ey Ladinastia restaurada: alternalica

en el poder | cacíquisme (1875-190

%* Questió claU: Com va aconseguir la Restauració crear un sistema polític

estable i durador? :

VISUALITZO UNA HISTORIA REAL 1273500900 CONSULTO LA BIBLIOTECA E7

Cineclub

Vacas (Julio Medem,

1992) narra la historia
de dues families gui-
puscoanes. Les seves
desavinences es re-
munten a la darrera
guerra carlina, el de-
senllac de la qual el
1875 va posar fi a un
conflicte que va en- -s
frontar liberals i tradi-
cionalistes.

Club de lectura

Manuel LEGUINECHE: Yo
pondré la guerra
(1998, reedició 2016).

Després dels anys agitats del Sexenni, la Restauració apareix com Presenta l'esclat
de

Gl La Generació del 98

un període d'estabilitat constitucional ¡ de modemnització econó- la guerra

Hispano-
mica ¡ social. Pero, tot aixo es va portar a terme per mitja d'un re- . —nord-
americana del
gim elitista ¡ oligarquic que es basava en el caciquisme, el clien- 1898 des de la
pers-
telisme ¡ el frau electoral constant. pectiva de la manipu-

lació periodística que E

va portar a terme el ;
“ magnat de la premsa

americana William
- Randolph Hearst.

El sistema es va mantenir fins al primer terc del segle XX, peró va

patir un gran contratemps l'any 1898, quan Espanya va perdre les
últimes colónies del Carib i el Pacífic. Per alguns, Espanya deixava
de ser una poténcia colonial de primer ordre per convertir-se en
un país en decadencia. L
Un grup de joves escriptors, coneguts posteriorment com "la Ge-
neració del 98", van reflexionar entorn del "problema" d'Espanya
per aprofundir en les causes dels anomenats "mals de la patria".
PONIA AE ELLO AER

SITUO EL MARC CRONOLÓGIC 1:25"

“EZ REGENCIA DE MARIA CRISTINA...

“MINORÍA D'EDAT D'ALFONS XIII >

: 1868. Pau de Zanjón» Fo

Constitució del 1876,

z E ha >. regim foral

a a " cies jues
2 Arribas Fundació | + Pacte d'El Pardo.
5 Anne la Espanya del Centre Catalá | — Mort d'Alons XI Codi Civil Sue

<«Pronunciament de Martínez Campos

Abolidió GUERRA DE CUBA

E zon Arta de red Ele — ALIFINES

-] CARLINA GUERRA Fundació Fundació eGritodeBaire — La tierra "A
o 1872 Cea Llei d'Associacions | | de la UGT de la Liga Filipina * Tractat do
París* social d

EM Processos histórics | Canvis ¡ continuitats (0) Accedeix a les activitat

aa MENA

PENN RR NL e
1. El retorn de la dinastia

Els anys finals del Sexenni, ¡ en particular durant el govern

de Serrano, les forces conservadores van preparar el retorn
de la monarquia amb la persona d'Alfons XII, que es trobava
exiliat al Regne Unit juntament amb la seva mare, Isabel II.

La preparació de lá restauració alfonsina

El principal artífex del projecte va ser Antonio Cánovas del

Castillo, que el 1870 havia aconseguit l'abdicació de la reina
Isabel a favor del seu fill Alfons. Per dotar el projecte restau-
rador d'una sólida base social va crear el Partit Alfonsí, amb
la voluntat d'atreure els monárquics descontents amb |'ex-
periéncia revolucionária del Sexenni ¡ conjuminar les classes
altes ¡ mitjanes, l'Exercit ¡ l'església sota el lema "Pau i or-
dre". El seu objectiu era instaurar un regim moderadament li-
beral que posés fi a una llarga época de guerres civils, d'in-
tervencionisme militar ¡ d'aixecaments populars.

Els passos definitius es van donar el desembre del 1874,

quan Alfons XII, des de l'exili, va fer públic el Manifest de
Sandhurst, redactat per Cánovas, en qué proclamava les lí-
nies mestres del futur régim. Presentava una monarquia cons-
titucional amb un carácter obert que defensés l'ordre social
establert ¡ fes compatible la tradició católica amb les noves
llibertats. Paral-lelament, el pronunciament militar de Mar-
tínez Campos a Sagunt va proclamar la restauració de la mo-
narquia en la persona del nou ei Alfons XII.

Un programa d'autoritat ¡ordre -

El cop d'estat va ser rebut amb satisfacció pels grups con-

servadors amb l'esperanga que la monarquia retornaria l'es-
tabilitat política, económica ¡ social. A més, el nou regim pre-
tenia superar alguns dels problemes endémics del
liberalisme precedent: el carácter partidista ¡ excloent dels

- moderats durant el regnat d'Isabel II, l'intervencionisme mili-

tar en la vida política ¡ la proliferació d'enfrontaments civils.
Així, el nou sistema polític canovista es basava en quatre pi-

lars básics:

« La Constitució del 1876 que era d'inspiració moderada,

peró tenia un caracter obert ¡ flexible. Deixava molts as-
sumptes rellevants en mans del desenvolupament de futu-
res lleis, la qual cosa admetia diferents formulacions.

« La Corona que es considerava una institució inquestiona-

ble. El seu paper era el d'exercir d'arbitre en la vida política
¡ garantir el bon enteniment i l'alternanga en el poder entre
els partits polítics. -

c Els partits dinástics, el conservador ¡ el liberal

els garants de l'estabilitat política ¡ havien d'alternar-se en
el poder. Renunciaven a accedir al govern mitjancant cops
de forga o pronunciaments, pero recorrien al falsejament
electoral per assegurar-se el monopoli del poder..
| es volia allunyar de la intromissió en la vi-
| visible

< L'exercit, al qua mis

da política. Es va identificar el rei com el cap ¡ símbo

de l'estament militar ¡ es va establir la supremacia del po-

der civil sobre el militar, pero atorgant absoluta llibertat a

l'exércit en els seus assumptes interns.

"2 Individus i societats | Canvis ¡ continuitats

| que eren_.—

(...) Tots els que m'han escrit mostren la mateixa

convicció que només el restabliment de la mo-
narquia constitucional pot posar fi a l'opressió, a
la incertesa ¡ a les cruels pertorbacions que ex-
perimenta Espanya. (...) Per virtut de l'espontania
¡ solemne abdicació de la meva augusta mare;
tan generosa com infortunada; soc l'únic repre-
sentant del dret monárquic a Espanya. (...)

Afortunadament, la monarquia hereditaria ¡ cons-

titucional posseeix en els seus principis la neces-

saria flexibilitat ¡ quantes condicions d'encert ca-
len perque tots els problemes que porti el seu
restabliment siguin resolts de conformitat amb
els vots ¡ la convivencia de la nació.

No cal esperar que jo decideixi res de pla i arbi-

tráriament; sense corts no van resoldre els ne-
gocis ardus els prínceps-espanyols en els temps
antics de la monarquia, ¡ aquesta justíssima re-
gla de conducta no I'haig d'oblidar jo en el pre-
sent (...).
Sigui quina sigui la meva sort, no deixaré de ser
un bon espanyol ni, com tots els meus avantpas-
sats, bon católic, ni, com a home del segle, veri-
tablement liberal.
Alfons DE BORB6, Manifest de Sandhurst, 1874.
(Traduit del castella ¡ adaptació)

Martínez Campos restaura el "quadre"

la "paleta" del pronunciament de Sagunt en una

caricatura del 1875.

"Alfons XII amb

>
1

()] Accedeix a les activitats digitals. LE

A
La Constitució del 1875

Corts ¡
¡el nomenament ¡ Cessament de ministres.

eres comptaven amb dues cambres: el Congrés dels

Putats, escollit pels ciutadans, ¡ el Senat amb una part
electiva ¡ una altra de designada pel Rei o formada per mem-
bres rellevants de 'aristocrácia, l'Església ¡ l'Exercit. El dret al
sufragi es deixava pendent de concreció en posteriors lleis
electorals: la del 1878 va retornar al sufragi censatari ¡ la del

A 1890 va proclamar el sufragi universal masculí.

HE Es va proclamar la toleráncia religiosa, peró amb la primacia
o - -— del catolicisme ¡, en consegiéncia, es va restablir el pressu-

post de culte ¡ clergat. Així mateix, comptava amb una decla-

ració de drets detallada, peró la seva concreció es remetia a
lleis ordináries que, en general, van tendir a restringir-los, es-
pecialment els drets d'impremta, expressió, associació ¡ reunió.

: La tercera cariinada
La caiguda d'|sabel II va revifar les pretensions carlines de
posar el seu candidat al tron. A Catalunya, les forces carlines
comandades per Ramon Tristany ¡ Francesc Savalls van acon-
seguir algunes victóries, com la d'Alpens (1873) ¡ la de Cas-
tellfollit (1874). L'any 1874 també van conquerir algunes ciu-
tats com la Seu d'Urgell, Igualada, Manresa, Vici Olot.
Ara bé, la restauració borbónica va privar la causa carlina de
bona part de la seva hipotética legitimitat ¡ alguns personatges
histórics del carlisme van reconéixer Alfons XII. A més, al llarg
de l'any 1875 l'ofensiva de l'exércit líberal va expulsar els car-
lins dels nuclis on s'havien fet forts ¡ va aconseguir derrotar-los
a tot Catalunya, així com al País Valencia ¡a l'Aragó.
El conflicte va continuar uns mesos al País Basc ¡ Navarra,
peró el 1876 es va produir la rendició total ¡ el pretendent carlí
. Va marxar a l'exili. La consegiéncia va ser l'abolició definitiva
del regim foral ¡ les antigues províncies forals van quedar sub-
-.. jectes al pagament d'impostos ¡ al servei militar comuns de
5 l'Estat. En el seu lloc, es Va estipular un sistema de "concerts
— econdmics" (1878) que els atorgava una certa autonomia fiscal.

LA

Art. 1. Els deures que la Constitució ha imposat a tots els

-. Espanyols d'acudir al servei de les armes quan la llei els cri-

da, ¡ de contribuir en la proporció dels seus havers a les
despeses de |'Estat, s'estendran, com s'esténen els drets

“+ Constitucionals, als habitants de les províncies de Biscaia,

Guipúscoa ¡ Alaba (...).

6 Decret d'abolició dels Furs bascos, 1876.

(Traduit del castellá ¡ adaptació)

ava el dret de var T—-===— e

o > dret de vet, la potestat legislativa compartida amb les

* tudila promesa de reformes polítiques ¡ admi-

nomena | cessa

convoca | dssol —————

designa alguns senadors

Presidónt -
Consell de Ministres -

ST STE E

, ANYOLES TU 5

CONGRÉS rió 7

| la

elegebn elegexen parcialme m

EVA ELECTOR
5 (tipus de sufragi a decidir pel govem) —..

o ocosrevetotaotatICIADUOdOuAvAcataAFAFaoFUaODO)?

* LAFIDELA INSURRECCIÓ CUBANA :

El 1868 s'havia iniciat una insurrecció armada :
que es va anar estenent ¡ radicalitzant al llarg
del Sexenni (Guerra dels Deu Anys, 1868-1878). :
La fi de la guerra carlina a l'inici de la Restaura- :
ció, va facilitar l'enviament de noves tropes a
Cuba que va debilitar la forca dels insurrectes. *
A més, es va iniciar un procés de negociació ¡ el
1878 es va signar el conveni de Zanjón, que in-
cloia una amplia amnistia, l'abolició de I'esclavi-

nistratives per les quals Cuba tindria diputats a

les Corts espanyoles. :

L'incompliment dels acords va provocar l'inici
d'un nou conflicte el 1879, la Guerra Chiquita, :
¡la posterior insurrecció del 1895. -

1 3

VA Pes SO
y AA
PAT NA
¿e LN NT
Caricatura de La Campana de Gracia sobre la
insurrecció de Cuba.
29005 QOToOTOs TOO iaa Ianouoyo9ononeszsa

Tema 6. La dinastia restaurada: alternanca en el poder j caciquisme (1875-1902) 10

Bipartidisme ¡ alternanca en el poder

El sistema polític de la Restauració es basava en l'existéncia de

dos grans partits, el conservador ¡ el liberal, que coincidien en la
defensa de la monarquia, la Constitució, la propietat privada ¡la
centralització de I'Estat, pero jugaven dos papers complementaris.
La seva base social es nodria basicament de les elits económiques i
de la classe mitjana acomodada, encara que era més gran el nom-
bre de terratinents entre els conservadors ¡ el de professionals entre
els liberals. Tots dos eren partits de minories, “que comptaven amb
diaris, centres ¡ comités distribuits arreu del territori espanyol.

Els conservadors es mostraven més proclius a l'immobilisme polític

¡a la defensa de I'Església ¡ de l'ordre social, mentre que els liberals
estaven més inclinats a un reformisme més progressista ¡ laic. Per ga-
rantir l'estabilitat, existia un acord tácit de no promulgar una llei que
forcés l'altre partit a abolir-la quan tornés al govern. El Partido Libe-
ral-Conservador es va organitzar al voltant d'Antonio Cánovas del
Castillo ¡ va aglutinar els sectors més conservadors (a excepció dels
carlins ¡ els integristes radicals). El Partido Liberal-Fusionista tenia
com a dirigent Práxedes Mateo Sagasta ¡ va reunir antics progressis-
tes, unionistes ¡ alguns exrepublicans moderats.

La preeminéncia que la Constitució atorgava a la Corona la conver-

tia en árbitre de l'alternanca. Quan el partit del govern patia un pro-

— cés de desgast polític o hi havia alguna greu crisi al país, el monarca

cridava el cap del partit de I'oposició a formar un nou govern. Ales-

hores, el nou cap de gabinet convocava eleccions, que s'assegurava
que fossin favorables al govern, amb l'objectiu de construir-se una
majoria parlamentaria que li permetés governar de manera estable.

Frau electoral i caciguisme

L'alternanca en el poder només era possible gracies a un massiu

frau electoral, orquestrat des del govern ¡ en el qual exercien un pa-
per fonamental els cacics. Aquesta adulteració sistemática del vot va
ser possible gracies al restabliment del sufragi censatari l'any
1876, peró va mantenir-se quan el 1891 es va instaurar el sufragi uni-
versal masculí. També hi va influir el tracte favorable als districtes ru-
rals enfront dels urbans ¡ l'elevat abstencionisme de l'electorat.

El control del procés electoral s'exercia mitjancant el ministre de

la Governació ¡ els cacics locals. El ministre elaborava la relació dels
candidats que haurien de ser elegits (encasellat), que sovint eren
aliens a la circumscripció ("cuneros"). Els governadors civils transme-
tien la llista dels candidats "ministerials” als batlles ¡ cacics ¡ tot

laparell administratiu es posava al seu servei per garantir-ne l'elec--

ció. Per aconseguir-ho, no es dubtava a falsificar el cens, incloent-hi

persones mortes o impedint votar les vives, manipular les actes elec-

torels, exercir la compra de votsi coacciona=!!clectorat. ————

El sistema es fonamentava en la xarxa clientelista del caciquisme.

Els cacics eren individus o famílies que, pel seu poder economic o
les influencies polítiques, controlaven una determinada circumscrip-
ció electoral. El seu ascendent era més gran als districtes rurals, on
bona part de la població estava supeditada als interessos.dels ca-
cies. Grácies al control dels ajuntaments, aquests feien informes ¡
certificats personals, controlaven el sorteig de les lleves, proposaven
el repartiment de les contribucions ¡ proporcionaven llocs de treball.

Processos histórics | Individus ¡ societats

ELS PARTITS DEL TORN DINÁSTIC

Partit
Conservador

Ue * Antonio
Líder — Cánovas

Antics
Dirigents moderatsi
.... unionistes

* Sufragi
censatari
e Immobilisme
social
i e Desconfianca
Ideologia — de l'ampliació
ENE de llibertats
* Estat
confessional
isuporta
l'Església

+7. Aristocrácia, alta

Bases: - burgesiai
socials — jerarquia
-. eclesiástica

Partit
Liberal

Práxedes M.
Sagasta
Antics
progressistes,
democratesi
republicans
moderats

e Sufragi
universal
masculí

* Reformisme
social

« Ampliació
de dretsi
llibertats
* Societat laica
restricció de
privilegis de

l'Església

Mitjana burgesia
¡classes mitjanes

Fauna nacional:
+ El senyor Cacie,

Y revista El Gran

Bufón, 1912.

(O) Accedeix a les activitats digitals. |

Els E0Yerns del torn

Durant ['an "

desenvolupar el sur. Parlament llarg" (1885-1890) els liberals van

drets ¡ práctiques ie reformista. Així, es van aplicar alguns
municipal, abolició >. ¡o E. universal masculí per a comicis
ritzava els ión pe vitu ) una lei d associacions que auto-
participessin en la : re el Judici per jurat perque els ciutadans
+ miliaido n la Justícia, i el Codi Civil que regulava el dret de fa-
di nava seguretat jurídica a la propietat ¡ als contractes.

Finalment, el 1890 es va establir el sufragi universal masculí ¡ el

cens electoral es va ampliar de 800000 persones a prop de
5000000, ja que es va atorgar el vot als homes majors de 25 anys.
Tanmateix, la permanéncia dels mecanismes per al control electoral
va dificultar la progressiva democratització del sistema.

E El torn dinástic va funcionar amb tota regularitat fins al 1898,

quan la crisi va erosionar els polítics ¡ els partits dinástics. Per prime-
ra vegada, al principi del nou segle, en algunes grans ciutats (Barce-
lona, Valencia, Bilbao...) les forces de l'oposició van trencar el mono-
poli dels partits dinástics. Peró el torn, malgrat que estava
desprestigiat, dividit per les discrepáncies internes ¡ sense la forca
d'antany, va sobreviure fins al 1923.

[eN
EL 1881 t Ir pe
"El temor d'una poca). PS” Primera vegada al poder |'
| després de la Nine desestabilització del dista políti
: tesa entre a mort del rei el 1885

E d Conservadors ¡ lib , Va impulsar una en

: 0), que va donar fas y un erals (coneguda com el Pacte d'El Par-
| istema—— govern liberal que va assegurar la conti-

Els partits dinastics a Catalunya

Els conservadors catalans s'agrupaven en l'anomenada Lliga d'Or-

dre Social, que aplegava un conjunt de prohoms, com Manuel Duran
¡ Bas, Josep Ferrer ¡ Vidal, Manuel Girona o Joan Mañé ¡ Flaquer, di-
rector del Diario de Barcelona. Situats a la franja més católica ¡ con-
servadora del partit, van oposar-se a la tolerancia de cultes sanciona-
da per la Constitució del 1876 ¡ al reformisme proposat pels liberals
(llibertat d'associació, judicis amb jurat, sufragi universal masculí...).
Els conservadors catalans van enfrontar-se amb Cánovas a causa
de la política centralista ¡ uniformista del régim, mentre defensaven
la vigéncia del dret civil catala ¡ la conveniéncia del proteccionisme
económic. També criticaven el caciquisme ¡la corrupció electoral.
Els liberals catalans s'articulaven al voltant d'antics progressistes
¡ van arribar a incloure alguns demócrates. Els seus líders eren Víc-
tor Balaguer ¡ Francesc Rius ¡ Taulet, impulsor de I'Exposició Univer-
= sal-de-Barcelona-del-1982-Vas-disposar del-diariLa Vanguardia
“coma portaveu ¡ defensaven un reformisme que augmentés les lli-
bertats individuals, restés influencia a l'Església ¡ ampliés les bases
socials del sistema (sufragi universal masculí). També es van mostrar -
partidaris de fer reformes a Cuba ¡ de dotar la-colónia amb una cer-
ta autonomia. í
La influencia electoral d'ambdós pártits provenia del suport dels
governadors civils que controlaven les eleccions. Amb el pas del
temps, es van distanciar dels sectors socials més dinámics de les
classes mitjanes, que van apostar pels nous partits catalanistes.

Tema 6. La dinastia restaurada: alternanca en el poder i caciquisme (1875-1902)

xa !

ET
pe

a 1 Fail jisticia

EL VOT ELECTRONIC TU
Si el repte durant la Res-
tauració era aconseguir Em

—posarfral caciquismei—
frau electoral, actualment hem d'afrontar la
introducció del vot electronic, que ja s'uti-
liza a paisos com el Brasil, I'Índia o els Es-
tats Units. Malgrat que té nombrosos avan-
tatges, la possibilitat d'errors o ingeréncies
externes genera encara molt recel perque
pugui ser implantat.

RESULTATS ELECTORALS (1876-1902) ———_

SLIBERATSO

assassinat de Cánovas ——e

71 a

pre
de Eee:
Sagasta — e
300 250 200 150 100 50 0 0 50 100 150 200 250 300
nombre d'escons

L'ORIENTACIÓ POLÍTICA DELS DISTRICTES

CATALANS (1876-1899).

majoria liberal
S o. _er o | o a
>. L'eposició marginada del sistem:

Les bases del régim moderat — : 1

La Restauració va integrar en el joc polític les faccions Pe.

conformistes de l'oposició, ¡ els va atorgar un espa! reduit a
Parlament, peró va marginar I'oposició real (republicans, car-
lins, socialistes ¡ regionalistes) que no va aconseguir mal prou
diputats per formar govern o per comptar amb una forta mi-

noria parlamentaria.

El carlismei els partits integristes

“ Vencut militarment, el carlisme va pretendre presentar-se da-

vant l'opinió pública com l'única forca política auténticament
católica. Pero, el suport explícit de bona part de la jerarquia
eclesiástica ¡ del Vaticá a la dinastia alfonsina va dificultar l'éxit
d'aquesta operació. Bona part del clero va apostar per la inte-
gració dels católics en el sistema canovista, com demostra la
incorporació del grup Unión Católica, dirigit per Alejandro Pi-
dal, al Partit Conservador.

L'any 1886, Vázquez de Mella va liderar un intent de mo-

demnització de la ideologia carlina, que va quedar reflectida en

l'Acta de Loredan. La seva proposta mantenia el carácter cato-

lic ¡ tradicionalista, així com el compromís amb la recuperació

dels furs, pero acceptava el nou ordre liberal. A l'altre extrem,
el 1888, va patir l'escissió del sector integrista liderat per Ra-
món Nocedal, que va optar per crear un Partido Tradicionalis-
ta definit, principalment, per l'antiliberalisme ¡ per la defensa a
ultranga de la tradició ¡ la religió catolica.

A partir de la decada dels anys 90, el carlisme va optar per

presentar-se a les eleccions, peró només va tenir una certa for-
ca a les províncies forals (Álaba, Guipúscoa, Navarra i¡ Biscaia)
¡ en menor mesura, a Catalunya. Malgrat que es va anar inte-
grant progressivament en el sistema, alguns carlins van conti-
nuar mantenint les jerarquies militars ¡ van promoure algunes
insurreccions armades, amb un éxit escás.

INSTRUMENTSDELA CENTRALITZACIÓ — .

SPARTITSIDINSIDEUSISTEMAS a
—» base A

Tr Y
| LIBERAL-CONSERVADOR 1.5. LIBERAL-FUSIONISTA —
Cénovas, Silvela, Maura, Dato Sagasta, Montero Ríos, Moret, Canalejas

sme és pecat, tant si es Considera h

l'ordre de les doctrines com en l'ordre dels 5.7

En l'ordre de les doctrines ES pecat greu contra

la fe, perque el conjunt de les seves doctrines

és heretgia, encara que no ho sigui tal vegada
en alguna de les seves afirmacions o negacions
aillades. En l'ordre dels fets és pecat contra el
diversos manaments de la llei de Déu i de la se-
va Església, perque és infracció de tots te .) Pro-
cedim per parts en la demostració. El iberalis-
me nega els dogmes de la fe cristiana quan
afirma la independencia absoluta de la raó indi-
vidual en l'individu, ¡ de la raó social o criteri
públic, en la societat. (...) D'aquesta me
nega la jurisdicció a de Déu sobre els in-

ivi es societats, (-..)- i

ón e dels fets (...) el liberalisme és tot im-

moralitat, perque en el seu procés históric ha
sancionat com a lícita la infracció de tots els
manaments, des del que mana el culte d'un sol

El liberali

Déu, fins al que prescriu el pagament de drets

temporals a l'Església (GA

Félix SARDA | SALVANY: El liberalismo es pecado, .

1887. (Traduit del castella ¡ adaptació)

laz

$. REPUBLICANS *—. | - ULTRACATÓLICS >* | NACIONALISTES * |SOCIALISTES

Possibilistes: Castelar Carlins: Vázquez de Mella Catalans: PSOE: P. Iglesias
Progi tes: Ruíz Zorrilla — Integristes: Ramón Nocedal — Uiga Regionalista:
Unitaris: Salmerón Unló Catolica: Alejandro Prat de la Riba ¡ Cambó Y
Federals: Pi¡ Margall — Pidal Bascs: 1> Classe obrera

Y PNB: Sabino Arana me

* Petita burgesia * Clergat
* Classes mitjanes £ * Classes altes * Burgesia
's urbanes * Classes mitjanes rurals * Classes mitjanes

4 lladors industríals *

Idees ¡ mentalitats | Perspectiva de génere

Carles VII (1948-1909), net del fundador de la causa

carlina, va continuar reclamant el seu dret al tron per
mitjans polítics ¡ diplomátics.

(acceder a les activitats digitals. |

— a AE EN

GPS

Tr
ci ao Maseras va ser la primera dona que va poder ma-
diefrestarióo a“ ment en una universitat espanyola sense haver de
“3 Arenal pe ome, cosa que sí que va haver de fer Concepción
cultat de Medicina e estudiar Dret. Maseras es va matricular l'any 1872 a la Fa-
Seguir classes artic a va haver de sol-licitar un permís especial al rei Amadeu li
“nes notes-se Eres ars durant tres cursos. L'any 1876, com a premi a les seves
bo- ;
llicenciatura - E UTA els homes: Malgrat que en la seva—
E. impossible obtenir la qualificació d'Excel-lent, les traves burocrátiques van
fer
que pogués exercir.

Aquesta prohibició es va reafirmar el 1882 quan es va acordar que "les dones no

estan capacitades per als estudis superiors de Medicina" ¡ que tan sols es
toleraria

aue es matriculessin en altres especialitats, preferentment en Filosofia ¡ Lletres.

L'any 1888 es va permetre que les dones es poguessin llicenciar en totes les carre-

PEDAL AECE y 2

Dudo do fos eme

res universitáries, peró els calia una autorització específica del Consell de
Minis-
etre que
O | Elena Maseras

tres.. Aquesta discriminació va estar vigent fins al 1910, quan es va perm :

les dones poguessin assistir a les classes si anaven acompanyades d'un germa o r
1 tiching.com/7901155

ELIAS TEE AAA

,
d'un professor.
————]—]———]—T O ANT LL pr Ls EE o

El republicanisme

El republicanisme, el gran vencut pel cop militar del 1874,

va haver de fer front al desencís d'una part dels seus segui-
dors, al descredit de la idea republicana després del fracas
de l'experiencia del 1873 ¡ a les divergencies doctrinals de
les diferents tendéncies. Una petita part del republicanisme,
dirigida per Emilio Castelar, va fundar l'anomenat Partido Re-
publicano Posibilista ¡ va optar per entrar en el joc polític de

la Restauració.

Els nuclis més radicals van formar el Partido Republicano

Progresista, encapgalat per Manuel Ruiz Zorrilla. Des de l'exi-
lia París, Ruiz Zorrilla va participar en els pronunciaments an-
timonárquics del 1883 ¡ el 1886, peró sense tenir un suport
popular significatiu. La resta del republicanisme unitari es va
organitzar al voltant de Salmerón, mentre els federals, que
eren el grup més nombrós, van seguir sota la influencia de

Francesc Pi ¡ Margall.
LADISTRIBUCIÓ DEL VOT REPUBLICA

ELECCIONS LEGISLATIVES DEL 1893

(E) més del 30%

| 77 del 20al30% del 0al 10%

La introducció del sufragi universal masculfí va significar la

revitalització del republicanisme ¡ va estimular la seva reunifi-

cació amb la creació d'Unión Republicana (1893), que agru-

pava federals, centralistes ¡ progressistes —els possibilistes en
quedaven al marge-. A les eleccions del 1886 van obtenir
bons resultats ¡ per primer cop va haver-hi a les Corts una mi-

(...) Volem, com hem volgut sempre, eliminar

de l'Estat tota l'Església; (...). Hi ha per a nosal-
tres a Espanya dues necessitats que reclamen

nmateix, l'auge del movi- : A

o -— — satisfacció urgent: l'ensenyament ¡ les obres

__ noria republicana prou rellevant. Tanmat

ment obrer, que cada vegada s'identificava més amb l'inter- públiques:
nacional : Mi : ques.
ionalisme, va afeblir el republicanisme ¡ va perdre gran No són veritable poder
unes Corts que no es
part de les seves bases socials ¡ electorals. ; puguin reunir per dret propi (...).
No ho són
Al principi del segle XX, l'ascens ¡ l'enfortiment de nous unes Corts que el rei
convoca, suspén i mata
sectors socials ¡ económics va afavorir un cert increment del sense que se li pugui
exigir responsabilitat. (...).
republicanisme. Els dos moviments més característics No vivim sota un regim
parlamentari.
d'aquest nou re icani i ¡u- ;
q u republicanisme, implantat sobretot a les ciu Manifest del Partit Republica
Federal, 1894.
(Traduit del castellá ¡ adaptació)

tats, van ser el lerrouxisme; a Catalunya, ¡ el blasquisme, a

Valencia.

Tema 6. La dinastia restaurada: alternanca en el poder i caciquisme (1875-1902) * 1

t ea S ETT . í
L'obrerisme: socialisme ¡ anarquisme

Despré aacituae LA aio

prés de l'escissió ¡ crisi de l'Associació Internaciónal de

Tr

pa (AIT), els corrents socialista ¡ anarquista van se-

A camins separats, Els socialistes donaven suport als prin-

PIS manxistes que propugnaven la formació d'un partit de la

clas: y
ke [tira mentre els anarquistes negaven l'actuació polí-
a | defensaven l'acció revolucionaria.

¿E seria Madrileña es va transformar el 1879

a E n Socialista Madrileña, fundada per Pablo
PSOE) Lamy rel del Partit Socialista Obrer Espanyol
laten » Els socialistes van impulsar la creació de
d'ofici, que va combinar la política de negociació amb la mo-
bilització obrera (manifestacions ¡ vagues). Partit ¡ sindicat van
tenir a Madrid, Biscaia ¡ Astúries les seves zones de més influ-
Encia, mentre que la seva presencia a Andalusia o Catalunya
va ser escassa. Tot ¡ aixó, van crear-se importants agrupacions
Socialistes a Barcelona, Reus ¡ Mataró, on va ser elegit el pri-
mer regidor socialista catala.

El PSOE es definia conr un partit marxista, d'orientació

obrerista ¡ partidari de la revolució social, Es va afiliar a la Se-
gona Internacional, va participar en la celebració del Primer
de Maig del 1890 en defensa de les 8 hores de treball, va
protagonitzar algunes grans vagues a Biscaia ¡ va aconseguir
tenir regidors en diversos ajuntaments. A les eleccions del
1910 va obtenir el seu primer diputat a les Corts.

Els corrents anarquistes es van, mantenir en la i-legalitzada

secció espanyola de I'AIT¡ el 1881 va canviar de nom ii va pas:
sar a ser la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola
(FTRE) per adaptar-se a la legalitat vigent. La nova organitza-
ció, implantada sobretot a Andalusia ¡ Catalunya, va créixer en
afiliats ¡ va desenvolupar una acció sindical reivindicativa.

La repressió constant va fer que una part del moviment

anarquista optés per l'acció directa ¡ protagonitzés una série
d'atemptats contra personalitats de l'Estat (atemptats a Al-
fons XII el 1878, a Martínez Campos el 1893 ¡ assassinat de
Cánovas el 1897), contra la burgesia (bomba al Liceu de Bar-
celona el 1893) ¡ contra I'Església (bomba a la processó del
Corpus a Barcelona el 1896), als quals considerava responsa-
— bles del capitalisme opressor. Aquesta onada d'atemptats,

va culminar en els processos de Montjuic, celebrats l'any

1896 ¡ en els quals van ser acusats 67 anarquistes ¡ 5 van ser

executats.
La proliferació d'atemptats va aprofundir la divisió de
General de Treballadors, organitzada en sindicats

El Partit Socialista declara que la seva Aupa

és l'abolició de totes les classes, és a -

I'emancipació completa de la classe treballado'
ra, la transformació de la propietat individual
dels instruments de treball en propietat col-lec.
tiva, social o comuna, la possessió del poder
polític per la classe treballadora.

Els mitjans immediats per a la realització

d'aquest ¡deal són els segients: llibertats políti-
ques, dret d'associació ¡ legalitat de les vagues,
reducció de les hores de treball. Prohibició del
treball d'infants menors de nou anys. Creació
d'escoles gratuites (...), justícia gratuita ¡ jurat
per a tots els delictes ¡ servei d'armes obligatori
¡ universal,

Programa fundacional del PSOE, 9 de juliol

de 1879. (Traduit del castella ¡ adaptació)

: e : E Fa € EOS
TEA 7 > A E

Atemptat contra Martínez Campos a Barcelona el 1893.

(...) Heus ací, ara, les mesures que tenim |'ho-

nor de sotmetre a la vostra representació ¡ que
adoptades en tots els paisos constituiran una
veritable legislació internacional de treball:

1. Limitació de la jornada de treball a un máxim

de vuit hores per als adults.

— 2. Prohibició del treball dels infants menors de

14 anys i reducció de la jornada a sis hores per als

joves d'un sexe ¡ de l'altre de 14 a 18 anys. (...)

Tanarquisme entre els partidaris de l'accio directa ¡ els qui

propugnaven una acció revolucionaria de masses. Anarquis-

tes veterans, com Anselmo de Lorenzo o intel:lectuals com
Federico Urales, així com amplis grups d'obrers es van mani-
festar contraris al terrorisme. Aquesta nova tendéncia es va
identificar com a anarcosindicalista ¡ va propugnar la necessi-

tat de fundar organitzacions de carácter sindical. Aquesta no-

va tendéncia va comencar a donar els seus fruits a l'inici del

segle XX amb la creació a Catalunya de Solidaritat Obrera el

1907 ¡ de la CNT el 1910.

Y [Identitats múltiples | Cultura democrática

24. Prohibició del trebali- de 1a uona en tots els

rams de la indústria que afecten amb particula-
ritat 'organisme femení.

5. Abolició del treball de nit de la dona ¡ dels

obrers menors de 18 anys. (...)

8. Supressió del treball a preu fet ¡ per subhasta.

Societats Obreres de Barcelona. Document

lliurat al Governador Civil de Barcelona, 1890.

(Traduit del castellá ¡ adaptació)

(OF accedan a les activitats digital.

f/ Les guerres colonials: Cuba ¡ Filipines

soler a e Espanya comptava amb les colónies de Cuba ¡ Puer-

to Ri arib, ¡ amb les de Filipines ¡ algunes illes petites al Pacífic.

El malestar cubá

Cuba A
concentrava nombrosos interessos ¡ negocis espanyols ¡un — EL COMER EXTERIOR CUBA

ran flux d'emigració

E plsntaió A ació espanyola. La seva economia es basava en la
L—... plantació de sucre de canya, cafe i tabac per a l'exportació. Aquesta

<=. portació cap a Europa o als Estats Units.

Al conveni de Zanjón del 1878 es van pactar me

facilitar la gradual autonomia cubana, 'abolició de l'esclavitud ¡ la
preséncia de diputats cubans al Parlament espanyol. A Villa, el sector
més intransigent, oposat a les reformes ¡ integrat en bona part per es-
panyols ¡ per latifundistes sucrers, va formar el Partido Unión Consti-

sures destinades a

tucional. D'altra banda, els grups més progressistes, principalment 10 20 30 40 50

60 70 80 90 100 en%
Mea 231 Espanya HE] EUA

0
criolls, van crear el Partido Liberal Cubano, partidari de mantenir Villa

grau d'autonomia. L'any 1892, José

espanyola, peró amb un elevat

lucionario Cubano d'orientació clara-

Martí va fundar el Partido Revo

ment independentista.
La majoria dels polítics espanyols eren contraris a concedir l'autono-

mia a Cuba. Els govems liberals de Sagasta encara que eren partidaris:
d'introduir-hi millores, només van concretar l'abolició de l'esclavitud el

1880. L'any 1893, el Pla de Reformes Colonials elaborat pel ministre

conservador Antoni Maura va ser rebutjat a les Corts amb l'oposició La guerra de
Cuba

del seu propi partit. Ca tiching.com/747535

L'oposició cubana a l'aranzel del 1891, que donava lloc a un inter-

canvi summament desigual, va provocar un gran malestar tant a Villa

com als Estats Units, que adquiria el 88% de les exportacions cuba-

“1. nes, peró havia de pagar forts aranzels pels productes que exportava

4. aCuba. Al fonamentat temor a Espanya que es pro-

—— duís una nova insurrecció, s'hi sumava el temor que

aquesta insurrecció tingués el suport exterior dels LA GUERRA DE CUBA (1895-

1898)...

Estats Units. y
Cabañas. — L'HAVANA

Cacarajicara: Nueva Paz

| — Laguerrade Cuba Suar SANTA
El conflicte es va iniciar després de la insurrecció Caja dol Á E Ra TA dia
—— dels independentistes cubans | es va desenvolupar "e y Gure e Sañta Clara PRINCE
E: — entresfases: e ajena Cienfuegos
ao -— E PINA Mal Tiempo
» Febrer del 1895-gener del 1896: Comenga la DEL Ro - lla de la —— L2 Siguanea!
Joventut

insurrecció amb el Grito de Baire a la part oriental

— de ['illa i la. mort del líder independentista José

Martí (19 de maig del 1895). Els revolucionaris An- e

i tonio Maceo ¡ Máximo Gómez van aconseguir es-
$ tendre la guerra a la part occidental de illa. Al

X batalla intervenció militar — -.. “: principal área dels

seu torn, el govern espanyol va respondre enviant

un exércit a Cuba, al capdavant del qual hi havia el e e dels EUA (1698)
independentistes

, es sublevaci avancament del: " ¡

E general Martínez Campos; un militar convencut del 1899555 — indecandantistes dele

inderendonvctes
Te que la pacificació de l'illa requería una forta acció límit de (1895-1898) área
de resisténci
bél.lica, acompanyada d'un esforg polític de conci- | província ruta del general
espanyola "a
liació amb els insurrectes. Martínez Campos, pero, Santiago capital de Antonio
Maceo ——- última zona de
de Cuba província — + ruta de José Marti —- resisténcia espanyola
1

no va poder controlar militarment la rebel-lió.

. |

Tema 6. La dinastia restaurada: alternanca en el poderi caciguisme (1875-1902)

“ Gener del 1896 - agost del 1897: La falta d'éxits militars va deci-
dir el relleu de Martínez Campos pel general Weyler, que va arri-
bar a l'illa amb la voluntat d'emprar metodes contundents per po-
sar fi a la insurrecció. L'ofensiva militar va anar acompanyada de la
concentració dels pagesos en llogarets tancats per aillar-los de les
tropes insurrectes. La dificultat de proveir d'aliments ¡ de facilitar
assisténcia médica, tant a |'exércit com als pagesos, va comportar
una mortalitat molt elevada. A més, es van destruir ingenis, plan-
tacions, nombroses vies ferries... ¡ l'economia cubana se'n va res-
sentir notablement.

Agost del 1897 - febrer del 1898: Després de la mort de Cáno-

vas, el nou govern liberal va decidir provar l'estratégia de la conci-

a 7 7

liació E la desesperada. Va rellevar el general Weyler del comanda- : E

ment | va concedir el novembre del 1897 l'autonomia a Cuba, el Soldats espanyols a
Cuba esperant el trasilat,
sufragi universal masculí, la igualtat de drets entre insulars ¡ penin- segons una
il-lustració de l'época.

sulars ¡ 'autonomia aranzelaria. Peró les reformes van arribar mas-

sa tard. Els independentistes, que comptaven amb el suport
nord-america, es van negar a acceptar la fi de les hostilitats decla- : "e
rada unilateralment pel govern espanyol. Així, el conflicte va pren- LESBAIESDELA
GUERRA. . “+

dre un nou rumb. ——

Soldats espanyols enviats entre el 1895 ¡ el 1898 a

La insurrecció de Filipi . me
ilipines : Exércit mambí (cuba): 53000 homes (el 1898),

En aquest arxipelag, la presencia espanyola era més feble que a majoritáriament

pagesos negres. ;
les Antilles. Es limitava en bona part als ordes religiosos, l'explotació - -
soldate: Oficials
de recursos naturals, fonamentalment producció de tabac, ¡ la seva ” NL y ha ca e
utilització com a punt comercial amb la Xina. - * Morts en combat 1314 60 s

_Lindependentisme va ser impulsat per José Rizal, fundador de la ; dee Ferits xa

704 82 4
Liga Filipina el 1892, que advocava per reformes pacífiques. La seva e ae
persecució va donar lloc a un moviment més radical conegut com a ¿Febregroga--
13000 En
Katipunan, que va promoure la insurrecció armada el 189%. La 1 Alves majaltice”
40000 127
posterior atenuació de la repressió ¡ els intents de negociació van MEET
conduir a una pacificació temporal de Villa. , Població cubana morta: 175000 (el
85% no

combatent)

La intervenció dels Estats Units

L'any 1898, el president dels Estats Units, William McKinley, es va

presentar com a defensor del poble cuba davant les atrocitats de
l'exercit espanyol. Amb el pretext de l'enfonsament d'un dels seus
vaixells de guerra, el Maine, ancorat al port de |'Havana, va declarar
la guerra a Espanya, que es va negar a renunciar a l'illa.i a acatar |'ul-
timatum nord-america. Com a extensió del conflicte, aquest mateix
any es va reprendre la insurrecció a Filipines. — ED

El 18 d'abril, els americans van intervenir a Cuba i a Filipines, fet

que va desencadenar una rápida guerra que va acabar amb la derro- : NENE NN

—ta-do'esquadra-espanyola-a-Cavite-Filipines!-1 San:iag /Guba)—— Yala o

Aquest desastre no va deixar al govern espanyol una altra alternati- IEEE BADEN
va que demanar la pau. - 5 70

El 10 de desembre es va signar el Tractat de París ¡ Espanya va

abandonar Cuba, Puerto Rico í les Filipines, que van quedar sota in-
fluencia nord-americana. Les últimes colónies al Pacífic (les illes Ma- Caricatures
ríannes, Palau ¡ Carolines) es van vendre a Alemanya el 1899, a cau- aparegudes

sa de la impossibilitat de mantenir ¡ fer-ne efectiva 'ocupació. Així, — 2/2 premsa

sobre
el conflicte entre

e o A EAN IELOEIÓA NNINEAAS

a NARA: A lts e

es perdien les últimes restes de l'antic imperi colonial espanyol a Espanya | els
América ¡ Asia. Estats Units, 1898.
1 Processos histórics | Canvis ¡ continuitats g Accedeix ales activitats digital. |
4. 1896, la crisi de la fi d'un imperi

1 et de consegient pérdua de les colónies van ser

E Venir = E ve el "desastre del 98", que es va
Imbol de la primera “si del si e
A ran crisi
de la Restauració. g del sistema polític

Repercussions econdmiques, polítiques ¡ militars

Mal '
lic E it del "desastre" ¡ del significat simbo-
> que va adquirir, les repercussions immediates van ser me-

-—hors del que s'esperava.. A a

Encara que la guerra va comportar notables perdudes ma-

terials a les colónies, no.va ser així a la metrópoli malgrat el
deute causat per la guerra, ja que hi va haver un repatriament
dels capitals invertits fins aleshores als negocis de Cuba. Les
estadístiques mostren que durant els primers anys del nou se-
_gle es va produir una inflació baixa, una reducció del deute
públic ¡ una considerable inversió provinent de capitals repa-
= triats. Tanmateix, a llarg termini, la pérdua dels ingresos pro-
cedents de les colónies ¡ dels mercats preferents es va notar

en la precaria economia espanyola.

En l'ambit polític, no va haver-hi grans canvis institucionals
ni crisis d'Estat ¡ el sistema de la Restauració va sobreviure al

desastre. Els vells polítics conservadors ¡ liberals es van adap-

ir mantenir-se

e 5 tar als nous temps. El torn dinástic va aconsegu

¡el régim va mostrar una gran capacitat de recuperació. Així,

l'estabilitat política ¡i económica que va seguir al "desastre"

que política o eco-

“1” deixa entreveure que la crisi del 98, més

nómica, va ser fonamentalment una crisi moral ¡ ideológica,

que va tenir un gran impacte social.

Finalment, la derrota militar va suposar també un important

canvi en la mentalitat dels militars, ja que una part d'ells es va

inclinar, ideológicament, cap a postures més autoritáries ¡ in-

l'onada d'antimilitarisme que va

transigents, impulsades per

venir després del "desastre". Aixo.va comportar el retorn de

la ingerencia de l'exercit en la vida política espanyola, ja que
bona part dels militars estava convencut que la derrota havia
estat culpa dels polítics ¡ del parlamentarisme.

— El desencís del 98
La derrota va abocar la societat ¡la cla
4... cap a un estat de malestar ¡ frustració pel

15 CN
7 destrucció del mite de I'Imperi espanyol -en un moment en
ees estaven construint grans imperis

sse política espanyola

rqué va significar la

- — qué les poténcies europ

- colonials a Asia ¡ Africa-i

* poténcia secundária en el context internacional, encara que

|... mantenia petits dominis al continent africa. A més, la premsa

estrangera-v2-cresentar Espanya comuna “nació moribunda";

* amb un exércit ineficac, un sistema polític corrupte ¡ uns polí-

tics incompetents. Aquesta visió va arrelar en bona part de

- l'opinió pública espanyola. $

El "desastre" va donar cohesió a un grup d'intel-lectuals,

1. Conegut com la Generació del 98, caracteritzada per un pro-
ear fund pessimisme ¡ per una crítica mordag a l'endarreriment pe-
Ninsular, que va voler plantejar-se una profunda reflexió sobre
el sentit d'Espanya ¡ el seu paper en la História.

la relegació d'Espanya a un paper de -

»
,
La
.
,
.
E
»

...... -
Sooovocaevevavavcanoee
....e..uen..

sevesaco

. Tema6.La dinastia restaurada: alternanca en el poder i caciquisme (1875-1902)

EADCION LEC do adria

,o0noroveravrooo

9.033» p

,esia22270934

VA SER UN DESASTRE?
"desastre" per referir-se al
- 98 prové de ['almirall Montojo, que comanda-
va la flota espanyola a Filipines. En el telegra-
ma que va enviar a Madrid per comunicar la
destrucció de la flota, hi afirmava: "Ha estat un
desastre que lamento profundament. Ho vaig

¡ho vaig anunciar sa==" perla—

Juta de forces ¡ recursos”.

La denominació de

D
>
La
,
.
,
»
.
>
»
»
»
.
”

_ pressentir.
manca abso!

El descobriment d'América. Com va comengar ¡com

ha acabat, La Campana de Gracia, 1 898.

PP O

La generació del 1898 s'ha iniciat en lá vida in-

tel-Jectual tenint al davant un espectacle dramá-
tic: el del Desastre. El Desastre significava la fa-
llida sorollosa, clamorosa de multitud d'idees i
sentiments fins aleshores vilids, prestigiosos.
Des del 98 fins ara la crítica política ¡ social es
va sistematitzant: s'enrobusteix una convicció
capital, essencial: la que cal un canvi molt radi-
cal en la vida espanyola. :

AZORÍN, Generació d'escriptors, ABC, 28 de juny

del 1912. (Traduit del castellá i adaptació)

Sentíem el destí infortunat d'Espanya, derrota-

da ¡ malparada, més enllá dels mars, ¡ ens pro-
metíem exaltar-la a nova vida. De la considera-
ció dela mort, en treiem forces per a la vida

venidora.

L AZORÍN, Madrid, 1941.

(Traduit del castellá ¡ adaptació)

ó
el
e Unamuno,
Machado
sentit crí-
es darre-

Literats ¡ pensadors, com Pío Baroja, Miguel de

Ángel Ganivet, Ramón del Vall-Inclán o Antonio
van intentar analitzar el problema d'Espanya en UN
tic ¡ van argumentar que, després de la pérdua de | Un
res restes de I'Imperi espanyol, havia arribat el moment d UN
regeneraciá moral, social ¡ cultural del país.

La voluntat de regenerar el país

El fracas de la revolució del 1868 havia deixat una emprem-

ta important en els intel-lectuals progressistes, que considera-
ven que s'havia perdut una gran ocasió per modemnitzar el
país. Aquest era el sentiment dels intel-lectuals que van crear —
la Institución Libre de Enseñaza, quan el 1876 un grup de
professors universitaris es van negar a ajustar els seus ense-
nyaments als dogmes oficials en matéria religiosa, política o
moral. La institució estava profundament influida pel krausis-
me ¡ va ser una gran impulsora de la reforma de l'educació

Universitária ¡ secundaria a Espanya. :

Alguns intel:lectuals formats a la Institución Libre de En-

señaza parlaven amb insistencia de la necessitat de regenera-
ció d'Espanya, ¡ van encapcalar el moviment conegut com a
regeneracionisme, que va comptar amb un cert suport de les

“classes mitjanes. Els seus ¡deals van quedar exemplificats en

el pensament de l'aragones Joaquín Costa, que va denunciar
el clientelisme ¡ el frau electoral com els responsables de la
tergiversació del parlamentarisme espanyol. Segons Costa, la
regeneració necessaría d'Espanya havia de basar-se en la fi
del caciquisme, en el progrés del camp espanyol ¡ en la millo-
ra del nivell educatiu ¡ cultural del país. El seu lema va ser
"Escola ¡ rebost".

El primer gover regeneracionista

La crisi colonial va estimular els moviments regeneracionis-

- tes, que van fer efecte en les opcions polítiques.

El govern de Sagasta estava desgastat ¡ desprestigiat ¡ el

nou líder conservador, Francisco Silvela, va convocar eleccions
i va formar un nou govern. El nou executiu incorporava la po-

pular figura del general Camilo García de Polavieja, líder del —

corrent reformista conegut com "polaviejisme", ¡ també al

conservador catala Manuel Duran ¡ Bas com a ministre de Jus-
ticia. Aquest govern conservador va mostrar una certa volun-
—tat de renovació ¡ les seves propostes inicials de reforma es
van centrar en projectes de descentralització administrativa i¡
__..Política pressupostária per fer front als deutes de la guerra.

L'oposició dels comerciants als nous impostos | les desa- us

- vinences en l'executiu van portar que l'any 1901, la regent
atorgués el poder als liberals. Les promeses de "regeneració"
havien quedat en retórica, sense que tinguessin una auténtica
incidencia en la vida política del país. El torn de partits ¡ les
velles práctiques mostraven la seva capacitat d'emmotllar-se

a qualsevol intent de canvi í de regeneració.

L'assassinat de la Regeneració, revista Don Quijote, 1900.

2 Fonts históriques | Canvis | continuitate

77

Caricatura de Joaquín Costa,

Els doctors de la pone o o de e.

calera estudiaran, sens Cu e, ; —
s seus orígens, la seva € assifica
ol hn pero el més alié ala .: que
presti atenció als afers públics pot eu
aquest singular estat d'Espanya; es pos! on e
posi el tacte, no es troba el pols (...).
Cal deixar de banda la mentida i comprome-
tre's amb la veritat; cal abandonar les vanitats ¡
aferrarse a la realitat, reconstituint tots els or-
ganismes de la vida nacional sobre els fona-
ments, modestos peró ferms, que els nostres
mitjans ens permeten, no sobre les formes bui-
des d'un convencionalisme que, enganya, desa-
nima ¡ es burla de tothom (...). ,

Francisco SILVELA: España sin pulso, 16 d'agost

del 1898. (Traduit del castellá ¡ adaptació)

les poténcies

malbaratament
del pressupost

CAÑA
els polítics dinástics
assassinen la Regeneració

(01 Accedeix a les activitats digita.

ala revista Gedeón, 1901.

- estrangeres observen , ..

=="

o a rai TO
L

¿alunya | la Guerra de Cuba

Y del

Alar del segle XIX, les relacions q

on ser forca intenses. Alguns catala e Catal
runes com a comerciants, propietari e fe
+ambé van participar en el tr 1s d'ingenis

áfic d'
guanyats es van invertir a cer esclaus. M

ser coneguts com a "indi

. a
Fe vor: aa Me ES Cases que van construi
bient del Carib, en só mera davant la facan Te
arib, en són un clar te: ee riera ln

Ulla ya Sor Un Y stimoni,

—un | ,
— ans (teixits, vins li y idor de productes cata-

Unya amb Cuba

F-hi notables for-

"--) Per la qual cosa sectors economics

en els Círculos Hispano-Ultramari-
de Villa per als productes espa-
ncessió de l"autonomia ¡ a l'aboli-
zel Cánovas ¡ la derogació del
Estats Units (1894) van convertir
at per a la indústria catalana.

tractat de comerc amb els

Cuba en un mercat privilegi
Les diferents actituds davant la guerra

En e i 3
o a. el conflicte cuba, la majoria de les classes
¡ les.principals entitats economiques catalanes van

voler :
defensar el darrer mercat colonial al seu abast ¡ van do- .

nar suport a la política de guerra del govern espanyol.

En-canvi, les classes populars, que mitjancant el sistema de

lleves proporcionaven la majoria dels soldats reclutats per a la
guerra, van protagonitzar diferents manifestacions antimilita-
ristes. Els federals van ser els únics republicans que es van
oposar frontalment a la guerra ¡ es van manifestar a favor del
dret dels cubans a decidir el seu destí.

Dins el catalanisme, inicialment van predominar els partida-

ris de la política bel-licista, tot ¡ que es denunciaven els cons-
tants incompliments dels acords de Zanjón. Quan l'any 1897
el govern Sagasta va oferir autonomia a Cuba, molts grups
catalanistes es van mostrar partidaris a negociar la pau direc-
tament amb els cubans abans de perdre la guerra. ;

Les consegiiéncies del 98i al tancament de caixes

La pérdua de Cuba va suposar en el terreny económic una

reducció considerable de les exportacions catalanes ¡ un
augment dels tributs per tal de fer front als deutes de guerra.

La reforma del ministre Villaverde, que va apujar impostos

l'any 1899, va generar un moviment d'oposició entre els gre-
mis de comerciants de Barcelona, que van negar-se a pagar
els nous tributs. El moviment, conegut com el Tancament de

— Caixes, va tenir una resposta repressiva per part del govern,

-_ que va empresonar els principals dirigents dels gremis. En
-— protesta, Bartomeu Robert, alcalde de Barcelona, va dimitir:

Davant aquesta situació, sectors importants de la burgesia

van comencar a agafar consciencia de la incapacitat dels par-
tits dinastics per desenvolupar una política renovadora ¡ van
orientar el seu suport cap a les noves formacions catalanistes,
que reivindicaven l'autonomia ¡ prometien una política mo-
dernitzadora de |'Estat espanyol. La crisi del 1898 va compor-
tar a Barcelona, ¡ progressivament a tot Catalunya, la fi del
torn pacífic i la irrupció de noves forces a l'escena política.

ATALANES.

Comer de queviures d'uns catalans a I'Havana.

La pau és indispensable. No hi fa res que per

aconseguir-Ia hágim de perdre les colónies. Les
vam adquirir per la forca, ¡ per la forga és natu-
ral que les perdem. Tots els pobles tendeixen a
llur independéncia. Estan formats d'homes, ¡ la
llibertat és condició de vida de 'home. Dins
d'aquest segle hem estat foragitats de colónies
molt més importants que les que encara ens
resten. Sense elles passem, ¡ sense les d'avui-
passarem. .

Francesc Pi ¡ Margall, 1898.

(Traduit del castellai adaptació)

Iustració sobre el Tancament de Caixes.

L'esquella de la Torratxa, 1899.

Tema 6.La dinastia restaurada: alternanca en el poder i caciguisme (1875-1902)