Els sentits

• ELS SENTITS ENS PERMETEN PERCEBRE EL MÓN QUE ENS ENVOLTA.

• SÓN:
• VISTA.
• OÏDA.
• OLFACTE.
• GUST.
• TACTE.
• EL FUNCIONAMENT DELS SENTITS ES EL SEGÜENT, UN ESTÍMUL
EXTERN QUE PROVOCA UNA IMPRESSIÓ SENSORIAL, AQUESTA
S'ELABORA EN EL ÓRGAN RECEPTOR I EN EL SISTEMA NERVIÓS.
• SEGONS LA MÉMORIA QUE TINGUEM TINDREM UNA RESPOSTA O
UN ALTRE
LA VISTA
 • L’aparell de la vista està composat pel globus ocular o
ANATOMIA DE globus de l’ull, el seus mitjans de suspensió els seus
músculs (aparell motor), el seu sistema d’irrigació,
L’ULL sistema nerviós i el de protecció de la córnia.
GLOBUS DE L’ULL
• Pestanyes i parpelles: protecció al igual que les celles, la conjuntiva, l’aparel
llacrimal i els músculs oculars
• Humor vitri: substància transparent que esmorteix davant impactes.
• Vasos sanguínis: aporten oxígen i nutrients.
• Retina: estrat pigmentat adherid a la coroide, i a un estrat intern, és on rebem els
estímuls visuals; compost per fotoreceptors que són :
• Els cons : visió diürna. Contenen pigment de color (vermell, verd i blau).
• Els bastons : visió nocturna
• Punt cec: és la regió de la imatge que es forma a la retina que coincideix amb el disc
del nervi òptic. Atès que al disc òptic no hi ha cèl·lules sensibles a la llum, la imatge
que es forma queda indefinida en aquest punt.
• Coroide: capa prima de teixit connectiu pigmentat i molt vascularitzat. Absorbeix la
llum i aixi evita que es reflecteixi a través de la retina. Irrigació de l’ull.
• Macula lútia: zona pigmentada groga que presenta una depressió que direm
FOVEA, i és especialitzada en la visió fina dels detalls al llegir o mirar una cara.
• Conducte hialoide: atravessa l’humor vitri, per ella circulen les
artèries oculars.
• Nervi òptic: porta les imatges al SNC
• Teixit adipós: greix.
• Escleròtica: part posterior de la capa externa. Està formada per fibres
elàstiques que sostenen i protegeixen l’ull. És opaca i visible a la part
anterior a través de la conjuntiva. S’insereixen els nervis oculars. És la
part blanca que veiem quan mriem els ulls d’alguna persona.
• Musculs ciliars: sostenen el cristal·lí a través d’un lligament
suspensori o zònula.
• Iris: fibres musculars llises disposades en forma radial i amb color. Són
responsables de la contracció de la pupil·la, per controlar la llum que
entra.
• Pupil·la: controla la llum que entra (miosis contracció de la pupil·la i
midriasi dilatació de la pupil·la)
• Humor aquós: aport de nutrients i oxígen per la còrnia.
• Còrnia: trasnparent i convexa protegeixl’ull
• Cristal·lí: lent biconvexa i transparent, la seva funcionalitat principal
és la de fer possible l'enfocament d'objectes situats a diferents
distàncies
• Músculs oculars: controlen el moviment del globus ocular.
L’OÏDA
ANATOMIA
• Hi diferenciem:
• La oïda externa.
• La oïda mitjana.
• La oïda interna.
 • Formada per:
• PAVELLÓ AUDITIU O ORELLA.
• Cartíleg
• CONDUCTE AUDITIU:
• Té glàndules sudorípares especialitzades en
segregar cera i així evitem que l’aigua es quedi
estancada.
• MEMBRANA TIMPÀNICA:

OÏDA
• Límit amb l’oïda mitjana.
• Vibra amb les diferents ones de pressió de l’aire,
aquesta vibració la transmet als ossets de l’oïda

EXTERNA
mitjana
OÏDA MITJANA
(CAIXA DEL TIMPÀ)

• Té dues finestres recobertes per membranes que la

separen de la oïda interna:
• La coclear
• La vestibular
• Té tres ossets que formen una cadena que recull les
vibracions del timpà i les transmet per la finestra
coclear:
• Martell.
• Enclusa.
• Estrep.
• TROMPA D’EUSTAQUI:
• Comunica l’oïda mitjana amb la
nasofaringe.
• Plegada que s’obre quan badallem o
engolim o al moure la mandíbula d’un
costat a l’altre, igualant les pressions als
dos costats de la membrana timpànica.
OÏDA INTERNA

• Ubicada en el temporal.
• Té forma de cargol.
• També hi trobem l’aparell vestibular
• Dins la porció petrosa del temporal tenim:
• Laberint ossi:
• Conductes semicirculars (superior mitja i
inferior) amb eixamplement o ampul·la.
• Vestíbul localizat per dins de la cavitat
timpánica.
• Còclea o cargol o conducte helicoidal: formta
per tres rampes,la timpánica, vestibular i
conducte coclear. Conté la perilimfa.
• Laberint membranós: conductes comunicats dins els
laberints ossi:
• Conducte semicircular
• Utricle o sácul dins els vestíbul
• Conducte coclear dins el cargol amb endolinfa i òrgan de
Corti (que alotja un líquid i unes 16.000 cèl·lules auditives
amb pestanyes auditives)
 • El receptors es localitzen dins la fossa
nasal, a la mucosa dels cornet superios
que està recoberta per epiteli olfactiu
ciliat, a les zones adjacents dels spte
nasal.
• Les cèl·lules d’aques epiteli són
neurones olfàctories que passen a
OLFACTE través de l’os etmoide.
• Portaran l’impuls nerviós fins el bulb
olfactori format per les cèl·lules de la
pituitària groga, situat a sobre de cada
fosa nasal.
• I d’aquí pel nervi olfactiu al SNC
GUST
• Es troben en els botons gustatius de la llengua,
paladar dur i tou, epiglotis i faringe.
• Cada botó gustatiu está present en les pail·les, i
están innervades per neurones aferents (que
surten cap el SNC).
• Podem diferenciar 4 sensacions:
• Dolç.
• Salat.
• Amarg.
• Àcid
 • Els receptors els tenim repartits per
tota la superficie del teixit epitelial.
• Hi ha diferents tipus:
• Uns identifiquen pressió sobre la
pell.
TACTE • Altres identifiquen pèrdua o guany
de calor.
• Altres tacte rugós, o llis, sedós…
• Altres dolor
• Etc..
FISIOLOGIA DELS
SENTITS
FUNCIONAMENT DELS SENTITS
EL SENTIT DE LA
VISTA
• Quasi la meitat de les nostres impressions
senosrials són visuals.
• La vsita ens orienta de la mida, forma,
aspecte, superficie, color i distància.
• La mancança o estat de a vista es mesura
amb:
• El camp visual: porció de l’espai que
es pot veure mantenint el cap fix.
• Agudesa visual: la capacitat de
distinguir dos punts separats quan
están molt junts. Es mesura amb un
OPTOPIT
 • Fenomen de refracció.
• Estimulació de la retina
FISIOLOGIA • Conducció dels impulsos nerviosos
DE LA VISIÓ
Les imatges es formen a la retina
amb intervenció de diferents
processos
 • Els raigs lluminosos canvien de dirección quan passen d’una zona de l’ull
a un altra amb característiques òptiques diferents i convergeixen a la
retina, es forma la imatge invertida. Les fases són:
• Acomodació o bombament del cristal·lí: que facilita la refracció i la
formació de la imatge a la retina alterant-ne el grau de curvatura.
• Contracció i dilatació dels músculs de l’iris: en funció de la llum
contrau o dilata la pupil·la per obtener imatges nítides.
• Convergència de tots dos ulls: els dos ulls miren sobre l’objecte per
FENOMEN ajustar-se a la distancia qué es troba.

DE
REFRACCIÓ
ESTIMULACIÓ DE LA
RETINA
• Quan els estímuls lluminosos arriben a la retina els
pigments dels cons (3 pigments diferents) i bastons
(rodopsina) transformen la llum en electricitat,
s’exciten les fibres del nervi òptic.
 CONDUCCIÓ DELS
ETÍMULS NERVIOSOS

• Quan els estímuls lluminosos

arriben als cons i bastons de la
retina, es transformen en
impulsos nerviosos que són
transesos pel nervi òptic de cada
ull i arriben a l’área visual (lòbul
occipital).
• Els nervis òptics s’uneixen en el
quiasme òptic i formen les cintes
òptiques, de tal manera que les
fibres de la retina nasal de cada
ull, s’entrecreuen i les de l retina
temporal no.
• Quan els raigs lluminosos arriben als bastons, la rodopsina es
converteix en luminorodopsina i metarodopsina, aquesta última
es converteix en escotopsina i retinè, que acabarà donant
Vitamina A i al revés.
• A la foscor la escotopsina i el retinè donen rodopsina, que
novament està preparada per reiniciar el cicle.
• En els cons és igual peró enlloc de rodopsina tenim iodopsia,
escotopsina i fotopsina.
 • L’oïda percep els sorolls del nostre
PER QUÈ HI voltant, sorolls que no deixen de ser
vibracions de les molècules d’aire,

SENTIM? variacions de la pressió que l’oïda

transforma en sensacions auditives.
• Les dues característiques essencials
de l’audició són:
• INTENSITAT: l'amplitud de les
ones de pressió.
• TÓ: el nombre d’ones rebudes en
cada segon
• Les ones sonores arriven al pavelló auditiu a
través del conducte auditiu, fins la membrana
timpànica
• En aquesta oïda mitjana els sons es transmeten
per via aèria, perquè recull vibracions de l’aire.
• Després es converteix en una via òssia de
transmissió, perquè l’aire fa vibrar els ossos del
cap i aquest la finestra oval, per aquesta via
perdem sensibilitat auditiva però és un recurs
quan la transmissió aèria falla.
• L’estrep transmet les ones de
pressió da la membrana de la
finestra oval, comunica amb el
cargol, el líquid de dins oscil·la en
resposta a les ones de vibració.
• Això provoca la curvatura de les
cèl·lules auditives i això les fa
emetre impulsos nerviós que van pel
NERVI AUDITIU, cap el cervell.
• Allà es perceben aquestes
vibracions i s'elaboren respostes i
s’interpreten els sons.
• APARELL VESTIBULAR ens permet conèixer la
posició del nostre cap en l’espai.
• Capta les acceleracions lineals i rotatòries del
nostre cap en qualsevol direcció.
• Juntament amb ell treballen els ulls, o
sensacions de pressió o distensió de les
articulacions i lligaments o contracció i
relaxació dels músculs, ens permet mantenir
l’equilibri.
• Equilibri: quan movem el cap en una direcció
concreta, s’estimula els recpetors de les
cèl·lules ciliades de l’utricle, el sàcul I
conductes semicirculars. Però l’endolimfa del
Sistema vestibular tendeix a conserver la
posició original en l’espai per mantenir
l’equilibri, exercicin una pressió en direcció
oposada sobre les cèl·lules ciliades I les
estimula. Aquest es dirigeix a través dels
nervis vestibulars fins al SNC.
 FISIOLOGIA DE L’OLFACTE

Perqué les cèl·lules olfactories s’estimulin, les substàncies que
penetren a través de les fosses nasals han de ser:

Volàtils perquè entrin fàcilment per la finestra nasal

Lleugerament solubles en aigua, perquè travessin el moc cap a
les cèl·lules olfactories.

Solubles en lípids, perquè travessin els pèls olfactoris i les
cèl·lules lipídiques.

L’estimul olfactori només es produeix si l’aire penetra a les fosses
nasals i fa reaccionar les cèl·lules olfactòries, que inicien i
transmeten l’impuls nerviós a través del nervi olfactori fins al
cevell, encarregat d’elaborar la resposta correcta.
 • Els receptors del gust els
trobem en els plecs de les
membranes gustatives, quan
s’estimulen per contacte
amb les substàncies que es
dissolen a la boca, generen
un corrent nerviós que
produeix la sensació del
gust.
• Aquesta sensació és
transmet al cervell per les
fibres nervioses del gust
identifcant el sabor.

Fisiologia del gust

PATOLOGIA DELS
SENTITS
 CATARACTA

• Afecta a la vista
• El cristal·lí és torna opac, perd la
transparencia habitual. Per tant
la llum deixa de penetrar i
perdem visió progressivament. El
tractament és susbtituir el
cristal·lí per una nova lent.
• La causa més freqüent és la edat,
la seva evolució és de llarg
termini.
• El tractament la cirurgia
 DESPRENDIMENT DE
RETINA

• Afecta a la vista.
• Alteració dels sistema de fixació de la retina
produïda principalment per:
• Existència de forats retinals.
• Pas de líquid de la cavitat vitria a través
de l’orifici retinal.
• Per traumatisme o forces capaces de
trencar la unió entre la retina i l’epiteli
pigmentari, d’aquesta maner el líquid
de la part posterior de la retina entra i
provoca el seu desprendiment.
• La persona té alterada la visió, percep
llampades lluminoses o objectes flotants,
enfosquiment de part del camp de visió, visió
borrosa i disminució de l’agudesa visual, sense
dolor. La variació dels símptomes depen del
grau de desprendiment.
 RETINOPATIA
DIABÈTICA

• Alteració als vasos sanguínis de

l’ull que provoca un dany a la
retina, que pot donar com a
resultat ceguesa, potser per
causa d’una diabetes mal
controlada, tabac, l’obesitat i la
hipertensió.
• Al principi potser asimptomàtica,
la visó potser borrosa o es perd
per complet, podem tenir
percepció d’ombres, dificultat
per veure a la nit, pèrdua d’una
zona de visió.
 GLAUCOMA

• Augment de la pressió
intraocular a causa de patologies
que produeixen desgenaració de
la papil·la òptica i defectes al
camp visual de carácter bilateral.
• Sol aparèixer en persones grans i
cursa amb dolor intens (ull
irradiat al cap), alteració visual
(visió borrosa, ceguesa), edema
corneal i pupil·la moderadament
dilatada, a vegades s’acompaña
de nàusees i vòmits.
 CONJUNTIVITIS

• Inflamació de la conjuntiva
ocular produïda per
infeccions, traumatismes o
problemes al·lèrgics.
• Irritació bilateral,
envermelliment, dolor,
edema palpebral i a vegades
secreció.
 QUERATITIS

• Inflamació de la còrnia per

una infecció bacteriana o
vírica.
• Cursa amb dolor d’ull,
envermelliment, visió
borrosa, dificultat per obrir
les parpelles, fotofobia,
inflor al voltant dels ulls,
sensació d’ardor o cos
estrany i lacrimeix
 MIOPIA

• Defecte de l’ull on la imatge

es forma davant de la retina.
 HIPERMETROPIA

• La imatge es forma darrera

la retina
 ASTIGMATISME

• Defecte de la refracció de la
llum.
 PRESBICIA

• També conegut com vista

cansada
• Es dona a partir del 40 anys.
• Pèrdua progressiva de
l’eslasticitat del cristal·lí,
deixen de veure’s amb
claredat els objectes
pròxims.
 SORDERA
• Afecta l’orella.
• És la dificultat de captar sons
degut a una pèrdua de la
capacitat auditiva parcial
(HIPOACÚSIA) o total (COFOSI).
• Segons el lloc on es produeixi
diferenciem:

Sordesa de transmissió: lesió a
l’orella externa, mitjana i les
finestres laberíntiques.

Sordesa de percepció: lesió
afecta a l’orella interna i les
vies nervioses.

Sordesa mixta: lesió que afecta
de forma general com per
exemple en la otitis,
alteracions vasculotensionals,
neuritis, alteracions
emocionals...
 OTITIS

• És la inflamació localitzada a
l’orella mitjana.
• Molt freqüent amb nens per
una manca d’adaptació del
sistema de defensa de les
mucoses respiratòries.
• Cursa amb dolor de tipus
pulsatiu que s’irradia al cap,
inflamació de caràcter
exsudatiu que de vegades
produeix perforació de timpà,
febre i sordesa de transmissió.
 SÍNDROME DE
MÉNIÈRE

• Alteració del laberint deguda a

causes vasculotensionals.
• Produeix sordesa, acúfens i
vertígens.
• Cursa diferent segons individu
potser brunzits lleugers i
permanents, un cert grau de
sordesa i vertígens , altres els
vertígens els hi permet estar
drets i s’acompanya de vòmits,
diarrea, pal·lidesa, bradicardia
i nistagme.
BAROTRAUMISME DE
L’ORELLA

• Alteració amb possible dany

a l’orella a causa de
diferències de pressió entre
la part interna i externa del
timpà.
• Cursa amb mareig, dolor o
molèstia a l’orella,
hipoacúsia, sensació de
congestió, pressió o
tapament de les orelles i pt
donar hemorràgia nasal
 Els trastorns en la percepció
d’estímuls nerviosos

• Els trastorns que afecten als òrgans sensitius

del gust, olfacte i tacte es deuen alteracions
en:
• Receptors sensitius
• Transmissió dels impulsos nerviosos
originada per trastorns SNP
• Recepció de l’estimul per trastorns del
SNC