FORMA I ÚS DELS QUANTIFICADORS (II)

Els numerals, els quantitatius i els indefinits formen part dels quantificadors, una de
les dues classes de paraules que típicament precedeixen el nom. Els quantificadors
delimiten d’una manera més o menys precisa l’extensió quantitativa de l’element que
modifiquen o assenyalen algun tipus d’especificació de caràcter numèric:

– He comprat dos llibres de poemes (numeral)

– He comprat molts llibres de poemes (quantitatiu)
– He comprat alguns llibres de poemes (indefinit)

Els quantitatius
Els quantitatius expressen una quantitat com a conjunt. Així, es diferencien dels
numerals, que indiquen una quantitat com a unitats o prenent com a base la unitat, i dels
indefinits, que la indiquen de manera imprecisa. Els quantitatius es poden classificar
atenent a les propietats morfològiques, sintàctiques i semàntiques que presenten.

a) Des d’un punt de vista morfològic, els quantitatius poden ser variables (si
admeten variació de gènere i nombre), semivariables (si només admeten variació
de nombre) i invariables:

1
b) Des d’un punt de vista sintàctic, els quantitatius es poden classificar segons que
hagen d’anar seguits o no de la preposició partitiva de: gens de fam front molta
fam. En valencià s’estableixen les distincions següents:

Pel que fa als que admeten opcionalment la preposició de, solen usar-se
normalment amb la preposició si el substantiu que precedeixen és de gènere
masculí i de nombre singular. Però quan el substantiu és de gènere femení o està
en plural, s’hi uneixen directament:

– Amb de: poc de pa, molt de temps, prou de pa, quant d’oli, tant de vi,
etc.
– Sense de: pocs dies, molts llibres, prou avisos, quanta farina, tanta
concentració, molta aigua, etc.

c) Des d’un punt de vista semàntic, els quantitatius es poden classificar atenent a
una gradació des d’una quantitat màxima cap a la quantitat nul·la, expressada de
manera absoluta, comparativa o relativa.
→ Valor absolut: quan proporcionen una informació que el parlant transmet
com una dada objectiva.
→ Valor relatiu: quan aporten un matís avaluatiu respecte al que el parlant
considera la quantitat justa o adequada.
→ Valor comparatiu: quan estableixen una relació comparativa amb una
altra entitat, propietat o situació.

2
OBSERVACIONS ESPECÍFIQUES DELS QUANTITATIUS

a) El quantitatiu MOLT s’utilitza per a indicar que el substantiu que modifica es

presenta en una quantitat gran o en grau considerable. Pot aparèixer en oracions
afirmatives, negatives, interrogatives o condicionals:

– Fa molt de temps que no l’he vist > oració afirmativa

– No he menjat molta carn > oració negativa
– Ens falten molts quilòmetres per a arribar a casa? > oració interrogativa
– Si venen moltes persones, haurem d’habilitar la sala adjunta > oració
condicional

b) El quantitatiu GAIRE és l’equivalent de molt en contextos negatius, dubitatius i

interrogatius. En valencià és acceptable l’ús de molt en tots els contextos
sintàctics, però en els registres més formals convé marcar la distinció entre
molt i gaire:

– No hi ha gaire pa > context negatiu

– No sé si tenim gaire pa > context dubitatiu
– Tenim gaire pa? > context interrogatiu

c) Els quantitatius PROU i BASTANT tenen un significat pròxim i, potser per això, en
el valencià col·loquial s’usa generalment prou.
PROU significa ‘suficient’ i BASTANT ‘en una quantitat relativament gran’
(molt):

– Té prou diners per a comprar una barca.

– Té bastants diners.
– Té prou globus però no bastants.
3
d) El quantitatiu FORÇA té el valor de molt o de l’expressió bona cosa. Només s’usa
en oracions afirmatives:

– Té força diners > Té ‘molts’ diners / Té ‘bona cosa de’ diners

e) El quantitatiu QUE (sinònim de molt) precedeix, generalment, adjectius i

adverbis. Aquest que ‒a diferència de l’interrogatiu i el relatiu tònic‒ no
s’accentua:

– Que simpàtic!
– Que bé!

Cal evitar l’ús de que amb el valor de quin (i les variants flexives) i que
exclamatiu, ja que és un exclamatiu no quantitatiu.

f) El quantitatiu MASSA indica una quantitat superior a la necessària:

– Hi havia massa gent en la festa.

– No begues massa, que després has de conduir.

g) El quantitatiu POC indica una quantitat xicoteta, inferior a la que es considera

adequada o necessària:

– Guanya pocs diners.

– Aquesta llanterna fa poca llum.

Quan s’usa precedit de un, però, es fa referència a un grau o nivell relativament

superior a l’existent:

– Necessite un poc de tranquil·litat.

– Necessitem un poc de seriositat.

h) El quantitatiu QUANT s’utilitza per a inquirir sobre la quantitat en què es presenta

alguna cosa o per a expressar una valoració ponderativa:

– Quanta paciència!
– Quantes vegades t’ho he de repetir?

i) El quantitatiu negatiu GENS, en contrast amb la resta, només pot modificar

substantius no comptables i en aquests casos sempre va seguit de la preposició
de:

4
 – No té gens de vergonya.

Cal precisar, però, que en expressions interrogatives, dubitatives o condicionals,

pot tindre un valor positiu, equivalent a una quantitat reduïda o un grau mínim
d’alguna cosa:

– Et queda gens de pa?

– Si fa gens de fred, no eixirem a passejar.

LOCUCIONS QUANTITATIVES

Les locucions quantitatives expressen una quantitat de manera absoluta, ja que són
generalment equivalents a altres quantitatius. Algunes tenen un ús bastant general, però
altres es limiten a contextos molt específics. En la majoria de casos la locució modifica
un substantiu i, aleshores, acaba en la preposició de:
→ Per indicar una quantitat gran: bona cosa de, una cabassada de, un fum
de, un grapat de, un muntó de, una muntonada de, una pila de, una pluja
de, un seguit de, un reguitzell de, una colla de, un feix de, una munió de,
etc.
→ Per indicar una quantitat reduïda: una miqueta (de), una mica (de), un
raig de, un pessic de, un pensament de, etc.
→ Per indicar una quantitat nul·la: gens ni mica, gens ni miqueta, ni goda
de, etc.