Professional Documents
Culture Documents
Ecologia Preguntes
Ecologia Preguntes
Preguntes
Font:
Adaptació
feta a
partir de
la pàgina
web
http://ww
w.nature.
c
om/nri/jou
rnal/v14/n
2/box/nri3
598_BX1.
html.
1
Fa uns quants anys l’investigador txec Jaroslav Flegr va observar que els ratolins
infectats per aquest protozou canvien de comportament: deixen de tenir por dels gats i
fins i tot se senten atrets pels llocs freqüentats per aquests animals, fet que facilita que
els felins els capturin i se’ls mengin. A partir d’aquestes dades, completeu la taula
següent. Esmenteu i justifiqueu les relacions ecològiques interespecífiques que
s’estableixen entre les parelles d’espècies indicades.
Gat – Ratolí
Humà – Toxoplasma
Hipòtesi de l’investigador
Tres variables que l’investigador va haver de controlar perquè les dades de les dues
poblacions fossin comparables
3
Sistema del
complement
Biomolècula A
Biomolècula B
Biomolècula D
Biomolècula C
Ergosterol
Fragment glucídic
de la glucoproteina
P
1- La notícia esmentava que els anys 2011 i 2012 hi va haver un sol cas anual d’infant
afectat per la picada d’un escurçó, mentre que el 2013 n’hi va haver cinc. Arran de la
publicació d’aquestes dades, una emissora de ràdio va entrevistar una biòloga que
treballa en un parc natural on es van produir algunes de les picades. L’especialista va
afirmar:
«Cal evitar tocar cap espècie de serp per a prevenir les picades, però la presència
d’escurçons, que s’alimenten principalment de ratolins de camp i d’altres petits
mamífers, és indicativa del bon estat de l’ecosistema on viuen. No cal preocupar-se
per aquest increment de casos perquè en pot haver augmentat la població, però no
proliferaran de manera incontrolada.»
Aplicant els vostres coneixements d’ecologia, completeu la taula següent:
5
2- Un altre diari va publicar aquesta mateixa notícia. En el text es podia llegir la frase
següent: «Els escurçons han desenvolupat el verí per a capturar les seves preses.»
Sabem que els avantpassats dels escurçons eren serps sense verí, però aquesta frase es
pot interpretar des d’un punt de vista evolutiu de manera errònia. Redacteu un text que
expliqui, en termes neodarwinistes,
l’adquisició del verí per part dels escurçons.
3- En els casos més greus de picades d’escurçó,
s’administra una injecció de sèrum antiofídic. Aquest
sèrum conté anticossos que s’han obtingut injectant petites
quantitats de verí d’aquesta serp a un cavall.
b) Creieu que el sèrum antiofídic que s’utilitza per a tractar una picada d’escurçó
podria servir per a salvar la vida d’un cuidador del zoològic a qui ha picat una cobra?
Justifiqueu la resposta.
Sèrie 3, Pregunta 1. Juny ’16. Barcelona
Barcelona, tot i tractar-se d’un espai urbà
dens, forma un ecosistema on conviuen
diverses espècies.
7
1) Mnemiopsis leidyi és un animal carnívor que s’alimenta de crustacis petits i larves
de peixos que formen part del zooplàncton, que és el mateix aliment que consumeixen
els musclos.
Com s’anomena la relació ecològica que s’estableix entre els musclos i aquests
ctenòfors? I entre els ctenòfors i les larves de peixos? Justifiqueu les resposta.
2) Les zones temperades dels ecosistemes marins presenten variacions estacionals pel
que fa a la diversitat d’espècies i a la biomassa.
L’ecosistema marí d’aquestes zones està format, entre altres organismes, per diverses
espècies d’algues microscòpiques que formen el fitoplàncton, el qual serveix d’aliment
al zooplàncton. Moltes espècies de peixos s’alimenten de zooplàncton. En aquest
ecosistema, en l’interval d’un mes, es produeix la variació de biomassa de peixos
següent: [1punt]
Biomassa (g.m-2)
Dia 1 Dia 30
5,4 6,3
a) A partir de les dades anteriors, calculeu la producció de peixos en g · m–
2
· dia–1 i digueu de quin tipus de producció es tracta (primària o secundària).
Justifiqueu la resposta.
Producció de peixos
Tipus de producció
Justificació
1) La major part del nitrogen que conté el purí és nitrogen inorgànic (NH4+), el qual
pot ser assimilat per les plantes.
En canvi, el nitrogen orgànic no pot ser utilitzat per les plantes; abans cal que sigui
mineralitzat. Aquest procés de transformació de nitrogen orgànic en inorgànic (NH4+)
el duen a terme alguns microorganismes que viuen al sòl.
a) A quin nivell tròfic pertanyen aquests microorganismes? Expliqueu quina
importància tenen en el cicle de la matèria..
b) El nitrogen inorgànic que hi ha en forma amoniacal (NH4+) al sòl és utilitzat com a
substrat per a obtenir energia pels bacteris Nitrosomonas europaea i Nitrosolobus
multiformis. Quina relació ecològica s’estableix entre aquestes dues espècies pel que fa
al nitrogen? Expliqueu-la.
2) L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida fa deu
anys que duu a terme un estudi sobre els purins a la comarca del Segrià. Una part
d’aquest estudi investiga la dosi de purí més adient en la producció de panís o blat de
moro (Zea mays). Les característiques del sòl on es conrea el panís, la composició dels
purins, el tipus de maquinària amb què s’apliquen els purins i la varietat de panís
utilitzada són alguns dels factors que es controlen en cada experiment. Digueu quin
problema s’investiga i quina és la variable independent i quina la dependent. [1 punt]
Variable independent
Variable dependent
3) La composició dels purins varia en funció del tipus d’explotació ramadera, de l’edat i
la dieta del bestiar i, fins i tot, de l’època de l’any. L’anàlisi química de 308 mostres de
purins procedents de porcs ha donat el resultat següent:
9
Contingut de nutrients de purí porcí
Espècie química Mitjana Mínim Màxim
-3
Nitrogen total (kg.m ) 4,17 0,6 9,8
+
Nitrogen amoniacal NH4 2,92 0,4 7,2
-3
(kg.m )
P2O5 (kg.m-3) 2,45 0,08 13,57
-3
K2O (kg.m ) 3,08 0,25 9,81
Un camp on es cultiva panís i que forma part de l’experiment necessita 15 kg de
nitrogen total per hectàrea. Calculeu la dosi de purí (m3 · ha –1) que cal aplicar en aquest
camp si el purí utilitzat procedeix d’una mostra amb el valor mínim de nitrogen total.
Expliqueu raonadament la importància de fer l’anàlisi química del purí abans d’aplicar-
lo al camp de conreu en aquest experiment.
1) Els apicultors de les comarques gironines estan preocupats perquè s’han trobat
exemplars de vespa asiática (Vespa velutina). Aquesta vespa mata les abelles de la mel
(Apis mellifera) per alimentar a les larves . [1punt]
a) Quin tipus de relació ecològica es dóna entre la vespa asiàtica i l’abella de la mel?
Justifiqueu la resposta.
b) Els apicultors estan intentant localitzar i eliminar els ruscos de les vespes
asiàtiques, perquè la proliferació d’aquesta espècie podria fer minvar molt la
producció de mel. La desaparició de les abelles autòctones podria
fructosa 38,2
glucosa 31,3
maltosa 7,1
sacarosa 1,3
altres ...
Completeu el quadre següent amb els noms dels glícids que formen la mel i les
característiques que hi falten. [1punt]
Fructosa cetohexosa.
11
de glucosa d’alguns vegetals com
i una a substància de
de reserva.
fructosa unides
per un enllaç
α(1→2)
Maltosa Formada per La trobem a moltes
dues molècules llavors i la podem
de obtenir per hidròlisi
glucosa unides del midó.
per un enllaç
α (1→4)
Disseny de l’experiment:
conreu pot arribar a contaminar els aqüífers, ja que pot arribar a provocar que l’aigua
tingui una elevada concentració de nitrats. Una manera d’evitar l’ús de fertilitzants seria
que les plantes conreades poguessin captar directament el nitrogen de l’atmosfera.
Si suposem que hi ha un únic gen necessari de la nitrogenasa per fixar el nitrogen
atmosfèric, expliqueu el procés que cal seguir per generar plantes transgèniques capaces
de fixar el nitrogen atmosfèric. Cal que utilitzeu els termes següents:
DNA recombinant - enzims de restricció – vector - selecció (o seleccionar)
Sèrie 4, Pregunta 1. Juny’14i. Saltamartrins
L’any 2010, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura
(FAO) va iniciar un programa per a la promoció del consum d’insectes comestibles com
a alternativa al consum de carn.
1) La taula següent mostra la informació nutricional de la carn de vedella i d’una
espècie d’insecte comestible.
Proteïnes: 18,61 g
Carn de vedella
Glícids (o glúcids): 3,9 g
Lípids: 6,1 g
Proteïnes: 20,6 g
Saltamartins
13
a) Representeu amb un gràfic de barres la informació nutricional dels dos aliments de
la taula anterior.
b) Tenint en compte que 1 g de lípids aporta 9 Kcal i que tant 1 g de glícids com 1 g
de proteïnes aporten 4 Kcal cadascun, calculeu i compareu l’aportació energètica de 100
g de vedella amb la de 100 g de saltamartins. Després argumenteu si és encertada o no,
des del punt de vista energètic, la proposta dels experts de la FAO d’utilitzar insectes
comestibles com a alternativa al consum de carn.
Càlcul de
l’aportació
energètica de tots
dos aliments
Argumentació de
l’encert o el
desencert, des del
punt de vista
energètic, de la
proposta de la FAO
15
extensions de camps de conreu, principalment d’arròs, que impedeixen la mobilitat dels
lèmurs d’una zona boscosa a una altra.”
a) Aquestes dues espècies s’han generat a partir d’una espècie ancestral l’hàbitat de la
qual era tota la franja boscosa de l’est de Madagascar. Quin tipus d’especiació les pot
haver generat? Expliqueu en què consisteix aquest mecanisme d’especiació, justificant
per què les dues poblacions han anat divergint.
b) Quan l'estudiant torna al seu institut ho explica als companys. Un d’ells fa el
comentari següent:
“És clar, com que l’ambient on viuen aquestes dues poblacions de lèmurs és
lleugerament diferent, els ha induït mutacions diferents perquè s’hi puguin adaptar”
Penseu que té raó? Justifiqueu la resposta.
Sèrie 5, Pregunta 2. Juny’13. Vibrio
Es freqüent cultivar bacteris en una placa de Petri distribuint-los amb una nansa
de sembra sobre la superfície d’un medi sòlid perquè formin colònies separades.
Darrerament, amb intencions artístiques, s’ha provat de sembrar bacteris
bioluminescents utilitzant la nansa com a pinzell, de manera que es veuen lletres o
dibuixos fluorescents fets de colònies de bacteris.
1. La placa de Petri de la fotografia ha estat sembrada amb Vibrio fischeri, un bacteri
bioluminescent. [1 punt]
a) La imatge següent correspon a un exemplar de
Vibrio fischeri. Calculeu a quants augments s’ha fet
la imatge (103 nm = 1 µm). Quina és la llargada del
bacteri, en micres o micròmetres, sense tenir en
compte els flagels?
2) L’any 2008 els doctors Chalfie, Shimomura i Tsien van guanyar el premi Nobel de
Quimica pel descobriment de la GFP (Green fluorescent protein), una proteïna
bioluminescent verda extreta de la medusa Aequorea victoria. Actualment, la GFP i
altres proteïnes fluorescents que emeten colors diferents son àmpliament utilitzades
com a marcadors
en estudis moleculars. La placa de Petri següent
ha estat sembrada amb bacteris modificats
genèticament amb el gen que codifica la GFP.
La taula seguent mostra, de manera desordenada,
els diferents passos que es van seguir fins a
l’obtenció d’aquests bacteris modificats
geneticament amb GFP. Ordeneu els diferents
passos i completeu els espais en blanc de les
frases.
nº d’ordre Descripció
1. Durant els anys 1976 i 1977, es va produir una forta sequera a l’arxipèlag de les
Galápagos. [1 punt]
a) Observeu les dues gràfiques següents i redacteu un text en què expliqueu quina
correlació s’observa entre les dades representades.
Resposta model:
Hi ha una clara correlació entre l’abundància de llavors i el nombre d’individus de la
població (0,1 punt). A mesura que la disponibilitat de llavors es redueix també ho fa la
població de pinsans (0,2 punts). Un cop la sequera acaba i comença a augmentar la
quantitat de llavors també ho fa el nombre de pinsans (0,2 punts).
ATENCIÓ: és molt possible que aquests tres ítems surtin barrejats; es considerarà
igualment vàlid. L’important
és que surtin aquests conceptes.
b) A quin nivell tròfic pertanyen els pinsans? El fet de pertànyer a aquest nivell tròfic,
té a veure amb la correlació observada en l’apartat anterior? Justifiqueu les respostes.
Els pinsans són consumidors primaris ja que s’alimenten de llavors que produeixen els
vegetals (0,2 punts). Pertànyer a aquest nivell tròfic implica una dependència directa
dels recursos vegetals, fet que explica que els canvis en
NOTA: En aquesta pregunta, la resposta correcta que més probablement cal esperar és
en termes neodarwinistes tal com mostra el primer paràgraf. De tota manera, tractant-se
de pinsans de les illes Galàpagos és possible que hi hagi alumnes que responguin fent
referència als postulats de Darwin, com és el cas del segon paràgraf.
Tant un tipus de resposta com l’altra s’acceptaran com a correctes.
Resposta model:
La població de pinsans de l’illot Daphne era diversa com a resultat de les
mutacions preadaptatives i del procés de recombinació genètica. El procés de selecció
natural afavoreix als individus amb caràcters més adequats a les condicions regnants.
En aquest cas, la manca de llavors petites a causa de la sequera, afavoreix als
pinsans amb becs més grans, ja que els permetien alimentar-se de les llavors més
grans. D’aquesta manera, la majoria d’individus de bec petit morien abans de
reproduir-se i, en canvi, els pinsans amb un bec més gran es reproduïen amb més
facilitat per estar millor nodrits, transmetent a la seva descendència aquest caràcter.
Així, els pinsans de la generació següent tenien el bec una mica més gran que els de
les generacions anteriors tal com van poder constatar els Grant.
Darwin basava la seva teoria en la lluita per la supervivència dels éssers vius. En aquest
cas, davant de la sequera i l’escassetat de llavors que provoca, els pinsans competeixen
entre ells per l’aliment. Darwin afirmava que, en el context de la lluita per la
supervivència, el procés de selecció natural afavoria als individus amb caràcters més
adequats a les condicions regnants. En aquest cas, la manca de llavors petites afavoreix
als pinsans amb becs més grans que els permetien alimentar-se de les llavors més grans.
Finalment, Darwin afirmava que els caràcters dels individus supervivents es
transmetien a la
1) Fa 400.000 anys, en lloc de la tundra actual, el paisatge dominant de la zona era una
praderia seca. La vegetació estava formada per plantes herbàcies de fulles amples i
petits arbustos esteparis que proporcionaven aliment a mamuts i rinoceronts llanuts, i
també a bisons i castors gegants. Aquests animals eren caçats per felins de dents de
sabre, hienes de les cavernes i óssos de cara curta. [1 punt]
a) Dividiu la taula següent en les files que calgui per a situar el nivell tròfic i el nom de
les espècies esmentades en el text anterior. Ordeneu les dades de la taula segons el
nivell tròfic de cada espècie.
1) Quina relació ecològica s’estableix entre els barrinadors i el panís? I entre les
dues espècies de barrinadors?
Justifiqueu la resposta. [1punt]
Relació ecològica entre barrinadors i panís:
Justificació:
Justificació:
Hipòtesi
Per què compra llavors de plantes no
transgèniques?
3) Divuit setmanes després d’haver sembrat les llavors de blat de moro, vint de
transgèniques i vint de no transgèniques, aquesta alumna recoŀlecta les quaranta
plantes i n’observa les tiges: totes les plantes no transgèniques tenen
Temps (setmana) 2 4 6 8 10 12 14 16 18
Panís
transgènic 22 46 110 185 205 215 215 215 215
Alçada Panís no
mitjana transgènic 20 42 100 170 185 195 195 195 195
(cm)
1. Completeu la taula següent, indicant els nivells tròfics presents en la xarxa i els
noms dels organismes de cada nivell. [1 punt]
Tipus metabòlic
Procedència del
carboni
Procedència de
l’energia
Consumir 1 kg de
tonyina equival a.....consumir 10 kg
d’orades la qual
cosa equival a.........consumir 100 kg de
sardines, la qual
cosa equival a..........consumir 1000 kg d’algues.
b) Els nitrats i els fosfats són alguns dels nutrients que necessita el fitoplàncton.
Bona part d’aquests nutrients procedeixen de restes d’éssers vius. Com s’anomenen els
organismes que fan possible que el fitoplàncton disposi d’aquests nutrients? Expliqueu
la funció d’aquests organismes en el cicle de la
matèria.
Població
d’escarabats 320 250 180 150 180 240 330
(individus)
a) Amb les dades de la taula, completeu el gràfic corresponent a la presa.
b) Dibuixeu l'evolució probable del gràfic del depredador i justifiqueu-ho
breument.
3. Depredador i presa mantenen una relació interespecífica entre ells, però d'aquestes
relacions n'hi ha de més tipus. Expliqueu-ne dues més, posant-hi un exemple de cada
una.
1 0,05 0,2
5 0,25 0,5
10 0,5 1,2
30 1,2 2,5
1) (1 punt)
a) Construiu en un sol gràfic les corbes de creixement de les dues espècies de plantes.
Població
(individus) 38 56 76 98 87 73 60 51 43 35 26
Temps (dies) 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20
Representeu les dades en un gràfic. Raoneu els canvis que es produeixen en els primers
6 dies i assenyaleu clarament al gràfic quin dia probablement es va introduir una parella
de peixos Botia a l'aquari.
2) (1 punt)En un altre aquari també amb abundants cargols, però amb una aigua amb
un pH més àcid i una temperatura més baixa del primer aquari, es van introduir dos
peixos Botia per regular la població de cargols, però a les poques hores els dos peixos
van morir. Quines variables poden relacionar-se amb la mort dels peixos? Formuleu
dues hipòtesis sobre la seva mort.
3) (1 punt) Suposeu que disposeu de més peixos Botia i de diferents aquaris dels que
es pot canviar les condicions ambientals. Planifiqueu breument un experiment per
contrastar una de les hipòtesis que heu donat.
Sèrie 1, Pregunta 3B. Setembre’02. Ecosistema marí
En l'ecosistema
de l'esquema
(modificat de la
"Història dels
Països Catalans")
està representada
una cadena
tròfica marina.
fitoplàncton
zooplàncton
nècton
humans (pesca)
bacteris
Producció Despeses de
Biomassa Nombre d'espècies
primària bruta respiració
Bosc
6,5 g C m-2 dia-1 6 g C m-2 dia-1 6 Kg C m-2 115
Tropical
biomassa biomassa
(g m-2pes fresc) (g m-2pes fresc)
Concentració
2.5 5.0 7.5 10.0 12.5 15.0 17.5 20.0 22.5 25.0 27.5 30.0
salina (g ·l-1)
Nombre de
paràsits en un 150 150 150 150 140 100 45 10 8 5 0 0
peix
1)