LES RESISTÈNCIES A LA DEMOCRATITZACIÓ

POLITICA I SOCIAL (1902-1931)

Espanya, 1900

• La pèrdua colonial i les seves conseqüències

• El retard econòmic i cultural respecte a Europa
• La desigualtat econòmica que va radicalitzar
obrers i pagesos
• La incapacitat de la Restauració per integrar altres
moviments socials i polítics
• La persistència de la corrupció i el frau electoral
+ Un exèrcit ferit en el seu orgull i recelós dels
nacionalismes perifèrics
El regeneracionisme (o reformisme)

• Arran de la crisi del 98, partits polítics i moviments obrers

exclosos del torn dinàstic i els intel·lectuals van exigir
reformes

Regeneracionisme

• Moviment polític conservador que volia canviar la situació

social del país i el sistema de la Restauració sense
democratitzar-lo (Joaquín Costa).
 Segona etapa de la Restauració
• El 1902 Alfons XIII accedeix al tron i els partits dinàstics van
renovar lideratges: Maura (conservador) i Canalejas (liberal)
• Influïts pel regeneracionisme van mantenir el torn dinàstic
i el frau electoral: no democratització.
El reformisme conservador

• Govern de Maura (conservador):

• Políticament:
• Renovació mantenint un estat fort i l’ordre públic
• Llei electoral (eliminar frau i caciquisme): Fracàs
• Reformar administració local (autonomia a
ajuntaments i diputacions)
• Intervenció al Marroc
• Socialment:
• Legislació per millorar les condicions laborals
• Reactivar la indústria espanyola
• L’autoritarisme, la manca d’entesa amb els liberals i la
Setmana Tràgica (1909) van precipitar la seva caiguda
 La guerra del
Marroc

Espanya volia consolidar la seva presència al Rif:

* Recuperar prestigi polític i militar
* Esdevenir una potència colonial
* Explotar mines de ferro i construir un ferrocarril
(entre les mines i Melilla)
 Crisi del Marroc i Setmana Tràgica
• L’esclat de la Guerra del Marroc (o del Rif o de l’Àfrica):
• Alta mobilització de reservistes catalans
• Oposició dels sectors populars pels qui els interessos
del Rif sols beneficiaven a les grans empreses

https://beteve.cat/va-passar-aqui/setmana-tragica/
 Crisi del Marroc i Setmana Tràgica
• L’any 1909 una nova lleva va fer esclatar una protesta al
port de Bcn i els familiars dels reservistes els van impedir
embarcar
• La protesta va derivar en una vaga general (republicans,
socialistes i anarquistes) i una violenta revolta popular o
SETMANA TRÀGICA (25 juliol i 2 d’agost)
Crisi del Marroc i Setmana Tràgica
• La Setmana Tràgica va ser una insurrecció descontrolada:
barricades, enfrontaments amb les forces de l’ordre i la
crema de 80 edificis religiosos.
• revolta antimilitarista: contra la guerra i el tipus de lleva
• revolta anticlerical: contra el poder social de l’església
Crisi del Marroc i Setmana Tràgica
Maura va declarar l’estat de guerra i va reprimir durament
els aldarulls. L’elevat nombre de morts (113) i ferits va
radicalitzar el moviment i la falta de direcció va permetre
l’actuació de grups incontrolats.
 Crisi del Marroc i Setmana Tràgica
• La repressió va ser exemplar:
• obrers empresonats
• consells de guerra i penes de
mort (5 execucions)
• escoles laiques tancades
• associacions obreres i
publicacions prohibides
• la repressió va tenir el suport
de la burgesia i de la Lliga
Crisi del Marroc i Setmana Tràgica

• Conseqüències:

• Les protestes van fer caure el govern de Maura

• A Catalunya:
• Obrers van abandonar el republicanisme i van recolzar
l’anarquisme
• Solidaritat Catalana (paper ambigu) es va dissoldre
• Els suports a la Lliga van disminuir