Comentari obres d’art –HISTÒRIA DE L’ART. 2n de BATXILLERAT.

ARQUITECTURA

NOM I COGNOMS: Clàudia Alemany Fontfreda

1.- FITXA TÈCNICA

● Nom de l’edifici: Altar a Zeus a Pèrgam

● Autor: Eumenes II Sóter va ser qui va manar a fer-ho, no se sap qui va
ser l’arquitecte.
● Cronología: Se va construir entre el 180-160 a. C.
● Tipología: Monument religios, rendir culte a les divinitats
● Materials: Marbre
● Estil: Barroc hel·lenístic
● Localització: Present: Berlín ( Alemanya), Passat: Ciutat de Pèrgam

2. CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC:

● Època:
• Després de la mort d’Alexandre el Gran i el fracàs del regnat del seu
germanastre Philipos, l’imperi que havia fundat es desmembra en nombrosos
regnes, governats per generals que havien format part de l’exèrcit del gran
monarca hel·lènic. Pèrgam, que havia estat una fortalesa en època
d’Alexandre, va ser un d’aquests nous regnes, governat pel rei Àtal i que va
esdevenir important des del punt de vista polític, militar i cultural. En un turó s’hi
construeixen els edificis més importants en diferents nivells: el palau reial i la
biblioteca a la part superior, petits santuaris dedicats a divinitats diverses, un
gran altar i el gimnàs a nivell intermedi, mentre que a la falda del turó hi ha el
teatre i la stoa. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir
de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les
seves creacions artístiques. Un dels episodis més rellevants dels regnes
hel·lenístics és la batalla d’Actium, entre Marc Antoni i Cleòpatra VII contra
l’emperador Octavià, que en va ser el vencedor. El suïcidi de la reina Cleòpatra
va suposar la fi del darrer regne hel·lenístic i tot el Mediterrani es va convertir
en províncies romanes. Així, doncs, el darrer rei de Pèrgam va regalar en el
seu testament el seu territori als romans, abans que aquests el destruïssin amb
la violència de les conquestes militars.

● Autor: L’Altar de Zeus a la ciutat de Pèrgam (Àsia Menor) va ser un

edifici grandiós manat construir per Eumenes II Sóter. Va ser rei de
Pèrgam i membre de la dinastía atàlida. Era fill d'Atalo I’hi d'una certa
Apolonis, originària de Cízico, a qui Polibio ret homenatge a la seva
Història general. L’autor de l’arquitectura ara com ara no se sap qui és o
qui va ser.

● Estil: Grec Hel·lenístic o Barroc Hel·lenístic.

1
Comentari obres d’art –HISTÒRIA DE L’ART. 2n de BATXILLERAT.

L’arquitectura es va caracteritzar pel seu eclecticisme i una major llibertat

de manera que l'Arquitectura a l'Antiga Grècia, en part degut, entre
altres, a l'ús del primer formigó de ciment natural, i la construcció de
projectes a gran escala i ciutats concebudes des de zero, com Pèrgam o
Alexandria.

3. ANÀLISI FORMAL

● Materials: Marbre

● Descripció formal:
En l’Altar de Zeus a Pèrgam domina la línia recta, que es correspon amb
el sistema constructiu arquitravat.
L’estructura es basa en un enorme pòdium massís, d’uns 7 metres d’alts,
amb una escala monumental.
La columnata jònica en forma d’U, sosté un entaulament pla coronat per
dues escultures a banda i banda dels extrem de la U.

● Elements de Suport i sostinguts: Els elements sustentants són les

columnes d'ordre jònic. Aquestes columnes de més de dos metres
s'erigeixen sobre un plint tenint les seves motllures convexes, fust estriat
amb estries que s'estrenyen cap a la part superior; el capitell jònic amb
equí format per volutes i l'àbac.

● Espai Exterior : • Les parets exteriors del podi estaven decorades amb
un fris continu d’alt relleu de més de 120 metres de llargada, i el pati
interior, amb un fris de temàtica mitològica esculpit de la mateixa
manera. L’estil del fris s’ha qualificat de “barroc hel·lenístic” pel
moviment convuls i el dramatisme que s’hi representa, amb una gran
accentuació de la musculatura i dels plecs de les vestidures.

● Espai Interior : En accedir a l'interior es travessava una altra doble

columnata jònica fins a arribar a un pati tancat on hi havia l'altar dels
sacrificis.
El nivell inferior està format per una escalinata de 20 metres d'amplada
que es tanca a les dues ales amb enormes podis o cossos laterals que
avancen cap als fidels. Aquest nivell inferior està cobert amb un fris
exterior continu, decorat amb la Gigantomàquia. El friso interior,
dedicado al héroe Télefo, el legendario fundador de Pérgamo, quedó
inconcluso en 133 y estaba pensado para alcanzar unos 80 metros de
longitud.

● Entorn i Integració urbanística: Fris parets externes pòdium (120m x

2,5m) decorat amb alt relleus plens d’expressivitat.Tres pòrtics de
2
Comentari obres d’art –HISTÒRIA DE L’ART. 2n de BATXILLERAT.

columnes jòniques que emmarquen la monumental escala. Cossos

laterals que enquadren.
Estava construït a la part superior de l’Acròpoli de Pèrgam sobre una
terrassa a la qual s’accedia a través d’un propileu. La façana principal es
conserva al Pergamonmuseum, on també es por veure una maqueta de
tot el conjunt i l’entorn urbanístic original.

4. INTERPRETACIÓ (anàlisi conceptual)

● Contingut i Significació:

▪ Aquesta obra té una doble funció: es alhora una obra religiosa i

propagandística, que exalta el llinatge dels atàlides, vinculant-lo a déus i
herois.
▪ L’altar es feia servir per al culte i servia de recordatori i d’agraïment a
Zeus.
▪ El rei de la dinastia atàlida, Eumenes II, va fer aixecar aquest
monument a l’any 180 a.C a , Pèrgam, capital del regne, per
commemorar les victòries d’Àtal I, el seu pare. No fou acabat fins al
159a.C. Ja en temps d’Àtal II.
▪ Es vol associar la victòria del poble atàlida (identificat amb el déus)
sobre els bàrbars gàlates (identificats amb els gegants).
▪ El tema del fris no és casual: permetia fer una extrapolació de la
narració de la gigantomàquia a la realitat del regne: el rei de Pèrgam
tenia el seu model en el poderós Zeus, mentre que Atena era la seva
protectora i li concedia la victòria.. El fris volia donar a entendre que,
igual com els déus havien vençut els brutals gegants, els atàlides també
havien triomfat sobre la barbàrie dels invasors.
▪ L’altar també és un símbol de la pretensió dels reis de Pèrgam de
proclamar-se hereus culturals de l’Atenes clàssica.

PROGRAMA ICONOGRÀFIC
▪ ESCENES DEL FRIS EXTERIOR (PART EST): Artemisa, deessa de la
cacera, apareix aixafant el cos mort d’un gegant, mentre el seu gos
mossega mortalment la nuca d’un altre gegant que es defensa, traient-li
un ull a l’animal.
▪ ESCENES DEL FRIS EXTERIOR (PART NORD): Una deessa no
identificada porta un recipient decorat amb serps. El sosté amb la mà
esquerra amb intenció de llançar lo contra un gegant.
▪ FRIS INTERIOR: Té 1,57 m d’alçada i 79 m de llargada. El tema
representat és la història de Tèlef, el fill d’Hèracles i el mític fundador de
Pèrgam.
▪ Segueix una composició a la manera alexandrina, buscant la
perspectiva i utilitzant elements paisatgístics (roques, arbres, animals,
arquitectures...) ▪ El sentit de l’espai i l’il·lusionisme compositiu mostren
una relació molt estreta amb la pintura de l’època.

3
Comentari obres d’art –HISTÒRIA DE L’ART. 2n de BATXILLERAT.

▪ El relat segueix la vida mítica de l’heroi en forma de crònica històrica,

és un relat senzill i purament descriptiu.
▪ COBERTA: Al sostre de la columnata també hi havia acroteris
representant diverses figures: déus, centaures grifs i cavalls

5. MODELS I INFLUÈNCIES:

L’altar de Zeus a Pèrgam va ser el més gran de l’Antiguitat i, en línies generals,

segueix l’esquema formal establert per a aquest tipus de monuments. No
obstant això, s’hi aprecia una particularitat: presenta un codi enorme, que eleva
el fris escultòric, i una escalinata monumental que , en certa manera, va
prendre com a model l’altar de Zeus a Olímpia.

L’aparició per primera vegada de paisatge de fons al fris de Tèlef i el model

narratiu de les escenes fan d’aquests frisos un precedent clar de la Columna
Trajana. També cal assenyalar que pel dinamisme, la teatralitat i l’expressivitat
són un antecedent de les característiques del Barroc.