ECONOMIA TEMA 10

LA INTERVENCIÓ DE L’ESTAT I LA POLÍTICA FISCAL

1. LA INTTERVENCIÓ DEL ESTAT

SI A LA INTERVENCIÓ (del estat) ELS KEYNESIANS

- Son seguidors elaborats per J.M Keynes

- Rebutgen el supòsit de l’economia que tendeix lliurement al ple ús de recursos productius
- Si a la intervenció del estat utilitzant la política monetària i fiscal ( utilitza més aquesta per
poder estabilitzar l’economia)
- Aquestes idees es van formular oposant-se a les economistes de l’escola clàssica
- Keynes proposava una economia activa per al govern davant de les crisis econòmiques

NO A LA INTERVENCIÓ (del estat) ELS MONETARISTES O CLÀSICS

- Van nàixer en l’obra de Freidman

- Confien en les forces de mercat com a instrument per situar l'economia pròxima en la plena
ocupació
- Mínima intervenció del estat
- L'economia s’ajusta automàticament
- Si té lloc una pertorbació que incideix negativament sobre l’activitat, la producció disminuirà
i l’ocupació es reduirà a curt termini, però les forces internes del mercat restabliran la
prosperitat.

2. ELEMENTS DE LA POLÍTICA FISCAL

La política fiscal es refereix a les decisions que pren el govern sobre el nivell de la despesa pública i
els ingressos públics

-OBJECTIUS:

1. Major nivell d’ocupació possible ( plena ocupació)

2. Control de la demanda agregada per mitjan dels impostos i del gasto públic
3. Controlar el dèficit i el superàvit

-ELS DOS MECANISMES DE CONTROL ( suggerit per els keynesians):

1. Control de la despesa pública- G ( més important )

2. Control dels impostos- T

( els polítics prefereixen baixar els impostos ja que els crea millor fama i es reversible)

- TIPUS DE POLÍTICA FISCAL:

• POLÍTICA FISCAL EXPANSIVA: l’objectiu es estimular la demanda agregada especialment

quan l’economia està en un període de resecció i necessita un impuls per a expandir-se. Com
a resultat es tendeix al dèficit o a la inflació ( G puja, T baixen)
- ELS MECANISMES A UTILITZAR SON:
1. Augment del gasto públic ( per augmentar la producció i reduir la desocupació)
 2. Abaixar els impostos ( augmentar la renda disponible, lo que provoca un major consum i una
major inversió de les empreses, i augmenta l’ocupació. En conclusió un desplaçament de la
demanda agregada cap a la dreta ( expansiva))
• POLÍTICA FISCAL RESTRICTIVA: quan l’objectiu es frenar la demanda agregada ( per exemple,
si l’economia està en un període d’expansió i necessita frenar perquè s’està creant inflació)
com a resultat es tendeix al superàvit o menor dèficit. (PIB puja, INFLACIÓ puja, G baixen, T
pugen)
- C baixa, I baixa- DA baixa ( hi ha un desplaçament e la demanda agregada cap a l’esquerre
però un augment del atur)
- MECANISMES QUE UTILITZA SON:
1. Reduir el gasto públic- per a baixar la producció
2. Pujar els impostos – no hi ha tants diners en circulació, per lo tant la gent no gasta tant i les
empreses poden invertir menys, així la demanda agregada es desplaça cap a l’esquerre i
provoca augment de la desocupació)
- D'aquesta manera baixa el dèficit públic

ENFOCAMENT CLÀSSIC O ENFOCAMENT KEYNESIÀ

SUPOSITS DE PARTIDA
INTERVENCIÓ DEL SECTOR
PÚBLIC
3. LA POLÍTICA FISCAL MONETÀRIA
MONETARISTA
Les economies tenen
mecanismes autocorrectors
que eliminen els desajustos i
fan innecessària la intervenció
estatal
Les economies tendeixen al
llarg termini al ple ús del
sector productiu
Limitar la despesa pública en la
mesura que es puga
El pressupost públic s’ha de
equilibrar anualment
No hi ha un enfocament
automàtic que facilite a l'ús de
l’economia i tendeix al ple us
del recursos productius
Recursos de preus i salaris o
son flexibles
Davant de una recessió de
demanda agregada insuficient
el sector públic interveixca
manipulant les despeses i els
impostos
El pressupost s’ha de
equilibrar durant el cicle
económic

S'aplica quan en el mercat hi ha pocs diners en circulació

-OBJECTIUS:

• Estabilitat del valor dels diners

• Major nivell d’ocupació possible
• Evitar desequilibris en la balança de pagaments (X-N)

-MECANISMES: ( l’elecció del mecanisme depèn de la seua facilitat de maneig, de la quantitat

d’informació disponible sobre cada mesura i l’objectiu final que es vol aconseguir)

El banc central pot modificar la quantitat de diners directament, però també es pot:

• Variació del tipus d'interès I-OM (augmenta)

Aquest depèn del tipus d'interès que aplica el banc quan ens presta diners, es a dir si el interès puja
no tots els inversors podran permetre demanar-lo i no donaran molts préstecs. En canvi si aquest
baixa s’incentivarà la inversió i la activitat econòmica , ja que els empresaris podran pagar-lo
fàcilment )

• Variació del coeficient de caixa

reserva bancaria part dels dipòsits que té tot el sistema bancari que ha de romandre en la caixa del
banc o en el conter corrent del banc central, per poder evitar riscos. Si aquest decideix guardar
menys diners, augmentarà la quantitat de diners en circulació ja que es poden concedir més
préstecs, si guarden més diners no poden concedir tants préstecs i la quantitat de diners en
circulació baixa.

• Operacions del mercat obert

Es la operació que realitza el banc central de títols de deute públic ( son títols emesos per l’estat i
poden ser lletres, obligacions i bons) en el mercat obert. Si el banc central ven molts títols i la gent o
banc li'ls compra hi hauran menys diners en circulació i el banc central rep diners. En canvi si el banc
central compra títols injecta diners en el mercat i la gent disposa de diners que abans no existien.

• Variació del tipus d'interès del descompte d’ofertes

• Tipus d'interès I-OM (baixa)
• Oferta monetària (OM)

-TIPUS DE POLÍTICA MONETARIA:

• POLÍTICA MONETÀRIA EXPANSIVA: l’objectiu es posar més diners en circulació

Quan hi ha pocs diners en circulació s’aplica la política monetària expansiva per augmentar la
quantitat de diners. En aquesta s’utilitzen els mecanismes següents:

1. Reduir la taxa d'interès: per a fer més atractius els préstecs bancaris
2. Reduir el coeficient e caixa per a poder prestar més diners
3. comprar el deute públic per aportar diners al mercat
4. Reduir el tipus de redescompte d’efectes

(el banc central pot augmentar la inversió i el consum si aplica aquests mecanismes i baixa la taxa
d'interès)

• POLÍTICA MONETARIA RESTRICTIVA: l’objectiu es traure diners del sistema

-MECANISMES:

1. Augmentar la taxa d'interès per a que els préstecs seguen més cars
2. Augmentar el coeficient de caixa per a que no hi hagen tants diners en circulació
3. Vendre el deute públic per llevar diners del mercat i canviar-lo per títols
4. Augmentar el tipus de redescompte d’efectes
4. EL PRESSUPOST DEL SECTOR PÚBLIC

El pressupost del sector públic és una descripció dels seus plans de despeses i dels ingressos que cal
obtenir per finançar-los

• Els ingressos públics són els fons que van a parar al sector públic per poder complir els
objectius i cobrir les despeses.
• La despesa pública és el conjunt d’obligacions de pagament contretes pel sector públic com
a conseqüència de la seva actuació com a agent econòmic

Pressupost del sector públic = ingressos públics – despeses públiques.

Si ingressos > despeses (provoca) Superàvit pressupostari.

Si ingressos < despeses (provoca) Dèficit pressupostari.

5. EL PRESSUPOST COM A INSTRUMENT BÀSIC DE POLÍTICA ECONÓMICA

El pressupost representa un instrument bàsic de planificació financera a curt termini i a mitjan

termini perquè el seu conjunt principal es el conjunt de despeses necessàries per a dur a terme les
activitats del sector públic. Es un instrument clau de la política econòmica perquè mitjançant la
despesa pública pot influir en la demanda agregada expandint-la o retraure-la, modificant el nivell
d’activitat econòmica

PRESUPOSTS GENERALS DEL ESTAT:

1. Els objectius econòmics generals que es volen assolir durant l’exercici fiscal.
2. Les despeses i els ingressos detallats de cadascun dels organismes, les institucions i les
empreses que constitueixen el sector públic.
3. Els instruments de política microeconòmica que s’utilitzaran per complir els pressupostos,
així com els mitjans tècnics que s’hi empraran

6. FINANÇAMENT DEL DÉFICIT PÚBLIC

Per finançar el dèficit públic aquest ha de augmentar els impostos o emetre deute públic ( son títols
que genera el estat a canvi dels interessos o devolució de la quantitat)

-EL DÉFICIT I EL DEUTE PÚBLIC

Es parla de dèficit quant els pagaments superen els ingressos, per tant es negatiu. En canvi si es al
reves s’anomena superàvit

El deute públic es el valor total del bons o títols emesos per l’Estat a mans del públic

7.LES FLUCCTUACIONS CÍCLIQUES I EL DÉFICIT PÚBLIC

• Durant les recessions, per la caiguda de l’activitat, les transferències públiques augmenten
els ingressos impositius i els disminueixen, la qual cosa fa que el dèficit pressupostari
s’incrementi (o que el superàvit disminueixi).
 • Durant les expansions passa el contrari: en disminuir la desocupació i augmentar els nivells
de renda i producció, les transferències públiques descendeixen i s’incrementen els
ingressos impositius; així es dona lloc a una disminució del dèficit pressupostari (o a un
augment del superàvit).

El dèficit públic- És la part del dèficit pressupostari que varia amb el cicle econòmic: durant les
recessions hi haurà dèficit, i en les expansions, superàvit.

El dèficit estructural- És la part del dèficit pressupostari que és independent del cicle econòmic; es
deu a desajustos estructurals entre els ingressos i les despeses públics

7. LA POLÍTICA DISCRECCIONAL

La política fiscal discrecional és aquella en què el Govern, amb l’objectiu d’estabilitzar l’economia,
pren mesures explícites com ara programes d’obres públiques i altres despeses, projectes públics
d’ocupació, programes de transferències o alteració dels tipus impositius. Té un inconvenient, que
poden passar molts anys abans de que començe a tenir efectes reals

-POLÍTICA FISCAL DISCRECCIONAL I EL ESTABILITZADOR AUTOMÀTIC

Els impostos proporcionals actuen com un estabilitzador automàtic, ja que l’augment d’impostos a
mesura que s’incrementa el producte nacional reduirà la força de l’expansió; si té lloc una recessió
passarà el contrari.

-POLÍTICA FISCAL I EFECTE DESPLAÇAMENT

L’efecte expulsió o desplaçament té lloc quan la despesa pública, els dèficits pressupostaris o el
deute públic redueixen la quantitat d’inversió de les empreses.

-POLÍTIQUES SECTORIALS DISCRECCIONALS

Política d’habitatge: promoció d’habitatges protegits, rehabilitació del parc residencial.

Política sanitària: garanteix unes prestacions universals i gratuïtes.

Política ambiental: pretén millorar la qualitat del medi natural i aconseguir un ús racional dels
recursos.