Estada Institut Joan Solà

Entorn d’Aprenentatge del Canigó

Catalunya Nord
Exili i memòria

«Molta gent ha oblidat el que passa.

No pensem en els refugiats que ho van sacrificar tot per la causa de la llibertat.
Però la justícia i la moralitat demanen que aquestes coses siguin recordades»
Pau Casals i Defilló.

Nom i cognoms: Marc Ribes Santos

 Cronograma de l'estada

Dia 1 Dia 2 Dia 3

Matí Itinerari de l’Exili Sant Miquel de Cuixà Cotlliure
Tarda Platja d’Argelers Descoberta de Prada Maternitat d’Elna

Per on ens mourem?

3 6
4 2
5

Mapa Terra Nostra

1 Itinerari de l’Exili. La Vajol- Coll de Lli – Les Illes – Coll de Manrella

2 Platja d’Argelers. Argelers de la Marenda
3 Descoberta de Prada. Prada
4 Itinerari Sant Miquel de Cuixà. Codalet
5 Castell Reial de Cotlliure i cementiri. Cotlliure
6 Maternitat Suïssa d’Elna. Elna

2
 Introducció
EXILI I MEMÒRIA

Durant els pròxims dies visitareu el departament francès dels

Pirineus Orientals, conegut popularment com la Catalunya
Nord. Departament fronterer, les seves terres foren testimoni
de l'arribada de milers de refugiats que varen fugir al final de
la Guerra Civil a l'hivern de 1939. Polítics, intel·lectuals,
professionals liberals, militars, combatents i famílies senceres
foren empesos cap a l'exili per por de represàlies.
Gràfica evolució refugiats al món. Font: ACNUR

Els espais de memòria que visitarem ens interpel·len a reflexionar sobre la crua, trista i penosa
realitat que varen patir els republicans espanyols i catalans, i la que pateixen encara avui gairebé 90
milions de refugiats que hi ha al món segons l'ACNUR. D’aquests 90 milions els podem dividir en
27 milions de refugiats, 54 milions de desplaçats dins un país i més de 5 milions de persones
demandants d’asil polític. Tots ells, lluny de la seva llar.

Conèixer el passat ens ha d'ensenyar a no cometre els mateixos errors en el futur, però sembla que
els humans ens hem capficat a ensopegar una i altra vegada amb el mateix roc. Esperem que els
espais que visitarem us facin recordar, per sempre més, la tragèdia que varen patir milers de
persones, i us esperonin a lluitar perquè mai més tornin a succeir aquests tristos episodis.

Refugiats frontera Polonesa. 2021

- Observa les dues imatges. Quines semblances hi veus? Fes una breu reflexió.

Durant aquesta estada d' exili i memòria,he après mol t sobre l

a tràgica real itat que van
patir el
s republicans espanyol s i catal
ans durant la Guerra Civili l'
exili posterior.
He après sobre l a força i elcoratge d' aquell
s que van haver de deixar-ho tot per l a
causa de l al l
ibertat.També he après sobre l a importància de recordar aquestes històries
i no oblidar l
es persones que van sacrificar-ho tot.Eltrebal lde memòria que hem dut a
terme és essencialper evitar repetir el s mateixos errors en elfutur i per l
luitar per una
societat més j usta i igualitària.

3
 El pas fronterer. Itinerari de l'Exili

El Coll de Lli :
«Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla»

Pere Quart, Corrandes d'Exili

Exiliats. Robert Capa.

Pel Coll de Lli, com tants altres colls dels Pirineus, fou per on passaren
durant el fred hivern de 1939 centenars de civils i militars fugint del
feixisme. Per aquí hi passaren els màxims representants polítics de la
Segona República Espanyola derrotada: Lluís Companys, president de
la Generalitat; José Antonio Aguirre, president del Govern Basc; Manuel Azaña, president de la
República. Al costat d'ells molts anònims creuaren aquestes muntanyes i molts d'ells mai més varen
tornar.

- Fes una reflexió sobre el Monument de la Pau del coll de Manrella. Què n’opines de la frase
de Carles Rahola?
ElMonument de l a Pau delcol lde Manrella és un lloc que recorda l 'exil
iil a fugida de centenars
de persones durant l a Guerra Civilespanyol a.La frase de Carl es Rahol a,"Perquè ens perdoni
l
a guerra,que l '
ensagna,que l '
esguerra,abans de passar l a ratll
a,m' ajec i beso la terra i
l
'acarono amb l '
espatl l
a",transmet una profunda refl exió sobre el s horrors de l a guerra i la
necessitat de buscar l a pau.Opino que aquesta frase ens recorda l a importància de no obl idar
els fets passats i de treballar per aconseguir una societat més j usta i pacífica.ElMonument de
l
a Pau delcol lde Manrel l
a és un recordatori potent d'aquesta l luita per la pau i la memòria de
l
es persones que van patir l '
exili.

4
 Platja d'Argelers

Norbert Orobitg. Mestre i escriptor.

“...Al pas, els homes s’apropaven per dir-nos que ens conduïen a Camps de concentració. Camps de
Concentració? Els gendarmes feien apartar aquella gent. En sortir del poble, veiérem a l’altre costat
de la carretera, com els soldats l’ocupaven, distanciats de 10 a 20 passes els uns dels altres, fent una
mena de barrera simbòlica, que ens obligava a marxar en fila de 7 o 8 de fons. Preguntàvem als
soldats quina distància hi havia fins al lloc d’arribada.
- Trois kilomètres (tres quilòmetres).
Sempre: Tres quilòmetres. Quan ja semblava que n’havíem fet més de cinc, repetíem la pregunta, i
ens donaven la mateixa resposta. (...) Plovia poc, però teníem les espatlles molles. La columna que
fèiem doblada i bastant seguida, deixava anar un rum-rum patètic. Alguns es devien recolzar amb
els altres per poder caminar. Quan torçàrem a la dreta, el pis es féu de sorra i la mar, plena de
remors de les ones que la pentinaven, allunyà les distàncies. Trepitjar la sorra donà un nou fatic a la
marxa. Ens deturàrem ja de nit...».
Norbert Orobitg. Per la llibertat i la democràcia. Autobiografia de Norbert Orobitg (1915-
1995), Lleida: Instituts d’Estudis Ilerdencs, 2001,p.58-57 Dins Allez! Allez!. Escrits del pas de
Frontera, 1939. Maria Campillo. Ed. L’avenç.

Agustí Bartra, un escriptor de Terrassa internat a Argelers:

«Ciutat de derrota. Haver estat vençut no era prou. No hi ha fusta. Però cal fer quelcom contra els
dies ventosos i les nits fredes. Amb quatre o cinc mantes és possible de bastir una xabola, si els
canyissars no han estat arrasats. Què hi fa que les xaboles hagin d’ésser tan baixes de sostre que
només sigui possible de romandre-hi estès o assegut!
Fa fred, fa vent. Que no plogui!... Els sostres de
manta deixen passar aviat l’aigua, i mentre la pluja
duri hom tremolarà i petarà de dents. El llit de cada
home és l’empremta que el seu cos ajagut deixa a la
sorra... Al nord, fil ferrades; al sud, fil ferrades; a
l’oest, fil ferrades. Ah, però a l’est hi ha el mar! (...)
Fam i misèria. El pa el tasten abans les rates. Avui,
llenties. Hom va brut. Demà, llenties. Pols de sorra i
de suor. Demà passat, llenties. Polls, sarna, disenteria.
Sempre llenties. França és dolça en algun lloc.» Platja d’Argelers 1939. Fons Chauvin

Crist de 200.000 braços. Agustí Bartra.

5
 Sant Miquel de Cuixà

1. La refundació de Sant Miquel de Cuixà:

Durant els anys 60 el món occidental vivia un
moviment de renovació, una onada humanitzadora
amb esperances de canviar el món. En aquest context
un grup de monjos de Montserrat, guiats per l’Abat
Escarré, abocaven esperances en una Església més
humana i al mateix temps crítica amb el règim
franquista. Aquesta doble actitud, esperit renovador i
antifranquista, portà el Vaticà a intervenir el Monestir
(amb la pressió del règim franquista) i va acabar
enviant a l’exili a l’Abat Escarré, a Itàlia, i a una grup
de 8 monjos a refundar el Monestir de Sant Miquel de Grup de monjos fundadors i el servei del Monestir. Foto Marc Romeu.
Cuixà, que havia quedat abandonat. Aquell petit grup
de monjos feu de Sant Miquel de Cuixà un espai de llibertat i reflexió, contra l'església
institucionalitzada i la lluita contra el règim franquista, lluny de represàlies i censures, on molts
joves catalans, espanyols, francesos, italians i d’altres llocs del món, venien per poder parlar,
discutir i reflexionar amb llibertat. Sant Miquel de Cuixà esdevingué aleshores un espai d’exili i
refugi, un espai de debat i discussió, una escola de democràcia, un espai germinador de propostes
que albiraven una societat més justa, més igualitària i més lliure. La Universitat Catalana d’Estiu, el
grup del CIEMEN o les trobades clandestins de partits polítics, en son alguns exemples. En resum,
gràcies a l’esperit obert i acollidor d’aquella comunitat vinguda de Montserrat, Sant Miquel de
Cuixà fou un far i un referent per molts joves amb les esperances posades a construir un món millor.

_______________________________________________________________________________

2. Audició:

- Com es diu aquest músic?

Pau Casal s

- Perquè fou considerat un símbol pels exiliats catalans?

Pau Casal s era considerat un símbolpel s exil
iats catal ans pelseu
fort suport a la cultura catal
ana i l a seva oposició alrègim franquista.
Va utilitzar la seva fama internacionalcom a viol oncel ·l
ista reconegut
per conscienciar sobre l a difícilsituació dels exiliats i per defensar el
s
seus drets.
- Com es diu l’audició que hem escoltat dins el monestir?

No he estat a l
es col
oniès

- Descriu les sensacions que has tingut durant l’audició?

No he estat a l
es col
oniès 6
 Descoberta de Prada

- Mapa de Prada:

7
 Cotlliure: Castell Reial, camp disciplinari i tomba Antonio Machado.

Antic castell medieval, la fortalesa de Cotlliure

va esdevenir durant l’hivern de 1939 un
protagonista especial en la gestió per part de la
República Francesa de l’arribada de milers
d’exiliats.
A partir del 4 de març de 1939, el castell va
esdevenir el primer camp disciplinari de la III
República. Considerat com un «camp especial»
al llarg dels seus 9 mesos que estigué en
funcionament, prop d’un miler de refugiats
republicans així com brigadistes internacionals
considerats com a «extremistes i perillosos»
foren reclosos en condicions miserables, obligats a fer treballs forçosos, mal alimentats, amb unes
condicions higièniques deplorables i infrahumanes i tractats com a convictes. Molts d’ells foren
traslladats al camp de Vernet, a l'Arieja.
Anotacions de la visita: No he estat a l es col oniès

-Tomba d’Antonio Machado:

Anota l’epitafi de la tomba:

Antonio Machado va passar els Estos días azules

seus últims dies de la seva vida a
l’Hotel Quintana, abatut després Y este sol de la infància...
d’un llarg periple fugint del
feixisme. El dia de la seva mort,
el seu germà va trobar en una
butxaca de l’abric uns versos
escrits en un tros de paper. Es
creu que són els darrers versos
del poeta, escrits des de l’exili.
Fica’t a la pell del poeta i acaba
el poema. 8
 Maternitat d'Elna

«A la Maternitat d’Elna la meva mare va donar-me la vida i

l’Elisabeth Eidenbenz, la confiança en el gènere humà»
Sergi Barba
La maternitat d'Elna fou una institució humanitària que, sota la
direcció d'Elisabeth Eidenbenz, va oferir un espai on les dones
embarassades refugiades de la Guerra Civil espanyola que
malvivien en els camps de concentració dels Pirineus Orientals
Elisabeth Eidenbenz. Imatge de la Maternitat d'Elna
poguessin donar a llum. Més de 600 nens naixeren dins el castell de
Bardou. Sense la tasca de l'Eidenbenz, molts d'ells mai haguessin
sobreviscut a la duresa dels camps. La maternitat d'Elna, coneguda també com la maternitat suïssa
ja que era obra d'una fundació d'aquesta nacionalitat anomenada Cartell d'Ajuda Suïssa als Nens de
la Guerra Civil Espanyola, fou un oasi de pau, amor i confort, en uns temps de guerra, odi i
penúries.

Escriu una reflexió sobre la teva visita a la Maternitat d’Elna.

Quina és la teva opinió del què va fer Elizabeth Eidenbenz:

No vaig assistir a l
es col
ònies

9
Escriu una reflexió final sobre la teva estada d’exili i memòria. Què has aprés? Que en penses
del treball de memòria que has dut a terme? Quin espai dels visitats t’ha impactat més? Creus
que ha valgut la pena fer aquesta estada?

No he assistit en l
es

10
11