Nina Malgosa Freixa

1598378
Policia i seguretat

IDEES CLAU TEMA 4

En aquest tema ens centrarem a parlar del paper real que té la llei en les funcions policials.

La policia es defineix com a “LAW ENFORCEMENT AGENCY”, l’agència encarregada de

fer complir la llei.
- La primera aproximació té un significat positiu, se centra en la neutralitat del policia
- La segona aproximació ens diu que és un terme massa ampli per referir-se únicament a
la policia, ja que hi ha molts més funcionaris

En resum, la definició de la policia de manera simple com a una organització que es dedica a
l'aplicació de la llei és imprecisa, ja que seria una funció compartida per moltes altres
organitzacions i corporacions de caràcter públic.

La llei com una legitimació com a límit:

- La llei crea els cossos policials i defineix les seves competències.
- La llei estableix com la policia ha de fer les coses.
- La llei com a límit de conductes abusives i il·lícites.
La llei s’utilitza per justificar les seves actuacions limitadores de drets i per justificar la seva
neutralitat.

La impossibilitat d’una aplicació integral de la llei:

- És impossible que la policia persegueix i denunciï totes i cadascuna de les infraccions
que es produeixen en els àmbits públics i privats.
Per tant, és molt difícil poder plantejar persecucions i denúncies, si la policia no coneix
ni la meitat de les infraccions, per tant, això és un problema.

La insuficiència d’una aproximació exclusivament legal. Bàsicament per aconseguir uns

cossos de seguretat d’aquest estil es necessita seleccionar bona gent i assenyada, amb bona
formació i discreció.

 Jaume Curbet: creu que la funció de la policia consisteix en un recurs que permet gestionar
situacions problemàtiques

 Bertaccini: la policia utilitza la llei com un mitjà per mantenir l’ordre.

Per tant, els mecanismes de la policia per l'exercici de la discrecionalitat, serien:

- Una bona selecció dels cossos de policia. Per garantir que posseeixen uns determinats
contextos que tenen relació amb la professió, la capacitat d'analitzar situacions
particulars i prendre decisions correctes en el territori operatiu.
- Una formació professional que ha d'incloure àmbits que preparin els candidats per a fer
un bon ús de la discreció, per a prendre decisions adequades davant situacions concretes
i els procediments normalitzats de treball del cos o servei en qüestió.