ARQUITECTURA I MODELS DE

LO SOMNI DE BERNAT METGE

Carla Queralt Requena

Literatura catalana medieval I
Curs 2022 - 2023
 Carla Queralt Requena
Literatura catalana medieval I, Curs 2022 – 2023

ARQUITECTURA I MODELS DE LO SOMNI

ÍNDEX

BREU INTRODUCCIÓ SOBRE BERNAT METGE I LO SOMNI.............................................. 1

ARQUITECTURA DE LO SOMNI (ESTRUCTURA)..................................................................... 2

MODELS DE LO SOMNI ........................................................................................................................... 5

BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................................... 8

0
 Carla Queralt Requena
Literatura catalana medieval I, Curs 2022 – 2023

BREU INTRODUCCIÓ SOBRE BERNAT METGE I LO SOMNI

Bernat Metge va néixer a Barcelona entre el 1340 i el 1346 i va morir el 1413. Va

passar la seva infància i adolescència a l’obrador del seu pare. Funcionari reial, va
treballar a la cancelleria com a secretari dels reis Joan I i Martí I l’Humà i va exercir
també funcions d’ambaixador. L’any 1338 va ser processat per primer cop i el 1396
va ser acusat (juntament amb d’altres) de corrupció i d’atemptar contra el govern
del rei Joan I, per la qual cosa va ser empresonat un temps.

La seva obra fonamental és Lo somni, escrita l’any 1399. Aquest llibre no es podria
entendre sense tenir en compte i entendre la biografia de l’autor, els successos que
van tenir lloc a la Corona d’Aragó i el moviment humanista de la mateixa època. Quan
va morir Pere el Cerimoniós, Joan I, qui serà un dels personatges de l’obra de Metge,
va ocupar e seu càrrec. Durant el seu mandat va tenir lloc una època de desordre
administratiu i sobretot financer (un dels motius que va provocar que Metge acabés
a la presó). Finalment, l’any 1396 el rei Joan I va morir mentre caçava i la seva mort
va ser el detonant de la gènesi de Lo somni, ja que el fet de ser una mort sobtada va
provocar nombrosos empresonaments, també el de Metge.

L’any en que es va escriure Lo somni, Bernat Metge ja estava en llibertat, com ens diu
Badia (1999): “Lo somni, que dona per segurs l’alliberament i l’absolució, per molt que
es presenti com l’experiència d’un pres, ha d’haver estat escrit en una fase posterior”. 1
Metge, però, escriu l’obra en primera persona narrativa i la situa a la presó. El
protagonista-narrador s’adorm a la seva cel·la i en somnis se li apareix l’esperit del
rei Joan I, que des del purgatori manifesta la innocència de Metge. Se li apareixen
personatges mitològics com Tirèsies i Orfeu. El protagonista-narrador dialoga amb
ells sobre temes importants com la condició de les dones o la immortalitat de
l’ànima.

1METGE, Bernat. Lo somni. Edició i comentaris de Lola Badia. Barcelona: Quaderns Crema, 1999
(Mínima Minor, 86). Pàg. 16.

1
 Carla Queralt Requena
Literatura catalana medieval I, Curs 2022 – 2023

Amb Lo somni, Bernat Metge pretenia convèncer tothom (en concret al rei Martí) de
la seva innocència, cosa que va aconseguir, ja que des de l’any 1405 fins l’any 1410
(any de la mort de Martí), va tornar a treballar com a secretari de la Cancelleria Reial.

ARQUITECTURA DE LO SOMNI (ESTRUCTURA)

Un dels elements principals de l’obra de Metge és la seva estructura, ja que l’obra

està dividida en quatre llibres. Tot i això, hi ha una clara separació entre el primer i
el segon llibre i el tercer i el quart. L’I i el II tracten sobre la catalització de l’ànima,
Joan I i Bernat debaten sobre la immortalitat d’aquesta i en el llibre II també sobre
el seu destí, especialment en el cas de l’ànima de Joan I i també sobre la de Bernat.
Per altra banda, els llibres III i IV tracten temes totalment diferents i també hi ha un
canvi d’interlocutors, desapareix Joan I i apareixen dos personatges mitològics com
són Orfeu i Tirèsies. Aquest parell de llibres tenen una temàtica més amorós i ètica,
es parla sobre les dones, la seva crueltat en el llibre III i la seva bondat en el llibre
IV, també és important la part de la descripció de l’infern per part d’Orfeu. Així
observem que tot i que el llibre té una clara intencionalitat política (especialment en
el segon llibre), aquest va més enllà d’aquest aspecte.

El relat de Lo somni s’obre amb el jo literari que s’anomena Bernat, i aquest es

disposa a explicar-nos una experiència que va viure mentre era a la presó. La
narració se situa en el passat, però el temps de l’escriptura és posterior a
l’experiència narrada. Bernat va tenir un insomnium, un son angoixant, pertorbador,
motivat per una causa psicològica i moral anormal. Va acompanyat d’un visum, una
visió, una experiència anormal. Aquest neguit que genera l’insomni i, per tant, la
visió, depèn de les contingències polítiques.

Dins el llibre I, el que trobem és un diàleg filosòfic entre Bernat i l’espectre de Joan.
En aquest debat es tracta el tema de la immortalitat de l’ànima, Bernat es mostra
com un ignorant i Joan I intenta donar-li tot el coneixement que necessita perquè
aquest s’acabi il·luminant, com podem observar al final del llibre I amb les paraules
de Bernat “- Senyor- diguí jo- fort romanc no solament il·luminat, mas íntegrament

2
 Carla Queralt Requena
Literatura catalana medieval I, Curs 2022 – 2023

consolat per ço que m’havets dit”2. Joan I, per tal de desvetllar-lo, recorre a tota mena
d’arguments, molts dels quals basats en pensadors clàssics. Dins l’obra es menciona
Tusculà de Ciceró i Fedra de Plató entre d’altres. També trobem altres pensadors i
les seves teories com poden ser Sòcrates o Escipió. Així mateix té en compte
elements bíblics, com Jonàs o Jacob i la bondat de Déu creador, com es pot veure en
aquestes paraules que diu Joan I: “Si l’ànima d’aitals moria ab lo cos, Déu seria
fortament injust, car no retribuiria a cascú ço que mereix”3. D’aquesta manera, a
partir de l’arribada de l’espectre de Joan I es desencadena una mena de debat entre
Bernat i ell, sobre l’ànima, sobre l’esperit dels morts. És així com Joan I, a través
d’arguments creats pel seu propi enginy, va responent a tot el que diu Bernat per tal
de poder-lo il·luminar, fita que aconsegueix al final d’aquest primer llibre.

En el llibre II se segueix debatent sobre la immortalitat de l’ànima, aquest cas des

d’una perspectiva més política. Es parla sobre el destí de l’ànima dels governants,
també de la de Joan I. A més a més, aquest segon llibre ens diu el perquè de l’aparició
de l’espectre de Joan I a Bernat. Així trobem a Joan I al purgatori, com aquest va estar
a punt d’anar a l’infern per la mala vida que havia seguit i com posteriorment es va
salvar gràcies a la Mare del Fill de Déu. Quan bernat li pregunta que com pensava
entrar al paradís, Joan I li respon: “- Hoc- dix ell -no pas per mos mèrits, mas per
suplicació de la Mare del Fill de Déu”4. Així doncs, aquest llibre també intenta fer un
repàs per la vida política de l’antic rei.

Aquest llibre també serveix perquè Bernat Metge, a través dels personatges de
Bernat, mostri al seva innocència i que no mereixia haver sigut empresonat. A través
de l’espectre del monarca es diu que Bernat havia entrat a la presó per culpa dels
envejosos del Regne, aquests havien titllat a bernat i altres consellers de corruptes,
mostrant així que havien entrat de manera injusta a la presó.

2 METGE, Bernat. Lo somni. Edició i comentaris de Lola Badia. Barcelona: Quaderns Crema, 1999
(Mínima Minor, 86). Pàg. 88.
3 METGE, Bernat. Lo somni. Edició i comentaris de Lola Badia. Barcelona: Quaderns Crema, 1999

(Mínima Minor, 86). Pàg. 68.

4 METGE, Bernat. Lo somni. Edició i comentaris de Lola Badia. Barcelona: Quaderns Crema, 1999

(Mínima Minor, 86). Pàg. 94.

3
 Carla Queralt Requena
Literatura catalana medieval I, Curs 2022 – 2023

Finalment, també es mostren les veritables raons que van provocar que bernat
entrés a la presó, unes raons que seran el que justifiquen l’entrada de dos
personatges més a l’obra i els dos següents llibres. Bernat no era a la presó pels
delictes que havien llençat els envejosos sobre la seva persona, ell era dins d’una
presó moral pel fet d’allunyar-se del bon camí.

Amb el segon llibre es dona per acabada la primera part de l’obra de Metge i podem
endinsar-nos en la segona. Aquesta segona part està composta pels llibres III i IV,
que tenen una temàtica diferent de la dels dos primers. Aquests dos llibres tracten
del bé i del plaer. Bernat segueix essent-ne el protagonista, un protagonista malalt
tant intel·lectualment com per amor, que hauria de deixar les dones de banda i
centrar-se en els estudis, però que continua amant dones dins i fora del matrimoni.
D’aquesta manera, en aquests dos llibres s’intenta que Bernat faci ús de la raó,
s’il·lumini de la mateixa manera que Joan I s’havia il·luminat en el primer llibre. Per
aconseguir aquest propòsit es canvien els interlocutors, l’espectre de Joan I
desapareix, i apareixen dos personatges de la mitologia clàssica: Orfeu i Tirèsies.

En el llibre III, Orfeu explica la seva història, com havia anat a l’infern a rescatar la
seva amada i com per no fer cas als déus de l’infern i haver-se girat, acaba sent
torturat per múltiples dones. És d’aquesta forma com es busca que Bernat desperti,
que vegi com són les dones i les abandoni. Quan la descripció acaba, Orfeu passa a
un segon pla i entra Tirèsies, qui fa un discurs totalment en contra de les dones.
D’aquí al final del llibre III, Tirèsies desprestigia fins i tot la dona de Bernat dient que
és malvada com tota la resta.

Aquestes difamacions de Tirèsies donen lloc al llibre IV, en el qual Bernat defensa a
les dones. En primer lloc, defensa les dones posant d’exemple els ideals clàssics, es
parla de Lucrècia, Minerva, Clèlia, Elionor de Xipre... Quan acaba de defensar que els
dones no són com deia Tirèsias i que també hi havia hagut grans dones al llarg dels
temps, Bernat fa una critica als homes. Agafa els arguments que havia dit Tirèsies i
els fa servir per criticar els homes, agafa les seves paraules i les capgira.

4
 Carla Queralt Requena
Literatura catalana medieval I, Curs 2022 – 2023

Finalment, tot i que Tirèsies reconeix l’enginy de Bernat, li acaba recomanant que
abandoni les dones, que s’allunyi d’elles com un llamp i que d’aquí en endavant el
seu amor serveixi només a Déu i a l’estudi.

MODELS DE LO SOMNI

Lo somni no és una obra que puguem classificar dins d’una tradició literària
concreta. No és una novel·la, ni una peça lírica, ni dramàtica. No té un gènere literari
precís, tot i que sí que té elements que pertanyen a tradicions literàries precises. Té
ingredients de la ficció que catalitzen el gènere novel·la, com els personatges, els
quals a banda de ser un suport, com en el cas de Tirèsies, són suport d’una exposició,
d’una dicció, però no actuen al llarg del text com fa Blaquerna, i els personatges
també tenen una enorme riquesa gestual com s’ha mencionat anteriorment.

Tal com afirma Ferran Gadea (2004), les obres de Plató, Ciceró i Petrarca van servir
d’inspiracio a Bernat Metge. La primera part de Lo somni es basa en un diàleg
filosofic prenent com a exemple a Ciceró, el millor en aquesta disciplina. Bernat i
Joan I discuteixen sobre la immortalitat de l’ànima. Bernat es mostra incrèdul i el rei
l’ha de convèncer amb arguments raonables: “(Bernat al rei) Vos suplic que em vullats
dir què és esperit e que em donets a entendre la sua immortalitat si possible és, car en
gran congúixa estic de saber-ho”5. “Bernat: [...] lo meu grosser enginy no és suficient a
comprendre tan alta materia sens ajuda vostra”6.

Un dels elements que agafa Metge per escriure Lo somni és la disputatio, és a dir el
debat. Debatre un tema concret des de dos punts de vista diferents, un defensa el
pro i l’altre el contra. Això ho podem veure clarament en Lo somni al llarg de bona
part del llibres III i IV, allà s’argumenta a favor i en contra de les dones. Per altra
banda, el que hi ha al llibre primer no és una disputatio, es basa en uns altres
precedents com són Ciceró i els diàlegs filosòfics. El diàleg filosòfic té com a finalitat
l’exploració del coneixement, quan dialogues provoques en l’altre que faci llum

5 TIÑENA, Jordi i GADEA, Ferran. (2004). “Lo somni” de Bernat Metge. Barcelona: Editorial Proa. Pàg.
74.
6TIÑENA, Jordi i GADEA, Ferran. (2004). “Lo somni” de Bernat Metge. Barcelona: Editorial Proa. Pàg.
76.

5
 Carla Queralt Requena
Literatura catalana medieval I, Curs 2022 – 2023

sobre els coneixements, és una tècnica per aprendre, per fer llum al servei de
l’especulació filosòfica. Aquesta tècnica que empra Metge és una novetat, és una gran
descoberta dels ambients humanistes italians del segle XIC, com de l’escriptor
Petrarca.

El model de la consolació, la consolatio de la filosofia de Boeci, també és un model

que trobem al llarg de tota l’obra. Aquesta va ser una obra molt difosa a l’Edat
Mitjana. Tant, que en trobem dues traduccions al català a finals del segle XIV. Metge
en va ser un gran coneixedor, i d’aquesta manera n’adopta el model, com ens diu
Badia (1999): “per presentar el seu alter ego literari, Bernat, com un escriptor penedir
dels errors de joventut que obre els ulls de la ment”7. Si anem als precedents llatins,
trobaríem per exemple a Sèneca, el qual va escriure moltes consolatines, un gènere
que serveix per consolar-ne un altre. Aquest model de Sèneca, Ciceró l’aboca cap a
l’humanisme de Petrarca, el qual l’aprofita per escriure autobiografies intel·lectuals
(com el seu Secretum).

En el Secretum, escrit en primera persona, Petrarca veu com s’ha fet gran i tracta la
vellesa i l’amor. Petrarca s’encamina a la mort, i això li provoca una mena d’exercici
espiritual, ja que vol fer balanç del que ha estat la seva vida. Del model d’aquesta
obra, Metge n’agafa la idea de construir una biografia intel·lectual i ideal. Fent això,
Metge no explica cap esdeveniment de la seva vida, sinó que en fa una autobiografia
entesa com una biografia moral. La principal característica d’aquest model és la
lluita entre la raó i la voluntat, com veiem que passa també a Lo somni. Aquest jo
que vol explorar la seva ànima parteix d’un principi, es presenta com una palinòdia
d’una radiografia eròtica, ja que s’abandonen les dones per tal de poder filosofar de
l’amor i les dones, sempre des de fora d’aquest.

Seguint en aquesta línia, trobem el Corbaccio de Bocaccio. D’aquesta obra, Metge

n’extreu idees pels seus llibres III i IV, en el qual apareix un narrador que utilitza la
primera persona i que aquest està posseït per una malaltissa passió d’amor per una
dama vídua. Aquesta passió es desencadena en malaltia i obsessió. El nucli de l’obra

7METGE, Bernat. Lo somni. Edició i comentaris de Lola Badia. Barcelona: Quaderns Crema, 1999
(Mínima Minor, 86). Pàg. 31.

6
 Carla Queralt Requena
Literatura catalana medieval I, Curs 2022 – 2023

de Boccaccio ens diu que s’ha d’abandonar l’amor perquè les dones són dolentes, és
per això que se les ha d’abandonar i centrar-se en la imatge de l’intel·lectual, de
l’home alliberat.

Lo somni és un clar exemple d’aquesta consolatio que acabem d’esmentar, ja que els
llibres I i II tracten el tema de la catalització de l’ànima, i els llibres III i IV tracten el
tema de les dones. Així veiem com la primera part tracta de temes intel·lectuals i la
segona part se centra en parlar del tema de les dones. Bernat està casat i també té
múltiples amants, però Tirèsies li diu que ha d’estudiar i abandonar això , i li
menysprea les dones per tal que abandoni l’amor. Es tracta de fer-ne una palinòdia,
una retractació.

7
 Carla Queralt Requena
Literatura catalana medieval I, Curs 2022 – 2023

BIBLIOGRAFIA

BADIA, Lola. (2014) Història de la literatura catalana, vol. II: Literatura medieval (II),
Segles XVI – XV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana – Editorial Barcino – Ajuntament
de Barcelona.

TIÑENA, Jordi i GADEA, Ferran. (2004). “Lo somni” de Bernat Metge. Barcelona:
Editorial Proa.

MAHIQUES i CLIMENT, Joan. (2005). " Lo Somni" de Bernat Metge i els tractats
d'apareguts. Llengua i literatura, 7-31.

METGE, Bernat. Lo somni. Edició i comentaris de Lola Badia. Barcelona: Quaderns

Crema, 1999 (Mínima Minor, 86).