EXTENSIÓ DE LA CARIES

Tècniques de detecció
Odontologia conservadora: s'encarrega de restaurar la part dels teixits durs que s'han perdut per
així poder conservar el màxim de temps possible la dent i les seves funcions.

La història clínica consta de tres parts:

Anamnesi: dades sobre símptomes.

Exploració clínica: obtenir dades físiques objectives o signes relacionats amb els símptomes,
mitjançant anàlisi anatòmica amb els sentits.

Exploracions complementàries: amb instruments especials, permeten accedir a esdeveniments

que no es poden observar. És el cas del diagnòstic diferencial.

Al final, s'exposa el diagnòstic que s'aconsegueix a través d’aquestes proves. Conté:

• Det. de patologia.
• Pla de tractament suggerit.
• Desglossament del tractament.
• Tractament realitzat cada dia i tractament per a la propera cita.
• Pronòstic.

El diagnòstic de càries
Diagnòstic primerenc→ difícil de detectar a través exploració oral i examen radiogràfic.
Exploració:

- complementa info. proporcionada per anamnesi, relacionat signes amb símptomes.

- detecta tractaments rehabilitadors realitzats amb anterioritat
- det si es realitzen adequadament o bé si necessiten ser variats o substituïts.

Exploració
S'efectuarà: exploració general, extraoral i intraoral.

Objectiu: cercar aspectes anormals o patològics, tenint en compte que els antecedents involucren
patologies orals (dentàries, òssies i mucoses) i respectius tractaments.

L'exploració intraoral
Exploració visual: convencional, amb font d'il·luminació, lupes o miralls d'augment. La dent ha
d'estar net i sec. Inconvenient: ↓ sensibilitat, depèn d’experiència de l’explorador.

Exploració visual i tàctil combinada: complementa examen visual amb sonda estèril, detectant
canvis a la superfície. Sensibilitat ↑.

Exploració radiogràfica: gràcies a tècnica retroalveorlar periapical i radiografia d'aleta de

mossegada. Quan la desmineralització de la peça és ≥ 40% → radiolucidesa.

Exploració amb transluminació: mitjançant fibra òptica de llum visible sobre peça. La caries té ↓
poder de transmissió de llum que el teixit sa (zona lesionada més fosca).

Exploració a través de fluorescència làser: empra làser que emet llum amb una longitud d'ona
det. Quan el làser incideix en zona lesionada→ diferència de rebot de llum respecte teixit sa
(emissió + gran quan hi ha lesió).
Complementari a exp. convencional i radiològica en càries oclusals i de superfícies lliures.

- Avantatge: quantifica lesió, reconeix lesions inicials sense produir mal a teixits romanents.
- Inconvenient: no útil amb càries proximals, subgingivals o secundàries sota empastes.

Exploració mitjançant conductància elèctrica: es passa un flux elèctric a través de la peça. Quan
hi ha caries ↑ el corrent (porositat de l'esmalt més gran).

Classificació de Black
Planificació tractament: localització, grau d'afectació teixit, cara, dent, forma de cavitat.

Cavitats de classe I

• Afecten 1 superfície dentària.

• Zona de fosses, solcs i fissures de cares oclusals de PM i M
• Zona de solcs vestibulars de M i PM i de supf. palatines o vestibulars incisius i canins.

Cavitats de classe II

• Afecten 2 o + superfícies d'una peça.

• Quan hi ha càries proximals en M i PM (mesials o distals).
• Difícil accés → es realitza des de superfície oclusal, obrint cresta marginal adjacent.

Cavitats de classe III i IV

• Zona de superfícies labials del sector dentari anterior (incisius i canins) → lesió afecta
superfícies proximals.
- classe III si la reparació no afecta la vora incisal.
- classe IV si la vora incisal està afectada.

Cavitats de classe V

• Superfícies llises vestibulars o palatines de qualsevol dent.

• Més habituals: tractar càries de coll o lesions relacionades amb abrasions d'esmalt.

Cavitats de classe VI

No recollida per Black→ per obturar una lesió que afecta les cúspides d'una dent posterior o la
superfície incisal d'una dent anterior (canines).

DESCRIPCIÓ DE LA INTERVENCIÓ
Dins les tècniques de restauració, figuren obturacions i reconstruccions de peça, poden ser
diferides (carilles oclusals i corones) o immediates.

Objectius del procés restaurador:

• Remoció teixit cariat, aconseguint cavitat amb parets formades per teixit sa.
• Obtenció de cavitats amb formes precises que retinguin el material restaurador.
 • Impedir fractura de dent i material restaurador.
• Impedir progressió de lesió, eliminant teixit cariat i reparant-ne l’anatomia funcional.
• Protecció del complex polpar.

Passos del procés restaurador

1. Anestèsia

2. Selecció del color del material de restauració, superposant resina seleccionada, abans de
muntar aïllament i de que l'esmalt es deshidrati pels tractaments.

3. Comprovar si hi ha contactes oclusals de peça cariada amb peça d'arcada antagonista, per
respectar-los al màxim, es preserva l'estètica i funcionalitat.

4. Aïllament del camp operatori (absolut o relatiu)

5. Preparació cavitària

6. Desinfecció de cavitat (clorhexidina). Aplicació producte bactericida útil per microorganismes

(bacteris, fongs i llevats). NO activa davant bacils àcidorresistents, espores resistents al calor i
virus. Acció antimicrobiana, actua sobre membrana bacteriana.

7. Protecció del sistema dentinopulpars, s'aplica ionòmer de vidre i hidròxid de calci, sobretot.

Restauració amb amalgama

• Aplicar protecció per sistema dentinopulpar → ciment ionòmer de vidre.

• Aplicar amalgama.
• Controlar l'oclusió (màx intercuspidació, protusió i laterotrusió).
• Acabat i polit.

Restauració amb resines compostes

• Aplicar protecció per sistema dentinopulpar.

• Gravat àcid d'esmalt i dentina → àcid ortofosfòric al 37%.

- Després de desinfectar cavitat, esbandir-la i assecar-la, s'aplica l'àcid que neteja superfície de
restes i detritus generats al tallat. Objectiu: generar microporositats a l'esmalt que garanteixin:

- millor subjecció d'adhesiu

- ↑ diàmetre dels túbuls dentinaris
- descalcifica dentina intertubular, facilitant l’acció de l’agent obturador

- Temps d'exposició 15 segons, després es rentar la superfície amb esprai d'aigua 15 segons.

- S’asseca superfície 20-30 segons fins que adquireixi color blanc mat (camp sec i lliure de saliva).

• Aplicar el sistema adhesiu (fotopolimerització):

- Objectiu: ajudar al contacte i unió amb material d'obturació, modifica la superfície dels teixits.

- En diferents formats:

◦ compost de diverses substàncies (condicionador àcid, primer i adhesiu).

◦ com a components aïllats que cal barrejar.
(segon cas): 1r utilitza àcid ortofosfòric per després utilitzar el got Dappen per dipositar primer i
aplicar adhesiu de manera uniforme en capa fina, procedint al polimeritzat.

• Aplicar resina composta (fotopolimerització).

• Controlar l'oclusió (màxima intercuspidació, protusió i laterotrusió).
• Acabat i polit amb instrumental rotatori de baixa velocitat→ contraangle, puntes i copes
de gomes abrasives, discos abrasius i de poliment i pasta de poliment

Obertura de la cavitat
Obertura inicial
• En funció superfície→ oclusal, vestibular/palatina o interproximal.
• S'usa instrumental rotatori d'alta velocitat i freses tungstè o diamant.
- freses diamant piriformes o de fissura: quan no hi ha lesió cavitària oberta.
- freses troncocòniques o cilíndriques extrem arrodonit: quan existeix lesió.
• Posteriorment s'elimina la resta de teixit cariat mitjançant freses rodones.

Remoció de la dentina cariada

Conformació de la cavitat
• Les parets han d'estar formades per esmalt sa i base per dentina sana.
• Parets amb gruix adequat per no debilitar el teixit que haurà de suportar canvis de
dimensió del material i forces d'oclusió.
• Restauració → elimina de forma segura teixit danyat i preveu càries recidives.

Eliminació del teixit cariat romanent

• Amb instrumental rotatori de baixa velocitat i freses o amb instrumental manual.

Obturació de la cavitat
Procés per obturar
S'elimina la càries, queda una cavitat que cal emplenar, per tornar-li la duresa a la peça i evitar
que s'hi acumulin aliments i es produeixi una càries.

Obturació de cavitat i reconstrucció de la peça amb composites. Repassat i polit

Quan la peça està aïllada de les adjacents, es distribueix una xeringa de resina fluida per tota la
superfície de la peça, per posteriorment polimeritzar-la.

Després s'aboca la pasta del composite en un recipient adequat i amb l’instrument plàstic, es
recull el producte per dipositar-lo a la cavitat per capes i polimeritzant cadascuna.

Obturació de la cavitat i reconstrucció de la peça amb amalgama

Quan l'amalgama està preparada, es transfereix amb portaamalgames per situar-la i compactar-
la a les parets de la cavitat.

Un cop l'amalgama s'ha compactat, s’efectua el modelatge definitiu, retallar excés, confirmar
solcs i fissures, etc. Repassat final i polit no es realitza fins 24 hores després.

Acabat, polit i oclusió

Repassat i polit
• Amb freses diamant gra extrafí, discos abrasius, pasta de polir i copes de goma, retirant
excessos de material i ratllats→ obtenint superfície llisa.
 • Es retira aïllament, control d'oclusió amb paper articular i mirall d'exploració.
• Endurit el material→ acabat i polit final, garantir major estètica i retenció de placa.

MATERIAL I INSTRUMENTAL D'ANESTÈSIA

Es fa servir anestèsia locorregional, de forma tòpica o per infiltració troncular.

L'elecció d'anestèsic i tècnica dependran del tipus d'intervenció, característiques i l'estat del
pacient, a més de l'acompanyament amb un fàrmac vasoconstrictor que potencia durada de
l'efecte i redueix la irrigació de la zona.

Els instruments per aplicar l'anestèsia són: xeringa i agulla, s'utilitzen per administrar el material
anestèsic (carpuls). La safata contindrà cotó, solució antisèptica i solució fisiològica estèril.

Tipus d'anestèsia
Anestèsia tòpica
Per reduir el dolor d’injecció, molèstia o causant d'ansietat.

La concentració d'anestèsic local via tòpica es superior a la que s'administra per infiltració,
facilitant la difusió del fàrmac a través de mucoses.

La absorció vascular d'algunes formulacions tòpiques és ràpida i les concentracions plasmàtiques

poden assolir amb rapidesa els valors assolits mitjançant l'administració directa.

Anestèsia local
Substàncies químiques que bloquegen la conducció nerviosa de forma específica, temporal i
reversible, sense afectar la consciència.

Composició: composta per porció lipofílica, cadena intermèdia i porció hidrofílica.

Tipus d'anestèsics: els diferents tipus solen distingir-se per: temps que triguen a actuar, toxicitat,
durada de la seva acció, selectivitat del bloqueig que ocasionen, potència de la seva acció

Lidocaïna

- Adm. tòpica: gel, pomada i aerosol.

- Adm. infiltrativa: s'associa a vasoconstrictor (adrenalina), sense període d’acció curt.
- Dosi màx: 300 mg (8 carpuls), associada a adrenalina a concentració 1:100.000.

Mepivacaïna

- Solucions clorhidrat mepivacaïna (3% sense vasoconstrictor) i (2% amb adrenalina).

- Dosi màx: 300 mg.
- Ideal en cas que lidocaïna estigui contraindicada.
- Sense vasoconstrictor, més durada al lloc d'aplicació que altres analgèsics

Articaïna

- Únic anestèsic local amb penetració òssia i alta velocitat d'aclariment plasmàtic.
- En solucions al 4% amb adrenalina.
- Contraindicada a pacients amb metahemoglobinèmia idiopàtica o congènita.

Bupivacaïna

- Indicacions concretes degut a la llarga durada de la seva acció.

- Es presenta com clorhidrat de bupivacaïna, solució al 0,25%, 0,5% i 0,75%.
 - Per AL → al 0,25%, amb adrenalina o sense.
- Dosi màx: 150 mg sense adrenalina i 175 mg amb adrenalina.

Xeringa
La més utilitzada és la tipus carpule.

Característiques
Metàl·lica no d'un sol ús al cos del qual es col·loquen els carpuls.

Parts

• Cos cilíndric: zona amb orifici longitudinal central per on s'introdueix carpule. Controla
quantitat d'anestèsic. Zona posterior: dos anells per col·locar els dits. Zona anterior:
sistema de rosca per situar l'agulla.
• Èmbol: controla introducció d'anestèsic del carpule a l'agulla. Part anterior: sistema de
retenció, pot clavar-se al tap del cartutx, serveix de pistó i permet moviment d'aspiració.
Zona de contacte amb mà: compta amb un anell que permet mobilitzar l'èmbol.

Avantatges
• Permeten qualsevol tècnica anestèsica locoregional.
• Admeten agulles i butllofes d'anestèsic un sol ús.
• Maneig fàcil i còmode.
• Permeten esterilització.

Agulles
Cilindres metàl·lics buits, permeten introduir al cos la substància anestèsica sense provocar
excessiu trauma. Un sol ús.

Parts
• Dues puntes esmolades i bisellades.
- punta anterior: més llarga, s'introdueix al cos
- punta posterior: perfora membrana que actua com tap del carpule.

Recobertes per tapes plàstiques, garanteixen l'esterilitat.

• Part intermèdia: de metàl·lic o plàstic, porta una rosa a l’interior per fixar-se a la part
davantera del cos de la xeringa.

Calibres i longituds
Solen usar-se agulles de calibres (entre 30 i 27 G) i longituds entre 20 i 35 mm.

Carpuls
Recipients cilíndrics de vidre (cartutxos, butllofes o vials) que contenen el material anestèsic.
Parts
• Extrem posterior: tap tou, actua com pistó i s'enganxa l'èmbol de la xeringa.
• Extrem anterior: membrana a mode de tapa que serà perforada per l´agulla.
• Cos de vidre: inscrites les característiques i components de la solució.

Components de la solució
• Fàrmac anestèsic local diluït: component principal, bloqueja conducció del nervi
anestesiat de manera temporal, eliminant-ne la sensibilitat.
• Vasoconstrictor: evita que l'anestèsic local s'absorbeixi ràpidament→ augmenta durada
de l’efecte. En més usat: adrenalina.
➢ Anestèsics sense vasoconstrictor per pacients amb patologies cardiovasculars.
• Excipients, antioxidants i conservants: mantenir l'anestèsic en bon estat i evitar que
s'oxidi. Destaquen els bisulfits i els metabisulfits.

Procediment
Anestèsia local
• Prendre carpule, inserir-lo a xeringa i enganxar l'èmbol al pistó.
• Col·locar agulla eliminant tapa de plàstic de punta posterior i enroscant el rancor al sortint
anterior del cos de xeringa, encara sense retirar la tapa de punta.
• Un cop completat el procediment anestèsic, cal encaputxar la punta anterior de l'agulla i
rebutjar-la tapada per les dues puntes.

Anestèsia tòpica

En forma de pomada, també es pot fer en esprai. L'aplicació segueix aquests passos:

• Amb un bastonet o hisop, prendre una petita porció d'anestèsic.

• Assequeu (amb gasa o l'aire de l'equip) la mucosa on s'aplicarà l'anestèsic per que pugui
penetrar de manera senzilla i ser més efectiva.
• Aplicar la pomada amb moviments de massatge circular durant 1-2 minuts.

INSTRUMENTAL D'OBTURACIONS
Format per instruments complexos, elèctrics i d'aire comprimit, preparats per treballar amb
teixits durs (dents o ossos). Més eficaços i adients que l'instrumental manual.

Elements de l'instrumental rotatori

- Element motor
- Micromotor
- Contraangle MICROMOTOR
- Peça de mà
- Turbina
- Elements actius (freses)
PEÇA DE MÀ

FRESES TURBINA CONTRAANGLE

Instrumental per a obertura de la cavitat
Freses
Disponibles per turbina i contraangle, la funció és tallar i desgastar el teixit dental, per a això
presenten diferents formes i duresa.

N'hi ha de rodones, de pera, de con invertit, de fissura, troncocòniques, de carbur de tungstè, de

pols de diamant, etc.

Utilitzades per preparació cavitària: diamantades de bola, cilíndriques i de flama (diàmetres de

0,8- 1,2 mm), les de roseta de carbur de tungstè ( 1 - 1,88 mm de diàmetre).

- Refrigerades amb aigua o sèrum fisiològic: generen molta calor arran la fricció amb el
teixit dur→ necrosi.
- Formes, calibres i materials diferents segons el teixit i la funció que caldrà complir.

Instrumental de remoció de dentina cariada i delimitació de contorns

Per extreure restes de dentina afectada i acabar parets de la preparació cavitària, amb l’objectiu
de deixar superfícies llises.

Cullereta de Black (escariador o excavador)

• Instrument simple, un sol component amb dues angulacions.
• Part activa: petit disc pla amb vores esmolades per una banda i
convexos pel contrari. (orientades en direccions contraries)
• De diverses mides.
• Doble angulació: permet accedir a la part activa a cavitats
profundes de la dent.
• S'usa per remoure teixit dentari amb càries i comprovar la duresa
del teixit dentari sa.

Mirall
Millorar visió del camp operatori, element auxiliar separador de teixits
tous, s'eviten lesions en emprar instrumental rotatori o de mà.

Retallador d'esmalt
• Instrument simple, un sol component.
• part activa: forma plana, allargada i acabada en un bisell esmolat.
Acostuma a ser doble, dues parts orientades en direccions contraries
• funció: eliminar làmines d'esmalt fines, sense suport dentinari,
evitant posterior fractura. Per a l'acabat de les restauracions amb
amalgama de plata.
• Completament recte→ cisell recte, si presenta angulacions→ destral.
Retallador de marge gingival
Part activa: similar a la del retallador normal, però amb el bisell esmolat lleugerament corbat,
permet millor accés al marge gingival.

Pinça d'exploració
• Instrument de mà, articulat i colzat.
• Part activa: disposa de dents, facilitar la prensió de torundes de cotó i altres materials.

Torundes de cotó
• Solen impregnar-se en solució antisèptica per desinfectar la cavitat.

Instrumental per a obturació i poliment

Instrumental per preparació de protectors dentinopulpars i condicionament de cavitat
Espàtula de ciment
• Instrument simple, un sol component recte i de caràcter doble.
• part activa: dues allargades, amples i planes, en forma d'espàtula. Una acaba en vora
recta i altra en punta.
• Utilització: espatular i barreja components dels ciments sobre superfícies planes (llosa
ceràmica, vidre o paper).

Lloseta de vidre
• Superfície de vidre de forma quadrangular.
• Utilització: dipositar-hi diferents materials i barrejar-los.

Aplicador
• Instrument simple, un sol component, amb dues angulacions.
• part activa: forma d'esfera o disc aplanat. Doble, parts en direccions contràries.
• Utilització: prendre quantitats de ciment i transportar-lo fins la cavitat.

Instrument de bola-espàtula
• Instrument de mà amb dues vores actives.
o espàtula de fulla plana
o punta amb terminació de bola.
• Utilització: amb l'extrem pla, es bat hidròxid de calci i es modelen ciments i composites;
amb el de bola, s'aplica l'hidròxid a la cavitat i es brunyeix l'amalgama.
Matrius
• Anells o bandes seccionals metàl·liques.
• Metàl·liques→ obturacions amalgama. Plàstic transparent→ obturacions resina.
• Utilització: envoltar dent, evitar que es desbordi el material d'obturació a cavitats classe
II.

Cunyes de fusta (de taronger)

• Instruments amb forma de falca de diferents mides.
• Utilització: s'introdueixen entre la matriu i dues peces dentals per facilitar un ajustament
de la matriu a la peça a aïllar.

Portamatrius
• Instrument simple, més de dos components, recull els extrems de la matriu.
• Disposa d'un llarg bastidor amb ranura per passar la matriu i dos sistemes de cargols
➢ un subjecta els extrems de la matriu creant un anell
➢ altre obre aquest anell per donar-li tensió.
• Utilització: en recollir els extrems de la matriu, permet tensar-los al voltant la dent, de
manera que la matriu queda fixa i en la posició desitjada.
• Es poden fer servir amb la mateixa finalitat els cèrcols de coure o els sistemes de clip

Instrumental per al modelatge

Instrumental per preparació, modelatge i terminació de cavitats obturades amb
amalgama de plata
Amalgamador
• Instrument que va connectat a la corrent elèctric.
• Utilització: fa vibrar les càpsules d'amalgama, aconsegueix
una barreja homogènia, de manera que s'inicia la seva
reacció de forjat.

Got Dappen
• Recipient petit de vidre, ceràmica o metall.
• Utilització: s'hi diposita l'amalgama i es van prenent porcions amb el
portaamalgames.

Portaamalgama
• Instrument simple de més de dos components.
• Part activa: formada per un cilindre buit on es recull el material i un èmbol que recorre
el seu interior i expulsa el material que conté en prémer un polsador que és al mànec.
• De vegades és doble, amb parts actives orientades en adreces contràries.
• Utilització: transportar l'amalgama des del got Dappen fins a la cavitat que cal obturar.
Atacador-condensador
• Instrument simple, sol component.
• Dues angulacions.
• Part activa: allargada, al seu extrem lliure presenta una cara plana o
còncava.
• Tipus (en funció mida i formes de part activa): ovalat, cilíndric,
esferoïdal, cònic etc
• Doble, amb dues parts actives orientades en adreces contràries.
• Utilització: condensar i pressionar l'amalgama dins la cavitat.

Brunyidor
• Instrument simple, metàl·lic amb una punta esfèrica.
• Utilització: per brunyir (desgastar) l'amalgama fresca, facilita una millor adaptació a la
forma de la cavitat

Conformador de solcs (PK Thomas)

• Instrument simple, un sol component amb dues angulacions.
• Tallar amb dues parts actives amb forma de piràmide cònica i vèrtex
arrodonit i orientació en direcció contrària
• Utilització: modelar els solcs que presenten les cares oclusals.

Retallador
• Instrument simple, un sol component amb una o dues angulacions.
• Doble.
• Utilització: retallar excessos de material i conformar les superfícies de l'obturació.
• Part activa: amb vores tallants, formes variades que donen lloc a diversos tipus:

Conformador de solcs (PK Thomas)

• Instrument simple, un sol component amb dues angulacions.
• Talla amb dues parts actives, forma piràmide cònica i vèrtex arrodonit, direcció contrària
• Utilització: modelar els solcs que presenten les cares oclusals.

Cleoide-discoide:
• Sempre doble.
• Parts actives: forma de disc (discoide) i de pica o lanceolada (cleoide).
• Una sola angulació.
• Utilització: tallar l'amalgama un cop endurida.

Hollenback
• Part activa: forma allargada i plana, acabada en punta.
 • Utilització: tallar l'amalgama fresca, en cavitats de classe II a la cresta marginal.

Modelador de solcs i altres:

• Moltes altres varietats de retalladors amb parts actives de múltiples formes (romboide,
semicircular, piramidal, etc.).
• Utilització: modelar els solcs.

Freses
• Utilització: desgastar i polir la amalgama una vegada transcorregudes 24 hores.
• Amb extrem de silicona i de maneres molt diverses.

Instrumental per gravat àcid de superfícies, col·locació de composites i acabat

Pinzell
• De plàstic, un sol ús.
• Utilització: aplicar gel d'àcid fosfòric, resina líquida fluida, o sistema adhesiu
sobre la superfície dental, que ha de segellar el teixit dentari amb la resina
composta.

Xeringa dosificadora
• Instrument simple de més de dos components en forma
xeringa o pistola.
• A l'interior conte el material d'obturació o s'incorpora de
forma de cartutxos.
• Utilització: aplicar resina fluida. Gràcies a un sistema
d'èmbol→ xeringa aboca el composite a la cavitat.

Instrument de bola-espatulat
• Instrument simple, un sol component amb dues angulacions.
• Dues parts actives: una espàtula i una esfera (amb diàmetres diferents).
• Utilització: transportar, compactar i modelar la resina composta

Instrument plàstic
• Instrument simple, un sol component amb dues angulacions.
• Part activa: allargada, al seu extrem lliure presenta una cara plana o còncava.
• Mida i forma de part activa: variables (cilíndrica, ovalada, esferoïdal, romboïdal, etc.).
• Doble, amb parts actives orientades en direcció contraria.
• Utilització: compactar, condensar i pressionar l'amalgama dins la cavitat.

Llum de polimerització
• Instruments elèctrics capaços de generar ones lluminoses.
• Utilització: les ones aconsegueixen endurir els materials fotopolimeritzables, que
requereixen l’aplicació d’aquesta llum per endurir-se→ fotopolimerització.

Freses, disc de poliment i tires de polir

• Freses diamant (gra extrafí), discos polit (gra decreixent), freses goma i tires polir.
• Freses: especials per aquesta funció, construïdes en goma i pedra i amb formes diverses
(de copa, de punta, de disc, etc.)
 • Tires de polir: tires de plàstic allargades i fines que incorporen partícules abrasives de
diferents mides en un extrem.
• Utilització: realitzar la terminació i poliment de cavitats obturades amb composites.

Mandril
• Mànec metàl·lic que s'acobla a l'instrumental rotatori.
• Utilització: subjectar la tija dels discos de poliment a el mànec del contraangle.

TÈCNIQUES D'INSTRUMENTACIÓ A QUATRE I A SIS MANS EN OBTURACIONS

Tècniques d'instrumentació a quatre mans
Dins d'un gabinet, s'han establert 4 àrees específiques de moviment durant el treball en què s'han
de desenvolupar l'operador i el personal auxiliar.

Intervenen: operador i auxiliar clínic. És la tècnica més habitual. Auxiliar:

- Mà dreta: maneja aspiració i elements que milloren visibilitat

- Mà esquerra: realitza l’intercanvi d’instruments

Àrees de moviment
Prenent com a imatge l'esfera d'un rellotge, el pacient és al centre, i que les quatre zones de
moviment ocupen 4 franges horàries diferents:

Zona de l'operador o dentista (de 8 a 12 hores): on se situa i per on es desplaça operador (dreta
pacient). En cas que sigui esquerrà, s'invertirà el costat (estaria entre les 12 i les 3).

Se subdivideix en tres àrees:

• Frontal (8 h): posició referència treball a sectors anteriors (mandibulars o maxil·lars).

• Lateral (9, 10 o 11 h): posició referència treball a sectors posteriors (mandibulars o
maxil·lars).
• Posterior (12 h): posició referència treball als sectors anteriors (mandibulars o maxil·lars).

Zona estàtica (de 12 a 2 hores): no sol existir activitat durant el procediment (darrere cap pacient).
Se col·loca el moble auxiliar amb materials i instruments d'ús no freqüent.

Zona de l'auxiliar (de 2 a 5 hores): on se situa i per on es desplaça el personal auxiliar (esquerra
pacient). Sol contenir els materials i instruments d'ús continu i freqüent.

Zona de transferència o intercanvi (de 5 a 8 hores): on es produeix la transferència o transmissió

d'instrumental i material entre operador i personal auxiliar (davant cap pacient).

Tècniques d’instrumentació a sis mans

Mateixos objectius que tècnica a 4 mans, però amb el treball de tres persones.
Suposa avantatge quant al repartiment de funcions, però requereix més capacitat de coordinació
i comunicació. Tot l'equip ha de conèixer el procediment que es farà, els passos a seguir i
l'instrumental necessari a cadascun.

IDENTIFICACIÓ DE DEFECTES A LA OBTURACIÓ

• Relació de contacte interproximal defectuosa entre peça restaurada i adjacent, → arquitectura
més plana o convexa, zona de contacte més oclusal: afavoreix retenció de restes alimentàries,
placa bacteriana, gingivitis i periodontitis.

• Excés de material a proximitats de marge gingival (retracció gingival i recidiva de càries).

• Defecte del material restaurador al marge gingival (recidiva de càries i gingivitis).

• Filtració marginal a les vores de restauració, relacionades amb la contracció experimentada pel
material, cosa que afavoreix la recidiva de càries.

• Pèrdua de material restaurador de forma precoç, relacionada sobretot amb la contaminació de

la superfície de la peça degut a la saliva.

CRITERIS DE QUALITAT A REALITZACIÓ DE TÈCNIQUES D'AJUDA A OBTURACIONS

Funcionament, esterilitat i neteja correctes: equip, instrumental i materials en condicions
òptimes de funcionament, esterilitat i neteja. Cal llençar l'instrumental d'un sol ús, revisar dates
de caducitat de productes. Responsables: auxiliar i odontòleg.

Col·locació adequada: instrumental i materials han d'estar col·locats degudament a safates

operatòries i ordenats d'acord amb el protocol de treball establert. Responsable: auxiliar.

Respectar les indicacions dels productes: atendre indicacions de les cases comercials en la
preparació i la manipulació dels productes. Responsables: auxiliar i odontòleg.

Respectar temps: indicats de forjat i polimerització. Responsable: odontòleg.

Revisar la feina: revisar distribució dels materials a superfície tractada (no bombolles), zones
sense adhesiu o material, i que la retenció és ferma. Responsable: odontòleg.

Mesures de protecció personal i higiene: mesures de protecció personal requerides i mesures

d'higiene i profilaxi, per prevenir contaminacions. Responsables: auxiliar i odontòleg.

Eliminar residus segons la normativa vigent: dipositar contenidors pels residus de la intervenció,
segons normativa de residus sanitaris. Responsables: auxiliar i odontòleg.

Aplicar l´aïllament de camp: realitzar l'aïllament de camp segons el protocol establert, mantenint
la zona lliure de contaminació bacteriana i salival. Responsable: auxiliar.

Control d'oclusió: realitzar el control d'oclusió comprovant que no hi ha zones de interferència o

contacte prematur ni zones amb defectes d'obturació. Responsable: odontòleg.