RESUM FILO - SETMANA VERDA 1

Tales de Milet (630-546 aC)

Tales va ser el primer a veure i definir el concepte de principi originari.

L'arché és l’AIGUA: és el principi de totes les coses i allò de què està compost tot.
arguments:
● l’aigua predomina a la Terra
● Sense aigua no hi ha vida
● Va viatjar per Egipte i va contemplar que l'aigua del Nil s’ho emportava tot.

Anaximandre de Milet (611-547 aC)

Per Anaximandre, l’arché de totes és l’ÀPEIRON << allò que és indefinit, allò que és
indeterminat >>
L’apeiron és el principi del qual tot prové i es troba present en totes les coses, però no
s’identifica amb cap d’elles, ja que no és un element sensible.

Va fer un gran avanç respecte Tales, ja que es tracta d’un element no empíric.
arguments:
● Té un caràcter indefinit, permet explicar la derivació de totes le scoses molt millor que
a partir d’un element determinat
● Només és infinit la generació i la destrucció de contínues.

Anaxímenes de Milet (585-523 aC)

Anaxímenes concept l’arché com un element determinat → l’AIRE
arguments:
● l’aire és infinit i principi de tot moviment i de tota mutació, el propi aire està en continu
moviment.
● De l’aire neixen totes les coses, fins i tot els déus i les coses divines.
● Tot prové de l’aire mitjançant un doble procés: la rarefacció i la condensació (un és al
contrari a l’altre)
Heràclit d’Efest ( S. VI i V a.C)
L’arché és el FOC, però com a símbol de lluita de contraris, la guerra, la dialèctica.
Per l’efecte de la lluita de contraris, tot està sotmès a canvis, tot canvia, tot flueix.

● Escriu aforismes (escrits curts però amb significat intens).

“Ningú pot banyar-se dues vegades en el mateix riu.”
● Proposa l’existencia de LOGOS, la raó universal que regeix tots els canvis.
● Els humans tenirm la nostra pròpia raó, logos, que ens permet conèixer el LOGOS,
raó universal

Pitàgores (580-497 a.C) i els pitagòrics

L’escola pitagòrica és una escola filosòfica/ científica i una secta religiosa.
L’arché és els NOMBRES
● Tot era nombres, fins i tot els acords, notes musicals són reduibles a nombres
● Juraven per la tetraktys, el nombre 10, el nombre perfecte.
● L’univers és perfecte, ha d’estar compost per 10 planetes ( s’inventen l’AntiTerra)

Proposen que els éssers vius estem compostos d’ànima i cos, l’ànima és immaterial i
immortal en canvi, el cos, és material i mortal.

Parmènides d’Elea (S. VI i V a.C)

L’arché és L’ÉSSER.
● La raó ens porta el coneixement, mentre que els sentits no són fiables, són
enganyosos.
● Formúla: “l’ésser és i el no ésser, no és”
● L’ésser és unic, infinit, imperible, immòbil, indivisible, inengendrat i esfèric.

Segons Parmènides el canvi és impossible, ja que soposa passar de l’ésser al NO-ésser o

del NO-ésser a l’ésser i el NO-ésser, no és.

PLURALISTES:
Proposen més d’un arché per solucionar la problemàtica oberta per Heràclit i Parmènides.

Empèdocles d’agrigent (492-432 aC)

Ell propossa que l’arché són 4 elements: FOC, AIRE, AIGUA I TERRA.
arguments:
● Empèdocles a agafat les idees d’altres filòsofs (Tales-aigua, Anaxímendes-aire,
Heràclit-foc) i ell va afeguir el 3r, la terra.
● A Partir dels 4 element, explica la seva teoria coherent del món a partir del amor i de
l’odi, que dominen alternativament i durant els períodes de transició d’un estadi a
l’altre apareix la vida.
Sofistes
● No són atenencs però treballen a Atenes
● Cobren per ensenyar
● “Sofista” ve de sofos —> savi però amb el temps adquireix un significat despectiu
● Són expectis (dubten del coneixament)
● Són agnóstics o ateus (creuen que no es pot saber si déu o els déus existeixen)
● Són relativistes i subjectivistes (la veritat és relativa o depén del subjecte que coneix)
● Són basicament del segle IV i V a.C
● El més important a ser Protàgores

Sòcrates
● És atenenc
● No cobra per ensenyar
● És considerat un savi (per la tradició)
● No és escèptic (és pot assolir el coneixament)
● No ho sabem però té problemes amb la religió
● No és relativista. La veritat existeix i es pot coneixer
● És del segle IV i V
● Són grans pedagogs

Anaxàgores de Clazòmenes (500-428 aC)

Anaxàgores anomena el seu arché ESPERAMATA O HOMEOMERIES
arguments:
● Es caracteritzen per ser de diferents classes i indefinidament divisibles.
● <<tot és a tot arreu>>
● A totes les substàncies hi ha homeomeries i de tots tipus.
● Una substància és el que és perquè en ella predomina un tipus en concret
homeomeries.

Demòcrit d’Abdera (460-360 aC)

Per Demòcrit, el arché són els ÀTOMS, elements indivisibles, sòlids i immutables.
arguments:
● Tot està compost per àtoms i del buit, el buit permet el moviment dels àtoms.
● Diferencien els altres per la forma, ordre i posició dels àtoms.
● Hi ha àtoms de múltiples formes i mides.
● El moviment dels àtoms regeix per lleis i mecanismes.
 EL PENSAMENT DE PLATÓ:

INFLUÈNCIES DE PLATÓ:

Sòcrates: de Sòcrates agafa la defensa de la racionalitat. La raó és un instrument útil per
conèixer la realitat i per orientar-se, o orientar l’acció humana i l’acció política. Plató intentarà
construir la Doctrina Positiva: intenta fer una conclusió de la recerca de Sòcrates per orientar
la comunitat.

Pitàgores:Agafa l’evidència del coneixement.

Heràclit: El món sensible és canvi o moviment constant.

Parmènides: Del món sensible no hi pot haver coneixement.

ONTOLOGIA: REALITAT
Plató formula tres premisses i una conclusió:

→ Premissa 1: El sensible és flux permanent (ho agafa d’Heràclit).

→ Premissa 2: Del flux constant no hi pot haver coneixement (Parmènides).

→ Premissa 3: Hi ha coneixement. (Pitàgores).

CONCLUSIÓ: Per tant, més enllà del sensible, hi ha d’haver un àmbit de realitat no sensible,
que contengui l’autèntic objecte. Això són les idees.
Això vol dir que Plató distingeix dos àmbits de la realitat:

● Món sensible: format per tot allò que captem a través dels sentits. Són trets
canviants.
● Món intel·ligible: és el món de les essències. Permet identificar el tipus de cosa que
tenim davant. No es pot captar a través dels sentits, i són immutables.

DEFINICIÓ D’IDEA I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES

IDEA: és el model que ens permet distingit si el que tenim davant és o no, d’un cert tipus,
l’essència, el ‘‘què és’’ de la cosa, la determinació universal.

Les idees han de ser:

● Immutables: si canviessin, una acció que ara és bona, després seria dolenta. Per
tant, hauríem d’admetre que la realitat, el bé i el mal, no són res i li hauríem de donar
la raó als sofistes.
● Idèntiques a elles mateixes: una idea no només no canvia, sinó que és, a més, una
identitat.
● Universals: són capaces de donar nom a particulars sensibles diferents entre ells.
● Invisibles i intangibles: no són captades a través dels sentits. L’accés a les idees
és una visió intel·lectual, no sensible.
● Separades o transcendents: són preexistents al sensible. RELACIÓ ENTRE EL
MÓN SENSIBLE I EL MÓN INTEL·LIGIBLE:

Món intel·ligible Món sensible

Són causa del món sensible. Participació de les idees.

La relació que s’estableixen entre els dos àmbits és que el món intel·ligible és causa del
món sensible, i el món sensible participa del món intel·ligible.

POLÍTICA I ÈTICA: Acció humana i com s’organitza la comunitat

Per Plató, la preocupació principal era com s’ha d’organitzar la comunitat i preservar la
justícia.

Plató considera que una ciutat és justa quan cadascú fa allò que li correspon:

● Productors: realitzen la tasca corresponent a l’ofici de cadascú

Són camperols, ramaders, artesans, comercials.. La seva funció és produir tot allò que la
comunitat necessita per sobreviure. Tenen accés a la propietat privada i a la família.

En aquesta classe social hi predomina l’ànima apetitiva i la virtut d’ells és la temprança o

moderació.

● Guardians: defensen la ciutat

La seva funció és la defensa a la comunitat, tant interns com externs, rebran un sou per la
feina. No poden tindre ni propietat privada ni família.

En aquesta classe social hi predomina l’ànima irascible i la virtut és la valentia.

 ● Governants: decideixen què és millor per a la ciutat en cada
situació.

La seva funció és dirigir la comunitat, és a dir, es dediquen a contemplar les Idees per això
han de governar filòsofs. No podran tindre ni propietat privada ni família

En aquesta classe social hi predomina l’ànima racional i la seva virtut és saviesa o la

prudència.

→ La injustícia es produeix quan algú prova d’introduir-se en la classe que no li correspon,

sense tenir les qualitats per fer-ho

CLASSE SOCIAL FUNCIÓ SOCIAL PART DE L’ÀNIMA VIRTUT PRÒPIA

PREDOMINANT

Governants filòsofs governar racional saviesa o prudència

(deliberar una
decisió correcte
en una
circumstància)

Guardians defensar irascible valentia

(és el contrari de
la covardia)

Productors proveir apetitiva temprança o

moderació
(el domini sobre si
mateix)

Harmonia entre les Harmonia entre les Justícia

classes socials parts de l’ànima

LA JUSTÍCIA PER PLATÓ:

LA VERITAT I LA OPINIÓ
Per Sòcrates ser filòsof és contemplar les idees. Això és el que distingeix dels no-filòsofs, ja
que aquests veuen els aspectes externs de les coses, allò que captem a través dels sentits, i
es pensen que allò és la realitat. Mentre que els filòsofs distingeixen l’aparença de les coses,
allò que es dona als sentits, de la seva essència, la idea, que captem només amb la raó.

● El que es limita a opinar ni va més enllà de la imatge ni arriba a veure l’original. Però
la imatge és ’imatge de l’original i, per tant, participa de la veritat.

Per tant, la diferència del saber i l’opinió depèn només del grau de llum amb què veiem les
coses.

EL BÉ
El bé té una lluminositat pròpia, pel que fa al bé, tothom distingeix l’aparença de la realitat.
Perquè cada ésser humà tregui la seva part filosòfica, la seva ànima ha d’estar orientada
cap al bé.

EL DUALISME ONTOLÒGIC
Per donar compte de la lluminositat del bé, Sòcrates suggereix el bé en l’àmbit intel·ligible és
com el sol al món sensible.

Els objectes sensibles esdevenen visibles gràcies al poder del sol, que és doble:
● Il·lumina les entitats sensibles.
● Fa possible que l’ull pugui percebre les coses il·luminades

Per tant, direm que, el sol és causa de la il·luminació del sensible, ja que a través de la llum
fa que les coses siguin visibles i es puguin percebre a través de l’ull.

L’ordre intel·ligible el bé fa com el sol:

● El bé il·lumina les idees, les atorga intel·ligibilitat.
● Proporciona a l’ànima la capacitat de conèixer, de veure les idees.

Per tant, direm que, el bé és causa de la il·luminació de les idees, que poden ser vistes o
percebudes per l’ànima, ja que li atorga la capacitat de conèixer.

EL SÍMIL DE LA LÍNIA: els graus de coneixement

Graus de coneixement:

● L’opinió

No té el sentit d’afirmar sense estar-ne del tot segurs, sinó en el sentit d’afirmar amb tota
seguretat.
Té com a objecte l’àmbit sensible, canviant, que el percebem a través dels sentits.
El conjunt de sabers que formen la meva visió del món, i en els quals confio sense haver-los
sotmès a crítica.

→ Coneixement intuïtiu:

Té com a objecte de coneixement les idees en sí.

Aquí l’ànima ja no considera els seus supòsits com a principis evidents, sinó que s’hi enlaira
a prop del bé, de manera que el seu coneixement és tot ell a priori

→ Coneixement discursiu:

Té com a objecte de coneixement els objectes matemàtics; tot allò sobre el qual es pot
raonar.
En aquest nivell de coneixement, l’ànima avança cap a veritats no sensibles (no es poden
captar a través dels sentits),

● Ciència
Parlem de ciència o saber quan comprenem la veritat d’allò que es tracta en cada cas. Té
com a objecte l’àmbit intel·ligible; l’àmbit de les coses immutables o essències (les idees)

→ Creença:

És aquell tipus de coneixement que afirma amb total seguretat com són o què són les coses
que ens envolten

→ Imaginació:

És el sentit de captació d’imatges a través dels sentits. És el tipus de coneixement més baix,
amb el qual percebem els objectes sensibles només a través de reflexos, ombres i
representacions

EL MITE DE LA CAVERNA
El símil de la cova és la condició humana amb relació a l’educació.

En una cova, que té la seva entrada oberta a la llum, hi viuen des d’infants uns homes que,
des que van néixer, romanen encadenats de cames i coll, de manera que es veuen forçats a
mirar en una sola direcció, cap al mur que tenen al seu davant, just a la banda oposada al
lloc on hi ha entrada. Entre ells i l’entrada hi ha un mur; darrere del mur hi ha un camí per on
passegen uns homes. Finalment, darrere els homes que passegen, de la banda de l’entrada
de la cova, hi ha un foc que projecta les ombres dels homes que passegen al mur que
contemplen els presoners. Per tant, els presoners només poden veure l’ombra dels homes
que el foc reflexa.

Que passaria si es deslliguessin i sortissin a fora la cova?

● Aquest home lliure comprendria que el sol és el que produeix les estacions i el que
governa sobre totes les coses visibles.

SÍMIL DEL SOL SÍMIL DE LA LÍNIA SÍMIL DE LA COVA

Àmbit visible (sol) imaginació ombres al mur

creença passatgers/ foc

Àmbit intel·ligible (bé) coneixement discursiu ombres a l’exterior

coneixement intuïtiu objectes a l’exterior/ foc

● Empresonats - humans
● Empresonat alliberat - filòsof (Sòcrates)
● Ombres projectades a la paret - imatges
● Objectes de la caverna - objectes sensibles
● Caverna - món sensibles
● Exterior de la caverna - món intel·ligible (món de les Idees)
● Foc - Llum del sol
● Sol - Idea del bé
● Visió d’ombres de la caverna - imaginació
● Visió d’objectes de la caverna - coneixement discursiu
● Visió de coses en si de fora de la caverna - coneixement intuïtiu
● Ombres i imatges de les coses de fora de la caverna - objectes matemàtics
● Coses en si del món exterior - Idees