El pas de l'oralitat a l'escriptura

Eric A. Havelock. (1996) (trad. Antonio Algri Gorri) La musa aprende a escribir.

Reflexiones sobre oralidad y escritura desde la Antigüedad hasta el presente. Barcelona,

2008. Ed. Paidós. 208 pàgs. Paidós bolsillo.

En aquest llibre, Havelock ens presenta bàsicament a travès de les pròpies

teories el pas que hi hagué de la tradició oral al text escrit establint com a marc

la Grècia antiga, tot estructurant l'obra en onze capítols.

En el primer capítol (Programa de investigación) se'ns mostra l'objectiu del treball.

És a dir, Havelock es proposa recollir en únic estudi diferents investigacions

sobre l'alfabetització grega, el canvi històric que es produí quan en el món

hel·lènic es pasà de l'oralitat a l'escriptura. També, el procés que es dugué a

terme i les idees i hipòtesis que se li ocorregueren.

En el segon capítol (Presentación de la musa), basant-se en els poemes d'Homer i

d'Hesíode, transmissors de les muses, com a punt de partida de la literatura

europea, ens explica que no tenen precedents i que no foren escrites de la

manera que ens han arribat, però, tanmateix, s'escrigueren. I que es produí un

canvi i totes dues formes, tant l'oral com l'escrita, convivien en un moment de

transició cultural. En conclusió, la musa apren a escriure i llegir, però segueix

cantant.

En el tercer capítol (El descubrimiento moderno de la oralidad), apareix el debat

sobre el problema de l'oralitat i l'any 1963 com a data important respecte a

aquest, ja que es publiquen cinc estudis de cinc autors, El pensamiento salvaje

(Lévi-Strauss), The Consequences of Literacy (Goody i Watt), La Galaxia Gutenberg

(McLuhan), Animal Species and Evolution (Mayr) i Prefacio a Platón (Havelock),

que «arrojaban luz sobre el papel de la oralidad en la historia de la cultura

humana y su relación con la escritura» (pàg. 53).

En el capítol quart (La radio y el redescubrimiento de la retórica) presenta la

connexió que troba Havelock entre el llenguatge oral i la creació de la radio a

partir dels anys seixanta, encara que aquesta no ens retorna a l'oralitat primitiva

dels grecs, sinó que aquesta paraula és adaptada pels mitjans electrònics.

Havelock ens ho exemplifica amb Roosevelt i Hitler, que «En su día [...]

encarnaron la persuasión y el poder sobre la mente de los hombres que se

transmitía por vía electrónica...».

En el capítol cinquè (Colisiones culturales) l'autor fa una reflexió sobre la

diferència entre la paraula escrita i la paraula parlada. Es necessita un estímul,

una confrontació, com la que es produí en el descobriment d'Amèrica, tant

social com ideològica. Tal com escrigué, per exemple, Rousseau a Ensayo sobre el

origen de las lenguas, es posa de manifest la qüestió de l'oralitat, l'escriptura

alfabètica és una capacitat que durant molt de temps s'havia considerat innata

dels éssers humans.

El capítol sisè (¿Puede hablar un texto?) presenta un dels principals problemes

per a l'estudi de l'oralitat, les fonts emprades són textuals, i, per això, estan

contaminades per vocabulari i sintaxi que no són pròpies de l'oralitat.

En el capítol setè (El habla almacenada) Havelock exposa que el llenguatge és una

activitat col·lectivista i que les convencions s'han de compartir per grups o

societats, i pren el llibre d'Ernst Mayr, Animal Species and Evolution (1963), el

conjunt del qual està dedicat a l'evolució biològica, per a explicar l'evolució

cultural i la concepció d'oralitat. Hi ha la suposició que tota civilització digna ha

de basar-se en l'escriptura o ésser en certa manera alfabetitzada. Tanmateix, els

inques eren àgrafs. A partir d'aquí es pot extreure la conclusió que una societat

civilitzada no necessàriament requereix l'escriptura per existir.

El capítol vuitè (La teoría general de la oralidad primaria) tracta l'oralitat primària,

s'esdevé el llenguatge espontani i el fixat. En una societat alfabetitzada les lleis,

normes i altres queden establertes per escrit, però en aquelles societats que no

hi havia alfabetització es feia mitjançant la memòria, a través d'estructures

sonores idèntiques acústicament però amb diferent contingut. El pensament es

converteix en ritme. Així nasqué la poesia, i els poetes sabien que tenia funció

didàctica. La tradició s'ensenyava a partir d'històries de personatges i no usant

idees o principis, de tal manera que eren plaents a qui ho escoltava i es fixava

millor en la ment.

El novè capítol (La teoría especial de la oralidad griega) conté la teoria que abans

d'Hesíode ja hi havia escriptura, és a dir, al voltant del 700 aC. L'oralitat va

conviure un cert temps amb l'escriptura i els escrits posteriors encara contenen

trets i ecos d'aquesta oralitat. L'autor es pregunta si tenir alfabet significava que

l'ús de l'escriptura era generalitzat. El fet que els poemes homèrics es

conservessin en tradició oral i, posteriorment, fossin plasmats en paper és a

causa que els grecs conservaren la seva identitat sense imposicions.

En el capítol desè (La teoria especial de la escritura griega) exposa que el pas fet cap

a l'escriptura fou degut a un important canvi social i psicològic, ja que l'oralitat

havia de tenir un llenguatge amb una sèrie de pautes i senzill per a poder-lo

memoritzar i que s'entengués; en canvi, l'escriptura permeté una altra manera

d'emmagatzemar i s'usaven un altre tipus d'oracions, fet que introdueix termes

abstractes i idees desvinculats d'un protagonista. A més, es produeix una

concepció d'identitat, del jo; emergeix una altra línia filosòfica que comença

amb Sòcrates.

En l'onzè i últim capítol (Las teorías especiales y sus críticos) sorgeix de nou la

teoria del capítol setè, l'associació entre analfabetisme i cultura àgrafa,

relacionant-la amb l'etapa anterior a l'alfabetització dels grecs i la posterior.

Conclou amb l'afirmació que la civilització grega va recorre un llarg camí fins

arribar als textos escrits en alfabet grec, influenciats per l'oralitat, però

desvinculada d'aquesta posteriorment al segle IV aC degut a Plató, que trencà

amb les reminiscències de la tradició oral primitiva.

Havelock, malgrat ésser una eminència entre els estudiosos de l'Antiguitat

grega sobre la temàtica de l'oralitat i l'escriptura, en aquesta obra peca de

redundant pel que fa a l'ús de les pròpies obres per a exemplificar les diverses

teories exposades, i empra un llenguatge tècnic díficil d'arribar a principiants no

iniciats en aquesta mena d'Arcàdia que és el món de l'oralitat i els primers

textos escrits.

NÚÑEZ GERVILLA, Anna

Literatura grega II: Èpica i lírica

Curs 2016-2017