BLOC 3: ORGANITZACIÓ I DIRECCIÓ DE L’EMPRESA

1.La funció de direcció: procés de direcció

La direcció de l’empresa coordina totes les àrees funcionals de l’empresa, consisteix a

dur a terme les funcions de govern, donar tot tipus d’instruccions i establir els criteris
convenients per aconseguir els objectius establerts.
Per dur a terme aquesta tasca, la direcció necessita planificar, organitzar, gestionar i
controlar tots els factors que té disponibles.

Funció de planificació: La planificació consisteix a fixar uns objectius, marcar estratègies

per a assolir-los, definir les polítiques de l’empresa i establir criteris de decisió, sempre
amb la intenció d’aconseguir els pròsits de l’empresa.

El procés de planificació consta d’una sèrie d’etapes que s’han d’anar cobrint durant
l’elaboració dels plans ( aquests poden ser a curt, mitjà o llarg termini):

1. Anàlisi de la situació de partida: s’analitza la situació actual de l’empresa, el seu

entorn i les oportunitats existents.
2. Fixació de recursos: es marquen els objectius i les metes.
3. Creació d’alternatives o de línies d’actuació: es marquen les diferents per a assolir
els objectius.
4. Avaluació de les alternatives: consisteix a avaluar i analitzar cadascuna de les línies
d’acció, és a dir, estudiar els punts forts i els punts febles, i avaluar-ne els costos, els
riscos, les dificultats que cal superar ...
5. Elecció d’una de les alternatives: es decideix quin pla s’executarà.
6. Control i determinació de les desviacions: cal fer un seguiment periòdic dels plans i
corregir-los si és necessari, fins i tot, prendre una altra alternativa si cal.

Funció d’organització: És la funció que té com a finalitat dissenyar una estructura en què
quedin assenyalades les funcions de cada persona dins l’empresa, incloent-hi la seva
responsabilitat i autoritat.

Funció de gestió: Consisteix en intentar que les persones que formen part de l’empresa
facin les tasques necessàries per a assolir els objectius establerts (triar les tasques,
transmetre-les als treballadors, donar instruccions i motivar als treballadors).

Una de les característiques principals de la direcció de l’empresa és la presa de decisions.

S’han de distingir les següents etapes en la presa de decisions:

1. Definir l’objectiu.
2. Aconseguir tota la informació necessària.
3. Establir previsions.
4. Dissenyar alternatives.
5. Avaluar les alternatives.
6. Seleccionar l’alternativa, és a dir, prendre la decisió.
7. Executar l’alternativa.
8. Control per detectar les possibles desviacions.
S’observa que hi ha una certa similitud entre el procés de planificació i la presa de
decisions, ja que prendre una decisió implica planificar el futur.

Funció de control: Consisteix en verificar que tot surti com s’havia previst en fer la
planificació, tant en els objectius generals (en els nivells més alts de l’organització) com
en els objectius més concrets (en els nivells de gestió). Entre les tècniques de control
distingim l’auditoria, el control del pressupost i l’estadística.

2. L’organització formal i informal

La funció d’organització té com a finalitat dissenyar una estructura a la qual queden

definides totes les tasques que ha de dur a terme cada persona que forma part de
l’empresa, així com la seva responsabilitat i autoritat. A més a més, té com a objectiu
ordenar el conjunt de relacions que puguin sorgir entre les diverses tasques i entre totes les
àrees de funcionament de l’empresa.

Organització formal: És la que ha estat conscientment definida per tal d’afrontar els
objectius de l’empresa i situar cadascun dels membres que l’integren: membres que
componen l’organització, autoritat, canals pel que circula la informació, coordinació entre
departaments, etc.

L'organització, que és l'ordenació dels recursos productius de l'empresa, es serveix de

l'estructura organitzativa i aquesta es pot definir com el conjunt d'elements que formen
l'empresa amb les atribucions que tenen assignades i les relacions jeràrquiques i
funcionals existents. Per tant, es distingeixen: llocs de feina, persones i tasques
assignades, departaments, nivells de jerarquia i canals de comunicació entre treballadors,
departaments i nivells jeràrquics.

El disseny de l'estructura organitzativa ha de complir els següents objectius:

- Facilitar el flux i el procés de les informacions.
- Facilitar la coordinació.
- Definir l'autoritat i la responsabilitat.
- Establir les línies de comandament.
- Eliminar les competències i conflictes entre els departaments.
- Propiciar la motivació i participació dels seus membres.

No es pot parlar d'una estructura organitzativa ideal per a qualsevol empresa, ja

que depèn de l'activitat de l'empresa, de la seva dimensió, etc. Sí que podem dir que
qualsevol disseny d'una estructura organitzativa ha de complir amb els principis de
jerarquia, responsabilitat, objectius i delegació.

MODELS D’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA:

MODEL LINEAL O JERÀRQUIC: la seva característica principal és el principi de

comandament o nivell d’autoritat, on tots els membres de l’empresa depenen d’un
superior qui dona les ordres i només les poden rebre d’ell.
MODEL FUNCIONAL: ve determinat per l’existència d’especialistes que dediquen tot el
seu esforç a una tasca concreta de l’activitat de l’empresa.

MODEL EN LÍNIA I D’ASSESSORAMENT: és una variació del model lineal que afegeix la
figura d’un staff. L’staff, que té la funció d’assessorar, no figura mai en la línia jeràrquica,
ja que no té una responsabilitat directa sobre una àrea determinada i pot formar part o
no de la plantilla de l’empresa.

MODEL EN COMITÉ: es caracteritza per la cooperació de diverses persones per assumir

autoritat i responsabilitat, és a dir, comparteixen decisions.

MODEL MATRICIAL: és un model propi d’empreses industrials i combina com a mínim

dues variables organitzatives (funcions i projectes) que s’enllacen mitjançant unes
relacions d’autoritat.

ORGANIGRAMES

És la representació gràfica de l’estructura organitzativa i ha de reflectir de la

manera més clara possible el nivell d’autoritat, la responsabilitat, la divisió de funcions i les
seves relacions. Per tant, representa de forma sintètica i simplificada l’estructura
organitzativa de l’empresa.

És convenient revisar i actualitzar periòdicament els organigrames perquè les empreses

estan sotmeses a constants canvis. Els organigrames seran útils si són exactes, senzills i
clars. L’organigrama ha de representar els següents aspectes de l’organització:
- Les relacions de jerarquia i’ autoritat entre les persones
- Els departaments de l'empresa i les activitats que s'hi realitzen
- Els canals de comunicació entre els components

La classificació dels organigrames es pot fer seguint diferents criteris: segons l’estructura
organitzativa, segons la forma, segons la finalitat , segons l’extensió i segons el contingut.

Organització informal: És la que neix de manera espontània i natural entre les persones
que integren l’organització formal. Pot sorgir per diversos motius: interessos compartits
pels membres del grup: esportius, culturals, etc. ; interacció dins de l’organització formal:
espais compartits, horaris similars, etc.; coincidència en el temps de descans…

Els membres de qualsevol grup, amb el temps, sempre van desenvolupant les seves
pròpies relacions informals i es forma una xarxa espontània de relacions personals i socials
que no estan establertes ni previstes per l’organització formal.

L’afinitat d’interessos dels individus fa que aquests tendeixen a agrupar-se. Aquesta

agrupació es basa en un interès comú de protecció mútua, en un desig de poder o en una
esperança d’aconseguir els seus objectius personals. Així es van creant diferents normes en
el grup. Les persones desenvolupen diferents comportaments o “rols”, i així com es
relacionen socialment van assumint determinats “status”. D’aquesta manera van sorgint
canals informals de comunicació que poden reafirmar la formació de líders o caps informals
amb un nivell d’autoritat més elevat que els caps oficials establerts per la direcció.
Seria absurd i contraproduent ignorar l’existència d’aquests grups informals en una
organització. Per tant, el més convenient és reconèixer-la, tenir-la en compte i procurar
harmonitzar els objectius de les dues.

Per tant, l’organització total d’una empresa es compon de la formal i de la informal i no s’han
d’oblidar cap de les dues.

3. Àrea de recursos humans (RRHH)

El departament de recursos humans s’ocupa de tots els aspectes relacionats amb el

factor humà de l’empresa (treballadors). La gestió dels recursos humans es defineix com
el conjunt de decisions, accions i polítiques relacionades amb l’element humà de l’empresa,
encaminades a millorar-ne la productivitat i competitivitat.

Realitza diverses funcions:

- organització i planificació de personal: dissenyar les plantilles de treballadors en
funció de l’organització de l’empresa.
- selecció i contractació de personal: un dels factors que determina l’èxit d’una activitat
empresarial és la correcta elecció de les persones que han de treballar a l’empresa.
- administració de personal: gestionar tots els tràmits jurídic-administratius que
comporta el personal de l’empresa ( formalització de contractes, tramitació de
nòmines i assegurances socials, control de drets i deures del treballador).
- formació dels treballadors: el que permet al personal adaptar-se als canvis que es
produeixen en la societat i també als avenços tecnològics.
- relacions laborals: són les activitats que relacionen l’empresa amb els treballadors a
través dels seus representants, com els comitès d’empresa, els delegats de
personals, els enllaços sindicals, etc.

L’estructura del departament de recursos humans (RRHH) varia d’una empresa a

l’altra, depenent sobretot de la dimensió que aquesta tengui.

El departament de RRHH controla les activitats que es realitzen, gestiona la motivació

del personal (conjunt d’estímuls que rep la persona treballadora que el guien a actuar d’una
manera determinada en l’àmbit del treball; per exemple, els diners, el bon tracte laboral, les
expectatives de futur, el reconeixement de la feina, la col.laboració a la feina) i avalua els
resultats obtinguts, amb la intenció de solucionar els possibles errors.

El factor humà, la seva preparació i experiència, constitueixen un element primordial a

l’empresa i una font important d’avantatge competitiu, per això cada vegada adquireixen
més relleu els aspectes relacionats amb la gestió del coneixement ( s’ocupa de la
identificació, captura, recuperació, compartiment i avaluació del coneixement
organitzacional).

És important que l’empresari controli les condicions en què es du a terme el treball a la

seva empresa per tal de garantir la seguretat i la higiene i prevenir els riscos laborals. La
prevenció de riscos laborals és l’activitat que té com a objectiu promocionar la millora de
les condicions de treball per a elevar el nivell de protecció de la salut i seguretat dels
treballadors.
El Dret Laboral comprèn el conjunt de normes que regulen les relacions entre l'empresari i
els treballadors per compte aliè. La legislació laboral bàsica es troba a l'Estatut dels
Treballadors, la Llei de la Seguretat Social, la llei de llibertat sindical, les normes laborals de
la Unió Europea, els convenis col.lectius i el contracte de treball.