La fertilització de l’alfals

1 1 2
M.R. Teira , N. Ubach i J. Lloveras
1
Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida (UdL)
2
Departament de Producció Vegetal i Ciències Forestals. Universitat de Lleida (UdL). Centre UdL-IRTA.

1. L’adobatge nitrogenat de l’alfals

A les arrels de les lleguminoses com l’alfals s’hi desenvolupen nòduls constituïts per
bacteris del gènere Rhizobium, capaços de fixar en nitrogen atmosfèric pel seu
creixement (fixació simbiòtica). Per tant, en condicions normals, l’alfals no
necessita aplicacions de nitrogen, ja que l’obté de l’atmosfera.

De manera que l’adobatge nitrogenat de fons (en presembra) només es justifica en

sòls molt pobres en nitrogen (ja que en els estadis inicials del cultiu l’alfals encara
no ha desenvolupat els nòduls que li permetran fixar el nitrogen atmosfèric). Si
s’aporta nitrogen, la proporció de nitrogen fixat simbiòticament per l’alfals
disminueix (l’alfals utilitza preferentment els nitrogen present en el sòl).

Un cop l’alfals ha desenvolupat els nòduls a les arrels, aquests son capaços
de fixar el nitrogen que el cultiu necessita, per tant no cal adobar amb
nitrogen.

Varis estudis en les nostres condicions (Delgado, 2005 i Lloveras, 2001) mostren
com l’adobatge nitrogenat de manteniment no augmenta la producció d’alfals ni el
contingut de proteïna bruta de l’alfals.

A pesar d’això, la pràctica actual (Álvaro i Lloveras, 2003) és la següent: un 80%

de la superfície d’alfals enquestada a Catalunya (12.500 ha) rep fertilització
nitrogenada de manteniment i d’aquesta un 77% rep més de 40 kg N/ha. Aquesta
pràctica no té cap justificació agronòmica tret la d’incrementar el pes de l’alfalsar,
incloent les males herbes en el primer dall ja que el nitrogen afavoreix el
creixement d’aquestes i no de l’alfals.

En aixecar el cultiu de l’alfals, queda una elevada quantitat de nitrogen en el sòl.

Per tant, després d’alfals seria avantatjós implantar cultius amb necessitats de
nitrogen elevades (per exemple panís) per aprofitar-lo al màxim i evitar que es
perdin nitrats per rentat.

1
2. Estratègies d’adobatge fosfòric i potàssic
Una anàlisi a l’inici del cultiu d’alfals és útil per planificar l’adobatge fosfòric i
potàssic durant els 4-5 anys que sol durar.

Adobatge fosfòric
Generalment el fòsfor no es considera un nutrient limitant per l’alfals en les nostres
condicions, de fet no es coneix un símptoma clar de carència de fòsfor.

D’altra banda, no existeixen assaigs en les nostres condicions per poder fer una
recomanació d’adobatge fosfòric basada en resultats contrastats aquí. Actualment,
el que es pretén amb l’adobatge fosfòric és cobrir les extraccions de l’alfals (9 kg de
P2O5/t de matèria seca; LAF, 2000). Quan els continguts de fòsfor al sòl són alts (de
l’ordre de 60 mg P/kg o més) es sol recomanar aplicar una part de les extraccions
del cultiu o bé suspendre temporalment la fertilització fosfòrica.

El Laboratori d’Anàlisi i Fertilitat de Sòls (LAF) utilitza la Taula 1 per interpretar la

fertilitat fosfòrica del sòl pel cultiu de l’alfals.

Taula 1. Interpretació del contingut de fòsfor al sòl per l’alfals (LAF, 2000)
Contingut en fòsfor Interpretació del contingut de
(mg/kg) fòsfor al sòl per l’alfals
<20 Carencial
20-40 Adequat
40-80 Alt
>80 Molt alt

Adobatge potàssic
Les extraccions de potassi de l’alfals són molt elevades i les carències de potassi en
l’alfals són molt més comuns que les de fòsfor. En la Figura 1, es pot veure
l’aspecte que presenten les fulles d’alfals en una carència de potassi.

Figura 1.- Aspecte de la carència de potassi en fulles d’alfals

2
 Els estudis (Lloveras et al., 2005) realitzats sobre adobatge potàssic en les nostres
condicions són escassos i per aquest motiu encara no es coneix amb certesa la
recomanació d’adobatge potàssic d’acord al contingut de potassi al sòl.

El que si es coneix (Lanyon i Smith, 1985 i Lanyon i Griffith, 1988), és el consum

de luxe de potassi de l’alfals (l’alfals extreu més potassi sense augmentar la
producció). Un altre inconvenient de l’adobatge potàssic excessiu és que pot
provocar carències induïdes de bor, nutrient important per l’alfals.

Lloveras et al. (2005) mostren com l’alfals extreu més potassi com més se n’aporta
(el contingut de potassi del sòl és quasi el mateix independentment de la dosi de
potassi aportada, Figura 2). En la Taula 2 s’observa com les extraccions de potassa
augmenten com més potassi s’aporta (tret de l’any de la implantació del cultiu,
2002) tot i que els rendiments no augmenten de la mateixa manera.

250
Contingut de potassi al sòl
fins a 30 cm (mg/kg)

200
0 kg K2O/ha i any
150 120 kg K2O/ha i any

100 240 kg K2O/ha i any

360 kg K2O/ha i any

50
480 kg K2O/ha i any

0
2002 2003 2004 2005
Anys

Figura 2.- Contingut de potassi al sòl durant l’experiment a Gimenells (Lloveras et al., 2005)

Taula 2.- Resposta de l’alfals a la fertilització potàssica a Gimenells (Lloveras et al., 2005)
Dosis anuals de 2002 2003 2004 2005 Total
potassi
aportades Producció Extraccions Producció Extraccions Producció Extraccions Producció Producció
(kg K2O/ha i any) (t/ha) (kg K2O/ha) (t/ha) (kg K2O/ha) (t/ha) (kg K2O/ha) (t/ha) (t/ha)

0 10,6 310,8 23,1 430 18,8 263 18,2 70,7

120 11,0 270 25,4 482 19,9 314 19,5 76,4
240 10,1 205,2 24,7 586 19,3 384 20,7 74,8
360 9,3 259,2 24,8 647 20,9 448 20,9 75,8
480 10,7 225,6 24,3 679 20,0 488 21,0 76,0
LSD (0,05) _ _ 1,1 134 1,9 62 1,2 4,4

3
D’aquests estudis i d’altres experiments se’n desprèn que a continguts de 80-100
mg K/kg de sòl (ppm) es manifesten carències tot i que entre 100 i 120 mg K/kg
aquesta manca de potassi al sòl quasi no repercuteix en el rendiment. Tot apunta a
què un contingut de 130 mg K/kg de sòl pot ser suficient per una collita òptima
(Taula 3).

Taula 3.- Interpretació del contingut de potassi al sòl per l’alfals extret de varis estudis

Interpretació del contingut de potassi al sòl (mg K/kg)

Zona d’estudi
Molt baix Baix Adequat Alt Molt alt
Colorado 0-60 61-120 >120
Kansas 0-40 41-80 80-120 121-160 >160
Minnesota 0-40 41-80 80-120 120-160 161
Montana <100 100-150 150-200 200-250 >250
Nebraska 0-40 41-74 75-125 126-150 >150

Un contingut adequat de potassi al sòl indica que cal adobar per restituir les
necessitats de potassi de l’alfals (20 kg K2O/t m.s. com a molt). Si el contingut de
potassi al sòl és alt o molt alt, es pot suspendre temporalment l’adobatge potàssic.

En alfals, mantenir un contingut gaire alt de potassi al sòl és una pràctica

ineficient tant des d’un punt de vista econòmic com agronòmic, ja que com
més n’hi ha més en consumeix el cultiu.

Per tant, la pràctica d’adobatge potàssic ha de ser anual, aportant únicament el

potassi necessari per l’alfals durant l’any i no tot en implantar el cultiu.

3. Aplicació de purí en el cultiu d’alfals

Actualment l’alfals es considera un cultiu “depurador” del nitrogen mineral del sòl:
té un sistema radicular que pot arribar (si el sòl ho permet) a ser molt profund
(1,5-2 m) i és capaç d’extreure quantitats elevades de nitrogen mineral del sòl
(prefereix extreure el nitrogen del sòl que no fixar-lo simbiòticament). És a dir,
l’alfals és capaç d’aprofitar el purí aplicat de manera agronòmicament correcta (a
dosis i moments adequats) sense implicar riscs mediambientals (Lloveras et al.,
2004)

Tot i que l’alfals establert no necessita adobatge nitrogenat, l’aplicació de purí en

determinades condicions:
- a l’hivern, quan les precipitacions són escasses (període de dormància del
cultiu)

4
- en sòls amb continguts baixos de fòsfor i potassi,
pot incrementar el rendiment, així com la superfície disponible per aplicar purins.

Cal analitzar el sòl per conèixer el contingut de fòsfor i potassi i així poder
complementar l’aplicació de purins amb els fertilitzants fosfòrics i potàssics minerals
que faci falta.

Un altre aspecte que cal controlar quan es realitzen aplicacions continuades de purí
és l’acumulació de metalls pesants (Cu i Zn) en el sòl, que pot arribar a ser
perjudicial pel cultiu. És recomanable fer-ne una anàlisi cada 4 anys.

Moment d’aplicació del purí en alfals

L’aplicació de purí en l’alfals pot realitzar-se en varis moments del cultiu:

- el més favorable pel cultiu és just abans de sembrar l’alfals (així l’alfals
disposa de nitrogen durant la fase inicial en què encara no ha desenvolupat
els nòduls). A més, en aquest moment el purí és fàcil d’aplicar i incorporar. Un
dels principals problemes que té l’aplicació de purí en presembra pot ésser
l’estimulació de les llavors de males herbes,
- una altra opció és adobar amb purí a l’hivern quan no hi ha reg.

4. Idees a retenir
- L’adobatge nitrogenat de fons a l’alfals només és justificat quan el contingut
de nitrogen al sòl és molt baix.
- L’alfals no necessita adobatge nitrogenat de manteniment.
- L’adobatge fosfòric es basa en la interpretació del contingut de fòsfor al sòl.
- Un contingut de 130 mg K/kg al sòl son suficients per una collita òptima
d’alfals.
- És convenient que l’adobatge potàssic a l’alfals sigui anual, aportant
únicament el potassi necessari per cada campanya.
- L’alfals admet aplicacions agronòmicament correctes de purí sense implicar
riscs mediambientals.

Fonts d’informació consultades

Álvaro J., Lloveras J. 2003. Metodología de la producción de alfalfa en España.

Asociación Interprofesional de Forrajes Españoles (AIFE).

5
Delgado I. 2005. La fertilización nitrogenada en el cultivo de la alfalfa. Surcos de
Aragón 94:34-37.

LAF, Laboratori d’anàlisi i Fertilitat de Sòls. 2000. Estudio y caracterización de los

niveles de nutrientes en los suelos de las parcela de alfalfa de la zonas productoras
de España. AIFE (Asociación Interprofesional de Forrajes Españoles).

Lanyon, L.E., and W.K. Griffith. 1988. Nutrition and fertilizer use. p. 333–372. In
A.A. Hanson, et al. (ed.) Alfalfa and alfalfa improvement.Agron. Monogr. 29. ASA,
Madison, WI.

Lanyon, L.E., and F.W. Smith. 1985. Potassium nutrition of alfalfa and other forage
legumes: Temperate and tropical. p. 861–893. In R.D. Munson (ed.) Potassium in
agriculture. ASA, Madison, WI.

Lloveras J., Arán M., Villar P., Ballesta A., Arcaya A., Vilanova X., Delgado I., Muñoz
F. 2004. Effect of swine slurry on alfalfa production and on tissue and soil nutrient
concentration. Agron. J. 96:986-991.

Lloveras J. 2001. Alfalfa (Medicago sativa L.) management for irrigated

Mediterranean conditions: The case of the Ebro Valley. In quality in lucerne and
medics for animal production (115- 125).

Lloveras J., Ferran J., Fanlo R., Chocarro C., Ballesta A. 2005. Efecte de l’adobat
potàssic en la producció d’alfals a la Vall de l’Ebre. Jornada intercomarcal sobre
farratgers. 21 d’abril de 2005, Gimenells.

Alfalfa Production Handbook. http://www.oznet.ksu.edu/library/crpsl2/C683.pdf.

Consultada el dia 11 d’octubre de 2005.

Fertilizer Guidelines for Alfalfa.

http://www.animalrangeextension.montana.edu/articles/Forage/General/Fertilizer-
guidelines.htm. Consultada el dia 11 d’octubre de 2005.

Fertilizer Management for Alfalfa. http://ianrpubs.unl.edu/range/g2.htm. Consultada el

dia 11 d’octubre de 2005.

6
Fertilizer Suggestions for Alfalfa.
http://www.extension.umn.edu/distribution/cropsystems/components/6240b.html.
Consultada el dia 11 d’octubre de 2005.

Fertilizing Alfalfa and Grasses. http://www.ext.colostate.edu/pubs/crops/00537.html.

Consultada el dia 11 d’octubre de 2005.