Professional Documents
Culture Documents
Sistema Tampó
Sistema Tampó
Una solució tampó és un sistema aquós en el que encara que afegim quantitats
apreciables d’una basa o un àcid, pràcticament no varia el pH. Per controlar les variacions
de pH, els organismes disposen de sistemes amortidors, tampó o buffer, que són
substàncies que neutralitzen els canvis de pH del medi. Quan en el medi existeix un excés
de H30+ (oxoni o ió hidroni) el tampó actua com a base i els accepta, i quan es produeix un
excés d’-OH- (hidròxid), actua com un àcid, alliberant protons que els neutralitzen. Per
tant, els sistemes amortidors equilibren la presència de substàncies àcides i bàsiques per
mantindre el pH dins dels límits fisiològics.
La majoria de les funcions vitals dels éssers vius es donen en un pH entre 6 i 8 ( sent el
pH la mesura de la concentració d’ions H+ lliures), la sang entre 6,8 i 7,7 (compatible amb
la vida). El manteniment del pH és fonamental per mantindre les velocitats de les
reaccions bioquímiques i la estructura de les proteïnes. Existeix un pH en el que l’enzim té
una activitat òptima i lleugeres variacions del pH poden produir una notable disminució en
l’activitat, afectant així al metabolisme cel·lular.
Dos exemples de tampó inorgànic:
El CO2 dissolt és hidratat a H2CO3 en una reacció reversible i molt eficient catalitzada per
l’anhidrasa carbònica.
A un pH de 7,4, la majoria del fosfat en els compartiments fluids existeix en les formes
ióniques H2PO4- i HPO42-. Quan el pH disminueix, l’ió HPO 42- accepta protons i es
converteix en H2PO4-. Quan el pH augmenta per sobre de 7,4, la forma H 2PO4- de dona un
protó i es transforma de nou en ió HPO42-.