Avaluació Llengua 5prim CM Voramar

Llengua 5
BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
PRIMÀRIA
AVA LUAC I Ó 3 6 0 º
Aquest material és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada

i creada en el departament d’Edicions de Santillana / Voramar,
dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració han participat:
TEXT
Lluïsa March Soler
Roger Sarrià Batlle
Sònia Sellés Soler
Laura Chamorro Peñas
IL·LUSTRACIÓ
Isabel de Olano
EDICIÓ EXECUTIVA
Lluïsa March Soler
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ
EDITORIAL DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Índex
Introducció. Què anomenem avaluació 360°. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Eines per a l’avaluació inicial o de diagnòstic

Prova d’avaluació inicial i solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Rutines de pensament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Eines per a l’avaluació contínua o formativa

• Proves d’avaluació de les unitats didàctiques
Proves d’avaluació, taula i solucionari. Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Proves d’avaluació, taula i solucionari. Unitat 10. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
• Altres eines d’avaluació

Escala de valoració del programa Passa a l’acció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
Rúbrica de comunicació oral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132
Llista de control del treball cooperatiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133
Diana de valoració d’actituds. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134
Suggeriments per al treball amb el portafolis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
Rúbrica del portafolis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138
Eines per a l’avaluació trimestral o sumativa
• Proves trimestrals d’avaluació
Proves d’avaluació, taula i solucionari. Primer trimestre. . . . . . . . . . . . . . . 140
Proves d’avaluació, taula i solucionari. Segon trimestre . . . . . . . . . . . . . . . 146
Proves d’avaluació, taula i solucionari. Tercer trimestre . . . . . . . . . . . . . . . 152
• Altres eines d’avaluació

Escala de valoració del repte trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160
Diana d’autoavaluació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163
Escala de coavaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164
Escala de valoració del quadern de classe. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165
L’AVALUACIÓ, fase fonamental
del proc
és d’ensenyament-aprenentatge
Com bé se sap, les avaluacions contribueixen conéixer la situació, formar judicis de valor
a millorar els processos d’ensenyament- sobre aquesta i prendre les decisions
aprenentatge; per això, augmentar les adequades per a prosseguir l’activitat educativa
oportunitats d’avaluar amb eines diverses per millorant-la progressivament (Casanova, 2007).
a diferents moments repercuteix positivament
Tenint en compte aquesta definició, l’avaluació
en el desenvolupament de les competències
es pot considerar com un pont entre
i en l’adquisició dels coneixements per part
de l’alumnat. l’ensenyament i l’aprenentatge. L’avaluació entesa
així va més enllà de la mera funció qualificadora
L’avaluació és, per tant, un procés intrínsec i esdevé una autèntica avaluació formativa, que
vinculat al procés d’aprenentatge. fa conscient l’alumnat del seu propi aprenentatge
Però, què entenem per avaluació? i el fa responsabilitzar-se’n. Cal tindre en compte
L’avaluació es defineix com un procés sistemàtic que el desenvolupament de les competències
i rigorós de recollida de dades, incorporat al requereix un canvi metodològic que redirigisca
procés educatiu des del començament, el focus de l’aprenentatge envers l’estudiant,
de manera que siga possible disposar d’una que és comprés com un subjecte actiu
informació contínua i significativa per a i responsable del seu progrés.
Què anomenem
AVALUACIÓ 360º
L’expressió «avaluació 360°» fa referència a la intenció
de valorar tots els aspectes rellevants del procés
d’ensenyament-aprenentatge, representats
simbòlicament en un cercle. L’objectiu és traure
conclusions dels resultats que s’han obtingut en
diferents moments del procés, per tal que puguen
ser aplicades per a millorar-lo contínuament.
En el marc d’aquesta nova concepció, l’avaluació
pot convertir-se, a més, en l’element clau
per a ajudar-nos a ajustar la programació
i la metodologia a les característiques
personals i a les necessitats de l’alumnat.
D’aquesta manera, es poden detectar
les dificultats abans que apareguen
problemes o disfuncions i es possibilita
que l’aprenentatge es construïsca
d’una manera més fàcil.
4
van t atg es del model d’avaluació 360º
A
360° La concepció integral de l’avaluació

del projecte Construïm mons permet:
• Estimular l’autonomia de l’alumnat.
• Controlar l’avanç i les interferències que s’hi produeixen.
• Comprovar el nivell de comprensió dels continguts
a cada moment.
• Augmentar les oportunitats d’avaluació, entesa com
una experiència d’aprenentatge.
• Crear equips de treball més complets i cohesionats.
• Avaluar el nivell de competències de l’estudiant per mitjà
d’una avaluació sistemàtica i integral de l’acompliment.
• Avaluar de forma objectiva, amb la percepció i la
retroalimentació de diferents agents avaluadors.
• Identificar les dificultats de l’alumnat, prendre mesures
correctores, revisar i ajustar la metodologia, i personalitzar
l’aprenentatge en funció de les necessitats que s’hi
identifiquen.
• Definir i ajustar la programació docent basant-se
en els resultats individuals i grupals obtinguts.
• Afavorir la metacognició per mitjà de l’autoreflexió
dels agents que participen en el procés
d’ensenyament-aprenentatge.
5
L’avaluació 360°
en Construïm mons
L’avaluació 360° proposada en el projecte haurà de respondre, segons la nova llei d’educació,
Construïm mons es caracteritza per la diversitat la LOMLOE, al «perfil d’eixida de l’estudiant».
d’agents, formes, oportunitats i eines El model d’avaluació 360° del nou projecte
d’avaluació que s’empren en diferents de Santillana facilita l’autonomia de l’alumnat
moments del procés d’ensenyament- proporcionant diverses eines encaminades
aprenentatge i no únicament al seu final, quan ja a fer-los més responsables del seu aprenentatge
no hi ha possibilitat d’intervenció. Segons aquesta a partir de la presa de consciència i de
visió, en alguns casos el subjecte de l’avaluació pot l’autoreflexió. Les senzilles eines que s’ofereixen
ser l’alumne o l’alumna; en d’altres, el grup classe, permeten que hi haja un ambient natural
i en uns altres, el professorat mateix. Els docents, d’avaluació a l’aula, a més d’evitar biaixos,
normalment, reflexionaran sobre la seua actuació perquè la informació s’obté per mitjà de
tenint en compte els resultats que ha obtingut nombroses fonts. S’assumeix, per tant, que
l’alumnat i adaptaran la seua proposta pedagògica el procés d’avaluació és fruit d’una interrelació
a les necessitats concretes dels estudiants. d’eines i agents.
El material que presentem a continuació aporta Es facilita, així, una avaluació més objectiva,
al professorat una gran varietat d’instruments ja que s’hi utilitzen molts instruments i s’observen
que permeten avaluar coneixements, diferents evidències d’aprenentatge que permeten
destreses, habilitats i actituds per a valorar valorar el punt de partida, el procés i els resultats
l’acompliment competencial de l’alumnat, que aconseguits.
6
an cal avaluar? L’avaluació contínua
Qu
L’avaluació 360º en Construïm mons afavoreix que les valoracions obtingudes
siguen el resultat d’un procés d’avaluació formatiu, actiu, autèntic i autoregulat,
que es du a terme en diferents moments, i que respon a una concepció moderna
i sistèmica de l’avaluació que supera la visió tradicional.
• Funció diagnòstica, ja que proporciona informació sobre la situació

de l’alumnat a començament del curs. També es pot dur a terme
abans d’abordar una nova situació d’aprenentatge o unitat, a fi de
Avaluació poder prendre decisions relatives a la programació docent.
inicial
• Mobilitza els coneixements previs de l’alumnat.
• Fa conscients els estudiants del seu punt de partida i permet que
es marquen metes personals per a orientar els esforços.
• Funció formativa. Es tracta d’un procés sistemàtic de recollida

d’informació i interpretació de les dades per a l’emissió d’un judici,
amb la finalitat de prendre decisions pertinents abans, durant i després
del procés d’aprenentatge de l’estudiant.
Avaluació • Els instruments d’avaluació no només ens informen del nivell
contínua d’adquisició de les competències, sinó que són el primer pas per a
iniciar el diàleg i les converses constructives amb l’alumnat sobre
les seues fortaleses i àrees de millora. Es pretén que els estudiants
identifiquen les causes de les seues dificultats i busquen estratègies
eficaces per a potenciar i millorar l’aprenentatge.
• És una avaluació sumativa. És com una fotografia instantània

que permet situar el nivell de domini o de competència de l’alumnat
una vegada finalitzat el període en qüestió, i l’ajuda a prendre
Avaluació consciència del seu progrés.
final d’un • A vegades, ens podem trobar amb alumnes que han demostrat el
trimestre domini d’un objectiu en l’avaluació formativa, però que no són capaços
de fer el mateix en l’avaluació final. Quin judici podem emetre llavors?
o període Què passa amb la qualificació? Si canviant l’instrument canvia la
capacitat que l’alumne o l’alumna té de demostrar la seua competència,
potser caldrà qüestionar l’instrument i les condicions de l’avaluació
abans que no la capacitat de l’estudiant.
7
Qui avalua?
Els agents de l’avaluació
Podem identificar tres tipus d’avaluació seguint el criteri de «qui

avalua»; no obstant això, és important que els tres convisquen
de manera equilibrada i integrar tots els actors del procés
d’aprenentatge com a agents actius de l’avaluació.
L’heteroavaluació
El terme heteroavaluació fa referència a aquells
Heteroavaluació
processos d’avaluació efectuats per persones diferents
de l’estudiant o dels seus iguals.
Els instruments d’avaluació de Construïm mons

proporcionen al professorat informació variada per
Professorat a detectar a temps les dificultats d’aprenentatge,
per a adaptar la programació i prendre les mesures
preventives o correctores adequades.
La participació de les famílies en el procés educatiu

contribueix al fet que hi haja més transparència i que
millore la comunicació entre aquestes i el centre educatiu.
Genera confiança i consolida el sentiment de pertinença
i identificació amb el projecte de centre i amb una cultura
Famílies compartida de què significa aprendre i avaluar.
Una manera d’introduir les famílies com a agents
de l’avaluació és fer-les partícips del llenguatge,
els objectius i les estratègies usades, compartint
amb elles alguns dels instruments d’avaluació
360º de Construïm mons.
• Avaluació de diagnòstic en 4t.

Agents • Avaluació del sistema educatiu en 6é.
externs L’anàlisi dels resultats es traduirà en recomanacions per part
de les administracions educatives.
8
La coavaluació, l’avaluació
entre iguals, entre companys
Coavaluació • Afavoreix l’aprenentatge:
- Aprendre ajudant o amb ajuda dels altres és aprendre millor.
- Examinant les produccions dels altres s’interioritzen els criteris
d’èxit i s’identifiquen els elements de qualitat.
- Descobrir de quina manera resolen altres companyes o companys
una tasca proporciona una àmplia varietat de models.
- Els estudiants paren més atenció als comentaris dels seus iguals
que als dels docents.
• Desenvolupa les competències: social i ciutadana, d’aprendre
a aprendre i comunicació lingüística.
• Perquè funcione, és indispensable:
- Comunicar amb claredat als estudiants els criteris d’avaluació.
- Utilitzar la coavaluació en tasques ja apreses. Si el que es demana
és nou i complex, sentir-se observat per un igual pot generar tensió
i inseguretat.
- Utilitzar repetidament els mateixos instruments d’avaluació;
per exemple, les rúbriques i les llistes de control.
L’autoavaluació
L’autoavaluació potencia els processos metacognitius
i permet desenvolupar tant la competència d’aprendre
a aprendre com l’autonomia i iniciativa personal.
Autoavaluació
L’autoavaluació és un procés d’introspecció que ajuda l’estudiant
a dirigir el seu aprenentatge, a prendre decisions d’autoregulació
i a observar de prop la seua manera personal d’aprendre
(metaaprenentatge), a fi de millorar les estratègies de treball.
A més a més, permet a l’alumnat ser conscient de si mateix,
de les seues intel·ligències i de la responsabilitat que té per
a continuar aprenent al llarg de tota la vida.
Encara que pensar i avaluar l’aprenentatge propi és un exercici
cognitiu complex, pot exercitar-se fàcilment des de l’etapa
d’educació primària amb instruments d’avaluació apropiats,
com els que es plantegen en l’avaluació 360° del projecte
Construïm mons.
9
Els instruments d’avaluació 360º
de Construïm mons
La diversitat d’instruments que inclou el projecte Construïm mons

permet crear a l’aula un ambient natural d’avaluació al llarg del curs.
A continuació es recull una descripció breu de cada instrument
d’avaluació i mostres de tots els instruments.
Rutines de
Proves pensament Qüestionaris
d’avaluació i avaluacions
trimestrals inicials
Escala de
valoració
Portafolis
del repte uació inicial o de
Aval dia
trimestral gn
òs
tic
Llista
iva
Diana de control
at
d’autoavaluació per al treball

sum
en grup i
Avaluac rimestral o
cooperatiu
360° Diana
ió t
Escala de
d’actituds
coavaluació
personals
Escala de Rúbrica de
iva
valoració comunicació
at
del quadern oral

rm
fo
o
ua
ntín
co
Proves ció Rúbrica de
d’avaluació Avalua resolució
per unitats de problemes
Rúbrica
Qüestionari dels racons
d’autoavaluació Escala de interdisciplinaris
valoració
d’escriptura
10
er a l’avaluació inicial o de diagnòstic
Eines p
Les rutines de pensament proporcionen informació útil

als estudiants per a motivar-se, autocontrolar-se
i continuar perseverant en el camí de l’aprenentatge.
Rutines de Pel que fa al professorat, aquesta eina li permet aconseguir
informació per a prendre decisions sobre què ha d’ensenyar
pensament i com pot ajudar l’alumnat. La utilitat i la importància d’aquest
material ofereix la possibilitat de reservar un temps específic
en l’horari escolar per a posar en joc les eines que s’hi inclouen.
Els qüestionaris que es proposen per a l’àrea de Coneixement Qüestionaris

del Medi s’han elaborat a partir d’un conjunt de preguntes clares
i precises, que demanen de l’alumnat una elecció entre una sèrie
d’avaluació
d’alternatives. Constitueixen eines d’avaluació fàcils i ràpides inicial amb
de corregir, que permeten al professorat conéixer el punt de partida preguntes
inicial dels estudiants en la matèria.
d’elecció
múltiple
Per a les àrees de Llengua i Matemàtiques s’han elaborat proves

amb activitats de dificultat variable, que pretenen analitzar el grau
de desenvolupament de les habilitats bàsiques que l’alumnat té a
Proves començament de curs.
d’avaluació En l’àrea de Llengua, seria convenient valorar també les destreses
de comunicació oral dels xiquets i les xiquetes a partir de les seues
inicial intervencions a classe durant els primers dies del curs: presentació
personal, narració d’experiències durant les vacances… Per a fer-ho,
es pot usar la rúbrica de comunicació oral proposada entre els
materials d’aquest mateix volum de l’avaluació 360º.
11
ines per a l’avaluació contínua o form
E ativa
El portafolis és una carpeta o col·lecció de produccions escrites,

gràfiques o digitals de l’alumnat que permet evidenciar-ne els
assoliments, les dificultats i els progressos en relació amb
el desenvolupament de l’aprenentatge i de les competències.
El portafolis L’observació d’aquestes produccions permet al professorat avaluar
amb evidències objectives no solament el producte final, sinó també
el procés que els estudiants han seguit per a dur-lo a terme.
En l’avaluació 360° de Construïm mons s’inclouen alguns
suggeriments sobre les activitats i les tasques que es poden
arxivar en el portafolis com a mostres de l’aprenentatge de
l’alumnat, a més d’una rúbrica per a valorar aquest portafolis.
La llista de control és una manera ràpida, objectiva i fàcil d’avaluar

el treball en grup. Si, a més, es comparteix amb l’alumnat,
aconseguim transparència expressant amb claredat les expectatives
que ha de complir el grup amb el seu treball. Utilitzada així, la llista Llista de control
de control és un instrument molt adequat per a l’avaluació formativa per al treball
centrada en l’autoregulació de l’aprenentatge.
en grup
Els criteris de la llista de control són objectius, clars, rellevants
i relacionats amb els aprenentatges que cal avaluar. S’hi proposen i cooperatiu
una sèrie de trets que el docent ha d’observar per a assenyalar-ne
la presència o l’absència.
En les dianes, que solen usar-se amb freqüència com a instrument

d’avaluació, cada porció representa un element per a avaluar, i cada
Diana per a cercle, un nivell de consecució.
avaluar actituds Una vegada completada aquesta diana, el docent podrà obtindre
conclusions sobre les actituds personals de l’alumnat quant a
personals participació, compliment de les normes, responsabilitat, respecte
als companys i les companyes i cura del material, i podrà valorar
l’evolució d’aquestes actituds al llarg d’un període de temps.
12
La rúbrica és una taula de doble entrada on a cada criteri que ha d’assolir
l’alumne o l’alumna s’associa una descripció dels diversos nivells
de consecució.
Constitueix una eina poderosa per a l’autoregulació de l’aprenentatge,
ja que indica el camí que cal seguir al llarg del procés, alhora que possibilita
una avaluació objectiva d’actituds i comportaments que no són fàcils de
mesurar amb altres instruments.
Les rúbriques
Compartint aquestes eines amb l’alumnat s’aconsegueix una avaluació
formativa, perquè així sap exactament el que se n’espera i se li proporciona
informació sobre les seues fortaleses i àrees de millora amb la descripció dels
nivells de domini.
En l’avaluació 360º del projecte Construïm mons s’inclou una gran varietat
de rúbriques en les quals s’exposen clarament les expectatives relacionades
amb les diferents tasques. Entre aquestes hi ha les següents:
• Rúbrica del portafolis.
• Rúbrica de comunicació oral.
• Rúbriques del programa de resolució de problemes de l’àrea
de Matemàtiques.
• Rúbriques dels racons interdisciplinaris (lectura, escriptura, oratòria,
matemàtiques) de l’àrea de Coneixement del Medi.
El programa Passa a l’acció proposa, principalment, l’elaboració de tasques

de composició escrita. Per a avaluar-lo, s’ofereix una escala de valoració en Escala de
la qual es detallen els aspectes concrets que cal valorar a partir de cinc valoració
nivells de desenvolupament preestablits: no aconseguit, deficient,
millorable, bé, molt bé.
del programa
Aquesta manera d’avaluar és similar a les dianes i, per tant, permet al docent
Passa a l’acció
establir comparacions entre les escales per a vore l’evolució de l’alumnat en de Llengua
aspectes bàsics relacionats amb l’escriptura de qualsevol tipus de text.
Per a l’àrea de Coneixement del Medi es proporcionen qüestionaris

Qüestionaris d’autoavaluació en els quals l’alumnat ha de triar la resposta a cada pregunta
d’autoavaluació entre una sèrie d’alternatives. Constitueixen eines d’avaluació fàcils i ràpides
tipus test d’implementar que l’alumnat mateix podrà autocorregir una vegada
finalitzades.
13
Aquestes proves són una eina apropiada per a comprovar l’adquisició dels
sabers bàsics i el desenvolupament de les competències d’una manera
fiable i objectiva.
Les proves d’avaluació de la unitat fomenten el pensament i
contribueixen a l’aprenentatge significatiu, de manera que permeten
Proves avaluar en quin grau l’estudiant ha adquirit determinats aprenentatges,
d’avaluació si sap relacionar diversos sabers entre si i si és capaç de transferir
les destreses adquirides a un altre context amb unes particularitats
de les unitats diferents (sense suports, amb temps limitat…).
didàctiques Les activitats d’aquestes proves estan basades en contextos de la vida
real. Parteixen d’una situació que proporciona el marc per a les qüestions
que l’estudiant ha de resoldre. A més, incorporen diverses modalitats
de preguntes (composició, resposta curta, opció múltiple, interpretació
i valoració, analogies i diferències, text incomplet, correspondència
o aparellament, verdader o fals…), així com diferents maneres de
representar la informació (taules, gràfics, textos, imatges…).
Per a cada unitat didàctica es proporcionen dues proves amb la finalitat
que el professorat puga seleccionar aquella que considere més idònia per
a cada alumne o alumna:
• Una prova B, de nivell bàsic.
• Una prova A, de nivell avançat.
14
per a l’avaluació trimestral o sumativa
Eines
Escala de El quadern de l’alumnat permet fer un seguiment de la manera

valoració com s’utilitza, a més de ser un mitjà de comunicació entre la
família i l’escola. S’hi facilita una escala que permet valorar
del quadern la presentació, l’organització i l’execució de les diverses activitats
personal de i tasques que s’hi inclouen.
l’alumnat
L’escala de coavaluació afavoreix l’aprenentatge dels xiquets

i les xiquetes, ja que els permet interioritzar els criteris d’èxit atés Escala de
que examinen les produccions d’altres companys, alhora que aprenen coavaluació
a identificar elements de qualitat i bones actituds tant en el treball dels
altres com en el propi. D’aquesta manera, s’estimulen la competència
social i ciutadana i la competència d’aprendre a aprendre.
La particularitat de la diana és la representació gràfica, que permet,

d’una forma àgil i visual, obtindre conclusions immediates sobre
Diana la valoració que els estudiants fan sobre si mateixos i comparar-les
al llarg del temps. Per a autovalorar-se, cada alumne o alumna
d’autoavaluació es posicionarà en la franja que corresponga al nivell aconseguit.
Escala
Es proporciona una escala amb criteris específics per a cada
àrea i curs que permet valorar el treball que ha dut a terme
de valoració
l’alumnat, tant individualment com en equip, en els reptes del repte
trimestrals relacionats amb els ODS. En totes les escales trimestral
s’estableixen els mateixos cinc nivells de desenvolupament.
En cada trimestre es proporciona una prova de caràcter acumulatiu

destinada a valorar el progrés de l’alumnat en relació amb els sabers
bàsics treballats durant aquest temps. Són proves basades en contextos
Proves de la vida real i parteixen d’una situació d’aprenentatge. En cada cas es
d’avaluació proporcionen dues proves, a fi que el professorat puga seleccionar
trimestrals aquella que considere més idònia per a cada alumne o alumna:
• Una prova B, de nivell bàsic.
• Una prova A, de nivell avançat.
15
Eines per a l’avaluació
inicial o de diagnòstic
Avaluació inicial
NOM DATA
1 lig el poema i completa el quadre amb

L
exemples del text.
El campanar de la vila
és fadrí de veritat.
Té la consciència tranquil·la
i el cervell destarifat,
perquè diu que l’experiència
de la vida li ha mostrat
que la millor conveniència
. En queda prohibida la redistribució física i/o comunicació a través d’internet o de les xarxes socials.
és viure sense veïnat!
Quin motiló,
el campanar de Castelló!
Bernat Artola
Substantius Adjectius Determinants Verbs
Tria una paraula de cada columna i dona tota la informació que pugues sobre ella
tenint en compte la classe de paraula que és: gènere, nombre, persona, grau, classe...
Material cortesia de
2 Llig la definició següent del diccionari de la paraula motiló, que ix en el poema, i respon.
motiló -ona 1. adj. m i f. Sense cabells. 2. m. Frare laic. 3. m. Home informal, sense trellat.
L LE NG UA 5. PR IM ÀR IA
• És una paraula polisèmica? Per què?
• Quin significat creus que té en el poema? Escriu-ne el número.
• Quin altre adjectiu del poema pot ser-ne un sinònim?

18
3 Explica per què s’escriuen amb accent gràfic o dièresi aquestes paraules del poema.
• fadrí
• consciència
• veïnat
4 Marca i completa. Com s’anomena aquest recurs literari? S’usa en el poema inicial?
Comparació
Consisteix a presentar
un animal o una cosa Metàfora
com si fora una persona.
Personificació
Aquest recurs literari s’anomena i en el poema inicial.
5 De cada parell de paraules, subratlla la que porta prefix.
antivirus reprendre superfície subjecte impossible

antílop regular supermercat subcampió impedir
6 Explica la diferència entre sinònim i antònim i posa’n exemples.
•S
INÒNIM
•A
NTÒNIM
7 Escriu FAMÍLIA DE PARAULES o CAMP SEMÀNTIC segons corresponga.
camperol acampada campista campament
jersei camiseta pantalons falda

Escriu. Quina paraula primitiva ha donat lloc a la família de paraules anterior?

8 Escriu les sigles d’aquestes entitats.
• Empresa Municipal de Transports • València Club de Futbol
• Organització Mundial de la Salut • Universitat d’Alacant
19
Avaluació inicial
9 Escriu l’accent gràfic a les paraules que en necessiten i classifica-les.
• avio • ciencia • arbre • capita • historia • boligraf

• ultim • color • piramide • bossa • segon • e sglesia
AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES
10 Encercla la paraula correcta en cada cas i justifica la teua resposta.
bombó / bonbó
cartxofa / carxofa
pinguí / pingüí
para-sol / parasol
11 Escriu cada número on corresponga. Quina fa cada funció? Després, escriu una oració
d’exemple per a cada cas.
Separa els elements d’una enumeració.

1. El punt
2. La coma Indica el final d’una oració.
3. Els punts suspensius Serveix per a fer una pregunta.

4. El signe d’interrogació
Deixa una oració inacabada.
1. Exemple:
2. Exemple:
3. Exemple:
4. Exemple:
20
12 Relaciona i forma oracions.
Vosaltres dos hem anat al cinema.
La mestra nova sempre arribeu tard.
El meu amic i jo va començar ahir.
Explica. En què t’has fixat per a saber quin subjecte corresponia a cada predicat?
13 Escriu una oració de cada tipus afegint un predicat al subjecte donat.
ENUNCIATIVA Els pantalons
EXCLAMATIVA El meu germà
INTERROGATIVA La biblioteca
EXHORTATIVA Anna i Mercé,
14 ompleta el poema amb les paraules proposades tenint

C
en compte la rima.
Canta i voga el blau

avança mariner
tot sol dins la seua nau,
i al fons seré del cel nit
aguaita l’estel primer.
I la nau, seguit seguit,

es balandreja i ;
i sobre el mar en bonança

vola adormida la
Miquel Costa i Llobera (fragment)
Encercla la xifra correcta en cada cas.
•Q
uantes estrofes té el poema? 2 3 4
•Q
uants versos té cada estrofa? 4 5 6
•Q
uantes síl·labes té cada vers? 5 6 7
21
Solucionari
1 R
esposta model (RM). SUBSTANTIUS: campanar, vila, cervell... / ADJECTIUS: fadrí, tranquil·la,
destarifat... / DETERMINANTS: la, el, l’, quin. / VERBS: és, té, diu...
esposta lliure (RL). Comproveu que les respostes s’ajusten a la informació que es demana
R
en l’activitat.
2 Sí, perquè l’entrada té diverses accepcions. / 3 / Destarifat.
3 f adrí • S’accentua perquè és aguda i acaba en vocal. / consciència • S’accentua perquè és

esdrúixola i les esdrúixoles s’accentuen sempre. / veïnat • Porta dièresi per a indicar que la i
i la e no formen diftong.
al marcar personificació. Aquest recurs literari s’anomena personificació i s’usa en el poema
4 C
inicial.
5 Cal subratllar: antivirus / reprendre / supermercat / subcampió / impossible.
6 S
INÒNIM • Paraula que significa el mateix que una altra, com ara triar i escollir. / ANTÒNIM •
Paraula que significa el contrari que una altra, per exemple gran i menut.
7 F
AMÍLIA DE PARAULES: camperol, acampada, campista, campament. / CAMP SEMÀNTIC:
jersei, camiseta, pantalons, falda.
Camp.
8 EMT / VCF / OMS / UA.
9 A
GUDES: avió, capità, color, segon. / PLANES: arbre, bolígraf, últim, bossa. / ESDRÚIXOLES:
ciència, història, piràmide, església.
ombó • La b s’escriu darrere de m, no darrere de n. / carxofa • El so de la x de carxofa darrere
10 b
de consonant s’escriu x. / pingüí • La u del grup gui sona i, per tant, cal posar-hi dièresi. /
para-sol • En les paraules compostes, cal posar guionet quan la primera paraula acaba en vocal
i la segona comença per r, x o s, com és el cas.
11 2
. Separa els elements d’una enumeració. / 1. Indica el final d’una oració. / 4. Serveix per a fer
una pregunta. / 3. Deixa una oració inacabada.
RM. 1. Vaig sopar peix. / 2. Compra pa, peres, pomes i raïm. / 3. Necessitem tisores, cartolina,
cola, pintures de colors... / 4. Anem al cinema?
12 V
osaltres dos sempre arribeu tard. / La mestra nova va començar ahir. / El meu amic i jo hem
anat al cinema.
En el nombre i la persona del verb.
13 R
M. Enunciativa • Els pantalons són rojos. / Exclamativa • El meu germà ve demà! /
Interrogativa • La biblioteca està oberta? / Exhortativa • Anna i Mercé, no parleu.
anta i voga el mariner / tot sol dins la seua nau, / i al fons seré del cel blau / aguaita l’estel
14 C
primer. / I la nau, seguit seguit, / es balandreja i avança; / i sobre el mar en bonança / vola
adormida la nit.
2 / 4 / 7.
22
Rutines de pensament
Tercer cicle
INTRODUCCIÓ
L’objectiu de les rutines de pensament en l’avaluació de diagnòstic és proporcionar informació
útil a l’alumnat per a motivar-se, autocontrolar-se i continuar perseverant en el camí
de l’aprenentatge; mentre que l’objectiu per al docent és el de disposar d’informació
per a prendre decisions sobre què cal ensenyar i com pot ajudar l’alumnat en el seu
aprenentatge.
Les rutines que s’inclouen a continuació presenten estratègies de pensament graduades segons
l’edat madurativa de l’alumnat. S’acompanyen d’un organitzador gràfic en el qual els xiquets
i les xiquetes expressen el seu pensament i el fan visible. Si la rutina ja està interioritzada, pot
prescindir-se d’aquest organitzador.
Totes les eines de pensament que s’inclouen en aquesta avaluació diagnòstica comparteixen
les característiques següents:
• Estan orientades a l’estímul de diferents hàbits mentals.
• Permeten la reflexió a través del treball metacognitiu.
• Es poden usar una vegada i una altra, ja que estan fusionades en el treball curricular.
• Són fàcils d’aprendre i ensenyar, ja que són breus i es desenvolupen en pocs passos.
• Poden usar-se de forma individual o grupal.
Les rutines de pensament constitueixen una oportunitat excel·lent per a disposar d’un temps
específic de pensament a l’aula.
Els hàbits mentals que s’hi entrenen són els següents:
• Metacognició: pensar sobre el pensament.
• E
scolta empàtica: quan compartim les nostres reflexions, ens esforcem a percebre punts
de vista i emocions dels altres.
• P
ensament flexible: ser capaços de canviar les perspectives, generar alternatives i considerar
altres opcions.
• Q
üestionament i plantejament de preguntes per a omplir els buits entre el que saben
i el que no.
• Creació, imaginació i innovació: generar idees noves i ocurrents amb fluïdesa i originalitat.
• A
plicació dels coneixements a situacions noves: recórrer als coneixements i a les
experiències pròpies com a font de dades per a resoldre cada desafiament.
• O
btenció d’informació amb tots els sentits, parant atenció al món que ens envolta
de forma precisa.
• G
estió de la impulsivitat: amb freqüència, en aquest tercer cicle les xiquetes i els xiquets
diuen la primera resposta que els ve al cap. A vegades, contesten en veu alta o comencen
a treballar sense entendre les instruccions a fons, no tenen un pla organitzat o una
estratègia per a abordar un problema o efectuen judicis valoratius immediats sobre
25
una idea (criticant-la o lloant-la) abans d’entendre-la del tot. Aprendre a frenar-se a l’hora
d’efectuar judicis valoratius immediats sobre alguna cosa abans d’entendre-la a fons és un
hàbit mental bàsic per a l’evolució del pensament.
• P
ensament interdependent: treballar en grup requereix el desenvolupament
de la disposició i l’obertura per a acceptar la retroalimentació d’una crítica amistosa.
Amb aquesta interacció, s’afavoreix el creixement tant grupal com individual.
Com podem ensenyar a pensar a classe

Estimular el pensament de l’alumnat amb estratègies explícites per a pensar amb més
profunditat, amplitud i autonomia requereix tindre en compte les condicions següents:
Utilitzar llenguatge de pensament a l’aula

El llenguatge imprecís és reflex del pensament vague. En canvi, utilitzar llenguatge de pensament
a classe ajuda l’alumnat a organitzar i comunicar el seu propi pensament amb més precisió.
Les paraules creen categories que ens ajuden a pensar, per això és important que posem
el pensament al centre del discurs.
Si, per exemple, estem treballant els òrgans del cos humà (pulmons, cor, renyons…), a més
de la definició de cada terme, també podem fer les propostes següents:
• Observar imatges per a detectar-hi semblances i diferències.
• Visualitzar una escena.
• Elaborar hipòtesis.
• Comprovar idees i argumentar-les.
És important utilitzar el vocabulari destacat en negreta, ja que afavoreix el desenvolupament
i l’expressió del pensament.
També és interessant que aquest llenguatge es visualitze a l’aula amb algun pòster o cartolina
que anem creant junts. Aquestes «crides visuals» que fan referència a hàbits mentals són
crucials per a anar interioritzant un llenguatge de pensament.
demanar
escoltar pintar
pensar sorprendre
observar cuidar assenyalar
conéixer preguntar
memoritzar millorar
marcar
dibuixar explicar
26
Establir un temps de pensament a classe
No n’hi ha prou que activem l’alumnat amb bones propostes, hem d’oferir-los un temps concret
de pensament, que ha de ser suficient per a respectar les seues diferències individuals. S’ha de
reservar, doncs, un temps específic destinat a pensar.
Premiar o reforçar que es facen preguntes

Hi ha una tendència general a estimular exclusivament les respostes correctes.
Tanmateix, des de la perspectiva d’aprendre a pensar també s’ha de premiar que els xiquets
i xiquetes es facen preguntes o que les facen al professorat (Molt bona pregunta!, M’encanta
la pregunta que has fet!, Pregunta interessant!). D’aquesta manera s’incentiva que el que importa
en matèria de pensament és fer-se preguntes.
Com podem organitzar l’aula per a afavorir la reflexió

mitjançant les rutines
A fi de generar processos de pensament a l’aula, convé propiciar un clima que permeta
la reflexió. En termes generals, s’ha d’afavorir un entorn de silenci en els primers moments
perquè l’alumnat puga aclarir els pensaments, les idees o les conclusions respecte del que han
treballat. A mesura que es vaja incorporant la perspectiva dels altres, en el treball en parelles
o en gran grup, aquest silenci es vorà interromput necessàriament.
• D
isposició individual: es dedicarà un temps de classe (aproximadament dos minuts)
a la reflexió personal. Per a fer-ho es poden fer servir gestos com ara assenyalar el cap
per a indicar que estem en un moment de generació d’idees. Per a estimular el pensament
individual s’afavorirà el silenci i es tractarà de motivar l’aprenentatge i el desenvolupament
del diàleg interior.
• D
isposició per parelles: moltes vegades el nostre pensament s'enriqueix amb l’escolta
i la perspectiva dels altres. En aquest tipus d’agrupament es pretén que el pensament de
l’alumnat assolisca direccions noves i integre la perspectiva de l’altre. És important generar
fluxos de pensament controlats (parelles o, com a màxim, trios), perquè puguen ampliar
la seua perspectiva. En aquest pensament en parelles, a més, s’ha de suggerir una conversa
amb un volum moderat, perquè les reflexions pròpies no contaminen els processos de
pensament de les altres parelles «pensants».
• D
isposició grupal: amb l’escolta de les reflexions dels altres s’aconsegueix analitzar en
profunditat i sintetitzar la informació seleccionant el més rellevant. També permet explorar
com ha canviat el pensament propi. Per al pensament en grup gran s’insistirà en el respecte
dels torns, en l’escolta activa (recordant que han de ser capaços de repetir el que han dit els
companys si algú els pregunta i procurant no repetir el mateix que ja s’haja comentat a classe
quan hagen de parlar) i en la importància d’integrar progressivament en el discurs un nombre
més gran de detalls que ajuden a completar les reflexions pròpies.
27
RUTINES DE PENSAMENT
OBJECTIUS
RUTINA 1 Punts cardinals Introduir i explorar idees.

Canvi de perspectiva.
Pensament reflexiu i crític.
RUTINA 2 Compara i contrasta Analitzar idees, resumir

informació i aprofundir
en la comprensió.
Mantindre la concentració
sense abandonar la tasca.
RUTINA 3 Preguntes creatives Aprofundir i investigar.

Establir analogies.
Activar la curiositat
i la creativitat.
RUTINA 4 Un pas endavant Activar la creativitat

(Step inside) i l’empatia.
Estructurar el pensament,
aprofundir i investigar.
RUTINA 5 Els 3 perquès Afavorir el pensament

reflexiu i crític.
Comprendre múltiples
perspectives.
Construir narratives
alternatives.
28
RUTINA 1 Punts cardinals
La rutina de pensament Punts cardinals s’utilitza per a introduir un tema. Ajudant-se de les
sigles dels punts cardinals (N, S, E, O), es dota aquestes lletres d’un significat nou: necessitat
(N), suggeriment (S), emoció (E) i obstacle (O).
A més, aquesta rutina serveix per a analitzar diferents aspectes d’una idea abans de formar-se’n
una opinió.
Aquesta eina de pensament ajuda a treballar el contingut des de moltes perspectives diverses,
identificant les àrees on es necessita més informació i convidant l’alumnat a no precipitar-se
a l’hora d’emetre judicis.
Hàbits de pensament que es reforcen amb l’ús de la rutina

• Estimular el pensament reflexiu i crític.
• Ampliar els punts de vista o les perspectives i flexibilitzar el pensament.
• Treballar la metacognició.
• Afavorir la motivació intrínseca envers l’estudi.
• Activar la curiositat i l’exploració d’idees prèvies.
Recursos i enquadrament
RECURSOS: organitzador gràfic.
N ecessite saber
Què més necessite saber sobre el tema? Quina informació
addicional m’ajudaria a avaluar aquesta qüestió?
N
O bstacles E moció
O E
Què et preocupa o t’incomoda del tema? Què és el que m’agrada o m’atrau més
Quins en són els punts negatius? d’aquest tema? Què m’anima a treballar-hi?
S
S uggeriments
Quin suggeriment fas o quina opinió tens respecte del tema
o el contingut que treballaràs? Quin ha de ser el pas següent
per a avaluar la proposta?
29
ENQUADRAMENT: aquesta rutina permet explorar les facetes d’una proposta o idea
abans d’assumir una posició o expressar una opinió.
Pas a pas
1. Amb la finalitat de proporcionar un context per a l’activitat, es pot comentar a l’alumnat
que aprenem més quan detectem què és el que ens agrada del tema d’estudi. A més,
s’ha d’insistir que, per a guanyar seguretat en els aprenentatges, és adequat anticipar
els possibles obstacles que podrem trobar, així com les necessitats pròpies relacionades
amb el tema d’estudi. Finalment, s’incideix en la importància d’activar «la ment
participativa» fent tots els suggeriments possibles per a expandir el coneixement
en altres direccions.
2. A continuació cal mostrar l’organitzador de la rutina i llegir els diferents quadrants
de forma conjunta. En general, és més fàcil començar amb el que entusiasma o resulta
positiu del contingut proposat (apartat emoció); després, passar als obstacles;
a continuació, al que necessiten saber i, finalment, als suggeriments.
3. S’assenyala el quadrant EMOCIÓ i es formulen preguntes: què us agrada del contingut
proposat?, què us atrau d’aquest tema? Es dona temps suficient per a pensar en les
preguntes. Una vegada acabat el temps de reflexió, els estudiants escriuen les
respostes. Quan acaben, es comparteixen les idees que s’hi han anotat.
4. Es repeteix el procediment per al quadrant OBSTACLES: què et preocupa del contingut
que has d’estudiar?, quins són els punts negatius amb què et pots trobar? Es dona temps
suficient per a la reflexió i per a la transcripció de les idees en els organitzadors.
Quan acaben, es comparteixen algunes de les respostes amb la classe.
5. Es continua de la mateixa manera fins a completar els quatre quadrants. En el moment
de la reflexió compartida, hem d’animar l’alumnat perquè copie en els organitzadors
aquelles idees interessants que hagen sentit d’altres companys o companyes.
6. Finalment, els demanem que conserven els organitzadors de pensament com una eina
d’estudi al llarg del curs.
Tipus de treball
Grupal, individual, tots dos.
30
RUTINA 2 Compara i contrasta
Compara i contrasta és una eina de pensament que serveix per a l’anàlisi d’idees i el seu
aclariment. Enumerar les semblances i les diferències no és suficient per a fer una bona
comparació i contrast. Sovint, l’alumnat escriu les característiques del primer element i després
les del segon, sense comparar-les en acabant. Amb aquesta eina evitem aquesta tendència,
ja que aprenen a comparar i contrastar de forma eficient.

• Aprendre a fer una anàlisi diferencial descobrint les semblances i les diferències.
• Analitzar idees i aclarir-les.
• Ampliar el focus de pensament escoltant l’anàlisi que fan els altres.
• Resumir la informació tenint en compte les semblances i les diferències.
• Reforçar el pensament crític.
• Comparar i contrastar amb eficiència.
• Aprofundir en la comprensió dels conceptes que s’hi comparen.
• Estimular la persistència per a mantindre la concentració i no abandonar el treball.
Compara i contrasta
En què s’assemblen?
En què es diferencien?
Quant a...
Conclusions
31
ENQUADRAMENT: aquesta destresa es pot usar per a treballar dos temes, conceptes,
períodes temporals, personatges, contes, etc., centrant la comparació en alguns aspectes
determinats que vulguem destacar. Per exemple, podríem comparar i contrastar els
elements següents:
• El mínim comú múltiple (mcm) i el màxim comú divisor (MCD).
• Fraccions amb denominador igual i diferent.
• Llengua i llenguatge.
• Vers i prosa.
• Dues obres d’art.
• Dues dones excel·lents.
Pas a pas
1. S’explica a l’alumnat que compararan dos elements començant per les semblances.
Per a fer-ho, cal posar algun exemple inicial, com ara els músculs i els ossos
(protegeixen el cos, estan implicats en la mobilitat de l’organisme...).
2. Els estudiants observen els dos conceptes que compararan. Durant dos minuts,
aproximadament, pensen individualment en les semblances dels dos elements
i les escriuen en l’organitzador gràfic, en l’apartat En què s’assemblen?
3. Seguint el mateix procediment, continuem amb les diferències. És molt important
fer pensar en quin sentit són diferents. Seguint amb l’exemple anterior, les diferències
entre els músculs i els ossos: pel que fa al color, uns són blanquinosos i els altres són rojos;
pel que fa a la composició, uns són durs i els altres són tous... El producte d’aquesta anàlisi
es trasllada a la part corresponent de l’organitzador.
4. Finalment, cal focalitzar l’atenció dels estudiants en l’últim apartat perquè elaboren una
conclusió en què destaquen els patrons de semblances i diferències més significatius.
El més interessant és repetir la destresa de tant en tant perquè s’interioritze i puguen
usar-la en altres matèries o en la vida real.
Tipus de treball
32
RUTINA 3 Preguntes creatives
La rutina de pensament Preguntes creatives anima l’alumnat a crear preguntes interessants

i a jugar imaginàriament durant un temps per a explorar les possibilitats creatives pròpies.
A més, permet desenvolupar el pensament creatiu i la recerca sobre continguts nous.

• Activar la curiositat i la creativitat.
• Aprofundir en les idees i aprendre a planejar i a investigar.
• Aprendre a pensar en possibilitats i analogies.
• Estimular la curiositat i la creativitat.
10
ENQUADRAMENT: aquesta rutina pot usar-se quan es presenta un contingut nou,

per a ajudar l’alumnat a vore’n l’amplitud. També es pot utilitzar a mitjan tema, com una
manera d’estimular la curiositat dels estudiants, o bé cap al final del treball, per a vore
com el coneixement que han adquirit els ajuda a formular preguntes cada vegada més
interessants. A més a més, es pot fer servir de manera contínua quan s’estudia un
33
contingut mantenint visible a l’aula o en el quadern una llista de preguntes en evolució.
Per exemple, presentem una pintura rupestre, repartim l’organitzador a classe per a
promoure el flux de preguntes i s’hi anoten les més pròximes al contingut que cal resoldre
per a discutir sobre aquestes preguntes.
Pas a pas
1. Fem una pluja d’idees amb un mínim de deu preguntes sobre el contingut que s’hi
treballarà. Si el flux de preguntes inicial és pobre, podem suggerir altres qüestions
preliminars per a ajudar a elaborar altres preguntes més interessants i profundes
sobre el tema:
• Per què?
• Quins en són els motius?
• Què passa si...?
• Quin és el propòsit de...?
• Com canviaria si...?
• Suposem que...
• Què passaria si haguérem sabut...?
• Què canviaria si...?, etc.
2. Triem les preguntes més interessants de la pluja d’idees. Tot seguit, se n’elegeix una
i es discuteix a partir d’aquesta. Si tenim temps, podem fer el mateix amb altres
preguntes seleccionades.
3. Finalment, es fa una reflexió col·lectiva: quines idees noves tinc sobre el tema o sobre
el contingut que abans no tenia? Aquest últim pas es pot fer de forma grupal
o individual.
Tipus de treball
34
RUTINA 4 Un pas endavant (Step inside)
Aquesta rutina de pensament ajuda les alumnes i els alumnes a explorar diferents perspectives
i punts de vista mentre imaginen objectes, problemes o esdeveniments. Pot resultar útil també
perquè tinguen en compte punts de vista diferents a fi de contribuir a obrir les ments a
perspectives noves d’una situació, objecte o esdeveniment d’estudi. També serveix per a fer
que determinats conceptes no els resulten tan abstractes.

• Activar la curiositat i la creativitat.
• Ampliar i aprofundir en el pensament aprenent a investigar.
• Estructurar el pensament.
• Estimular la capacitat per a establir hipòtesis.
• Pensar de forma empàtica.
Què pensa el teu personatge?

Què pot vore, observar Què podria saber, entendre o
o notar aquesta persona o objecte? creure aquesta persona o objecte?
se
pe
n
rc
Pe
Pe
Pense en
des
de la perspectiva
Com se sent el teu personatge?
de
Què podria importar profundament Què fa el teu personatge?
a aquesta persona o objecte? Què es podria preguntar?
te
un
nt
Se
eg
Pr
35
ENQUADRAMENT: aquesta rutina de pensament pot utilitzar-se perquè l’alumnat, quan
observe una imatge o després de llegir una història, se situe en diferents rols i puga obrir
així la ment a noves perspectives. Per exemple, els estudiants poden imaginar-se a si
mateixos com el numerador d’una fracció o bé escriure un poema des de la perspectiva
de l’espasa d’un soldat en la guerra.
Pas a pas
1. Una vegada triat el personatge o l’objecte que s’hi analitzarà, s’escriu en la part central
de l’organitzador.
2. A partir d’aquest moment, bé de forma individual o bé per parelles, es dona temps de
pensament a l’aula perquè completen l’organitzador investigant sobre les qüestions
següents:
• Què pot vore, observar o notar aquesta persona o objecte?
• Q
uè pensa el teu personatge? Què podria saber, entendre o creure aquesta persona
o objecte?
• C
om se sent el teu personatge? Què podria importar profundament a aquesta
persona o objecte?
• Què fa el teu personatge? Què es podria preguntar?
3. Finalment, cal compartir les reflexions que ha fet cada parella o estudiant amb tota
la classe.
Tipus de treball
36
RUTINA 5 Els 3 perquès
La rutina Els 3 perquès fomenta la disposició de l’alumnat per a comprendre la importància

d’una situació o assumpte tenint en ment les connexions globals, locals i personals. Convida
a desenvolupar la motivació intrínseca per a aprendre a investigar sobre un tema,
comprenent-ne el significat des d’una perspectiva personal i integral. La rutina també
s’utilitza per a crear una connexió personal amb un tema que en principi sembla remot.

• Afavorir el pensament reflexiu i crític.
• Comprendre múltiples perspectives, les dels altres i les pròpies.
• Construir narratives alternatives.
• Establir connexions locals i globals, explorant en profunditat.
• Desenvolupar la motivació intrínseca cap a l’aprenentatge.
• Estimular processos d’investigació.
Per què aquest tema o pregunta Per què podria ser important Per què és important
és important per a mi? per a la gent que m’envolta per al món?
(família, amistats, barri, ciutat)?
37
ENQUADRAMENT: al començament d’una unitat, una vegada presentat el tema,
sol·licitem a l’alumnat que explore per què és important descobrir-ne novetats
i estudiar-lo. Per a investigar més a fons, convidem l’alumnat perquè faça connexions
sobre de quina manera el tema que estan aprenent té impacte en el món, en la seua
comunitat i en ells com a individus.
Pas a pas
1. Utilitzar les preguntes de l’organitzador en l’ordre proposat o de manera inversa,
començant pel punt d’entrada més accessible per a la classe, segons el contingut
que s’hi haja de treballar.
2. Es recomana que els alumnes treballen pas a pas, ja que es poden perdre matisos
interessants entre les connexions personal, local i global si tenen en ment les tres
preguntes alhora. Per això la rutina es treballa per passos, fent una pregunta i,
a continuació, reflexionant-hi en grup. D’aquesta manera centraran l’atenció
en una pregunta i no tractaran de respondre a les tres alhora.
Ús de la rutina al començament de la unitat
Després d’haver fet la introducció inicial d’un tema, per a aconseguir que els estudiants
consideren amb cura per què val la pena investigar-lo amb més profunditat, se sol·licita
que reflexionen sobre les preguntes de l’organitzador, individualment o per parelles.
Es marquen els temps per a pensar en cada un dels interrogants i es comparteix
la reflexió de forma grupal cada vegada que acaben amb cada una de les preguntes.
Ús de la rutina per a analitzar com un esdeveniment, una acció o un contingut té
impacte i conseqüències de gran abast local i global
En aquest cas, canviem l’ordre de les preguntes de l’organitzador per a variar el procés
de reflexió, començant a explorar per què un tema o contingut concret és important
per al món i, finalment, fent la connexió amb les seues vides diàries, a fi d’ajudar l’alumnat
a construir una connexió més personal amb un esdeveniment llunyà (per exemple,
un terratrèmol en una altra zona del món).
Tipus de treball
38
RUTINA 1 Punts cardinals
NOM DATA
N ecessite saber
Què més necessite saber sobre el tema? Quina informació
addicional m’ajudaria a avaluar aquesta qüestió?
N
O bstacles O E
E moció
Què et preocupa o t’incomoda del tema? Què és el que m’agrada més o m’atrau més
Quins en són els punts negatius? d’aquest tema? Què m’anima a treballar-hi?
S
S uggeriments
Quin suggeriment fas o quina opinió tens respecte del tema
o el contingut que treballaràs? Quin ha de ser el pas següent
per a avaluar la proposta?
L LE NG UA 5. PR IM ÀR IA Material cortesia de . En queda prohibida la redistribució física i/o comunicació a través d’internet o de les xarxes socials.
39
40
RUTINA 2 Compara i contrasta
NOM DATA
Quant a...
Conclusions
En què s’assemblen?
Compara i contrasta
En què es diferencien?
RUTINA 3 Preguntes creatives
NOM DATA
10
41
42
RUTINA 4 Un pas endavant
NOM DATA
Què pensa el teu personatge?

Què pot vore, observar Què podria saber, entendre o
p o notar aquesta persona o objecte? e creure aquesta persona o objecte?
c e n s
r
Pe Pe
Pense en
des
de la perspectiva
Com se sent el teu personatge?
de
Què podria importar profundament Què fa el teu personatge?
a aquesta persona o objecte? t e Què es podria preguntar?
n t u n
S e e g
Pr
RUTINA 5 Els 3 perquès
NOM DATA
Per què aquest tema o pregunta Per què podria ser important Per què és important
és important per a mi? per a la gent que m’envolta per al món?
(família, amistats, barri, ciutat)?
43
contínua o formativa
1 Prova d’avaluació
NOM DATA
XARRADA SOBRE L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
QUÈ ÉS L’E
MERGÈNC
IA
CLIMÀTIC
A?
La setmana que ve,
una científica de
renom farà una
Xarrada a cà
xarrada sobre rrec de la cie
Andrea Vila ntífica
l’emergència llonga
climàtica a l’escola. Dia: Dilluns
27 de setem
bre
Hora: 17:00
h
Lloc: Poliesp
ortiu de l’esc
ola
1 Ordena els grups de lletres següents per a obtindre paraules que hi ha en el cartell.
• F I N T C Í E A C I •RADAXRA
• M R E S T E B E •LDLNSIU
Marca la correcta. Els grups de lletres desordenades anteriors es poden considerar

paraules?
Sí, perquè qualsevol grup de lletres forma una paraula.
No, perquè un grup de lletres només es considera paraula si té un significat.
No, perquè només són paraules les que ixen en el diccionari.
2 Copia una paraula del cartell amb el nombre de síl·labes que s’indica en cada cas.
2 SÍL·LABES 4 SÍL·LABES
3 SÍL·LABES 5 SÍL·LABES
3 Relaciona les paraules següents del cartell amb el seu significat.

POLIESPORTIU • Lloc on es fan classes i s’aprén.
ESCOLA • Exposició oral sobre un tema concret.
XARRADA • Lloc on es practiquen diversos esports.

46
MODEL B
4 Escriu l’accent sobre les lletres destacades i classifica les paraules segons com siga l’accent.
• huraca • c ol·leccio • acces • critica • conferencia • ultima • portic
• AGUT
• GREU
5 Copia on corresponga els substantius subratllats d’aquesta part de la xarrada d’Andrea Vilallonga.
Estem en emergència climàtica. La temperatura ha pujat un grau

de mitjana a tot el planeta en els darrers 150 anys, i és ben segur que
ho seguirà fent en les pròximes dècades. Aquest augment compromet
el benestar, la salut i les possibilitats de la humanitat de desenvolupar
una vida plena i feliç, així com les dels éssers vius que ens acompanyen
en aquesta nau espacial anomenada Terra.
• Substantiu comú, individual, abstracte, femení, singular.
• Substantiu comú, individual, concret, masculí, plural.
• Substantiu comú, col·lectiu, concret, femení, singular.
• Substantiu comú, individual, concret, masculí, singular.
• Substantiu propi, femení, singular.
6 Completa amb l’opció correcta en cada cas.
Els substantius anomenen qualsevol comuns / propis

persona, animal o cosa d’un grup.
Els substantius anomenen en singular

individuals / col·lectius
un conjunt de persones, animals o coses.
Els substantius anomenen coses

concrets / abstractes
que es poden vore, tocar, olorar…
7 Escriu el femení dels substantius següents.

• mestre • autor • germà
8 Encercla la forma amb què pots trobar cada paraula en el diccionari.

• pujar / ha pujat / pujat • dècades / dècada • humana / humà
47
NOM DATA
XARRADA SOBRE L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
QUÈ ÉS L’E
MERGÈNC
IA
CLIMÀTIC
A?
La setmana que ve,
una científica de
renom farà una
Xarrada a cà
xarrada sobre rrec de la cie
Andrea Vila ntífica
l’emergència llonga
climàtica a l’escola. Dia: Dilluns
27 de setem
bre
Hora: 17:00
h
Lloc: Poliesp
ortiu de l’esc
ola
1 Ordena els grups de lletres següents per a obtindre paraules que hi ha en el cartell.
• F I N T C Í E A C I •RADAXRA
• M R E S T E B E •LDLNSIU
Explica. Els grups de lletres anteriors es poden considerar paraules? Per què?
2 Separa en síl·labes les paraules que has format en l’activitat anterior i digues quantes en tenen.
3 Escriu. A quina de les paraules del cartell fa referència cada definició?
• Lloc on es fan classes i s’aprén.
• Exposició oral sobre un tema concret.

• Lloc on es practiquen diversos esports.
4 Explica. Com s’ordenen les paraules en un diccionari?
48
MODEL A
5 Escriu l’accent que corresponga en les vocals destacades i respon a les preguntes posteriors.
• huraca • c ol·leccio • acces • critica • conferencia • ultima • portic
• Quines vocals porten accent agut? I greu?
6 Subratlla els substantius que trobes en aquesta part de la xarrada d’Andrea Vilallonga.
Estem en emergència climàtica. La temperatura ha pujat un grau

de mitjana a tot el planeta en els darrers 150 anys, i és ben segur que
ho seguirà fent en les pròximes dècades. Aquest augment compromet
el benestar, la salut i les possibilitats de la humanitat de desenvolupar
una vida plena i feliç, així com les dels éssers vius que ens acompanyen
en aquesta nau espacial anomenada Terra.
Troba en el text un substantiu adequat a cada descripció i escriu-lo on corresponga.
•S
ubstantiu comú, individual, abstracte, masculí, singular.
•S
ubstantiu comú, individual, concret, masculí, plural.
•S
ubstantiu comú, col·lectiu, concret, femení, singular.
•S
ubstantiu propi, femení, singular.
7 Explica la diferència entre aquests tipus de substantius i posa’n un exemple de cada.
Substantiu comú i substantiu propi
Substantiu individual i substantiu col·lectiu
Escriu el gènere contrari de cada substantiu.

• mestre • escriptora
• germà • alcaldessa
• investigador • arquitecta
9 Escriu l’oració «La Terra és el planeta en què vivim» usant llenguatge literari.
49
UNITAT 1
Taula d’avaluació de competències
Activitats
Activitats
COMPETENCIAS
COMPETENCIAS CRITERIS
CRITERIS SABERES BÁSICOS
CRITERIS SABERS RELACIONATS
ESPECÍFICAS
ESPECÍFICAS DE
DEEVALUACIÓN
EVALUACIÓN RELACIONADOS
PROVA
PROVABB PROVA
PROVAAA
Llegir en silenci textos escrits i multimodals

ORGANIZACIÓN
ORGANIZACIÓN Muestra
Muestraunun Demuestra - Lectura, en silenci, de textos escrits i
DE
DE
1, 2, 3, 5 1, 2, 3, 6
senzills de l’àmbit personal, social i educatiu. dominio
dominiosuficientebuen multimodals senzills de l’àmbit personal,
LA
LAINFORMACIÓN
INFORMACIÓN del
suficiente
tema pero delcondominio del social i educatiu.
Organiza
OrganizabienComprendre
bien el sentit global i la informació algunas
tema pero carencias tema que - Estratègies de comprensió: informació
las
lasideas específica
ideasdel
del tema i inferir significats no explícits
tema y con 1,algunas
alguna 2, 3, 5 1, 2, 3,y 6
expone del sentit global del text.
que
quetiene en
tieneque
que els textos escrits i multimodals. información
carencias y que presenta
- Aplicació de les normes ortogràfiques.
exponer.
exponer. presenta
alguna no bastante
Produir un text escrit amb vocabulari responde
información a las información - Relacions de forma i significat entre
1, 4, 7, 9
apropiat. cuestiones
que presenta que se les paraules: formació de paraules.
planteadas.
no responde relaciona con - Consciència fonològica: associació
Extraure i aplicar conclusions elementals
a las el tema. correcta entre fonemes i grafies
sobre la formació de paraules a partir Pronuncia 1, 2 con 1, 2
EXPRESIÓN ORAL cuestiones en el context d'una paraula.
de la manipulació de lletres i síl·labes. claridad y fluidez,
Se expresa planteadas. - Generalitzacions sobre l'ús de l'accent
con claridad pero con
Utilitzar, de manera acompanyada gràfic.
y EXPRESIÓN
con un volumen ORAL continuos
Pronuncia Pronuncia
puntualment i amb reflexió progressiva, els - Generalitzacions sobre categories lèxiques:
adecuado.
Se expresaconeixements lingüístics i discursius bàsics 1, 2, claridad
bloqueos
con 3, 4,o5,pausas.
6, con1, 2, claridad
3, 4, 5, 6,
7, 8
y fluidez, 7, 8, 9la
y fluidez els substantius.
con claridad
necessaris en la situació d'aprenentatge,
PARTICIPACIÓN
y con un volumen Interviene
pero con en mayoría de - Estratègies de cerca en fonts documentals:
i la terminologia elemental corresponent.
Participa
adecuado.
en los algunas
continuos cuestioneslas palabras y paraules en el diccionari.
debates y Localitzar i seleccionar informació senzilla respondiendo
bloqueos o el volumen y - Producció de textos amb un llenguatge
preguntas
pausas. 8 sobre ella entonación4
procedent d'una font.
conversaciones. literari.
tema. son
Crear versions de textos literaris senzills adecuados.
NORMAS DE Respeta su turno 9
individualment.
COMUNICACIÓN
PARTICIPACIÓN de palabra pero no
Respeta lasen los
Participa escucha las
normas
debatesbásicas
y de aportaciones de
comunicación
conversaciones.oral. los demás.
OPINIÓN
NORMAS DE
Participa
Respetadesuvez en
PERSONAL
COMUNICACIÓN cuando
turno de
Expresa y palabra
en contadas
Respetasus
las pero
gustos, ocasiones
no escuchaexpresa
normas básicas de
preferencias y oral. sus
laspreferencias y
comunicación
opiniones. gustos personales.
aportaciones
de los demás.
TOTAL
OPINIÓN Participa de Participa y
PERSONAL vez en expresa sus
Expresa sus cuando opiniones y
gustos, y en gustos
preferencias y contadas personales.
opiniones. ocasiones
expresa sus
preferencias
y gustos
personales.
TOTAL
50
Solucionari
PROVA B
1 científica / setembre / xarrada / dilluns.

2 RM. Dilluns (2), escola (3), climàtica (4), emergència (5).
3 P
OLIESPORTIU • Lloc on es practiquen diversos esports. ESCOLA • Lloc on es fan classes
i s’aprén. XARRADA • Exposició oral sobre un tema concret.
4 AGUT • col·lecció, accés, crítica, última. GREU • huracà, conferència, pòrtic.
5 emergència / éssers / humanitat / planeta / Terra.
6 comuns / col·lectius / concrets.
7 mestra / autora / germana.
8 pujar / dècada / humà.
PROVA A
1 científica / setembre / xarrada / dilluns.

2 ci-en-tí-fi-ca • 5. se-tem-bre • 3. xar-ra-da • 3. di-lluns • 2.
3 escola / xarrada / poliesportiu.
4 Les paraules s’ordenen en el diccionari seguint l’ordre alfabètic.
5 h
uracà, col·lecció, accés, crítica, conferència, última, pòrtic.
Porten accent agut e, i, o i u. Porten accent greu a, e i o.
6 C
al subratllar emergència, temperatura, grau, mitjana, planeta, anys, dècades, augment,
benestar, salut, possibilitats, humanitat, vida, éssers, nau, Terra.
RM. Benestar / éssers / humanitat / Terra.
7 E
l substantiu comú anomena qualsevol persona, animal o cosa d’un grup; i els propis,
una persona, animal o cosa concreta (planeta-Terra). El substantiu individual anomena
en singular una sola persona, animal o cosa; i el col·lectiu, un conjunt de persones, animals
o coses (illa-arxipèlag).
8 mestra / germana / investigadora / escriptor / alcalde / arquitecte.
9 RM. La Terra és la nostra llar.
51
NOM DATA
UNA NOTÍCIA SORPRENENT
Ahir va ocórrer un
fet increïble al poble
i tots els diaris i els
informatius de
Descoberta una nova espècie de peix
televisió i de ràdio
Ahir, a l’estany que hi ha al jardí botànic, va
en parlen hui...
aparéixer un peix nou nadant enmig d’un banc
de perques. Ningú sap com ha arribat ací, però
tot apunta que es tracta d’un peix d’una
espècie desconeguda fins ara.
1 Localitza i escriu la paraula de la notícia que corresponga a les definicions següents.
s. m. Terreny amb arbres, plantes i flors ornamentals.
s. m. 1. Seient llarg i estret per a més d’una persona. 2. Entitat

financera que treballa amb diners. 3. Conjunt d’animals marins que es traslladen junts.
s. m. 1. Bassa o piscina construïda en un jardí o un parc. 2. Llac

no molt gran.
s. f. Tipus de peix de riu de cos més llarg que ample i amb escates
aspres i dures, de color verdós, platejat i daurat amb bandes fosques pels costats.
Classifica les paraules anteriors.

SÓN MONOSÈMIQUES
SÓN POLISÈMIQUES
2 Digues si les paraules següents són agudes, planes o esdrúixoles.
• descoberta • aparéixer
• espècie • ningú
• ahir • notícia
52
MODEL B
3 Tria una paraula amb accent gràfic i una paraula sense accent gràfic del text inicial i explica
per què s’accentua o no.
s’accentua no s’accentua
gràficament perquè gràficament perquè
4 opia els determinants subratllats en aquest discurs de l’alcaldessa de la localitat

C
on corresponga.
Quins motius han portat aquest peix desconegut fins ací?
No ho sabem. Però algunes associacions locals han proposat que
s’anomene com el nostre poble, i aquest consistori es compromet
a enviar-ne oficialment la sol·licitud on pertoque en tres dies.
ARTICLE DEMOSTRATIU
POSSESSIU NUMERAL
INDEFINIT INTERROGATIU
Digues a quin tipus de determinants fa referència cada afirmació.
• Poden indicar quantitat exacta o ordre.

• N’hi ha de primera, de segona i de tercera persona.
• Assenyalen llunyania, distància mitjana o proximitat.
5 Escriu una forma de determinant adequada a cada descripció.
• Article indeterminat en masculí plural.
• Numeral ordinal en femení singular.
• Possessiu de segona persona d’un posseïdor en femení plural.

6 Relaciona amb números. A quina part de la fitxa col·locaries cada informació sobre el nou peix?
PEIXOS D’AIGUA DOLÇA 1. CAPÇALERA

Entre 20 cm i 50 cm de llarg.
’alimenta d’algues i altres

S 2. REGISTRE
vegetals, d’insectes i de crustacis. DE DADES
ALFAURÍ BLAU
53
NOM DATA
UNA NOTÍCIA SORPRENENT
Ahir va ocórrer un
fet increïble al poble
i tots els diaris i els
informatius de
Descoberta una nova espècie de peix
televisió i de ràdio
en parlen hui... Ahir, a l’estany que hi ha al jardí botànic, va
aparéixer un peix nou nadant enmig d’un banc
de perques. Ningú sap com ha arribat ací, però
tot apunta que es tracta d’un peix d’una
espècie desconeguda fins ara.
1 usca en el diccionari les paraules subratllades en la notícia i classifica-les.

B
Són monosèmiques o polisèmiques?
SÓN MONOSÈMIQUES SÓN POLISÈMIQUES
xplica en què es diferencien les paraules monosèmiques i les polisèmiques utilitzant

E
les paraules anteriors com a exemples.
2 Localitza en el text i copia una paraula per a cada cas.
• Una paraula esdrúixola.

• Una paraula aguda que s’accentue gràficament.

• Una paraula aguda que no s’accentue gràficament.
• Una paraula plana que s’accentue gràficament.
• Una paraula plana que no s’accentue gràficament.
54
MODEL A
3 Tria una paraula amb accent gràfic i una paraula sense accent gràfic de les anteriors i explica
per què s’accentua o no.
s’accentua no s’accentua
gràficament perquè gràficament perquè
4 roba en el discurs de l’alcaldessa de la localitat un determinant del tipus que es demana

T
en cada cas.
Quins motius han portat aquest peix desconegut fins ací?
No ho sabem. Però algunes associacions locals han proposat que
s’anomene com el nostre poble, i aquest consistori es compromet
a enviar-ne oficialment la sol·licitud on pertoque en tres dies.
ARTICLE DEMOSTRATIU
POSSESSIU NUMERAL
INDEFINIT INTERROGATIU
Digues a quin tipus de determinants fa referència cada afirmació.
• Poden indicar quantitat exacta o ordre.

• N’hi ha de primera, de segona i de tercera persona.
• Assenyalen llunyania, distància mitjana o proximitat.
5 Analitza els determinants següents de la manera més completa possible.
• aquells
• tercera
• teues
6 Tria una de les dues parts de la fitxa descriptiva i explica quin tipus d’informació s’hi dona.
CAPÇALERA
REGISTRE
DE DADES
55
UNITAT 2
Activitats
Activitats
COMPETENCIAS
ESPECÍFICAS
ESPECÍFICAS DE
DEEVALUACIÓN
PROVA
PROVABB PROVA
PROVAAA

ORGANIZACIÓN
DE
DE senzills de l’àmbit personal, social i educatiu. dominio1, 4,suficiente
dominio 6 buen1, 2, 4, 6 multimodals senzills de l’àmbit personal,
LA
LAINFORMACIÓN
INFORMACIÓN del
suficiente
Organiza
Organizabienbien
Comprendre el sentit global i la informació algunas
las
lasideas
ideasdel
deltema
tema i inferir significats no explícits
específica y con
alguna
1,algunas
4, 6 expone
1, 2, 4,y 6 del sentit global del text.
que
quetiene
tieneque
que
en els textos escrits i multimodals. información
exponer.
exponer. presenta
alguna no bastante
3 1, 3, 6 paraules: monosèmia i polisèmia.
que presenta que se
planteadas.
no responde relaciona con - Generalitzacions sobre la classificació
Utilitzar, de manera acompanyada a las el tema. de les paraules segons l'accentuació.
EXPRESIÓN puntualment
ORAL i amb reflexió progressiva, els Pronuncia
cuestiones con
coneixements lingüístics i discursius bàsics 1, 2, 3,y4, 5 1, 2, 3, 4, 5, 6 - Generalitzacions sobre l'ús de l'accent
Se expresa claridad
planteadas. fluidez,
necessaris en la situació d'aprenentatge, gràfic.
EXPRESIÓN i la ORAL
terminologia elemental corresponent. continuos
Pronuncia Pronuncia - Generalitzacions sobre categories lèxiques:
y con un volumen
bloqueos
con claridado pausas.con claridad els substantius.
adecuado.
Se expresaLocalitzar i seleccionar informació senzilla
con claridad y fluidez, y fluidez
1, 4 la - Generalitzacions sobre categories lèxiques:
procedent d'una font.
PARTICIPACIÓN Interviene
pero con en mayoría de els determinants.
y con un volumen
Participa enIdentificar
adecuado. los algunas
continuos cuestioneslas palabras y - Estratègies de cerca en fonts documentals:
l'estructura de les fitxes, així com
debates y algunes de les característiques específiques respondiendo
bloqueos o el volumen y paraules en el diccionari.
6 6
conversaciones. preguntas
pausas. sobre ella entonación
d'aquest tipus de text. - Elements de forma: estructura de la fitxa.
tema. son
adecuados.
NORMAS DE Respeta su turno
COMUNICACIÓN
Respeta lasen los
normas
debatesbásicas
comunicación
OPINIÓN
NORMAS DE
Participa
Respetadesuvez en
PERSONAL
turno de
Expresa y palabra
en contadas
Respetasus
las pero
gustos, ocasiones
no escuchaexpresa
normas básicas de
laspreferencias y
comunicación
aportaciones
de los demás.
TOTAL
gustos, y en gustos
expresa sus
preferencias
y gustos
personales.
TOTAL
56
Solucionari
PROVA B
1 jardí / banc / estany / perca.
SÓN MONOSÈMIQUES• jardí, perca. SÓN POLISÈMIQUES• banc, estany.

2 AGUDES: ahir, ningú. PLANES: descoberta, aparéixer. ESDRÚIXOLES: espècie, notícia.
3 RL. Comproveu que la resposta s’ajusta a les normes d’accentuació.
4 A
RTICLE• la. POSSESSIU• nostre. INDEFINIT• algunes. DEMOSTRATIU• aquest.
NUMERAL• tres. INTERROGATIU• quins.
Numeral. / Possessiu. / Demostratiu.
5 uns / primera, segona, cinquena... / teues.
6 P
EIXOS D’AIGUA DOLÇA • 1. Entre 20 cm i 50 cm de llarg. • 2. S’alimenta d’algues i altres
vegetals, d’insectes i de crustacis. • 2. ALFAURÍ BLAU • 1.
PROVA A
1 SÓN MONOSÈMIQUES• jardí, perca. SÓN POLISÈMIQUES• banc, estany.
M. Les paraules monosèmiques són les que tenen un sol significat, com ara jardí o perca;
R
les paraules polisèmiques, en canvi, en tenen més d’un, com ara estany, que pot ser tant
un llac menut com una piscina o bassa construïda en un jardí o parc.
2 RM. Espècie / jardí / ahir / botànic / descoberta.
3 RL. Comproveu que la resposta s’ajusta a les normes d’accentuació.
4 R
M. ARTICLE• la. POSSESSIU• nostre. INDEFINIT• algunes. DEMOSTRATIU• aquest.
NUMERAL• tres. INTERROGATIU• quins.
Numeral. / Possessiu. / Demostratiu.
5 a
quells • demostratiu de llunyania en masculí plural. / tercera • numeral ordinal en femení
singular. / teues • possessiu de segona persona d’un sol posseïdor en femení plural.
6 R
M. En la capçalera de la fitxa s’inclou el títol de la fitxa, és a dir, l’element que s’hi descriurà,
i el tema en què es classifica. En el registre de dades es recullen les dades generals sobre
l’element de la fitxa i se’n fa una descripció o un resum.
57
NOM DATA
LLIBRES SOLIDARIS
A la biblioteca
del barri han
organitzat una
recollida solidària RECOLLIDA SOLIDÀRIA
de llibres. Quins DE LLIBRES
llibres hi portaràs
tu? Porta els contes que ja no
llegiràs i els distribuirem
per diversos països del món.
No ho dubtes: és una qüestió de solidaritat!
1 Localitza i escriu les tres parelles de paraules homònimes que hi ha en aquests títols
que han donat a la biblioteca.
La màgia Massa La maça El signe Comtes i

El vol
dels soroll d’or dels Peixos comtesses
del cigne
comptes
/ / /
Escriu la paraula homònima de cada parella que corresponga a cada definició.
• Ferramenta semblant a un martell.
• Operacions matemàtiques, com la suma o la resta.

• Cada una de les dotze figures que formen el zodíac.
2 Pensa i marca. Quina afirmació és correcta?

Les paraules casa i caça no són homònimes perquè no s’escriuen igual.
Les paraules casa i caça són homònimes perquè es pronuncien exactament igual.
Les paraules casa i caça no són homònimes perquè no es pronuncien igual.
58
MODEL B
3 Busca en el cartell de la biblioteca una paraula per a cada cas.
• Una paraula que porta dièresi en singular i en plural.

• Una paraula que porta dièresi només en plural.
Completa. Quin ús té la dièresi en cada cas?
En la paraula la dièresi indica que

; i en la paraula
indica que
4 Encercla la forma verbal adequada en cada cas. Ha de portar accent, dièresi o res?
LLIBRES
Cada any (distribuïm / distribuím / distribuim) centenars de llibres arreu SOLIDARIS
del món. L’any passat en (distribuïrem / distribuírem / distribuirem) 356.

Amb la teua col·laboració en podem (distribuïr / distribuír / distribuir) BIBLIOTECA
DEL BARRI
molts més enguany!
VELL
5 Copia els adjectius dels títols següents al costat de la seua descripció.
Els dies salvatges • Adjectiu invariable en femení singular.
Unes festes boges • Adjectiu variable en masculí singular.
Una aventura al·lucinant • Adjectiu invariable en masculí plural.
L’antic far • Adjectiu variable en femení plural.
Explica en què es diferencien els adjectius variables dels invariables utilitzant com
a exemple els adjectius anteriors.
6 Imagina i completa amb l’adjectiu divertit en el grau que s’indica en cada cas.
Els dies salvatges és un llibre (positiu) ,

però (comparatiu) Unes festes
boges. En canvi, Una aventura al·lucinant és (superlatiu)
.
59
NOM DATA
LLIBRES SOLIDARIS
A la biblioteca
del barri han
organitzat una
recollida solidària RECOLLIDA SOLIDÀRIA
de llibres. Quins DE LLIBRES
llibres hi portaràs
tu? Porta els contes que ja no
llegiràs i els distribuirem
per diversos països del món.
No ho dubtes: és una qüestió de solidaritat!
1 Localitza i escriu les tres parelles de paraules homònimes que hi ha en aquests títols
que han donat a la biblioteca.
La màgia Massa La maça El signe Comtes i

El vol
dels soroll d’or dels Peixos comtesses
del cigne
comptes
/ / /
Escriu la paraula homònima de cada parella que corresponga a cada definició.

• Ferramenta semblant a un martell.
• Operacions matemàtiques, com la suma o la resta.
• Cada una de les dotze figures que formen el zodíac.
2 Ratlla la parella de paraules que no són homònimes i explica. Per què no ho són?
card / kart sec / cec casa / caça
Les paraules i no són homònimes perquè
60
MODEL A
3 Busca en el cartell de la biblioteca dues paraules amb dièresi i completa.
En la paraula la dièresi s’usa per a indicar que

, i en la paraula ,
per a indicar que
4 Encercla la forma verbal adequada en cada cas. Ha de portar accent, dièresi o res?
LLIBRES
Cada any (distribuïm / distribuím / distribuim) centenars de llibres arreu SOLIDARIS
del món. L’any passat en (distribuïrem / distribuírem / distribuirem) 356.

Amb la teua col·laboració en podem (distribuïr / distribuír / distribuir) BIBLIOTECA
DEL BARRI
molts més enguany!
VELL
Explica les excepcions a l’ús de la dièresi utilitzant com a exemple les formes verbals anteriors.
5 Escriu els adjectius d’aquests títols on corresponga i completa’n la taula.
Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

Els dies salvatges
Unes festes boges
Una aventura al·lucinant
L’antic far
Pinta de blau les caselles dels adjectius variables i de groc les dels adjectius invariables.
6 Tria un dels adjectius anteriors i escriu-lo en els tres graus proposats.

POSITIU SUPERLATIU
COMPARATIU D’IGUALTAT
7 Explica les dues diferències principals entre la narrativa i el teatre.
61
UNITAT 3
Activitats
Activitats
COMPETENCIAS
ESPECÍFICAS
ESPECÍFICAS DE
DEEVALUACIÓN
PROVA
PROVABB PROVA
PROVAAA

ORGANIZACIÓN
DE
DE
3, 4, 6 3, 4
LA
LAINFORMACIÓN
INFORMACIÓN del
suficiente
Organiza
las
ideasdel
deltema
tema i inferir significats no explícits 1, 2,algunas
y con
alguna 3, 4, 6 1, 3, y4
que
quetiene en
tieneque
exponer.
exponer. presenta
alguna no bastante
información - Relacions de forma i significat entre
3, 5a las información
2, 3, 4, 7
que presenta que se paraules: homonímia.
planteadas.
no responde relaciona con - Generalitzacions sobre l'ús de la dièresi.
Utilitzar, de manera acompanyada
a las el tema. - Generalitzacions sobre categories lèxiques:
puntualment i amb reflexió progressiva, els Pronuncia con
EXPRESIÓN ORAL cuestiones 1, 2, 3, 4, els adjectius.
coneixements lingüístics i discursius bàsics 1, 2, 3, 4,
claridad 5, 6
y fluidez,
Se expresa necessaris en la situació d'aprenentatge, planteadas. 5, 6, 7
pero con - Elements constitutius i característiques
con claridadi la terminologia elemental corresponent. continuos
Pronuncia Pronuncia de la narració i del teatre.
y EXPRESIÓN
con un volumen ORAL
adecuado.
Se expresaIdentificar el tipus i l'estructura dels textos bloqueos
con claridado pausas.con claridad
con claridad y fluidez, y fluidez la
narratius i teatrals, així com algunes de les 7
PARTICIPACIÓN
pero con en mayoría de
seues característiques específiques.
Participa en los
adecuado. algunas
continuos cuestioneslas palabras y
debates y respondiendo
bloqueos o el volumen y
tema. son
adecuados.
COMUNICACIÓN
Respeta lasen los
normas
debatesbásicas
comunicación
OPINIÓN
NORMAS DE
Participa
Respetadesuvez en
PERSONAL
turno de
Expresa y palabra
en contadas
Respetasus
las pero
gustos, ocasiones
no escuchaexpresa
normas básicas de
laspreferencias y
comunicación
aportaciones
de los demás.
TOTAL
gustos, y en gustos
expresa sus
preferencias
y gustos
personales.
TOTAL
62
Solucionari
PROVA B
1 comptes / comtes; massa / maça; cigne / signe.
maça / comptes / signe.

2 Les paraules casa i caça no són homònimes perquè no es pronuncien igual.
3 qüestió (qüestions) / països (país).
n la paraula qüestió la dièresi indica que la u del grup que s’ha de pronunciar, i en la paraula
E
països indica que la i no forma diftong amb la a.
4 distribuïm / distribuírem / distribuir.
5 A
djectiu invariable en femení singular. • al·lucinant. / Adjectiu variable en masculí singular. • antic.
/ Adjectiu invariable en masculí plural. • salvatges. / Adjectiu variable en femení plural. • boges.
ls adjectius invariables són els que presenten una única forma per al singular i el plural,
E
com ara salvatge o al·lucinant, i els adjectius variables presenten formes diferents per al masculí
i per al femení, com ara antic (antic, antiga, antics, antigues) o boig (boig, boja, bojos, boges).
6 E
ls dies salvatges és un llibre divertit, però menys divertit que Unes festes boges. En canvi, Una
aventura al·lucinant és divertidíssim.
PROVA A
1 comptes / comtes; massa / maça; cigne / signe.
maça / comptes / signe.

2 C
al ratllar casa / caça. Les paraules casa i caça no són homònimes perquè no es pronuncien
igual: casa té s sonora i caça, s sorda.
n la paraula qüestió la dièresi s’usa per a indicar que la u del grup que s’ha de pronunciar,
3 E
i en la paraula països, per a indicar que la i no forma diftong amb la a.
4 distribuïm / distribuírem / distribuir.
a dièresi no s’ha d’usar quan la paraula ha de portar accent gràfic segons les normes
L
d’accentuació, com en distribuírem, ni en el gerundi, l’infinitiu, el futur i el condicional
dels verbs acabats en vocal més -ir, com en distribuir.
5 s alvatge; salvatge; salvatges; salvatges / boig; boja; bojos; boges / al·lucinant; al·lucinant; al·lucinants;
al·lucinants / antic; antiga; antics; antigues. De blau: boig i antic. De groc: salvatge i al·lucinant.
6 R
M. POSITIU • salvatge. SUPERLATIU • salvatgíssim. COMPARATIU D’IGUALTAT • tan
salvatge com.
7 L
a narrativa inclou els textos en què un narrador explica en prosa uns fets reals o imaginaris; en
canvi, el teatre està format per textos dialogats pensats per a ser representats davant d’un públic.
63
NOM DATA
UNA CONFUSIÓ DE CINE
Marta i Ferran han

quedat hui per a
Marta, Núria i jo ja estem a
anar al cinema, però
l’entrada dels cines La Sirena.
sembla que hi ha
On esteu vosaltres?
hagut alguna
confusió...
Als cines La Serena! Tu no
em vas dir que Soterranis
del fem la feien ací?
1 Completa amb les paraules de la conversa de WhatsApp que corresponga.
Les paraules i són parònimes.
2 Tria la paraula parònima adequada a cada cartell i copia els títols de pel·lícula correctes.
A B Una C Tots els D
(espècie / espècia) (afectes / efectes)
en extinció de la pol·lució
Aventura Una festa a

(especial / espacial) (caça/ casa)
A. B.
C. D.
3 Encercla els pronoms personals de la conversa de WhatsApp entre Ferran i Marta

seguint el codi.
De roig 1a PERSONA De blau 2a PERSONA De negre 3a PERSONA

Classifica els pronoms que has encerclat.
SÓN PRONOMS PERSONALS FORTS

SÓN PRONOMS PERSONALS FEBLES
64
MODEL B
4 Completa la resposta de Ferran escrivint

els pronoms personals següents on calga. Sí, però ahir vaig dir a Paula
que avisara que
ella ens li us
havíem equivocat de cines. No heu
I ndica la persona i el nombre de cada parlat amb ?

pronom anterior i digues si és fort o feble.
•
•
•
•
5 Llig el que diu Núria i ratlla l’opció o les opcions incorrectes en cada cas.
He escrit un resum de la pel·lícula Soterranis del fem per a la

revista de l’escola, però tinc dubtes a l’hora de partir algunes
paraules a final de línia. M’ajudeu a fer-ho correctament?
• ciutat ci-utat / ciu-tat
• pel·lícula pel-lícula / pe-l·lícula / pel·lí-cula / pel·lícu-la
• animació a-nimació / ani-mació / anima-ció / animaci-ó
• soterranis so-terranis / sote-rranis / soter-ranis / soterra-nis
• ensenyament en-senyament / ensen-yament / ense-nyament
Marca. Quines tres d’aquestes paraules Núria no podria partir a final de línia?
així cua idea arreu guanys
6 igues a quina part de l’entrevista a la directora de la pel·lícula Soterranis del fem pertany
D
cada fragment.
A B
P. Com t’has documentat per a fer la pel·lícula? Des de la revista Cinefòrum felicitem
R. La veritat és que he recorregut a una gran la jove directora per la nominació i
varietat de fonts. li desitgem un futur llarg i brillant.
C
La jove directora de Soterranis del fem, Rebeca Mera, ha sigut
nominada als Premis del Cine com a millor direcció documental.
INTRODUCCIÓ COS DE L’ENTREVISTA COMIAT

65
NOM DATA
UNA CONFUSIÓ DE CINE
Marta i Ferran han

quedat hui per a
Marta, Núria i jo ja estem a
anar al cinema, però
l’entrada dels cines La Sirena.
sembla que hi ha
On esteu vosaltres?
hagut alguna
confusió...
Als cines La Serena! Tu no
em vas dir que Soterranis
del fem la feien ací?
1 Llig la conversa de WhatsApp i respon.
• Quines dues paraules creen la confusió? Per què?
• Com s’anomenen aquests tipus de paraules?
2 L
ocalitza la paraula mal utilitzada en cada cartell i copia el títol sencer substituint-la
per la paraula parònima correcta.
A B C D
Una espècia Tots els afectes
en extinció de la pol·lució
Aventura Una festa

especial a caça
A. B.
C. D.
Encercla els pronoms personals de la conversa de WhatsApp seguint el codi.

De roig 1a PERSONA De blau 2a PERSONA De negre 3a PERSONA
Classifica els pronoms que has encerclat. Com són: forts o febles?
FORTS FEBLES
66
MODEL A
4 Completa la resposta de Ferran escrivint pronoms

Sí, però ahir vaig dir a Paula
personals adequats en cada buit.
que avisara que
Analitza els pronoms personals que has utilitzat havíem equivocat de cines. No heu
seguint l’exemple.
parlat amb ?
Exemple
elles Pronom personal fort de tercera persona en femení plural.
•
•
•
•
5 Parteix de totes les maneres correctes a final de línia les paraules en què té dubtes Núria.
He escrit un resum de la pel·lícula Soterranis del fem per a la

revista de l’escola, però tinc dubtes a l’hora de partir algunes
paraules a final de línia. M’ajudeu a fer-ho correctament?
• ciutat • a nimació
• pel·lícula
• soterranis
• ensenyament
Marca i explica. Quines de les paraules següents no podria partir Núria

a final de línia? Per què?
així guanys
idea arreu
6 Digues a quina part de l’entrevista a la directora de Soterranis del fem pertany cada fragment.
A B
P. Com t’has documentat per a fer la pel·lícula? Des de la revista Cinefòrum felicitem
R. La veritat és que he recorregut a una gran la jove directora per la nominació i
varietat de fonts. li desitgem un futur llarg i brillant.
C
La jove directora de Soterranis del fem, Rebeca Mera, ha sigut
nominada als Premis del Cine com a millor direcció documental.
A. B. C.
67
UNITAT 4
Activitats
Activitats
COMPETENCIAS
ESPECÍFICAS
ESPECÍFICAS DE
DEEVALUACIÓN
PROVA
PROVABB PROVA
PROVAAA

ORGANIZACIÓN
DE
DE
1, 3, 4, 5, 6 1, 3, 4, 5, 6
LA
LAINFORMACIÓN
INFORMACIÓN del
suficiente
Organiza
las
ideasdel
deltema
y con
alguna 3, 4, 5, 6 1, 2, 3, 4,y 5, 6
que
quetiene en
tieneque
queels textos escrits i multimodals. información
exponer.
exponer. presenta
alguna no bastante
1, 5
que presenta que se paraules: paronímia.
planteadas.
no responde relaciona con - Generalitzacions sobre categories lèxiques:
a las el tema. els pronoms personals.
EXPRESIÓN ORAL cuestiones
coneixements lingüístics i discursius bàsics 1, 2, 3,y4, 5 1, 2, 3, 4, 5 - Generalitzacions sobre normes
Se expresanecessaris en la situació d'aprenentatge, claridad
planteadas. fluidez,
ortogràfiques: partició de paraules a final
i la terminologia elemental corresponent. de línia.
y EXPRESIÓN
Pronuncia Pronuncia
bloqueos
con claridado pausas.con claridad - Elements de forma: estructura de
adecuado.
Se expresaIdentificar l'estructura de les entrevistes,
y fluidez, y fluidez la l'entrevista.
con claridad
així com algunes de les característiques 6 6
PARTICIPACIÓN
específiques d'aquest tipus de text.
Participa en los
adecuado. algunas
tema. son
adecuados.
COMUNICACIÓN
Respeta lasen los
normas
debatesbásicas
comunicación
OPINIÓN
NORMAS DE
Participa
Respetadesuvez en
PERSONAL
turno de
Expresa y palabra
en contadas
Respetasus
las pero
gustos, ocasiones
no escuchaexpresa
normas básicas de
laspreferencias y
comunicación
aportaciones
de los demás.
TOTAL
gustos, y en gustos
expresa sus
preferencias
y gustos
personales.
TOTAL
68
Solucionari
PROVA B
1 Les paraules sirena i serena són parònimes.
2 A
. Aventura espacial. B. Una espècie en extinció. C. Tots els efectes de la pol·lució.
D. Una festa a casa.
3 De roig • jo, em. De blau • vosaltres, tu. De negre • la (la feien).
ÓN PRONOMS PERSONALS FORTS • jo, tu, vosaltres.

S
SÓN PRONOMS PERSONALS FEBLES • em, la.
í, però ahir li vaig dir a Paula que us avisara que ens havíem equivocat de cines.
4 S
No heu parlat amb ella?
li • pronom personal feble de tercera persona en singular. / us • pronom personal feble
de segona persona en plural. / ens • pronom personal feble de primera persona en plural. /
ella • pronom personal fort de tercera persona en singular.
5 Cal ratllar ci-utat, pe-l·lícula, a-nimació i animaci-ó, sote-rra-nis i ensen-yament.
Cal marcar cua, idea i guanys.

6 INTRODUCCIÓ • C. COS DE L’ENTREVISTA • A. COMIAT • B.
PROVA A
1 Sirena i Serena. Perquè s’assemblen tant que es poden confondre. / Paraules parònimes.
. Aventura espacial. B. Una espècie en extinció. C. Tots els efectes de la pol·lució. D. Una festa
2 A
a casa.
3 De roig • jo, em. De blau • vosaltres, tu. De negre • la (la feien).
FORTS • jo, tu, vosaltres. FEBLES • em, la.

M. Sí, però ahir li vaig dir a Paula que us avisara que ens havíem equivocat de cines.
4 R
No heu parlat amb ella?
li • pronom personal feble de tercera persona en singular. / us • pronom personal feble
de segona persona en plural. / ens • pronom personal feble de primera persona en plural. /
ella • pronom personal fort de tercera persona en femení singular.
5 c
iu-tat; ani-mació, anima-ció; pel-lícula, pel·lí-cula, pel·lícu-la; so-terranis, soter-ranis, soterra-
nis; en-senyament, ense-nyament, ensenya-ment.
I dea i guanys. Idea perquè sempre quedaria una lletra sola a final o a principi de línia (i-dea,
ide-a) i guanys perquè gua és diftong i no es pot separar.
6 A . Cos de l’entrevista. B. Comiat. C. Introducció.
69
NOM DATA
UNES JORNADES INCLUSIVES

JORNADE
LA MIGRA S PER
CIÓ I LA IN
CLUSIÓ
Dillun s: Rebud
a i in
L’associació l’exposic auguració de
cultural del barri ió fotogr
«Pobles àfic
ha organitzat unes en movim a
ent»
jornades per la Dimarts
: Xarrad
a: «Canv
migració i la inclusió. a una so is per
cietat m
Llig-ne el programa! inclusiva és
Dimecre »
s: Presen
tació del
«Esclata llibre
ven bom
de Salm bes»,
a Kollim
Dijous: e nt
Cerimòn
ia de clo
enda
1 Marca en cada cas la paraula del programa sinònima de la proposada.
integració exhibició conferència clausura

migració inauguració xarrada rebuda
inclusió exposició presentació cloenda
2 Encercla en el text les paraules antònimes de les proposades.
plena èxit Unes fotografies horribles, una xarrada molt avorrida

i una presentació de llibre amb la sala completament
es
precios buida confirmen que les jornades per la migració i la
totmal63 inclusió han sigut un verdader fracàs. #jornadesmigració#
interessant
Escriu l’opinió contrària substituint les paraules que has encerclat pels seus antònims.
totbe85
.
#jornadesmigració#
70
MODEL B
3 Classifica les paraules del programa que s’escriuen amb b o v.
S’ESCRIUEN AMB B S’ESCRIUEN AMB V
Completa les normes d’ús de b i v usant com a exemple les paraules anteriors.
S’escriu davant de r i l ( ), darrere de m ( )
i quan altres paraules de la família porten p ( > ).
S’escriu darrere de n ( ), en les formes de l’imperfet de la primera
conjugació ( ) i quan altres paraules de la família porten u
( > ).
4 Localitza l’únic verb en forma personal que ix en el programa de les jornades i respon.
• Quin tipus de forma verbal és: simple, composta o perifràstica?
• Com acaba el seu infinitiu: en -ar, en -er, en -re o en -ir? Escriu-lo.
• Quina n’és l’arrel? I la desinència? Separa-les.
5 Encercla les formes verbals de l’argument del llibre de Salma Kolliment seguint el codi.
De roig SIMPLES De blau COMPOSTES De negre PERIFRÀSTIQUES
Han passat vora deu anys des que Basima

i la seua família van arribar al nostre país.

Però algunes nits encara recorda com els avions
bombardejaven la ciutat on va viure durant
la infantesa. Per això ha decidit tornar-hi i fer
les paus d’una vegada per totes amb el passat.
Separa en arrel i desinència les formes simples que has encerclat.
• •
71
NOM DATA
UNES JORNADES INCLUSIVES

JORNADE
LA MIGRA S PER
CIÓ I LA IN
CLUSIÓ
Dillun s: Rebud
a i in
L’associació l’exposic auguració de
cultural del barri ió fotogr
«Pobles àfic
ha organitzat unes en movim a
ent»
jornades per la Dimarts
: Xarrad
a: «Canv
migració i la inclusió. a una so is per
cietat m
Llig-ne el programa! inclusiva és
Dimecre »
s: Presen
tació del
«Esclata llibre
ven bom
de Salm bes»,
a Kollim
Dijous: e nt
Cerimòn
ia de clo
enda
1 Escriu la paraula del programa sinònima de la proposada.
integració exhibició conferència clausura
Respon. Quina de les paraules del cartell seria antònima de inauguració?
2 Escriu l’opinió contrària substituint les paraules destacades per altres d’antònimes.
Unes fotografies horribles, una xarrada molt avorrida

i una presentació de llibre amb la sala completament
buida confirmen que les jornades per la migració i la
totmal63 inclusió han sigut un verdader fracàs.#jornadesmigració#
totbe85
.
# jornadesmigració#
72
MODEL A
3 Classifica les paraules del programa que s’escriuen amb b o v i explica per què s’escriuen així.
S’ESCRIUEN AMB B
• , perquè
• , perquè
• , perquè
• , perquè
S’ESCRIUEN AMB V
• , perquè
• , perquè
• , perquè
• , perquè
4 Localitza l’únic verb en forma personal que ix en el programa de les jornades i respon.
• Quin tipus de forma verbal és: simple, composta o perifràstica?
• Com acaba el seu infinitiu: en -ar, en -er, en -re o en -ir? Escriu-lo.
• Quina n’és l’arrel? I la desinència? Separa-les.
5 Encercla les formes verbals de l’argument del llibre de Salma Kolliment seguint el codi.
De roig SIMPLES De blau COMPOSTES De negre PERIFRÀSTIQUES
Han passat vora deu anys des que Basima

i la seua família van arribar al nostre país.
Però algunes nits encara recorda com els avions
bombardejaven la ciutat on va viure durant
la infantesa. Per això ha decidit tornar-hi i fer
les paus d’una vegada per totes amb el passat.
Separa en arrel i desinència les formes simples que has encerclat.
• •
6 Explica quines característiques ha de tindre Esclataven bombes per a ser una novel·la.
73
UNITAT 5
Activitats
Activitats
COMPETENCIAS
ESPECÍFICAS
ESPECÍFICAS DE
DEEVALUACIÓN
PROVA
PROVABB PROVA
PROVAAA

ORGANIZACIÓN
DE
DE
1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 4, 5
LA
LAINFORMACIÓN
INFORMACIÓN del
suficiente
Organiza
las
ideasdel
deltema
y con
alguna 3, 4, 5 1, 2, 3, y4, 5
que
quetiene en
tieneque
exponer.
exponer. presenta
alguna no bastante
información - Relacions de forma i significat entre
2 a las información
2, 6
que presenta que se paraules: sinonímia i antonímia.
planteadas.
no responde relaciona con - Consciència fonològica, fonemes específics
a las el tema. del valencià: b i v.
EXPRESIÓN ORAL cuestiones
coneixements lingüístics i discursius bàsics 1, 2, 3,y4,fluidez,
5 1, 2, 3, 4, 5, 6 - Generalitzacions sobre l'ús de la b i la v.
Se expresanecessaris en la situació d'aprenentatge, claridad
planteadas.
pero con - Relacions sintàctiques de les paraules:
con claridadi la terminologia elemental corresponent continuos
Pronuncia Pronuncia les formes verbals, l'arrel i la desinència.
y EXPRESIÓN
con un volumen ORAL
adecuado.
Se expresa bloqueos
con claridado pausas.con claridad - Elements constitutius i característiques
Llegir fragments literaris senzills, pròxims
con claridad 5
y fluidez, y fluidez5 la de la novel·la.
als interessos de l'alumnat.
PARTICIPACIÓN
adecuado. los el tipus i l'estructura dels textos algunas
debates y narratius, així com algunes de les seues respondiendo
bloqueos o el volumen
6 y
característiques específiques.
tema. son
adecuados.
COMUNICACIÓN
Respeta lasen los
normas
debatesbásicas
comunicación
OPINIÓN
NORMAS DE
Participa
Respetadesuvez en
PERSONAL
turno de
Expresa y palabra
en contadas
Respetasus
las pero
gustos, ocasiones
no escuchaexpresa
normas básicas de
laspreferencias y
comunicación
aportaciones
de los demás.
TOTAL
gustos, y en gustos
expresa sus
preferencias
y gustos
personales.
TOTAL
74
Solucionari
PROVA B
1 integració • inclusió / exhibició • exposició / conferència • xarrada / clausura • cloenda.

2 Cal encerclar horribles, avorrida, buida i fracàs.
nes fotografies precioses, una xarrada molt interessant i una presentació de llibre amb la
U
sala completament plena confirmen que les jornades per la migració i la inclusió han sigut un
verdader èxit.
3 AMB B • rebuda, pobles, llibre, bombes. / AMB V • moviment, canvis, inclusiva, esclataven.
’escriu b davant de r i l (llibre, pobles), darrere de m (bombes) i quan altres paraules de la

S
família porten p (rebuda • rep). / S’escriu v darrere de n (canvis), en les formes de l’imperfet
de primera conjugació (esclataven) i quan altres paraules de la família porten u (moviment
• moure o inclusiva • inclusiu).
4 E
l verb és esclataven. Forma verbal simple. / L’infinitiu acaba en -ar: esclatar. / Arrel • esclat-
Desinència • -aven.
5 D
e roig • recorda, bombardejaven. / De blau • han passat, ha decidit. / De negre • van arribar,
va viure.
Arrel • record-. Desinència • -a. / Arrel • bombardej-. Desinència • aven.
PROVA A
1 integració • inclusió / exhibició • exposició / conferència • xarrada / clausura • cloenda.
L’antònim de inauguració és cloenda.

M. Unes fotografies precioses, una xarrada molt interessant i una presentació de llibre amb la
2 R
sala completament plena confirmen que les jornades per la migració i la inclusió han sigut un
verdader èxit.
MB B. Rebuda, perquè altres paraules de la família porten p. / Pobles, perquè va davant de l. /
3 A
Llibre, perquè va davant de r. / Bombes, perquè va darrere de m. AMB V. Moviment, perquè altres
paraules de la família porten u. / Canvis, perquè va darrere de n. / Inclusiva, perquè altres
paraules de la família porten u. / Esclataven, perquè és una forma d’imperfet de la primera
conjugació.
4 E
l verb és esclataven. Forma verbal simple. / L’infinitiu acaba en -ar: esclatar. / Arrel • esclat-.
Desinència • -aven.
5 D
e roig • recorda, bombardejaven. / De blau • han passat, ha decidit. / De negre • van arribar,
va viure.
Arrel • record-. Desinència • -a. / Arrel • bombardej-. Desinència • aven.
6 R
M. Per a ser una novel·la, Esclataven bombes ha de ser extensa, ha de tindre accions
complicades i ha d’haver-hi diversos personatges i estar ben elaborats.
75
NOM DATA
UN DIARI PERSONAL
Dissabte, 3 de febrer
Hui de matí, els pares, el meu germà Adrià i jo

hem posat rumb al camp per a fer una
excursió. Ens ho hem passat genial. Hem
sentit piular els ocells i raucar les granotes,
Aquest cap de hem xapotejat en els bassals i el millor de tot:
setmana, Natàlia hem adoptat Negret, un gatet que miolava
ha començat un diari perdut entre les ruïnes d’una antiga torre àrab
personal per a que hem visitat. Adrià i jo ens encarregarem
explicar les coses de cuidar-lo a parts iguals. Esperem que no
que li passen ens faça cap arrap!
cada dia.
1 Localitza en la pàgina del diari de Natàlia les paraules onomatopeiques corresponents

als sons següents i escriu-les on corresponga.
Rauc! Meu!
Xip-xap! Piu-piu!
Encercla la paraula onomatopeica de cada parell i marca l’explicació correcta.
cantar xiular cloquejar sonar

taral·lejar cridar lladrar dringar
Les paraules encerclades són onomatopeiques perquè fan referència a un so o soroll.

es paraules encerclades són onomatopeiques perquè s’han format per imitació
L
d’un so o soroll determinat.
2 ubratlla en el text de Natàlia quatre paraules amb so P a final de paraula i usa’n tres
S
per a completar aquestes afirmacions.
• La paraula s’escriu amb final perquè va darrere de vocal tònica.

• La paraula s’escriu amb final perquè va darrere de vocal àtona

i les paraules de la mateixa família s’escriuen amb
• La paraula s’escriu amb final perquè va darrere de consonant

76
MODEL B
3 Completa amb p o b els peus de foto d’aquests animals que Natàlia i Adrià han vist al camp.
Una ser Un catxa Un cor Un llo
4 Ratlla les opcions incorrectes en cada cas. En quina persona, nombre, temps i mode
estan la major part de les formes verbals en el diari personal de Natàlia?
La major part de les formes verbals del text que ha escrit Natàlia estan
en (primera / segona / tercera) persona del (singular / plural) d’un temps
(present / passat / futur) en mode (indicatiu / subjuntiu / imperatiu).
Relaciona amb lletres. Quin aspecte verbal ha canviat en cada fragment?

A B C
Tant de bo els pares, el meu Hui de matí, el meu Demà de matí, els pares,
germà Adrià i jo hàgem germà Adrià ha posat el meu germà Adrià i jo
posat rumb al camp... rumb al camp... posarem rumb al camp...
NOMBRE I PERSONA TEMPS MODE
5 Troba en el text una forma verbal que s’adeqüe a cada descripció.
• Forma verbal no personal.
• Forma verbal personal en futur.
• Forma verbal personal en mode subjuntiu.
• Forma verbal personal en tercera persona del singular.
ria una de les formes verbals

T Infinitiu Gerundi Participi
anteriors i escriu-ne les formes
no personals en el quadre.
6 Llig la nota que ha deixat Natàlia a Adrià i classifica.

En quin mode està cada verb en forma personal? Adrià,
Per favor, posa menjar i aigua a Negret

INDICATIU i no oblides canviar l’arena de l’arener.
Per compensar, demà el portaré jo a la
SUBJUNTIU
veterinària.
IMPERATIU Un beset,
Natàlia
77
NOM DATA
UN DIARI PERSONAL
Dissabte, 3 de febrer
Hui de matí, els pares, el meu germà Adrià i jo

hem posat rumb al camp per a fer una
excursió. Ens ho hem passat genial. Hem
sentit piular els ocells i raucar les granotes,
Aquest cap de hem xapotejat en els bassals i el millor de tot:
setmana, Natàlia hem adoptat Negret, un gatet que miolava
ha començat un diari perdut entre les ruïnes d’una antiga torre àrab
personal per a que hem visitat. Adrià i jo ens encarregarem
explicar les coses de cuidar-lo a parts iguals. Esperem que no
que li passen ens faça cap arrap!
cada dia.
1 ocalitza en la pàgina del diari de Natàlia les paraules onomatopeiques corresponents

L
als sons següents i escriu-les on corresponga.
Rauc! Meu!
Xip-xap! Piu-piu!
Encercla la paraula onomatopeica de cada parell i explica. Per què són onomatopeiques?
cantar xiular cloquejar sonar

taral·lejar cridar lladrar dringar
2 Subratlla en el text de Natàlia quatre paraules amb so P a final de paraula i usa’n tres
per a completar aquestes afirmacions.
• La paraula s’escriu amb final perquè va darrere de vocal tònica.

• La paraula s’escriu amb final perquè va darrere de vocal àtona

• La paraula s’escriu amb final perquè va darrere de consonant

78
MODEL A
3 Completa amb p o b el nom d’aquests animals

que Natàlia i Adrià han vist al camp.
• Una ser • Un catxa
• Un cor • Un llo
4 Completa el text. En quina persona, nombre, temps i mode estan la major part
de les formes verbals en el diari personal de Natàlia?
La major part de les formes verbals del text que ha escrit Natàlia estan en
persona del d’un temps
en mode .
Relaciona amb lletres. Quin aspecte verbal ha canviat en cada fragment?
A Tant de bo els pares, el meu B Hui de matí, el meu C Demà de matí, els pares,
germà Adrià i jo hàgem germà Adrià ha posat el meu germà Adrià i jo
posat rumb al camp... rumb al camp... posarem rumb al camp...
NOMBRE I PERSONA TEMPS MODE
5 Troba en el text una forma verbal que s’adeqüe a cada descripció.
• Forma verbal no personal.

• Forma verbal personal en futur.
• Forma verbal personal en mode subjuntiu.
• Forma verbal personal en tercera persona del singular.
ria una de les formes verbals

T
Infinitiu Gerundi Participi
anteriors i escriu-ne les formes
no personals en el quadre.
6 lig la nota que ha deixat Natàlia a Adrià i classifica.

L
Adrià,
En quin mode està cada verb en forma personal?
He buscat informació en internet sobre
INDICATIU els gats. Llig-te-la, però no faces res fins

que torne de l’entrenament, d’acord?
SUBJUNTIU Un beset,
IMPERATIU Natàlia
7 Respon amb almenys una acció. Com poden comprovar Natàlia i Adrià que la informació
que han trobat en internet sobre els gats és fiable?
79
UNITAT 6
Activitats
Activitats
COMPETENCIAS
ESPECÍFICAS CRITERIS
DE EVALUACIÓN SABERS RELACIONATS
RELACIONADOS
ESPECÍFICAS DE EVALUACIÓN PROVA B PROVA A
PROVA B PROVA A
ORGANIZACIÓN Muestra un Demuestra - Lectura, en silenci, de textos escrits i
1, 2, 4, 5, 6
Muestra 1, 2, 4, 5, 6
ORGANIZACIÓN
DE senzills de l’àmbit personal, social i educatiu. dominioun buen multimodals senzills de l’àmbit personal,
DE
LA INFORMACIÓN dominio suficiente social i educatiu.
suficiente del dominio del
LA INFORMACIÓN
Comprendre el sentit global i la informació del tema pero contema que
Organiza bien tema pero - Estratègies de comprensió: informació
Organiza
las ideasbien
específica
del tema i inferir significats no explícits algunas
1, 2, 4,carencias
con algunas 5, 6 1, 2, 4, y5, 6
las ideas
que delen
tiene tema
queels textos escrits i multimodals. y carencias
alguna y presenta
que tiene que información que bastante - Aplicació de les normes ortogràfiques.
exponer. alguna
exponer. Produir un text escrit amb vocabulari presenta
informaciónno información - Relacions de forma i significat entre
apropiat. 1, 7
responde
que presentaa las que se paraules: onomatopeies i paraules
cuestiones
no responde relaciona con onomatopeiques.
Utilitzar, de manera acompanyada planteadas.
a las el tema. - Generalitzacions sobre l'ús de p i b a final
puntualment i amb reflexió progressiva, cuestiones de paraula.
EXPRESIÓN elsORAL
coneixements lingüístics i discursius Pronuncia con
planteadas.
1, 2, 3, 4, 5, 6 1, 2, 3, 4, 5, 6 - Elements gràfics i paratextuals.
Se expresabàsics necessaris en la situació claridad y fluidez,
con d'aprenentatge,
claridad
EXPRESIÓN ORAL i la terminologia elemental pero con
Pronuncia Pronuncia - Generalitzacions sobre categories lèxiques:
y Se
conexpresacorresponent.
un volumen continuos
con claridad con claridad les formes verbals, el mode, el temps,
adecuado. bloqueos
y fluidez,o pausas.y fluidez la la persona i el nombre.
con claridad
Contrastar informació senzilla procedent pero con mayoría - Estratègies d’ús i tractament de fonts
y con un volumen
Interviene 7 de
adecuado.
de dues o més fonts.
PARTICIPACIÓN continuosen las palabras y documentals diverses.
Participa en los algunas cuestiones
pausas. la entonación
conversaciones. preguntas sobre elson
tema. adecuados.
NORMAS DE
PARTICIPACIÓN Respeta su turno
COMUNICACIÓN de palabra pero no
Participa en los
Respeta las escucha las
debates y
normas básicas de aportaciones de
conversaciones.
comunicación oral. los demás.
NORMAS DE Respeta su
OPINIÓN Participa de vez en
COMUNICACIÓN turno de
PERSONAL cuando
Respeta las palabra pero
Expresa sus y en contadas
normas básicas de no escucha
gustos, ocasiones expresa
comunicación oral. las
preferencias y sus preferencias y
aportaciones
de los demás.
OPINIÓN Participa de Participa

TOTALy
gustos, y en gustos
expresa sus
preferencias
y gustos
personales.
TOTAL
80
Solucionari
PROVA B
1 Rauc! • Raucar. / Meu! • Miolava. / Xip-xap! • Xapotejat. / Piu-piu! • Piular.
al encerclar taral·lejar, xiular, cloquejar i dringar. / Les paraules encerclades són

C
onomatopeiques perquè s’han format per imitació d’un so o soroll determinat.
al subratllar rumb, camp, àrab, cap, arrap. La paraula arrap/cap s’escriu amb p final perquè va
2 C
darrere de vocal tònica. / La paraula àrab s’escriu amb b final perquè va darrere de vocal àtona i
les paraules de la mateixa família s’escriuen amb b. / La paraula camp s’escriu amb p final perquè
va darrere de consonant i les paraules de la mateixa família s’escriuen amb p.
3 Una serp. / Un catxap. / Un corb. / Un llop.
major part de les formes verbals del text que ha escrit Natàlia estan en primera persona del
4 La
plural d’un temps passat en mode indicatiu.
Nombre i persona • B. / Temps • C. / Mode • A.
5 R
M. Forma verbal no personal • raucar. / Forma verbal personal en futur • encarregarem. /
Forma verbal personal en subjuntiu • faça. / Forma verbal en 3a persona del singular • miolava.
RM. Infinitiu • fer. / Gerundi • fent. / Participi • fet.
6 Indicatiu • portaré. / Subjuntiu • oblides. / Imperatiu • posa.
PROVA A
1 Rauc! • Raucar. / Meu! • Miolava. / Xip-xap! • Xapotejat. / Piu-piu! • Piular.
al encerclar taral·lejar, xiular, cloquejar i dringar. / Les paraules encerclades són

C
onomatopeiques perquè s’han format per imitació d’un so o soroll determinat.
al subratllar rumb, camp, àrab, cap, arrap. La paraula arrap/cap s’escriu amb p final perquè
2 C
va darrere de vocal tònica. / La paraula àrab s’escriu amb b final perquè va darrere de vocal
àtona i les paraules de la mateixa família s’escriuen amb b. / La paraula camp s’escriu amb p
final perquè va darrere de consonant i les paraules de la mateixa família s’escriuen amb p.
3 Una serp. / Un catxap. / Un corb. / Un llop.
a major part de les formes verbals del text que ha escrit Natàlia estan en primera persona del
4 L
plural d’un temps passat en mode indicatiu.
Nombre i persona • B. / Temps • C. / Mode • A.
5 R
M. Forma verbal no personal: raucar. / Forma verbal personal en futur: ens encarregarem. /
Forma verbal personal en subjuntiu: faça. / Forma verbal en 3a persona del singular: miolava.
RM. Faça: infinitiu • fer; gerundi • fent; participi • fet.
6 Indicatiu • he buscat. / Subjuntiu • faces, torne. / Imperatiu • llig.

7 R
M. Poden contrastar la informació amb altres fonts, fixar-se si el text està ben escrit,
comprovar si la pàgina web és d’algun organisme oficial, etc.
81
NOM DATA
SESSIÓ DE CONTACONTES
CONTACONTES PER LA IGUALTAT
L’alumnat de 5é Transformarem el conte que preferiu

prepara una sessió perquè transmeta valors d’igualtat.
de contacontes per Voteu i decidiu quin conte voleu!
la igualtat i ha penjat
en el blog de l’escola La Caputxeta Roja
aquesta proposta.
Blancaneu i els set nans
Esclafamuntanyes
Altres:
1 Llig, observa i escriu el títol al costat de la posició que ha obtingut en la votació.
El títol del conte més votat està format per una sola paraula
composta. L’altre títol que conté una paraula composta ha
quedat en tercera posició i en segona posició, el títol que
només conté paraules simples.
PRIMERA POSICIÓ
SEGONA POSICIÓ
TERCERA POSICIÓ
Digues si la paraula contacontes és una paraula simple o composta i explica per què.
2 usca en el text del blog les dues paraules amb t a final de paraula i marca l’opció correcta.
B
Per què s’escriuen així?
Perquè totes les paraules que tenen el so T a final de paraula s’escriuen amb t.
erquè si el so T a final de paraula va darrere de vocal tònica, se sol representar

P
amb la lletra t.
Perquè les paraules de la mateixa família s’escriuen també amb t.

82
MODEL B
3 Localitza un error en l’ús de t i d a final de paraula en cada un dels títols proposats

en la secció Altres i escriu-los correctament.
Altres:
>
El tímit monstre verd

El secret de la felicitad
El pord més al nord
Completa la noma sobre l’ús de t i d a final de paraula utilitzant les paraules que has corregit.
El so T a final de paraula s’escriu generalment amb darrere de
( ); en canvi, darrere de
o de , s’escriu o , segons com
s’escriguen les paraules de la ( >
; > ).
4 Classifica les formes verbals personals que ixen en el text del blog segons la conjugació
a què pertanyen.
1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ
Escriu V si són verdaderes o F si són falses les afirmacions següents sobre les formes
verbals anteriors i transforma les afirmacions falses en verdaderes.
Totes les formes verbals del text del blog pertanyen a temps presents.
Totes les formes verbals del text del blog pertanyen a temps simples.
Totes les formes verbals del text del blog pertanyen a temps perfets.
83
NOM DATA
SESSIÓ DE CONTACONTES
CONTACONTES PER LA IGUALTAT
L’alumnat de 5é Transformarem el conte que preferiu

prepara una sessió perquè transmeta valors d’igualtat.
de contacontes per Voteu i decidiu quin conte voleu!
la igualtat i ha penjat
en el blog de l’escola La Caputxeta Roja
aquesta proposta.
Blancaneu i els set nans
Esclafamuntanyes
Altres:
1 Llig, observa i escriu el títol al costat de la posició que ha obtingut en la votació.
El títol del conte més votat està format per una sola paraula
composta. L’altre títol que conté una paraula composta ha
quedat en tercera posició i en segona posició, el títol que
només conté paraules simples.
PRIMERA POSICIÓ
SEGONA POSICIÓ
TERCERA POSICIÓ
Busca en el text del blog una altra paraula composta i explica com saps que és composta.
2 Digues si l’afirmació següent és verdadera o falsa i explica per què.
La paraula igualtat s’escriu amb t perquè totes les paraules que tenen el so T
a final de paraula s’escriuen amb t.
84
MODEL A
3 Localitza un error en l’ús de t i d a final de paraula en cada un dels títols proposats

en la secció Altres i escriu-los correctament.
Altres:
>
El tímit monstre verd

El secret de la felicitad
El pord més al nord
Explica la noma de l’ús de t i d a final de paraula utilitzant d’exemple les paraules

que has corregit.
4 Escriu l’infinitiu de les formes verbals del text del blog on corresponga.
1a CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ
Respon. A quin tipus de temps pertanyen les formes verbals del text del blog?
SEGONS EL TEMPS EN QUÈ SITUEN L’ACCIÓ

SEGONS ELS ELEMENTS QUE LES FORMEN
SEGONS COM PRESENTEN L’ACCIÓ

5 Digues quina sol ser la part més llarga d’una narració i què s’hi explica.
85
UNITAT 7
Activitats
Activitats
COMPETENCIAS
ESPECÍFICAS
ESPECÍFICAS DE
DEEVALUACIÓN
PROVA
PROVABB PROVA
PROVAAA

ORGANIZACIÓN
DE
DE
1, 2, 4 1, 2, 4
LA
LAINFORMACIÓN
INFORMACIÓN del
suficiente
Organiza
las
ideasdel
deltema
tema i inferir significats no explícits y con 1,algunas
alguna 2, 4 1, 2, y4
que
quetiene en
tieneque
exponer.
exponer. presenta
alguna no bastante
Produir un text escrit amb un vocabulari responde
información - Relacions de forma i significat entre les
1, 3, 4a las información
1, 2, 3, 5
que presenta que se paraules: paraules simples i paraules
planteadas.
no responde relaciona con compostes.
a las el tema. - Generalitzacions sobre l'ús de t i d a final
EXPRESIÓN ORAL cuestiones de paraula.
coneixements lingüístics i discursius bàsics 1, 2, 3,
claridad 4
y fluidez, 1, 2, 3, 4, 5
Se expresanecessaris en la situació d'aprenentatge, planteadas. - Convencions del codi escrit en el marc
i la terminologia elemental corresponent. de producció de textos.
y EXPRESIÓN
Pronuncia Pronuncia
bloqueos
con claridad o pausas.con claridad - Revisió i correcció del contingut d'oracions.
adecuado.
Se expresaRevisar i editar, mitjançant instruments
con claridad 3, 4
y fluidez, 3 la
y fluidez - Generalitzacions sobre categories lèxiques:
i estratègies bàsiques, textos escrits.
PARTICIPACIÓN
pero con en mayoría de els temps i les conjugacions verbals.
adecuado. los el tipus i l'estructura dels textos algunas
continuos cuestioneslas palabras y - Elements constitutius i característiques
debates y narratius, així com algunes de les seues respondiendo
bloqueos o el volumen
5 y de la narració.
característiques específiques.
tema. son
adecuados.
COMUNICACIÓN
Respeta lasen los
normas
debatesbásicas
comunicación
OPINIÓN
NORMAS DE
Participa
Respetadesuvez en
PERSONAL
turno de
Expresa y palabra
en contadas
Respetasus
las pero
gustos, ocasiones
no escuchaexpresa
normas básicas de
laspreferencias y
comunicación
aportaciones
de los demás.
TOTAL
gustos, y en gustos
expresa sus
preferencias
y gustos
personales.
TOTAL
86
Solucionari
PROVA B
1 P
RIMERA POSICIÓ • Esclafamuntanyes. / SEGONA POSICIÓ • La Caputxeta Roja. /
TERCERA POSICIÓ • Blancaneu i els set nans.
a paraula contacontes és una paraula composta, ja que està formada per la combinació de
L
dues paraules simples: el verb contar i el substantiu contes.
2 I gualtat, set. / Perquè si el so T a final de paraula va darrere de vocal tònica, se sol representar
amb la lletra t.
3 El tímid monstre verd. / El secret de la felicitat. / El port més al nord.
l so T a final de paraula s’escriu generalment amb t darrere de vocal tònica (felicitat);

E
en canvi, darrere de vocal àtona o de consonant, s’escriu t o d, segons com s’escriguen
les paraules de la família (port > portuari; tímid > timidesa).
4 1 a CONJUGACIÓ: transformarem, voteu. / 2a CONJUGACIÓ: transmeta, voleu. /
3a CONJUGACIÓ: preferiu, decidiu.
/ V / F. Totes les formes del text del blog pertanyen a temps presents, excepte
F
transformarem, que pertany a un temps futur. / Totes les formes verbals del text del blog
pertanyen a temps imperfets.
PROVA A
1 P
RIMERA POSICIÓ • Esclafamuntanyes. / SEGONA POSICIÓ • La Caputxeta Roja. /
TERCERA POSICIÓ • Blancaneu i els set nans.
a paraula contacontes és una paraula composta, ja que està formada per la combinació de
L
dues paraules simples: el verb contar i el substantiu contes.
s falsa, perquè no totes les paraules que tenen el so T al final s’escriuen amb t final. La paraula
2 É
igualtat s’escriu amb t final perquè el so T va darrere de vocal tònica.
3 El tímid monstre verd. / El secret de la felicitat. / El port més al nord.
l so T a final de paraula s’escriu generalment amb t darrere de vocal tònica (felicitat);

E
en canvi, darrere de vocal àtona o de consonant, s’escriu t o d, segons com s’escriguen
les paraules de la família (port > portuari; tímid > timidesa).
4 1 a CONJUGACIÓ: transformar, votar. / 2a CONJUGACIÓ: transmetre, voler. /
3a CONJUGACIÓ: preferir, decidir.
EGONS EL TEMPS EN QUÈ SITUEN L’ACCIÓ • A temps present, excepte transformarem
S
que és temps futur. / SEGONS ELS ELEMENTS QUE LES FORMEN • A temps simples. /
SEGONS COM PRESENTEN L’ACCIÓ • A temps imperfets.
5 L
a part més llarga d’una narració sol ser el nus, on s’expliquen l’inici del conflicte i les accions
que duen a terme els personatges per a resoldre’l.
87
NOM DATA
UN FITXATGE NOU
Hui l’equip de bàsquet de la ciutat està
d’enhorabona. Aquesta vesprada donaran
la benvinguda a un nou fitxatge: la jugadora
nord-americana Lisa Thompson, que nasqué
l’any 2005 a Nova York, la ciutat dels gratacels.
L'equip de bàsquet Aquesta nit, en el programa «Altaveu
femení de la ciutat, esportiu», repassarem la trajectòria, un tant
Les Girafes, ha fitxat agredolça, d’aquesta fantàstica jugadora.
una nova jugadora
i la premsa se’n
fa ressò.
1 Localitza en el text sis paraules compostes i copia-les indicant quines paraules

simples les formen.
A. + +
B. +
C. +
D. +
E. +
F. +
scriu la lletra que corresponga. Quines classes de paraules formen cada paraula
E
composta anterior?
substantiu + adjectiu adverbi + substantiu

verb + substantiu adjectiu + substantiu
adjectiu + adjectiu preposició + substantiu + adjectiu

2 Llig el que diuen en la ràdio i encercla. Quin nom portarà Lisa en la camiseta?
La nova jugadora vol dur en la camiseta el malnom en • llargueruda

valencià amb què era coneguda al seu país: una paraula • camallarga
composta que fa referència a la longitud de les seues cames.
• camaprima
88
MODEL B
3 Llig aquest fragment de la biografia de Lisa Thompson i escriu. A quina lletra final,
c o g, correspon cada símbol?
Els començaments no van ser fàcils. Amb només 13 anys, Lisa va fitxar
per un equip canaden . Al llar d’aquella temporada que va passar
lluny de la família, la jove va comptar amb el recolzament incondicional
d’un psicòle norue que va fer un treball magnífi amb ella i que,
amb el temps, es va convertir en el seu millor ami .
Escriu el femení de les paraules anteriors acabades amb c i respon.
• En quins casos el femení no s’escriu amb c?
• Per què el masculí s’escriu amb c final en aquests casos?
4 Subratlla. A quina part de la biografia de Lisa Thompson pertany el fragment anterior?
• A la presentació. • A la narració biogràfica. • A la valoració.
5 Encercla els verbs de la bafarada inicial i classifica’ls.
SÓN REGULARS
SÓN IRREGULARS
Escriu l’infinitiu de cada verb irregular anterior on corresponga.
• El verb és irregular perquè presenta canvis en l’arrel.
•E
l verb és irregular perquè no utilitza les mateixes
desinències que el verb model que li correspon.
6 Llig la declaració de l’entrenadora de l’equip i marca. Com són els verbs que utilitza?
ón verbs irregulars perquè presenten

S
Desitgem que Lisa canvis en l’arrel.
comence a entrenar-se ón verbs regulars perquè l’arrel es

S
hui mateix i que jugue ja pronuncia sempre igual, encara que
el pròxim diumenge. s’escriga diferent.
ón verbs regulars perquè són de la
S
primera conjugació.
89
NOM DATA
UN FITXATGE NOU
Hui l’equip de bàsquet de la ciutat està
d’enhorabona. Aquesta vesprada donaran
la benvinguda a un nou fitxatge: la jugadora
nord-americana Lisa Thompson, que nasqué
l’any 2005 a Nova York, la ciutat dels gratacels.
L'equip de bàsquet Aquesta nit, en el programa «Altaveu
femení de la ciutat, esportiu», repassarem la trajectòria, un tant
Les Girafes, ha fitxat agredolça, d’aquesta fantàstica jugadora.
una nova jugadora
i la premsa se’n
fa ressò.
1 Localitza en el text sis paraules compostes i copia-les on corresponga.

Quines paraules les formen?
SUBSTANTIU + ADJECTIU +
VERB + SUBSTANTIU +
ADJECTIU + ADJECTIU +
ADVERBI + SUBSTANTIU +
ADJECTIU + SUBSTANTIU +
PREPOSICIÓ + SUBSTANTIU + ADJECTIU + +
Tria dues de les paraules anteriors i escriu-ne la definició usant les paraules que les formen.
2 Llig el que diuen en la ràdio i escriu. Quin nom portarà Lisa en la camiseta?
La nova jugadora durà en la camiseta el malnom

en valencià amb què era coneguda al seu país:
una paraula composta per substantiu i adjectiu
que fa referència a com de llarga té la cama.
90
MODEL A
3 Completa aquest fragment de la biografia de Lisa Thompson amb c o g, segons corresponga.
Els començaments no van ser fàcils. Amb només 13 anys, Lisa va fitxar per un equip
canaden . Al llar d’aquella temporada que va passar lluny de la família, la jove
va comptar amb el recolzament incondicional d’un psicòle norue que va
fer un treball magnífi amb ella i que, amb el temps, es va convertir en el seu
millor ami .
scriu el femení de les paraules anteriors acabades amb c i respon. En quins casos
E
el masculí s’escriu amb c i el femení amb g? Per què passa això?
4 ensa i justifica la resposta. A quina part de la biografia de Lisa Thompson pertany el fragment
P
anterior: a la presentació, a la narració biogràfica o a la valoració?
5 Encercla els verbs de la bafarada inicial i classifica’ls.
SÓN REGULARS
SÓN IRREGULARS
Explica quina irregularitat presenta cada un dels verbs irregulars anteriors.
lig la declaració de l’entrenadora de l’equip i respon.

L
6
Desitgem que Lisa comence
Com són els verbs que utilitza: regulars o irregulars?
a entrenar-se hui mateix i que
Per què?
jugue ja el pròxim diumenge.
7 ubratlla en el fragment de biografia la informació que seleccionaries per

S
a fer una línia del temps de la trajectòria esportiva de Lisa Thompson.
91
UNITAT 8
Activitats
Activitats
COMPETENCIAS
ESPECÍFICAS
ESPECÍFICAS DE
DEEVALUACIÓN
PROVA
PROVABB PROVA
PROVAAA

ORGANIZACIÓN
Muestraunun 1, 2, 3, 4,
Demuestra - Lectura, en silenci, de textos escrits i
DE
DE
1, 2, 3, 4, 5, 6
senzills de l’àmbit personal, social i educatiu. dominiosuficientebuen5, 6, 7
dominio multimodals senzills de l’àmbit personal,
LA
LAINFORMACIÓN
INFORMACIÓN del
suficiente
Organiza
tema perocarencias tema 1, 2,que
3, 4, - Estratègies de comprensió: informació
las
ideasdel
tema 1, 2,algunas
y con
alguna 3, 4, 5, 6 expone5, 6,y7 del sentit global del text.
que
quetiene en
tieneque
exponer.
exponer. presenta
alguna no bastante
3 a las información
1, 3, 4, 5, 6
que presenta que se paraules: paraules simples i paraules
planteadas.
no responde relaciona con compostes.
a las el tema. - Generalitzacions sobre l'ús de c i g a final
EXPRESIÓN ORAL cuestiones de paraula.
claridad 5, 6
y fluidez, 1, 2, 3, 4, 5, 6
Se expresanecessaris en la situació d'aprenentatge, planteadas. - Elements de forma: estructura de la
i la terminologia elemental corresponent. biografia.
EXPRESIÓN
y con un volumen ORAL continuos
Pronuncia Pronuncia
bloqueos
con claridad
o pausas.con claridad - Generalitzacions sobre categories
adecuado.
Se expresa Identificar l'estructura de les biografies,
y fluidez, y fluidez la lèxiques: els verbs regulars i els verbs
con claridadaixí com algunes de les seues característiques 4 4, 7
PARTICIPACIÓN Interviene
pero con en mayoría de irregulars.
y con un volumen
específiques.
Participa
adecuado. en los algunas
continuoscuestioneslas palabras y - Estratègies d’ús i tractament de fonts
debates y Localitzar i seleccionar informació, i respondiendo
bloqueos o el volumen y documentals.
conversaciones.
avaluar-ne la utilitat en funció dels objectius preguntas
7
de lectura. tema. son
adecuados.
COMUNICACIÓN
Respeta
Participalasen los escucha las
normas
debates básicas
comunicación
conversaciones. oral. los demás.
OPINIÓN
NORMAS DE
Participa
Respetadesuvez en
PERSONAL
turno de
Expresa y palabra
en contadas
Respetasus
las pero
gustos, ocasiones
no escuchaexpresa
normas básicas de
laspreferencias y
comunicación
aportaciones
de los demás.
TOTAL
gustos, y en gustos
expresa sus
preferencias
y gustos
personales.
TOTAL
92
Solucionari
PROVA B
1 A
. enhorabona • en + hora + bona. / B. benvinguda • ben + vinguda. / C. nord-americana •
nord + americana. / D. gratacels • grata + cels. / E. altaveu • alta + veu. / F. agredolça • agre +
dolça.
s ubstantiu + adjectiu: C. / adverbi + substantiu: B. / verb + substantiu: D. / adjectiu +
substantiu: E. / adjectiu + adjectiu: F. / preposició + substantiu + adjectiu: A.
2 Camallarga.
3 •c •g
anadenca, noruega, magnífica, amiga. / En noruega i amiga. / Noruec i amic s’escriuen amb c
C
final perquè el so K va darrere de vocal tònica.
4 A la narració biogràfica.
5 S
ÓN REGULARS • donaran, repassarem. / SÓN IRREGULARS • està, nasqué.
l verb nàixer és irregular perquè presenta canvis en l’arrel. / El verb estar és irregular perquè
E
no utilitza les mateixes desinències que el verb model que li correspon.
6 Són verbs regulars perquè l’arrel es pronuncia sempre igual, encara que s’escriga diferent.
PROVA A
1 S
UBSTANTIU + ADJECTIU • nord-americana. / VERB + SUBSTANTIU • gratacels. /
ADJECTIU + ADJECTIU • agredolça. / ADVERBI + SUBSTANTIU • benvinguda. / ADJECTIU
+ SUBSTANTIU • altaveu. / PREPOSICIÓ + SUBSTANTIU + ADJECTIU • enhorabona.
RL. Comproveu que les definicions són correctes i inclouen les paraules simples corresponents.
2 Camallarga.
3 canadenc / llarg / psicòleg / noruec / magnífic / amic.
anadenca, noruega, magnífica, amiga. / En noruec-noruega i amic-amiga els masculins

C
s’escriuen amb c perquè el so K va darrere de vocal tònica.
4 R
M. Pertany a la narració biogràfica, perquè s’hi expliquen fets destacats de la vida de Lisa
Thompson, concretament els seus primers passos com a esportista.
5 S
ÓN REGULARS • donaran, repassarem. / SÓN IRREGULARS • està, nasqué.
M: El verb nàixer és irregular perquè presenta canvis en l’arrel. El verb estar és irregular
R
perquè no usa les mateixes desinències que el verb model corresponent.
6 Són verbs regulars perquè l’arrel es pronuncia sempre igual, encara que s’escriga diferent.
7 Cal subratllar «Amb només 13 anys, Lisa va fitxar per un equip canadenc».
93
NOM DATA
DE VISITA PER LA CIUTAT

Visites guiades
http://www.visitesguiades.com
VISITA VERDA PER LA CIUTAT

La classe de 5é vol
proposar a la direcció La visita serà col·lectiva, es farà a peu o
de l’escola fer una visita en bici, i estarà a càrrec de guies oficials.
guiada per la ciutat i T’ensenyarem dos racons verds
han buscat informació pràcticament desconeguts: l’Hort
en internet. Mireu dels Til·lers i les Cascades Cristal·lines,
què hi han trobat! tastarem els excel·lents productes
ecològics de la zona, coneixerem
històries increïbles i intercanviarem
impressions i experiències. T’hi apuntes?
Preinscripció Cancel·lació
1 Llig i marca. Qui ha consultat la mateixa web de visites guiades que la classe de 5é?
En la web que he consultat En la web que he consultat En la web que he consultat

només hi havia una paraula hi havia quatre paraules hi havia dues paraules
derivada per prefixació. derivades per prefixació. derivades per prefixació.
Justifica la teua resposta escrivint les paraules derivades per prefixació del text
i encerclant-ne els prefixos.
2 Completa aquestes altres visites guiades que ofereix la web amb paraules derivades
de les destacades utilitzant els prefixos proposats.
micro- re- extra-

A. Passeig per l’
A. Fora del radi de la ciutat. B. en patinet

B. Ruta molt xicoteta o curteta.
C. Caminada pels boscos
C. Poblats de nou.
94
MODEL B
3 Encercla en el text les paraules que s’escriuen amb l·l i respon. Quin so representa aquesta grafia?
Escriu una de les paraules encerclades en cada cas. Per què s’escriuen amb l·l?
• Perquè és una paraula culta derivada d’una altra acabada en ll.
• Perquè és una paraula derivada d’una altra acabada en -il·la.
4 ocalitza en aquesta finestra emergent de la web un adverbi de cada tipus i escriu-lo

L
on corresponga.
• De lloc Demà penjarem ací altres propostes
per a conéixer millor la ciutat,
• De temps
també molt interessants,
que potser us sorprendran.
• De quantitat
No us les perdeu!
• De manera
• D’afirmació • De negació • De dubte
ssenyala amb una fletxa a quina paraula complementa cada adverbi i marca.
A
A quin tipus de paraules complementen la majoria d’adverbis anteriors?
A adjectius. A verbs. A altres adverbis.
5 Tria i completa amb l’adverbi que corresponga aquest comentari fet en la web.
tan prompte no probablement prop així
Tot un descobriment! (negació) sabíem que hi havia llocs (manera)

(quantitat) (lloc) . (dubte) repetirem
(temps) l’experiència. Júlia i Pau
6 Classifica els 6 enllaços diferents que hi ha en el text de la web «Visita verda per la ciutat».
SÓN PREPOSICIONS SÓN CONJUNCIONS

Tria i completa. Quins enllaços són?
Les uneixen paraules o grups de paraules que estan al mateix nivell,

és a dir, que no són complement l’una de l’altra.
95
NOM DATA
DE VISITA PER LA CIUTAT

Visites guiades
http://www.visitesguiades.com
VISITA VERDA PER LA CIUTAT

La classe de 5é vol
proposar a la direcció La visita serà col·lectiva, es farà a peu o
de l’escola fer una visita en bici, i estarà a càrrec de guies oficials.
guiada per la ciutat i T’ensenyarem dos racons verds
han buscat informació pràcticament desconeguts: l’Hort
en internet. Mireu dels Til·lers i les Cascades Cristal·lines,
què hi han trobat! tastarem els excel·lents productes
ecològics de la zona, coneixerem
històries increïbles i intercanviarem
impressions i experiències. T’hi apuntes?
Preinscripció Cancel·lació
1 Llig i marca. Qui ha consultat la mateixa web de visites guiades que la classe de 5é?
En la web que he consultat En la web que he consultat En la web que he consultat

només hi havia una paraula hi havia quatre paraules hi havia dues paraules
derivada per prefixació. derivades per prefixació. derivades per prefixació.
Copia les paraules derivades per prefixació del text i encercla’n els prefixos.
Després, tria un prefix i explica quin significat aporta a la paraula primitiva.
2 ompleta aquestes altres visites

C
guiades amb paraules derivades
per prefixació de les destacades. A. Passeig pel
A. Abans del litoral. B. en patinet

B. Ruta molt xicoteta o curteta.
C. Caminada pels boscos
C. Poblats de nou.
96
MODEL A
3 Encercla en el text les paraules que s’escriuen amb l·l i copia’n una per a cada cas.
Per què s’escriuen amb l·l ?
• Perquè és una paraula culta derivada d’una altra acabada en ll.

• Perquè és una paraula derivada d’una altra acabada en -il·la.
4 Copia els adverbis d’aquesta finestra emergent de la web i digues de quin tipus és cada un.
• De
Demà penjarem ací altres propostes
•
per a conéixer millor la ciutat,
• també molt interessants,
que potser us sorprendran.
• No us les perdeu!
• •
Assenyala amb una fletxa a quina paraula complementa cada adverbi i respon.
A quin tipus de paraula complementen la majoria dels adverbis anteriors?
5 Completa aquest comentari fet en la web amb un adverbi del tipus que s’indica en cada cas.
(negació) sabíem que hi havia llocs (quantitat) bonics per

(lloc) . (dubte) repetirem (temps)
l’experiència perquè ha estat (quantitat) (manera) Júlia i Pau
6 Classifica els 6 enllaços diferents que hi ha en el text de la web «Visita verda per la ciutat».

Explica. En què es diferencien les preposicions i les conjuncions?

7 Recorda i respon. Quins tres elements solen caracteritzar els textos poètics?
97
UNITAT 9
Activitats
Activitats
COMPETENCIAS
ESPECÍFICAS
ESPECÍFICAS DE
DEEVALUACIÓN
PROVA
PROVABB PROVA
PROVAAA

ORGANIZACIÓN
DE
DE senzills de l’àmbit personal, social i educatiu. 1, 3, 4,suficiente
dominio
dominio 5, 6 1, 3, 4, 5, 6
buen multimodals senzills de l’àmbit personal,
LA
LAINFORMACIÓN
INFORMACIÓN del
suficiente
Organiza
Organizabien bien algunas
las
lasideas Comprendre
ideasdel
del tema
tema el sentit global i la informació y con
alguna algunas expone y
específica i inferir significats no explícits 1, 2, 3, 4, 5,y que
6 1, 2, 3, 4, 5, 6 del sentit global del text.
que
quetiene
tieneque
que información
carencias presenta
en els textos escrits i multimodals. - Estratègies de comprensió: inferir
exponer.
exponer. presenta
alguna no bastante
significats.
responde
información a las información
Produir un text escrit amb vocabulari - Aplicació de les normes ortogràfiques.
cuestiones
que presenta que 1,se6, 7
apropiat.
planteadas.
no responde relaciona con - Relacions de forma i significat entre les
Utilitzar, de manera acompanyada a las el tema. paraules: la prefixació.
EXPRESIÓN ORAL Pronuncia
cuestiones con
puntualment i amb reflexió progressiva, els - Generalitzacions sobre l'ús de l·l.
Se expresaconeixements lingüístics i discursius bàsics claridad y fluidez, 1, 2, 3, 4,
planteadas.
1, 2, 3, 4, 5, 6 - Elements de contingut lèxic i gramatical:
con claridad pero con 5, 6, 7
necessaris en la situació d'aprenentatge, els adverbis.
EXPRESIÓN
Pronuncia Pronuncia
adecuado.
Se expresa bloqueos
con claridado pausas.con claridad - Generalitzacions sobre normes gramaticals:
con claridadIdentificar l'estructura dels textos poètics, y fluidez, y fluidez la les preposicions i les conjuncions.
PARTICIPACIÓN així com algunes de les seues característiques
pero con en mayoría 7 de - Elements constitutius i característiques
Participa
adecuado. específiques.
en los algunas
continuos cuestiones las palabras y de la poesia.
tema. son
adecuados.
COMUNICACIÓN
Respeta
normas
debates básicas
comunicación
OPINIÓN
NORMAS DE
Participa
Respetadesuvez en
PERSONAL
turno de
Expresa y palabra
en contadas
Respetasus
las pero
gustos, ocasiones
no escuchaexpresa
normas básicas de
laspreferencias y
comunicación
aportaciones
de los demás.
TOTAL
gustos, y en gustos
expresa sus
preferencias
y gustos
personales.
TOTAL
98
Solucionari
PROVA B
1 En la web que he consultat hi havia quatre paraules derivades per prefixació.
desconeguts, increïbles, intercanviarem, preinscripció.

2 A. Passeig per l’extraradi. / B. Microruta en patinet. / C. Caminada pels boscos repoblats.
3 Cal encerclar col·lectiva, Til·lers, Cristal·lines, excel·lents, cancel·lació. / Un so L més allargat.
erquè és una paraula culta derivada d’una altra acabada en ll. • Cristal·lines. / Perquè és una
P
paraula derivada d’una altra acabada en -il·la. • Til·lers.
4 D
e lloc • ací. / De temps • demà. / De quantitat • molt. / De manera • millor. / D’afirmació •
també. / De negació • no. / De dubte • potser.
cí • penjarem. Demà • penjarem. Molt • interessants. Millor • conéixer. També •
A
interessants. No • perdeu. Potser • sorprendran. / Cal marcar A verbs.
ot un descobriment! No sabíem que hi havia llocs així tan prop. Probablement repetirem
5 T
prompte l’experiència. Júlia i Pau
6 SÓN PREPOSICIONS • per, a, en, de. / SÓN CONJUNCIONS • o, i.
es conjuncions uneixen paraules o grups de paraules que estan al mateix nivell, és a dir, que
L
no són complement l’una de l’altra.
PROVA A
1 En la web que he consultat hi havia quatre paraules derivades per prefixació.
desconeguts, increïbles, intercanviarem, preinscripció. / RL.

2 A. Passeig pel prelitoral. / B. Microruta en patinet. / C. Caminada pels boscos repoblats.
3 C
al encerclar col·lectiva, Til·lers, Cristal·lines, excel·lents, cancel·lació.
Perquè és una paraula culta derivada d’una altra acabada en ll. • Cristal·lines. /
Perquè és una paraula derivada d’una altra acabada en -il·la. • Til·lers.
4 D
emà • De temps. / Ací • De lloc. / Millor • De manera. / També • D’afirmació. / Molt • De
quantitat. / Potser • De dubte. / No • De negació.
cí • penjarem. Demà • penjarem. Molt • interessants. Millor • conéixer. També •
A
interessants. No • perdeu. Potser • sorprendran. / La majoria complementen a verbs.
M. No sabíem que hi havia llocs tan bonics per ací. Potser repetirem prompte l’experiència
5 R
perquè ha estat molt bé.
6 S
ÓN PREPOSICIONS • per, a, en, de. / SÓN CONJUNCIONS • o, i.
es conjuncions uneixen paraules o grups de paraules que estan al mateix nivell, mentre que
L
les preposicions uneixen una paraula amb una altra a la qual complementa.
7 La mètrica, la rima i els recursos literaris.
99
NOM DATA
VISITANT PARATGES NATURALS
T’agrada visitar RUTA SENDERISTA PELS VOLTANTS DEL BOSC NEGRE

paratges naturals?
Consells per al visitant
És fàcil que, si hi vas,
et trobes algun • No te n’isques del sender senyalitzat.
panell com aquest. • Evita les zones boscoses.
De què informa?
• Deposita el fem en els contenidors:
la muntanya no és un femer.
• Fes atenció a l’oratge i vine ben equipat.
1 Localitza en el panell tres paraules derivades per sufixació i les corresponents paraules
primitives, i completa la taula.
PARAULA PRIMITIVA
PARAULA DERIVADA
ncercla els sufixos anteriors i utilitza el més adequat en cada cas per a formar paraules
E
derivades per sufixació de les dues paraules primitives de cada bloc.
• esport • perill • gra
• conte • núvol • cendra
2 Busca en el panell dues paraules derivades per sufixació més i indica’n la paraula primitiva.
• •
3 Completa els indicadors amb la paraula derivada per sufixació de cada parell.
Agut / Punxegut Llacuna / Estany acampada / albergs
Ascens al Zona
cim dels Ànecs d’

Escriu la paraula primitiva de què deriva cada una de les paraules anteriors.
• • •
100
MODEL B
4 Localitza en el panell tres contraccions diferents i digues quines paraules les formen.
+ + +
Marca la verdadera. Quan s’han de fer les contraccions?

es contraccions s’han de fer sempre que es troben les preposicions a, de i per
L
amb els articles el i els, tant si l’article el es pot apostrofar com si no.
es contraccions s’han de fer quan es troben les preposicions a, de i per
L
amb els articles el i els, sempre que l’article el no es puga apostrofar.
5 Encercla en el titular següent l’opció adequada tenint en compte la forma dels articles
i de la preposició de.
La (agrupació / unitat) d’ (emergències / rescat) ha prohibit l’ (entrada / visita)
al (paratge / indret) natural de l’ (Pic / Hort) del (Home / Ianqui) des de (ahir / hui)
de matí per perill d’ (incendi / solsida).
Ara completa la taula escrivint el, la i de on corresponga.
S’apostrofa No s’apostrofa
Davant de i, hi, u, hu consonàntiques
Davant de i, hi, u, hu àtones
6 Llig els consells del panell inicial i escriu V si és verdader o F si és fals.
En el cartell hi ha dues frases i sis oracions.
Totes les oracions, llevat d’una, tenen el mateix subjecte gramatical: la segona persona
del singular.
No hi ha cap oració que tinga subjecte lèxic.
Només hi ha una oració amb predicat verbal; la resta tenen predicat nominal.
Corregeix les oracions falses per a convertir-les en verdaderes.

7 Converteix una de les frases del panell inicial en una oració.
101
NOM DATA
VISITANT PARATGES NATURALS
T’agrada visitar RUTA SENDERISTA PELS VOLTANTS DEL BOSC NEGRE

paratges naturals?
Consells per al visitant
És fàcil que, si hi vas,
et trobes algun • No te n’isques del sender senyalitzat.
panell com aquest. • Evita les zones boscoses.
De què informa?
• Deposita el fem en els contenidors:
la muntanya no és un femer.
• Fes atenció a l’oratge i vine ben equipat.
1 Localitza en el panell tres paraules derivades per sufixació i les corresponents paraules
primitives, i completa la taula.
PARAULA PRIMITIVA
PARAULA DERIVADA
ncercla els sufixos anteriors i utilitza el més adequat en cada cas per a formar una paraula
E
derivada de cada una d’aquestes.
• perill • cendra • esport

• gra • concert • núvol
ensa, respon i justifica amb exemples. Quin dels sufixos anteriors s’usa per a formar també
P
noms d’oficis i noms d’arbres i plantes?
Busca en el panell dues paraules derivades per sufixació més i indica’n la paraula primitiva.
• •
3 Completa els indicadors amb una paraula derivada per sufixació de cada paraula primitiva
i encercla’n els sufixos.
De punxa De llac De camp
Ascens al Zona
cim dels Ànecs d’
102
MODEL A
4 Localitza en el panell tres contraccions diferents i digues quines paraules les formen.
+ + +
Explica amb exemples. Quan s’han de fer i quan no s’han de fer les contraccions?
5 ompleta el titular utilitzant la forma dels articles el i la o de la preposició de que corresponga,

C
tenint en compte si cal apostrofar o fer la contracció, o no.
unitat emergències ha prohibit entrada a paratge natural
de Hort de Ianqui des hui matí per perill incendi
Ara completa la taula escrivint el, la i de on corresponga.
S’apostrofa No s’apostrofa
Davant de i, hi, u, hu consonàntiques
Davant de i, hi, u, hu àtones
6 Llig els consells del cartell inicial i respon.
• Quantes frases hi ha? I oracions?

• Quin és el subjecte gramatical de la majoria de les oracions?
• Hi ha alguna oració amb subjecte lèxic? Copia’l.
• Quin tipus de predicat té l’oració anterior?
• I la resta d’oracions?
Converteix una de les frases del panell inicial en una oració.

7 Escriu quines són les tres característiques principals que ha de tindre un bon resum.
103
UNITAT 10
Activitats
Activitats
COMPETENCIAS
ESPECÍFICAS
ESPECÍFICAS DE
DEEVALUACIÓN
PROVA
PROVABB PROVA
PROVAAA

ORGANIZACIÓN
ORGANIZACIÓN 1, 2, 3,unun
Muestra
Muestra 4, Demuestra - Lectura, en silenci, de textos escrits i
DE
DE
1, 2, 3, 4, 5, 6
senzills de l’àmbit personal, social i educatiu. dominio5, 6,suficiente
dominio 7 buen multimodals senzills de l’àmbit personal,
LA
LAINFORMACIÓN
INFORMACIÓN del
suficiente
Organiza
tema pero
carencias tema que
1, 2, 3, 4, - Estratègies de comprensió: informació
las
ideasdel
deltema
tema i inferir significats no explícits y con
algunaalgunas 1, 2, 3, 4,y 5, 6
expone
5, 6, 7 del sentit global del text.
que
quetiene en
tieneque
exponer.
exponer. presenta
alguna no bastante
6, 7a las información
1, 4, 6, 7
que presenta que se paraules: la sufixació.
planteadas.
no responde relaciona con - Generalitzacions sobre l'ús de les
a las el tema. contraccions.
EXPRESIÓN ORAL 1, 2, 3, 4, 5,
cuestiones 6, 1, 2, 3, 4, - Relacions sintàctiques de les paraules:
coneixements lingüístics i discursius bàsics claridad
Se expresanecessaris en la situació d'aprenentatge, 7y fluidez,
planteadas. 5, 6, 7 frase i oració.
i la terminologia elemental corresponent. continuos
Pronuncia Pronuncia - Revisió i correcció del contingut d'oracions.
y EXPRESIÓN
con un volumen ORAL
adecuado.
Se expresa bloqueos
con claridado pausas.con claridad - Elements de contingut: característiques
Revisar i editar, mitjançant instruments
con claridad 6, 7
y fluidez, y fluidez6 la del resum.
i estratègies bàsiques, textos escrits.
PARTICIPACIÓN
adecuado. los les característiques específiques algunas
continuoscuestioneslas palabras y
respondiendo
bloqueos o 7
el volumen y
debates y d'un resum.
tema. son
adecuados.
COMUNICACIÓN
Respeta lasen los
normas
debatesbásicas
comunicación
OPINIÓN
NORMAS DE
Participa
Respetadesuvez en
PERSONAL
turno de
Expresa y palabra
en contadas
Respetasus
las pero
gustos, ocasiones
no escuchaexpresa
normas básicas de
laspreferencias y
comunicación
aportaciones
de los demás.
TOTAL
gustos, y en gustos
expresa sus
preferencias
y gustos
personales.
TOTAL
104
Solucionari
PROVA B
1 P
ARAULA PRIMITIVA: sender, bosc, fem. PARAULA DERIVADA: senderista, boscoses, femer.
senderista, boscoses, femer. / esportista, contista; perillós, nuvolós; graner, cendrer.
2 RM. visitant • visita / senyalitzat • senyal / equipat • equip...
3 Ascens al cim Punxegut. / Llacuna dels Ànecs. / Zona d’acampada.
punxa / llac / camp.
4 pels • per + els. / dels • de + els. / al • a + el.
Cal marcar la segona opció.
5 unitat / emergències / entrada / paratge / Hort / Ianqui / hui / incendi.
avant de i, hi, u, hu consonàntiques • No s’apostrofen el, la, de.
D
Davant de i, hi, u, hu àtones • S’apostrofen de, el. No s’apostrofa la.
6 V / V / F / F.
i ha una oració amb subjecte lèxic. Només hi ha una oració amb predicat nominal; la resta
H
tenen predicat verbal.
7 RM. Ací tens els consells per al visitant.
PROVA A
1 P
ARAULA PRIMITIVA: sender, bosc, fem. PARAULA DERIVADA: senderista, boscoses, femer.
senderista, boscoses, femer. / perillós, graner, cendrer, concertista, esportista, nuvolós.
El sufix -er també forma noms d’oficis (forner) i d’arbres i plantes (taronger).
2 RM. visitant • visita / senyalitzat • senyal / equipat • equip...
3 Ascens al cim Punxegut. / Llacuna dels Ànecs. / Zona d’acampada.
4 pels • per + els. / dels • de + els. / al • a + el.
es contraccions s’han de fer quan es troben les preposicions a, de i per amb els articles el i els
L
(al camp, del temps, pels amics), sempre que l’article el no es puga apostrofar (al camp, però a
l’hort).
5 La unitat / d’emergències / l’entrada / al paratge / l’Hort / del Ianqui / de hui / de matí / d’incendi.
avant de i, hi, u, hu consonàntiques • No s’apostrofen el, la, de.
D
Davant de i, hi, u, hu àtones • S’apostrofen de, el. No s’apostrofa la.
6 H
i ha dues frases i sis oracions. / El subjecte gramatical de la majoria de les oracions és la segona
persona del singular. / Sí. La muntanya. / Predicat nominal. / Predicat verbal.
RM. Ací tens els consells per al visitant.
7 U
n bon resum ha de ser breu i clar, no ha d’incloure opinions i ha de contindre les idees
principals de la informació recollida.
105
NOM DATA
L’OBRA DE FI DE CURS
La classe de 5é presenta
El misteri del parc solar

La classe de 5é Un grup d’amics que decideix
està preparant l’obra estiuejar en un poblet a vora mar
de teatre per a final és testimoni d’un fet molt
de curs i ha repartit misteriós que ocorre al xaletot
per les aules aquest de l’empresari que està construint
fullet per a captar un nou parc solar a la zona.
l'atenció del públic.
Què passarà? Vine a l’estrena
i descobreix-ho!
1 Observa les paraules subratllades en el text i escriu V si és verdader o F si és fals.
Totes les paraules subratllades són paraules derivades per sufixació.
Les paraules subratllades s’han format a partir de substantius i adjectius.
Entre les paraules subratllades hi ha un augmentatiu però cap diminutiu.
lassifica les paraules subratllades en el text segons si han canviat

C
de classe de paraula en afegir el sufix a la paraula primitiva o no.
N’hi ha
tres i tres.
HAN CANVIAT NO HAN CANVIAT
DE CLASSE DE PARAULA DE CLASSE DE PARAULA
Completa amb els sufixos de les paraules anteriors que corresponga.

El sufix forma verbs a partir de substantius i els sufixos i

formen adjectius. Els sufixos diminutius, com ara , i els augmentatius, com
ara , no canvien la classe de la paraula primitiva a la qual s’afigen.
arca el significat que aporta a la paraula primitiva el sufix que no has esmentat
M
en l’apartat anterior.
‘Persona que té o relacionada amb...’ ‘Continent d’un conjunt de ...’
106
MODEL B
2 Encercla en el text del fullet els signes que tanquen oracions i escriu 1, 2 i 3. Quina oració acaba
amb cada signe?
Amb signe d’interrogació. Amb punt. Amb signe d’exclamació.
Respon. Quin tipus de punt hi ha en el text: punt i seguit, punt i a part o punt final? Justifica-ho.
3 Copia la nota que ha deixat el director de l’obra

posant els signes de puntuació que tanquen xiquets i xiquetes, sabeu qui vindrà a
oracions i les majúscules que calga. l’estrena la directora del Festival de
Teatre Juvenil quina sorpresa si ho fem
bé, potser seleccionarà la nostra obra
per al festival us ho imagineu que guai
4 Completa amb les paraules adequades. Per què el fullet que ha repartit la classe de 5é és un text?
El fullet que ha repartit la classe de 5é és un text perquè transmet un missatge

en què les idees tracten del tema
i estan , i els enunciats entre si.
5 Subratlla l’opció correcta en cada cas. Què sabem del context del fullet?
• Qui n’és l'emissor? • L’alumnat de l’escola. • L’alumnat de la classe de 5é.
• A qui va adreçat? • A l’alumnat de l’escola. • A la direcció de l’escola.
• Quan s’ha repartit? • En el moment d’entrar a la sala. • Temps abans de l’estrena.

• On s’ha repartit? • Per tota l’escola. • A l’entrada del teatre.
• Quin objectiu té? • Explicar l’argument de l’obra. • Animar el públic a assistir-hi.
6 Escriu un text breu amb els fragments i els enllaços proposats.

treballe. perquè no puc Ho sent.
volia anar a l’estrena, però Cris,
107
NOM DATA
L’OBRA DE FI DE CURS
La classe de 5é presenta
El misteri del parc solar

La classe de 5é Un grup d’amics que decideixen
està preparant l’obra estiuejar en un poblet a vora mar
de teatre per a final són testimoni d’un fet molt
de curs i han repartit misteriós que ocorre al xaletot
per les aules aquest de l’empresari que està construint
fullet per a captar un nou parc solar a la zona.
l'atenció del públic.
Què passarà? Vine a l’estrena
i descobreix-ho!
1 Observa les paraules subratllades en el text i respon.

• Quin tipus de paraules són per formació?
• A partir de quines paraules s’han format?
• Hi ha algun diminutiu? I augmentatiu? Copia’ls.
lassifica les paraules subratllades en el text segons si han canviat de classe de paraula
C
en afegir el sufix a la paraula primitiva o no.
HAN CANVIAT NO HAN CANVIAT

DE CLASSE DE PARAULA DE CLASSE DE PARAULA
Completa els quadres amb els sufixos que han canviat de classe de paraula seguint l’exemple.
PRIMITIVA DERIVADA PRIMITIVA DERIVADA

costa cost er
substantiu adjectiu
PRIMITIVA DERIVADA PRIMITIVA DERIVADA

ria un dels sufixos que no han canviat la classe de la paraula primitiva i digues
T
quin significat hi aporta.
108
MODEL A
2 Encercla en el text del fullet els signes que tanquen oracions i escriu 1, 2 i 3. Quina oració acaba
amb cada signe?
Amb signe d’interrogació. Amb punt. Amb signe d’exclamació.
Respon. Quin tipus de punt hi ha en el text? Justifica-ho.
3 opia la nota que ha deixat el director de l’obra

C
posant els signes de puntuació que tanquen xiquets i xiquetes, sabeu qui vindrà a
oracions i les majúscules que calga. l’estrena la directora del Festival de
Teatre Juvenil quina sorpresa si ho fem
bé, potser seleccionarà la nostra obra
per al festival us ho imagineu que guai
4 Explica per què el fullet que ha repartit la classe de 5é és un text.
5 Pensa i respon sobre el context del fullet.

• Qui n’és l'emissor?
• A qui va adreçat?
• On i quan s’ha repartit?
• Amb quin objectiu?
6 Escriu un text breu amb els fragments proposats usant enllaços adequats.
treballe. no puc Ho sent.
volia anar a l’estrena, Cris,

7 Explica què són les acotacions d’un text teatral.
109
UNITAT 11
Activitats
Activitats
COMPETENCIAS
ESPECÍFICAS
ESPECÍFICAS DE
DEEVALUACIÓN
PROVA
PROVABB PROVA
PROVAAA

ORGANIZACIÓN
DE
DE 1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 4, 5
LA
LAINFORMACIÓN
INFORMACIÓN del
suficiente
Organiza
las
ideasdel
tema y con1, 2,algunas
alguna 3, 4, 5 1, 2, 3, y4, 5
que
quetiene en
tieneque
exponer.
exponer. presenta
alguna no bastante
información a las información - Relacions de forma i significat entre les
2, 3, 6 2, 3, 4, 5, 6, 7
que presenta que se paraules: els sufixos i el seu significat.
planteadas.
no responde relaciona con - Signes de puntuació: el punt, el signe
a las el tema. d'exclamació i el signe d'interrogació.
EXPRESIÓN puntualment
ORAL i amb reflexió progressiva, els Pronuncia con
cuestiones 1, 2, 3, 4, - Tipologies textuals: característiques
claridad 5, 6
y fluidez,
Se expresanecessaris en la situació d'aprenentatge, planteadas. 5, 6, 7 bàsiques del text.
i la ORAL
terminologia elemental corresponent. continuos
Pronuncia Pronuncia - Presentació acurada de les produccions
y EXPRESIÓN
con un volumen
bloqueos
con claridad o pausas.con claridad escrites.
adecuado.
Se expresa Planificar, textualitzar, revisar i editar
con claridad y fluidez, y fluidez la - Estratègies del procés d’escriptura:
mitjançant instruments i estratègies
PARTICIPACIÓN
pero con
6 en mayoría3, 6de textualització, revisió, planificació
bàsiques, com a part explícita del procés
Participa
adecuado. end'escriptura.
los algunas
continuos cuestiones las palabras y i correcció.
bloqueos o el volumen y - Elements constitutius i característiques
conversaciones.
Identificar l'estructura dels textos teatrals, preguntas
pausas. sobre ella entonación del teatre: les acotacions.
així com algunes de les seues característiques tema. son 7
específiques. adecuados.
COMUNICACIÓN
Respeta
normas
debates básicas
comunicación
OPINIÓN
NORMAS DE
Participa
Respetadesuvez en
PERSONAL
turno de
Expresa y palabra
en contadas
Respetasus
las pero
gustos, ocasiones
no escuchaexpresa
normas básicas de
laspreferencias y
comunicación
aportaciones
de los demás.
TOTAL
gustos, y en gustos
expresa sus
preferencias
y gustos
personales.
TOTAL
110
Solucionari
PROVA B
1 V / F / F.
AN CANVIAT DE CLASSE DE PARAULA • estiuejar, misteriós, solar. / NO HAN CANVIAT DE
H
CLASSE DE PARAULA • poblet, xaletot, empresari.
-ejar / -ós / -ar / -et / -ot.
Cal marcar ‘Persona que té o relacionada amb...’.
2 2. Amb signe d’interrogació. / 1. Amb punt. / 3. Amb signe d’exclamació.
Punt i a part, perquè separa dos paràgrafs d’un text.
3 X
iquets i xiquetes, sabeu qui vindrà a l’estrena? La directora del Festival de Teatre Juvenil. Quina
sorpresa! Si ho fem bé, potser seleccionarà la nostra obra per al festival. Us ho imagineu? Que guai!
l fullet que ha repartit la classe de 5é és un text perquè transmet un missatge complet en què
4 E
les idees tracten del mateix tema i estan ordenades, i els enunciats es relacionen entre si.
5 L
’alumnat de la classe de 5é. / A l’alumnat de l’escola. / Temps abans de l’estrena. / Per tota
l’escola. / Animar el públic a assistir-hi.
6 Cris, volia anar a l’estrena, però no puc perquè treballe. Ho sent.
PROVA A
1 Derivades per sufixació. / A partir de substantius. / Poblet (diminutiu) i xaletot (augmentatiu).

HAN CANVIAT: estiuejar, misteriós, solar. / NO HAN CANVIAT: poblet, xaletot, empresari.
RIMITIVA: estiu (substantiu). DERIVADA: estiuejar (verb). / PRIMITIVA: misteri
P
(substantiu). DERIVADA: misteriós (adjectiu). / PRIMITIVA: sol (substantiu). DERIVADA:
solar (adjectiu).
RL. Comproveu que la resposta s’adequa al que es demana en l’activitat.
2 2. Amb signe d’interrogació. / 1. Amb punt. / 3. Amb signe d’exclamació.
És punt i a part, perquè separa dos paràgrafs d’un text.
3 X
iquets i xiquetes, sabeu qui vindrà a l’estrena? La directora del Festival de Teatre Juvenil. Quina
sorpresa! Si ho fem bé, potser seleccionarà la nostra obra per al festival. Us ho imagineu? Que guai!
4 R
M. El fullet que ha repartit la classe de 5é és un text perquè transmet un missatge complet en
què les idees tracten del mateix tema i estan ordenades, i els enunciats es relacionen entre si.
5 L
’emissor és l’alumnat de la classe de 5é. / Va adreçat a l’alumnat de l’escola. / S’ha repartit per
tota l’escola un temps abans de l’estrena. / L’objectiu és animar el públic a assistir-hi.
6 RM. Cris, volia anar a l’estrena, però no puc perquè treballe. Ho sent.
7 S
ón els textos que estan escrits en cursiva on es donen indicacions variades per a la
representació.
111
NOM DATA
UN PLA DIFERENT
De: jordinamic@ecoplanet.com
Assumpte: Informació taller

T’abelleix un pla
diferent per al cap de
Benvolguda Diana,
setmana? Diana ha
demanat informació El taller que t’interessa, Ecojocs, és totalment gratuït.
per a un taller que té Hi utilitzem quatre tipus de materials reciclables:
molt bona pinta. paper, cartó, plàstic i llandes.
T’hi apuntes? Escriu-nos o consulta la nostra web si vols més
informació sobre aquest o altres tallers de reciclatge.
Salutacions cordials,
Jordi Nàmic
1 Observa el text i respon.

• Quin tipus d’adreça ix en el text anterior: una adreça web o una adreça electrònica? Copia-la.
•C
om seria l’adreça per a entrar a la pàgina web del text? Escriu-la amb les dades que tens.
2 Localitza en el text i copia on corresponga.
4 PARAULES DEL MATEIX

CAMP SEMÀNTIC
2 PARAULES DE LA
MATEIXA FAMÍLIA
Relaciona cada concepte amb la seua definició.

Conjunt de paraules relacionades amb

FAMÍLIA DE PARAULES
un mateix tema.
Conjunt de paraules formades a partir

CAMP SEMÀNTIC de la mateixa paraula primitiva.
112
MODEL B
3 Localitza en el text els dos punts i respon. Per a què s’hi han utilitzat?
Reescriu l’oració anterior de manera que no calga usar els dos punts.
4 Encercla les comes del text segons la funció que hi fan.

De roig Separa els elements d’una enumeració.
De blau Indica que s’acaba la salutació o el comiat.
De verd Introdueix un aclariment.
5 Escriu coma o dos punts, segons corresponga, en la nota que ha deixat Diana en el tauler
d’anuncis de la classe.
Estimats companys i companyes de 5é

He parlat amb Ecoplanet una associació que organitza tallers sobre
reciclatge i el pròxim cap de setmana en fan un de ben interessant.
Carles Rebeca Mia i jo ens hi hem apuntat. Us avise que queden
poques places. Com diu la dita «Qui avisa no és traïdor!».
Besets
Diana
Repassa i respon. Per a què s’han utilitzat els dos punts en el text anterior?
6 Relaciona amb números. Quin botó de la barra inicial s’ha clicat en cada cas?
1. Valencià 2. Castellà 3. Gallec 4. Èuscar


OBRADOIRO DE TALLER DE JOSTAILU TALLER DE
XOGUETES JOGUETS BIRZIKLATUEN JUGUETES
RECICLADOS RECICLATS LANTEGIA RECICLADOS
Respon.
• Quines de les llengües anteriors provenen de la mateixa llengua?
• Quina llengua és?

113
NOM DATA
UN PLA DIFERENT
De: jordinamic@ecoplanet.com
Assumpte: Informació taller

T’abelleix un pla
diferent per al cap de
Benvolguda Diana,
setmana? Diana ha
demanat informació El taller que t’interessa, Ecojocs, és totalment gratuït.
per a un taller que té Hi utilitzem quatre tipus de materials reciclables:
molt bona pinta. paper, cartó, plàstic i llandes.
T’hi apuntes? Escriu-nos o consulta la nostra web si vols més
informació sobre aquest o altres tallers de reciclatge.
Jordi Nàmic
1 bserva el text i respon. Quin tipus d’adreça ix en el text anterior: una adreça web
O
o una adreça electrònica? Com ho has sabut?
2 Explica els conceptes següents utilitzant com a exemples paraules del text.
CAMP
SEMÀNTIC
FAMÍLIA DE
PARAULES
3 Localitza en el text els dos punts i respon. Per a què s’hi han utilitzat?
Reescriu l’oració anterior de manera que no calga usar els dos punts.
114
MODEL A
4 Encercla les comes del text segons la funció que hi fan.

De roig Separa els elements d’una enumeració.
De blau Indica que s’acaba la salutació o el comiat.
De verd Introdueix un aclariment.
5 ompleta la nota que ha deixat Diana en el tauler d’anuncis de la classe posant comes
C
i dos punts on calga.
Estimats companys i companyes de 5é

He parlat amb Ecoplanet una associació que organitza tallers sobre
reciclatge i el pròxim cap de setmana en fan un de ben interessant.
Carles Rebeca Mia i jo ens hi hem apuntat. Us avise que queden
poques places. Com diu la dita «Qui avisa no és traïdor!».
Besets
Diana
6 Relaciona amb números. Quin botó de la barra inicial s’ha clicat en cada cas?
1. Valencià 2. Castellà 3. Gallec 4. Èuscar
OBRADOIRO DE TALLER DE JOSTAILU TALLER DE

XOGUETES JOGUETS BIRZIKLATUEN JUGUETES
RECICLADOS RECICLATS LANTEGIA RECICLADOS
Respon. Quines de les llengües anteriors provenen de la mateixa llengua? Quina llengua és?
7 Explica la diferència entre llenguatge i llengua.

8 Marca en cada cas la imatge que deu acompanyar els comentaris següents de la web.
El taller ens ha decebut un poc. L’experiència ha sigut genial!
115
UNITAT 12
Activitats
Activitats
COMPETENCIAS
ESPECÍFICAS
ESPECÍFICAS DE
DEEVALUACIÓN
PROVA
PROVABB PROVA
PROVAAA

ORGANIZACIÓN
Muestraunun Demuestra
1, 2, 3, 4, - Lectura, en silenci, de textos escrits i
DE
DE 1, 2, 3, 4, 5, 6
dominiosuficientebuen 5, 6, 8 multimodals senzills de l’àmbit personal,
LA
LAINFORMACIÓN
INFORMACIÓN del
suficiente
Organiza
tema pero carencias tema 1, 2,que
3, 4, - Estratègies de comprensió: informació
las
ideasdel
tema y con1, 2,algunas
alguna 3, 4, 5 expone
5, 6,y8 del sentit global del text.
que
quetiene en
tieneque
exponer.
exponer. presenta
alguna no bastante
información - Eines digitals per a la comunicació:
3, 5 a las información
1, 2, 3, 7
que presenta que se el correu electrònic.
planteadas.
no responde relaciona con - Relacions de forma i significat entre
Identificar el tipus i l’estructura dels textos,
a las el tema. paraules: camp semàntic i família
EXPRESIÓN ORAL
el contingut i els aspectes formals dels textos Pronuncia con
cuestiones1 1 de paraules.
escrits, així com algunes característiques claridad y fluidez,
Se expresaespecífiques de cada tipus de text. planteadas. - Signes de puntuació: els dos punts
i la coma.
EXPRESIÓN
Pronuncia Pronuncia
Utilitzar, de manera acompanyada - Estratègies per a la transferència entre
adecuado.
Se expresa bloqueos
con claridad o pausas.con claridad
puntualment i amb reflexió progressiva, els llengües.
con claridad y fluidez, 1, 2, 3, la
y fluidez 4,
coneixements lingüístics i discursius bàsics 1, 2, 3, 4, 5, 6
PARTICIPACIÓN
pero con en 5,
mayoría 6, 7
de - Mapa lingüístic local i de l'entorn geogràfic.
necessaris en la situació d'aprenentatge,
Participa
adecuado. eni la
losterminologia elemental corresponent. algunas
continuos cuestioneslas palabras y - Elements gràfics i paratextuals.
Identificar les varietats lingüístiques de
tema. 6 son 6
l'estat espanyol.
adecuados.
NORMAS DE Reflexionar sobre aspectes del funcionament Respeta su turno
COMUNICACIÓN
PARTICIPACIÓN
de la llengua a partir de l'observació i la de palabra 6 pero no 6, 7
Respeta
Participalasen
comparació
los d'oracions de diferents llengües. escucha las
normas
debates básicas
comunicación Valorar la pluralitat lingüística com a font de los demás.
oral.
conversaciones. 6 6
riquesa cultural.
OPINIÓN
NORMASValorarDE
Participa
Respetade suvez en
PERSONAL els aspectes no verbals dels textos cuando
COMUNICACIÓN turno de 8
escrits. y palabra
en contadas
Expresa sus
Respeta las pero
gustos, ocasiones
no escucha expresa
normas básicas de
preferencias y sus
las preferencias y
comunicación oral.
aportaciones
de los demás.
TOTAL
gustos, y en gustos
expresa sus
preferencias
y gustos
personales.
TOTAL
116
Solucionari
PROVA B
1 Una adreça electrònica: jordinamic@ecoplanet.com. / RM. www.ecoplanet.com.
2 C
AMP SEMÀNTIC: paper, cartó, plàstic, llandes. / FAMÍLIA DE PARAULES: reciclables,
reciclatge.
AMÍLIA DE PARAULES • Conjunt de paraules formades a partir de la mateixa paraula
F
primitiva. / CAMP SEMÀNTIC • Conjunt de paraules relacionades amb un mateix tema.
3 Per a introduir-hi una enumeració.
RM. Hi utilitzem paper, cartó, plàstic i llandes.
4 D
e roig • «paper, cartó, plàstic». De blau • «Benvolguda Diana,» i «Salutacions cordials,». De
verd • «El taller que t’interessa, Ecojocs, és totalment gratuït».
5 é, / Ecoplanet, una associació que organitza tallers sobre reciclatge, / Carles, Rebeca, Mia
5
i jo / dita: «Qui avisa no és traïdor!» / Besets,
S’hi han usat per a introduir en el text les paraules exactes d’una dita.
6 3 / 1 / 4 / 2.
Gallec, valencià i castellà. / Llatí.
PROVA A
1 Una adreça electrònica, perquè el símbol @ és el que s’utilitza per a aquest tipus d’adreces.
2 U
na família de paraules és un conjunt de paraules formades a partir de la mateixa paraula
primitiva, per exemple reciclables i reciclatge formen part de la família de paraules de cicle. Un
camp semàntic, en canvi, és un conjunt de paraules sobre un mateix tema, com ara paper, cartó,
plàstic o llandes, que formen part del camp semàntic dels materials.
3 Per a introduir-hi una enumeració.
RM. Hi utilitzem paper, cartó, plàstic i llandes.
4 D
e roig • «paper, cartó, plàstic i llandes». De blau • «Benvolguda Diana,» i «Salutacions
cordials,». De verd • «El taller que t’interessa, Ecojocs, és totalment gratuït».
5 é, / Ecoplanet, una associació que organitza tallers sobre reciclatge, / Carles, Rebeca, Mia
5
i jo / dita: «Qui avisa no és traïdor!». / Besets,
6 3 / 1 / 4 / 2.
El gallec, el valencià i el castellà provenen d’una mateixa llengua: el llatí.
7 R
M. El llenguatge és una forma de comunicació que es du a terme a través d’una llengua
concreta. Cada llengua està formada per un conjunt de sons i de paraules, i de regles per a
combinar-los.
8 Cal marcar el segon dibuix. / Cal marcar el primer dibuix.
117
Altres eines d’avaluació
Llengua 5
Unitat 1 Recitar textos literaris
ESCALA DE VALORACIÓ DEL PROGRAMA PASSA A L’ACCIÓ
Nom de l’alumne/a Data
NIVELLS DE DESENVOLUPAMENT
ASPECTES AVALUABLES 1 2 3 4 5
PENSAMENT CRÍTIC
Analitza els problemes que afecten
la naturalesa i es planteja criteris
adequats per a la cerca de textos que
ajuden a reflexionar-hi i a prendre’n
consciència.
TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
Busca i troba a la biblioteca o en internet
textos literaris adequats a l’objectiu
marcat.
COMPRENSIÓ LECTORA
Llig i comprén textos literaris, parant
una atenció especial al significat
i a les emocions que volen transmetre.
CREATIVITAT
Busca i proposa estratègies verbals i no
verbals per a enriquir la recitació del text
o del fragment literari escollit
TREBALL EN EQUIP
Participa activament en l’organització
del recital i en l’elaboració del cartell
que l’anuncia.
EXPRESSIÓ ORAL
Recita el text o fragment literari escollit,
en veu alta i clara, i amb una pronunciació
acurada, procurant expressar l’emoció
i els sentiments que vol transmetre a
través de l’entonació i altres estratègies

verbals i no verbals.
1 No aconseguit 2 Deficient 3 Millorable 4 Bé 5 Molt bé
120
Llengua 5
Unitat 2 Elaborar un decàleg
COMPRENSIÓ LECTORA
Llig les preguntes del qüestionari
i s’assegura que les entén a fi de poder
donar una resposta el més adequada
possible.
PENSAMENT CRÍTIC
A partir del qüestionari, reflexiona i pren
consciència de l’impacte que poden
tindre determinades accions que fa
diàriament sobre la naturalesa i busca
maneres de reduir-ne l’impacte.
EXPRESSIÓ ORAL
Exposa davant del grup les seues idees
sobre les accions que cal dur a terme per
a protegir la naturalesa i les argumenta
de manera respectuosa.
TREBALL EN EQUIP
Participa activament en l’elaboració del
decàleg, hi fa aportacions pròpies i valora
i respecta les aportacions de la resta del
grup a l’hora de decidir-ne el contingut
i la forma.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Redacta les deu normes del decàleg

tenint en compte les indicacions donades
i les decisions preses.
ACTITUD EMPRENEDORA
Busca i proposa maneres de fer arribar

el decàleg a més persones fora de l’aula.
121
Llengua 5
Unitat 3 Fer un fitxer de lectura
EXPRESSIÓ ORAL
Explica amb claredat i precisió les dades
essencials de l’últim llibre que ha llegit
i aporta arguments coherents per a
recomanar-lo o no.
TREBALL EN EQUIP
Participa activament en la selecció dels
apartats que caldria incloure en la fitxa
de lectura amb l’aportació de propostes
raonades.
DESENVOLUPAMENT SOCIOEMOCIONAL
Adopta actituds que afavoreixen el
consens en la presa de decisions tant en
grup reduït com en el grup de classe.
IDENTITAT LECTORA
Selecciona les lectures, tant les de les
fitxes com la final, atenent als seus gustos
i interessos.
Busca i selecciona les dades necessàries
sobre els llibres triats i reelabora
la informació obtinguda atenent
l’estructura acordada per a les fitxes.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Elabora les fitxes de lectura amb
l’estructura acordada posant atenció a la
correcció lingüística i a la presentació.
122
Llengua 5
Unitat 4 Crear una falca publicitària
Identifica i analitza les semblances i les
diferències derivades del mitjà de difusió
d’un mateix anunci publicitari.
COMPRENSIÓ ORAL
Extrau la informació essencial, verbal i no
verbal, de la falca publicitària escollida
i en comprén el sentit i la intenció.
EXPRESSIÓ ORAL
Exposa de forma clara i ordenada, a partir
de la seua anàlisi, els aspectes que creu
essencials en una falca publicitària.
PENSAMENT CRÍTIC
Reflexiona, en grup, sobre quin
comportament contra la contaminació
caldria promoure en la falca publicitària.
CREATIVITAT
Busca maneres diferents d’expressar el
missatge triat utilitzant recursos verbals,
musicals i sonors adequats.
TREBALL EN EQUIP
Comparteix les seues idees amb el grup,
participa activament en l’elaboració

de la falca i accepta les decisions preses.
Valora les falques dels altres grups de
forma respectuosa i empàtica.
123
Llengua 5
Unitat 5 Escriure una tira còmica
PENSAMENT CRÍTIC
Reconeix la desigualtat en les situacions
proposades i reflexiona sobre les causes
i les conseqüències d’aquestes sobre les
persones que les pateixen.
CREATIVITAT
Imagina situacions en què es fa palesa
alguna desigualtat i tria la més adequada
per a exemplificar la idea que vol
transmetre.
TREBALL EN EQUIP
Busca el consens amb la parella a l’hora
de planificar el treball i de distribuir-se
les tasques, i participa activament en
l’elaboració de la tira còmica.
Analitza diverses tires còmiques,
n’identifica l’estructura i el sentit dels
recursos visuals i aplica allò aprés a
l’elaboració de la tira còmica pròpia.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Elabora una tira còmica amb una
estructura narrativa coherent, utilitzant
diversos recursos visuals i escrivint els
textos en el lloc adequat i sense faltes.
ACTITUD EMPRENEDORA
Busca diferents formes de difondre la tira
a l’escola perquè arribe a l’alumnat i tria
la que creu que tindrà més èxit.
124
Llengua 5
Unitat 6 Exposar un pla de futur
Reflexiona sobre el seu futur atenent
els seus gustos i interessos, i els exposa
davant de la classe sense por ni vergonya.
Busca informació i completa, amb una
bona presentació, l’esquema de l’itinerari
amb els estudis específics que li
permetran exercir la professió que desitja.
EXPRESSIÓ ORAL
Exposa el seu pla de futur davant de la
classe, en veu alta i clara, seguint l’ordre
que ha decidit i utilitzant connectors
adequats i variats per a cada pas.
Accepta de bon grat les valoracions i les
crítiques dels companys i les companyes,
i les utilitza per a millorar la seua
expressió oral.
Classifica les professions exposades pels
companys i les companyes en diversos
camps i estableix tendències d’elecció
professional segons el gènere.
PENSAMENT CRÍTIC
Reflexiona sobre les diferències entre
les professions triades per xics i per
xiques, i les relaciona amb els estereotips
de gènere.
125
Llengua 5
Unitat 7 Actuar com a contacontes
PENSAMENT CRÍTIC
Reconeix els valors personals que ajuden
a millorar la convivència i selecciona
els que considera més adequats per a
transmetre als més menuts de l’escola.
Busca i selecciona, entre les seues
lectures personals, a la biblioteca
o en internet, un conte adequat per
a desenvolupar la tasca proposada
i el presenta davant de la classe.
TREBALL EN EQUIP
Participa de manera activa en la cerca
d’estratègies verbals i no verbals que
ajuden a preparar l’actuació aportant
idees i escoltant i valorant les dels altres.
CREATIVITAT
Fa canvis sobre la narració per a adequar-la
a l’edat del públic i a l’objectiu marcat,
i hi incorpora recursos verbals i no verbals
per a enriquir-la.
Accepta les valoracions i crítiques a la
seua proposta i les usa per a millorar.
EXPRESSIÓ ORAL
Explica el conte amb naturalitat i fluïdesa,
posant atenció a la pronúncia i l’entonació
i utilitzant diversos recursos verbals i no
verbals per a mantindre l’atenció del

públic i fer amena la narració.
126
Llengua 5
Unitat 8 Fer un mural
Busca informació sobre les dones
proposades i sobre d’altres, i selecciona
les dades que necessita per a resoldre les
activitats i elaborar el mural.
EXPRESSIÓ ORAL
Exposa les seues propostes per a definir
el contingut i el disseny del mural i les
justifica amb arguments adequats.
TREBALL EN EQUIP
Assumeix la seua tasca dins del grup
i la realitza respectant les decisions
i els consensos adoptats.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Escriu els textos que li corresponen
parant atenció a la redacció perquè
siga clara, a la correcció gramatical
i ortogràfica, i a la presentació.
CREATIVITAT
Aporta idees creatives per a millorar
l’aspecte del mural.
EXPRESSIÓ ORAL
Exposa i explica, en veu alta i clara, davant

de la resta de la classe el mural que ha fet
amb el seu equip.
ACTITUD EMPRENEDORA
Proposa llocs adequats per a fer una bona

difusió del mural.
127
Llengua 5
Unitat 9 Crear un rap
PENSAMENT CRÍTIC
Pren consciència dels problemes
mediambientals de la localitat on viu,
n’analitza les causes i hi busca solucions
adequades i factibles.
EXPRESSIÓ ORAL
Exposa les seues idees de manera
argumentada i respectuosa, i compleix
amb les normes bàsiques del debat.
És capaç de renunciar a part de les seues
idees i d’acceptar les dels altres a fi d’arribar
a acords per a millorar-ne els resultats.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Exposa en un guió escrit, de manera ben
estructurada i ordenada, les idees que vol
expressar en el seu rap.
CREATIVITAT
Associa paraules de manera original per a
expressar en vers les idees exposades en
el guió i crea o busca una base musical
adequada al ritme dels versos.
EXPRESSIÓ ARTÍSTICA
Interpreta el rap acoblant el ritme dels
versos a la base musical i l’acompanya
amb moviments i gestos adequats.
ACTITUD EMPRENEDORA
Aporta idees per a difondre els raps a
la localitat i s’implica en la seua difusió.
128
Llengua 5
Unitat 10 Escriure una notícia
Identifica les característiques del
periodisme ambiental i busca notícies
que hi pertanyen en diversos mitjans per
a analitzar-ne el contingut.
PENSAMENT CRÍTIC
Reflexiona sobre els problemes
mediambientals i entén la necessitat de
comprometre’s en la protecció de l’entorn.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Planifica la redacció de la notícia
procurant respondre a les qüestions
bàsiques i enriquir-les amb detalls
i testimonis reals o inventats.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Redacta la notícia procurant que la
informació estiga exposada de manera
coherent i ordenada, i que el llenguatge
siga entenedor i correcte ortogràficament.
CREATIVITAT
Pensa recursos que pot utilitzar per a
aconseguir que la seua notícia impacte el
públic lector (ús de tipografies, imatges...).
Elabora la versió definitiva de la notícia
aplicant-hi els recursos escollits.
ACTITUD EMPRENEDORA
Proposa accions per a protegir el medi
i s’implica en la seua conservació.
129
Llengua 5
Unitat 11 Preparar un esquetx
Busca informació sobre els tipus d’energia
en diversos mitjans i n’extrau les dades
necessàries per a descriure’ls.
TREBALL EN EQUIP
Participa activament en el treball en equip,
aporta idees per al desenvolupament de la
tasca i accepta els suggeriments dels altres
per a millorar la seua part del treball.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Aplica les convencions pròpies dels
textos teatrals a la redacció del guió.
CREATIVITAT
Fa propostes creatives per a millorar
el resultat final de l’esquetx tant durant
l’elaboració del guió com en els assajos
i la gravació.
Empatitza amb el personatge que
interpreta i expressa les emocions
pertinents amb naturalitat.
EXPRESSIÓ ORAL
Interpreta el seu paper en l’esquetx amb

una dicció i una entonació correctes,
i amb gestos i moviments adients.
PENSAMENT CRÍTIC
Coneix la funció de les campanyes

de conscienciació i valora de manera
raonada si el seu esquetx s’hi adequaria.
130
Llengua 5
Unitat 12 Donar instruccions
PENSAMENT CRÍTIC
Es planteja, a partir de les imatges
i les preguntes, la importància que té
el reciclatge per al món.
CREATIVITAT
Fa propostes imaginatives per a reutilitzar
els objectes usats proposats.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Escriu el guió de les instruccions utilitzant
connectors d’ordre adequats i un
vocabulari precís, i sent coherent en l’ús
de l’imperatiu.
ACTITUD EMPRENEDORA
Decideix de quina manera reforçarà la
seua explicació segons els seus interessos
i habilitats.
EXPRESSIÓ ORAL
Dona les instruccions, a partir del guió
previ, amb un ritme, una dicció i una
entonació adequats, i s’assegura que
els companys en segueixen l’explicació.
COMPRENSIÓ ORAL
Escolta amb atenció les propostes dels

companys i les companyes i en segueix
les instruccions sense problemes.
ACTITUD EMPRENEDORA
S’implica en l’organització d’un taller

de reciclatge a l’escola.
131
132
Rúbrica de comunicació oral
CRITERIS PUNTUACIÓ
D’AVALUACIÓ NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3 NIVELL 4 UNITATS
(1 punt) (2 punts) (3 punts) (4 punts) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
VOLUM, ENTONACIÓ En cap moment de la En quasi cap moment de la Quasi sempre usa un volum Sempre usa un volum
I PRONUNCIACIÓ intervenció usa un volum intervenció usa un volum i un to adequats, i a penes i un to adequats, i no comet
Pronunciar de forma correcta o un to adequats i comet o un to adequats o comet errors comet errors en la pronunciació errors en la pronunciació o
i clara, i utilitzar un volum errors de pronunciació o de de pronunciació o de o vocalització de les paraules. vocalització de les paraules.
i una entonació adequats vocalització de les paraules. vocalització de les paraules.
a la situació comunicativa.
CONTINGUT I VOCABULARI Evidencia confusió en les Mostra un domini bàsic de Demostra un domini notable Manifesta un domini complet
Organitzar el contingut de idees exposades. Utilitza un les idees. Usa un vocabulari de les idees i les exposa de les idees exposades,
les intervencions i argumentar vocabulari pobre. No respon a elemental. La informació respon ordenades. Usa un vocabulari organitzades perfectament.
les opinions i preferències les preguntes que es plantegen. a les preguntes que es correcte. Respon al que es Utilitza un vocabulari precís
pròpies utilitzant un No argumenta les opinions. plantegen. Argumenta de planteja i argumenta les i variat. Argumenta les opinions
vocabulari adequat. manera pobra les opinions. opinions de manera coherent. de manera sòlida.
NORMES COMUNICATIVES No respecta el torn de parla ni Respecta el torn de parla, Respecta el torn de parla Respecta el torn de parla.
Respectar les normes bàsiques para atenció a les intervencions però no sempre atén les i escolta la resta de la classe Escolta els altres i espera que
de la comunicació oral. dels altres o els interromp intervencions dels altres o els sense interrompre les seues finalitzen les intervencions per
sovint. interromp de tant en tant. intervencions. a afegir-hi les seues aportacions.
POSTURA CORPORAL No manté una postura corporal Manté una postura corporal Manté una postura corporal Manté una postura corporal
Mantindre una postura adequada. No mira a l’auditori. acceptable. Mira només a una adequada. Utilitza gestos. adequada, utilitza gestos que
correcta, usar gestos apropiats A penes utilitza gestos o són part de l’auditori. Utilitza alguns S’esforça per mirar a l’auditori. enriqueixen les intervencions
i dirigir la mirada a l’auditori. inadequats. gestos. i capta l’atenció de l’auditori.
PARTICIPACIÓ No hi participa mai de forma No sol participar-hi de forma S’esforça per participar Expressa espontàniament
Participar en debats espontània i mostra espontània, però ho fa sense espontàniament a l’hora les opinions, els gustos i les
i converses obertes. incomoditat quan ha de parlar problemes quan se li sol·licita. d’expressar les opinions preferències i mostra interés
en públic. i preferències. per escoltar els altres.
COMPRENSIÓ No aconsegueix entendre Entén mínimament el contingut Entén perfectament el Entén i valora perfectament
Comprendre i valorar el el contingut de textos orals de textos orals i multimodals, contingut de textos orals el contingut de textos orals
contingut de produccions ni multimodals. però no és capaç de valorar-los. i multimodals, però no és i multimodals.
orals i multimodals. capaç de valorar-los.
TOTAL
Puntuació: Entre 1 i 4: millorable Entre 5 i 9: adequat Entre 10 i 15: bo Entre 16 i 20: excel·lent
LLISTA DE CONTROL TREBALL COOPERATIU Tercer cicle
Àrea Trimestre
Descripció del treball
EQUIP 1 EQUIP 2 EQUIP 3 EQUIP 4

INTEGRANTS INTEGRANTS INTEGRANTS INTEGRANTS
EQUIPS
1 2 3 4
COHESIÓ
Tots els membres de l’equip han participat en l’activitat.
Tots els companys i les companyes estan integrats en l’equip.
ACTITUD
Respecten les opinions dels altres i són tolerants.
Negocien i arriben a acords si sorgeix alguna dificultat.
Són capaços de resoldre conflictes.
Es tenen en compte les idees dels altres.
Proposen alternatives per a assolir solucions de consens.
RESPONSABILITAT
Acaben el treball a temps i l’entreguen dins del termini.
Assisteixen a les reunions del grup puntualment.
ORGANITZACIÓ
Divideixen el treball en subtasques amb límits i terminis d’entrega.
Respecten i actuen segons els diferents rols assignats a cada

integrant (portaveu, coordinador/a, moderador/a, secretari/ària).
Tenen algun procediment per a supervisar el procés

i controlar el treball (acords, plans, recordatoris...).
QUALITAT
El treball final és adequat i coherent.
DELS RESULTATS Es compleixen els objectius establits.
Demostren interés per la qualitat del treball i del producte

final (ordre, netedat, recursos variats, detalls…).
Utilitzen correctament el llenguatge oral i l’escrit.
*Marqueu amb una X si l’equip mostra majoritàriament l’habilitat o l’aspecte que s’avalua.
133
DIANA DE
ESCALA DE VALORACIÓ D’ACTITUDS
COEVALUACIÓN Tercer
Primària
ciclo
Participa de manera
activa i col·labora
amb els altres.
Respecta les normes
Cuida el material de convivència
i les instal·lacions en qualsevol lloc
de l’escola. (classe, pati,
menjador).
Assumeix
Mostra respecte amb atenció
pels companys i responsabilitat
i les companyes. totes les seues
tasques.
Mai o quasi mai

2 A vegades
3 Quasi sempre
4 Sempre
134
El portafolis
com a instrument d’avaluació formativa
INTRODUCCIÓ
L’avaluació de les competències bàsiques requereix obtindre informació de l’alumnat en
situacions reals de treball tant a l’aula com fora d’aquesta. Això suposa que, amb els exàmens
i les proves d’avaluació tradicionals, no n’hi ha prou per a avaluar les competències i es
necessiten altres instruments i estratègies d’avaluació. En aquest context, el portafolis
constitueix una aportació interessant.
El portafolis és una carpeta o col·lecció de produccions escrites, gràfiques o digitals de cada
alumne o alumna, que permet evidenciar els assoliments i les dificultats, així com el procés
seguit en el desenvolupament del seu aprenentatge i en l’adquisició de competències.
És, per tant, un registre obert de les experiències escolars de l’alumnat que podem utilitzar
com a instrument d’avaluació.
L’observació de les produccions arxivades en el portafolis permet al professorat avaluar
amb evidències objectives no només els productes finals, sinó també el procés que els
estudiants han seguit per a dur-los a terme.
El portafolis promou, a més, l’autoavaluació, ja que permet que l’alumnat valore el seu treball,
que reflexione sobre el que ha aprés i que identifique en què ha de millorar, de manera que
es converteix en un element metacognitiu.
Ara bé, perquè aquest instrument complisca el seu propòsit amb èxit s’ha de fer seguint
algunes orientacions:
1. C
al seleccionar els productes que permeten reflectir el progrés de l’alumnat de manera
significativa. No tots els treballs fets a classe han de formar part necessàriament del
portafolis. Cal delimitar exactament què es vol valorar i la manera de fer-ho, a fi de
comunicar-ho a l’alumnat; si no és així, el portafolis esdevindrà únicament un àlbum
contenidor de treballs.
2. C
onvé acostumar l’alumnat a seleccionar una o dues evidències del seu aprenentatge
cada setmana per tal de facilitar la tria de les mostres finals. Per al portafolis cal seleccionar
els millors treballs fets i aquelles activitats que mostren amb claredat tots els assoliments.
Es tracta de demostrar tot el que saben fer de la millor manera possible.
3. G
eneralment, el portafolis es completa de manera individual, encara que també es pot fer
en grup. Siga com siga, s’ha de tindre en compte que no hi ha dos portafolis iguals, ja que
el progrés de l’aprenentatge és diferent en cada alumne i alumna i, així mateix, en cada un
dels grups que es conformen a l’aula.
4. C
al compartir amb els estudiants el propòsit del portafolis: per a quines àrees i en quins
períodes s’utilitzarà, qui l’avaluarà, quins treballs s’hi inclouran i per què, com s’organitzarà,
quins apartats tindrà… Els treballs no s’han d’arxivar de qualsevol manera, sense criteri.
135
5. E
l portafolis sol materialitzar-se en un arxivador d’anelles o una carpeta que s’inicia a
començament de curs i que es va presentant tantes vegades com estableix el docent.
Com a mínim convé fer-ne una revisió a mitjan trimestre i una altra quan finalitze, però
és recomanable revisar els arxivadors en un termini màxim d’un mes des que s’han començat
a elaborar, a fi d’assegurar que l’alumnat ha comprés el procediment i els objectius establits
al principi i que els està duent a terme correctament.
6. É
s important establir moments de reflexió conjunta sobre les evidències del portafolis
i, en la mesura que siga possible, promoure la presentació, a l’aula o al centre escolar, dels
treballs i les evidències d’aprenentatge arxivats, a fi de divulgar-los. Per descomptat, també
s’ha de compartir amb les famílies.
COMPONENTS DEL PORTAFOLIS

Encara que l’estructura formal d’un portafolis es caracteritza per la versatilitat i depén
de les metes educatives marcades, podem aconsellar els apartats següents:
1. U
n índex de continguts, que pot haver fixat el docent completament o pot ser més obert,
amb més capacitat de decisió per part de l’alumnat.
2. U
na introducció en la qual es presenten els objectius del portafolis o on s’expose el punt
de partida inicial d’un tema o d’una àrea determinada.
3. L
es evidències o la documentació conformen el cos del portafolis i mostren la destresa
de l’alumnat en cada un dels temes. Convé que cada evidència de treball incloga la data,
la raó d’haver-la inclòs en el portafolis i, si és possible, una autoreflexió sobre el tema.
4. Un últim apartat de síntesi del que s’ha aprés en relació amb els continguts treballats.
EL PORTAFOLIS DE LLENGUA DE 5é DE PRIMÀRIA

En el llibre de l’alumnat hem assenyalat amb una icona específica algunes activitats susceptibles
de ser arxivades en el portafolis, però es tracta només d’una selecció. A continuació, us oferim
una relació orientativa més àmplia de les seccions en què podeu trobar treballs que l’alumnat
podria guardar en el portafolis, si ho considereu convenient.
Lectura i comprensió de textos

• La secció Claus de lectura, que acompanya els textos de caire literari de les unitats senars
(contes, llegendes, auques, textos teatrals...), proposa reflexions breus sobre els trets bàsics
de cada tipus de text que poden ser molt útils a l’hora d’enfrontar-se a textos d’altres
seccions. També pot ser interessant arxivar algunes de les activitats de l’apartat
Literàriament.
• E
l treball sobre els textos informatius (unitats parelles) comença amb un esquema i unes
activitats d’observació, anàlisi i reflexió que culminen amb l’elaboració d’un resum a partir de
la informació obtinguda d’aquest treball. Agrupar en el portafolis els esquemes i els resums
corresponents i comparar-los permetrà a l’alumnat identificar les característiques pròpies
de cada tècnica d’organització de la informació i aprendre a escollir quina és la més adequada
a l’hora d’elaborar treballs, estudiar un determinat contingut, etc. També pot resultar útil
guardar-hi algunes de les activitats de reflexió i anàlisi de l’apartat Lingüísticament.
136
• El Taller de creativitat inclou algunes propostes que, si s’arxiven en el portafolis, poden
servir per a valorar l’evolució de l’alumnat a l’hora d’analitzar la realitat que l’envolta i d’aportar
una resposta creativa a les situacions que s’hi plantegen arran de la lectura de cada unitat.
Eines de llengua
• Els dictats (ortografia) no només serveixen per a comprovar si l’alumnat ha assimilat
les normes ortogràfiques corresponents a cada unitat, sinó també si recorda les normes
adquirides en unitats i cursos anteriors i, per tant, és capaç de millorar la qualitat dels seus
escrits pel que fa a la correcció ortogràfica. Comparar els dictats de les diverses unitats al
llarg del curs pot resultar molt útil per a comprovar quins tipus d’errors ortogràfics són més
freqüents i intentar esmenar-los.
• L
es propostes del Connecta amb la realitat tenen per objectiu que l’alumnat reflexione
i aplique els coneixements i les habilitats lingüístiques treballades tant en el programa
d’Ortografia com en el programa de Gramàtica en situacions o contextos pròxims a la seua
realitat. Guardar aquests treballs en el portafolis i revisar-los al llarg del curs pot contribuir
a prendre consciència de la utilitat de tindre una bona competència lingüística per a
comprendre i resoldre situacions de la vida quotidiana.
Literatura
• L
a pàgina inicial de la secció segueix el mateix model i la mateixa estructura que la pàgina
que obri el treball sobre els textos informatius en les unitats parelles. Arxivar els esquemes
i els resums en el portafolis pot ser molt interessant perquè l’alumnat s’adone de la versatilitat
d’aquestes tècniques a l’hora de treballar qualsevol tipus de contingut.
• Les seccions Literàriament i Taller de literatura inclouen en alguns casos activitats
d’investigació i de creació que, si es guarden en el portafolis, poden mostrar a l’alumnat
de quina manera la pràctica millora la capacitat d’anàlisi i desperta la creativitat.
Passa a l’acció
• E
n aquesta secció es guia l’alumnat en l’elaboració de produccions orals i escrites diverses
(decàlegs, fitxes, anuncis, exposicions...), individuals i col·lectives, en què cal aplicar les
habilitats i els coneixements lingüístics adquirits tenint en compte l’objectiu del text, la
persona o les persones a qui va adreçat, etc. Arxivar aquests treballs en el portafolis (o en el
cas de les produccions orals, aportar-hi una reflexió i una valoració escrites sobre el procés
i el resultat del treball realitzat) permetrà a l’alumnat observar i comparar l’evolució i la millora
en la seua competència comunicativa al llarg del curs.
Comprova el teu progrés
• T
otes les activitats de la secció Organitza les idees tenen per objectiu repassar el contingut
essencial de cada unitat a través d’esquemes i resums que s’inclouen de manera progressiva
en diversos tipus de suports interactius o lapbooks (la targeta en cascada per a continguts
de vocabulari, la llibreta acordió per a continguts de gramàtica i la carpeta interactiva per a
continguts d’ortografia). Recopilar tota aquesta informació en el portafolis ajudarà l’alumnat
a visualitzar, analitzar i comparar de manera global tot el que va aprenent al llarg del curs.
• T
ambé es poden arxivar les reflexions sobre l’aprenentatge de la secció Valora el que has
aprés perquè l’alumnat puga avaluar la seua evolució, així com les activitats de l’apartat
Ara tria tu que considereu convenients.
137
138
Rúbrica del portafolis
Nom de l’alumne/a Àrea Data
ASPECTES
PUNTUACIÓ
AVALUABLES NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3 NIVELL 4
(1 punt) (2 punts) (3 punts) (4 punts)
ORGANITZACIÓ
NETEDAT Els treballs
Mostra uninclosos
dominieninsuficient Els treballs
Mostra unno presenten
domini suficient La gran majoria
Demostra bondels treballs
domini del Tots els treballs
Demostra un bon fet
s’handomini
DE LA INFORMACIÓ el
delportafolis presenten
tema i dels continguts desperfectes
del tema però ni ratllades,
amb algunes s’han
temafetquedeexposa
maneraiadequada,
presenta de
delmanera
tema queadequada
exposa, la
Cuida la presentació
Organitza bé
en els treballs. desperfectes.
que exposa. La s’observa
Noinformació però no se n’ha
mancances, cuidat
i alguna amb netedat
bastant i cuidant-ne
informació que es s’observa una
iinformació quegran cura
presenta
netedat en la presentació.
que presenta no respon a les la presentació.
informació que presenta no la presentació.
relaciona amb el tema. en la seua presentació.
les idees del tema que qüestions plantejades. respon a les qüestions es troba relacionada
Els treballs inclosos en la Els treballs inclosos en la
plantejades. Els treballs inclosos en la Presenta un portafolis
haORGANITZACIÓ
d’exposar.
Organitza els treballs carpeta estan desordenats carpeta tenen una organització carpeta estan organitzats organitzat. Ha identificat
amb el tema i respon a les
de la carpeta de manera i no tenen la data o el nom. millorable i només alguns estan segons la data de realització, tots els treballs, hi ha registrat
qüestions plantejades.
adequada. datats. encara que aquesta no sempre la data de realització i els ha
EXPRESSIÓ ORAL No és capaç d’expressar-se Pronuncia amb claredat i està registrada.
Pronuncia amb claredat i organitzat
S’expressaadequadament.
amb bona
S’expressa
ADEQUACIÓ
amb claredat
Algunes i fluïdesa.
de les activitats fluïdesa, però amb
Algunes activitats bloquejos
s’han fet fluïdesa la majoria
La gran majoria de lesde les
activitats pronunciació, amb
Totes les activitats claredat
s’han fet
El volum i l’entonació
no s’han dut a terme i d’altres o pauses continus.
de manera incorrecta. paraules i el volum i
s’han fet correctament. S’han correctament. S’han tingut
Fa les activitats l’entonació són adequats. fluïdesa el discurs
amb
del portafolis
claredat de estan incompletes o mal S’han tingut en compte algunes tingut en compte bona part de ien compteen totes
totles propostes
no són adequats.
resoltes. No s’han tingut en de les propostes de l’equip les propostes de l’equip i del de l’equip i del professorat.
forma correcta.
i amb un volum adequat. compte les propostes de l’equip o del professorat. professorat. i amb un volum i una
o del professorat. entonació adequats.
PARTICIPACIÓ
APLICACIÓ No participa
El portafolis noen
posa converses
lesde manifest Intervé en algunes
El portafolis qüestions
posa de manifest Participa
El portafolis els debats
enposa de manifest Participa
El portafolisactivament en
posa de manifest
Participa
Aplica enen
elsels debats
treballs ni en els debats.
l’assimilació dels continguts responent preguntes sobre
l’assimilació ad’alguns responent
l’assimilació adepreguntes sobre
la gran majoria l’assimilació profunda
i les
del converses.
portafolis treballats en les diverses unitats. dels
el continguts treballats
tema. dels
el continguts
tema treballats
i mostrant interés a i significativa
els debats usantdels continguts
el
els aprenentatges en les diverses unitats. en les diverses unitats.
participar-hi. les diverses
treballats enadequat.
vocabulari Respon
adquirits. unitats.
a preguntes sobre
AMPLIACIÓ No inclou en la carpeta Inclou en la carpeta almenys Inclou en la carpeta més de el tema
Inclou mostra
eni la interés
carpeta totes per
cap activitat nova a banda una activitat nova a banda de dues activitats noves a banda participar i donar una
les propostes d’activitats per
Inclou activitats noves
de les que s’esmenten en les que hi ha en el llibre. de les que hi ha en el llibre. informació
al completa.
portafolis que ha esmentat
en el portafolis.
el llibre. el docent.
TOTAL
Puntuació: Entre 5 i 8: millorable Entre 9 i 12: adequat Entre 13 i 16: bo Entre 17 i 20: excel·lent
trimestral o sumativa
Avaluació del primer trimestre
NOM DATA
UN NÚMERO ESPECIAL SOBRE ELS MARS

Entre totes i tots prepararem
un número extraordinari!
En la revista de
l’escola volen fer un
número especial sobre
els mars. Col·labora
amb tot el que n’has
aprés al llarg del
trimestre!
1 Llig l’esborrany d’un dels articles de la revista i fes les activitats.
LA PROTECCIÓ DELS MARS

Hem de prendre consciència dels problemes que pateixen mars i oceans.
Tots sabem la importància que tenen els recursos marítims per a nosaltres,
però no són infinits. A més a més, els mars i els oceans són l’hàbitat d’una gran
diversitat d’espècies animals i vegetals que hem de protegir.
– Copia les paraules esdrúixoles que hi trobes.
– Parteix les paraules següents de totes les maneres possibles a final de línia.
consciència
pateixen
oceans
– Explica per què s’accentua la paraula marítims.
140
MODEL B
2 Escriu dièresi o accent gràfic en les paraules destacades d’aquestes preguntes d’una entrevista
que en necessiten.
•Q
uan va decidir voste ser pescador? Algu de la seua familia va intuir que aquesta
era la seua vocacio?
lguna vegada ha pescat en aigues de paisos veins? Als mars de quin pais sol anar a pescar
•A
amb més frequencia?
• Per ultim, creu que l’ofici de pescador es mantindra en les generacions seguents?
3 Relaciona. A quines paraules dels titulars fa referència cada afirmació?

Pots consultar el diccionari, si et cal.
Entrevista a la
biòloga Elena T
na del curt ura:
Gran èxit en l’estre «Em sembla qu
e aquesta falta
ll», del director d’afecte
«Arxipèlags en peri per la naturale
sa té un efecte
sobre els mars directe
kurd Alaz Sinor que ens pot per
judicar»
estrena afecte i efecte biòloga curt i kurd
És monosèmica. És polisèmica. Són homònimes. Són parònimes.
4 Encercla en cada cas la paraula dels titulars anteriors que respon a cada anàlisi morfològica.
Substantiu comú, concret i col·lectiu en masculí plural. èxit / arxipèlags / mars
Adjectiu variable en grau positiu i en masculí singular. perill / gran / directe
Determinant demostratiu de proximitat en femení singular. gran / la / aquesta
Pronom personal feble de primera persona del plural. em / ens / la
5 Localitza en els títols del racó literari un exemple de cada tipus de determinant i escriu-lo.
Les nostres costes En aquelles platges

El tercer vaixell
Quantes onades! Per quin mar navegues?

Un dia a cada illa
article determinat possessiu
demostratiu numeral
interrogatiu o exclamatiu indefinit

141
Avaluació del primer trimestre
NOM DATA
UN NÚMERO ESPECIAL SOBRE ELS MARS

Entre totes i tots prepararem
un número extraordinari!
En la revista de
l’escola volen fer un
número especial sobre
els mars. Col·labora
amb tot el que n’has
aprés al llarg del
trimestre!
1 Llig l’esborrany d’un dels articles de la revista i respon a les preguntes.
LA PROTECCIÓ DELS MARS

Hem de prendre consciència dels problemes que pateixen mars i oceans.
Tots sabem la importància que tenen els recursos marítims per a nosaltres,
però no són infinits. A més a més, els mars i els oceans són l’hàbitat d’una gran
diversitat d’espècies animals i vegetals que hem de protegir.
• Per què oceans no porta accent però oceà, sí?

• Quantes síl·labes té la paraula espècies? Per què s’accentua?
• Quines paraules planes hi ha en el text? Escriu-les totes.

• Com podries partir la paraula consciència a final de línia? Escriu totes les possibilitats.
142
MODEL A
2 evisa les preguntes següents d’una entrevista de la revista i posa accent gràfic i dièresi
R
a les paraules que en necessiten.
•Q
uan va decidir voste ser pescador? Algu de la seua familia va intuir que aquesta
era la seua vocacio?
•A
lguna vegada ha pescat en aigues de paisos veins? Als mars de quin pais sol anar
a pescar amb més frequencia?
• Per ultim, creu que l’ofici de pescador es mantindra en les generacions seguents?
3 Localitza en aquests titulars de la revista els tipus de paraules que s’hi demanen.
Entrevista a la b
na del curt iòloga Elena Tu
Gran èxit en l’estre «Em sembla qu ra:
ll», del director e aquesta falta
«Arxipèlags en peri per la naturalesa d’afecte
té un efecte dir
kurd Alaz Sinor sobre els mars ecte
que ens pot per
judicar»
• Una paraula monosèmica

Si et cal, consulta
• Una paraula polisèmica el diccionari!
• Dues paraules homònimes
• Dues paraules parònimes
4 Analitza morfològicament aquestes paraules dels titulars anteriors.
arxipèlags
directe
aquesta
ens
5 Escriu un titular per a un article sobre el mar per a la revista amb cada determinant proposat.
Numeral ordinal
Exclamatiu
Possessiu de 2a persona
6 Explica. Com pots saber si un text de la revista està escrit en llenguatge literari?
143
PRIMER TRIMESTRE
Activitats
Activitats
COMPETENCIAS
ESPECÍFICAS
ESPECÍFICAS DE
DEEVALUACIÓN
PROVA
PROVABB PROVA
PROVAAA

ORGANIZACIÓN
DE
DE senzills de l’àmbit personal, social i educatiu. dominio
LA
LAINFORMACIÓN
INFORMACIÓN 1, 2, 3, 5 1, 2, 3
del
suficiente
Organiza
Organizabienbien algunas
tema perocarencias tema que - Estratègies de comprensió: informació
las
lasideas
ideasdel
deltema
tema y con
algunaalgunas expone y del sentit global del text.
que
quetiene Comprendre
tieneque
que el sentit global i la informació información
exponer. específica i inferir significats no explícits en
exponer. presenta
alguna no bastante
els textos escrits i multimodals. 1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3 - Generalitzacions sobre la classificació
responde
información a las información
cuestiones
que presenta que se de les paraules segons l’accentuació.
planteadas.
no responde relaciona con - Generalitzacions sobre normes
Utilitzar, de manera acompanyada a las el tema. ortogràfiques: la partició de paraules
EXPRESIÓNpuntualment
ORAL i amb reflexió progressiva, els Pronuncia
cuestiones con a final de línia.
Se expresa coneixements lingüístics i discursius bàsics claridad y fluidez,
planteadas.
1, con
2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 4, 5 - Generalitzacions sobre l’ús de l’accent
con claridadnecessaris en la situació d’aprenentatge, pero
gràfic.
y EXPRESIÓN i la ORAL
con un volumen terminologia elemental corresponent. continuos
Pronuncia Pronuncia
bloqueos
con claridad
o pausas.con claridad - Generalitzacions sobre l’ús de la dièresi.
adecuado.
Se expresa
con claridad y fluidez, y fluidez la - Relacions de forma i significat entre
PARTICIPACIÓN
Produir un text escrit amb vocabulari
pero con en mayoría de paraules: monosèmia, polisèmia,
Participa enapropiat.
adecuado. los algunas 1cuestioneslas 1,
continuos palabras
4, 5, 6 y homonímia i paronímia.
bloqueos o el volumen y - Generalitzacions sobre categories lèxiques:
pausas. sobre ella entonación substantiu, adjectiu, determinant i pronom.
Identificar les característiques específiques tema. son
del llenguatge literari. - Elements constitutius essencials de l’obra
adecuados.
NORMAS DE Respeta su turno literària: el llenguatge literari.
COMUNICACIÓN
Respeta lasen los
normas
debatesbásicas
comunicación
OPINIÓN
NORMAS DE
Participa
Respetadesuvez en
PERSONAL
turno de
Expresa y palabra
en contadas
Respetasus
las pero
gustos, ocasiones
no escuchaexpresa
normas básicas de
laspreferencias y
comunicación
aportaciones
de los demás.
TOTAL
gustos, y en gustos
expresa sus
preferencias
y gustos
personales.
TOTAL
144
Solucionari
PROVA B
1 c
onsciència, importància, hàbitat, espècies. / cons-ciència, consci-ència, conscièn-cia;
pa-teixen, patei-xen; oce-ans / Perquè és una paraula plana acabada en consonant.
uan va decidir vosté ser pescador? Algú de la seua família va intuir que aquesta
2 Q
era la seua vocació? / Alguna vegada ha pescat en aigües de països veïns? Als mars
de quin país sol anar a pescar amb més freqüència? / Per últim, creu que l’ofici de pescador
es mantindrà en les generacions següents?
3 e
strena • És polisèmica. / afecte i efecte • Són parònimes. / biòloga • És monosèmica.
/ curt i kurd • Són homònimes.
4 Cal encerclar arxipèlags, directe, aquesta i ens.
5 A
rticle determinat • el, les. Demostratiu• aquelles. Interrogatiu o exclamatiu • quantes o quin.
Possessiu • nostres. Numeral • tercer. Indefinit • cada.
PROVA A
1 O
ceans no s’accentua gràficament perquè és una paraula aguda acabada en n seguida de s;
en canvi, oceà és una paraula aguda acabada en vocal i s’ha d’accentuar gràficament segons les
normes. / La paraula espècies té 4 síl·labes i s’accentua perquè és esdrúixola i les esdrúixoles
s’accentuen sempre. / Prendre, problemes, pateixen, tenen, recursos, marítims, nosaltres. /
Cons-ciència; consci-ència; conscièn-cia.
uan va decidir vosté ser pescador? Algú de la seua família va intuir que aquesta
2 Q
era la seua vocació? / Alguna vegada ha pescat en aigües de països veïns? Als mars
de quin país sol anar a pescar amb més freqüència? / Per últim, creu que l’ofici de pescador
es mantindrà en les generacions següents?
3 R
M. Monosèmica • biòloga. Polisèmica • estrena. Homònimes • curt i kurd. Parònimes •
afecte i efecte.
4 a
rxipèlags • Substantiu comú, col·lectiu i concret en masculí plural. / directe • Adjectiu
variable en grau positiu i en masculí singular. / aquesta • Determinant demostratiu de
proximitat en femení singular. / ens • Pronom personal feble de primera persona del plural.
5 RL. Comproveu que els titulars inclouen la classe de paraula que es demana en cada cas.
6 R
M. Es pot saber que un text està escrit en llenguatge literari si intenta expressar idees,
sentiments...; crear bellesa o emocionar, i també si presenta un ritme o una sonoritat
especials i utilitza les paraules amb un sentit diferent de l’habitual.
145
Avaluació del segon trimestre
NOM DATA
UN CONCURS DE CONTES PER LA IGUALTAT
Els membres del jurat del

L’Ajuntament ha I Concurs de Contes per la Igualtat
organitzat un concurs s’han reunit al Saló Groc de l’ajuntament
de contes breus per i han triat com a relats guanyadors
la igualtat. Hui hem les narracions següents:
conegut el veredicte
1r El xiuxiueig dels vençuts
del jurat. Qui ha
guanyat? 2n Biografia de l’Espantapors
3r Un record superb
1 Llig la pista que donen i completa amb el títol del relat que ha escrit cada participant.
El títol del meu relat conté En el títol de la meua El títol del meu
un sinònim d’extraordinari narració hi ha una conte té una paraula
i un antònim d’oblit. paraula composta. onomatopeica.
SANDRA ÀLEX OLGA
Sandra ha escrit ,
Àlex ha escrit
i Olga, .
Escriu ara les paraules dels títols que corresponguen en el lloc correcte.
• Sinònim d’extraordinari • Antònim d’oblit

• Paraula onomatopeica • Paraula composta
2 ncercla, en el text del veredicte del jurat, de roig dues paraules que són sinònimes entre si
E
i de blau, dues paraules antònimes.
146
MODEL B
3 Relaciona. Per què s’escriuen així les paraules següents del text inicial?
Les paraules jurat i groc s’escriuen les paraules de la família s’escriuen

amb t i c finals perquè ... amb aquestes lletres.
Les paraules superb i record s’escriuen els sons que representen s’escriuen
amb b i d finals perquè ... així darrere de vocal tònica.
Tenint en compte això, copia les paraules següents escrivint la lletra final que
corresponga segons el so que representa cada símbol.
So P • àra • llar
So T • pon • xaro
So K • ami • rebu
4 Completa amb b o v aquests títols de relats que també s’han presentat al concurs.
Un con idat L’em ruix La no lesa de Ens a raçà em

molt ca ut de la no etat l’esporti itat enmig del com at
5 Localitza en aquest fragment del relat guanyador una forma verbal que s’adiga a cada anàlisi
morfològica.
Fa temps que Natàlia ha perdut l’alegria. Des que aquells homes

estranys havien envaït la seua terra, les coses havien anat a pitjor.
Quan van arribar, ella era molt jove, però es va atrevir a preguntar-los:
–Què voleu de nosaltres?
–No ho hem decidit encara, però prompte ho sabreu –van contestar.
I, malauradament, ho descobriren molt aviat.
• 3a persona del singular d’un temps pretèrit, perifràstic i perfet

d’un verb regular de la tercera conjugació.
• 2a persona del plural d’un temps futur, simple i imperfet
d’un verb irregular de la segona conjugació.

• 1a persona del plural d’un temps pretèrit, compost i perfet
• 3a persona del singular d’un temps present, simple i imperfet
147
Avaluació del segon trimestre
NOM DATA
UN CONCURS DE CONTES PER LA IGUALTAT
Els membres del jurat del

L’Ajuntament ha I Concurs de Contes per la Igualtat
organitzat un concurs s’han reunit al Saló Groc de l’ajuntament
de contes breus per i han triat com a relats guanyadors
la igualtat. Hui hem les narracions següents:
conegut el veredicte
1r El xiuxiueig dels vençuts
del jurat. Qui ha
guanyat? 2n Biografia de l’Espantapors
3r Un record superb
1 Llig la pista que donen i escriu la posició en què ha quedat cada participant.
El títol del meu relat conté En el títol de la meua El títol del meu
un sinònim d’extraordinari narració hi ha una conte té una paraula
i un antònim d’oblit. paraula composta. onomatopeica.
SANDRA ÀLEX OLGA
Explica a quines paraules de cada títol fa referència cada participant.

2 Encercla, en el text del veredicte del jurat, de roig dues paraules que són sinònimes entre si
i de blau, dues paraules antònimes.
3 Llig el títol del segon relat i respon. Què s’explicarà sobre l’Espantapors en la biografia?
148
MODEL A
4 Completa. Per què s’escriuen així les paraules següents del text inicial?
Les paraules jurat i groc s’escriuen amb t i c finals perquè
Les paraules superb i record s’escriuen amb b i d finals perquè
Ara copia substituint cada símbol per la lletra final que corresponga.
So P • àra • llar
So T • pon • xaro
So K • ami • rebu
5 Completa amb b o v aquests títols de relats que també s’han presentat al concurs.
Un con idat L’em ruix La no lesa de Ens a raçà em

molt ca ut de la no etat l’esporti itat enmig del com at
6 Subratlla les formes verbals d’aquest fragment del relat guanyador.
Fa temps que Natàlia ha perdut l’alegria. Des que aquells homes

estranys havien envaït la seua terra, les coses havien anat a pitjor.
Quan van arribar, ella era molt jove, però es va atrevir a preguntar-los:
–Què voleu de nosaltres?
–No ho hem decidit encara, però prompte ho sabreu –van contestar.
I, malauradament, ho descobriren molt aviat.
Ara escriu una forma verbal del text que s’adiga a cada anàlisi morfològica.
• 3a persona del singular d’un temps pretèrit, perifràstic i perfet

• 2a persona del plural d’un temps futur, simple i imperfet d’un
verb irregular de la segona conjugació.
• 1a persona del plural d’un temps pretèrit, compost i perfet d’un
verb regular de la tercera conjugació.
• 3a persona del singular d’un temps present, simple i imperfet
149
SEGON TRIMESTRE
Activitats
Activitats
COMPETENCIAS
ESPECÍFICAS
ESPECÍFICAS DE
DEEVALUACIÓN
PROVA
PROVABB PROVA
PROVAAA

ORGANIZACIÓN
DE
DE
1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 4, 5, 6
LA
LAINFORMACIÓN
INFORMACIÓN del
suficiente
Organiza
OrganizabienComprendre el sentit global i la informació
bien algunas
las
ideasdel
del tema i inferir significats no explícits en
tema 1, 2,algunas
y con
alguna 3, 4, 5 1, 2, 3, 4,y 5, 6
que
quetiene els
quetextos escrits i multimodals.
tieneque información
exponer.
exponer. presenta
alguna no bastante
Utilitzar, de manera acompanyada responde
puntualment i amb reflexió progressiva, els cuestiones
que presenta que se paraules: sinonímia, antonímia, paraules
coneixements lingüístics i discursius bàsics no1,responde
2, 3, 4, 5
planteadas. 1, 2, 3, 4, 5,
relaciona con6 onomatopeiques i paraules compostes.
necessaris en la situació d’aprenentatge, a las el tema. - Elements de contingut: característiques
EXPRESIÓNi la terminologia elemental corresponent.
ORAL Pronuncia
cuestiones con de la biografia.
Se expresa Identificar característiques bàsiques de les claridad y fluidez,
planteadas. - Generalitzacions sobre l’ús de c i g, t i d,
con claridadvarietats lingüístiques de l’entorn. pero con 4 5 i p i b a final de paraula.
y EXPRESIÓN ORAL
con un volumen continuos
Pronuncia Pronuncia
bloqueos
con claridado pausas.con claridad - Consciència fonològica, fonemes
adecuado.
Se expresaIdentificar les característiques específiques
y fluidez, 3 la
y fluidez específics del valencià: b i v.
con claridad
de les biografies.
PARTICIPACIÓN
pero con en mayoría de - Generalitzacions sobre categories lèxiques:
Participa enProduir
adecuado. los un text escrit amb vocabulari algunas
continuos cuestioneslas palabras y els verbs regulars i irregulars.
respondiendo
bloqueos o 1, 3, 4 y
el volumen
debates y apropiat. - Lectura d’un fragment narratiu.
Llegir fragments literaris senzills, pròxims tema. son
5 6
als interessos de l’alumnat. adecuados.
COMUNICACIÓN
Respeta lasen los
normas
debatesbásicas
comunicación
OPINIÓN
NORMAS DE
Participa
Respetadesuvez en
PERSONAL
turno de
Expresa y palabra
en contadas
Respetasus
las pero
gustos, ocasiones
no escuchaexpresa
normas básicas de
laspreferencias y
comunicación
aportaciones
de los demás.
TOTAL
gustos, y en gustos
expresa sus
preferencias
y gustos
personales.
TOTAL
150
Solucionari
PROVA B
1 S
andra ha escrit Un record superb, Àlex ha escrit Biografia de l’Espantapors i Olga, El xiuxiueig dels
vençuts.
inònim d’extraordinari • superb. / Antònim d’oblit • record. / Paraula onomatopeica •
S
xiuxiueig. / Paraula composta • Espantapors.
2 RM. De roig • contes, relats. De blau • guanyadors, vençuts.
es paraules jurat i groc s’escriuen amb t i c finals perquè els sons que representen s’escriuen així
3 L
darrere de vocal tònica. / Les paraules superb i record s’escriuen amb b i d finals perquè les
paraules de la família s’escriuen amb aquestes lletres.
àrab, llarg, pont, xarop, amic, rebut.
4 U
n convidat molt cabut / L’embruix de la novetat / La noblesa de l’esportivitat / Ens abraçàvem
enmig del combat.
5 va atrevir / sabreu / hem decidit / fa.
PROVA A
1 SANDRA • 3a / ÀLEX • 2n / OLGA • 1a.
andra fa referència a record (antònim de oblit) i superb (sinònim de extraordinari); Àlex,

S
a la paraula Espantapors (formada pel verb espantar i el substantiu pors), i Olga, a xiuxiueig,
formada a partir de l’onomatopeia xiu-xiu.
2 RM. De roig • contes, relats. De blau • guanyadors, vençuts.
3 S
’hi explicaran els esdeveniments més importants de la vida de l’Espantapors, ordenats
cronològicament.
es paraules jurat i groc s’escriuen amb t i c finals perquè els sons que representen s’escriuen així
4 L
darrere de vocal tònica. / Les paraules superb i record s’escriuen amb b i d finals perquè les
paraules de la família s’escriuen amb aquestes lletres.
àrab, llarg, pont, xarop, amic, rebut.
5 U
n convidat molt cabut / L’embruix de la novetat / La noblesa de l’esportivitat / Ens abraçàvem
enmig del combat.
6 C
al subratllar fa, ha perdut, havien envaït, havien anat, van arribar, era, es va atrevir, voleu, hem
decidit, sabreu, van contestar, descobriren.
va atrevir / sabreu / hem decidit / fa.
151
Avaluació del tercer trimestre
NOM DATA
LA FESTA DEL MEDI AMBIENT
DIA MUNDIAL DEL

MEDI AMBIENT
Per a celebrar el
Dia Mundial del Medi
Ambient l’associació
ecologista Natura en
Acció vol organitzar La vostra col·laboració
és molt necessària.
una festa amb l’ajuda de
l’escola. T’hi animes? Participeu-hi!
Associació
Natura en Acció
1 Llig la pista que han donat des de l’associació i marca. On se celebrarà la festa?
El lloc on celebrarem la festa conté una paraula que té un prefix i un sufix alhora.
EN UNA SALA AL CENTRE AL CENTRE

MULTIUSOS POLIESPORTIU CULTURAL
ncercla de roig els sufixos i de blau els prefixos dels noms de lloc anteriors. Després, escriu
E
les paraules primitives corresponents.
• • •
Ara escriu V si són verdaderes o F si són falses les afirmacions següents.

Els dos prefixos encerclats aporten el mateix significat a la paraula primitiva.
er a formar la paraula amb prefix i sufix, de primer s’ha afegit el prefix i després el sufix.
P
ls sufixos encerclats no fan que canvie de classe la paraula primitiva.

E
2 Llig i respon. Les paraules destacades formen

La festa se celebrarà
part de la mateixa família de paraules o del mateix
de dijous a diumenge
camp semàntic?
de la setmana que ve.
Formen part
152
MODEL B
3 Escriu els signes de puntuació que han desaparegut en imprimir la invitació a la festa.
Veïns i veïnes de la localitat

El pròxim 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient Ho sabíeu
Des de la nostra associació Natura en Acció volem celebrar-ho amb una
gran festa durant quatre dies de la setmana pròxima dijous divendres
dissabte i diumenge Però no ens agradaria fer-ho sols Us animeu a
participar-hi Que bé que ens ho passarem tots junts
Salutacions cordials
Associació Natura en Acció
Localitza en la invitació dos enllaços de cada tipus i escriu-los on corresponga.
4 Relaciona. Amb quin adverbi es respon a cada pregunta sobre la festa? De quin tipus és?
Quan fareu la celebració? • • Probablement • • MANERA

Hi acudirà molta gent? • • Magníficament • • TEMPS
Com ens ho passarem? • • Pròximament • • DUBTE
5 Llig el cartell que han preparat per al Dia Mundial del Medi Ambient i subratlla-hi
els subjectes de roig i els predicats, de blau.
Ha arribat l’hora de canviar la història...
Vetlar pels boscos i per la naturalesa

és la nostra responsabilitat.
Actuem ja pel bé del planeta!
Escriu 1, 2 o 3. Quina oració del cartell respon a cada afirmació?

• Només té subjecte gramatical. • Té predicat nominal.
6 Resol una d’aquestes activitats sobre el cartell anterior.

A. Quines contraccions hi ha i com s’han format.

B. Per què l’article la s’apostrofa en l’hora però no en la història.
153
Avaluació del tercer trimestre
NOM DATA
LA FESTA DEL MEDI AMBIENT
DIA MUNDIAL DEL

MEDI AMBIENT
Per a celebrar el
Dia Mundial del Medi
Ambient l’associació
ecologista Natura en
Acció vol organitzar La vostra col·laboració
és molt necessària.
una festa amb l’ajuda de
l’escola. T’hi animes? Participeu-hi!
Associació
Natura en Acció
1 Llig la pista que han donat des de l’associació i marca. On se celebrarà la festa?
El lloc on celebrarem la festa conté una paraula que té un prefix i un sufix alhora.
EN UNA SALA AL CENTRE AL CENTRE

MULTIUSOS POLIESPORTIU CULTURAL
ncercla de roig els sufixos i de blau els prefixos dels noms de lloc anteriors. Després, escriu
E
les paraules primitives corresponents.
• • •
Ara respon.
• Quin significat aporten els prefixos anteriors a les paraules primitives?

• Els sufixos anteriors han fet que canvie de classe la paraula primitiva? Explica-ho.
2 ubratlla en la bafarada tres paraules que pertanyen al

S La festa se celebrarà
mateix camp semàntic i digues quin camp semàntic és. de dijous a diumenge
de la setmana que ve.
154
MODEL A
3 Escriu els signes de puntuació que han desaparegut en imprimir la invitació a la festa.
Veïns i veïnes de la localitat

El pròxim 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient Ho sabíeu
Des de la nostra associació Natura en Acció volem celebrar-ho amb una
gran festa durant quatre dies de la setmana pròxima dijous divendres
dissabte i diumenge Però no ens agradaria fer-ho sols Us animeu a
participar-hi Que bé que ens ho passarem tots junts
Salutacions cordials
Localitza en la invitació dos enllaços de cada tipus i escriu-los on corresponga.
4 Llig el cartell que han preparat per al Dia Mundial del Medi Ambient i subratlla
els subjectes de roig i els predicats, de blau.
Ha arribat l’hora de canviar la història...
Vetlar pels boscos i per la naturalesa

és la nostra responsabilitat.
Actuem ja pel bé del planeta!
Indica el subjecte gramatical de cada oració i digues quin tipus de predicat té.
1.
2.
3.
5 Explica per què, en el cartell anterior, l’article la no s’apostrofa davant de la paraula història.
6 Inventa i escriu, com si fora un text teatral, un diàleg entre dues persones que volen assistir
a la festa del medi ambient. Inclou almenys dues acotacions.
155
TERCER TRIMESTRE
Activitats
Activitats
COMPETENCIAS
ESPECÍFICAS
ESPECÍFICAS DE
DEEVALUACIÓN
PROVA
PROVABB PROVA
PROVAAA

ORGANIZACIÓN
DE
DE senzills de l’àmbit personal, social i educatiu. 1, 2, 3,suficiente
dominio
dominio 5, 6 1, 2, 3, 4, 5
buen multimodals senzills de l’àmbit personal,
LA
LAINFORMACIÓN
INFORMACIÓN del
suficiente
Organiza
Organizabienbien algunas
las
lasideas Comprendre
ideasdel
deltema
tema el sentit global i la informació y con
algunaalgunas expone y del sentit global del text.
que
quetiene específica
tieneque
que i inferir significats no explícits información
carencias
1, 2, 3, 4, 5,y que
6 presenta
1, 2, 3, 4, 5 - Aplicació de les normes ortogràfiques.
exponer. en els textos escrits i multimodals.
exponer. presenta
alguna no bastante
responde
cuestiones
que presenta que se paraules: paraules derivades per prefixació
Produir un text escrit amb vocabulari planteadas.
no responde relaciona con i per sufixació, camp semàntic i família de
apropiat. a las 6 1, 5, 6
el tema. paraules.
EXPRESIÓN ORAL Pronuncia
cuestiones con - Signes de puntuació: el punt, els dos punts,
Se expresa claridad y fluidez,
planteadas. la coma, el signe d’exclamació i el signe
con claridadUtilitzar, de manera acompanyada pero con d’interrogació.
y EXPRESIÓN puntualment
con un volumenORAL i amb reflexió progressiva, els continuos
Pronuncia Pronuncia
- Generalitzacions sobre categories lèxiques:
Se expresaconeixements lingüístics i discursius bàsics
adecuado. bloqueos
con claridado pausas.con claridad
els adverbis, les preposicions i les
necessaris en la situació d’aprenentatge,
con claridad y1,fluidez,
2, 3, 4, 5, 6 y1,fluidez
2, 3, 4,la5, 6
conjuncions.
PARTICIPACIÓN
algunas cuestioneslas palabras y
continuos - Relacions sintàctiques de les paraules:
Participa en los
adecuado.
respondiendo
bloqueos o el volumen y subjecte i predicat.
debates y
Planificar, revisar i editar textos com a part
pausas. sobre ella entonación - Generalitzacions sobre l’ús de l’apòstrof i
del procés d’escriptura. tema. son 6 de les contraccions.
adecuados. - Planificació i creació de textos literaris:
fragment teatral amb acotacions.
COMUNICACIÓN
Crear versions de textos literaris senzills
escucha las - Estratègies per a adaptar els textos a la
Respeta lasen
Participa individualment.
los 6
aportaciones de intenció comunicativa: adequació,
normas
debatesbásicas
y de
los demás. coherència i cohesió.
comunicación
conversaciones. oral.
OPINIÓN
NORMAS DE
Participa
Respetadesuvez en
PERSONAL
turno de
Expresa y palabra
en contadas
Respetasus
las pero
gustos, ocasiones
no escuchaexpresa
normas básicas de
laspreferencias y
comunicación
aportaciones
de los demás.
TOTAL
gustos, y en gustos
expresa sus
preferencias
y gustos
personales.
TOTAL
156
Solucionari
PROVA B
1 Al centre poliesportiu.
De roig • poliesportiu, cultural. De blau • multiusos, poliesportiu. Paraules primitives: ús /
esport / cultura.
V / F / F.
2 Formen part del mateix camp semàntic.
3 V
eïns i veïnes de la localitat,
El pròxim 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient. Ho sabíeu? Des de la nostra
associació, Natura en Acció, volem celebrar-ho amb una gran festa durant quatre dies de la
setmana pròxima: dijous, divendres, dissabte i diumenge. Però no ens agradaria fer-ho sols.
Us animeu a participar-hi? Que bé que ens ho passarem tots junts!
PREPOSICIONS: de, en, amb, durant, a. / CONJUNCIONS: i, però.
4 Q
uan fareu la celebració? • Pròximament • Temps. / Hi acudirà molta gent? • Probablement
• Dubte. / Com ens ho passarem? • Magníficament • Manera.
5 Ha arribat l’hora de canviar la història... / Vetlar pels boscos i per la naturalesa és la nostra
responsabilitat. / Actuem ja pel bé del planeta!
3 / 2.
6 RL. Comproveu que la resposta és correcta per a la qüestió triada.
PROVA A
1 Al centre poliesportiu.
De roig • poliesportiu, cultural. De blau • multiusos, poliesportiu. Paraules primitives: ús /
esport / cultura.
porten la idea de ‘molts, diversos’ / Sí, els sufixos -iu i -al han convertit els substantius esport
A
i cultura en adjectius (esportiu, cultural).
2 Cal subratllar setmana, dijous i diumenge. Pertanyen al camp semàntic del temps.
3 Comproveu la resposta dalt, en el solucionari de l’activitat corresponent de la Prova B.
4 Ha arribat l’hora de canviar la història... / Vetlar pels boscos i per la naturalesa és la nostra
responsabilitat. / Actuem ja pel bé del planeta!
1 . Té subjecte gramatical de 3a persona del singular i predicat verbal. / 2. Té subjecte
gramatical de 3a persona del singular i predicat nominal. / 3. Té subjecte gramatical de 1a
persona del plural i predicat verbal.
5 Perquè l’article la no s’apostrofa davant de i, hi, u, hu àtones i història comença amb hi àtona.
6 RL. Comproveu que el text s’ajusta al que s’hi demana.
157
Altres eines d’avaluació
Llengua
ESCALA DE VALORACIÓ DEL REPTE SALVAR ELS MARS
NIVELES DE DESARROLLO
ASPECTES
ASPECTOS AVALUABLES
QUE SE EVALÚAN 1 2 3 4 5
IDENTIFICACIÓN
ACTIVACIÓ DE CONEIXEMENTS
DE EMOCIONES
Utilitza las
Conoce la informació prèvia que
emociones básicas.
té sobre el tema per a abordar
i analitzar el problema plantejat.
IDENTIFICACIÓN DE EMOCIONES
COMPRENSIÓ LECTORA
Reconoce las emociones
Llig la informació de cada
en los demás.
activitat i hi dona una resposta
adequada.
REPRESENTACIÓN DE EMOCIONES
CONSCIÈNCIA SOCIAL
Dibuja emociones
yComprén el problema plantejat
las identifica.
i s’implica a trobar-hi solucions.
VOCABULARIO
CERCA D’INFORMACIÓ
Conoce el vocabulario relativo
Consulta diverses fonts per a
a las emociones.
trobar informació que puga
enriquir el debat.
TRABAJO EN EQUIPO
Su desempeño
TREBALL en el trabajo
EN EQUIP
en equipo activament
Participa es adecuado.en l’equip
i respecta les decisions del grup.
EXPRESIÓN
EXPRESSIÓ ORAL
Identifica sus emociones y sabe
Exposa
expresarde manera clara els seus
cómo se siente.
arguments i rebat els arguments
dels altres de manera respectuosa.
PRODUCTO FINAL
Confecciona el cartel de las
PRODUCTE FINAL
emociones con su equipo.
Participa en l’elaboració i la difusió
de les conclusions del debat.
160
Llengua
ESCALA DE VALORACIÓ DEL REPTE PROMOURE LA IGUALTAT
ASPECTES
ASPECTOS AVALUABLES
IDENTIFICACIÓN
DE EMOCIONES
Connecta
Conoce las els coneixements
emociones básicas. que
té sobre les circumstàncies vitals
de les dones que ha conegut al
llarg del trimestre amb l’actualitat.
Reconoce
PENSAMENT las CRÍTIC
emociones
en los demás.
Analitza els resultats dels
qüestionaris i els valora en relació
amb els estereotips de gènere.
Dibuja emociones
CONSCIÈNCIA
y las identifica. SOCIAL
Comprén com afecten al
desenvolupament personal i social
els estereotips de gènere.
VOCABULARIO
aCERCA
las emociones.
D’INFORMACIÓ
Selecciona la informació que
considera útil per a elaborar
el guió deEN
TRABAJO l’exposició.
EQUIPO
Su desempeño en el trabajo
en equipo es adecuado.
TREBALL EN EQUIP
Aporta idees i participa
activament en la preparació
EXPRESIÓN
de l’exposició.
expresar cómo se siente.

EXPRESSIÓ ORAL
Exposa, en veu alta i clara,
la seua partFINAL
PRODUCTO de l’exposició.
Confecciona el cartel de las
emociones con su equipo.
ACTITUD EMPRENEDORA
S’implica en la difusió de les

exposicions en altres aules.
161
Llengua
ESCALA DE VALORACIÓ DEL REPTE REDUIR LA CONTAMINACIÓ
ASPECTES
ASPECTOS AVALUABLES
IDENTIFICACIÓN
DE EMOCIONES
Relaciona
Conoce las conceptes treballats
emociones básicas.
al llarg del trimestre amb el tema
del repte i el seu estil de vida.
COMPRENSIÓ LECTORA
Reconoce las emociones
Llig lademás.
en los informació de cada
activitat i hi dona una resposta
adequada.
CONSCIÈNCIA SOCIAL
Dibuja emociones
yComprén els beneficis de l’ús
las identifica.
de transports nets i valora la
necessitat de promoure’ls.
VOCABULARIO
CERCA D’INFORMACIÓ
a las emociones.
Consulta diverses fonts en
internet per a resoldre les
activitats i preparar el guió del
TRABAJO
reportatge,ENi utilitza
EQUIPO l’entrevista per
Su desempeño
a obtindre en el trabajo
informació addicional.
en equipo es adecuado.
ACTITUD EMPRENEDORA
Decideix el tipus de reportatge
EXPRESIÓN
que realitzarà i l’elabora atenent
els seus interessos i habilitats.
expresar cómo se siente.
PRODUCTE FINAL
PRODUCTO
Presenta unFINAL
reportatge
Confecciona
interessant, el cartel
amb de las
informació
emociones
clara i ben con su equipo.
explicada, i adequat
al format escollit.
162
DIANA D’AUTOAVALUACIÓ
ESCALA DE COAVALUACIÓ Tercer cicle
NOM DATA
Pinta la diana i mesura els teus avanços:
4 Molt bé 3 Bé 2 Regular 1 Malament
Si alguna cosa no m’ha eixit bé, He tingut bona capacitat organitzativa

he buscat opcions en comptes i m’he planificat bé. He mantingut
de bloquejar-me. l’agenda ordenada i actualitzada.
CONEC LES MEUES ORGANITZACIÓ
DIFICULTATS I BUSQUE PERSONAL
SOLUCIONS
Em satisfan els He dedicat

resultats del 4 el temps suficient
treball que he fet. a estudiar.
3
SATISFACCIÓ TEMPS
AMB EL TREBALL 2 DEDICAT A
FET L’ESTUDI
1
APRENDRE A PENSAR MOTIVACIÓ

He reflexionat M’han interessat
sobre el que els continguts
he aprés. treballats aquest
trimestre. Material cortesia de
CONSTÀNCIA I RELACIÓ AMB

AUTOCONTROL ELS ALTRES
He tingut força He mantingut una
de voluntat i he bona relació amb tots
controlat l’atenció els membres de la
durant el treball. classe.
163
ESCALA DE COAVALUACIÓ Tercer cicle
La finalitat d’aquesta activitat és ajudar els companys i les companyes a millorar. A

l’hora de completar la taula, pensa en el seu treball i la seua actitud.
Nom del company o la companya
No tingues en compte
si és un amic o una amiga.
QUASI
SEMPRE A VEGADES
SEMPRE
1 Escolta i respecta les opinions dels altres.
2 S’expressa amb claredat i amb un to adequat.
3 Acaba les tasques a temps i cuida la presentació

dels treballs.
4 Ajuda a qui ho necessita.
5 Demana ajuda si ho necessita i pregunta quan

no entén alguna cosa.
6 Porta a classe els materials necessaris i els cuida.
7 Resol els conflictes de forma pacífica.

8 Participa activament en les activitats de grup

i expressa la seua opinió.
9 Respecta els acords del grup i fa les tasques

que li corresponen.
10 Respecta els rols assignats en l’equip

de treball.
164
Tercer cicle
ESCALA DE VALORACIÓ DEL QUADERN DE CLASSE
QUASI
SEMPRE A VEGADES
SEMPRE
PRESENTACIÓ Té el quadern ben cuidat i s’hi
identifiquen clarament les dades
de l’alumne o l’alumna.
L’inici de cada unitat està ben

diferenciat i inclou el títol i el número
d’unitat.
Els marges verticals i horitzontals

són adequats.
Es destaquen els números de les

activitats i les pàgines del llibre
a què corresponen.
Les pàgines estan netes, sense ratllades.
ORGANITZACIÓ El quadern segueix l’ordre de la classe,

sense espais en blanc ni fulls amb altres
continguts.
Inclou l’esquema o el mapa mental

de la unitat.
Els títols i les paraules clau estan

subratllats.
El treball està organitzat per unitats

o trimestres.
REALITZACIÓ La grafia és clara i llegible.

D’ACTIVITATS
No presenta faltes d’ortografia.
I TASQUES
Ha fet tots els exercicis proposats.
Els errors estan assenyalats i corregits.

No sol tornar a repetir-los.
165
NOTES
NOTES
Direcció d’art: José Crespo González
Projecte gràfic: Estudi Pep Carrió
Interiors: Julia Ortega Peralejo i Rosa Marín González
Cap de projecte: Rosa Marín González
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tovar
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández

Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte
Maquetació: Virtudes Llobet Azpitarte
Correcció: Lluïsa March Soler i Sònia Sellés Soler
Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas Mateos, Sergio Aguilera Rubio i Miriam Isabel Mosquera
Castillo
Crèdits fotogràfics: ARXIU SANTILLANA
© 2022, Sanoma Educación SLU / Edicions Voramar SA

Santillana és una marca registrada directament o indirectament per Grupo Santillana
Educación Global SLU, llicenciada a Sanoma Educación SLU.
C/ València, 44
46210 Picanya, València Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autoria i la seua propietat
Printed in Spain intel·lectual correspon a Santillana / Voramar. Als usuaris legítims només els està
permés fer-ne fotocòpies o impressions per a usar-les com a material d’aula. En
queda prohibida qualsevol utilització fora dels usos permesos, especialment la
que tinga finalitats comercials, o la redistribució física i/o comunicació a través
CP: 220749 d’internet o de les xarxes socials.

Avaluació Llengua 5prim CM Voramar

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Avaluació Llengua 5prim CM Voramar

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Llengua 5

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

Aquest material és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada

Introducció. Què anomenem avaluació 360°. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Eines per a l’avaluació inicial o de diagnòstic

Eines per a l’avaluació contínua o formativa

• Altres eines d’avaluació

• Altres eines d’avaluació

360° La concepció integral de l’avaluació

• Funció diagnòstica, ja que proporciona informació sobre la situació

• Funció formativa. Es tracta d’un procés sistemàtic de recollida

• És una avaluació sumativa. És com una fotografia instantània

Podem identificar tres tipus d’avaluació seguint el criteri de «qui

Els instruments d’avaluació de Construïm mons

La participació de les famílies en el procés educatiu

• Avaluació de diagnòstic en 4t.

La diversitat d’instruments que inclou el projecte Construïm mons

d’autoavaluació per al treball

del quadern oral

Les rutines de pensament proporcionen informació útil

Els qüestionaris que es proposen per a l’àrea de Coneixement Qüestionaris

Per a les àrees de Llengua i Matemàtiques s’han elaborat proves

El portafolis és una carpeta o col·lecció de produccions escrites,

La llista de control és una manera ràpida, objectiva i fàcil d’avaluar

En les dianes, que solen usar-se amb freqüència com a instrument

El programa Passa a l’acció proposa, principalment, l’elaboració de tasques

Per a l’àrea de Coneixement del Medi es proporcionen qüestionaris

Escala de El quadern de l’alumnat permet fer un seguiment de la manera

L’escala de coavaluació afavoreix l’aprenentatge dels xiquets

La particularitat de la diana és la representació gràfica, que permet,

En cada trimestre es proporciona una prova de caràcter acumulatiu

1  lig el poema i completa el quadre amb

Substantius Adjectius Determinants Verbs

• És una paraula polisèmica? Per què?

• Quin significat creus que té en el poema? Escriu-ne el número.

• Quin altre adjectiu del poema pot ser-ne un sinònim?

Aquest recurs literari s’anomena i en el poema inicial.

5 De cada parell de paraules, subratlla la que porta prefix.

antivirus reprendre superfície subjecte impossible

6 Explica la diferència entre sinònim i antònim i posa’n exemples.

7 Escriu FAMÍLIA DE PARAULES o CAMP SEMÀNTIC segons corresponga.

camperol acampada campista campament

jersei camiseta pantalons falda

Escriu. Quina paraula primitiva ha donat lloc a la família de paraules anterior?

8 Escriu les sigles d’aquestes entitats.

• Empresa Municipal de Transports • València Club de Futbol

• Organització Mundial de la Salut • Universitat d’Alacant

9 Escriu l’accent gràfic a les paraules que en necessiten i classifica-les.

• avio • ciencia • arbre • capita • historia • boligraf

AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES

Separa els elements d’una enumeració.

3. Els punts suspensius Serveix per a fer una pregunta.

Vosaltres dos hem anat al cinema.

La mestra nova sempre arribeu tard.

El meu amic i jo va començar ahir.

 ENUNCIATIVA Els pantalons

 EXCLAMATIVA El meu germà

 EXHORTATIVA Anna i Mercé,

14  ompleta el poema amb les paraules proposades tenint

Canta i voga el blau

I la nau, seguit seguit,

i sobre el mar en bonança

 Encercla la xifra correcta en cada cas.

1 lig el poema i completa el quadre amb

6 Explica la diferència entre sinònim i antònim i posa’n exemples.

7 Escriu FAMÍLIA DE PARAULES o CAMP SEMÀNTIC segons corresponga.

Escriu. Quina paraula primitiva ha donat lloc a la família de paraules anterior?

8 Escriu les sigles d’aquestes entitats.

• Empresa Municipal de Transports • València Club de Futbol

• Organització Mundial de la Salut • Universitat d’Alacant

• avio • ciencia • arbre • capita • historia • boligraf

3. Els punts suspensius Serveix per a fer una pregunta.

El meu amic i jo va començar ahir.

ENUNCIATIVA Els pantalons

EXCLAMATIVA El meu germà

EXHORTATIVA Anna i Mercé,

14 ompleta el poema amb les paraules proposades tenint

Encercla la xifra correcta en cada cas.

3 f adrí • S’accentua perquè és aguda i acaba en vocal. / consciència • S’accentua perquè és

Marca la correcta. Els grups de lletres desordenades anteriors es poden considerar

Sí, perquè qualsevol grup de lletres forma una paraula.

No, perquè un grup de lletres només es considera paraula si té un significat.

No, perquè només són paraules les que ixen en el diccionari.

• huraca • c ol·leccio • acces • critica • conferencia • ultima • portic

• Substantiu comú, individual, abstracte, femení, singular.

• Substantiu comú, individual, concret, masculí, plural.

• Substantiu comú, col·lectiu, concret, femení, singular.

• Substantiu comú, individual, concret, masculí, singular.

• Substantiu propi, femení, singular.

Els substantius anomenen qualsevol comuns / propis

Els substantius anomenen coses

8 Encercla la forma amb què pots trobar cada paraula en el diccionari.

• huraca • c ol·leccio • acces • critica • conferencia • ultima • portic

Troba en el text un substantiu adequat a cada descripció i escriu-lo on corresponga.

1 científica / setembre / xarrada / dilluns.

5 emergència / éssers / humanitat / planeta / Terra.

6 comuns / col·lectius / concrets.

7 mestra / autora / germana.

8 pujar / dècada / humà.

1 científica / setembre / xarrada / dilluns.

3 escola / xarrada / poliesportiu.

4 Les paraules s’ordenen en el diccionari seguint l’ordre alfabètic.

9 RM. La Terra és la nostra llar.