TEMA 1. LA RESTAURACIÓ.

(2a Etapa)
La Dictadura del general Primo de Rivera. (1923-30)

0. Antecedents: El problema militar ( el malestar de l’Exèrcit i

Marroc)

1. Les causes i l’adveniment de la Dictadura

2. Actuacions o política.

a. Reorganització de l'Estat.
b. Política Econòmica.
c. Actuació militar
d. Política anticatalana
e. Política social

3. Oposició.

4. «La dictablanda»

1
Tema 1 . La Dictadura del general Primo de Rivera.
(Veure El problema militar i el malestar de l’Exèrcit i el Marroc)

1. L’adveniment de la Dictadura i les causes

La fi de la Primera Guerra Mundial fa que França reprengui la conquesta del

Marroc. Espanya és veu obligada a fer el mateix. L'any 1921 és produeix al
Marroc la desfeta militar d'Annual, amb fortes pèrdues humanes i territorials.
El govern de Madrid cau i es forma un altre d’unitat dirigit per Maura. Fins
al cop d’estat hi hauran 3 governs més i tots cauen per la dificultat de
gestionar el Marroc.
La situació del Marroc divideix en dos bàndols, bé sigui als militars (Juntes
o Africanistes) o als civils.
L’oposició parlamentaria d’esquerres reclama una investigació, i un sector
de l’opinió pública acusa a l’exercit i al rei per incitar al general Silvestre a
avançar. L’exercit acusa al govern i al Parlament de no proporcionar els
mitjans necessaris.
S’encarrega al general Picasso l’elaboració d’un informe sobre la catàstrofe
militar.
Durant el govern del liberal Garcia-Prieto la comissió parlamentaria està
prop de publicar i debatre l’Expedient Picasso amb la depuració de
responsabilitats; però els militars decideixen intervenir i evitar-ho.
L’informe mostra que la organització militar del general Silvestre ha
estat un desastre, no ha fet cas d’advertiments i ha provocat una
massacre.
Els reclutes no estan preparats ni equipats, amés l’exèrcit és
incompetent, corrupte, i mal organitzat.

El general Primo de Rivera, Capità General de Catalunya, amb el

recolzament de generals dels dos bàndols, fa un cop d’Estat el setembre de
1923 per defensar l’exèrcit de les crítiques i salvar el país amb suport del
rei.

Altres motius adduïts són:

• La crisi social i pistolerisme,
• La crisi política i decadència dels partits dinàstics
• Les reivindicacions dels partits catalans,
• La creixent presència dels militars en la vida política

Es presenta com una solució transitòria per solucionar el problema del

Marroc i el conflicte social (CNT, pistolerisme).

2
2. Actuacions o política.

• Reorganització de l'Estat.

Substitueix el govern parlamentari per un directori militar, marginant als

partits polítics. Les Corts es tanquen, la constitució s’ignora i governa per
decret.
Exerceix el poder legislatiu només sota control del rei.
Amplia les funcions de l'exèrcit, augmenta l’àmbit d’actuació de la justícia
militar i posa l'administració pública sota el seu control.
Més endavant intenta consolidar el regim reemplaçant el Directori militar
per un Directori Civil, sense èxit i tampoc és consolida l'intent de tenir un
partit propi (Unión Patriótica).

• Economia.

La prosperitat econòmica internacional el beneficia amb una estabilitat dels

preus i una disminució de l'atur fins la crisi de 1929.

Aplica una política intervencionista:

Pla d'obres públiques (carreteres, pantans) i grans obres que serveixen
per prestigiar al règim com l’Exposició Universal de BCN i Sevilla de
1929 o instaura línies aèries comercials i construeix aeroports.
Les obres de la Dictadura augmenten el dèficit públic.

A nivell industrial la política és proteccionista

aranzels duaners, ajudes públiques a empreses...
Creació d’empreses estatals o monopolis amb intervenció d’ajut
estranger com la Companyia Telefònica Nacional amb el suport de
l’americana ITT
o a partir de la nacionalització d’empreses estrangeres la societat
petroliera CAMPSA

• Actuació militar

Primo de Rivera havia pres partit públicament contra l’aventura colonial al

Marroc, no té un interès ofensiu i vol repatriar les tropes. No la considera
viable sense la col·laboració francesa. Prefereix fer ús de la política de
negociació amb els cabdills rifenys com Abd el-Krim. Ordena una política

3
de replegament i reduir el territori ocupat per fer-lo més defensable. La seva
política és mal vista pels africanistes.

Afortunadament pel Dictador, les tribus del Rif entren en guerra amb els
francesos, i el govern francès, per mitjà del mariscal Petain, proposa una
intervenció conjunta a Espanya per acabar amb Abd el-Krim.
El resultat serà el desembarcament d’Alhucemas (1925) on l’exèrcit
espanyol comptarà amb el suport naval i aeri francès. L’actuació conjunta
franco-espanyola que es manté durant un any facilità la victòria militar i la
fi de la guerra del Marroc.
Conseqüències:
Implica la creació d’un exèrcit, els africanistes, format per mercenaris-
Regulares-.( las Fuerzas regulares indígenas de Melilla) reclutats dins les
tribus berbers, i professionals La Legión (el Tercio de Estranjeros) que No
accepta el poder civil.
Crea una generació d’oficials que dirigirà el cop militar contra la Segona
República.

• Política anticatalana

Inicialment la burgesia catalana i part de la Lliga li dóna suport però la

dictadura actua, primer que res, contra els catalanistes als que acusa de
separatistes.

Prohibeix i reprimeix:
L’ús oficial de la llengua catalana i dels símbols (bandera, Onze de
Setembre); els partits polítics, els diaris o bé els censura; el Jocs florals, la
predicació religiosa en català tot i l’ oposició del arquebisbe de Tarragona
Vidal i Barraquer i part important del clergat.

Tanca:
institucions : suprimeix la Mancomunitat, prèviament havia estat depurada
pel president Alfons Sala.
Associacions: l’ Orfeó català
Sindicats : CADCI

• Política social

Prohibeix el partit comunista i la CNT,

Aquesta prohibició facilita les divisions internes al sindicat, l’any 1927 els
grups d'acció (pistolers) , creen la FAI, a fi de controlar la direcció de la CNT
i orientar-lo cap a un radicalisme revolucionari; si bé és inoperant fins el
4
1931.
Com que els sindicats lliures no son populars es recolza amb la UGT i el
PSOE, fet que els facilita el creixement.
Per resoldre els conflictes laborals crea la Organització Corporativa
Nacional, i estableix uns comitès paritaris d’arbitratge on hi ha representants
dels patrons i treballadors.
La millora de la situació econòmica li permetrà fins al 29 un clima social
més tranquil conseqüència de la disminució dels preus dels productes de
primera necessitat, un augment dels salaris i la millora de l’ocupació
industrial

3. Oposició a la dictadura

Política i social.
La Lliga queda desqualificada, encara que no col·labora, i l'oposició
catalana gira a l'esquerra. El catalanisme es radicalitza: els partits republicans
i d’esquerres augmenten la seva importància i s'inicia la col·laboració amb
anarquistes i comunistes.
Els intel·lectuals es van distanciant d’un regim què no admet crítiques.
Dins dels partits dinàstics (conservador i liberal) creix l'oposició al règim .
S'inicien contactes entre els partits partidaris de la República.

De l’exèrcit
A les reformes militars (ascensos per mèrit o elecció enlloc d’antiguitat,
jubilacions anticipades, limitació d’accés a les acadèmies militars...)
Es crea una Acadèmia General Militar i al seu davant és posa un africanista
(F. Franco que ha ascendit per mèrits de guerra a la Legió) fet que provoca
l’oposició de l’exèrcit metropolita.

La pèrdua de confiança de part de l’Exèrcit i finalment del rei Alfons XIII

fa que presenti la dimissió. (28 gener de 1930)

4. «La dictablanda»

Després de la dimissió, la monarquia prova de mantenir-se i nomena

successivament el general Dámaso Berenguer i l’almirall Aznar com a caps
del govern.
L’intent de tornar al sistema de la Restauració acceptant la presència partits
i sindicats no compta amb gaire col·laboració d’aquests.
L’oposició sindical i política està dividida, i les temptatives de
pronunciament fracassen. Tot i això una sèrie de partits polítics arriben el 17

5
d’agost de 1930 al pacte de Sant Sebastià, que preveu la proclamació de la
República i l’autonomia catalana.
Finalment el govern convoca eleccions municipals esperant que els resultats
li seran favorables. La major part de les capitals de província vota a favor
dels candidats republicans i els vots del camp són favorables a la monarquia.
El republicans proclamen la seva victòria ja que consideren aquests vots
fraudulents.
El rei Alfonso XIII sense suport per reconduir la situació és veu forçat a
marxar del país.

Activitats a concretar. Història Ed. Vicens Vives. 2016.

Informació.
Pàg. 222-225.
Pàg. 226. La Dictablanda i la caiguda de la monarquia.
Pàg. 228-29. Esquema

Activitats.

Pàg. 222
Text. Manifest de Primo de Rivera. 1923
Pàg. 224-25
Text. Reial decret sobre el separatisme.
Text. Fullet criticant la censura de Blasco Ibañez.
Pàg. 225.
Ex. 6. Com es va dur a terme el cop militar del 1923, quins suports va tenir
i com ho va justificar Primo de Rivera. Pots establir cap relació entre el cop
i l’expedient Picasso?
Ex. 7 Per què el cop d’Estat va tenir escassa oposició al principi i quina fou
l’actitud del rei.
Ex. 8. Quines mesures del Directori militar van posar fi al sistema
parlamentari i constitucional a Espanya i el van convertir en una dictadura.
Ex. 9. Com es va posar fi al conflicte del Marroc.

Ex. 10. Les organitzacions corporatives que va crear el Directori per

organitzar institucionalment l’Estat i les mesures regeneracionistes que es
van prendre.
Ex. 11. L’actitud que va tenir la dictadura envers Catalunya. Què se’n va fer,
de la Mancomunitat?
Ex. 12. Els sectors que conformaven l’oposició política i social a la
dictadura i per què s’hi oposaven.

6
Pàg. 227.
Doc 1. Que va ser el Pacte de Sant Sebastià? Qui el va signar? Quins
objectius perseguien? Que van acordar respecte a Catalunya?
Doc 4 i 5. Per què les eleccions del 1931 va ser un plebiscit entre monarquia
i república? Quins resultats hi va haver? Quines conseqüències en van
derivar?