Capítol 121: Diafebus no deixa seguir a Tirant i li aconsella que no aconseguirà res en un

dia que per aconseguir l’amor de Carmesina necessitarà enginy i esforç. Li diu que no pot
dir el primer dia que està enamorat de Carmesina perquè embrutarà el seu nom i la seva
categoria, i ha de callar, no explicar-ho a ningú i utilitzar el seny. Tirant mana a Diafebus
que li portés un llibre a l’infanta, un dels millors llibres de l’època on explica històries
especials. Quan li van oferir el llibre, es queda sorprès, creu que un llibre tan bonic
només pot ser per a una donzella reial i li dona a Carmesina. Ella li proposa a l’emperador
que anessin a buscar a Tirant i als musics i fessin festa, que està cansada del dol i l’aflicció.
Tirant va anar a la festa i li va demanar a l’emperador si podia ballar amb l’infanta. Van
ballar i Tirant va tornar molt content a la posada. L’endemà va fer un convit per Tirant amb tota
la cort. I després dels balls, el va convidar a una visita a cavall per tot el poble. L’emperador
va fer que Tirant sopés al castell i Tirant li va dir que li semblava molt injust que es tractés
d’infanta a la seva filla quan seria la seva successora. Li va proposar el canvi a princesa i
ell va acceptar. La va convidar al consell, ella normalment no hi anava, però ara volia veure
a Tirant i això també podria ajudar-li per aprendre a governar.

Capítol 146: Diafebus va anar a la cambra de la princesa però la primera en trobar-se va

ser Estefania. Li va dir que li estaria molt agraït si volgués fer-lo digne de ser el seu
servidor més proper dient-li que l’amava per sobre de tot, però que si d’altra banda li nega
ella haurà perdut la gentilesa i la condemnaran a l’exili. Quan va acabar ella li va dir amb
una cara molt afable que dos contraris no poden estar junts i que la pregunta que ell li fa
parla molt malament d’ell mateix innecessàriament. Segueix dient-li que no es desesperi pel
seu poc amor que l’estima més del que demostra i ell en pensa. De cop i volta entra el cambrer
de l’emperador i li diu a Diafebus que l’emperador el demanava i li demana a Estefania que
l’esperi allà. Després de parlar amb l’emperador va tornar a la cambra i la va trobar
plorant i ell va començar a consolar-la però va entrar la princesa i Diafebus no va deixar
que se’n anés. Estefania va dir-li a la princesa que les mans de Diafebus no s’havien avorrit
gaire ja que estava amb la cosa que més amava. Estefania confessa a qui estima, a Hipòlit.
Carmesina parla del que sent per Tirant i Estefania per Diafebus, que se’n va a
escriure una nota. Mentrestant Diafebus vol besar a la princesa però aquesta s’hi nega i ell
s’enfada, després la princesa li demana a Estefania que parli amb ell. Diafebus aconsegueix
besar-li la mà a Carmesina i després la boca a Estefania, que deixa que ell li toqui els pits i
trobi la nota.