1.

Assenyala el subjecte d’aquestes oracions:

● A Anglaterra es condueix per l’esquerra.

● Fa olor de roses.

● Sembla que se’n sortirà satisfactòriament.

● Tallaran tots els arbres que estiguin malalts.

● No me’n sé avenir.

● Cada dia els jugadors i els entrenadors fan declaracions idèntiques.

● Hi ha massa coses a dir sobre aquest tema.

● Diuen que avui vindrà el secretari del partit.

● En Jordi va establir les bases de la nostra societat.

● Diuen sempre el que vols sentir perquè els votes.

● Ha plogut molt aquests dies.

● No he tingut temps de venir abans.

● Se sent pudor de cremat.

● Ai! Em fa molt de mal la panxa.

● He posat els mitjons al calaix dret.

● El Director i el Cap d’estudis ens han explicat el funcionament del projector.

2. Troba el subjectes dels verbs destacats:

Quan el món es mou

De casa estant, totes les revolucions ​són u ​ rgents. Si els revolucionaris se ​t’instal·len ​al pis
de sota, però, aviat ​trobaràs ​la seva bullanga amenaçadora i sorollosa. Les úniques
revoltes que no espanten són les dels llibres d’història, perquè ​sabem ​com comencen i com
acaben. Milers d’esclaus enlairant els ulls, el senyal de la victòria als dits de la mainada, la
mirada riallera dels qui per fi pensen que hi ha confiança en un futur. ​Són ​imatges que hem
vist mil vegades en l’escenari de moltes revolucions pendents que després ​van acabar
malament o que simplement no van acabar. Però, un cop més, ​conforta ​contemplar el
coratge dels ciutadans que amb les mans buides fan canviar de bàndol els tancs.​ És​ una
sensació que cal assaborir bé perquè sol durar poc. Quan s’hagi cremat el quadre de l’últim
dictador i se n’hagin enderrocat totes les estàtues, els que ara aturen les bales amb els
botons de la camisa hauran d’obrir pas als nous amos. El món ​es mou​, més ben dit, ho fa la
Sisena Flota, però només per mantenir oberta l’aixeta del petroli i per garantir que les cues
de refugiats no ​amenaçaran ​les nostres fronteres. Els que fan les revolucions i les reguen
amb la seva sang són els que no les guanyen mai. Ho ​va escriure​ amb encert David Mamet
en el guió d’una de les seves pel·lícules. Els diners ​mouen ​el món, diu un dels personatges.
No, el rectifica un altre amb un punt de romanticisme, és l’amor qui fa moure el món. Tens
raó, ​afegeix ​el primer, l’amor… als diners.
Xevi Sala, Avui, 3-3-2011 (fragment adaptat)