Fisiopatologia i Semiologia Clínica Dra.

Marta Moreno
04/10/2023 (TE11) Yolanda Rubia/ Júlia Ledesma

TEMA11: LA MALALTIA EN EL VELL

SÍNDROMES GERIÀTRIQUES
Nota toma apuntes: Basicament diu que hi ha molta informació però que l'important està als dos últims
punts

1.ESTRUCTURA DEL TEMA

- Els àmbits de la Geriatria i la Gerontologia.

- Concepte “d’ageïsme”.
- Evolució de la piràmide poblacional a la nostra societat.
- Canvis morfològics i funcionals associats a l'envelliment.
- Característiques de les malalties en el vell.
- Fragilitat i comorbiditat.
- La Valoració Geriàtrica Integral (VGI).
- Les síndromes Geriàtriques.

2. ELS ÀMBITS DE LA GERIATRIA I LA GERONTOLOGIA PRESENTEN UNA TRANSVERSALITAT

La geriatria és la branca de la medicina que tracte els aspectes mèdics, mentals, funcionals i socials dels
vells en situacions agudes, cròniques, de rehabilitació, prevenció i final de vida. La gerontologia s'encarrega
del estudi del procés d'envelliment.

Els orígens de la geriatria s’atribueixen a la Majorie Warren, una senyora anglesa

nascuda a Londres l’any 1897 i va morir a França l’any 1960 (Maizières-lès-Metz,
France). Va ser la impulsora al Regne Unit i al National Health Service, de
l’especialitat de Geriatria, de les Unitats de Geriatria especialitzades als hospitals i
de la formació als estudiants de medicina en l’atenció als vells (per part de metges
“sèniors” amb formació i interès en Geriatria), així con fundadora amb altres, de la
British Geriatrics Society.

Després de la residència, es va fer càrrec d’una sala al costat de la infermeria. Ella va veure que a la mateixa
sala hi havia de tot (ancians dements, en llitats, mares solteres) i que no es podia donar una bona atenció
als pacients. És per això que va vetllar per a l’atenció centrada en les necessitats de la persona, mitjançant
un sistema de classificació. Va organitzar que les mares solteres tinguessin l’atenció social que
necessitaven, els pacients que tenien patologies mèdiques se’ls tractessin, que els ancians que tenien
malalties que es podien tractar es tractessin i comencessin rehabilitació... És important entendre que els
pacients ancians no són tots iguals i que poden tenir necessitats molt diferents i és per això que hem de
vetllar per donar-los-hi una atenció personalitzada.

Ella mateixa al 1936 descriu que a les sales del West Middlesex County Hospital: “convivien a les mateixes
sales pacients dements senils, pacients inquiets que necessitaven llits amb baranes, pacients incontinents,
pacients senils enllitats, pacients vells susceptibles de tractament, pacients que eren capaços de caminar
durant el dia, mares solteres amb els seus fills...” (Lancet).
1
Fisiopatologia i Semiologia Clínica Dra. Marta Moreno
04/10/2023 (TE11) Yolanda Rubia/ Júlia Ledesma
3. CONCEPTE “D’AGEÏSME” RESPECTE I ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA

El concepte “d’ageïsme” el va fer servir per primera vegada el metge psiquiatre Robert Butler (1927-2010,
Nova York) per fer referencia a la discriminació de la gent gran per raó d’edat.

Aquest senyor va impulsar els coneixements en geriatria als EEUU, ja que des de l’inici de la seva professió,
va decidir de treballar majoritàriament amb ancians, i posteriorment aquests es van estendre arreu del
món. Va observar que aquest grup, després de la segona guerra mundial, era ignorat i menyspreat. Es va
oposar a la visió de molts metges de la vellesa com un període d’obsolescència, fragilitat, senilitat i va
aportar una visió de les seves potencialitats. Va fundar l’Institut Nacional de l'envelliment a EEUU al 1976,
el primer departament multidisciplinari de Geriatria a EEUU a l’Hospital Mount Sinai (NYC) i el Centre
Internacional de Longevitat de recerca en Gerontologia.

Va guanyar el premi Pulitzer (1974) amb el llibre “¿Por qué sobrevivir? Envejecer en EEUU, un ensayo sobre
la longevidad en EE UU”. En el prefaci deia que la gent gran és vista com una tragèdia, però que realment la
vellesa és el nostre propi futur i que aquest el podem veure com una tragèdia o bé com a diferents
possibilitats que tenim d’envellir. Robert Butler a part de desenvolupar els coneixements en geriatria al seu
país, va trencar amb els estereotips que hi havia al voltant de la vellesa i va fer veure l’envelliment com una
possibilitat i no com una cosa negativa.

Amb ell comença aparèixer el concepte que no tots els vells són iguals i que la paraula vell no ha de tenir
connotacions negatives. Simplement la paraula vell s’entén com a persones grans amb una certa edat i amb
uns canvis produïts al seu cos, a causa d’aquesta mateixa edat. També va introduir el concepte d’edat
cronòlogica diferenciant-lo de l’edat biològica, ja que aquest no té perquè coincidir amb l’edat biològica i
pot ser diferent entre persones.

Nota revisora: la professora no comenta el següent, però està a la presentació.

Envelliment, “aging”: és un procés progressiu i coordinat de pèrdua de funcions cel·lulars i tissulars en

relació a l’edat avançada, que fa que l’organisme sigui cada cop menys capaç de reproduir-se i per tant de
sobreviure.
 Fa referència a la tendència a estereotipar de manera sistemàtica i irracional a la get gran o vells,
per la seva edat; es a dir, la discriminació del les persones d’edat avançada
 Es basa en la creença en un “inevitable” declivi de les capacitats mentals i físiques en els vells,
sense tenir en compte la gran variabilitat en aquestes capacitats que tenen persones d’una
determinada mateixa edat cronològica
 Marginalitza als vells i els nega els drets i oportunitats accessibles a altres adults
 Es pot expressar a tres nivells:
 Individual
 Institucional: treballar amb vells és percebut com menys atractiu i prestigiós pels propis
professionals de la salut // actituds paternalistes amb persones capaces // soscavar la visió
d’un mateix i les seves capacitats.
 Social: ageïsme porta a pitjor percepció de salut

2
Fisiopatologia i Semiologia Clínica Dra. Marta Moreno
04/10/2023 (TE11) Yolanda Rubia/ Júlia Ledesma
4.EVOLUCIÓ DE LA PIRÀMIDE POBLACIONAL A LA NOSTRA SOCIETAT: GLOBALITZACIÓ

Nota revisora: la professora passa molt ràpid aquest apartat i no li dóna gaire importància. El punt 4.1 no
comenta quasi res

En les gràfiques podem veure il·lustrat com el percentatge de població́ envellida cada cop es major en
societats més desenvolupades i com l'esperança de vida als segles XX i XXI no para d'augmentar. Podem
veure com al nostre país, l'any 2021, l'esperança de vida es situava als 82 anys pels homes i 86 anys per les
dones. Per contra, també podem observar com, globalment, la població està disminuint i la tendència en
els pròxims anys continua sent a la baixa.

El grup de població que més creix és els de més 65 anys. En canvi, els grups d'infants, joves i adults són els
que disminueixen. Si ens hi fixem, podem veure com dins dels majors de 65anys, en proporció els majors de
85anys són els que més augmenten (tot i que presenten algunes peculiaritats).

3
Fisiopatologia i Semiologia Clínica Dra. Marta Moreno
04/10/2023 (TE11) Yolanda Rubia/ Júlia Ledesma
EUROPA:
2023 2050

2100

Observant aquestes gràfiques, podem veure com al 2100 es preveu un conus invertit de la població. La
tendència serà que hi hagi molts menys naixements i la població que es troba a la part alta de la piràmide
es mantingui estable en termes de mortalitat. El resultat final acabarà sent un inversió de la piràmide
poblacional. També cal destacar que hi ha un augment de la proporció de persones de més de 65 anys,
respecte al total de la població.

4.1 AUGMENT DE LA PROPORCIÓ DE PERSONES DE MÉS 65 ANYS RESPECTE AL TOTAL DE LA

POBLACIÓ

El 2001 el 16% de la població a Europa

tenia més de 65 anys; el 2020 era ja un
21%
A més a més, el grup que augmenta
més proporcionalment és el subgrup
dels majors de 80 anys. El 2001 era un
3,4% i el 2020 un 6%; és a dir, s’ha
duplicat. La proporció de persones de 0-
19 anys al 2001 era del 23% i el 2020 de
20%; ha baixat un 3%.

4
Fisiopatologia i Semiologia Clínica Dra. Marta Moreno
04/10/2023 (TE11) Yolanda Rubia/ Júlia Ledesma
Les causes d'aquest augment piramidal de grup de persones més de 65 anys són:
1. Reducció de la mortalitat infantil
2. Reducció de la fecunditat i natalitat  reducció de la població jove  augment de la població
adulta  augment de la població vella: envelliment per la base de la piràmide.
3. Augment de l’esperança de vida i de la longevitat, augment del grup d’edat a la part alta de la
piràmide: envelliment pel cim de la piràmide
4. Pot haver un cert rejoveniment per les migracions

Nota revisora: això està a la presentació però la professora no diu res.

Omran 1971, model d’estudi dels canvis en els estats de salut i malaltia d’una població i de les seves causes
i conseqüències demogràfiques
a. Primera etapa de pesta i fam: elevada mortalitat, fluctuacions, esperança de vida baixa i amb
fluctuacions, episodis de mortalitat epidèmica. Malalties parasitàries, infeccioses i deficitàries.
Afecten especialment infants i dones joves.
b. Es mantenen les malalties infeccioses sobretot materno-infantils, però desapareixen les pandèmies.
Augmenta l’esperança de vida i la població globalment, per la baixa de la mortalitat i perquè es
manté la fecunditat.
c. Etapa de malalties degeneratives i associades a estil de vida amb malalties cardiovasculars i càncer
que desplacen a les infeccions com a causa de mortalitat. Apareixen accidents, addiccions i els
problemes de salut mental. La morbiditat passa a ser un millor indicador de salut que la mortalitat.
Augmenta l’esperança de vida.
d. Quarta etapa: disminució de la mortalitat per malalties cardiovasculars i degeneratives pels canvis
en estil de vida, progrés mèdic i prevenció. Es manté la morbiditat però es retarda.
e. Augment de la qualitat de vida esperada

4.2. QUAN COMENÇA LA VELLESA?

Actualment hi ha varies maneres de classificar la vellesa:

 Distribució tradicional de la població per edats: aquest model s’ha quedat una mica obsolet perquè
la majoria de gent entre 65-74 anys es comporta com un adult. A partir del 75 anys ja els
comencem a considerar com a vells perquè presenten les característiques típiques de la vellesa.
 0-14 anys, joves
 15-64 anys, adults
 ≥ 65 anys, vells
 Envelliment poblacional (llindar fixe): quan ≥10% de la població està composada per individus de ≥
65 anys. Actualment les poblacions de països desenvolupats tenen valors d’envelliment al voltant
del 20%. Amb l’augment de l’esperança de vida, 65 anys és massa d’hora per considerar a una
persona vella.
 Envelliment poblacional (llindar mòbil): És el més utilitzat actualment. Aquest es calcula a partir
de l’esperança de vida al néixer, es considera vella una persona quan arriba a una edat en que
l’esperança de vida restant són 15 anys. Així a Espanya l’esperança de vida (ambos sexes) el 2016
era de 83 anys. El llindar de vellesa serien els 68 anys. El 2051 l’esperança de vida serà 88 anys i el
llindar en 73.
 Proposta societats geriatria i gerontologia Japó (2006): L’estat de salut de les persones és
molt millor que fa 15-20 anys  no podem considerar velles les persones de 65 anys. Els

5
Fisiopatologia i Semiologia Clínica Dra. Marta Moreno
04/10/2023 (TE11) Yolanda Rubia/ Júlia Ledesma
resultats en els valors de força de prensió o la velocitat de la marxa de persones de 75-79
anys són els mateixos que el grup de 65-69 anys fa 20 anys. La seva proposta de distribució
és la següent:
o 65-74 anys pre-vellesa
o 75-90 anys vellesa
o 90 anys super-vells
Un exemple del que està succeint a la població són les dades recollides al servei d'urgències un dia de l'any
2019, en que els pacients ingressats eren en un 85% majors de 65 anys i d'aquests els majors de 85 anys
eren un 45%. En les plantes quirúrgiques la distribució és similar.

Planta quirúrgica “un dia qualsevol”

5.CANVIS MORFOLÒGICS I FUNCIONALS ASSOCIATS A L'ENVELLIMENT: HETEROGENEÏTAT

Nota revisora: la professora no explica res, salta per sobre i diu que no vol que ens sapiguem aquest aparat
que ja ho farem a 5è. Diu que si ens ho v0lem llegir per tenir una idea okei però que no fa falta.

L’envelliment comença quan s’atura l’etapa de creixement. D’acord amb Bernard Strehler (gerontòleg
americà), és universal, progressiu, intrínsec i deleteri. Es perd la capacitat de mantenir l'homeòstasi
davant estressors (infeccions, temperatures extremes…). Afecta als sistemes homeostàtics, l’immunitari
(immunosenescència), el nerviós i l’endocrí i a la comunicació entre els tres. I secundàriament afecta totes
les funcions fisiològiques

La velocitat en que es produeix els canvis en la capacitat de mantenir l’homeòstasi i l’envelliment, ÉS

HETEROGÈNIA en els diferents individus amb una mateixa “edat cronològica”. Això va donar lloc al
concepte “d’edat biològica” amb major valor predictiu de com s’està envellint, i en conseqüència, de la
longevitat

Aconseguir major longevitat vindrà determinat doncs, per la capacitat de cada individu de mantenir
l’homeòstasi. Aquesta capacitat dependrà de factors genètics en un 25% i ambientals en un 75%

6
Fisiopatologia i Semiologia Clínica Dra. Marta Moreno
04/10/2023 (TE11) Yolanda Rubia/ Júlia Ledesma
5.1.TEORIES DE L’ENVELLIMENT:

 Moleculars
 Cel·lulars
 Orgàniques
 Integració de les diverses teories: Actualment s’accepta que l’envelliment està relacionat amb la
desorganització cel·lular lligada a l'estrès oxidatiu causada pels radicals lliures

- Sistema múscul-esquelètic: pèrdua de massa, força, funció així com d’elasticitat

- Sistema excretor: disminució filtrat glomerular
- Sistema respiratori: disminució ventilació pulmonar per alteracions en la musculatura respiratòria,
en l’elasticitat pulmonar, en la caixa toràcica, en la superfície d’intercanvi de gasos. Disminueix els
mecanismes defensius davant infeccions i tòxics.
- Sistema cardiovascular: engruiximent de les capes íntima i la mitja arterials que comporta augment
de la rigidesa, descens flux sanguini, aparició de malaltia cardiovascular, sarcopènia, deterior
cognitiu i demència.
- Sistema endocrí: disminució hormones sexuals masculines comporta perduda massa i força
muscular; apareix intolerància a la glucosa
- Sensorial: pèrdua audició, visió….
- Sistema neurològic: perduda memòria, coordinació….
- Sistema immunitari: immuno-senescència porta a augment susceptibilitat infeccions, malalties
autoimmunes i càncer

5.1.1 CANVIS EN EL SISTEMA INMUNE

Els canvis en el sistema immunitari en l’envelliment es coneixen com immuno-senescència. Son

quantitatius i qualitatius. El sistema immunitari treballa en connexió amb altres sistemes reguladors de
l'organisme: el nerviós i l’endocrí, amb una comunicació que és bidireccional. Es parla del sistema neuro-
immuno-endocrí, encarregat de mantenir l’homeòstasi corporal i per tant la salut. En l’envelliment s’altera
també la comunicació entre els tres sistemes

Que causa la immuno-senescència?

Les darreres teories la relaciones amb les mateixes causes que fan envellir la resta de cèl·lules de
l’organisme: l’oxidació que es genera per la necessitat d’ús d’oxigen per la funció de l’organisme i la
producció de compostos inflamatoris
Hi ha un desequilibri entre la producció d’oxidant i els nivells d’antioxidants, o estrès oxidatiu; i entre l’estat
inflamatori i antiinflamatori, l'estrès inflamatori
Major estrès oxidatiu i inflamatori  major immuno-senescència o immuno-senescència prematura o
accelerada: obesitat; ansietat i depressió; perduda estrògens; malalties neuro-degeneratives

7
Fisiopatologia i Semiologia Clínica Dra. Marta Moreno
04/10/2023 (TE11) Yolanda Rubia/ Júlia Ledesma
5.2.INTERVENCIONS PER MILLORAR EL SISTEMA IMMUNITARI EN ELS VELLS:

Nutrició: restricció calòrica i substàncies

antioxidants (vitamina C, E, polifenols,
compostos que aporten glutatió i altres)
Exercici físic moderat
Activitat mental i control estrès emocional:
teràpies psicològiques, risoteràpia,
relaxació....
Relacions socials

6. CARACTERÍSTIQUES DE LES MALALTIES EN EL VELL

 Tipologies de vells segons la seva vulnerabilitat/fragilitat/resiliència/capacitat intrínseca.

 En la presentació atípica i síndromes geriàtriques.
 En la freqüència i tipologia: la transició clínica.
 En les conseqüències: pèrdua funcional, dependència, mort.

6.1.TIPOLOGIES DE VELLS. VULNERABILITAT, FRAGILITAT, RESILIÈNCIA, CAPACITAT

INTRÍNSECA

Som una població heterogènia en relació l’envelliment perquè no tots envellim a la mateixa edat ni amb la
mateixa velocitat. Quan dins l’estat de vellesa emmalaltim és important saber en quin estat previ ens
trobàvem, ja que en funció de la vulnerabilitat / fragilitat o resiliència que tingués el malalt prèviament, el
cos respondrà d’una manera o una altra.

8
Fisiopatologia i Semiologia Clínica Dra. Marta Moreno
04/10/2023 (TE11) Yolanda Rubia/ Júlia Ledesma
Un pacient amb una alta fragilitat, qualsevol petita alteració de l’organisme
ens podrà fer entrar en un estat greu de salut. En canvi, un pacient amb
baixa fragilitat li serà més fàcil recuperar-se de la possible malaltia i
difícilment entrarà en un estat greu de salut.

6.2.EN LA PRESENTACIÓ ATÍPICA I LES SÍNDROMES GERIÀTRIQUES

- Qualsevol canvi en l’estat previ.

- Signes i símptomes van associats a fragilitat.
- Presentació típica/atípica.

En situació de fragilitat/vulnerabilitat, hi ha una interrelació més propera entre òrgans amb reserva
funcional alterada, podent-se donar la circumstància que el símptoma que manifesta prové de l’òrgan més
vulnerable i no del quan on s’origina l’estressor o malaltia (pneumònia per exemple), símptoma de
presentació quadre de confusió (delírium)
en pacient amb deterior cognitiu. En
pacients fràgils, un dels símptomes
considerats de presentació atípica com
dificultat de mobilitat aguda o delírium,
pot ser l'únic símptoma d’una nova
malaltia.

Els símptomes atípics tenen causa

multifactorial amb un precipitant recent,
son les anomenades síndromes
geriàtriques agudes. En cas de
presentació atípica més crònica, dona lloc
a les síndromes geriàtriques cròniques,
com malnutrició o deterior cognitiu.

Preguntar al pacient o la família antecedents,

medicació que pren, com ha estat l’episodi que ha
presentat, hem de saber com és la persona perquè no
tots envellim igual, de la mateixa manera i saber si és
un pacient molt fràgil o si és un pacient robust, tenir
la foto de com es la persona a banda de l’episodi pel
que recorre a la visita… A una persona robusta no la
xafa qualsevol cosa, en pocs dies es recuperen d'allò
que li hi passa tenen una capacitat de recuperació
física alta, en canvi a una persona fràgil qualsevol
cosa la xafa i li costa molt més recuperar-se
físicament d'una malaltia o estrès extern.

9
Fisiopatologia i Semiologia Clínica Dra. Marta Moreno
04/10/2023 (TE11) Yolanda Rubia/ Júlia Ledesma
6.3.TRANSICIÓ CLÍNICA

Pacient Vell, generalment

> 75 anys
Transició demogràfica
Transició clínica Elevada comorbiditat crònica

Transició epidemiològica Deterior funcional o elevat

risc de patir-ne

Consum d’elevats recursos de

salut

1. Objectiu en l’atenció sanitària als vells: mantenir la funcionalitat i secundàriament la independència 

moure el focus de l’esperança de vida a viure en millors condicions i el màxim de temps independent
Funcionalment.

2. El gran desafiament és passar d’una atenció basada en detectar el que el pacient no pot fer i la correcció
de la dependència (ajuts tècnics etc.) a detectar i maneig de persones en RISC d’esdevenir dependents
mitjançant la PREVENCIÓ DEL DECLIVI FUNCIONAL

6.4.EN LES CONSEQÜÈNCIES: PERDUDA FUNCIONAL, DEPENDÈNCIA, MORT

 Bon maneig en una persona gran en forma, és quan després d'un factor estressant menor
experimenta un deteriorament menor en la seva funció i després torna a la homeòstasi

 Fragilitat en una persona gran fràgil, és quan després d'un factor estressant similar, experimenta
un deteriorament més significatiu i no torna a la homeòstasi inicial. En cas de fragilitat més greu
pot provocar dependència funcional o la
mort.

10
Fisiopatologia i Semiologia Clínica Dra. Marta Moreno
04/10/2023 (TE11) Yolanda Rubia/ Júlia Ledesma
7. FRAGILITAT I COMORBIDITAT FUNCIÓ, PREVENCIÓ DE LA DISCAPACITAT I QUALITAT DE
VIDA

Definicions
 Campblell i Buchner (1997): síndrome biològica de disminució de la reserva funcional i de la
resistència a estressors, deguda al declivi acumulat de múltiples sistemes fisiològics, que originen la
pèrdua de la capacitat homeostàtica i vulnerabilitat a esdeveniments adversos
 J. E Morley (2013): síndrome mèdica amb múltiples causes caracteritzat per pèrdua de força,
resistència i disminució de la funció fisiològica, que augmenta la vulnerabilitat individual a
desenvolupar dependència i morir
 Acció conjunta Unió Europea (ADVANTAGE): estat caracteritzat pel declivi progressiu dels sistemes
fisiològics relacionat amb l’envelliment, que resulta en reducció de la capacitat intrínseca i que
condiciona extrema vulnerabilitat a estressors, augmentant el risc de presentar diversos
esdeveniments adversos de salut
 La fragilitat es considera el principal predictor de dependència i mort en la gent gran

7.1 LA FRAGILITAT

Actualment coexisteixen dues maneres d'entendre i

definir la fragilitat

 Fenotip de fragilitat (L.P. Fried 2001)

 Cúmul de dèficits (Mitnitsky i Rockwood
2001)

Fenotip de fragilitat de Fried

L’estat en el procés de dependència es manifesta
clínicament per la incapacitat de realitzar
determinades tasques i generalment precedeix a la
dependència, amb punts de tall clars:
 Robust o no fràgil: cap criteri
 Pre-fràgil: 1 o 2 criteris
 Fràgil: 3 o més criteris

11
Fisiopatologia i Semiologia Clínica Dra. Marta Moreno
04/10/2023 (TE11) Yolanda Rubia/ Júlia Ledesma
Model de suma de dèficits de Rockwood
Fragilitat entesa com un procés des de la
robustesa a la dependència. La fragilitat
representa el deterior progressiu de la
capacitat funcional, reflexa l’edat biològica,
es manifesta clínicament per la suma de
dèficits i es mesura amb un índex, sense un
punt de tall clar.

Així una persona és més o menys fràgil; les

malalties formen part de la fragilitat; la
dependència és la manifestació de la
fragilitat extrema

Escala per valorar la fragilitat segons l'estat físic

Situacions vitals diferents amb necessitats

diferent

7.2 LA COMORBILITAT

Multi-morbilitat: presència de ≥ 2 malalties cròniques de manera

simultània.

No és sinònim de comorbiditat o de discapacitat, tot i que poden anar

associades.

12
Fisiopatologia i Semiologia Clínica Dra. Marta Moreno
04/10/2023 (TE11) Yolanda Rubia/ Júlia Ledesma
8. VALORACIÓ GERIÀTRICA INTEGRAL

És la pedra angular de la Geriatria. Engloba el procés diagnòstic multidimensional basat en una metodologia
pionera dels anys 1930 per geriatres britànics, que varen observar elevades tasses d’institucionalització en
pacients grans amb alteració funcional, sense una valoració funcional, social i fisiològica prèvia.

Consisteix en fer una aproximació no només mèdica sinó també de la situació funcional, cognitiva i
psicosocial per poder fer una valoració de les necessitats, prioritats i fer un pla de treball. Precisa d’un
equip interdisciplinari.

Quan es va aplicar aquesta valoració va mostrar millores en supervivència, funcionalitat i disminució de la

necessitat d’institucionalització.

Es realitza una valoració integral juntament amb les valoracions de les funcions, malalties o antecedents
mèdics, factors psicològics com l'estat d'ànim i factors socioeconòmics com l'entorn en el que viu i amb qui
es relaciona...

8.1 ESCALES DE VALORACIÓ

8.1.2 ESCALA DE BARTHEL

Escala que valora les activitats de la vida diària. 100 és el

valor amb autonomia total i 0 és el de dependència total.

13
Fisiopatologia i Semiologia Clínica Dra. Marta Moreno
04/10/2023 (TE11) Yolanda Rubia/ Júlia Ledesma
8.1.3 ESCALA DE LAWTON

Valora les activitats instrumentals de la vida diària. Es puntua cada àrea segons la descripció que millor
correspongui a la persona. Cada àrea puntua màxim 1 punt i mínim 0. La obtenció de 7 punts indica
independència total.

8.1.4 ESCALA DE PFEIFFER

Avalua la situació cognitiva o intel·lectual de la

persona. Presenta diferents preguntes que tenen a
veure en la memòria a llarg i curt termini, l'atenció,
orientació en temps i espai, fets del dia a dia i la
capacitat matemàtica.

 de 0 a 2 errors: sense deteriorament

 de 3 a 4 errors: deteriorament lleu
 de 5 a 7 errors: deteriorament moderat
 de 8 a 10 errors: deteriorament greu

14
Fisiopatologia i Semiologia Clínica Dra. Marta Moreno
04/10/2023 (TE11) Yolanda Rubia/ Júlia Ledesma
9.LES SÍNDROMES GERIÀTRIQUES

Conjunt de quadres clínics amb les següents característiques:

 Pluri-etiològics

 Elevada prevalença en ancians

 Reflecteixen la pèrdua de capacitat de la reserva funcional i fisiològica de l'individu

(fragilitat)

 Elevat impacte en l’autonomia i qualitat de vida d’una persona vella

 Potencialment es poden prevenir

 Sovint infra-diagnosticats

 Abordatge multidimensional i multi-professional

Es treballa conjuntament amb la resta de professionals de la salut per valorar el millor tractament així com
el seguiment de la persona gran, sempre tenint en compta les síndromes. Infermeria, traumatòleg,
fisioterapeuta...són alguns dels membres de salut que valoren el malalt junt amb el metge de referència
que el tracte. La geriatria és una especialitat multidisciplinari.

15
Fisiopatologia i Semiologia Clínica Dra. Marta Moreno
04/10/2023 (TE11) Yolanda Rubia/ Júlia Ledesma

16