear contextos esportius que actuen com un “oasi”. Programes d’apadrinament.

2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

5. Comprendre l’esport exclusivament com una competició on únicament val guanya i

tots els mitjans són vàlids per assolir aquest fi.
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

6. La utilització de l’esport per afavorir la discriminació i l’exclusió social (racisme,

sexisme, homofòbia... i també discriminació per falta de competències esportives)
(Anders i De Vita, 2019)
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

7. Efectes negatius en la salut de la pràctica desmesurada i descontrolada d’AF.

“El gran deporte comienza donde termina la salud”

Bertold Brecht (citat per Heinemann, 2001)

“Dicho de manera sencilla y clara: las persones que se mueven poco o que
hacen poco deporte tienen que acudir con más frecuencia al internista y los
deportistas con más frecuencia al ortopedista” (Heinemann, 2001, p.21).

https://www.youtube.com/watch?v=tXJs2lzPmoc
2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

8. L’esport és un mecanisme de conflictes i violència.

2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

9. Alguns projectes afavoreixes l’esportivització i no la integració. El propi esport

acaba essent un mecanisme d’exclusió pels que no són vàlids.

https://www.youtube.com/watch?v=C8va3jNkiA0

Els pares poden entrar a veure els entrenaments?

 2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

1. Penseu en el vostre club esportiu i analitzeu les barreres / dificultats / inconvenients que alguna persona en risc
d’exclusió social podria trobar per accedir: persona sense recursos econòmics, persona diversitat funcional...

2. Llegiu l’article de Marche Ríos (2017) de la pàgina 44 a la 48 i classifiqueu les barreres que heu descrit en relació a la
seva descripció: socials, infrastructurals i del propi col·lectiu.
Ríos, M. (2017). L’esport com a recurs educatiu en la inclusió social. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa,
65, 44–56.
Lectures complementàries:
Bores-García, D., Barba-Martín, R., Hortigüela-Alcalá, D. i González-Calvo, G. (2023). Enfrentando las barreras para la práctica de actividad física en la población adolescente con bajos
recursos económicos: el ejemplo del programa IPAFD. EmásF, Revista Digital de Educación Física, 14, 30-42.
Delfa-De-La-Morena, J.M., Bores-García, D., Solera-Alfonso, A. i Romero-Parra, N. (2022) Barriers to Physical Activity in Spanish Children and Adolescents: Sex and Educational Stage
Differences. Front. Psychol. 13:910930. doi: 10.3389/fpsyg.2022.910930
Marconnot, R., Marín-Rojas, A., Delfa-De-la-Morena, J.M., Pérez-Corrales, J., Güeita-Rodríguez, J., Fernández-De-las-Peñas, C. y Palacios-Ceña, D. (2019). Recognition of barriers to physical
activity promotion in inmigrant children in Spain: a qualitative case study. International Journal of Environmental Research and Public Health, 16, 431.
Martins, J., Costa, J., Sarmento, H., Marques, A., Farias, C., Onofre, M., et al. (2021). Adolescents’ perspectives on the barriers and facilitators of physical activity: an updated systematic review
of qualitative studies. International Journal of Environmental Research and Public Health, 18, 4954. doi:10.3390/ijerph18094954
 2.5. L’ESPORT I L’AF COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

Barreres de participació en entorns inclusius

1. Condicionants socials
• El desconeixement de la població: evitació, insolidaritat i falta de sensibilització.
• Escàs coneixement de la rendibilitat social.
• Formació precària dels educadors i dels tècnics esportius.
• Actitud de les famílies dels nens i joves en risc d'exclusió social.
2. Condicionants infraestructurals
• Manca d'informació a l'abast de les persones en risc o situació d'exclusió social.
• Barreres arquitectòniques, de comunicació i absència o dèficit de transport adaptat.
• Escassetat de recursos econòmics.
3. Condicionants del propi col·lectiu
• Problemes d’automarginació i de falta de reconeixement dels seus propis drets com a ciutadans
• Característiques i dificultats de les persones amb exclusió
 CONSLUSIONS

• L’esport té un enorme potencial integrador però aquest no és la panacea. Pot ajudar a resoldre alguns problemes però
difícilment el conjunt dels problemes estructurals.
• No hi ha evidència que les qualitats desenvolupades en les pràctiques esportives es traspassin a altres àmbits.
• Per aplicar projectes efectius cal conèixer les avantatges i les limitacions i s’ha de trobar la implicació del col·lectiu
receptor en la seva organització.
• L’efecte que pot tenir l’AF i l’esport sobre les persones depèn de condicions i consideracions en les que es dissenyin els
programes d’integració (Gomez C. 2008). Cal INDIVIDUALITZAR els programes.
• Moltes dels problemes dels grups de risc tenen a veure amb qüestions que van més enllà de l’esport (habitatge, legalitat,
educació...).
• S’ha d’utilitzar l’esport com un instrument i no com un fi.
• Els programes d’intervenció a través de l’esport han de ser a llarg termini. L’objectiu no és posar pedaços (Charrier, 1998).
• El treball ha de ser integrat amb altres disciplines.
CONCLUSIONS

Identificar potencialitats i Adaptar al context de l’individu

limitacions o del grup

Intervenció a llarg Establir objectius

termini Disseny de
la
intervenció
Acceptació del Treball multidisciplinari
col·lectiu receptor

Avaluar impacte

L’AF I L’ESPORT NO ÉS UNA PANACEA

CONCLUSIONS

Cerqueu programes d’intervenció socioeducatiu a través de l’esport i

analitzeu si compleixen els requisits anteriorment descrits
 BIBLIOGRAFIA

Anders, A. D., & DeVita, J. M. (2019). Coaches, gender non-conforming youth and athletics: Examining male identity and masculine expression. International Journal of Qualitative Studies in
Education. https://doi.org/10.1080/09518398.2019.1693067

Bores-García, D., Barba-Martín, R., Hortigüela-Alcalá, D. i González-Calvo, G. (2023). Enfrentando las barreras para la práctica de actividad física en la población adolescente con bajos recursos
económicos: el ejemplo del programa IPAFD. EmásF, Revista Digital de Educación Física, 14, 30-42.

Bourdieu, P. (1997). Razones prácticas. Sobre la teoría de la acción. Barcelona: Anagrama

Camino, X., Maza, G., i Puig, N. (2008). Xarxes socials i esport als espais públics de Barcelona. Apunts. Educació Física i Esports,91, 12-28.

Chen, S., Liu, Y., & Schaben, J. (2017). To Move More and Sit Less: Does Physical Activity/Fitness Knowledge Matter in Youth?, Journal of Teaching in Physical Education, 36(2), 142-
151.Consejo Superior de Deportes (2001). Plan integral para la actividad física y el deporte.

Contreras-Montero, B. (2020). Una revisión del concepto de exclusión social y su aplicación a la sociedad española tras la crisis económica mundial. Una visión de proceso. Trabajo Social Global –
Global Social Work, 10(19), 3-24. doi: 10.30827/tsg-gsw.v10i19.13582Delfa-De-La-Morena, J.M., Bores-García, D., Solera-Alfonso, A. i Romero-Parra, N. (2022) Barriers to Physical
Activity in Spanish Children and Adolescents: Sex and Educational Stage Differences. Front. Psychol. 13:910930. doi: 10.3389/fpsyg.2022.910930

Doull, M., Watson, R. J., Smith, A., Homma, Y., & Saewyc, E. (2018). Are we leveling the playing field? Trends and disparities in sports participation among sexual minority youth in Canada.
Journal of Sport and Health Science, 7(2), 218-226. https://doi.org/10.1016/j.jshs.2016.10.006

Garcia Ferrando, M. Puig N., Lagardera F., Llopis, R. i Vilanova, A. (coord.) (2017). Sociología del deporte.(4a edició). Madrid.Alianza Editorial

Landeo, A.;Orihuela, V.; Orihuela, F.; Orihuela, M.(2023). Sociedades del siglo XXI ¿multiculturales o interculturales?. Revista de Filosofía, 40 (103), 136-147

Logan, K. i Cuff, S. (2019) Organized sports for children, preadolescents, and adolescents. Pediatrics, 143, e20190997
 BIBLIOGRAFIA
Ríos, M. (2017). L’esport com a recurs educatiu en la inclusió social. Educació social. Revista d’intervenció socioeducativa, 65, 44–56.

Gómez, C., Puig, N. i Maza, G. (2009). Deporte e integración social. Barcelona: INDE

Martins, J., Costa, J., Sarmento, H., Marques, A., Farias, C., Onofre, M., et al. (2021). Adolescents’ perspectives on the barriers and facilitators of physical activity: an updated systematic review of
qualitative studies. International Journal of Environmental Research and Public Health, 18, 4954. doi:10.3390/ijerph18094954

Marconnot, R., Marín-Rojas, A., Delfa-De-la-Morena, J.M., Pérez-Corrales, J., Güeita-Rodríguez, J., Fernández-De-las-Peñas, C. y Palacios-Ceña, D. (2019). Recognition of barriers to physical
activity promotion in inmigrant children in Spain: a qualitative case study. International Journal of Environmental Research and Public Health, 16, 431.

Maza, G. (2004), El capital social del deporte”. En T. Lleixa T. S. Soler (Ed.), Actividad física y deporte en las sociedades multiculturales. ¿inclusión o segregación?. Bercelona: Ed Ice- Horsori.

Puig, N., & Heinemann, K. (1992). El Deporte en la perspectiva del año 2000. Papers. Revista de sociología, 38, 94-113.

Reigal, R.: Videra, A.; Parra, J.L. y Juarez, R. (2012). Actividad físico deportiva, autoconcepto físico y bienestar psicológico en la adolescencia. Retos , 22, 19-23

Rodríguez, J.M. (2004). L’esport com a eina d’intervenció pedagògica-social en l’àmbit de l’exclusió social. Apunts. Educació Física i Esports,77, 42-47.

Romero-Martín, M. R., Gelpi, P., Mateu, M., i Lavega, P. (2017). Influencia de las prácticas motrices sobre el estado emocional de estudiantes universitarios. Revista International de Medicina y
Ciencias de la Actividad Fisica y del Deporte, 16(67), 449-466.

Rovira-Font, M. & Vilanova-Soler, A (2022). LGTBIQA+, Mental Health and the Sporting Context: A Systematic Review. Apunts Educación Física y Deportes, 147, 1-16.
https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2022/1).147.01

Soria, M.A., & Cañellas, A. (2005). La animación Deportiva. Barcelona: INDE

Subirats, J. (2004). Pobresa i exclusió social. Una anàlisi de la realitat espanyola i europea. Barcelona Ed. Fundació La Caixa

Vasquez, T., Fernandez, A., Haya-Fisher, J., Kim, S., y Beck, A.L. (2021). A qualitative exploration of barriers and facilitators to physical activity among low-income latino adolescents. Hispanic
Health Care International 19, 86– 94.doi:10.1177/1540415320956933