CODI NOM ASSIGNATURA

Semestre mes any – mes any Unitat 1

Prova d’avaluació contínua - PAC 1

Dana Bonet Valls

ACTIVITAT 1 (3 punts):
Identifica els elements d’estructura i els elements d’agència del conflicte territorial entre Rússia i
Ucraïna. Explica, en primer lloc, què entens per l’estructura i què entens per l’agència, i descriu i
justifica quins elements del conflicte pertanyen a un grup o altre. Explica quin impacte tenen en les
relacions de poder entre les parts implicades. (entre 500 i 700 paraules)
Quan parlem d’estructura, fem referència al context en què es desenvolupa un fenomen; basat en les
relacions de poder entre els actors, aquestes es determinen atenent tant a factors materials com
intangibles. Pel que fa a l’agència, ens referim als actors, tant individuals com col·lectius, que
participen prenent decisions en els contextos, amb independència de les estructures existents. En el
conflicte russo-ucraïnès, trobem elements d’ambdós àmbits, tant l’estructural com d’agència.

Dins els elements d’estructura, podem diferenciar entre elements tangibles i no tangibles. En els
elements tangibles, s’hi desenvolupen un seguit de capacitats materials. Iniciant-nos en la geografia,
el primer element a destacar és el terreny que Rússia o bé ha annexionat – com són el cas de Donetsk,
Lugansk, Jersón i Zaporiyia – o bé pretén territorialitzar, i que Ucraïna defensa. Continuant amb la
demografia, els elements estructurals esdevindrien les pèrdues humanes, per part dels dos països, i els
canvis en les piràmides poblacions i les taxes de natalitat. En relació amb el poder militar,
identifiquem els exercits d’ambdós estats, constituïts pels seus civils, les aliances formades arran del
conflicte – Corea del Nord, Síria, Bielorússia o Eritrea en el cas de Rússia i els Estats Units, Gran
Bretanya o diversos països de la UE, en el cas d’Ucraïna; o les possessions armamentístiques,
basades en artilleria i blindats, així com agents volàtils. També es destaca els factors econòmics i
tecnològics, d’on destaquem característiques dels estats: Rússia com país desenvolupat, amb àmplia
capacitat exportadora, una economia industrialitzada i tecnologies nuclears i energètiques rellevants;
i Ucraïna com a estat amb un desenvolupament econòmic i tecnològic menys agut que el seu rival, tot
i que amb una gran capacitat exportadora de cereals bàsics. Finalment, pel que fa als recursos
naturals, ambdós països compten amb una producció àmplia de béns bàsics, com el petroli o els
cereals, i una exportació d’aquests.
 ASSIGNATURA
PAC X

Referenciant els elements intangibles, trobem les normes, els principis generals i l’agenda de cada
país. Pel que fa als principis, aquests brillen per la seva mancança, atès que, dins un conflicte com el
russo-ucraïnès, principis com la igualtat sobirana, la bona fe o l’arrengament pacífic de conflictes són
inexistents. En relació amb les normes, sí que podem identificar-ne, atès que, consegüentment al
conflicte, s’han imposat un seguit de mesures restrictives, sancions econòmiques o eines
diplomàtiques per part d’actors com la UE, per tal de condemnar les accions russes envers el seu veí.
Finalment, en el cas de les regles del joc dels països, hi destaquem la capacitat del gegant rus
d’imposar la seva agenda per afavorir els seus interessos territorials i polítics, en, per exemple,
limitar la seva importació de petroli arreu del món.

Per l’altre costat, en els elements d’agència, hi destaquem tres elits: la política, l’econòmica i la
cultural.

Dins les elits polítiques podem identificar els estats nació participants – Rússia i Ucraïna com
protagonistes del conflicte i altres Estats com a aliats - , les institucions internacionals – com la UE o
l’OTAN, i ONG que encaren la seva tasca en l’alleujament del patiment, l’enviament de
subministraments bàsics o l’acollida de refugiats. Quant a les elits econòmiques, podem destacar el
paper d’entitats com l’FMI o el BC en el suport econòmic i financer a Ucraïna. Finalment, dins les
elits culturals, l’agent protagonista són els mitjans de comunicació, tant en l’àmbit periodístic com en
les xarxes socials, que han suposat i continuen suposant un flux d’informació d’una dimensió i
rapidesa extraordinaris.

Pel que fa a les relacions de poder, aquestes es donen dins les estructures, atès que, segons les
(estructures) que de què disposin els països, podran tan exercir una influència més gran en d’altres,
com podran sobreposar-s’hi. Així doncs, les relacions de poder són determinades per elements
tangibles i intangibles. En el cas de la guerra russo-ucraïnesa, les relacions de poder tenen una
rellevància notable, atès que són les que determinen la dinàmica del conflicte. És arran de les
relacions de poder que s’explica les capacitats d’inflexió que tenen els països entre ells. Un exemple
en seria l’amenaça russa d’atacar instal·lacions militars occidentals situades a Ucraïna, el setembre
del 2023. Segons Putin, la presència de qualsevol instal·lació militar suposa un blanc per l’armada
soviètica, però si es tracta d’ajuts occidentals, encara esdevé més atractiu el seu desmembrament, atès
que la seva presència no afavoreix els interessos russos. Aquest fet reconeix la capacitat d’influència
que Rússia pot tenir en les dinàmiques d’ajut de tercers estats cap a Ucraïna, i posa en evidència les

2
Semestre any – mes any
 ASSIGNATURA
PAC X

eines emprades, que són tant tangibles – armament militar – com intangibles – les regles del joc
imposades pel gegant rus-.

ACTIVITAT 2 (3 punts):
Fent servir el model de cicles llargs de lideratge de Modelski, analitza els lideratges globals dels
Estats Units d’Amèrica i la Federació Russa del cicle actual. Modelski dividia cada cicle en quatre
fases diferenciables. En quina fase ens trobem actualment? Quines creus que seran les conseqüències
al finalitzar la fase actual? Hi haurà un canvi en l’ordre internacional tal i com el coneixem avui?
Podria haver-hi un nou lideratge mundial? Argumenta la teva resposta. (entre 600 i 800 paraules)
George Modelski proposà en la seva teoria de “cicles llargs de lideratge”: els lideratges globals, tenen
un cicle de vida, en el qual apareixen, ascendeixen al poder i esdevenen líders mundials; però, més
tard, apareixen rivalitats que els amenacen i, eventualment, perden el seu poder a favor d’un nou
lideratge hegemònic (i així successivament).

La rivalitat entre els Estats Units i Rússia ha esdevingut, en les darreres dècades, l’antagonisme
hegemònic protagonista del context històric en què vivim.

Si haguéssim d’assenyalar la fase del cicle en què ens trobem actualment, podríem situar-la entre la
desconcentració i la guerra global. Principalment, és així perquè l’etapa de desconcentració ja fou
iniciada fa poc més de dues dècades, mentre que encara no ens troben immersos en un període de
guerra total. Si ens hi endinsem, podem atendre els factors que expliquen el moment actual. Abans,
però, cal atendre a les definicions de les dues fases:

La fase de la guerra global és la que inicia el cicle; es situa en un període de conflicte entre la
potència en ascens i la potència vigent, que acostuma a prendre forma de guerra. La fase de
desconcentració, per contra, n’és la darrera; situant-se just abans de l’esclat d’una guerra, és on
sorgeixen un seguit de desafiaments, atès que la desviació d’atenció cap a potències amb més poder
material i ideacional, suscita una reacció d’adversitat en la potència líder, que acaba debilitant-se.

Sembla evident, doncs, que ens trobem entre la debilitació dels Estats Units i la seva resposta
amenaçant, i l’esclat d’un conflicte a escala global, precedit per altres conflictes, com el russo-
ucraïnès, la mancança de recursos o les alarmes terroristes. Podem atribuir la situació a tres fets: la
creixent vulnerabilitat estatunidenca, la creixent influència i presència del gegant rus, i els
consegüents contextos presenciats pels països de l’entremig.

3
Semestre any – mes any
 ASSIGNATURA
PAC X

El desnuament dels Estats Units com a potència inqüestionable es deu a fets econòmics, militars i
socials. Econòmicament, Estats Units ha fet un gir des de la victoriosa finalització de la Segona
Guerra Mundial, que el situà com a líder mundial; l’actualitat ha estat precedida per “dècades de
polítiques econòmiques neoliberals imprudents, despeses enormes de diners públics en exèrcit i (...)
la soscavació del paper del dòlar com a moneda de reserva mundial, [tots] pilars fonamentals del seu
poder global1. Militarment, el declivi el protagonitza un sobredimensionament de la capacitat militar
del país, a causa de la incapacitat de projectar un poder militar que trontolla, l’excedència de bases
militars arreu del món, amb una despesa que cada vegada és més difícil fer front, i la confrontació
simultània de la rivalitat estratègica del contrincant rus i el seu màxim aliat, la Xina. Finalment, la
vessant social està marcada per una creixent polarització, que progressivament està condemnant a la
societat estatunidenca a la divergència d’idees, la dificultat de convivència i la manca de seguretat.

Rússia, per l’altre costat, es troba en una situació antagònica. El país destaca per la seva creixent
“superioritat econòmica, científica, tecnològica i militar” 2 que, precisament, està demostrant al món
en la continuïtat del conflicte Ucraïnès, d’on ressalta una àmplia xarxa militar, un nombre notable de
recursos materials i una alta capacitat d’influència global.

Pel que als contextos d’altres països es refereix, cal ressaltar la creixent inestabilitat que d’ells
emana. En l’àmbit econòmic, la inestabilitat de preus ocasionada per la mancança de recursos bàsics
es tradueix en l’augment de precarietat en el sector social; la incertesa que encapçala la narrativa del
futur pròxim alimenta la volubilitat de la població; i, més enllà, la progressiva i mancança de
seguretat qüestiona els actuals Estats líders.

Un cop situats, cal que ens preguntem, serà efectiu, doncs, un canvi en l’ordre i lideratge mundials?

Més que efectiu, és altament probable que hi hagi un canvi en l’ordre mundial. Com expressa el
filantrop Ray Dalio en la seva entrevista amb la plataforma The Objective, “La història ens ensenya
que quan les transicions de lideratge o un lideratge dèbil conclouen amb una fase d’elevat conflicte
intern, el risc que l’enemic faci un moviment ofensiu s’incrementa significativament”. Concordant
amb la idea de canvis de cicles periòdics cada cent vint – cent cinquanta anys, Dario afirma que
revertir les dinàmiques de canvi és ben difícil. Però l’autor, com pretenc concloure aquesta pregunta,
no pot preveure amb exactitud la forma o la magnitud del fenomen. És evident que estem a les portes
d’un canvi global, atès que els contextos actuals es troben massa avençats per a retrocedir als passats;

1
Fabrizio Russo, El declive económico de Estados Unidos y la inestabilidad mundial, 2022.
2
Gobierno Boliviano de Venezuela, El inevitable declive estratégico de Estados Unidos, 2022.
4
Semestre any – mes any
 ASSIGNATURA
PAC X

el que cal preguntar-nos és quina forma prendrà el nou canvi, quines conseqüències tindrà i, sobretot,
dins les creixents rivalitats, qui n’esdevindrà el proper líder global?

ACTIVITAT 3 (4 punts):
Aplicant el concepte cartogràfic d’escala a la geopolítica, podem veure que depenent de la lent en què
ens centrem, el nivell d’anàlisi d’un mateix tema pot variar. Als materials del Mòdul 2 s’expliquen
sis nivells d’escales. Per aquest exercici, analitza el conflicte de l’Àrtic a través de l’escala global,
regional i estatal. En el cas de l’escala estatal, fes-ho des del punt de vista de la Federació Russa i el
Canadà. Hi ha alguna diferència entre l’anàlisi a una escala o una altra? A escala global, la resolució
d’aquest conflicte pot canviar les relacions de poder de Rússia, per exemple, segons les dimensions
relacional o estructural? A nivell regional o estatal, poden afectar també a les economies dels països
involucrats en el conflicte? Argumenta la teva resposta. (entre 800 i 1.000 paraules)
Després de la Guerra Freda, l’Àrtic esdevingué un escenari de cooperació; l’actual constant de canvi
que el caracteritza, ha portat l’Àrtic a tornar a ser un territori de disputa internacional, nucli de
conflictes, de rivalitats i de competència.

D’analitzar el conflicte present en l’Àrtic, caldria fer-ho des de perspectives diferents, atès que les parts
que el componen són diverses i nombroses. Segons la perspectiva des que es mira el conflicte, els
interessos dels països varien, tornant-se més delimitats i personals en reduir-se l’escala, o havent-hi
interessos comuns i necessitat cooperativa quan es tracta de problemes globals.

Iniciant des de l’escala més gran, la global, situem les causes del conflicte en tres àrees diferents: els
recursos naturals, el canvi climàtic i el territori.
Primerament, cal especificar que l’Àrtic és una zona política i geogràficament diversa; d’una zona
rodejada pels continent americà i eurasiàtic que, tot i que delimiten el territori, no n’aconsegueixen
establir una definició concisa i comú sobre l’àrea geogràfica que ocupa. Es troba composta per vuit
estats, tots ells amb interessos en la regió: Noruega, Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Islàndia, Rússia,
Estats Units i el Canadà.
La imprecisió és la que dona tret de sortida a les reclamacions territorials dels països Àrtics, que
fomenten les seves demandes segons les seves àrees d’interès i influència: “el Canadà incideix sobre el
dret de les poblacions autòctones, Estats Units ho fa sobre el medi ambient, Dinamarca respecte al
clima, Noruega sobre els recursos pesquers”3.

3
Instituto Español de Estudios Estratégicos, El Ártico como espacio de conflicto geopolítico (reedició), 2022.
5
Semestre any – mes any
 ASSIGNATURA
PAC X

Una altra motivació global són els recursos naturals del territori. En aquest espai imprecís i altament
demandat, s’ubica al voltant d’un 25% de diversos recursos naturals a escala mundial; “uns 90.000
milions de barrils de petroli i 44.000 milions de barrils de gas natural” 4, així com amplis recursos
minerals i pedres precioses, com or, níquel, plata o dimanats. És evident, doncs, que la riquesa de
recursos del territori fa de l’Àrtic una zona de gran atractiu.
Finalment, a escala global un factor determinant és el canvi climàtic. La rellevància d’aquest darrer
tòpic se situa, especialment, en les repercussions negatives que pot tenir envers l’escalfament global, els
recursos i les poblacions i fauna autòctones.

A escala regional, el fet central que uneix els interessos dels diferents països integrants del Consell
Àrtic són les rutes marítimes. El desgel ocasionat pel canvi climàtic està possibilitant la navegació en
noves rutes marítimes; especialment, la de l’Oceà Àrtic, abans impossibilitada. Paral·lelament, les rutes
existents també suposen un conflicte, atès que la més emprada, la Ruta del Nord-oest, que permet
connectar els oceans Pacífic i Atlàntic sense travessar el cap de Bona Esperança o els canals de Suez i
Panamà, es troba majoritàriament controlada pel gegant rus.

La darrera de les escales és l’estatal, en els casos de la Federació Russa i el Canadà. En el cas de
Rússia, el seu conflicte resideix, en essència, en la seva capacitat per a mantenir el seu lideratge,
sobretot militar, en la zona. Tres factors li garanteixen un privilegi estratègic: les infraestructures
portuàries – torbades al llarg de la totalitat de la Ruta del nord-oest -, el desenvolupament tecnològic –
amb la restauració de bases i material científiques, per tal d’avençar en les seves investigacions - i
l’extensió geogràfica – delimitant la seva plataforma continental més enllà de les 200 milles establertes
per llei -. Tanmateix, l’agència nuclear russa Rosatam té el control burocràtic sobre la ruta prèviament
mencionada, i la capacitat de regular i limitar el tràfic de vaixells estrangers. A més, el desgel suposa
una amenaça per a la sobirania del país puix suposa l’eliminació de barreres naturals, i la consegüent
protecció que aquestes suposen davant els possibles conflictes. Segons aquests factors, Rússia pretén
establir un lideratge polític, per tal d’imposar les seves regles del joc, que guiaran i regularan la regió
atenent els seus interessos.

Entenent els factors del conflicte àrtic que afecten a escala global, podríem afirmar que, d’haver-hi una
resolució, Rússia veure afectada les seves relacions de poder, ambdós en l’àmbit estructural i relacional.
És així atès que Rússia presenta un domini relatiu del territori àrtic, a causa de, com explicat
4
Insieg, El Ártico: guerra geopolítica por recursos de petróleo y gas, 2020.
6
Semestre any – mes any
 ASSIGNATURA
PAC X

prèviament, el poder que té sobre gran part dels recursos naturals existents, la seva presència militar a la
zona, i la capacitat d’influència que té envers els Estats àrtics veïns. Si la resolució del conflicte
afavorís el gegant rus, les seves relacions de poder es veurien incrementades, però si la resolució
contribuís a la millora d’altres Estats, veuria el seu lideratge minvat.

En el cas del Canadà, tot i que no tan extens, la seva preocupació principal és la protecció de les
espècies, el medi ambient i els inhabitats de la regió àrtica. Amb un nombre significant de persones
vivint en la regió, l’estat canadenc pretén garantir la seva seguretat, el desenvolupament de la zona,
incloent-hi els sectors de l’ocupació, la innovació i la investigació, així com la seguretat del seu entorn,
davant l’amenaça dels problemes climàtics i els controls aliens del territori, mitjançant la cooperació
amb organitzacions indígenes i altres membres del Consell de l’Àrtic. És innegable, per un altre costat,
que l’Estat també té interessos en relació amb els recursos de la zona, atès que poden suposar una suma
rellevant que afecti positivament el seu sistema econòmic i polític5. Finalment, l’Estat també presentà el
2013 una reclamació d’expansió de la seva plataforma continental, davant la Convenció de les Nacions
Unides sobre el Dret del Mar, fet amb què expressaren la seva voluntat de presència i permanència en
el territori.

Ateses les demandes dels països, és evident que els conflictes a què s’enfronten i el seu futur
desenvolupament podrien tenir un efecte en les economies d’aquests, atès que, un apart rellevant d’elles
es basa en els recursos extrets de la zona Àrtica i els negocis que en ella es duen a terme (tant en les
rutes marítimes com les esferes militars); per tant, si s’ocasionessin canvis en la distribució del territori,
la seva gestió o la pertinença, hi hauria una consegüent influència política.

5
Carlos Arturo Carrillo, El Àrtico: un conflito geopolítico con repercusiones directas en el comercio y en el medio
ambiente, 2021.
7
Semestre any – mes any
 ASSIGNATURA
PAC X

Bibliografia:

Europa Press. (2023). Rusia amenaza con atacar instalaciones militares desplegadas en
Ucrania por terceros países. https://www.europapress.es/internacional/noticia-
rusia-amenaza-atacar-instalaciones-militares-desplegadas-ucrania-terceros-paises-
20230901132954.html

Núñez, G. (2022, mayo 26). El Nuevo Orden Mundial de Dalio: las señales del cambio de
hegemonía de EEUU a China. The Objective.
https://theobjective.com/cultura/2022-05-26/ray-dalio-nuevo-orden-mundial/

El declive económico de Estados Unidos y la inestabilidad mundial. (2022, septiembre 27).

El Viejo Topo. https://www.elviejotopo.com/topoexpress/declive-economico-de-
eeuu/

Dabat Latrubesse, A. U., & Leal Villegas, P. H. (2019). Ascenso y declive de Estados Unidos
en la hegemonía mundial. Problemas del desarrollo, 50(199), 87–114.
https://doi.org/10.22201/iiec.20078951e.2019.199.67934

El inevitable declive estratégico de Estados Unidos. (2019, marzo 23). MPPRE.

https://mppre.gob.ve/opinion/el-inevitable-declive-estrategico-de-estados-unidos/

El declive estadounidense. (2022, enero 31). Observatorio de Política China [OPCh].

https://politica-china.org/areas/politica-exterior/el-declive-estadounidense

Crisis EEUU-Rusia. (s/f). El Confidencial. Recuperado el 9 de noviembre de 2023, de

https://www.elconfidencial.com/tags/temas/crisis-eeuu-rusia-19237/

Es, O. (2022, febrero 25). ¿Qué países son aliados de Rusia y cuáles apoyan a Ucrania en
la guerra? OndaCero. https://www.ondacero.es/noticias/mundo/que-paises-son-
aliados-rusia-cuales-apoyan-ucrania-
guerra_2022022562192c23f5e39e0001e3805e.html

Euronews. (2023, febrero 14). Las capacidades armamentísticas rusas y ucranianas,

analizadas por expertos. Euronews. https://es.euronews.com/2023/02/14/las-
capacidades-armamentisticas-rusas-y-ucranianas-analizadas-por-expertos

BBC News Mundo. (2022, septiembre 30). Cuáles son las 4 regiones ucranianas anexadas
por Rusia y qué significa para la guerra. BBC.
https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-63094365

IEEE - El Ártico como espacio de conflicto geopolítico (reedición).- Federico Aznar

Fernández-Montesinos. (s/f). Ieee.es. Recuperado el 9 de noviembre de 2023, de
https://www.ieee.es/publicaciones-new/documentos-de-analisis/2022/
DIEEEA24_2022_FEDAZN_Artico.html

8
Semestre any – mes any
 ASSIGNATURA
PAC X

Iniseg, P. (2020, mayo 19). El Ártico: guerra geopolítica por recursos de petróleo y gas.
Información Seguridad. https://www.iniseg.es/blog/seguridad/el-artico-guerra-
geopolitica-por-recursos-de-petroleo-y-gas/

Carbayo, L. (2023, abril 12). El Ártico, un escenario geopolítico emergente. LISA News.
https://www.lisanews.org/geopolitica/el-artico-un-escenario-geopolitico-
emergente/

Arias, C., & Arturo, C. (2021). El Ártico: un conflicto geopolítico con repercusiones directas
en el comercio y en el medio ambiente. Universidad de Valladolid.

Auví, A. C., González, R. L., Miguel, J. A., & S?, J. A. (2022, febrero 22). El Ártico: ¿de la
cooperación al conflicto? Atalayar. https://www.atalayar.com/opinion/assumpcio-
castellvi-auvi-rocio-lopez-gonzalez-julio-ayuso-miguel-jose-antonio-s/artico-
cooperacion-conflicto/20220222162911136199.html

Velandia, M. P. (2023, octubre 27). EL TABLERO GEOPOLÍTICO DEL ÁRTICO. Geopol 21.
https://geopol21.com/el-tablero-geopolitico-del-artico/

9
Semestre any – mes any