Nadal
celebren Nadal el 25 de desembre (la tradició afirma que
Nativitat de Jesús
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del
món.
Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que
correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre
l'advent i l'epifania. És, juntament amb la Pasqua, la fes-
ta cristiana més important. De les esglésies cristianes, la
Catòlica, la Protestant i algunes de les Esglésies Ortodo-
xes autocèfales, com ara la grega, la romanesa i la búlgara,
1
des de Liberi I). Altres Esglésies Ortodoxes autocèfales,
en canvi, com ara la de Constantinoble i la russa, el ce-
lebren el 7 de gener, ja que no van acceptar el calendari
gregorià que va reformar el calendari julià de l'època ro-
mana.
Malgrat el seu origen marcadament religiós, amb la missa
del gall com a element central, Nadal ha esdevingut una
tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent
que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la Xina i
el Japó. En català, la paraula Nadal ve de “natalici”, “nai-
xement”. Els anglosaxons usen el terme Christmas, que
significa “missa de Crist”, i en algunes llengües germà-
niques com l'alemany la festa s’anomena Weihnacht, que
significa “nit de benedicció".
A l'hemisferi nord, Nadal coincideix amb l'inici de
l'hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família.
Cada dia més, Nadal està esdevenint un concepte comer-
cial; s’associa a un nombre ingent d'icones i símbols, com
l'arbre de Nadal, els Reis Mags, el Pare Noel, el pessebre,
les nadales, les estrenes, les postals de Nadal, el Tió de
Nadal, la neu, però, sobretot, a la compra de regals.
1 Tradicions
Els carrers de Torà (Segarra) a les festes de Nadal.
Nadal als Països Catalans disposa de les seves particula-
ritats pròpies. Un exemple és la realització del pessebre
(que també es fa en molts altres indrets de tradició cristi-
ana) i una altra el tió de Nadal (una tradició compartida
amb Aragó i Occitània), també anomenat tronc, tronca o
simplement tió. També ho és el fet de celebrar Sant Es-
2 4
teve, l'endemà de Nadal, per poder-se reunir, així, amb cava o vi negre. Per postres se serveixen els torrons i les
l'altra part de la família amb qui no s’havia pogut estar neules acompanyats de moscatell. A Mallorca destaca la
per Nadal. porcella rostida, els cocotins i els torrons d'ametlla fluixa
A moltes comarques es fa la rabassa de Nadal, on el fillol en neula.
dóna una felicitació al padrí, i aquest li respon amb un
regal, que segons el lloc pot ser un tortell de Nadal o un
present. També és molt típic a molts pobles de Catalunya
anar a veure Els Pastorets, representació teatral centrada
en l'adveniment de Jesús. A més, des del darrer mig segle
es fan en molts llocs pessebres vivents, que són esceni-
ficacions del pessebre amb persones i animals de carn i
ossos.[1]
Com a fet diferencial de la Nit de Nadal, a Mallorca i
a l'Alguer s’interpreta tradicionalment, de l'edat mitjana
ençà, el Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic i cant gre-
gorià que s’interpreta a les Matines de Nadal, i que relata
com serà la fi del Món i el dia del judici final. La tradició
del cant de la Sibil·la a Mallorca va ésser declarada patri-
moni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO
l'any 2010. A Menorca, Ontinyent, Barcelona, Gandia i
altres poblacions dels Països Catalans s’ha recuperat des
de fa uns anys el Cant de la Sibil·la i s’interpreta en algu-
nes esglésies.
En aquest dia especial els nens diuen un vers i a canvi els
pares els donen alguns diners. És tradicional a les Balears
la recitació dels Poemes de Nadal, per part dels infants
de la casa als adults, que donen doblers a la quitxalla a
canvi de llur actuació. Com a trets no exclusius del País
Valencià, es pot destacar el costum de donar les estrenes la
vesprada de Nadal als infants segons van cantant nadales.
En molts llocs es fan fires de nadal on es venen figures
de pessebre, molsa, suro, arbres de nadal, tions, guarni-
ments nadalencs i artesania.[2] Algunes d'aquestes fires te-
nen una llarga tradició i d'altres són més recents.[2] Una
de les més tradicionals és la fira de Santa Llúcia de Barce-
lona que se celebra als carrers del voltant de la catedral,[1]
i de la qual es té constància des de 1786, quan fou esmen-
tada pel baró de Maldà.[3][4]
2 Gastronomia
Nadal s’associa a bon grapat de dolços, menjars i begu-
des especials: el torró, el massapà o d'altres que es con-
sumeixen amb més assiduïtat: fruita seca i cava. El menú
típic de la cultura catalana pel dia de Nadal és l'escudella
i la carn d'olla de primer i tall de segon. L'escudella és
un brou molt complet que es fa amb tota mena de carn
(vedella, porc, gallina, bull negre, bull blanc...), així com
amb la tradicional pilota (carn picada, all i julivert), pata-
tes i cigrons. De primer, per tant, se serveix el brou amb
galets grans (típics de Nadal) i es treu a taula tota la carn
d'olla que s’ha utilitzat per poder servir-se acabada la so-
pa. De segon, segons la tradició s’ha de servir tall, és a
dir, carn. El més habitual és que sigui pollastre o vedella
al forn o a l'ast. Aquest àpat s’acostuma a acompanyar de
PERSONATGES FOLKLÒRICS DE NADAL
3 Decoració de Nadal
Pel que fa a les plantes, el vesc, el grèvol i el galzeran
són tres de les plantes silvestres més emprades durant les
festes de Nadal per ornamentar el pessebre o la llar. Per-
tanyen a la família dels arbustos i fan fruits que maduren
a la primeria de l’hivern, pels volts de Nadal. D'aquí ve,
segurament, que hom els atribueixi un seguit de propie-
tats relacionades amb la fortuna –el vesc– i la protecció
de la llar –el grèvol.[5]
El vesc és un subarbust que viu damunt les branques, prin-
cipalment les dels arbres de fulla caduca. Té les fulles gro-
guenques i unes baies arrodonides de color blanc. Des de
temps immemorials se'n saben les propietats medicinals
i hi ha qui creu que porta bona sort; per això és costum
de regalar-ne ramets per aquestes festes.[5]
Segurament el grèvol, amb les boles vermelles i les fu-
lles punxegudes, és una de les plantes que més fàcilment
s’associen a Nadal. N'ha esdevingut tot un símbol i apa-
reix com a motiu recurrent en la iconografia d'aquests di-
es. Tot plegat ha fet que la gent n'abusés i el grèvol ha
acabat essent una espècie protegida a Catalunya. Si se’n
vol comprar ha de ser importat o bé d'imitació.[5]
Precisament una de les imitacions més preades del grè-
vol és el galzeran, amb fulles no tan punxegudes i baies
més grosses, però amb uns colors molt semblants. De la
mateixa manera que el grèvol, té un seguit de propietats
medicinals i cosmètiques que el fan molt atractiu.[5]
4 Personatges folklòrics de Nadal
En la majoria de països existeix la tradició que algun per-
sonatge o personatges visiti els nens per deixar-los regals
sota l'arbre de Nadal. Els més coneguts són:
• Santa Claus o Pare Noel: Als EUA i el Nord
d'Europa, encara que l'expansió comercial dels Es-
tats Units ha convertit Santa Claus en el personatge
central del Nadal arreu del món, i ha desplaçat el
sentit religiós d'aquesta festa pel sentit més comer-
cial actual.
• Dedek Mraz: la versió del Pare Noel a Eslovènia.
• Carbonissa: és l'encarregat de donar carbó en comp-
tes d'un regal als nens que es van portar malament.
Per a alguns, és acompanyant dels Reis Mags, i per
a altres, de Santa Claus.
• Follets nadalencs: de la mitologia popular nadalenca,
deixen regals nadalencs sota l'arbre.
 3

• Befana: parts d'Itàlia.

• Olentzero: País Basc.
• Esteru: Cantàbria.
• Apalpador: Galícia.
• Tió de Nadal o Cachafuòc: Catalunya i Occitània.
• Nen Jesús o Nen Déu: Argentina, Colòmbia, Cos-
ta Rica, Equador, Hondures, El Salvador, Nicara-
gua, Perú, Panamà, Puerto Rico, Veneçuela, Bolí-
via i Mèxic especialment en zones rurals. Repúbli-
ca Txeca (Ježíšek), Eslovàquia (Ježiško), Alemanya,
Àustria i Suïssa (Christkind o Kristkindl).
• Viejito Pascuero: Xile, té les mateixes característi-
ques del Pare Noel.

Tradicionalment, a Espanya, Portugal i gran part de

l'Amèrica Llatina els nens no reben regals per Nadal si-
nó el 6 de gener, festa de l'Epifania, duts pels Reis Mags
d'Orient en commemoració de les ofrenes fetes a Jesús al
pessebre de Betlem. D'altra banda, als països d'influència
germànica, la festa dels regals se celebra tradicionalment
el 6 de desembre, dia de Sant Nicolau.

5 Vegeu també
• Himmeli
• O Magnum Mysterium
• Krishna Janmashtami a l'hinduisme
• Snegúrotxka
• Treva de Nadal durant la Primera Guerra Mundial

6 Referències
[1] Soler i Amigó, Joan. Martín Casanovas. Festes tradicionals
de Catalunya, 1978, p. 21-25. ISBN 84-85185-20-X.

[2] «Fires de nadal». festes.org. [Consulta: 25 desembre

2013].

[3] «Fira de Santa Llúcia». [Consulta: 25 desembre 2013].

[4] «Fira de Santa Llúcia». festes.org. [Consulta: 25 desembre

2013].

[5] «Vesc, grèvol i galzeran». Cultura Popular de Barcelona.

Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 28 gener 2015].

7 Enllaços externs
• Recull d'informació sobre Nadal al portal
edu365.cat
4 8 TEXT AND IMAGE SOURCES, CONTRIBUTORS, AND LICENSES

8 Text and image sources, contributors, and licenses

8.1 Text
• Nadal Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Nadal?oldid=16098080 Col·laboradors: Llull, Xevi, Joanjoc, Arnadí, Barcelona, Jordicollcos-
ta, Vriullop, FlaBot, YurikBot, Independència, RobotQuistnix, Pepetps, Eldeltoni, Aljullu, Lumargo007, Paucabot, Miquel puig, Lohen11,
Pere Serafi, Arnaugir, Gaizkaph, Esputniko, TXiKiBoT, Anònim, Escarbot, GilliamJF, Bestiasonica, JAnDbot, Pere prlpz, KRLS, Beusson,
Mgclapé, Rollerman, Tania, Mtcn, Àlex, VolkovBot, Ferbr1, Idioma-bot, Magioladitis, TronaBot, Lluisdetaradell, SieBot, Jey, IradiBot,
Hinio, Docosong, Davidpar, DragonBot, Newstile, BOTarate, Alexbot, MelancholieBot, Kxont, CarsracBot, LinkFA-Bot, Mafoso, Silvo-
nenBot, Luckas-bot, LaaknorBot, Catgirl, Ssola, Xamil, Nallimbot, EVA (bot), ArthurBot, RibotBOT, Almabot, Xqbot, GhalyBot, Em-
premtadelcentre, TobeBot, BotReversor, KamikazeBot, CarlesMartin, TjBot, Solelh, Ripchip Bot, Townie, EmausBot, ZéroBot, JackieBot,
Beussonbot, ChuispastonBot, WikitanvirBot, Jotterbot, CocuBot, Alvaro Vidal-Abarca, MerlIwBot, Vagobot, ArnauBot, AvocatoBot, Pere
Sallavinera, Dexbot, PereBot, Casteller amb samarreta, Legobot, Aitor11, Langtoolbot, Prest!, Addbot, Medol, Llucia.manresa, Syum90 i
Anònim: 62

8.2 Images
• Fitxer:Arbcom_ru_editing.svg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/63/Arbcom_ru_editing.svg Llicència: Public
domain Col·laboradors: Treball propi Artista original: User:VasilievVV
• Fitxer:Christianity_symbols_Cross_Ichthys.svg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c0/Christianity_symbols_
Cross_Ichthys.svg Llicència: CC BY 3.0 Col·laboradors: Treball propi, modified version of File:Christianity symbols.svg Artista original:
Original image by Gerbilo, modified by User:AnonMoos
• Fitxer:Christmas_tree_sxc_hu.jpg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3a/Christmas_tree_sxc_hu.jpg Llicència:
CC-BY-SA-3.0 Col·laboradors: http://www.sxc.hu/browse.phtml?f=view&id=223106 Artista original: Lotus Head from Johannesburg,
Gauteng, South Africa
• Fitxer:Commons-emblem-notice.svg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/28/Commons-emblem-notice.svg Lli-
cència: GPL Col·laboradors: Image:Gnome-emblem-important.svg Artista original: GNOME icon artists and User:ViperSnake151
• Fitxer:Commons-logo.svg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4a/Commons-logo.svg Llicència: Public domain
Col·laboradors: This version created by Pumbaa, using a proper partial circle and SVG geometry features. (Former versions used to be
slightly warped.) Artista original: SVG version was created by User:Grunt and cleaned up by 3247, based on the earlier PNG version,
created by Reidab.
• Fitxer:Disambig_grey.svg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4a/Disambig_grey.svg Llicència: Public domain
Col·laboradors: Treball propi Artista original: Bub’s
• Fitxer:Gerard_van_Honthorst_001.jpg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/38/Gerard_van_Honthorst_001.jpg
Llicència: Public domain Col·laboradors: The Yorck Project: 10.000 Meisterwerke der Malerei. DVD-ROM, 2002. ISBN 3936122202.
Distributed by DIRECTMEDIA Publishing GmbH. Artista original: Gerard van Honthorst
• Fitxer:Tora_Xmas.jpg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2b/Tora_Xmas.jpg Llicència: Public domain
Col·laboradors: Treball propi Artista original: Pedroserafin
• Fitxer:Wikiquote-logo.svg Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fa/Wikiquote-logo.svg Llicència: Public domain
Col·laboradors: ? Artista original: ?

8.3 Content license

• Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0