y ~*~ Les resisténcies ala democratitzacié b politica i social (1902-1931) 5 #8 Qiiestio clau: quins actors van impedir la modernitzacié democratica del sistema dela Restauracié durant el regnat d’Alfons XIII? VISUALITZO UNA HISTORIA REAL te CONSULTO LA BIBLIOTECA Cineelub El coronel Macid (Jo- sep Maria For, 2076) de l'any 1905, com Vassalt del setmanari Cuscutl, Ia vietoria electoral de la candidature de Soldertat Co- ‘alana o els Fets de Prats de Moll El regnat d'Alfons Xl va ceinciir amb la larga ers potica del sistema dela Restouracis La iieultat del stoma per examples ia | {272 base social canaltzar la confictivitat socal es van taduir en Club de leetura } successives ers politiques el 1909, el 19171 el 1921. Lo flide, Coes SS nas } Prine de ac eune ony 92am a ceca dl gener! tee St 6! nam. Primo de Rivera, que va supotar la fi de Petapa constitcronel, ‘malgrat que fe monarqua va conseguir mantenivse fine al 1931, aon A Catalunys, ee parts dinistics van ser desplagats del centre de ‘U2 novela se situa al protectorat espanyol ls vids polis, que vo queda on mars de etdecee eee Ain Tage el etre nmr cumpeigie te Bel acon Sane onflcivist socal qu culrna en el ptleruee ti inspira en els ay les eviniaconextalanistes van sconeegullaconatucé gts rele voces ots nia de Cataluye i primera eve destoooeer, ssldste Andreu fre tals despos del 1714 gir ‘Ales rina cade lal X10 separ un nian mo. _ alt) al ore aw, ab cold Viner femaises Espana line atmebsdenaier ine Seetaielsget Pals indigene Forgantzacions. A més, va sorgir una avantguarda aristica lesion 1a (escriptores, pintores, escutores, fotografes..) representodes er “Las Sinsombrero". ‘SITUO EL MARC CRONOLOGIC STB ane ieee SR anh aT a | | Tie See oe pect nae cas oaaaee! | Se ee | ae — = be eye ||| LE = ees. ee] [elie |] Ice re bee" ea] SEES a cd ne Meitaon fone || } Ieee mace LESS Geneon ‘eB wana dea t Identitats collectives | Fonts histériques ® Accedeix oles scthitats digitale. eecls vents bruts dela guerra: del Rif Khan is referents a 'is armament sitga querres actuals com la de Siri (Khan recentment, @ [a d'Ucraina (Mariipo. vnant quimic i biologie V8 Ser pro- després dela Primera és estrany sentir notice | Després de le derota de es tropes espanyoes a Annual Fang 1921, els comandaments de exércit espanyol van Conaierar la utitzac de gasos toxics com el mila Per ppotar fi de manera rapida al confcto baltic 2 I re f fravroquina del Rif. La indstria loropicin, fosgen i, s0bretot Shot ya 0, snate fs dor per coment Mndial. Méi ues del 1972 es va vetar | subrin itzeds durant la Primera Guerra Mundial), gasos que Va" biologi a a eines env ecombatert 8 PO ts emmagetzematge dames de des truceid massiva, blac cil, » yy» DDD» Haig de confessar que ni per un instants pensar que la missié que m'havien encomanat fos una ‘canallad © un crim; també haig de dir que no recordo hhavertingut el minim remordiment per allo que feo. Es increible la naturaitt amb qué paden ferse les majors barbartats quan es té una certa mentalitat. Ignacio Hidalgo de Cisneros, pilot espanyol ala guerra de! Ri ig pees oe Sg mon Espafia fue pionera en eluso de a 2016 armas quimicas: el caso dela Guerra del Rif cin Vozde Galicia Esper ios emacs ane oni scald ndos cae a ot te jl nde decdner tsa de oo seo well Hom onb micara de gut enn etl bandon» Folane, Vsina, 2027 “Toma. Les essinces ln darocrtizacs pote socal 19024830» El ref ‘eformisime Conservador ila Setmana Tragica El relleu generacional en ef lideratge politic tucionalment la monsrauia, Durant aquests anys, el lideretge dels parti top ene Cannes La revolucié "des de dalt" de Maura Després del fracas del seu projecte regeneracionista, el li der conservador Francisco Silvele va abandonar a politics i va deixar pas a Antoni Maura, que va accedir al poder el 1903. Després d'un paréntesi liberal, un nou govern presiit per Antoni Maura entre els anys 1907 1 1909, 'anomenat govern larg, ve protagonitzar intent reformists més important im- pulsat pels conservadors, Maura va projectar el que ell mateix vva denominar la revolucié des de dalt, 6s a dit, un intent pro- piciat des del govern de regenerar el sistema politic, posant fi reformant l'adminstracé, proposant reformes més independncis de lexecutiu enfront de _shjectiv-are-configurercmrEstat fort-capag—~ de governar de manera eficas, de marginar la vellaoligarquia i impedir que les classes populars poguessin portar a terme tuna revalucié des de baix. En aquesta direccié va impulsar una série de reformes: « La Let electoral del 1907 que va establir més controls so bre les juntes electorals, perd no va aconseguir ni posar fia la cotrupcié ni democratitzar el sistema polite, malgrat que va fer més dif el frau electoral. 2) Processos histarics | Canvis icontinuitats Manuel FRNANoez CAB»: fons XI jus Consuls {el 1875 a Congr dels putts el 17 de maig del 1902 Dosprés de lo desaparcié de Cénovas i Sagas- ‘les elt politiques dindstiques van reconduir ‘el procés de democratitzacié ligat a la insteu- ‘cié del sufragi universal mate, fet que res- tringia la competéncia dels representants al Parlament de les noves forces socials e després de inal de segle. Ani, van frenar de manera delberada 'amplia- Gio del grup restringit de polities amb més capacitat dinflur en la presa de decisions col lectves. ‘Teresa Canno: Democrazaciénlimitada ' deteriovo poltico en Espafe, 1997 (Trait del easels adaptaci) a Maura langa acts de iputat des de dak de Governaci (evolu desde dat), cvieatura ‘cedex ses aint digsBie winiar e Us adn ol ae pete ine oe ‘atreure el catalanisme conservador al seu projec wap itonomia als ajuntaments i di to.a partie de concedic més au putacions, i reconbixer les regions + Impuls a la politics social amb la creacié de Institut Nav ‘ional de Previsié, la instauracié dol descans dominical les lleis de proteccié daccidents de treball, de condicions de I'Se Tes dones Tels mens, i de vagues——— * Impuls d'una politica d'intervencié estatal i de foment en la indiistria nacional per estimular el desenvolupament ‘econdmic. També es va establir una Llei de colonitzacié in- terior per incentivarlagricultura La guerra del Maroc A partr dol 1906, Espanya va continuar la seva penetraci6 ‘al nord ¢'Alrice. La Conferéncia d’Algesires (1906) el poste- ‘ior Tractat Hispanofrancis (1912) van comportar Vestabli= iment d'un protectoratfrancoespanyol al Marroc. A Espanya li vvan concedir una franja al nord, el Rif, i un enclavament a Ia ‘costa atlantica (fn). interés d'Espenye per aquesta zone venia estimulat tant pels beneficis econémics que podia aportar (explotacié de mines, inversions en ferrocaris, obres pibliques, etc) com per la voluntat politica de restaurar al prestigi de l'exbrcit, molt eresionat arran de la desfeta del 1898. E's miltars ano- menats “sfrcanistes” defensaven aquesta opcié amb la pre- tensié de fer d'Espanya una nova poténcia colonial ‘Are bé, la preséncia espanyola va ser contestada per les tri+ bus berbers, organitzades en cables, molt hosis a la presén- cia estrangera ino sotmeses al domini del sut8 marroqui Els atacs continuats dels rifenys ven obligar a mantenie una forta preséncia militar espanyola, que es va intensificar @ partir del 1909, quan els rifenys van derrotar les tropes espanyoles al barrane del Liop i van ocasionar miitiples baixes. Aleshores {2 va decidir incrementar el nombre de soldats espanyols al Rif amb tropes integrades per reservistes. Sila guerra del Marroc i el sistema de reclutament delleves ja eren molt impopulars,'enviament d'aquest contingent de reservistes, molts de casats i amb familia, va ser lespurna {que va provocar un moviment de protesta popular. yi Wasa ee i 5 2 le mobitzacié socal per part dels sectors republicans, anrquites | socalstes. A més, 4 consolder el paper de les dones en I cause antbe ics i pacista miongent la tictica de fa iterposis no volta ees mares dale soldat angant-se alos vies del wen per evitarne a srtide i atres casos d'obstace6. Enel jute a Setmana Taga el facl va destaca el prota: fe les joves “Damat Roges”idel grup de “Dames CConsiderant que I dal els obrers jen capitalist ryol de reclutament eee fain la guerra que els burgesos de. la quera és une cone (2) i que el sistoma eat Jo Vexérct fo que rope, Slern, U'assemblee protesta endrgicament: + Contra 'accié del govern espanyol al Marroc. 2. Contra les mar fill, donant-los ‘etiptes de proporone! S is prenen. (..) sistencia qu dais pora le produec6 on gona, ndferents ‘tls pera lap es Ge Varistors dels rosorvistes, de wneres de fer d'unes certes da- fa, que van insultar el dolor fe les seves dones i dels seus imedalles i escapularis, en ‘le itjans de sub- rent 0 fa guerra de ciutadans Gltriomf de fo creu sobre la ita lluna, quan es podrien res que, ten exit do a reli {former regiments de copellans i de fre- ip més destar ditectament interessats igi catdlica, no tenen fami, Filla i s6n de cap utitat al pats...) | compromet lack les seves forces ( pectar els drets ‘consorvar intacta pita, lase obrera a concontrar totes ) per obligat el govern a res- {que tenen els marroquins a independincia de la seva ‘Assembles Obrora de Terrassa, 1 de juli del 1909. adaptacié) Detall uns vinyeta reservists, dele juli! dal 1909 ferent al moment de a marea dels La Campana de Gries, ‘Tema 8. Les resistincies ala democratitzacié politica social (19024930) || Les consegléncies de la Setmana Tragica \A SETMANA TRAGICA A BARCELONA (509) La Setmana Tragica del 1909 La mobilitzacié contra la guerra ee vainiciar al port de Barce- lone el 18 de juliol del 1909, mente es duia a terme l'embar- ‘cament de tropes cap al Marroc. Un comit de vaga, amb Ia paticipacié de republicans, socialites i anarquises, va fer una rida ala vaga general. Perla iiciativa popular va desborder ‘els convocants i va derivar en un excat expontani en qué es van aixecar baricades, es van produir enfrontaments arb les forces de ordre public i es van saquejr i van incendiar més dde 80 edifcsreligiosos, entre esolésies, convents i escoes. La revolta es va prolongar durant una setmana, i va donarlloc 8 ‘un moviment que va adquirir un fort component contra lexér- citi de rebuig a rhegemonia social i cultural de Ese ‘Amb la declaracié de lestat de guerra i després de forts cnfrontaments que van causar nombrosos mort i feris, les forces de lexércit van posar fia la revolta i el 2 d'agost la ciu- tat va retornar a la normalitat. La repressié posterior va ser ‘molt dura i centenars de persones van ser detingudes, es van celebrar 216 consells de guerra, que van afectar més de 1700 ppersones, i es van dictar 17 condemnes » mort, de les quals rnomés es van executar cine. Entre les execucions hi va haver la de Francesc Ferrer i Guardia, pedagog liurepensador | impulsor de Escola Moderns, que, sense haver particioat en Gis Tas, va ser acusat de ser-ne linspradorideolbgic. La repressié que va venir després de la Setmana Tragica va ‘aixecar una onada de protestes a tot Europa a consequéncia de lo virulénca i arbitrarietat exercida. El govern conservador cde Maura va haver d'enfrontar-e a dures critiques, i liberals | republicans es van unir per exigitne la dimissi6. L'oposici, ‘amb I'ajuda de les campanyes internacionals de denincia sota le formula comune "Maura nol", va aconseguir que Al: {fons Xill traspassés el govern als liberals. | Perspectiva de génere | Identitats collectives ee laSetmons Trgia, jul de 1908, Barcelona en flamer drat Ia Semana Tdlea, (a Publ, 28 gost del 1909 Execuelé de Ferrer Gubesper part dole forces dela race, LEsquolla del erat, 1934 rdmero especial sobre ol Castall do Mone Catcatura de "epoca que mosts Faposcs a govern de aura pe fets Gea Setmana Tigi, © ieecxrtraien toa 4'enfortiment de l'oposicio Forces POLITIQUES ISINDICALS rime va ser la principal forga de ava consti fa minora pal mmentria més nombrosa. Amb la fraltat de donor Uritat al republicanisme, 'any 1903, va néier Unig Republicans, que agrupava dferents ups a voltant de Nicolds Salmerén. Ales _ eiezzions del 19031 del 1905 va quaryar en alg nee grans cutats, com ara Barcelona, on va co- mengar a destacar Alejandro Leroux Per examplar el sev camp dace, Unién Repu biicane es va acostar ales forces regionalites de Catalunya, Valcia | Galea, ies va integrar el 1907 en la coalicié Selidaritat Catalana. Aquesta cients va ser rebutjada per una facelé del par- ‘ encapcaleda per Lerroux, que any 1908 va ‘earl Partido Republieano Radical Lary 1912, va aparéver un nou gup poltic de carter ce- publics, el Partido Reformista fundat per Melquiades Avarez | Gumersindo de Aucérate,Aquest par tena 'objectiv de de- rmocratitaat la vida potica, isi van acostarintelectals com Manuel Azafa i José Ortega y Gasset Valincia, Vicent ‘isco Ibéfier, pot i esrptor,vaimpulsr el lasqusme, un rmoviment epublica, populsta i anticerical, ue va arriba sharable witthorest page Oba reixement de les estructures sindicas i de la seva capacitat Ove Kee bE sGaneaccecio collective 1905-1909 90872 299 8S 49 311 1900, Toco amin inade comin socal nace olep 1019 279 AS HOI weg ‘acaballes del segle anterior. L'any 1903 es va crear Unstitut «1915-1919 486577896 62 129-7 de Reformes Socials per estudiar i proposar leis que millores- 4. cauesde ls agus sin la vida de les classes treballadores. Els diferents governs ‘AS ipncs ton OS dg cow van promulgarlleis i reglaments per regular les concicions la BLOvgenuace delve E.alvesces borals. Aquestes mesures, perd, van tenir un compliment es- (CPenralianccaee cba (FIA Individus i soctetats | [dees imentelitats @ retinas doin Pc U MATa ios bb) 05 de Tas VaQUaTis erran de la inexisténcia d'una ingpeccié de treball reat iment eficag i dunes magistrtures laborals que poguessin LALEGISLACIO LABORAL A ESPANYA condemnar els infractors. 11887 Lei e'aszociacions que autortza es sindicas 1900 Lei de proteccié laboral de cones inens Cultura obrer: : 1901 Liei d'accidents laborals iateneus populars oa omc oe Sena foe emt cet Sync nt eRe Se [~~ de-millorarnc-2!-vivell-eulturat,Estaven-convengudes que; “tee carcet destans dominical sense el fonament de la cultura ila transformacié de les cons. 1906 Primeres reglamentacions sobre la inspecci6 ciéncies, no podria durse a terme la revolucé ila transforma- dol treball 6 de la societat que propugnaven, 41909 Ue de vague. Institut Nacional de Prev rnb aquesta falta van impulsar la fundaciso'Atonous 1912 Ue que prohibei el weball nctums dones Obrers, que van ten un gran arrelament a Catalunys. Eren yn angled vrs espa de tebada reunion Forpantaoven acide 19 Costec dela semana arg cardcter lice, a més daltres de cardcter educatiu En els am. bens liurepensedors van sorgirpropostesescolorsrenovado. ‘es, com Escola Moderna ereada per Francese Ferrer I Guardia, que aplicava els princpi dela pedagogia liberia, També el PSOE va impulsr una renovacisescolr amb la cre «l6 de 'Escola Nova (1911) va promoure a creacid de Cases del Poble com la de Mackid, que os vafundor el 1908, 1919 Jornada laboral de vuit hores. Comissions Mistes de Treball Lacrisi del 1917 Els desajustaments econdmics provocats per la Primera ‘Guerra Mundial van malmenar el nivell de vida de les classes populars, El 1916, la CNT i la UGT van cridar a la vaga i van signer un manifest conjunt que instava el govern a contenir els preus sota I'amenaga de vaga general, que va comportar tuna dura resposta del Govern de Dato I'any 1917. El conflicte 5 v2 agreujar lestiu del 1917 amb una crisi generalitzada: * toe. Els ofcile cle iana | bite graduscid, ©n det-- avn do Cae Corrs, at eas A Acord amb el sstema d'ascensos per miris de guerra, es mesda serum espa desocoibon oh dee oo ictas van organitzar en Juntes de Defensa ivan elaborar un mani- més rocsis van ter ls gnelen fest que culpava el govern dels mals de I'Exérct i cridaven renovacié politica * Politica. Els partits politics de l'oposicid, davant el tanca- ment de les Corts, es van reunir en l'Assemblea de Parla- navi concer Lge apo Bons] SO oa sane & ag van reclamar la formacié d'un govern provisional, Corts Constituents ia descentraitzacé de Estat. has, St * Social, Les organitzacions sindicals van convocer una vega torn General exigint que es formés un govern provisional que — convoqués unes corts constituents. La vaga va tenir una in -~didncia molt dasigust+es-zen produir incidents violent so- ' bretot @ Madrid, Barcelona, el Pais Basc i Astiries, La reaccié del govern va ser bisicament repressiva: es va declarar la Llei marcial, es va reprimir la vaga ul Yexércit j aplicant consells de guerra, es va dissoldre 'As- semblea de Parlamentars i es van desactvar les Juntes de Defensa. L'accié conjunta dels tres confictes podria haver Provocat [a falida del sistema de la Restauracié, Peré Ia por 3 la revolucié social va manteni la vigéncia del sisterna du- ‘ant cine anys més. LACRISIDELI917