FORMA I ÚS DELS DETERMINANTS (II)

Els demostratius
Els demostratius són una classe de paraules que permeten assenyalar relacions de
proximitat o llunyania entre la persona que parla i altres persones o coses que intervenen
en l’acte de parla. El sistema del valencià diferencia tres graus de distància:

a) La proximitat respecte al parlant o amb alguna cosa (primer grau).

b) La distància intermèdia respecte al parlant –que sol interpretar-se com a
proximitat respecte a l’oient– o amb alguna cosa (segon grau).
c) La llunyania respecte al parlant i l’oient o amb alguna cosa (tercer grau).

En el primer i en el segon grau els demostratius poden tenir formes reforçades (formes
amb el constituent aqu-) i no reforçades. Totes dues són acceptables, però en els
registres formals són preferibles les formes reforçades:

Demostratiu

Formes Singular Plural

Masculí Femení Masculí Femení

Reforçada Aquest Aquesta Aquests Aquestes

Primer
grau No Este Esta Estos Estes
reforçada

Reforçada Aqueix Aqueixa Aqueixos Aqueixes

Segon
grau No Eixe Eixa Eixos Eixes
reforçada
Tercer Reforçada Aquell Aquella Aquells Aquelles
grau

En els registres més formals, a més a més, existeix una altra particularitat. És habitual
que les oposicions es limiten a diferenciar la proximitat amb l’espai comunicatiu per
oposició a la llunyania mitjançant el primer i el tercer grau. D’aquesta manera el segon
grau quedaria exclòs i el sistema quedaria reduït de tres a dos graus, ambdós amb
formes reforçades:

1
 Demostratiu

Formes Singular Plural

Masculí Femení Masculí Femení

Primer Reforçada Aquest Aquesta Aquests Aquestes

grau
Segon Reforçada Aquell Aquella Aquells Aquelles
grau

Els adverbis de lloc

Certs adverbis de lloc tenen un valor díctic semblant al dels demostratius i els pronoms
neutres. En la llengua clàssica, ací indicava primer grau; aquí, segon grau, i allí / allà,
tercer grau. Però a hores d’ara la forma aquí ha deixat d’indicar segon grau per indicar
el primer grau i en el segon grau s’usa el manlleu ahí. A més a més, cal afegir la
particularitat dels parlars valencians on la forma aquí no és habitual i, per tant, s’ha vist
substituïda per la forma ací.

Formes Adverbi

Primer grau Ací / aquí

Segon grau Ahí

Tercer grau Allí / allà

Com a particularitat dels adverbis de lloc, cal remarcar que en contextos formals es
descarta el manlleu ahí equivalent al segon grau. A més a més, en els adverbis que
formen el tercer grau original, es considera preferible la forma allà sobre la forma allí.
Per tant, el sistema quedaria així:

Formes Adverbi

Primer grau Ací

Segon grau Allà

2
 Els pronoms neutres demostratius

Els pronoms neutres demostratius s’utilitzen per a referir-se a entitats individuals o

col·lectives de caràcter indeterminat, a esdeveniments i estats de coses, o en aquells
casos en què l’antecedent és tota una oració. Són invariables i mantenen, com els
determinants demostratius, una triple distinció de proximitat / llunyania:

Formes Pronoms neutres demostratius

Primer grau Açò

Segon grau Això

Tercer grau Allò

– Vine, mira açò que m'acabe de trobar.

– Emporta't tot això i fica-ho en la llavadora.
– Porta'm allò que hi ha damunt de la taula.

En els registres formals és convenient usar els pronoms neutres de primer i tercer grau i
evitar així l’ús del pronom neutre demostratiu de segon. Per tant, aquest sistema
quedaria reduït, com els anteriors, a dos únics graus:

Formes Pronoms neutres demostratius

Primer grau Açò

Segon grau Allò