Sèrie 1, Pregunta 4A

L’any 1848 el metge I. P.

Semmelweis va fer servir el mètode
científic per resoldre un problema
de salut pública important.
Semmelweis treballava a Viena, on
hi havia dues clíniques de
maternitat. Ell prestava serveis a la
Primera Clínica, en la qual al
voltant del 10 % de les parteres
morien del que s’anomenava
“febres puerperals”. En canvi el
percentatge de morts a la Segona
Clínica per aquesta mateixa causa
era molt menor, aproximadament
del 3%.
1) Semmelweis no entenia quina era la causa d’aquesta diferència tan important en el
percentatge de morts. Va intentar esbrinar si en cada
clínica les dones estaven sotmeses a tractaments diferents, i va comprovar que tenien la
mateixa dieta i rebien les mateixes cures. [1 punt]
a) Enuncieu, en forma de pregunta, el problema que volia resoldre
Semmelweis.
Perquè en la primera clínica moren mes parteres que en la segona clínica?

b) Per què era tant important esbrinar si els tractaments eren idèntics en les
dues clíniques?
Poder esbrinar quines variables poden influenciar en la mortalitat de la clínica

2) Semmelweis va continuar investigant i es va adonar que a la Primera Clínica les

mares eren ateses per estudiants de medicina i a la segona per llevadores. L´única
diferencia de procediment era que els estudiants, abans d’atendre a les parteres, feien
pràctiques a la sala d’autòpsies, mentre que les llevadores només treballaven a la sala de
parts. Semmelweis va pensar que alguna cosa, que va anomenar“matèria cadavèrica”,
era transmesa des dels cadàvers a les mans dels estudiants i contaminava les parteres.
Va obligar als estudiants de medicina a netejar-se les mans amb una solució antisèptica
abans d’entrar a la sala de maternitat i només amb això la mortalitat es va reduir fins a
l’1 %. [1 punt]
a) Enuncieu la hipòtesi de l’experiment de Semmelweis, i expliqueu quina en va ser
la conclusió.

Hipòtesi:
Potser la “materia cadavérica” infecta a les parteres provocant la mort.

Conclusió:
Quan els estudiants es rentaben les mans eliminaben la materia cadavérica
cosa que va reduir la mortalitat fins al 1%.
Exercici B3 (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

L’anomenada hormona juvenil participa en la regulació del desenvolupament dels

insectes. El gràfic adjunt mostra la relació entre la concentració d’hormona juvenil en el
cos de l’insecte i la transició entre els diversos estadis de desenvolupament en la
papallona de la seda, Bombyx mori.

1.- (1 punt)
a) A partir del gràfic indiqueu dues conseqüències associades a les variacions de
concentració d’hormona juvenil. Expliqueu-ho.
La disminució de concentració de l’hormona juvenil provoca la fase de pupa, al
didminuir completament

b) Expliqueu en què consisteix la metamorfosi i descriviu un exemple en organismes

vertebrats.
La metamorfosi és un procés biològic en el que un organisme creix realitzant grans
canvis en el procés, un exemple son les granotes.

2.- (1 punt)
Esquematitzeu el cicle biològic de la papallona de la seda (insecte). A l’esquema hi han
de constar els següents termes:
- gàmetes
- zigot
- fase haploide
- fase diploide
 - meiosi
- fecundació
- (n)
- (2n)
Assenyaleu clarament quan es produeix la metamorfosi en el cicle biològic.

3.- (1 punt)
Es vol dissenyar un experiment per tal d’estudiar la validesa de la hipòtesi següent:
“Potser un augment de la quantitat d’hores de llum diàries fa més curt l’estadi de
crisàlide”.
Per aquest experiment disposem d’un elevat número de crisàlides, de diversos
terraris amb sistemes d’il·luminació regulables (des de 0 a 24 hores de llum per dia,
segons convingui). Altres dispositius permeten controlar altres variables ambientals
com la temperatura, la humitat ambiental, etc.
Dissenyeu un experiment per tal provar la validesa d’aquesta hipòtesi. En el
vostre disseny cal que assenyaleu quines seran les variables dependent i independent,
així com el control de l’experiment.

Posarem una crisalida en cada terrari, posarem en cada terrari la mateixa temperatura i
humitat (Variable de control). A tres terraris els hi posarem 0h de llum, a uns altres tres
6h, a uns altres tres 12h, a uns altres tres 18h i a uns altres tres 24h (Variable
independent) i observarem el temps que triga cada crisalida en finalitzar aquest estat
(Variable dependent).

Exercici 4A (-->pautes)(--> pàgina principal) (-->continguts bàsics)

En un treball de recerca del batxillerat un alumne ha pensat que podria determinar si la

cafeïna té efectes mutàgens sobre la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster). En
concret vol estudiar quina dosi de cafeïna han d’ingerir les mosques per tal que la
descendència presenti alteracions al cos.

Per tal de determinar els efectes mutàgens ha preparat un experiment en el que disposa
de:
- una població nombrosa de mosques,
- aliment que conté cafeïna en diferents dosis (baixa, mitja, alta) i aliment sense
cafeïna,
- recipients de vidre per contenir les mosques i tots els estris necessaris per
afavorir la reproducció de les mosques,
- lupa binocular per observar els caràcters del cos de les mosques,
- bibliografia amb imatges i descripcions dels caràcters corporals de Drosophila
melanogaster

1) (1 punt)
a) Enuncieu en forma de pregunta el problema que es vol resoldre en aquesta recerca.
Potser una gran quantitat de cafeïna pot causar alteracions al cos la descendencia de les
mosques del vinagre?

b) Assenyaleu les variables independent i dependent d’aquest experiment. Expliqueu la

resposta
Les dosis de cafeina es la variable dependent, la variable independent es la presencia de
mutacions al cos de les mosques.

2) (1 punt) Dissenyeu un experiment que permeti determinar quina dosi de cafeïna han
d’ingerir les mosques per tal que la descendència mostri alteracions al cos. Especifiqueu
amb claredat la idea de control de l’experiment.

Sèrie 4, Pregunta 3A

Una investigació publicada a la revista Nature el setembre del 2014 explica que els
ratolins que ingereixen edulcorants artificials (sacarina, aspartam o sucralosa) tenen el
nivell de glucosa en sang més alt que els que ingereixen edulcorants naturals
(sacarosa).La investigació també revela que els edulcorants artificials modifiquen la
composició de la microbiota intestinal i que els canvis en els bacteris d’aquesta
microbiota exerceixen un efecte directe sobre el metabolisme de la glucosa dels ratolins.

1) En un dels experiments d’aquesta investigació es van fer servir dos grups de

ratolins que no havien pres mai sacarina ni cap altre edulcorant. Als ratolins d’un
dels grups se’ls van transferir bacteris intestinals procedents de ratolins alimentats
amb sacarina. Posteriorment, es va mesurar el nivell de glucosa en sang als ratolins
dels dos grups i es van obtenir els resultats següents: [1 punt]

Ratolins amb bacteris Ratolins sense bacteris

transferits transferits
Nivell de glucosa en
Alt Normal
sang

a) Determineu el problema que s’investiga en aquest experiment i formuleu una

possible hipòtesi

Problema que s’investiga Com afecten els bacteris intestinals de ratolins que han
ingerit edulcorants artificials en els nivells de glucosa de
(0,2 punts) las sang dels ratolins.

Hipòtesi Potser els edulcorants artificials afecten en el nivell de

glucosa en la sang dels ratolins
(0,2 punts)

b) Digueu les variables independent i dependent i el grup de control de l’experiment

Variable independent Tipus d’edulcorant

(0,2 punts)
Variable dependent El nivell de glucosa en sang

(0,2 punts)
Grup control Ratolins que no han ingerit edulcorants

(0,2 punts)

2) L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida fa deu

anys que duu a terme un estudi sobre els purins a la comarca del Segrià. Una part
d’aquest estudi investiga la dosi de purí més adient en la producció de panís o blat de
moro (Zea mays). Les característiques del sòl on es conrea el panís, la composició dels
purins, el tipus de maquinària amb què s’apliquen els purins i la varietat de panís
utilitzada són alguns dels factors que es controlen en cada experiment. Digueu quin
problema s’investiga i quina és la variable independent i quina la dependent. [1 punt]

Problema que s’investiga

Variable independent

Dosis de purins
Variable dependent

Quantitat de producció

3) La composició dels purins varia en funció del tipus d’explotació ramadera, de l’edat i
la dieta del bestiar i, fins i tot, de l’època de l’any. L’anàlisi química de 308 mostres de
purins procedents de porcs ha donat el resultat següent: [1 punt]

Contingut de nutrients de purí porcí

Espècie química Mitjana Mínim Màxim
Nitrogen total (kg.m-3) 4,17 0,6 9,8
Nitrogen amoniacal NH4+ 2,92 0,4 7,2
(kg.m-3)
P2O5 (kg.m-3) 2,45 0,08 13,57
K2O (kg.m-3) 3,08 0,25 9,81
Un camp on es cultiva panís i que forma part de l’experiment necessita 15 kg de
nitrogen total per hectàrea. Calculeu la dosi de purí (m3 · ha–1) que cal aplicar en aquest
camp si el purí utilitzat procedeix d’una mostra amb el valor mínim de nitrogen total.
Expliqueu raonadament la importància de fer l’anàlisi química del purí abans
d’aplicar-lo al camp de conreu en aquest experiment.
Càlcul de la dosi de purí:

Importància de l’anàlisi del purí abans d’aplicar-lo al camp:

Sèrie 3, Pregunta 3B

Tot i que al voltant del 95 % de la població compleix

amb el calendari de vacunacions sistemàtiques, hi ha
col·lectius que es neguen a vacunar als seus fills, fet
que dificulta l’eradicació total d’algunes malalties
infeccioses com el xarampió.

1- Un dels motius que va fer augmentar la desconfiança envers les vacunes va ser la
publicació, l’any 1998, d’un controvertit article en el qual es relacionava l’administració
de la vacuna anomenada triple vírica, que protegeix del xarampió, les galteres i la
rubèola, amb l’aparició de símptomes d’autisme en el grup de nens que van ser objectes
de l’estudi. [1 punt]

a) Digueu quines serien les variables independent i dependent d’aquesta investigació.

Variable independent

Administració de la vacuna

Variable dependent

Aparició d’aspectes autistes

b) Posteriorment, altres científics van revisar la investigació i van demostrar que era
incorrecta en molts aspectes. Un dels motius més importants pels quals es van invalidar
les conclusions va ser perquè no es comparava la incidència dels casos d’autisme entre
nens vacunats i nens no vacunats. Argumenteu, des del punt de vista del disseny
experimental, perquè aquesta errada és tan greu.

.No van fer grups controls (nens no vacunats)

1 Explica quines reaccions són espontànies, les exergòniques o les endergòniques.

Les reaccions exotermiques son instantànies perquè no requereixen energia

2 Quina és la relació entre l’energia d’activació i la velocitat d’una reacció química?

Quan major sigui l’energia d'activació mes trigarà en realizarse

3 INTERPRETO LA IMATGE. Indica a la gràfica quina línia representa l’energia

d’activació de la reacció amb catalitzador i quina sense. Justifica la teva resposta i
explica si la reacció és exergònica o endergònica

La línia vermella representa l’energia

d'activació amb enzims ja que es menor que l’altre. Es una reaccio exotermica ja que
l’energia inicial es major que la final.

4 Per què perd activitat un enzim quan es desnaturalitza?

5 Quines diferències hi ha entre un enzim i un catalitzador no biològic?

Un enzim a diferència d’un catalitzador no biològic sempre actuen a la temperatura

estándar, son molt específics i efectius i normalment tenen una mida més gran que les
molècules sobre les que actuen.

41 Observa el gràfic de variació d’energia en una determinada reacció metabòlica.

a) Identifica les variables de l’eix d’abscisses (X) i del d’ordenades (Y).

X= Temps Y=Nivell energètic

b) Què són els compostos A i C? I la variable B?

A=Energia inicial C=Energia final B=Energia d’activació de la reacció

Sele

A)
Aminoacid 10

Acid gras 4

Polinucleotid 3

Fosflipid 9

Ribosa 1

Glucosa 8

Colesterol 5

Glicerol 6

Adenina 2

ATP 7

B)

A.Aminoàcid 1.Glúcid

B.Mido 2.Pentosa

C.Ribosa 3.Aldosa

D.Adenina 4.Cetosa

E.ATP 5.Base Nitrogenada

6.Nucleòtid

7.Monosacarid

8.Polisacàrid

9.Triosa

10.Àcid Gras

11.Nucleòsid

12.Lipid
 13.Pirimidina

14.Compost Nitrogenat

Al·loesteric → te lligam i centre actiu. Controlen mes les reaccions.

53

El Catabolisme és una reacció de degradació, que proporciona energia, es un proces de

47

Si la velocitat no varia respecte del substrat vol dir que està saturat i per tant a velocitat
màxima

48

Amb l'elevació de la temperatura ha causat una desnaturalització dels enzims provocant

la parada de la reacció fins que tornessin a baixar les temperatures