S O C I O L I N G Ü Í S T I C A

CATALANA
2ºBatxillerat B
Ana Avilés, Arantxa Ortiz, Stella Bernal i Sonia Bonet
ÍNDEX
EL CONTACTE ENTRE LLEGÜES LLENGÜES MINORITÀRIES I
El bilingüisme LLENGÜES MINORITZADES
La interferència lingüística
LA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA
L’assimilació lingüística
Etapes del procés de substitució lingüística
Principis del segle XVI fins a principis del XVIII CONCLUSIÓ
Principis del segle XVI fins a finals del XIX
Finals del XIX i principis del XX ACTIVITAT
Dictadura franquista i democràcia dins
l’actualitat
EL CONTACTE ENTRE LLEGÜES
Les diferents comunitats lingüístiques no viuen aïllades, viuen en contacte directe. En conèixer les
diferents llengües d’un territori, es possibilita la comunicació entre pobles.

Conèixer llengües diferents de la pròpia és molt comú i normal, ja que al món hi ha més de 5.000
llengües en 200 estats.
El monolingüisme estatal a un territori és poc comú. Es coneix que a Europa, només Islàndia,
Albània i Portugal disposen d’una única llengua.

DADES:
Europa consta de 36 estats i 60 llengües. En canvi, a Papua-nova Guinea es parlen més de 800
llengües diferents.
A Espanya, el 40% de la població viu en una comunitat autònoma amb dues llengües oficials.
EL CONTACTE ENTRE LLEGÜES
No s’ha de confondre el monolingüisme estatal amb
l'acceptació o imposició d'una única llengua oficial com és el cas
de França, Itàlia, Austràlia... entre altres.

Aquests estats apliquen una política de negació cap a altres

cultures i llengües, una política uniformitzadora per tal de
refermar la unitat nacional.
En un territori on conviuen dues o més llengües, es sol produir
una situació de bilingüisme per part dels parlants d’una de les
llengües amb menys prestigi i de monolingüisme per part dels
que parlen la llengua de més prestigi.
PERCENTATGE DE LA POBLACIÓ EUROPEA
QUE PARLA MÉS D’UNA LLENGUA
EL BILINGÜISME - CLASSE DE BILINGÜISME
El concepte de bilingüisme és un concepte polisèmic, és a dir, que es un terme que es pot aplicar a
diferents realitats. Per tant, s’ha de distingir entre els diferents tipus de bilingüisme que es poden
trobar.

TIPUS DE BILINGÜISME:
Bilingüisme individual
Bilingüisme territorial
Bilingüisme social
BILINGÜISME INDIVIDUAL
Una persona bilingüe és aquella que és capaç d’utilitzar dues llengües diferents sense importar com
les ha après, amb qui les parla o com. Només parlam d’una persona concreta, independentment del
seu context social. El bilingüisme en aquest context es considerat un benefici.

TIPUS DE BILINGÜISME INDIVIDUAL:

Actiu: utilitza dues llengües de manera efectiva per igual.
Passiu: coneix dues llengües, però una no la utilitza.
Simètric el parlant domina per igual les dues llengües.
Asimètric: el parlant domina més una llengua que l'altra.
Instrumental: un individu aprèn i utilitza una de les llengües
per motius laborals o econòmics.
Integratiu: s'aprèn una segona llengua per integrar-se.
BILINGÜISME TERRITORIAL
El bilingüisme territorial és un tipus de bilingüisme que
consisteix en un territori determinat dividit en dues zones
delimitades geogràficament que tenen cadascuna una
llengua pròpia. A cadascuna d’aquestes zones s'utilitzaria
una llengua diferent que a l’alta.
Aquest és el cas de Bèlgica on al nord (Flandes) es parla
neerlandès i al sud (Valònia) es parla francès.
Encara que la capital belga, Brussel·les, té ambdues llengües
com oficials, trobem una majoria monolingüe en francés i
una minoria, per tant, del neerlandès.
BILINGÜISME SOCIAL: SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA
Una altre tipus de bilingüisme és el social, una situació en què dins una unitat territorial, com ara un
estat, comunitat o ciutat, es fa ús de dues llengües.

BILINGÜISME DESEQUILIBRAT
Enquesta realitzada al 2014 a Illes Balears va
mostrar que el 99% dels enquestats saben parlar,
entendre, escriure i llegir castellà.

Font: file:///C:/Users/Usuario/Downloads/EULIB2014_versi%C3%B3%20
corregida%2005-2018.pdf
BILINGÜISME SOCIAL: SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA
Una altre tipus de bilingüisme és el social, una situació en què dins un territori, com ara un estat,
comunitat o ciutat, es fa ús de dues llengües.

BILINGÜISME UNILATERAL
Només una part de la
societat és bilingüe,
l’altra són monolingües.
Per exemple els
catalanoparlants han
patit un procés de
bilingüització

Font: https://www.llull.cat/catala/recursos/llengua_catala.cfm
BILINGÜISME SOCIAL: SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA
Una altre tipus de bilingüisme és el social, una situació en què dins un territori, com ara un estat,
comunitat o ciutat, es fa ús de dues llengües.

CONSEQÜÈNCIES
Conflicte lingüístic
Situació intestable
Existència d’una llengua dominada
Possible procés de substitució lingüística

ALGUNES SOLUCIONS
Lleitaltat lingüística
Normalització lingüística
EL MITE DEL BILINGÜISME Però, qui és que mitifica el bilingüisme?
Qui són els bilingüistes?
En parlar del mite del bilingüisme ens referim a l'ús Són aquells que utilitzen el bilingüisme
que es fa d'aquest terme des del punt de vista per ideologia política, perfectament
ideològic. conscients del que fan, normalment de
Les societats no són bilingües, ho són els individus. mala fe.
La mitificació del bilingüisme tendeix a neutralitzar
les tensions del conflicte.
La possibilitat d'arribar algun dia a un bilingüisme
equilibrat: la distribució i l'ús de dues llengües en un
mateix territori, una utopia.
 LA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA

La substitució lingüística és una de les dues possibles sortides que es poden donar
en una situació de conflicte lingüístic. Es tracta d'un procés que està format per dos subprocessos:

- Procés de bilingüització dels parlants + disminució de la quantitat de parlants.

- Procés de minorització lingüística = pèrdua d'àmbits d'ús i disminució de la freqüència d'ús.

La minorització lingüística fa referència, per tant, als àmbits d'ús, sobretot socials. En aquest sentit, una
llengua minoritzada com el català va perdent terreny en l'ús social enfront del castellà.
ETAPES DEL PROCÉS DE SUBSTITUCIÓ
LINGÜÍSTICA

PRINCIPIS DEL SEGLE XVI FINS A

PRINCIPIS DEL SEGLE XVIII

Durant els segles XVI al XVIII, el castellà penetra

als Països Catalans, afectant principalment la
noblesa de la Corona d'Aragó. Encara que la
població és majoritàriament monolingüe en català,
l'aristocràcia experimenta una castellanització.
ETAPES DEL PROCÉS DE SUBSTITUCIÓ
LINGÜÍSTICA
PRINCIPIS DEL SEGLE XVII FINS A FINALS DEL XIX
Comença amb l'ascens al tron de Felip V i amb l’aprovació dels Decrets de Nova Planta.
S’instarua l’absolutisme a l’estat Espanyol i utilitza el “dret de
conquesta”.
El castellà es va imposar com a llengua oficial en tots els
àmbits formals i a pesar de la persecució legislativa i la
desaprovació, el català va continuar sent la llengua comuna.
Finalment les classes dirigents són bilingües i gran majoria de
la població és monolingüe en català.
ETAPES DEL PROCÉS DE SUBSTITUCIÓ
LINGÜÍSTICA
FINALS DEL XIX I PRINCIPIS DEL XX (FINS AL 39)

Gràcies a l’impúls del Modernisme i del

+ CASTELLÀ
Noucentisme el català torna a tenir certa LLENGUA
OFICIAL
presència en alguns àmbits públics. ÀMBITS FORMALS
MÉS BILINGÜES EN
TERRITORIS
CATALANS

LLENGUA OFICIAL
ÀMBITS INFORMALS
- CATALÀ
PÈRDUA DE PARLANTS
CATALANS
ETAPES DEL PROCÉS DE SUBSTITUCIÓ
LINGÜÍSTICA
DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975) I DEMOCRÀCIA FINS L’ACTUALITAT

1. LA DICTADURA FRANQUISTA
En aquesta fase, el català és prohibit i perseguit en tots els àmbits.
Bilingüització total dels catalanoparlants, causada per factors
de castellanització com:
L’escolarització obligatòria en castellà.
La difusió exclusiva com la ràdio i la televisió només en castellà.
Els moviments migratoris castellanoparlants en els anys 50 i 60.
ETAPES DEL PROCÉS DE SUBSTITUCIÓ
LINGÜÍSTICA
DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975) I DEMOCRÀCIA FINS L’ACTUALITAT

2. PERÍODE DEMOCRÀTIC FINS L’ACTUALITAT

El català es torna oficial a Catalunya, Balears i València encara que el castellà és dominant.
Els primers immigrants dels anys 50 varen aprendre català però amb l’arrivada massiva no
varen aprendre la llengua.
Els àmbits formals s’utilitza el castellà i en els informals el català.
L’ús social del català retrocedeixi i hi ha un augment de monolingües castellanoparlants.
ETAPES DEL PROCÉS DE SUBSTITUCIÓ
LINGÜÍSTICA

ETAPA DE MONOLINGÜITZACIÓ DELS CATALANOPARLANTS

La darrera etapa seria la monolingüització de tots els catalanoparlants i la conseqüent desaparició

de la llengua.
LLENGÜES MINORITÀRIES I MINORITZADES
Les llengües minoritàries són aquelles que són parlades per persones d’un grup numèricament
inferior a la resta de la població o a altres grups.

PARLANTS
50 CURIOSITAT
40
De les 6.000 llengües que existeixen, només unes quinze o vint
30
són utilitzades per més de cinquanta milions de parlants. A
20
Europa poques llengües passen dels deu milions. Entre cinc i deu:
10
català, danès... Menys de cinc: noruec, finès...
0
Castellà Català
LLENGÜES MINORITÀRIES I MINORITZADES
Llengua minoritzada: aquella que pateix un procés de substitució
lingüística ja que perd usos i àmbits d’ús. Tots els seus parlants es
veuen forçats a practicar un bilingüisme unilateral.

EXEMPLES
El català és una llengua minoritzada a molts llocs de
parla catalana pel castellà.
El castellà és una llengua minoritzada per l’anglès a
Puerto Rico.
LA INTERFERÈNCIA LINGÜÍSTICA
Són els canvis que es poden produir en l’estructura d’una llengua per l’influència d’una altra.

“Potser en un futur el català acabi

La llengua dominada pot:
desapareixent, no per falta de
Acaba transformant-se
parlants, sinó per falta de català
Perdre cohesió
perquè pot haver patit una
Desaparèixer
dissolució”.

Pau Vidal
Sociolingüista català L’escola i els mitjans de
comunicació són essencials.
L'ASSIMILACIÓ LINGÜÍSTICA
Fa referència a quan un grup
d’immigrants a un territori es veu
obligat per necessitat a assimilar-
se a la llengua i a la cultura que
són pròpies d’aquell territori.

En casos de normalitat lingüística és

la llengua autòctona la que és
necessària, i la que aprendran els
immigrants. Aquest no és la situació
dels territoris catalanoparlants.
 En quant al nostre aprenentatge personal ens
CONCLUSIÓ ha fet valorar i comprendre que necessitem
lluitar per la normalització lingüística, i la
Amb aquest treball hem pogut conèixer diversitat de llengües.
Quines conseqüències té el contacte entre
llengües.
Les classes de bilingüisme que existeixen.
La història per veure on i quan es va
iniciar un procés de substitució lingüística a
Espanya i com ha patit el català en tot
aquest temps.
La situacion en què es troba la nostra
llengua.
Com deia Jesús Tusón, no hem de deixar que
les llengües s’ho facin totes soles.
ACTIVITAT
GRÀCIES
P E R L A V O S T R A
A T E N C I Ó