UNITAT

FITXA 1
1 Els sinònims
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

• Malèvol i maligne són paraules sinònimes perquè tenen un significat igual

o semblant.

1 Relaciona els
els mots sinònims.
ase • • escanyolit
prim • • netejar
rentar • • ruc
espantadís • • poruc

2 Encercla el sinònim del mot destacat.

• Va ser un fet del tot inesperat. (previst, imprevist)
• És un camí molt bonic de fer. (passeig, asseguda)
• L’equip local va ser derrotat a la final. (vençut, triomfador)
• Es va enfadar molt en veure el resultat. (alegrar, enfurismar)

3 Busca a la sopa de lletres un sinònim de...

• infant O B I P O S A R
• col·locar
N E A I T I X U
• vas
• xai T R U Z E L I T

• automòbil R B E S C A M O

I M U C O T X E

A R M I L S O U

Y N E N L U K D
R E N F G O T I

4 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 2
1 Els antònims
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

• Les paraules aviat i tard tenen significats contraris: són paraules antònimes.
• Amb les partícules
partícules des-, in- formem paraules
paraules antònimes.

1 Relaciona els antònims.

clar • • baix
car • • tancat
obert • • fosc
alt • • barat

2 Relaciona i escriu l’antònim.

• competent
des- • • clavar
in- • • feliç
• infectar

3 Identifica les accions d’aquests personatges i escriu-ne l’antònim:

➡ ➡

➡ ➡

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 5

UNITAT
FITXA 3
1 La comunicació
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

• Quan transmetem a altres

altres persones informacions,
informacions, idees, sentiments...,
sentiments..., diem
que hi ha comunicació.
• Els éssers humans ens comuniquem, sobretot, mitjançant una llengua.
Però també ens podem comunicar amb gestos, sons, senyals visuals...

1 Relaciona. Quina forma de comunicació

comunicació es fa servir?

En vols un?

2 Explica amb paraules el que deu voler dir cada personatge.

6 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 4
2 Les paraules polisèmiques
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

• Les paraules que tenen més d’un

d’un significat s’anomenen polisèmiques.

1 Escriu els noms dels dibuixos i encercla els polisèmics.

2 Relaciona les paraules amb els

els seus significats.

llest • • Extremitat inferior d’un animal.

• Acabat, finalitzat el que es feia.
• Part del cos.
cap • • Peça en la qual se sustenta un moble (cadira, taula...)
pota • • Viu, espavilat.
• Qui dirigeix.

3 Completa les oracions amb els noms dels dibuixos.

• Estic molt cansada, m’asseuré en aquell .

• S’han menjat un bon plat de .

• He anat al a treure diners.

• Té uns cabells molt rinxolats, plens de .

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 7

UNITAT
FITXA 5
2 Tipus d’oracions
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

L’oració pot servir per:

• Explicar alguna cosa: oració enunciativa, que acaba amb un punt (.).
cosa: oració
• Preguntar: oració interrogativa, que acaba amb el signe d’interrogació (?).
• Expressar sentiments oració exclamativa, que acaba
sentiments (alegria, tristesa...): oració
amb el signe d’admiració (!).

1 Relaciona les oracions següents amb la intenció:

intenció:
Una noia vol comprar el meu cotxe. • • Pregunta.
S'ha trencat el got!
got! • • Expressa un estat d’ànim.
L’Oriol canta
canta una cançó molt vella? • • Explica.

2 Completa les oracions amb el signe

signe de puntuació. Relaciona-les amb el tipus d’oració.
• Quan hi vas
enunciativa • • Quina alegria que em dónes
• Tinc tres dies per acabar el treball
interrogativa •
• Vols dinar amb mi
exclamativa • • No penso dir-li res
• Que bo que estava tot

3 Escriu dues oracions de cada tipus.

8 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 6
2 L’ús de la coma
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Utilitzem la coma (,):

parlem. És la coma vocativa.
• Per separar el nom de la persona amb qui parlem.
llista. És la coma enumerativa.
• Per separar els elements d’una enumeració o llista.
• Per separar un aclariment explicació. És la coma explicativa.
aclariment o una explicació.

1 Relaciona.
enumerativa • • Mare, no vindré a berenar.
vocativa • • L’Anna, la meva germana, viu a Anglaterra.
explicativa • • Necessito un bolígraf, un llapis i una goma.

2 Posa la coma allà on calgui.

Àvia què dius que agafi? Mitja dotzena
d’ous iogurts pasta fresca i mató.
La Sara la dependenta diu que no
té mató. Agafo alguna altra cosa?

3 Escriu un text on aparegui la coma explicativa i l’enumerativa.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 9

UNITAT
FITXA 7
3 Les famílies de paraules
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

• Forner i fornada són paraules creades a partir de forn. Forn, forner i fornada
pertanyen a la mateixa família de paraules.
• Les paraules que es formen a partir de la paraula més curta s’anomenen paraules
derivades: fumarada és una paraula derivada de fum.

1 Completa la sèrie.

carn carnisser carnisseria carneta

pastisser

peixateria

fruiteta

Omple el buit: Carn, carnisser, carnisseria i carneta formen part de la mateixa

de paraules.

2 Escriu una paraula derivada de cadascuna.

• ramat: • elèctric: • taronja:
• festa: • cigró: • capsa:

3 De quina paraula provenen aquestes paraules derivades?

• ortogràfic, ortografiar, ortogràficament: ortografia
• llauner, llauneria, enllaunar:
• molestar, molèstia, molestós:
• rajoler, rajoleria, enrajolar:

10 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 8
3 La síl·laba
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

• Una síl·laba és cada cop de veu amb què pronunciem una paraula.

1 Separa les síl·labes de cada paraula en els llocs indicats.

• pedra • Badalona
• música • bolígraf
• margarida • sol

2 Unint una síl·laba de cada requadre obtindràs una paraula. Escriu-les.

sis di ra
mè me ma
cà ti ga
bo te ca

3 Separa les síl·labes i col·loca-les on correspongui.

• soca • armari • tel
• rusc • rínxol • cirera
• selva • llum • pescador

Una síl·laba Dues síl·labes Tres síl·labes

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 11

UNITAT
FITXA 9
3 Classes de síl·labes
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

• La síl·laba tònica d’una paraula és la síl·laba que sona més forta.

Les altres síl·labes de la paraula s’anomenen síl·labes àtones.

1 Escriu els seus noms. Després, copia la síl·laba tònica de cada paraula i descobriràs
l’animal secret.

castanya

És la

2 Encercla la síl·laba tònica i copia cada paraula en la columna corresponent.

meló cartera avió tómbola mercat mànega rosa alfàbrega plàstic

Última Penúltima Antepenúltima

síl·laba tònica síl·laba tònica síl·laba tònica

12 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 10
4 Sentit real i sentit figurat
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

• El sentit real d’una paraula o expressió és el que podem trobar primer

al diccionari: Ha corregut mil metres (mil metres de debò).
expressió té sentit figurat quan adquireix un nou
• Diem que una paraula o expressió
significat relacionat amb el sentit real: Ho he dit mil vegades (moltes vegades,
no exactament mil).

1 Classifica les oracions en funció del seu sentit.

• En Pau és un gallina. • No t’acostis, que treu foc pels queixals.

• Tanca la gallina al corral. • Encén el foc per fer la carn a la brasa.

• M’he trencat la mà esquerra. • Hi té la mà trencada a fer pastissos.

Sentit real Sentit figurat

2 Copia l'oració amb sentit figurat de l'activitat anterior al costat de l'explicació

corresponent.
• Està molt enfadat:
• Se’n surt molt
molt bé fent alguna
alguna cosa:
• És un covard:

3 Intenta explicar
explicar el sentit figurat de:
• anar-hi volant:

• tocar de peus a terra:

terra:

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 13

UNITAT
FITXA 11
4 Les frases fetes
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

• Les frases fetes són frases que tenen un sentit figurat. El significat d’una frase feta
és diferent del que tenen les paraules que la formen per separat.

1 Relaciona les dues columnes i escriu

escriu la frase feta resultant:
parlar • • la camisa
tenir • • el fil
aixecar • • la llengua llarga
perdre • • pels descosits
ficar • • el nas

2 Escriu cadascuna de les frases fetes de l’activitat anterior al costat del seu significat:
• xerrar massa:
• dir el que no s'hauria de dir:
• enredar, enganyar:
• distreure’s del que s’està dient:
dient:
• tafanejar:

3 Completa les oracions

oracions amb les frases fetes següents:

anar amb peus de plom – fet la barba d’or

estigui tocat del bolet – ficar la pota

• Haurà d’ si no vol espifiar-la.

• Va xerrar més del compte i va fins a la cintura.
• Sembla que perquè no diu res que tingui sentit.
• Ha guanyat diners a cabassos,
cabassos, s’ha .

14 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 12
4 El verb
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

• El verb és la paraula de l’oració que expressa una acció: canta, ballen, menja…

1 Encercla el verb de cada oració.

• La Mireia escombra el replà de l’escala. • L’Aina busca el llibre de llengua.
• En Manel mira per la finestra. • En Robert encarrega el pa.

2 Escriu les accions que pots fer amb...

3 Encercla els verbs i escriu una oració amb cadascun.

• cassola • prenc • serveixen • canviem
• patata • tallo • postres • carta

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 15

UNITAT
FITXA 13
4 Paraules agudes, planes i esdrúixoles
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Segons el lloc que ocupa la síl·laba tònica, les paraules poden ser:
• Agudes: la síl·laba tònica és l’última: tos-sir.
• Planes: la síl·laba tònica és la penúltima: ba-le-na.
• Esdrúixoles: la síl·laba tònica és l’antepenúltima: sín-dri-a.

1 Completa la taula amb la informació del Recorda:

Tipus de paraula Síl·laba tònica Exemple

l’última
plana

síndria

2 Separa en síl·labes els mots

mots següents.
• meta • mussol • oreneta • matalàs • pàgina • fàcil
• clàssica • artesà • música • quilòmetre • elefant • còmic
Encercla la síl·laba tònica.

3 Col·loca els mots de l’activitat anterior

anterior a la maleta que els toca.

Agudes: Planes: Esdrúixoles:

última penúltima antepenúltima

16 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 14
5 Les formes verbals
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Les formes verbals poden estar:

• en nombre singular (canto) o plural (cantem).
• en primera persona (jo canto, nosaltres cantem), en segona persona (tu toques,
vosaltres toqueu) o en tercera persona (ella escolta, ells escolten).

1 Relaciona cada pronom amb la seva forma verbal i classifica’ls.

jo • • compra

tu • • vigilen Singular Plural

ella • • vinc

nosaltres • • busqueu

vosaltres • • jugues

ells • • preparem

2 Escriu el pronom corresponent a cada forma

forma verbal.

• beu • truquem • vius

• proveu • trobo • munten

Classifica’ls segons la persona.

Primera Segona Tercera

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 17

UNITAT
FITXA 15
5 El temps verbal
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

• Les formes verbals expressen en quin moment

moment ocorre l’acció: en el passat,
el present o el futur. Passat, present i futur són els tres temps verbals.

1 Escriu el número del rellotge amb què es correspon cada oració.

1 2 3
AHIR AVUI DEMÀ
PASSAT PRESENT FUTUR

En Jaume va anar a un parc d’atraccions amb els companys.

La Marta entrena a bàsquet amb el seu equip cada vespre.
El gat va dormir tota la nit a la teulada.
El dofí de l’aquari juga amb una pilota.
L’Enric comprarà el regal d’aniversari de la Laura a una botiga de Sabadell.

2 Subratlla els verbs que hi ha en el text i classifica’ls.

La papallona blava
En aquest palau vivia un home que col·leccionava papallones i les guardava en una vitrina.
Un dia en caçà una de color blau cel preciosa. Li semblà tan bonica que la deixà en llibertat.
Molt agraïda a aquest bon home, la papallona blava s’apareix cada matí al palau i es posa
a la vitrina junt amb les altres i així, tots els visitants admiren el seu color. Però la setmana
que ve tancaran el palau i el reformaran. On s’apareixerà la papallona blava aleshores?

Passat Present Futur

18 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 16
5 L’accent gràfic
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Hi ha paraules que porten accent gràfic a la vocal de la síl·laba tònica.

Aquest accent pot ser obert (`) o tancat (´):
• La a sempre porta l’accent obert: àvia.
• La i i la u sempre porten l’accent tancat: teníem, ningú.
• La e i la o poden portar l’accent obert o tancat, segons que representin el so obert
o tancat: pèl / només.

1 Classifica.
• camió • àvia • padrí
• fàbrica • núvol • anglès
Accent obert (`) Accent tancat (´)

2 Encercla els mots accentuats i classifica’ls.

El cotxe estava parat al semàfor. La família anava a l’aeroport a agafar un avió

cap a París. Però va sonar el telèfon mòbil de la mare. Era urgent. Hi havia hagut
un problema a la producció i calia que tornés a la fàbrica. Les últimes vacances
les havia espatllat un problema a la feina. Hi ha qui no n’aprèn mai... Quin abús!

à: , ò: ,
è: , ó: ,
é: ú: ,
í: ,

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 19

UNITAT
FITXA 17
6 Les paraules derivades
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

• Les paraules derivades són les que vénen d’una més curta de la mateixa família.
Es formen afegint una terminació a la paraula primera o primitiva.

1 Escriu les paraules corresponents a cadascuna de les definicions:

• L’home que ven peix és...
• La dona que toca el piano és...
• La dona que condueix
condueix és...
• L’home que ven llibres
llibres és...
• El metge que arregla les dents és...

2 Relaciona cada paraula amb les terminacions que

que s'hi escaigui i escriu-ne els resultats:
resultats:
noi • •
cavall • -er •
forn • •
sal • -et •
plàtan • •

clau • -era •

3 Escriu la paraula primitiva de la qual prové cada mot:

• porquet: • instrumental:
• cavalleria: • malaltís:
• gentilesa: • galliner:
• pineda: • pelut:

20 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 18
6 El nombre dels noms
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Els noms tenen nombre, és a dir, poden anomenar una sola cosa o més d’una.
• Els noms que anomenen una sola cosa estan en singular.
• Els noms que anomenen més d’una cosa estan en plural. Els noms en plural
acaben en s.

1 Fixa’t en el que diuen i anota el que porta cada un en el cabàs.

He comprat productes que s’anomenen He compr

pra
at pr
produ
duccte
tess q
qu
ue ss’a
’an
nomen
ene
en
amb noms en singular. amb no nom
ms en pl plu
ural.

2 Forma el plural d’aquests noms.

lleó ➡
peu ➡
pedra ➡

cranc ➡
camisa ➡
mà ➡

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 21

UNITAT
FITXA 19
6 El gènere dels noms
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Els noms tenen gènere: uns noms són masculins i altres són femenins.
• Els noms masculins solen dur davant paraules com el, un, aquest...
• Els noms femenins solen dur davant paraules com la, una, aquesta...

1 Llegeix el menú i completa

completa les comandes amb un plat de cada apartat.

MENÚ Em ve de gust una , la ,

1r ppllat poc feta, i després una .
•

Cm
Am
A onasnoidmaé
•

2n ppllat
2n
• Carn
• Peeix
P
trees
Postr
Po Jo prefereixo el , el i,
• Paasttisissset de ppooma
P
• Qualla ladda per postres, un .

Respon.

• Quin és el gènere
gènere dels noms de la primera comanda?
• Quin és el gènere
gènere dels noms de la segona comanda?

2 Escriu el femení de cada paraula on correspongui,

correspongui, segons com es faci.

pobre bessó padrí masover porter pediatre

Afegint una -a Canviant la -e per una -a Afegint -na

pobra

22 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 20
6 La recepta
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Els textos que ens expliquen el procés que s’ha de seguir, pas a pas, per fer
una recepta, jugar a un joc, fer una manualitat, etc. s’anomenen textos instructius.

1 Numera la seqüència d'imatges i copia el número

número de la vinyeta al costat del text corresponent.

• El suquem amb tomàquet.

• Tanquem l’entrepà.

• Hi posem oli al gust.

• Hi posem sal també al gust.

• Tallem un tros de pa de la mida

que volem l’entrepà.

• L’obrim per la meitat.

• Col·loquem el fuet damunt

cobrint tot el pa.

• El posem en un plat a taula.

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 23

UNITAT
FITXA 21
6 La e i la o en posició tònica
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

La e i la o poden representar el so obert o tancat: cafè / després.

1 Classifica. Sonen com...

comèdia - interès - cantaré - també - diferència - entén

mel ocell

2 Completa amb è/é.

• Sona e oob
berta: Merc , mat ria, c ntim, s rie.
• Sona e tta
ancada: n ixer, nom s , pr stec, donar .

3 Escriu el nom dels dibuixos i classifica’ls.

timó terròs

24 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 22
7 Els prefixos
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Un prefix és la partícula que posem al davant de la paraula primitiva per obtenir-ne

un derivat (ordre – desordre). Són prefixos: super-, des-, in-, inter-, en-, em-, etc.

1 Encercla el prefix de les paraules que tens

tens a continuació:
• reunir • acampar • desordre • reposar
• injust • intolerable • infeliç • descordar
• perseguir • descavalcar • refresc • superposar

Ara classifica-les en funció del prefix:

prefixos paraules
re-
in-
per-
a-
des-
super-

2 Forma paraules noves afegint prefixos a les següents:

• mercat:
• filar:
• nomenar:
• donar:
• acabat:
• baixar:
• adequat:

Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 25

 25

UNITAT
FITXA 23
7 Els determinants. L’article
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

• Els articles van sempre davant del nom i tenen el mateix gènere i el mateix
nombre que ell. Els articles són el, la, els, les.
• Hi ha altres paraules
paraules que poden ocupar el mateix lloc que l’article.
l’article. Aquestes
paraules, igual que l’article, serveixen per determinar o concretar el nom.
Per això les anomenem determinants.

1 Completa el text amb els articles necessaris.

necessaris.

Un dia profitós
El Lluís, meu veí, és pescador. Tots
matins surt a pescar amb barca i no torna
fins a nit.
Avui ha tingut molta sort. Quan ha arribat al port
hem vist que barca estava tota plena
de peixos. Rient i cridant, tots nens
l’hem ajudat a abaixar caixes on havia
posat peix per portar-lo a llotja.

2 Copia aquestes oracions corregint els articles que estiguin malament.

• El llibres estan damunt de

de les taula.

• La pare de l’Andreu
l’Andreu és els metge del poble.
poble.

• Si el riu s’asseca,
s’asseca, les peixos es moren.

• Guarda la pomes
pomes i la meló a la nevera.
nevera.
 26 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 24
7 Els determinants demostratius i possessius
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Els determinants demostratius són paraules que acompanyen els noms i indiquen
si un objecte, una persona o un animal és a prop o lluny de la persona que parla.
Teus, teva, meva... són determinants possessius: acompanyen els noms i indiquen
de qui és l’objecte o la persona a què ens referim.

1 Observa i completa amb un determinant demostratiu.

• roses d’aquí són precioses.

• Quin preu tenen margarides d’allà?

• testos d’aquí són més petits

que testos d’allà.

2 Completa amb els determinants possessius.

singular plural
1a persona 2a persona 3a persona 1a persona 2a persona 3a persona
masculí
vostre
singular meu
femení
singular teva nostra seva

masculí
plural seus nostres

femení
meves vostres
plural

3 Completa amb el possessiu i el nom.

• La mare del meu pare és la .

• La germana de la teva mare és la .
• Els fills del germà del seu pare són els .
 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 27

UNITAT
FITXA 25
7 La lletra h
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

La lletra h és una consonant muda, és a dir, que no pronunciem. No hi ha cap norma

per saber quan cal escriure h. En cas de dubte, cal consultar el diccionari.

1 Escriu el nom dels dibuixos següents:

2 Encercla amb colors diferents les paraules de la mateixa família.

• harmònic • horror • humit • herència
• heretar • humitejar • harmonia • horrible
• humitat • hereu • horrorós • harmònica

3 Descriu el dibuix amb cinc frases amb l’expressió hi ha.

 28 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 26
8 Les paraules compostes
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Les paraules compostes són el resultat de la unió de dues paraules simples:

cama + llarg ➡ camallarg.

1 Uneix les parts que formen cada paraula composta.

llepa • • plats
para • • fils
renta • • brisa

escura • • vides
salva • • butxaques
Ara encercla les paraules compostes.
• llepafils • cançó • escurabutxaques
• rentaplats • bodega • salvavides
• parabrisa • paràgraf • paral·lel

2 Relaciona els dibuixos i escriu la paraula composta corresponent.

3 Explica el significat
significat d’aquestes paraules compostes:

• paracaigudes:
• para-xocs:
• parafang:
• escuradents:
 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 29

UNITAT
FITXA 27
8 El subjecte i el predicat
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Les oracions estan formades generalment per dues parts: el subjecte i el predicat.
• El subjecte ens diu
diu de qui o de què parlem, i la paraula més important o nucli
és el nom.
• El predicat ens explica alguna
alguna cosa del subjecte, i la paraula més important
important
o nucli és el verb.

1 Relaciona cada subjecte amb el seu predicat. Escriu les frases completes.
L’Adrià i en Miquel • • està espatllada des de dimarts.
Una companya de classe • • és molt petita.
La meva habitació • • busquen uns mapes.
La ràdio del cotxe • • ha perdut la llibreta de matemàtiques.

2 Subratlla el subjecte.
• Els llibres de llengua
llengua són a la prestatgeria
prestatgeria de l’esquerra.
l’esquerra.
• Els alumnes preparen la classe per a la festa.
• L’edifici sencer va tremolar amb
amb l’explosió.

3 Ara encercla
encercla el predicat.
• Un home molt alt passa pel carrer.
• L’esmorzar és a la meva bossa.
bossa.
• Tu poses les fotos a l’àlbum.
 30 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 28
8 La concordança nom/verb
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

En una oració, el nucli del subjecte (el nom) ha de concordar amb el nucli del predicat
(el verb), és a dir, han de tenir el mateix nombre.

1 Separa el subjecte del predicat.

Subjecte Predicat
• La Isabel compra el pa.
• Aquells arbres creixen forts.
• El veí treu el cotxe.
Ara encercla el nucli del subjecte i el nucli del predicat.

2 Canvia el nombre de les oracions següents:

• Una desconeguda menja.

• El pare treballa.

• Les encarregades recullen.

3 Completa els subjectes

subjectes següents amb un predicat:
• Una amiga meva
• La porta
• Un venedor ambulant

4 Escriu un subjecte per a aquests predicats.

• va trobar la peça de recanvi.
• amagaran la informació.
• talla l’enciam i el tomàquet.
 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 31

UNITAT
FITXA 29
8 L’ús de r i rr
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

• El so de r suau s’escriu amb r.

• El so de r fort es pot escriure amb r o amb rr:
– S’escriu r a principi de paraula o darrere de consonant.
– S’escriu rr entre vocals.

1 Busca en la sopa de lletres els seus noms i copia’ls al lloc corresponent.

r forta

r suau

2 Completa amb r o rr. Després subratlla les r fortes i encercla les r suaus.
• Hi havia
havia un esqui ol a l’omb a del ta onger.
• El Fe an ha egat les o quídies.
• Ani em a la se a i hi colli em oselles i omaní.

• Li han egalat un ge o de color osa.

• El ja dí d’En ic està ple de fo migues
que semp e van ca egades.
 32 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 30
9 Els augmentatius i els diminutius

Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Els augmentatius s’utilitzen per indicar que les persones, els animals
i les coses són molt grans. Es formen afegint –as, –assa al final de la paraula:
samarreta ➡ samarretassa.
Els diminutius s’utilitzen per indicar que les persones, els animals i les coses són
petites. Es formen afegint –et o –eta al final del mot: mitjó ➡ mitjonet.

1 Escriu els diminutius corresponents als noms

noms dels dibuixos.

2 Escriu l’augmentatiu.
• sabata • barca
• cotxe • peu
• cadira • casa

3 Subratlla els diminutius

diminutius i encercla els augmentatius.
augmentatius.

La cosineta havia arribat pujada en aquella bicicletassa. Semblava una puça, ella
tan petiteta damunt d’aquelles rodasses enormes. Feia riure! Però sempre passa
igual, com més menudetes són les persones més els agraden les coses grandas-
ses perquè tothom les pugui veure.
 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 33

UNITAT
FITXA 31
9 Els adjectius
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Els adjectius són les paraules que diuen com són o com estan les persones,
els animals i les coses.

1 Subratlla els adjectius del text i classifica’ls en el lloc corresponent.

corresponent.

L’excursió
Ahir, els alumnes de 3r vam anar d’excursió a la platja. Recordo que al principi tots estàvem
molt contents, perquè el nostre autobús era modern, de color vermell i amb els seients molt
còmodes. Però quan tornàvem, després de passar tot el vespre jugant, tots estàvem can-
sats. A més, la Llúcia semblava marejada i en Manel estava enfadat perquè havia perdut la
seva pilota nova.

Diuen com és Diuen com està

2 Ratlla l’adjectiu que no pugui aplicar-se a cada nom i escriu un altre adjectiu adequat.

tranquil·la partida

àcida grossa
llimona

divertida simpàtica

verda menuda
nena

pelut juganer
domèstic quadrat
gat
 34 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 32
9 Les grafies ll i l·l
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

No hi ha normes d’ús per a la ll. La majoria de paraules que tenen ela geminada (l·l)
no segueixen cap norma. Això vol dir que la manera de retenir quan apareix aquesta
grafia és memoritzant les paraules que la contenen.

1 Encercla la ll a les paraules següents i classifica-les segons la posició.

• callar • millor • moll • llima • vell • llàgrima
• fallar • coll • orella • llis • full • llesca

al principi enmig al final

2
Escriu els mots corresponents a les definicions. Tingues en compte que totes tenen l·l:
• El contrari de nerviosa:
• Cadascun dels cops de veu en què es divideix una paraula:
• Embotit de color rosat:
• Escola, centre educatiu:

3 Escriu els noms dels dibuixos:

 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 35

UNITAT
FITXA 33
10 El gènere i el nombre dels adjectius
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Els adjectius són del mateix gènere i del mateix nombre que els noms que
acompanyen.

1 Relaciona cada il·lustració amb l’adjectiu adequat.

simpàtics oberta oloroses trencat

2 Canvia el gènere i el nombre dels adjectius remarcats per descriure aquestes fruites.

Els plàtans són

La poma és groga
i dolça i està molt i i estan
madura. molt .

La síndria Les cireres són ,

és vermella,
refrescant i .
i deliciosa.

Dibuixa una altra fruita que t’agradi i descriu-la amb tres adjectius, com en els models
anteriors.
 36 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 34
10 La concordança gènere/nombre
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

El determinant i l’adjectiu han de concordar, han de tenir el mateix gènere (masculí

o femení) i nombre (singular o plural) que el nom que acompanyen:
• La primavera florida (femení
(femení singular)
singular)
• Els productes congelats (masculí
(masculí plural)
plural)

1 Relaciona les tres columnes i escriu.

les gos bonica
els companys simpàtiques
la veïnes fidel
el noia atents

2 Omple el buit amb la paraula adequada.

un – esportives – bossa – usat – aquelles – guants

• La vella • Les sabatilles

• El diccionari • faldilles gastades
• manuscrit inèdit • Uns blancs
Ara completa.

determinant nom adjectiu

la vella
 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 37

UNITAT
FITXA 35
10 Les grafies tx i ig
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Escrivim tx enmig i al final de paraula: petxina, despatx.

Escrivim el dígraf ig a final de paraula: safareig.

1 Classifica.
• despatx • cartutx • estiueig • empatx • estoig • rebuig
• sandvitx • safareig • mareig • boig • capritx • escabetx

tx ig

2 Completa amb ig/tx.

• Sortirem mitja hora de passe .
• Encén la me a, però alerta amb el cartu .

• Haur
Haurem
em de comomprpraar més fi es mi mitjtja
ane
nes.
s.
• S’omplen les bu aques de pano es de blat de moro.
• La Me
Meri
ri elll va fe
el fer-
r-lli un
una
a tre
repi
pitjtja
ada
da..

3 Escriu una frase amb el nom de cada element dibuixat.

dibuixat.
 38 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 36
10 Les grafies x i ix
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

El so de la lletra x de xocolata es pot escriure amb x o amb ix.

Escrivim x:
• a principi
principi de paraula: xocolata.
• després de consonant: anxova.
Escrivim ix:
• darrere d’una vocal: caixa.
• a final
final de paraula: calaix.

1 Omple amb x.
• ofer • pan a • icot • ar a
• gron ar • tor a • arop • iclet

2 Escriu els noms dels dibuixos. Tots porten ix.

3 Completa i llegeix en veu alta.

• Un pin o pin e t p un ava la pan a d’un pan ut.
El pan ut digué al pin o: Pin o pin et, no pun is brut!
• En Pan o li va dir a en Pin o:

Vols que et pun i amb un pun ó?

I en Pin o li va dir a en Pan o:
Pun a’m, però a la
la pan a no.
 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 39

UNITAT
FITXA 37
11 Els pronoms personals
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Els pronoms personals són paraules que anomenen les persones sense dir el seu
nom. Els pronoms personals són jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells i elles.

1 Encercla els pronoms personals d’aquesta nota.

2 Completa les bafarades amb els pronoms personals adequats.

Però encara discuteixen.
vull anar a la ets massa petita.
festa!

Copia els pronoms que has escrit i indica’n la persona i el nombre.

➡

•
• ➡

• ➡
 40 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 38
11 L’ús de c i qu
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

• Davant de a, o, u s’escriu c.
• Davant de e, i s’escriu qu.

1 Escriu els seus noms en la columna corresponent.

corresponent.

ca co cu que qui

2 Completa els buits amb c o qu.

 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 41

UNITAT
FITXA 39
11 L’ús de g i gu
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Per representar el so de la g de poruga:

• S’escriu g davant de a, o, u.
• S’escriu gu davant de e, i.

1 Resol l’encreuat.
l’encreuat. Totes les paraules
porten g o gu.

Tria dues paraules de l’encreuat i escriu una oració amb cada una.
•

2 Relaciona i escriu com en el model.

pi g a

tortu a

màni a

fi a pigues
 42 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

UNITAT
FITXA 40
12 La contracció
Nom Data
Ç
R
O
F
E
R
Recorda

Quan les paraules a, de o per s’ajunten amb els articles el o els, es formen
les contraccions següents:
• a + el = al • a + els = als
• de + el = del • de + els = dels
• per + el = pel • per + els = pels
En les contraccions, cal tenir en compte que quan l’article ha d’anar apostrofat
no es fa la contracció:
• al = a l’ • del = de l’ • pel = per l’

1 Omple els buits amb la contracció.

• La germana (de + el) Martí vindrà a casa.
• Anàvem (a + el) parc a passar la tarda.
• Passejava (per + els) carrerons del poble.
• Els amics (de + els) Fontanals també estan convidats.

2 Completa el text.

del – per la – de la – A la – de l’

Voltarem plaça fins que et trobem.

No t’amoïnis, que fins que no arribis no ens
mourem mercat. tarda
anirem a recollir els encàrrecs mare
i àvia.

3 Substitueix el nom
nom pel que hi ha entre parèntesis.
• a la mare (avi):
(avi): a l’avi • de la piscina (hostal):
• pel Mateu (Arnau): • al març (abril):
• per l’Anna (Marta): • de l’Albert (Pol):