Literatura catalana medieval I

13/09/2021

3 autors: Ramon Llull (s. XIII) , Bernat Metge i Ausiàs March (tradició lírica del s.
XIV i XV).

Avaluació: lectures obligatòries, treballs i examen final.

Lectures: Romanç d’Evast e Blaquerna de Ramon Llull (capítols 1-66), Llibre

d’amic e amat (capítol 100 de Romanç d’Evast e Blaquerna) només versicles 1-
200, Llibre de meravelles de Ramon Llull (llibres 1-7, el 7è llibre és el Llibre de
les Bèsties), Lo desconhort i el Cant de Ramon de Ramon Llull, dos poemes. Lo
somni de Bernat Metge, llegir també els apèndixs. Per haver d’amor vida:
Antologia comentada d’Ausiàs March, llegir pròleg.

Treballs: 3 treballs, 1r sobre Llull: respondre una pregunta, formes i funcions de

la novel·la de Llull (extensió entre 5-8 fulls), s’haurà de documentar mínimament
(amb algun dels llibres de Llull, demostrant que s’han llegit els llibres) entrega
dimarts 9 de novembre.

2n sobre Bernat Metge: arquitectura dels llibres, arquitectura de lo somni,

estructura dels llibres, models i justificació (extensió de 5-8 fulls) entrega dimarts
30 novembre.

3r sobre Ausiàs March: anàlisi i comentari d’un poema de March, De velas e

vents (poema XLVI) entrega dimarts 21 de desembre.

Examen dimarts 18 de gener 16:00, consistirà en una pregunta de caire general

sobre el que hem fet a classe, sobre el temari. Pot ser pregunta formulada o a
partir d’un fragment de text i després una altra pregunta directament sobre algun
fragment d’alguna obra, sobre algun aspecte d’alguna obra, etc. Examen sobre
Llull i Metge i el context explicat, Ausiàs March NO. Dos blocs, un sobre cada
autor. Una pregunta que pot ser sobre Llull o Metge serà mes a nivell de
desenvolupar un aspecte tractat al llarg del curs, aquest desenvolupament el
podrà donar formulat amb un enunciat o pot donar un breu fragment de crítica,
d’algun estudi de Bernat Metge o Llull que faci referència a allò. L’altra pregunta
serà un fragment d’alguna de les obres vistes.
S’hauria de llegir, gairebé de caràcter obligatori, Història de la literatura catalana
vol I i II de Lola Badia, capítol de Llull que està al primer volum i capítols de Metge
i March al segon volum. Ramon Llull: Vida, pensament i obra literària de Anthony
Bonner i Lola Badia, començar per aquí abans que l’anterior.

Abans de Llull hi ha trobadors i abans hi ha una gran producció en llatí als

monestirs. Partirem d’una data, 31 de desembre de 1229. Data important perquè
en aquesta data les tropes de Jaume I prenen per assalt l’illa de Mallorca. La
conquesta de les Balears en primer terme a les que seguiran una serie d’altres
conquestes, aquesta data marca un canvi de rumb de 360º total en la història i
la cultura i la literatura de Catalunya, de la Corona d’Aragó, una revolució. Primer
la Corona d’Aragó fins a aquesta data orientava tota la seva política, amb tot el
que comporta això, més enllà dels Pirineus. Aquest món el 31 de desembre de
1229 comença a fer figa. La política canvia d’orientació, anem d’Occitània cap a
la mediterrània. La política de la Corona d’Aragó esdevé mediterrània. Quan
entren a Mallorca és una conquesta militar, mataran als de l’illa. El tipus de
política és la conquesta militar i el mercat, l’expansió mercantil. Les regles
d’expansió són diferents, la primers es feudal i esta basada en les aliances i el
vassallatge i l’expansió és militar primer i comercial després. Naixement del
català com a llengua literària, el canvi polític comporta aquest naixement.

Adquisició del comtat de Provença per part de Catalunya. El matrimoni de Ramon

Berenguer III amb Dolça de Provença, que té lloc al 1112, però es fa efectiu el
1113. Dolça de Provença és l’hereva del comtat de Provença. Aquest matrimoni
tindrà fills, el primer es quedarà Catalunya i el segon fill es quedarà Provença. El
fill de Ramon Berenguer III és Ramon Berenguer IV, qui es casa amb Peronella.
Alfons d’Aragó va morir sense descendència, el seu germà que es deia Ramir,
conegut com Ramir el monjo perquè havia ingressat en un monestir. Peronella
és filla de Ramon el monjo. El fill de Ramon Berenguer IV i Peronella seria rei
d’Aragó, el fill és Alfons el cast o Alfons el trobador. Això es dona a la mort de
Ramon Berenguer IV.

A l’inici del segle XIII, ocupació de Mallorca. La península és anomenada

almohade, al-Andalus. Croada dels francesos contra Occitània, a partir de
primers del segle XIII sota l’excusa que l’heretgia s’ha estès per Occitània, el
papat i França organitzen una croada contra Occitània, és la primera vegada que
el papat organitza una croada contra els mateixos cristians. Les croades fins
aquell moment s’havien organitzat contra els musulmans, mai contra els
cristians. El motiu de la croada és la fe, però com tota croada hi ha interessos
econòmics, i els interessos són dominar els ports. Aquesta expansió era possible
perquè tots els territoris eren senyorius independents o dependents de cadenes
feudals i volàtils. Hi ha una data emblemàtica que marca el canvi, el 1213, que
hi ha la batalla de Muret. Els francesos baixen durant la croada. Batalla entre
francesos i una coalició de forces occitanocatalanes ordenades per el rei d’Aragó
Pere el Catòlic, pare de Jaume I. La mort de Pere el Catòlic permet un pas de
gegant de França cap als regnes occitans. Una altra batalla emblemàtica que es
dona un any abans, el 1212, la batalla de las Navas de Tolosa o batalla de
Úbeda. Aquesta batalla és una coalició de forces cristianes. Es capgira la situació
als 180º. Amb només 22 anys, des de 1226 al 1248, tot recula i quedarà l’imperi
almohade reduït al regne de Granada. Amb només 16 anys Jaume I i les seves
tropes conquereixen les illes Balears i el regne de València. Entre el 1229 i el
1232 s’aclimata el domini cristià de l’illa de Mallorca. Pel que fa a Menorca,
Menorca no és conquerida, el 1232 es fa tributària del regne d’Aragó. Menorca
se sotmet pagant tributs. Els cristians no hi posen les tropes a Menorca, les
tropes de Jaume no van a Menorca. No serà fins uns anys més tard que
s’ocuparà militarment l’illa, fins al 1287. De cop i volta s’incorpora a la Corona
d’Aragó una massa enorme de població musulmana.

La població de Mallorca va ser en gran part aniquilada, van entrar a matar-los.

Molta població autòctona va ser aniquilada.

Tota la intel·lectualitat llatina occidental havia construït una imatge deformada,

negativa, del que era un musulmà.

Idea de Christianitas, cristiandat, és tot el que els intel·lectuals es posen a la

boca per justificar l’extermini. És una cosa que ha de clausurar-se, per tant, tot
aquell element que és aliè, que no pot ser admès al seu interior perquè sino es
destruirà aquesta unitat interna, ha de ser expulsat. La cristiandat es una noció
que implica la clausura del món en ell mateix. A la Corona d’Aragó això va
canviar. Aquesta cristiandat és manté com a tal exterminant l’altra.

La política és la missió, la conversió, no els matarem però els convertirem.

Llull farà divulgativa la política amb mecanismes literaris.

20/09/2021

Hi ha dues polítiques diferents:

1.Política reial, la política dels militars, dels nobles. Aquesta política té un nom
concret, Repartiment.

2.Política de l’església. També té una paraula clau que ells també utilitzen que
és la Missió. Missió no vol dir res mes que conversió.

Política del Repartiment. No és altra cosa que política del Colonialisme. Jaume I
va a demanar nobles i no tant nobles, classe de petita noblesa, que procedeixen
de les terres de Catalunya i Aragó, dels territoris originaris, i els hi dirà que
s’estableixin a les terres de conquesta i que exerceixin un control sobre la
població no cristiana (musulmans, àrabs), a canvi de donar-los terra perquè les
conreïn.

Joanot Martorell en una època de la seva vida es va dedicar a ser bandoler i

anava amb àrabs, per tant, dominava l’àrab.

Article salat: Bona part dels colons que van anar a repoblar les illes Balears,
Mallorca en aquest cas, primer eren de Catalunya, segon eren de l’Empordà i
zones costaneres de l’Empordà. En aquestes zones, encara avui en dia, se sala
l’article. Com que aquesta gent va anar a repoblar Mallorca, doncs se sala
l’article.

Perquè bona part del país valencià és castellanoparlant de tota la vida: perquè
hi van anar a aragonesos. Així com a Mallorca hi van anar catalans, a València
aragonesos i també lleidatans, tot i que majoria aragonesos. Allà s’hi va implantar
l’aragonès.

Política de la Missió. La missió es convertir a la nova religió, no deixa de ser una

política de submissió. Es un fenomen original de l’època i és un fenomen
d’inspiració catalana. Amb anterioritat on ens trobem ara, no tenim registrats en
altres indrets de l’Europa occidental o en altres indrets del món, un fenomen o
una estratègia similar. S’han detectat intents d’intentar convèncer i convertir
l’altre però aquests intents sempre han estat anecdòtics i marginals. Durant la
primera croada, Pere l’ermità va intentar mantenir un diàleg amb Kerbogha, cap
de l’exercit turc, durant el setge d’Etiòpia. La cosa no va passar d’aquí, d’un
intent. Intentaven convertir, això no s’entén si no hi ha una política de submissió
al darrere, és una conversió forçada. La conversió no exclou l’ideal de croada,
és a dir, convertir no implica deixar de pensar en les armes i en la milícia i, per
tant, en l’ideal de croada. Llull intenta un diàleg interreligiós, però mai no exclou
l’ideal de croada.

Ordes mendicants són dos, els franciscans (creat per sant Francesc d’Acis) i els
dominics (orde de predicadors), creat per sant Domènec de Guzmán. Són ordes
que es dediquen a la disseminació de la fe. Ramon de Penyafort és el gran
conseller, assessor i confessor del rei Jaume I.

L’església no pot abordar aquest problema de la mateixa manera que la

monarquia, perquè l’església, ara i abans, té el deure de preservar la fe. El rei,
que és creient, que té fe, que és un rei que lluita per la fe, però preservar la fe no
és el deure de la monarquia. El rei lluita amb armes, el repartiment és una política
feudal. L’església té unes altres armes molt més elaborades que són: un aparell
teòric, l’església té darrere teologia, un corpus teològic molt imponent, que el rei
Jaume per molt que tingui fe no té aquest corpus; l’altra arma són les disposicions
conciliars, és a dir els concilis, els concilis és on s’elabora l’altre gran aparell.

Abans de trobar-se amb el problema de l’Islam, l’església ja havia tingut dos

problemes: l’església s’havia enfrontat als jueus abans de l’Islam, des del segle
XII, els jueus molestaven molt a l’església, al papat, perquè els jueus tenien un
corpus doctrinal molt elaborat i amb competència amb els cristians, tenien grans
llibres sagrats. Al llarg del segle XIII l’església havia començat el combat doctrinal
i conciliar contra els jueus.

El Concili del Laterà III (1179) va començar a legislar mesures contra els jueus.
El Concili del Laterà IV (1215) va prescriure el distintiu dels vestits. Comença a
haver-hi una voluntat d’exclusió dels jueus. L’església es va veure obligada a
lluitar contra l’heretgia, la primera disposició que fa l’església és la creació de la
inquisició (tribunal eclesiàstic de l’església romanocatòlica), el tribunal de la
inquisició neix a propòsit en contra dels albigesos, neix al 1231. El fet d’inquirir,
de preguntar a l’altre, havia estat practicat ja de temps endarrere i ho duien a
terme els bisbes. A la inquisició es feia el tribunal només per això. La missió va
dirigida a jueus i a musulmans. Serà nova i aplicaran tècniques noves pero tenen
al darrere aquests canvis de rumb que han passat tant per als jueus com tot
l’aprenentatge que l’església ha fet en la lluita antiherètica. La inquisició és
confiada als dominics.

Jaume I va ser reaci a deixar passar la inquisició al seu regne i a deixar establir
els ordes de predicadors. Va crear una certa barrera a l’inici del seu regnat per
deixar que tant els ordes de predicadors com el tribunal de la inquisició entressin
al seu regnat per una cosa elemental, els feia també responsables del daltabaix
d’Occitània. Havien perseguit l’heretgia occitana. Al principi va ser reaci, però
després, l’any 1235, Jaume I va acceptar la reforma inquisitorial i el dret que
tenien els dominics a exercir-la a la Corona d’Aragó. A partir d’aquí s’introdueixen
els dominics a la Corona d’Aragó. Jaume I estava excomunicat perquè el seu
pare havia mort en litigi contra el papat, el papat l’havia excomunicat al seu pare
i això passa de pares a fills, Jaume I era persona non grata. Jaume I s’havia de
treure això de sobre i ho va fer deixant entrar la inquisició a les seves terres i se
li va ser perdonada l’excomunió i van entrar els dominics a les seves terres. Quan
Ramon de Penyafort retorna a la Corona d’Aragó, Jaume I deixa entrar tot l’orde
dels dominics a la Corona d’Aragó. Ramon de Penyafort va arribar a dalt de tot
dels dominics. L’elaborador del dret canònic és Ramon de Penyafort.

27/9/2021

Tres infraestructures que van a facilitar, que són les bases del programa de
conversió dels infidels que posaran en pràctica:

-Studia linguarum

-Literatura apologètica

-Disputes teològiques

Studia linguarum són estudis de llengües. El primer que posen en pràctica els
dominics són aquests estudis de llengües. S’ensenyaran les llengües del
contrincant, l’àrab i l’hebreu. Per a poder convertir a les persones s’ha de poder
comunicar amb ells, per això s’ensenyen les llengües dels contrincants. Ramon
de Penyafort presenta el seu projecte l’any 1236, el Capítol dels dominics
d’Espanya que se celebra a Toledo. Miquel Bennàsar va ser fill d’un àrab baleàric
que va ser convertit. Miquel és un nom que adopta després de la conversió. És
un dels primers que ensenya àrab als missioners cristians. 1232 conquesta de
Mallorca. El segle XIII té tres grans noms, Ramon de Penyafort, Ramon Martí i
Ramon Llull. A partir de 1256 es creu que l’escola va començar a declinar. Els
dominics no saben llengües però són conscients que les han d’aprendre. Múrcia
és una conquesta catalana, el que passa és que el rei Jaume després la va haver
de donar a Castella. Joan de Puigventós s’instal·la a Xàtiva. Els dominics havien
establert convents i centres en el nord d’Àfrica. No només hi tenien convents sino
que també havien fet studia linguarum. Llull està infiltrat en aquest món. Llull
també va fundar el seu propi centre a Mallorca. Jaume I va tenir tres hereus,
Alfons que va morir, Pere que va heretar Catalunya, València, etc. i Jaume que
va heretar les Balears, Rosselló, etc. Infant Jaume passarà a ser Jaume II de
Mallorca. Al centre de Miramar (fundat per Llull) s’ensenya àrab i hebreu, és un
centre que hi ha sobretot franciscans, no dominics. Llull és un senyor que
participa de tota aquesta gran xarxa que els dominics despleguen a la corona
d’Aragó per la missió. Llull fa sempre propostes alternatives a la xarxa oficial. Al
centre de Miramar, a part de les llengües, s’hi ensenya el seu sistema filosòfic,
fa formar en el seu programa específic de conversió que anomenarem l’Art.
Aquest ensenyament és adreçat a futurs missioners. No està adreçat a tothom
de la corona d’Aragó aquest ensenyament. Miramar anirà perdent pes sobretot
per un afer polític, les Balears quedaran sota el govern de Jaume II, però després
per un afer polític i pel partit que pren Jaume II, el germà gran, Pere el Gr.an,
desposseirà de les Balears al seu germà i això farà que Llull abandoni les
Balears. Quan Llull marxa de la illa, Miramar perd pes. No obstant això, Llull, tot
i que abandoni Miramar, al llarg de la seva vida, va demanant a reis de la
cristiandat i en diverses entrevistes al papa que fundin escoles de llengua. Llull
al Concili de Viena del Delfinat (1311-1312) aconsegueix que el papa aprovi la
proposta de Llull per tot Europa. Els futurs missioners es van formar en les
llengües de l’oponent, també havien de tenir una certa formació teològica.

Hi ha una textualitat en l’àmbit de la corona d’Aragó i compartit en la península

Ibèrica en general en que intel·lectuals pensen arguments tant de defensa de la
religió catòlica, cristiana, com pensen arguments per criticar o abatre, per
descompondre, les altres religions. Aquesta literatura polèmica (literatura
apologètica) té grans precedents a la península Ibèrica. Isidor de Sevilla. Pere
Alfons escriu una obra que es diu “Dialogus contra indeos”. Pere Alfons era un
jueu d’Osca. El seu no original era Mosè Sefandí. Havia estat convertit. Es va
convertir al cristianisme, va ser batejat i un cop ja convertit va escriure l’obra
anteriorment esmentada de defensa al cristianisme i atac al judaisme. Aquesta
obra és un diàleg-debat. És una obra que té ingredients literaris. Hi ha uns
personatges que dialoguen però en clau de debat. Aquests dos personatges són
dos avatars de Pere Alfons, ell crea dos personatges que coincideixen en dues
representacions d’ell mateix, ell abans de la conversió i ell després de la
conversió. Això és una obra de polèmica religiosa. Aquesta obra presenta un
model que trobarem repetit i constant en la posteritat amb ingredients literaris.

Yehudà-ha-Leví (kazari obra seva). Presenta un diàleg entre les tres religions
monoteistes. Vol presentar els punts comuns entre les tres religions, vol trobar
els punts d’encontre, no de combat. Conclou que el judaisme és la més
important. Busca l’entesa, no busca l’exclusió. Aquest diàleg, aquesta voluntat
de conversió i no d’extermini que trobem al XIII sí que és nou comparat amb el
que es feia a l’Europa del moment.

Pere el Venerable ordena unes traduccions que seran impulsades per Cluny.
Són un gran corpus de textos que es coneix com a Corpus islamolatinum.
Teològicament tenir una apreciació de la seva fe era impossible. L’Alcorà no
havia passat al llatí i era impossible conèixer-lo.

Ramon Martí és contemporani de Llull. La particularitat dels textos es caracteritza

sobretot per dues qüestions, una és que aquests senyors dominen molt les
llengües d’origen. És autor d’un Vocabulista in arabico, d’un diccionari llatí-àrab.
El que caracteritza la literatura d’aquesta època és que els autors tenien un molt
bon coneixement de les llengües. Llull escriu la seva primera obra, Llibre de
contemplació en Déu, en àrab, després amb llatí i després en català. Llull no
s’havia format regladament, era un autodidacta. Una de les coses en que es
caracteritzaven els àrabs és que tenien grans noms en la filosofia com ara
Averrois i Avicenna. La filosofia i la ciència dels grecs arriba incorporada en la
dels àrabs. Gent com Ramon Martí que domina les llengües i domina els
pensadors, ha rebut un gran coneixement de la ciència antiga. A les seves obres
quan ataca o defensa quelcom ve avalat per arguments racionals a diferencia
dels altres que quan impugnaven la religió dels altres ho impugnaven amb tòpics.

Summa contra gentiles va ser redactada a impuls de Ramon de Penyafort.

Ramon de Penyafort és qui convida a Tomàs de Aquino a escriure aquesta obra.
Molts elements d’aquesta obra provenen d’obres de Ramon Martí.

4/10/2021

Una de les pràctiques dels dominics per convertir era utilitzar les disputes
teològiques. S’organitzen debats (disputes és el terme de l’època) entre
membres de religions diferents, que normalment són caps importants d’aquelles
religions. Es tracta de debats en que aquests dos membres debaten sobre
determinats temes i es creen una sèrie d’arguments. En aquestes disputes hi
havia públic i el públic, com que la majoria eren analfabets, no entenien gaire
cosa, només sabien veure qui feia bon paper i qui feia mal paper, qui guanyava
i qui perdia. Aquesta derrota era la que provocava la conversió o l’atac a l’altre.
Disputatio→tècnica per excel·lència, en l’ensenyament medieval tots els
estudiants passaven per una disciplina inicial que eren les arts del llenguatge
(trivium). Això tenia tres disciplines, la gramàtica (estudiar llatí), la retòrica (com
fer un discurs) i la dialèctica (com debatre). De la dialèctica la tècnica per
excel·lència que s’ensenyava a les universitats era la disputatio.

Auctoritates→ citacions per a formar el discurs i combatre el contrincant en la

disputa.

Les disputes teològiques es feien al carrer. Les tècniques eren bàsicament

disputatio i auctoritates. El judaisme i el cristianisme tenen un marc comú, l’antic
testament. Els dominics contra l’islam es van veure obligats a intentar construir
un arsenal, arguments racionals. No podien basar el debat bàsicament en
auctoritates.

L’any 1263 s’organitza una disputa important a Barcelona, la disputa de

Barcelona. Aquesta disputa és fet a instigació de Ramon de Penyafort, presidida
pel rei Jaume I, es realitza a la plaça del rei. La disputa es va fer en català. Un
contendent és conegut com Pau o Pau cristià, qui era un convers, d’origen era
jueu i s’havia convertit al cristianisme, i un cop convertit havia entrat a l’orde dels
predicadors, a l’orde dels dominics. L’altre és una gran figura del judaisme,
Nahmànides, és una gran figura del judaisme hispànic, era un rabí expert en els
llibres els jueus i en jurisdicció jueva, havia ajudat a Jaume I a posar ordre als
barris dels jueus de la Corona d’Aragó. Pau va fer molt mal paper, tant mal paper
que Ramon de Penyafort va demanar al rei que clausurés el debat perquè la
cosa no anava bé. Aleshores va fer requisar els llibres sagrats dels jueus i no els
va fer cremar com havia passat algun cop, sino que els va requisar i els va fer
exporgar, els va passar per la censura, va fer canviar les seves interpretacions.
Els dominics entraran a les sinagogues, a les mesquites...

Aculturar vol dir redirigir la seva cultura. Els dominics imposen la conversió
forçada, no us matem, hem de conviure, hem de convertir, però tots a convertir-
se, no hi ha excepció.

Ramon Llull

Per saber de Llull tenim documents d’arxius, però sobretot hi ha un relat que es
la vita coetanea, que és un relat autobiogràfic que Llull quan ja és gran dicta als
monjos, dicta la seva vida, deixa testimoni del seu relat autobiogràfic, no per una
voluntat que se’l recordi sino amb una voluntat exemplar, perquè aquesta
biografia seva sigui motor perquè altres segueixin el seu camí. És un relat
important perquè és un dels primers relats autobiogràfics de l’Edat Mitjana. El
relat català és coneix com “Vida de mestre Ramon”. Llull no signa ni data les
obres mai. A partir dels anys 90 comença a datar i dir el lloc on va escriure cada
obra.

Llull va néixer l’any 1232 o a començaments del 1233. Neix a Mallorca, és fill
únic d’una família benestant que procedia del pla de Barcelona. Aquesta família
havia anat a Mallorca per la conquesta. Els pares de Llull eren colons cristians.
Jaume I va concedir terres als pares de Llull durant la conquesta, això consta al
llibre de repartiment. Els pares de Llull venien de la mitjana noblesa però tenien
interessos en el sector comercial. Si Llull procedeix d’una família benestant, Llull
serà educat per formar part de la classe dirigent de l’illa. Llull es formarà en una
societat cristiana precària. El fet de néixer en una societat que te l’islam a la vora
ha de tenir dues advertències, Llull ha de tenir al seu abast un tipus d’instrument
cultural i intel·lectual aràbic que no cristià. El que va definir la vida de Llull que
va ser la seva vocació missionera ve de que té a la vora la religió de l’Islam.
Sobre l’any 1257 Llull es casa amb una senyora que es diu Blanca Picany i tindrà
dos fills que es diran Domingo i Magdalena. De l’any del seu casament fins l’any
de la seva conversió transcorre l’etapa cortesana de Ramon Llull, Llull és un
membre de la cort a Mallorca. Sabem que fou senescal (ajudant de cambra) de
l’infant Jaume, un dels fills de Jaume I que va deixar fent-se càrrec de Mallorca i
un cop Jaume I mori passarà a ser rei de Mallorca. Llull està orientat a formar
part de l’elit dirigent de l’illa. La primera obra de Llull és el “Llibre de contemplació
en Déu”. Llull ens ha dit que com a cortesà de l’època es va dedicar a l’amor
cortès, la possibilitat de l’amor fora del matrimoni. Llull no amaga això, sinó que
ens ho diu en algunes de les seves obres. Aquesta vida irregular passada la
condemna, no parla d’amor parla de luxúria. Des del pensament laic, en l’etapa
cortesana, es tolerava, però des del pensament eclesiàstic això és pecat, per
això des de la seva conversió ho titlla sovint de luxúria. En aquesta etapa ell es
va dedicar a escriure poesia cortesana. Llull literàriament es forma en aquesta
disciplina.

Etapa cortesana (1257-1263): informació trobada al Llibre de contemplació en

Déu.

Senescal: persona íntima de la cort, i ajudant com a cambrer. Llull ho va ser de

l’infant Jaume (fill de Jaume I). Està orientat per formar part de dirigent de l’Illa.

Es va dedicar a l’amor cortès. Pràctica amatòria, cortesana, adúltera. Ell no ho

amaga, ens ho diu des de la luxúria una vegada convertit. Ho contempla com un
error de la seva vida.

Es va dedicar també al conreu de la poesia trobadoresca. Es forma en aquesta

disciplina, en l’art de trobar. Després trobem aspectes d’aquest art al llarg de la
seva obra.

Aquí comença la literatura catalana.

Cerverí de Girona, gran trobador de cort, autor trobadoresc més important

d’aquesta etapa. Estricte coetani de Llull.

1263: Conversió a la penitència. Objectiu principal: Llull sentirà una determinada

vocació que ell interpretarà com una crida de Jesucrist sacrificat i això el portarà
a fer un canvi radical de vida. Una vida que passarà per ajustar-se als principis
més elementals del cristianisme. Conclusió que extreu: tota la seva vida anterior
cortesana no va enlloc.

Els principis del cristianisme: primer manament, i “aneu i prediqueu.” Això és el

que posarà en pràctica Llull.

5/10/2021

Llull deixarà la cort i una vida complaent pel servei dels altres, disposat a patir
martiri, ho deixa per Déu. Llull va fer tot un programa de reforma de la joglaria.
Relaciona el pecat que va fer amb la carnalitat. Va canviar l’amor a la carnalitat
per l’amor a Jesucrist.

Breviculum. Són miniatures de la vida de Llull. Còdex miniat que conté 12

il·lustracions de grans dimensions de la Vida de mestre Ramon, executades cap
a 1325 per iniciativa de Tomàs Le Myésier, un seguidor del beat vinculat a la cort
de França. Després de la seva conversió va anar al santuari de Rocamador i
després va anar a Sant Jaume de Galícia, a Santiago de Compostel·la. Després
de la conversió Llull es proposa tres tasques:

1.Una tasca missional i de conversió dels infidels exposant fins i tot la pròpia vida
al martiri.

2.Escriure el millor llibre del món per a la conversió dels infidels. Tota l’obra
lul·liana és la recerca d’aquest mètode de conversió, per tant, això vol dir que
Llull fa diversos intents abans no dona per aconseguit aquest mètode.

3.Llull sol·licità del papa i dels prínceps cristians la creació d’escoles de llengües
on s’ensenyi l’àrab i les altres llengües d’infidels. Creació de “Studia linguarum”.

Tot el nou projecte que catalitza amb aquests tres propòsits concrets tot això es
un projecte apologètic i missioner, a partir d’aquell moment Llull enfoca la seva
vida a Déu.

En principi aquests tres propòsits de Llull coincideixen amb els dels dominics.

Aquest projecte es contextualitza a la Corona d’Aragó però en primera instància

també hem de recordar dues coses:
1.És un projecte molt personal perquè Llull és un laic, no és un home d’una orde
religiosa. El que és insòlit és que tot el que Llull va fer ho fes sent laic. Llull no
entrarà mai en cap orde religiós. Això li causarà molts problemes a Llull però és
el que el farà absolutament original. Llull és autodidacta. Té un formació i una
vida no canònica, no regular.

2.Malgrat la contextualització, aquest projecte, aquest canvi de vida, és

l’essència del missatge cristià. Els propòsits que estan darrer de Llull són els del
retorn del missatge cristià, el cristianisme té els manaments, estimaràs a Déu per
sobre de totes les coses i després Jesucrist, “aneu per tot el món i prediqueu
l’evangeli”. Ha fet tot un projecte orientat a estimar a Déu. Llull vol que estimin
Déu. La finalitat és justificar racionalment perquè s’ha d’estimar a Déu.

Llull primer es preocupa pels musulmans que ens envolten. El seu programa
evangelitzador va adreçat als musulmans. Va estenent aquest programa a més
pobles. Després va a tots els musulmans, no només els que ens envolten. Llull
al llarg de la seva vida va incloent altres persones, primer té una voluntat molt
clara, ajuntar els cristians, els cristians occidentals i els cristians orientals. Llull
voldrà tornar tots els cristians al mateix nucli originari, treballarà per a la unió del
cristianisme. Ell considera que per frenar al musulmà cal que l’Església s’ajunti.
L’altre gran preocupació de Llull són els mongols. Llull dedica una sèrie d’escrits
als mongols. L’Europa del segle XIII no havia trepitjat mai els territoris mongols,
únicament se’n tenien noticies per alguns exploradors o algunes persones que
hi havien anat. L’imperi mongol tenia en el si de l’imperi diverses religions, cap
d’oficial. Els mongols veien bé el cristianisme. L’objectiu principal de tots els
escrits de Llull i de la predicació de Llull envers els mongols era fer que els
mongols abracin aquesta causa cristiana perquè es la manera de tancar i
clausurar els otomans. Bizanci eren els hereus de l’imperi romà però reduït.

Punt de partida: Corona d’Aragó. Va ajustant el missatge a nou públic, nous

problemes, cristianisme oriental, unir esglésies per derrotar els musulmans,
contra els mongols i s’interessa per als cristians normals, insisteix a promoure la
missió al si de la mateixa església, la seva voluntat es fer que els cristians siguin
millors cristians, que siguin conscients del lligam que hi ha entre el primer
manament (estimar Déu) i la missió, predicar. Això que implica ser més bon
cristià implica una reforma profunda de l’església. Llull escriu un tractat per a
cavallers que va amb un missatge al servei de la fe, que posin les armes en un
combat contra l’islam. Llull escriu un tractat que dedica al seu fill que és la
Doctrina pueril que dedica al seu fill Domingo, és una de les primeres mostres a
Europa del que anomenaríem un llibre de text, per a un públic que s’ha
d’escolaritzar, per a infants i/o joves. Vol reformar l’educació perquè els infants
siguin més bons cristians

11/10/2021

Treball Ramon Llull: una mica de referències generals, introducció del

pensament de Ramon Llull, com a presentació, molt breu. Respondre que es una
novel·la per a Llull, jugar amb que es una novel·la en general i el que es una
novel·la per a Llull. Forma→ si li diem novel·la al Blaquerna o Llibre de
meravelles hem de justificar quins elements té propis de novel·la, quins són els
models de novel·la que Llull coneix i adapta. Funcions→ plantejar amb quin
objectiu fa la novel·la, al Blaquerna vol reformar la societat cristiana sota els seus
patrons. Començar el treball contextualitzant una mica Ramon Llull. Originalitat
de Llull en el tractament de novel·la. Argumentar les coses amb els textos. Breu
presentació dels objectius, cos d’argumentació i conclusions. Referències
bibliogràfiques, bibliografia. Al cos d’argumentació es poden construir apartats
(recomana no fer-ne molts). Com es la novel·la medieval i com es la novel·la de
Llull. Parlar una mica de la novel·la medieval, dels personatges, que
persegueixen les novel·les, que persegueix, etc. Els antics deien que primer
inventio, trobar l’argument del que volies dir, després dispositio, la disposició,
l’estructuració dels diferents arguments; elocutio, redacció; memoria i actio(no
importen en aquest treball). El treball s’ha de donar en paper menys casos
excepcionals.

Llull va a buscar l’assessorament de Ramon de Penyafort, cap de les missions

dels dominics, segurament perquè Llull volia dedicar-se a això. Llull exposa el
seu projecte d’anar a estudiar a París per formar-se en teologia perquè la
universitat de Paris es el centre dels estudis de teologia de l’època però Ramon
de Penyafort li diu que no i que torni a Mallorca. Aqueste negativa de Ramon de
Penyafort tenia la seva argumentació. Del 1265 al 1274 són anys de la formació
de Ramon Llull, no hi ha cap obra en aquest període i es dedica a estudiar, a
aprendre. Llull va freqüentar el monestir de la Real i pels convents franciscans i
dominics. La vita coetanea, aquesta biografia de Llull, ens informa de dues coses
al voltant d’aquests anys: 1.Aprenentatge del llatí, 2.L’aprenentatge de l’àrab. La
llengua universitària per excel·lència és el llatí. En època medieval
gramàtica=llatí. Llull va aprendre un llatí més eficaç que elegant i no se sap ben
bé com. Va aprendre un llatí com a eina imprescindible per a les seves
necessitats (llegir els textos), les seves obres llatines no mostren un llatí elegant.
Probablement el seu aprenentatge va ser autodidacta. Ell diu que no se sent
competent en la llengua llatina. Llull anirà a presentar la seva Art a la universitat
de Paris i ho ha de fer amb llatí.

Llull escriu moltes obres, moltes de les quals són trilingües (àrab, català i llatí).
Llull programa el llatí com la llengua única de la cristiandat. Defensa el llatí com
a llengua universal de tothom. Llull escriu en català perquè és incompetent en
llatí. Escriu en català per comoditat. Llull no arriba per una voluntat conscient, és
la conseqüència d’una formació cultural àmbit elevat.

Llull va aprendre l’àrab per una via anormal, es va comprar un professor d’àrab,
tenia a casa seva un esclau. Un esclau no té perquè ser inculte. Llull ens
confessa que ha redactat obres en àrab. Com a mínim n’hi ha 5, sobretot a l’inici
de la seva carrera.

Lògica d’Algatzell→ aquesta obra fou escrita originalment en àrab, després

traduïda al llatí i de la versió llatina deriva la versió catalana que Llull redacta
amb vers. Llull no cita mai. El món de Llull és un món despoblat de cites bíbliques,
d’autors, etc. Després d’aquests anys de formació comença Llull ha redactar les
primeres obres.

Llull va veure clar que els arguments basats en auctoritas eren inservibles. No
cita perquè hi ha un rebuig frontal a la auctoritas.

18/10/21

Quins són els seus objectius?

L'únic que sabem, és que malgrat tot, es troba situat en un context en que els
dominics han començat les pràctiques missionals, però troba discrepàncies.

“Llibre de meravelles”, ho explica.

Exemple: A (cristià) → B (sarraí). Entre aquests dos hi ha un disputa.

A ha convençut a B mitjançant raons necessàries, és a dir, arguments racionals

que demostren que la religió musulmana és falsa. B demana a A que faci el pas
contrari: donar-li raons necessàries perquè abraci el cristianisme.

Els dominics feien servir en les disputes diferents tàctiques:

- Auctoritates: antic testament.

Davant de les pràctiques dels dominics veu dos errors, que són els que
impulsaran la recerca d’un nou mètode:

No té sentit el debat basat en auctoritates. Aquests, s’enfanguen en citacions i

autors que no porten a res.

Cal trobar raons necessàries, però no negatives, sinó positives de demostració

de la fe cristiana.

Síntesi de la seva recerca en una frase:

“Non dimittere credere pro credere. Sed pro intelligue”

Base de la recerca: No deixa la creença per creure en una altra religió, sinó per
entendre, per la intel·ligència.

Com duu a terme aquesta recerca?

A través de redactar obres:

Llibre de contemplació en Déu: és una enciclopèdia cristiana dirigida des de la

instància d’un jo pecador o confessional: permet que el lector entri en
l’enciclopèdia, empatitzi i es mogui per l’obra de la creació. De Déu a la natura hi
ha un procés de deixar l'empremta de la creació, però a través de la natura jo
pujo a la divinitat i, per tant, puc salvar-me. Llull inclou la informació, la
sistematitza i va assajant mecanismes per transformar-la lògicament: a les
plantes els hi posa lletres, etc., de tal manera que nosaltres comencem a trobar
esquematismes algebraics. No es pot fer ciència amb el llenguatge natural.

Lògica d'Algatzell: tractat de lògica que té redacció llatina i àrab en vers. Intenta
trobar aquesta formulació lògica que busca.
Meritum fidei: mèrit de la fe. La fe és una gràcia divina, és té o no és té. No
t’argumentaran mai la fe dels cristians perquè no es pot provar per raons
necessàries.

Llull diu: deixar creença per entendre. La fe no serà una cosa de creença, sinó
d’entendre.

1276: Il·lustració de Randa: ens mostra que escriu el millor llibre del món per la
conversió dels infidels. L’art abreujada d’atrobar veritat / Ars compendiosa
inveniendi veritatem. De sobte Déu il·lustrà la seva ment. Llull estarà convençut
tota la vida que aquest art li va ser donat per Déu. Si ha de salvar la seva persona
o salvar els seus llibres escollirà salvar els seus llibres. L’art és forma. El que
canviarà és la manera de sistematitzar el contingut. El nou sistema el sotmet a
revisions i hi ha diferents versions fins que troba la definitiva. Ars Generalis
Ultima.

Què és l’art?

Són llibres.

Argumentar el cristianisme però de tal manera que els altres entenguin i creguin
que és la única religió verdadera.

Primer s’adona que cal trobar una base comuna de les tres religions. Sobre
aquestes bases, hem de demostrar que la base convertida es pot donar dins del
cristianisme.

On són les bases compartides?

Tres religions monoteistes i les tres comparteixen la mateixa manera de veure

aquest Déu. També l’herència grecollatina, ja que reposen en la filosofia i ciència
gregues.

Sistema trinitari i d'encarnació. Separa Jesucrist.

19/10/2021

Del 1274 al 1276 fa la doctrina pueril: és una enciclopèdia per gent que s’ha
d’educar en les primeres nocions bàsiques, educar catequèticament.
Llibre de l’ordre de cavalleria: tractat sobre la cavalleria, és una doctrina sobre el
que ha de ser un cavaller, com ha de servir al rei i a l'església cristiana, la
simbologia de les armes dels cavallers. Inclou doctrina luliana perquè tot passa
per la seva visió. Tindrà un gran èxit a Europa.

Llibre del gentil e dels tres savis: és la primera obra apologètica de Llull. El gentil
és una persona que no té religió i que es troba amb tres personatges (els tres
savis: judaisme, cristianisme i islam) els quals intenten argumentar positivament
la seva pròpia fe per a que el gentil pugui triar i abraçar la religió que li plau més.
En aquesta obra les posicions dels tres savis són molt equilibrades. Diàleg
interreligiós i molt equilibrat entre les tres fes. Obra molt important a dia d’avui
per la inmensa bibliografia que té al darrere.

L’any 1276 és l’any de la fundació del monestir de Miramar. S’hi ensenya l’art.
Aquest any mor Jaume I, la Corona la reparteix entre el fill gran Pere II i Jaume
II de Mallorca. Aquest monestir és aprovat pel papa i sufragat per Jaume II de
Mallorca.

BLAQUERNA: context històric

Després de Miramar, venen uns anys sense documentació en Llull, però sabem
que és el que passa a la corona d’Aragó. Llull deixa Mallorca per anar a
Montpeller on escriu Blaquerna.

Pere II el Gran hereta Aragó, Catalunya i València, el germà Jaume II de Mallorca

hereta el Regne de Mallorca: Balears, Rosselló, Cerdanya i la ciutat de
Montpeller.

Sicília era una mena de protectorat de l’Imperi Alemany. Va desencadenar un

problema polític internacional greu. El Papa de decretar croada contra
Catalunya. Es va fer una triple aliança (enemics): el Papat, França i Anjou. Es va
organitzar un contingent armat. Van envair la Corona d’Aragó.

Jaume II de Mallorca es va trobar amb una situació molt incòmoda, ell era un
regne independent. Aquest havia deixat establert que el germà havia de prestar
vassallatge al germà gran. Reclamava ajut a la guerra. Pere II el Gran perdria la
croada, la guerra. La Corona d’Aragó va quedar en mans de França. Finalment,
va guanyar Pere II el Gran. El càstig que va aplicar Pere II el Gran amb el seu
germà va ser la despossessió de les Balears.

Llull era un laic i tenia vincles estrets amb Jaume II de Mallorca. A l’hora de
desposseir el seu senyor, Llull marxa amb ell. Jaume II marxa entre Montpeller i
Perpinyà i Llull marxa amb ell al palau dels reis de Mallorca a Perpinyà.

Romanç d’Evast e Blaquerna

S’escriu a Montpeller i no se sap exactament la data en la que el va escriure.

Calculem que entre l’any 1283-1286. Llull comença a datar les obres al 1294, per
això tenim problemes de datació. Entre la mort de Jaume I i quan encara Jaume
II era titular de les Illes Balears.

Està escrita en català, per tant, en primer lloc s’adreça a un públic cristià i a un
públic de laics, ciutadans… Per tant, en principi pensa amb la ciutadania
mallorquina. Això no significa que després traspassi aquest mur de gent.

Nivell general

El Blaquerna és una novel·la, es pot assegurar a través d’ell, ja que en els

manuscrits que es conserven del Blaquerna ell diu que és un romanç. Sobretot,
ho diu al final de l’obra: “aquí acaba, aquí és finit el romanç.” Romanç: terme
català de roman, en francès, que indica novel·la. L’origen del terme roman és
“posar en romànic” → “mettre en roman”, en una llengua romànica. Després, la
novel·la, un producte nou.

Llull autoanomena a la seva obra un romanç, per tant, és conscient que està
utilitzant ingredients típics d’una novel·la.

Bildungsroman: novel·la en formació: el personatge va fent un procés

d'aprenentatge, formatiu. Aconsegueix l’ideal al final, se l’ha de guanyar, per ser
ermità has de guanyar mèrits. Un ermità té una vida espiritual treballada, per tant,
per arribar fins aquí s’ha d’haver format.

Presentar una reforma de la societat, a nivell eclesiastic.

És una novel·la de recerca individual i alhora reformista de la societat.

Novel·la de recerca individual: És la història d’un personatge des que neix fins
que culmina el seu ideal. Explica la vida del protagonista principal, des que neix
fins que el pare li fa una prova per veure si ja és una persona adulta i es pot fer
càrrec del patrimoni individual. Al llarg de la novel·la intenta realitzar una prova.
No morirà perquè els personatges es fan servir en altres novel·les medievals.
Blaquerna és la història d’un heroi a la recerca del seu ideal.

Blaquerna ha de vèncer dues temptacions de dues dones. Primer la Natana i

després la d’una donzella molt bella, que aconsegueix anteposar-s’hi i que no
l’estorbi en el camí. Això s’integra en la recerca del seu ideal per finalment viure
en ple dret del seu ideal que ha aconseguit.

Novel·la reformista: es troba en una sèrie d’episodis en els quals la seva

intervenció és bàsica. Sempre aconsegueix reformar aquells llocs, estaments,
que es va trobant pel camí. Primer, reforma els seus pares, ja que no vol
continuar amb el que tenien pensat ells; els convenç que poden retirar-se al
monestir sense necessitat que ell els guardi la casa. Reforma els pares, i aquests
reformen la societat, tot predicant.

Un altre exemple: Blaquerna i Natana s’anaven a casar, però al final no, ja que
ell no vol. L’únic que aconsegueix és que ella entri en un convent de monges.
Primer reforma a ella canviant-li el pensament, i ella reforma el convent femení.

Capítols dels sentits: IMPORTANTS per posar exemples.

La novel·la fa que Blaquerna reformi la societat que es va trobant. Ho fa ell

directament o mitjançant personatges per tal que aquests, després, reformin
indrets.

Llull no descriu un món fictici on deposita ideals. NO ÉS UNA UTOPIA. NO ÉS

UNA NOVEL·LA UTÒPICA. És una novel·la que preten reformar la societat.
Societat que ell vol que sigui.

Recerca individual + reforma social. El trajecte de Blaquerna no és directe ni

unidireccional. Blaquerna es veu obligat a fer aturades, etc., per reformar gent i
esdevenir abat. No pot aconseguir el seu ideal sense reformar la societat. NO
SÓN DOS EIXOS SEPARATS, ESTAN CONNECTATS. (POSAR TREBALL
ODET)
Com fa Llull aquest projecte?

Hi ha uns estaments laics / vida matrimonial.

Descompensació amb els laics. Posa tots els laics junts i únicament li dedica un
capítol, el d’Evast i Aloma. Per arribar als seus ideals ha de reformar els seus
pares, però sobretot l’Església.

25/10/2021

L’eix vertebrador d’un personatge que fa un recorregut però aquest recorregut

no és rectilini. Blaquerna aconsegueix el seu objectiu però pel fet que s’ha anat
aturant per reformar cadascun dels estaments que ha anat trobant.

Objectiu: PRESENTAR LA REFORMA DE LA SOCIETAT CRISTIANA pensada

des d’un punt de vista eclesiàstic.

Llull presenta la societat dividida en laics i en clergues. No pot ser Blaquerna qui
es comprometi amb la vida laica o familiar perquè Blaquerna si vol aconseguir la
vida ermitana, ha de ser cast, verge, per tan ell no pot encarregar-se de la vida
matrimonial. Ell es va trobant amb els distints estaments eclesiàstics que va
deformant. Hem de saber que Blaquerna després és bisbe, arribarà al papat, etc,
i quan arriba al cim de la vida eclesiàstica podrà renunciar a la vida cristiana i
tornar a l’ermitana. A darrere de tot, hi ha els ideals lul·lians.

Com s’aconsegueix aquesta reforma? Quin és el pla de la reforma?

La necessitat de la reforma moral dels individus per a la reforma de la societat.

EX 1: Blaquerna transforma als pares i aquests ensenyen com s’han de combatre

els pecats. POSAR EXEMPLES PEL TREBALL.

EX 2: Quan Natana arriba al monestir ensenya a les monges com han d’usar
bonament les virtuts.

EX 3: Natana reforma l'oïda: diu que en comptes d’escoltar relats luxuriosos

s’han d’escoltar relats piadosos.

La moral és l’instrument per la reforma de la societat.

Pla
Blaquerna és el fil cosidor que uneix tots els llibres.

Primer troba als personatges abans de parlar amb ells fins que els converteix.
Aquests personatges, representen cada estament.

Un cop aquests personatges han fet aquest canvi de consciència, són els que es
dediquen a promoure una sèrie de virtuts que al seu torn reformen la societat.

ESTAMENT-PERSONATGES-CANVI

1r: Fa la divisió entre laics i clergues. Els laics els divideix en la vida matrimonial.
Els clergues en: vida monacal, vida episcopal, vida del papat i vida ermitana. La
divisió dels llibres de Blaquerna es corresponen amb els estaments anteriors.

2n: Aquests estaments els encarrega en una sèrie de personatges que els
representa.

EX: vida matrimonial: pares de Blaquerna. Vida monacal: Natana i Blaquerna.

En el PRIMER llibre, primer presenta la vida matrimonial amb els pares de

Blaquerna i llavors quan apareix Blaquerna els reforma. I així successivament en
tots els capítols.

Evast i Aloma volen portar un ideal de vida millor i que Blaquerna hereti el seu
patrimoni. Ell no vol continuar la nissaga familiar. Negativa de Blanquerna:
aquest canvia el xip dels pares, poden portar una vida evangèlica sense la
conservació del patrimoni. Dediquen tot el patrimoni per fer obres de caritat.

En el SEGON llibre, trobem la vida monacal femenina: Natana i la vida monacal

masculina: Blaquerna. Ella, està destinada a casar-se i a ingressar en la vida
matrimonial però arran de la conversa amb Blaquerna, la convenç de què és molt
millor que es dediqui a la vida monacal i no pas a la familiar. EX: dona que mort
de part, pares que es separen… Aquests són exemples i lliçons que a través
d’elles es produeix la conversió.

Natana es reformarà, decideix entrar en un convent després de l’entrevista amb

Blaquerna. Un cop reformada, ella reforma els cinc sentits corporals (reorienta
els plaers immediats cap a la vida espiritual a través d’ensenyar a contemplar
coses desagradables i que no plaguin els sentits), reforma les virtuts, les virtuts
cardinals (justícia, prudència, fortalesa i temprança) i, finalment, reforma les
potències de l’ànima (enteniment, memòria i voluntat).

Protagonistes: Evast i Aloma reformats, els quals s’enfronten als altres

personatges per tal de reformar la seva visió. L’exemple de vida que porten fan
que els altres personatges es fixin amb ells, i reformin així la societat.

La reforma ètica dels llibres està centrada en:

Pecats capitals: Gola, luxúria, avaricia, supèrbia, accídia, enveja, ira, vanaglòria.

L’accídia és la peresa i és el pecat més greu. Per què? Perquè Déu et dona la
vida per a que en facis un bon ús, i si no fas res doncs estàs cometent un pecat
cap a Déu. Aquest pecat és el que és la depressió en la nostra modernitat: no fer
ús de la teva vida. Malaltia de l’ànima. Segons el llibre: S’ha de retornar la vida
a Déu com ell te l’ha donat.

Anècdota: Valor de les coses: garrofa o cirera. És millor una garrofa.

Lleig → benèfic: les coses lletges són molt més benèfiques perquè duren més al
llarg del temps i quan jo les miro a mi em recorden que he de morir, etc. Llull
altera els principis. Nosaltres considerem bonic allò que és proporcional, ordenat,
que plau als sentits, etc.

Bonic → malèfic

Un cop Blaquerna ha reformat Narpan ensenya un seguit de coses.

Romanç és el terme tècnic per definir aquesta novel·la. Al darrere no tenim cap
altra novel·la, primer novel·la que ens ha deixat la història de la literatura
catalana: El romanç d’Evast i Blaquerna.

Com arriba a fer aquesta obra Llull? Quin model fa servir de novel·la? O no en
segueix cap? Per què és una novel·la i per què Llull considera que això és una
novel·la.

La novel·la a Europa (països de llengua romànica) neix als territoris de llengua

francesa. Traduccions adaptacions de textos clàssics. Després d’aquests autors,
hi ha el pare de la novel·la: Chrétien de Troyes. Aquest senyor escriu entre els
anys 60-70 del segle XII, té diferents obres que continuen anomenant roman.
Origens: amb vers i amb un determinant mettre, octosíl·lab apariat: així s’escrivia
a l’inici. Tema: aventures del rei Artur, Perceval…

Què és una novel·la? És un gènere literari on es narra un fet protagonitzat per

uns personatges en un temps determinat.

La novel·la és un gènere omnívor, heterogeni per excel·lècia. La matèria pot ser

la que vulguis. Allò que la caracteriza és la heterogeneïtat dels materials.

EX: en Blaquerna ens podem trobar una historieta, una descripció, etc., molta
varietat de materials. Podem trobar tot un capítol destinat a un pecat capital, o a
una virtut, al que sigui. La novel·la és lliure.

Gran invent de la novel·la: ESTRUCTURA.

La novel·la és estructura: tots els materials poden ser presents en un text

cohesionat. Dos ingredients bàsics de l’estructura segons Chrétien:

Creació d’un personatge: protagonista, però sobretot que pugui cosir, soldar la
disparitat de materials. El personatge ha de ser itinerant: cavaller errant. Errant
és una paraula que ve de “erre” o “errer” que vol dir viatge o viatjar, camí o
caminar. La novel·la és un viatge, certament és així, perquè des del pare de la
novel·la fins a l’actualitat la novel·la es presenta així. La novel·la són materials
dispersos cohesionats pel protagonista. Protagonista itinerant, errant. A mesura
que camina va soldant els llaços que es van presentant al llarg de la novel·la.
EX: Blaquerna en itinerància: va fent camí, es va aturant i entra en contacte amb
els problemes, els soluciona, i continua caminant, i així tota l’estona. Allò que
anomenem cavalleria és un esquema fictici, però aquest últim es fa real. Els
cavallers viuen com els de la novel·la, imiten els personatges de la novel·la.

Concepte d’aventura/episodi: personatge que fa que s’aturi, s’allunyi del camí i

obri un bucle on té lloc una aventura o episodi. Entrarà en un altre estatge on
primer trobarà uns altres personatges, demanarà d’entrar en aquest estatge o
castell i llavors tindrà lloc una aventura la qual solucionarà. Tipus de fet
extraordinari, per exemple: hi ha un llit que rodola i d’aquest surten espases. El
cavaller soluciona el problema, surt novament i continua la itinerància. Això és el
mecanisme de la novel·la: la funció d’això permet incluir tots els ingredients.

26/10/21
Aventura: prové d’adventus: allò que s’esdevé. Es troba problemes per atzar,
l’únic que fa el protagonista es solucionar aquests problemes i tornar a la trama
principal. Amb aquesta solució, el protagonista va entrant en un procés iniciàtic,
es va enriquint, perfeccionant.

Aquest concepte permet donar ordre a la diversitat dels materials. Abans de la

novel·la, a Europa, trobem l’èpica. L’heroi èpic no espera l’acció, la crea perquè
aquest s’enfronta contra Déu. En canvi, el cavaller resol l’acció.

EX: Blaquerna es troba amb el Palau dels 10 manaments: únicament poden

entrar els que obeeixen els 10 manaments. Li fan una prova a Blaquerna per
veure si compleix els requisits, ho fa i retorna al camí. També es troba amb les
donzelles que ploren perquè ningú vol anar a la missió per por al martiri. Arriba
ell, soluciona el problema, la crisi, i retorna al camí. POSAR EXEMPLES DELS
10 MANAMENTS.

La novel·la té uns espais molt determinats: la cort i el bosc. La crisi que es dona
a la cort fa que un cavaller surti i comenci una itinerància per trobar qui ha
provocat la crisi. Mentre la cort és l’espai civilitzat per excel·lència, el bosc és
l’espai del mal. El cavaller surt al bosc per reparar aquest mal, a l’espai del mal,
del desordre, on estarà ple d’aquestes aventures.

EX: Blaquerna no és una novel·la de cavalleries, però es passa tota la vida en

l’itinerància del bosc, Llull ho va repetint al llarg de l’obra. Blaquerna soluciona
totes les crisis. El propòsit de Llull s’adequa als mecanismes de la novel·la.

Dos eixos programàtics: personatge principal a la recerca del seu ideal, i la

reforma de la societat. L'evolució de Blaquerna no és directa, ha d’anar reformant
els diferents estadis de la societat.

Dues preguntes:

Per què fa una novel·la?

Perquè en una novel·la pots posar tot el que vulguis, una novel·la dona molt joc.
Va adreçada a tots els públics en relació a l’edat però al poble laic, als seus
conciutadans.
El missatge de Llull és molt nou, pretén engrescar als laics. Llull necessita
explicar-se. Llull és un pragmàtic i si vols que el teu missatge triomfi i arribi a la
gent s’ha de fer amb vehicles coneguts, en aquest cas, amb llibres. La gent no
pot assimilar un tipus de text que no s’ha vist mai. Per triomfar has d’agafar allò
que es conegut i mostrar la diferència que hi ha entre el que és conegut i el que
és nou. El públic ha de tenir un tipus de text que li entri amb facilitat, li ha
d’agradar. Ara bé, per a que també se sobti ha de reconèixer la distància entre
el que està manipulat i el que és nou.

Aquesta diferència és la que fa que el missatge sigui pragmàtic.

El món de la subordinació (prosa) no cap al vers, i per fer les dos trames (és a
dir, la del personatge principal amb la resta de personatges) és imprescindible.

Quines novel·les poden estar al darrere del Blaquerna?

Lancelot-Graal

Queste du Saint Graal

Recerca del perfeccionament interior. De contingut/plantejament està més a prop

del Blaquerna que de les primeres obres de Chrétien.

Es van trobant pel camí ermitans.

3 personatges que arribaran més a prop a veure el Graal: són cavallers que tenen
unes característiques que s’assemblen a Blaquerna. Graal és un cavaller pur, no
ha tingut cap relació amorosa ni sexual amb ningú, Galaad sí.

Aquesta obra que Llull podia conèixer perfectament (Queste du Saint Graal),
segurament és una obra que es troba al rerefons del Blaquerna.

ADEQUACIÓ DEL BLAQUERNA ALS MODELS CONTEMPORANIS.

Blaquerna té una macroestructura novel·lesca i una microestructura exemplar. A

nivell d’estructuració, Llull posa els ingredients dins la novel·la però després, es
troben dos personatges i un d’ells explica un exemple a l’altre i li fa un discurs.
Aquesta lliçó no forma part de la trama narrativa sinó que està en la boca d’un
personatge → un producte de dicció, microestructura exemplar.
En el Blaquerna hi ha una obra que hi és molt present: Barlaam e Josafat, és la
història de buda. Origens orientals. Narra com buda deixa el món per tenir una
vida ascètica. Després la figura de buda es separa en dos: Barlaam i Josafat.
Barlaam és un savi i Josafat proposa models de santedat. Obra que porta
incorporats apèndixs on hi ha contes inserits.

Beguins: pares de Blaquerna.

2/11/21

LLIBRE DE MERAVELLES

Es escrit a París. Obra indata per Llull. S’han donat dos o tres fets que cal tenir-
los presents per veure que li passa a Llull quan escriu el Llibre de meravelles:

Llull ha fet una visita a la Cort papal per demanar-li al papa directament que
promogui el seu programa missional i per la qüestió de les escoles de llengües.
El papa acaba de morir quan arriba i no pot ni fer un pas amb el seu projecte. Té
un primer fracàs. Després es trasllada a París a fer una lectura pública del seu
Art. També va ser un fracàs perquè no el van entendre. Va a la universitat més
important d’aquell moment i li giren l’esquena. Únicament té el suport dels
estudiants de ciències de la natura i medicina. Això l’impulsarà a reformular el
sistema.

Blaquerna és optimista i Llibre de meravelles és pessimista.

Art demostrativa: primera reformulació de l’art. Epítom. Reforma el sistema

profundament. Tot el que queda de París és el que s’anomena l’etapa
quaternària. Primera obra reformada: l’Art inventiva que enceta una nova etapa:
L’etapa ternària. El Llibre de meravelles queda al mig d’aquesta reforma profunda
que ell fa al seu sistema. Té un to de descoratjament i és una obra complexa.

Llull s’entrevista amb el rei de França: Felip IV el Bell. Qui mana més és el rei de
França. La mare de Felip és Isabel i aquesta és germana de Pere el Gran i de
Jaume II de Mallorca. Això li facilita l’entrada a la Cort de França.

Estem davant de la segona novel·la de Ramon Llull després del Blaquerna. Ja

no en farà més. Dues primeres grans novel·les de la literatura catalana.
Les dues obres tenen intenció didàctica i moral. S’orienten a vehicular una lliçó
per a que el públic millori. Presenten els elements propis i característics d’allò
que anomenem novel·la en l’època: personatge principal on s’enfila una trama.
Blaquerna era el protagonista principal que cosia la trama, Fèlix és qui cus el
Llibre de meravelles. L'estructura de la novel·la que està sota el Blaquerna també
està sota el Meravelles. A Meravelles, Llull tendeix a reduir al mínim la retòrica:
explica un episodi i és un escuder que mata una bèstia i ja està, no dona detalls
de si plora, riu, etc., al Blaquerna sí. Llull fa esquemes d’episodis, de contes:
reduir al mínim la trama per a que sigui més fàcil de creure el seu missatge. Llibre
de meravelles: és important la circulació del missatge i com aquest missatge es
desenvolupa.

Semblances: Llull s’adreça a un públic cristià. Les seves obres després seran
traduïdes a les altres llengües romàniques. El missatge/objectiu global no serà
apologètic, serà reformista. Reforma institucional, espiritual (el seu ideal: fer-se
ermità, acabar culminant l’ideal de la contemplació de Déu) i moral. A través
d’aquesta última reforma és reforma la Institució.

La reforma del Llibre de Meravelles és una reforma social, és a dir, del conjunt
de la societat de la comunitat cristiana. Llull té una visió de les institucions molt
pessimista. Presenta dos textos d’antuvi aliens a la novel·la però que Llull ha
incorporat:

Blaquerna → Amic e Amat.

Llibre de meravelles → Llibre de les bèsties. Llibre dins d’un Llibre.

Llibre de meravelles: capacitat relacional dels diferents estaments de la creació.

Blaquerna surt al Llibre de Meravelles. Els herois medievals no moren, passen

d’una novel·la a una altra. Això mostra la conexió entre una obra i l’altra.
Diferències: reforma institucional vs. crítica social / Blaquerna és un personatge
que actua i sobre el qual els altres també actuen. Ex: Al principi, Natana actua
sobre Blaquerna i Blaquerna sobre Natana. A Meravelles Fèlix no actua, ell és
limita a meravellar-se, despertament de la curiositat i moltes preguntes d’aquests
fets. Va pel món cercant instrucció. L’únic que mostra és la seva curiositat. / En
quant al contingut: eclesiàstic i religiós vs. enciclopèdic.
Com es defineix el Llibre de Meravelles: és una obra de contingut enciclopèdic
formalitzada sota la forma novel·la i mecanitzada segons els principis de l’Art.
Tots els contes que s’expliquen a Meravelles van relacionats, és com un laberint.
Una cosa serveix per explicar una cosa, una altra cosa per explicar-ne una altra.
Contingut enciclopèdic, això formalitzat segons els mecanismes de la novel·la i
mecanitzat. Objectiu: Estimar i conèixer Déu, i promoure la virtut i esquivar el vici.

Tres parts:

Contingut enciclopèdic: ideal educatiu que reunia determinats continguts que

creien que havien d’ajudar a la formació mitjana i no especialitzada des joves. El
terme enciclopèdia no apareix fins a l’època moderna. Plini → història natural.
Obra de contingut enciclopèdic → compendi. Noció de vulgarització: transmetre
els coneixement de forma entenedora. Enciclopedisme: gènere humil. Objectiu
d’una obra de contingut enciclopedic: la natura, com un quadre de vida. El Llibre
de meravelles vol la compendiciositat però no la totalitat.

Format novel·lesc

Mecànica exemplarista

8/11/21

Fèlix es troba amb una pastora que guardava bestiar. Arriba un llop, mata i menja
les ovelles que tenia la pastora i després mata la pastora. Fèlix cau en temptació
i comença a dubtar de l’existència de Déu.

Arriba a un palau desert on hi ha un rei. El rei ha hagut d'abandonar el palau

perquè ha arribat una serp i ha fet que marxi. Finalment, descobreix que sí que
existeix Déu.

Llull manipula, altera i transforma el servei de la seva ideologia al que és una

pastorel·la.

Què és una pastorel·la? És un gènere trobadoresc que tenim testimoniat des del
segle XII. Personatge important: Marcabrú Cerverí de Girona. Té una
determinada tradició en la lírica trobadoresca. Cosa coneguda per Llull, té un
passat trobadoresc. La pastorel·la posa en escena un diàleg entre un cavaller i
una pastora. Aquest diàleg gira al voltant de l’amor amb una particularitat: la
pastorel·la es complau a contraposar l’eros alt, és a dir, cortès: l’amor entes com
una via de refinament personal i cortesà, amb l’eros baix, és a dir, l’amor de
natura. Els eros són les dues cares de l’amor: amor de cultura vs. amor de natura.

Presentació de l’escena. Els trobadors recorren a un tópos locus incultus: tan

artificial com el locus amoenus, però no ens desplaça a un jardí, ens desplaça a
una selva o al ple camp.

Tópos de locus amoenus: Descripció d’un paisatge artificial, però ideal. Té

sempre uns ingredients més o menys fixos: una font clara d’aigua, ocells que
canten, aigua fresca, etc. Hi encabeixen grans ideals.

La canso s’obra pràcticament sempre amb un locus amoenus.

La comèdia de Dante no descriu un jardí, descriu el seu oposat: una selva fosca
on hi ha bèsties.

Ira per nosaltres: passió de l’ànima. A l’Edat Mitjana pot determinar la còlera o la
tristesa.

Un altre formant: A part de la pastorel·la, també trobem el plany de la pastora, la

qual es lamenta de la seva situació.

Drutz vol dir amant i és un terme clau de la poesia trobadoresca. És un procés

gradual de la consecució de l’amor.

Amor sotmès a un procés de perfeccionament. Amant que demana amor a una

dama. Aquesta dama no li otorga l’amor a la primera de canvi. Canta un amor
que es refina gradualment. Finalment, si tot es compleix, la dama recompensa al
seu amant final. La paraula drutz, és la recompensa → Recompensa final a un
procés de perfeccionament de l’amat. La pastora està lliurant el seu cos abans
que l’altre s’ho hagi merescut.

La persona que està amb un estat de necessitat perd en el canvi. Exemple:

vendre una cosa amb un preu que està per sota del preu del mercat.

Il és un pronom de femení.

Convinença: pacte feudal que es feia entre senyor i vassall.

Solidum: els diners com paga per una feina. Ve de la paraula sou.
La pastora està confrontant, oposant la via de l’amor refinat.

La pastora bombardeja l’espera. Terme clau de la fin'amors.

Com diu l’òpera: La dona és inconstant com bufa el vent, la dona canvia de parer
amb un tres i no res. Tòpic misogin.

Joy: l’ideal de la fin'amors.

Ella ha trencat la convinença, és a dir el pacte que havien fet.

L’amor concedit per força o per necessitat no és un amor convenient, bo, positiu.

LLULL: LLIBRE DE MERAVELLES

Si Déu és: títol del primer capítol: oració condicional. Una condicional expressa
possibilitat. Domini de la possibilitat. En aquest primer capítol, Llull planteja la
possibilitat, o no, de l’existència de Déu. Fèlix cau en temptació i comença a
dubtar de l’existència de Déu.

Taula general:

Figura A: atributs, qualitats de Déu. Ésser bo, gran.

Figura T: relacional.

Capítol que tracta de Déu des de la possibilitat. Atribut que poso en joc: la seva
bondat. Si Déu fos bo no hauria permès que el lloc es cruspís a la pastora.

Funció dels reis: aconseguir la pau. Justícia és la virtut per a garantir la pau.

Cor: voluntat. Braç: execució. Espasa: símbol de la justícia.

Pastorel·la a la lul·liana: Gènere conegut pel gran públic. Llull va donar una
solució diferent a la tradicional. Llull vol que el personatge dubti per tal que el
lector s’impacti. Crear-li unes expectatives les quals després són capgirades.

Azalta ve del llatí adaptu.

MOLT IMPORTANT:

Llull ha dit boscatge en comptes de bosc, coratge en comptes de cor, damnatge

en comptes de dany, etc. Les paraules que acaben amb atge, li està recordant
al lector que està llegint una pastorel·la. Tot i estar escrit en prosa sembla que
sigui una poesia.

Amor. Ell s’atansa a la pastora i la festeja, la provoca. Quan ell la tracta la

interpel·la amb el terme amiga. Els trobadors es refereixen a la dama com a
amiga.

Motiu de la via: itinerari de perfeccionament. La pastorel·la no es vista dins del

camí, és una aturada.

El diàleg/debat, perquè va més enllà de la narrativa. Formants bàsics de la

pastorel·la. Permet contrastar diversos punts de vista.

Manipulacions, què pot haver canviat Llull?

Que mori la pastora. En el cas de Llull, l’important és que el final és tràgic.

Cacterístiques de Llull:

Per a Llull el vers és la porta del pecat.

Ell es proposa la reforma de la joglaria.

L’amor de la pastoreta és Déu.

9/11/21

Motiu del llop: llop és bèstia dolenta, depredadora. A l’Edat Mitjana, el valor dels
animals era present a través d’uns recursos anomenats bestiaris. Són textos on
trobem catalogats els diferents animals, són interpretacions simbòliques
d’aquests animals. El llop significa el diable. Recullen creences com: l’home
davant d’un llop perd la veu, com Fèlix, que queda sense la capacitat de parlar a
l’escena de la Pastorel·la. Introducció del mal en el món. El llop ha devorat la
noia per molt que ella cregui en Déu.

La història ha servit per qüestionar momentàniament si el Déu del cristianisme

és bo.

Déu continuarà sent sempre bo, pero si hi ha mal al món serà culpa dels humans,
perquè tenim lliure arbitri i Déu ens deixa triar si volem fer el bé o el mal.
Malgrat la irrupció/introducció del mal al món la justícia com a valor es manté. La
nostra manera de percebre la realitat no és la correcta. El problema de Fèlix a la
primera història va mantenir la simpatia de Fèlix per la pastora (exemple de
festejar-la). Quan el llop se la menja Fèlix cau derrotat sentimentalment,
emotivament.

Déu és el rei de la segona història. La bonesa de Déu és a la justícia.

Analògics: són tots els exemples de Fèlix al Llibre de Meravelles.

Déu → Rei

Bonesa → Justícia

Reflexió alegòrica: he traspassat valors d’un camp semàntic a un altre per fer-los
inteligibles.

El que hi ha a fora del cercle limitat és més gran, és clar, perquè és infinit. El món
no és sol el que hi ha dins del cercle, també és el que queda a fora.

Tot el que té una dimensió existeix i el que no té una dimensió no existeix.

Solució de Llull sobre la mort de la pastora: La vida per excel·lència és la vida

després de la mort.

A partir de l’obra de la contemplació pots entendre els sentits de Déu.

Déu va deixant la seva semblança en cada estrat de la creació.

Llull substitueix la realitat pel llibre, o dit d’una altra manera, substitueix la
descodificació de la realitat pel text, pel llibre.

La realitat esdevé un llibre. Realitat xifrada per descodificar els sentits. L’eina
que hem substituït per arribar a aquesta realitat és la Bíblia i ara l’hem de
descodificar, l’hem de llegir, la realitat esdevé un llibre. l'enciclopèdia és un llibre
per llegir el llibre de la creació.

Homo viator: itinero en la creació fins arribar a Déu.

L’home en aquest món és un pelegri. Tota la vida és un camí de purgació per

retrobar el paradís antic.

Enciclopèdies medievals: voluntat de vulgaritzar i ?

Llull fa una novel·la, encara que aquesta sigui estranya. La diferència entre
Blaquerna i Fèlix és que Fèlix és itinerant i un home viator, és a dir, un pelegrí.

Dos problemes de Llull: 1) Montar el món. 2) Trobar un llenguatge nou, perquè

el llenguatge ordinari té molts problemes.

15/11/21

AMIC E AMAT

Primer interrogant a respondre del que s’anomena crítica externa. S’insereix un

altre llibre al Blaquerna: Amic e Amat, així és com ens ha arribat a nosaltres. No
hi ha una tradició manuscrita contundent que s’hagi difós sola, és a dir, no és tan
contundent com el Blaquerna. Té models retòrics diferents. Hi ha una versió
llatina d’Amic e Amat.

És el llibre d’Amic e Amat una obra independent?

Una opció que es va sostenir durant tot el segle passat deia, és una obra
independent mística i respon a una experiència mística personal del propi Ramon
Llull. Aquesta és localitzava en un moment determinat de la seva biografia.

En l’actualitat, es tendeix, majoritàriament, a pensar que és una obra feta per al

Blaquerna. La idea i el disseny és probable que surgís en el moment que va idear
el Blaquerna.

Segur que un dels seus models pertanyerà al món musulmà. El terme cançó
d’amor és molt important. Llull podia perfectament tenir al cap que volia fer
aquesta obra i que la incorporaria al final. Les proves que tenim fan necessàries
que Amic e Amat és interior en el temps.

Obra concebuda per ser incorporada al Blaquerna. Si és aquesta opció no hi ha

experiència mística que valgui. Si es per al Blaquerna, què hi fa a l’interior
d’aquest?

Blaquerna ha arribat al papat (final del Blaquerna), renuncia a aquest i va a fer

vida ermitana. A aquest se li ha demanat que faci la feina de visitador d’ermitans
i s’hi nega perquè després de reformar-ho tot, ara vol descansar i fer vida
ermitana, el seu ideal. És llavors quan el Papa li diu a un visitador X que ell se’n
farà càrrec d’aquest paper, aquest és visitador d’ermitans.
És un fet cert que en l’època que està escrit el Blaquerna hi ha en els murs de
Roma gent que viu fent vida ermitana. Problema: és fàcil que aquesta gent es
descarrili i tingui temptacions, llavors és quan mana que faci aquest llibre.

Amic e Amat va a un públic laic, que ha decidit tenir una vida contemplativa.

CANÇÓ D’AMOR → El que es canta i es diu en una missa no és d’amor (1), això
ens ha de sorprendre. Cançó sona a cosa poètica i que per regular la vida
d’aquesta gent ha de ser sobre amor (2).

Potser l’amor no requereix/necessita manera.

Sufíes: és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per

musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de
pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.

Amic e Amat: Retòrica sobre l’amor.

Els sufíes necessiten exegesi, ser exposats. Necessiten anar desvetllant el

sentit. Cal distingir la inspiració, del contingut. Llull s’inspira amb la tradició
mística islàmica, però Amic e Amat no tracta d’això.

Matèria i forma:

La idea de fer un llibre sobre l’amor per a la devoció probablement s’inspira del
corrent cistercenc.

Bernat de Claravall i Guillem de Saint-Thierry van pensar els monestirs com una
schola caritatis. La novetat de promoure l’amor a l’intern del monestir: orientar la
lectura comuna de textos d’amor per entendre el monestir com una comunitat
textual. La lectura havia d’inflamar. La lectura que més inflama és Càntic dels
Càntics: poema que inflamava l’amor i que conté molts elements de sensualitat.

16/11/21

Novetat:

Parlar d’amor

Que sigui a través d’un llibre

A Amic e Amat la base de l’amor és carnal. Es parla de sensualitat, però no és
l’objectiu.

El Càntic dels Càntics: perspectiva d’amor sensual. Això inflamava l’amor dels
monjos, perquè l’amor sensual inflama.

Dos grans novetats de Llull:

Amor benevolentiae: Per a l’escolàstica aquest amor suposa d’entrada en contra

de l’amor de concupiscentia: amor propi, és a dir, l’amor per a un mateix, l’amor
egoista. L’amor benevolentiae s’adreça sempre a l’altre. Implica que l’amor és un
bé, per tant té característiques ètiques. Aquest s’aconsegueix: el subjecte surt
d’ell mateix a la recerca del bé de l’altre. Sentiment altruista que busca que
l’amant/amic renunciï al seu propi bé perquè persegueix el bé de l’altre, a través
d’un moviment de despossessió o moviment d’èxtasi. T’oblides de tu perquè el
que realment t’interessa és el benestar de l’altre. Tot el que es fa és per un
moviment lliure, tria lliure. Els amics no es fusionen, els amants sí. L’amor
d’amistat o benevolentiae és lo mateix i requereix la dualitat dels éssers que
s’estimen. Semblança, NO identitat de l’altre: els amics s’assemblen/tenen coses
en comú, els amants són diferents. Aquest tipus d’amor està a la base del llibre,
per certs motius: un d’ells, la relació d’amor amb en Déu no és de fusió.

La tradició trobadoresca: Trobador no és amor carnal.

A la cultura cistercenca hi ha dos novetats radicals que estructuren i donen una

pauta diferent al llibre d’Amic e amat. La configuració de l’amor que hi ha no és
la que prové del llibre dels Càntic dels càntics sino la que prové de l’amor
benevolentiae.

Termes:

Amic: amistat. Primera teoria afectiva que jo tinc disponible. Això va configurar
fins i tot el feudalisme. Els que s’estimen són els amics. Això l’Edat Mitjana ho
transformarà. Amics: són del mateix sexe. L’amic renuncia a moltes coses per
l’amic. Els amics no es fusionen, els amants sí. A l’amic li agrada el que vol i li
agrada a l’amat. És més important allò que estima l’amat que el que jo estimo.
El que odia l’altre és més plaent per a mi. L’amor per l’altre és millor que l’amor
propi. Surto de mi mateix buscant el bé de l’altre: ex-stare.
Amat

Per parlar d’amor necessites un llenguatge que l’expliqui.

Codificació del discurs: Figura d’antítesi, de contentio: odio i estimo. Amor és una
construcció lingüística.

Primer hi ha el llenguatge i després existeix l’experiència.

Tot el que implica eros ho oblidem, tenim l’amistat: construcció que configura
amor als orígens de l’Edat Mitjana.

La semblança ha de ser obscura.

Gènere de l’alba: és un universal líric. Es troba en distintes cultures. Significa

que els amants es troben durant la nit, i quan arriba el dia s’han de separar. Amb
l’arribada de l’alba arriba la infelicitat.

Trobem el gaita, que avisa als enamorats de l’arribada del dia.

Es una alba religiosa, i el motiu és: EGO DORMIO E COR MEU VIGILAT: aprofita
l’alba per desplegar una temàtica que té relació amb la literatura religiosa. El fidel
ha d’estar sempre a punt per quan arribi la mort, el judici final. El son està
contemplat com un estat contaminós, ja que aplica una pèrdua de consciència
del fidel. Aquest ha d’estar vetllant constantment per la crida. Motiu de l’alba per
desplegar el motiu religiós.

Motiu de la mort per amor té dos tractaments:

L’amant pot morir per insatisfacció amorosa i desitjar la mort.

L’amant que mor per amor perquè ha complert tot l’amor, és a dir, ha arribat a la
satisfacció amorosa, ara l'únic que li queda és morir.

La font d’amor: motiu bíblic. Aquest motiu, des de la bíblia, és interpretat com
una font d’amor. Déu és font d’amor. El podem trobar a la gènesi i en els
trobadors: L’home arriba a una font i es descodificada com una font d’amor.
També es converteix en una font de mort. Amor és font de vida i de mort. Narcís
és el contrari de l’amor benevolentiae perquè s’enamora d’ell mateix al reflex del
llac.
Motiu de base: timidesa de l’enamorat. Primer esglaó de l’amant cortès. Aquest
no gosa comunicar els seus sentiments a la dama. És incapaç d’articular
paraules.

22/11/12

Treball Bernat Metge: 21 o 22 de desembre, setmana abans de nadal.

Poema Ausias March: dia de l’examen 18 de gener.

BERNAT METGE

S.XIV

Marc general del S.XIV.

Aquest segle és de crisi: crisi socioeconòmica, ideal… És la llavor del naixement

de la modernitat.

Europa convulsa, de guerres… Una guerra interna i endèmica però també estem
davant de la peste negra, que va alterar profundament la mentalitat de l’home
medieval.

Malgrat la imatge mental que tenim de l’Europa feudal, l’Europa que deixem
enrere és una època tranquil·la, perquè l’Església ha aconseguit amb el projecte
de les croades a Orient, treure tota la violència interna a Europa cap a l’exterior.
S’ha aconseguit pacificar a Europa. Al 1291, cau Sant Joan d’Acre, que és la
última possessió dels croats de terra santa, els estats llatins d’Orient. Tota la
cavalleria europea d’Orient es veu obligada a tornar cap a Europa. Focus de
tensió perquè tenen les armes. La construcció dels estats nacionals, comporta la
delimitació de les fronteres entre els distints territoris que volen estar. La
conflictivitat s’interna a Europa pels estats, i repercuteix en guerres endèmiques
dins d’Europa.

EXEMPLE: 1337, comença la guerra dels 100 anys entre França i Anglaterra.

Italia segle XIV: Tot el 14 és un conflicte armat entre aquestes ciutats/estats

italianes. Conflicte entre: güelfs → Papa, i gibelins → Emperador.

Castella segle XIV: guerres internes, com el problema d’Enric de Trastàmara.

Després són reis d’Aragó. El rei que més anys governa és Pere III el Cerimoniós.
Pere III el Cerimoniós:

Emprendre la guerra contra el seu parent Jaume III de Mallorca.

1344, fa la guerra, el venç a la batalla de Llucmajor i reincorpora a la corona Les

Balears, i els territoris de la Catalunya Nord.

Unions: Aragó / València. La noblesa es mantenia molt més defensora dels seus
privilegis. Guerra a l’intern de la Corona. La cavalleria està embrancada amb la
guerra de Castella.

A nivell general, Europa està en guerra, la guerra està a dins.

La nissaga dels comtes de Barcelona s’extingirà.

L’altre gran problema és la pandemia moderna, la peste. No és una desgràcia

imprevista, però es troba una Europa molt debilitada, i per tant, una Europa
incapaç de fer-hi front. Causes: guerres, fam… Per exemple, al segle XIV
l'economia es fa sobretot amb mà d’obra. Llavors no tens la gent per conrear la
terra i, per tant, no produeixes aliments. Aquesta roda no s’acaba mai i és un
dels grans factors de la crisi del segle XIV.

1348: PESTE NEGRA. Primera gran onada afecta a la gent gran. Conseqüències
dramàtiques, però no les que més. Per exemple, el 1363, té lloc la mortaldat dels
infants, s'endú als joves, no hi ha reproducció que valgui. 1371 té lloc la mortaldat
dels mitjans, s’endú a la gent adulta, de mitjana edat. Despoblació del camp amb
benefici de la ciutat. Deixem de tenir una literatura centrada amb la ciutat i
tindrem una literatura urbana.

Assalts als barris jueus.

La peste és el gran entrebanc de la recuperació de l’economia.

Jacme d’Agramont → Jaume d’Agramunt escriu una obra molt important: El

regiment de preservació de pestilència.

Aquest senyor era professor de l’estudi general de Lleida. Escriu diverses obres,
però sobretot aquest tractat de peste en català, en comptes d’amb llatí. Dirigeix
bàsicament a la Paeria per tal que prenguin mesures higièniques i ciutadanes
per fer front a la peste.
Peste naturalment entesa: des de les causes físiques, fisiològiques. Apartat on
ell descriu l’epidèmia i les mesures per combatre-les / peste moralment entesa:
discurs sobre perquè Déu ha enviat la peste als homes. Discurs d’ordre moral en
un tractat mèdic, això sobta. Afirma que Déu ha enviat la peste a l’home perquè
ens la mereixem. És una conseqüència dels nostres pecats i de l’abandonament
de Déu. No és altra cosa que una mena de judici final anticipat.

Davant d’això hi havien diferents actituds: preparar-se per la mort o advocar pel
plaer, gaudir del que queda.

Bernat Metge: individu, lliure pensador que no fa altra cosa que exercir la llibertat
individual i té una actitud davant la vida que advoca el plaer, carpe diem.

Estem als inicis de la modernitat: quan una persona tria lliurement el que vol fer
amb la seva vida.

En el terreny del pensament al S.XIV: circulen bastantes idees, el filòsof més

representatiu és Guillem d’Ockham: Frare, franciscà anglès, que mor víctima de
la peste. La seva novetat és que presenta una filosofia nova.

Temes que parlava Guillem d'Ockham: Existència de Déu / Immortalitat de

l’ànima. Si l’ànima és immortal hi ha un més enllà que premia o castiga. Si l'ànima
no és immortal no hi ha més enllà que valgui, puc fer a la terra el que em doni la
gana, mor amb el cos. Únicament s’arriba per la fe a aquestes dues veritats, ja
que són indemostrables. Únicament allò que es observable és allò que pot ser
conegut: l’empirisme. Per fer el coneixement empíric del món cal un utillatge
lògic, precís. Ockham canvia la lògica i és precursor de les matemàtiques.

La fe administra l’ànima divina. Què passa si no és té fe? Obre l'escepticisme

més radical → Ateisme més radical. Obre la via modernorum: via de la
modernitat.

Bernat Metge és escèptic.

Figura del lliure pensador: aquell que pensa en funció d’allò que li dicta la seva
conciència, voluntat.

La literatura és freqüentada per una paraula: la MORT. A l’home li inquieta tot el

que envolta l’acte final de la vida. Hem de morir, hem de preparar el traspàs.
El déu pare s’ha acabat, deixa pas al crist home. És el canal pel qual el cristià
empàticament imposa un model del coneixement d’un mateix a través del dolor:
poesia d'Ausiàs March.

Subjectivització de la religió: ara cadascú la viu com vol, en la intimitat, pregant

al bosc, a casa… Gràcies al coneixement del dolor.

Via en defensa del gaudi, del plaer. La gran novetat del XIV és el naixement de
la subjectivitat. El jo no és una instància de discurs com ho eren els trobadors,
és un subjecte (pensa i escriu des de la seva conciència).

METGE

Bernat Metge neix a Barcelona entre el 1340 i el 1346. Farmacèutic important,

reputat. Infància i adolescència a l’obrador del seu pare. Formació en un cert
esperit intel·lectual crític.

Escrivà de ració: la hisenda, el tresor. Va ser un funcionari d’hisenda dels reis.

Va anar pujant de categoria fins ser un protonotari (notari principal de la
conselleria: persona que guarda els segells).

Cancelleria: Ministració de l’Estat. Se sotmet a un procés d'organització,

reestructuració. Cobren impostos, organitzen tot… Depen de la corona.

Bernat entra a la Cancelleria i signa com a notari el 1370, i l’any següent ja el

trobem ocupant el primer càrrec, entra a l'escrivania de la reina Elionor de Sicília,
tercera muller de Pere III. Per estar a l’escrivania: has de saber escriure, dominar
les llengües de la Corona.

23/11/21

Llengües oficials: l’aragonès, el català i el llatí. Metge és un professional i sap

llatí, no com Llull. Havia de saber les tècniques per redactar aquests documents.
Manuals reconeguts i tècniques: les ars dictandi (terreny de la redacció de cartes,
la predicació i l’epistolografia). Metge: bon coneixedor de la retòrica antiga. Havia
de dominar les arts del trivium. Envelliment de la dicció, de l’expressió: consistia
en posar-hi citacions, autoritats. Metge sabem que havia de dominar els clàssics
i els auctoritates. La formació és la d’un gran professional de les arts del
llenguatge que van des del domini dels instruments lingüístics, redaccionals i
retòrics.

Tots els redactors de cartes i secretaris de secretaria, imitaven el llatí. La frase

amb la que comença Lo somni és la que més s’assimila al llatí, perquè el seu
model lingüístic és el llatí. Neix vocabulari culte, la llengua catalana recull una
gran quantitat de cultismes.

Quan Fabra diu com es farà un diccionari, aquest diu d’anar als autors medievals.

Política de desplegament cultural: traduir al català tot el que arriba.

Gairebé tot el Corbaccio, la Fiammetta, etc., té traducció catalana medieval.

Segle XIV i continuarà al XV: És important traduir perquè es necessita la facilitat

de la lectura. No podem accedir a diverses obres en llatí, però sí en català.

Petrarca entra via la cancelleria. En el XIV començarà a venir una nova manera
d’entendre la literatura.

Pere III el Cerimoniós: gran rei del segle XIV. Primogènit d’aquest és infant Joan.
Bernat Metge entra a la cancelleria de l’infant. Joan es va casar amb unes
princeses reials, però desafortunades, però a partir de 1380, es casa amb Violant
de Bar. Aquesta reina va ser important per a la cultura a la Corona d’Aragó. Filla
de duc de Bar i neboda de Carles V de França. Ella i el seu marit eren amants
de la música, poesia, literatura, etc. Gràcies a ella a la Corona d’Aragó entren
moltes obres importants: Roman de la Rose. Hi ha una gran revolució en la
moda, grans novetats literàries, entre altres.

Distintes obres de Metge abans de Lo somni: difícil situar-les cronològicament.

Llibre de Fortuna e Prudència: Obra en vers amb octosíl·labs apariats. Mettre

certament tradicional. Autor i protagonista: Metge.

Prudència és un concepte que ve dels càssics. És una espècie d’avatar. En

aquest món tot el que et passa té un sentit i està volgut per la gràcia divina. Manté
la llengua del vers fins a Ausiàs March.

Innovacions de Lo somni:
1) Utilització del seu jo literari com a instrument de la seva persona. Problemàtica
personal de l’individu. Joc que es dona entre autor i protagonista. El jo abala que
allò que jo explico algú cregui que m’ha passat. En el jo que dissenya posa
distints elements que permet al lector o receptor de l’època creure que tot el que
diu el personatge de Bernat ho ha dit Metge, i això és fals.

Lo somni és una obra d’una gran ambigüitat.

2) A Lo somni trobarem que hi ha fragments sencers d’altres obres. S’ha

conservat la originalitat (concepció romàntica), el plagi, etc. Tot això no existeix
a l’Edat Mitjana. A partir de Bernat Metge, la gran diferència amb els segles que
deixem enrere és que l’autor literari és un lector. Diàleg - debat dins de Lo somni.
No ens hem de preguntar el perquè d’aquest plagi, hem de preguntar-nos el
perquè x cosa està posada aquí i d’aquesta manera.

3) Veu que altres persones han escrit allò que a ell li inquieta. Els problemes que
jo tinc no són únics, són universals. Trobem un llenguatge que m’expressa
aquests problemes. Per expressar el que a mi em passa he de fer un doble joc:
veure-ho reflectit i explicat en altres que són com jo. Llavors ho comparteixo i en
aquesta mesura trobo una fòrmula per expressar el que a mi em passa. Això ho
permet la lectura, no la literatura.

29/11/21

Obres:

Ovidi enamorat: En aquella època es devia anomenar La vellatona. És una

adaptació de l’obra llatina De vetula. Un filòleg va rebutjar Ovidi. Metge
únicament tradueix i adapta un d’aquests llibres que conta la següent aventura:
aventura gal·lant. De jove havia reclamat una donzella. Aquesta no li feia cas i
va reclamar l’ajut d’una vella perquè li concedís una cita eròtica. Això no ho
aconsegueix. En lloc d’aquesta donzella és la vella qui es posa al llit amb ell,
substitueix a la jove. Passen els anys i la donzella que ell havia requerit de jove,
és aleshores aquesta vídua que accepta les pretensions del protagonista. És ella
qui reclama la consumació d’amor amb el protagonista (Ovidi o falsament Ovidi),
aquest la rebutja.
Intenció: Una de les eines amb les que fa literatura Metge és a través de la
traducció.

És una història d’un doble desengany amorós: fa l’amor amb una vella. L’amor
es formula des de l’òptica del desengany. Caiguda de l’ideal cortès, d’aquella
fin'amors, perquè l’amor es contempla com un afer de llit. Aterrar l’amor purament
des de la carnalitat. L’amor es transforma en una mena de malaltia mental per al
protagonista. Comporta un gir radical a tota la tradició trovadoresca. Darrere de
tot això hi ha una lliçó: L’amor és un entrebanc per a la via de l’estudi.

El sermó: És un producte menor i burlesc. Està dins del que en diríem la literatura
carnavalesca. Escrit en versos de codolada: versos apariats. El segon vers de
l’apariat té menys síl·labes que el primer.

És un sermó paròdic. La gran paròdia d’aquests sermons es troba en el

contingut. Tenir amistats com una mena d’estratègia per tal que t’acostin als llocs
de poder. Tenir amics vol dir influenciar-se. Estem en un món baix-medieval. Text
codificat molt ambiguament. El sermó és corrosiu perquè tot allò que fa és d’una
manera ambigua. Actitud d’un home que no creu en res, que pot fer el que cregui
perque el seu escepticisme és profund: robem? robem! sense cap problema.

1387: mor Pere el Cerimoniós i puja al regne l’infant Joan, ara és rei Joan I
d’Aragó (rei fantasma que apareix a Lo somni).

1388: Altra obra de Metge: Valter e Griselda. Obra en prosa. Traducció del darrer
conte: Decammeron de Boccaccio. Petrarca havia estat un dels mestres de
Boccaccio. Aquest és autor d’una diversitat d’obres. Boccaccio és, també, un
autor de formació intel·lectual. Petrarca li va escriure una carta, que després van
incorporar en el recull de Seniles.

Metge per fer la traducció de Valter e Griselda, té a la vista el relat en italià i en

llatí.

Tenir davant la carta de Seniles és una novetat.

El primer elogi de Petrarca és el que trobem encapçalant Valter e Griselda.

La font d’aquest text és detectar una novetat cultural, que és Petrarca.

Berenguer de Relat: home molt important.

Història de Valter i Griselda:

Griselda és un dona casada, pacient i humil. El marit la tortura perquè la posa a

prova.

Griselda s’oblida de ser una bona mare.

Tucídides i Plutarc rescatats i incorporats a la historiografia.

Secretum: obra fonamental per entendre l’arquitectura de Lo somni.

Autobiografia de la seva personalitat → Metge.

1396: mort del rei Joan I. La mort del rei és el detonant/fet històric que està
darrere de la gènesi de Lo somni.

19 de maig de 1396 al bosc de Foixà en el transcurs d’una partida de caça.

Planen una sèrie d’incògnites:1) mort sobtada del rei → va impedir que al rei se
li administressin els darrers sacraments. Va morir sense aquest auxili i la seva
ànima no ha pogut fer el seu recorregut cap al paradís. Això desencadena una
sèrie de problemes a la Corona.

Misteris: va ser assassinat? El rei no va sortir sol a caçar.

Problemes: 1) males finances de la monarquia 2) corrupció dels funcionaris reials

3) ciutats vs. monarquia. La monarquia no tenia diners. Les ciutats impulsen
repúbliques urbanes deixant a fora la monarquia. Les ciutats adverteixen al rei
que a la frontera hi ha tropes que han estat contractades pels consellers reials
amb la intenció d’invair Catalunya.

30/11/21

CONTEXT-LO SOMNI: el rei apareix al llibre.

Abans de la mort del rei:

Fet culminant: La mort del rei Jaume I.

Política social i conflictiva a la Corona d’Aragó per una certa oposició o

conflictivitat entre la monarquia i els consells municipals/consellers reials i aquest
govern municipal.

Consell de Cent.
Una de les qüestions més greus en que les ciutats es queixen a la monarquia:
els consellers reials han agafat fonts de ???

Posició del rei: donar suport als seus consellers.

Després de la mort del rei:

Es crea un consell de regència format per homes ciutadans i anomena l’infant

Martí I (germà de Joan I) com a succesor de la Corona.

Bernat adreça el llibre al nou rei, Martí I, que en aquells moments no hi és a la

Corona, sino triga un any a arribar a les terres peninsulars.

Maria de Luna → dona de Martí I.

Primer, el rei fa un ordre de detenció de tots els consellers reials que estaven en
la corrupció.

Metge apareix a la llista dels inculpats. No és dels primers que empresonen però
entrarà al procés com tots els altres. Els incrimina d’haver estat la causa de la
seva mort, se’ls responsabilitza, però no se’ls hi diu directament: tu el vas
assassinar.

Quan el rei va morir no havia diners a la monarquia ni per pagar-li els ciris ni el
taüt → corrupció.

Se’ls acusa d’haver violat dones, de tenir comportament personals dolentíssims.

Al cap d’un any, 27 de maig 1397, Martí I arriba a les terres i mana l’absolució de
tots els consellers. 7 desembre 1398.

En aquesta etapa final, Metge acaba d’escriure unes últimes obres.

Lletovari: retornar els poemes Guerau de Massanet i Lluís Icart sobre els mals
d’amors.

Lletovari segons l’enciclopèdia: Tractat medieval de remeis.

Metge torna a la cancelleria com uns dels secretaris privilegiats de Martí I.

Escriu Apologia que la deixa inacabada: diàleg.

LO SOMNI
El temps de la ficció no es correspon al temps de l’escriptura de l’obra.

Des de la primera línia parla des de la presó. Allà, ficcionalitza que tindrà la visió
de Lo somni, on se li apareix el rei difunt i els personatges mitològics. Encuadra
la ficció a la presó. Ficció → lloc: presó. Impossible haver estat escrit a la presó,
sino posteriorment, quan sap que ha estat alliberat: entre 27 maig 1397 i 7 de
desembre 1398, on Martí I signa l’absolució. El 28 d’abril de 1399: Martí I demana
un exemplar de Lo somni.

Aquest joc entre la realitat i la ficció és bàsic a Lo somni, ja que en el llibre ens
repeteix que estan a la presó i que sortiran, i acaben sortint. Les profecies de
què sortirà les escriu en posterioritat, i per tant ens està mentint al llibre, perquè
ja sap que sortirà, però al moment del llibre ens fa veure que no, que ho endevina.
Per això clarament les encerta, no és casualitat.

Metge: l’autor / Bernat: personatge

Bernat és autor i personatge de Lo Somni. Hi ha moments de la seva vida en que

s’ha traslladat al personatge Bernat: com el fet d’estar empresonat, que és fidel
secretari del rei difunt i algunes anècdotes.

Lo somni està pautat sobre un registre que li podem dir de confessió de l’ànima.
Ell parla sobre la seva interioritat, es vol sincer, i això porta al lector que empatitzi
amb el personatge i es cregui allò que Bernat està dient. Bernat és un personatge
elaborat i dissenyat escrupolosament per l’autor, i és lluny de la veritat, Metge
vol emmascarar-se i per tant, vol amagar-se i no ser sincer. Metge evidentment
que és a Lo somni, però no està al personatge de Bernat o no, únicament.

L’obra té una intencionalitat política i més quan Metge ha anat recalcant que
utilitza la literatura al servei dels seus interessos personals. És més complexa
que l’ús de la ploma per avalar la seva inocencia. Això no significa que el llibre
és menys, sinó és molt més que un llibre, tot el que conté el llibre transcendeix
tota aquesta intencionalitat política.

Lo Somni és un llibre per encàrrec, perquè quin sentit té que et justifiquis quan
ja t’han absolt. El rei difunt li demana a Bernat que ho escrigui i Bernat respon
humilment que no podrà. Això significa que a la ficció el llibre es presenta per
encàrrec. El que no sabem és si és un invent de Metge, o si realment aquest
comanament obeeix a una certa realitat extraliteraria. Autocomissionament. El
rei vol que Bernat deixi per escrit que el rei no s’ha condemnat.

Personatges: se soporten mutuament. Bernat posa la seva figura al servei de la

figura del monarca. I el monarca al servei de Bernat.

Al llibre, es fingeix un descregut, que no creu en res més enllà. El fantasma, Joan
I, serveix per corregir els seus errors, funciona com la veu de la consciència de
Bernat.

Biògraf (Bernat) - biografiat (Joan I). Joan I li encarrega una obra a Bernat, en la
qual el protagonista és Joan, i Bernat la protagonitza. Joan I, el fantasma, és un
rei que estava vinculat als plaers, que es va presentar al costat d’Orfeu, músic, i
Tirèsies, endeví. Aquests dos personatges, alhora, també estan al servei de
Bernat, i com és un descregut necessita que algú li expliqui què és l’infern o lo
dolentes que són les dones, per exemple. Les figures de Lo somni, són dobles,
poden estar al servei de Joan I o al servei de Bernat.

Hi ha un doble joc entre Bernat i Joan, Orfeu i Tirèsies. Es donen suport

mútuament, cada personatge de Lo somni té doble mirall, un al seu servei i l’altre
al seu.

13/12/21

Models

Què és Lo somni? Pertany a un gènere literari precís? Doncs no, no es pot

classificar en una raidico literària concreta. No és una novel·la, no és una obra
de teatre…

Té ingredients, elements que pertanyen a tradicions literàries precises, és a dir,

alguns dels seus llibres responen a tradicions concretes.

-Ingredients de ficció: hi ha personatges els quals a banda de ser un suport per

la dicció, per exemple Tiresias presta un suport a una polèmica a favor i en contra
de les dones, també presenten reaccions psicològiques, o tenen una norma de
riquesa gestual, per exemple Tiresias s’enfada. Això ens connecta amb la ficció.

-Ingredients de Disputatio (debat): debatre un determinat tema des de dos punts

de vista diferents. Tècnica universitària que havia passat a convertir-se en
gènere literari. El llibre tercer i quart, on s’argumenta a favor i en contra de les
dones, Metge segueix la disputatio.

Si anem al llibrer primer no trobem una disputa, trobem un diàleg, i no és el

mateix. Tracta sobre la immortalitat de l’ànima. És un diàleg filosòfic, els
precedents es troben en els clàssics, per exemple Ciceró, autor de diàleg
filosòfic.

Quina és la diferència entre el diàleg filosòfic i la disputa?

El diàleg filosòfic, té per finalitat l’exploració del coneixement, quan dialogues,

provoques en l’altre que aprengui. És una tècnica per aprendre. El diàleg serveix
per provocar que la gent pensi i faci llum en el que sabràn. És com està montat
el llibre 1. Bernat fingeix ser un ignorant i el rei am les seves inquisicions, provoca
a Bernat que respongui i faci llum als seus coneixements. És una tècnica al servei
de la construcció d’idees. Debats sobre l’ànima al llibre I.

És una gran redescoberta dels ambients humanistes italians del S.XIV.

A Lo somni s’hi aboquen tècniques i procediments diversos, ficció, disputatio,

diàleg filosòfic, etc.

Model de Lo somni: Consolatio

Si anem als precedents llatins, Sèneca va escriure moltes. Després la consolatio

aboca cap a l’humanisme: Petrarca i aquest aprofiten aquest model per elaborar
autobiografies intel·lectuals.

Aquest gènere serveix per consolar un altre, posa en joc aquesta estructura:
persona afectada per un daltabaix, per un disgust, malaltia, conflicte anímic o
moral, l’autor dóna remeis “consolatoris” per enfortir moralment i psíquicament
aquella persona que està afectada. Els remeis són d’ordre filosòfic.

SECRETUM DE PETRARCA: l’escriu al final de la seva vida.

Petrarca ha entrat a la maduresa i veu que és gran i que l'horitzó que apunta la
seva vida és la vellesa i la mort. Aquesta constatació li provoca una mena
d’exercici espiritual de fer balanç del que ha estat la seva vida. Meditatio Mortis:
meditació sobre la mort. Exercici que retrospectivament l’obliga a fer balanç de
la seva vida (què ha estat important, no important, on ens cal aferrar) exercici de
consciència del passat.

Examen de conciència: 1) constata com li cal una mutatio o conversio → li cal un

canvi d’allò que està a la seva vida, per exemple: la fama és una cosa fugaç i
s’ha de desprendre d’ella. Problema: ineficàcia de la seva voluntat per canviar.
La conciència li diu que ha de canviar però la voluntat és ineficaç per adaptar-se
a la nova situació. La contradicció entre consciència i voluntat: grans drames que
fonamenten la persona. Ineficacia de la voluntat fa caure al protagonista
(Petrarca) en la aegritudo → és els clàssics, accídia és els medievals, etc. Tot
això és la tradició de la malenconia.

Estructuralment Secretum és un llarg diàleg (en tres llibres que recull la conversa
entre ell i altres: Francesco (està abatut amb la aegritudo, una mena de depressió
i Sant Agustí (li funciona a Francesco d’alter ego o conciència moral)

Secretum: diàleg dels antics. El diàleg funciona:

Francesco: CONVERSA

Agustí: CONVERSA

Amb el consol, a base d’arguments filosòfics, trobem el Secretum. La gran

novetat del Secretum a Europa és que ofereix una autobiografia entesa com a
radiografia de l’ànima. Per primera vegada, algú parla d’ell mateix obrint-se en
canal, ens explica què li passa amb un nivell de lluita interior, de consciència, i
intel·lectualment brutal.

Secretum està format per:

Tres llibres

Diàleg

Es dona en el marc d’una visió.

Aquesta obra és el model que explica Lo somni i altres obres. El model de Lo

somni seria la consolació però tenint en compte la tradició antiga de la
consolació, això passa al model dels humanistes què és el model de
l’autobiografia intel·lectual, entesa com qui soc jo? què em passa? per què soc
així? És a dir, Lo somni presenta el model de la consolació però basat en la
consolació del secretum, radiografia de l’ànima, tu mateix busques que et passa.

Lo Somni és un jo que està en una patologia determinada que se l’intenta treure

de la patologia.

Metge a l’última frase ens diu que ha fet una consolació però no li ha servit per a
res.

Aquest jo que vol radiografiar la seva ànima, exploració amb la interioritat, parteix
d’un principi: Palinòdia, què és una retractació, quan algú es penedeix del que
ha fet.

Els humanistes deien: per filosofar s’ha de deixar enrere l’amor i les dones. Per
autoretratar-se l’home d’estudi, cal primer deixar l’amor de les dones.

Hi ha una separació entre els llibre I i II, per una banda (immortalitat de l'ànima,
destí) i els llibres III i IV, per una altra (tracten de la càrrega contra les dones,
defensa de les dones i càrrega de Bernat contra els homes.) Part destinada a
temes intel·lectuals i temes destinats a les dones. Bernat personatge diu que
està casat però que té amors extramatrimonials, surt Tiresias i li diu què fas? si
has d’estudiar…, i menysprea les dones perquè pugui abandonar l’amor, és a
dir, es tracta de fer una palinòdia sobre l’eròtica, sobre les dones.

El personatge de Lo Somni es presenta afectat per una malaltia moral, per una
patologia anímica.

Quina és la malaltia que té Bernat a Lo somni i ens donarà la composició dels

llibres?

Primer, la malaltia de Bernat és una malaltia amorosa: ell està obsedit per l’amor
i això li obstrueix l’ús de la retractatio, l’ús del bon ordre de la raó. Precisament
perquè està enamorat, li obstrueix les facultats racionals. No pot pensar bé, EX:
es veu ens les primeres parts del llibre, que no pot ni creure en l’ànima.

Orfeu ha vingut per ensenyar-li a través de la seva biografia com és de perillós

l’amor i les dones. Orfeu obsedit pel seu amor a Eurídice ha anat a l’infern a
buscar-la i l’ha perdut, i a més, després les dones l’han apallissat.
EX: llibre tercer, apartat 4 (així com lo bon metge…) Primera entrevista de Bernat
i Tiresias. Ara, la malaltia no és física sinó anímica. Tiresias ha vingut per
desenganyar-lo, a fer una palinòdia sobre l’amor. Bernat retifica, jo estimo i soc
purament amat. I Tiresias li diu foll, no saps què són les dones tan bé com jo.
Necessitat de retractar l’amor per fer l’autobiografia de l’ànima. Dedicat a la
ciència. Per combatre aquesta malaltia, si vols atendre, has de conèixer la teva
malaltia. Estàs malalt, t’aboques a la depressió per culpa de l’amor. El remei és:
coneix-te a tu mateix. I al principi del coneixement, redundarà en guarir aquesta
malaltia de l’ànima.

14/12/21

I II / III IV

El que cal és que desisteixi d’amor i desisteixi de les dones.

Bernat es presenta a ell mateix a Lo somni com a seguidor de la secta d’Epicur.

A ell el que li passa és que és un seguidor d’aquesta secta. Han vingut els altres
personatges a redreçar-lo, per treure’l de l’error de pertànyer a la secta d’Epicur.

PASSATGE 2:9, LLIBRE SEGON PASSATGE 9

“L’ànima del monarca al final del llibre segon li diu: nostre senyor Déu havent
compassió de la teva ànima… per tal com no solament dubtaves ans seguint
l'opinió d’Epicur havies… l'ànima morir…”

L’aspectra de Joan I li diu: jo m’he aparegut a tu perquè tu eres un seguidor de

la secta d'Epicur i com a tal, no volies creure determinades coses i això et podia
portar a la condemna eterna a perdició perpetual. Com que en vida no
m'escoltes, ho he hagut de fer de mort. Li diu tu creies aquestes coses i no hi
havia manera de convencer-te, ho tenies escrit al cor de dura pedra amb punta
de diamant.

Aquesta frase se'ls hi deia als heretges. El més greu de les heretgies era la
pertinença. Encara que et diguin t’has de convertir, tu et mantens en lo que tu
creus. Quan et diuen que t’has descarrilat i has de tornar al camí, tu continues
erre que erre.
El rei mateix li diu jo ja t’haguera castigat en vida per la pertinança, però tu eres
un bon servidor meu. Li diu: “encara que els teus amics t’hagin inculpat i dut a
presó, els que t’han perseguit ho han fet falsament i tu ets innocent. Li fa la
profecía de que no és culpable i no hauràs mal. Mas solament ets en aquesta
presó per tal com nostre senyor vol, que vexació té do enteniment”.

La presó de Metge és una presó moral, lligat amb el fet que era un epicuri que
no s’ha volgut convertir. No ha volgut tornar al bon camí, és presó moral, vexació
perquè t’humiliïs, però per a que et dongui llum i enteniment.

La teva presó és moral, per les idees que defensaves tan sí com no i això t’ha de
donar llum, aconsegueixis paradís, un cop facis llum, facis tornar al bon camí a
la gent que defensa la mateixa raó que tu.

Què és ser un seguidor d’Epicur?

Epicur és un filòsof grec antic i va parlar sobre la felicitat humana que defensava
un ideal de felicitat. Estaria al grup dels estoics.

Les obres d’Epicur eren desconegudes a l’Edat Mitjana, i al segle XV i XVI es

van començar a rescatar trossos de manuscrits.

Epicur arriba a l'Edat Mitjana a través de testimonis indirectes. A través del que
en deien filòsofs com Ciceró (estoics: que no has de voler béns materials) a les
seves obres, que havien condemnat els ideals d’Epicur.

Epicur arriba a l’Edat Mitjana per testimonis indirectes, per això el coneix Bernat
Metge, però Ciceró i Sèneca l’havien criticat i posat en entredit.

L’epicureisme medieval es coneix indirectament, però es va convertir en una

etiqueta. Ser epicuri a l’Edat Mitjana designava qualsevol tipus de posició
materialista i hedonista.

Per exemple, Dante a l’Infern té un cant, on hi ha un cercle a l’infern destinat pels

epicuris. Per exemple hi van a parar amics seus i altres poetes. Dante els
condemna a l’infern per ser epicuris, i des del punt de vista de l’Església, ser
epicuri designava un heretge, no únicament era un materialista que reivindicava
una vida plaent, sinó que ademes era una etiqueta per identificar heretges. Per
això Joan I el tracta com un HERETGE.
Per un medieval, ser un epicuri és:

1.- Persona que negava la immortalitat de l’ànima.

2.- Un epicuri relacionava el BÉ com el PLAER.

El Bernat epicuri que retracta a lo somni, s’ha d'entendre com una persona que
no creu amb la immortalitat de l’ànima i per tant no creu amb l'existència del més
enllà i identifica el bé amb el plaer. Si entenem això entenem perquè cadascun
dels llibres de Lo somni parla del que parla.

Al llibre primer Metge utilitza diàleg filosòfic que ve dels clàssics. Al llibre segon
també continua debatent-se lo del llibre primer però és debat des d'una
perspectiva política, el destí de l’ànima dels monarques il·lustres.

El rei li diu jo soc al purgatori, no he pogut anar al cel, i Metge li pregunta per
què? i después ve la temàtica del sisme, diu soc aquí perquè amb el sisme no
em vaig portar massa bé i vaig estar a punt de caure a l’infern, però com que
creia amb la immaculada concepció, tot i que el diable està a punt d’arrossegar-
me a l'infern, va venir la verge i em va salvar.

El llibre segon tracta del destí de l’ànima, però de l'ànima dels governants.

*Lo somni és ficcionalitza des de la presó.*

El llibre tercer i quart es presenten com una poètica pro i antifemenines.

No pot fer anar la raó bé, ha de fer que s’il·lumini, que descobreixi la veritat. La
terapia que li hem de donar: se l’ha de convencer que deixi d’identificar el bé amb
el plaer.

Llibre tercer: Orfeu que explica la seva vida. Era un apassionat enamorat que va
anar a la ultratomba a rescatar a aquella que tant estimava. Estava tant enamorat
que va transgredir el tabú, va ser la seva perdició. Lliçó que s'obté de la vida
d’Orfeu: 1) l’amor és una cosa pèssima per aquesta vida 2) les dones són uns
éssers venjatius, horripilants, cruels, etc. Això dona peu a que entri Tiresias i
començi la seva filípica contra les dones. El seu discurs és misogin. L’extreu de
manipular una obra de Corbaccio que és Boccaccio. Després replica Bernat i la
seva rèplica és dir: no, les dones no són aquests éssers brutals, tafaners, cruels,
que maten nens, etc. Les grans dones són les de l’antiguitat: lucrècia, entre
altres.

Altra obra de Boccaccio: De claris mulieribus.

En el llibre quart: part més original que no es troba en cap altre text de l’Edat
Mitjana: crítica dels homes. Els homes tenen els mateixos defectes que les
dones. Per aquella època era realment sorprenent.

Valor d’Orfeu: contra exemple en matèria amorosa, devallen en vida a l’infern.

Explica com és l’infern: un dels grans punts de Lo somni.

Per què és allí al mig?

No creu en la immortalitat de l’ànima, en un més enllà. Per tant. no jutja a les

persones per la conducta que han dut al món. Per això, parla d’aquest més enllà,
què és? Doble finalitat: què és l’infern i el més enllà? És l'única persona que ha
baixat amb vida.

Dues reflexions:

És molt nou, són novetats.

A nivell de materials/fonts estem deixant el món de Llull molt enrere. Estem

parlant de coses noves.

Aquesta persona que es presenta afectada d’una malaltia moral és un escriptor.

En les obres anteriors, Metge ja havia tocat el tema de si el més enllà existeix o
no (llibre el Sermó), ja havia debatut si el món es regia per l’atzar o si hi havia
justícia divina (llibre Fortuna Prudència). Soc aquest malalt perquè he estat
aquest escriptor.

Ets a la presó perquè és una presó moral, no perquè hagis comès algun delit.

Quan s’escriu Lo somni ell ja ha estat indultat pel rei Martí.

Es presenta en qualitat d’escriptor que remet a totes aquestes obres anteriors

que ha fet on defensava posicions o tractava temes que el feien un epicuri.

Aquest retrat que es fabrica Bernat, alhora, com un joc de miralls, es posa al
servei del retrat del rei.
El rei es pot posar, també, al servei de Bernat com alter ego. Ara és Bernat qui
és posa al servei del rei. Si el rei aconsegueix adoctrinar-lo serà un bon rei, sino,
doncs no.

Si el protagonista fos Joan I, tinc un rei que va adoptar en vida una conducta
vinculada al plaer també. Per això, Joan I va acompanyat d’aquestes figures.
Plaer per la música: excès d’aquesta. L’acompanya Orfeu, des de la perspectiva
del rei fa sons discordants. Els altres plaers del rei: la casera i sobretot l’altre afer
era el gust de Joan I per les arts divinatoires. Tot això està demostrat
històricament.

La teoria política de l’època està en funció de l’ètica. Tu pots fer el que et doni la
gana prescindint de tot: el fi justifica els mitjans.

Llibre primer reporta un diàleg entre Bernat i l’esperit de Joan I sobre l'ànima
racional i la seva immortalitat.

El fil conductor descansa en un tramat fictici que s’apareix el rei difunt al qual
anirà dirigint la conversa. Se li apareix en ànima i aquest no s’ho creu perquè és
un incrèdul. A mesura que avança la trama, la teoria que defensa el monarca
acaba imposant-se sobre la incredulitat de Bernat.

Per una banda, hi ha el rei el qual és el que defensa la doctrina oficial, mentre
que el personatge de Bernat es presenta com un incrèdul, però curiosament ell
es representa com una persona que fa brometes. no es presenta com un
competidor alternatiu. El contrariu des de la broma, des de la contrarietat
d’arguments, etc. És un irònic, un bromista. Metge parla per tots els personatges
de l’obra.

Ausiàs March

El poema de March Veles e vents el va musicar Raimon. En català actual:

Les veles i els vents han de satisfer els meus desitjos, tot fent camins dubtosos
pel mar. Jo veig que s’armen el mestral i el ponent contra ells (els desitjos); el
xaloc i el llevant els han d’ajudar amb els seus amics el gregal i el migjorn,
pregant humilment al vent de tramuntana que el seu bufar sigui favorable que
tots cinc complaguin el meu retorn.
El mar bullirà com la cassola al forn, canviant de color i d’estat natural, i mostrarà
voler mal a qualsevol cosa que s’aturi ni que sigui un moment sobre aquest mar;
peixos grans i petits correran a refugi i buscaran amagatalls secrets: fugint del
mar, on han nascut i han estat criats, sortiran a terra com a millor remei.

Els passatgers tots juntament faran vots i prometran molts donatius fets de cera;
la gran por traurà a la llum aquells secrets que no seran descoberts al confessor.
En el perill no em caureu de memòria (no oblidarà a la dama, la seguirà tenint
present), prometré al Déu que ens ha lligat de no minvar la meva ferma voluntat
i que us tindré sempre present.

Jo temo la mor per no ser-vos absent (si mor, la mort li privarà estar amb la dama,
ser absent de la dama), perquè l’amor es anul·lat per la mort; però jo no crec que
la meva voluntat pugui ser vençut per aquesta separació. Jo soc gelós de la
vostra voluntat escassa, que, quan jo mori, no m’oblideu (El que em fa por es
que quan jo mori el vostre voler escàs m’oblidi); únicament aquest pensament
em fa perdre el delit del món -mentre nosaltres vivim, no crec que això pugui
passar-:

després de la meva mort, perdeu el poder d’estimar, i aquesta es converteixi tot

en ira (ira vol dir tristesa en el món medieval), i, jo que hauré estat forçat de deixar
aquest món, l’únic mal que sentiré és de no poder-vos veure. Oh Déu! Perquè
no hi ha mesura en l’amor si n’hi hagués jo seria l’únic a arribar-hi? (Si l’amor es
pugués mesurar) jo podria saber quant m’estima el vostre voler, i podria témer,
o confiar en l’esdevenidor.

Jo soc l’amador més a l’extrem (més màxim, més capacitat d’amor, dins del món
cristià és Jesucrist, Jesucrist el primer i segon el jo líric de March), després
d’aquell a qui Déu pren la vida (hipèrbole): com que soc viu, el meu cor no mostra
tant dolor com el mal extrem que provoca la mort. Jo estic predisposat al bé o al
mal d’amor, però pel meu destí la fortuna no em proporciona cas; tot desvetllat
amb la porta ben oberta, em trobarà disposat a una resposta humil.

Jo desitjo una cosa que em podrà costar molt cara, i aquesta esperança em
consola de molts mals; a mi no em plau que la meva vida em sigui estorta d’un
destí molt fér, que prego a Déu que vingui aviat. Llavors a la gent no li caldrà
creure/donar fer al que l’amor farà fora de mi; el seu poder en acta es mostrarà i
amb els meus fets demostraré les meves paraules.

-----

L’altre gran tema del poema és la fortuna, l’atzar.

Cobles croades capcaudades.

Té 2 eixos temàtics, tema d’amor-fortuna, l’amor sotmès a la fortuna.

Normalment March a la ultima cobla anuncia en clau la temàtica del poema, no

sempre.

20/12/21

Examen pautes:

Serà sobre Llull i Metge.

2 blocs. 1 bloc sobre Llull i l’altre sobre Metge. Alguna qüestió, aspecte…

Alguna pregunta serà més a nivell de desenvolupar un tema o aspecte tractat

durant el curs. Pregunta del tipus: projecte de conversió de Llull, conflicte amb
els infidels, etc. Format de crítica/pregunta desenvolupament.

Fragment d’una de les obres vistes durant el curs. Fragment de Lo somni o del
Blaquerna, versícle d’Amic e Amat, etc. → comentari de text.

Poemes més emblemàtics de March. El va musicar Raimon. No és el seu poema

més representatiu, però per la força i divulgació que li va donar Raimon ha arribat
fins als nostres dies.

Comentari del poema:

Primera estrofa

El poeta vol satisfer els seus desitjos i reclama a les veles i els vents a satisfer
els seus desitjos fent aquests camins incerts per la mar.

Greach → gregal (ho diem així)

Favorable → vers 7. Ser parcial vol dir estar de part d’algú. Una persona parcial
és una persona favorable a alguna cosa.
Vers 7: Demana al vent de tramuntana que en el seu bufar sigui favorable a tots
aquells vents que ha esmentat.

Viatge de retorn és un viatge per satisfer els seus desitjos. És un viatge marítim
i reclama que es desfermi una determinada situació dels vents, sigui favorable a
aquest retorn.

És un poema d’amor.

Segona estrofa

Aquest viatge favorable que ha desitjat no és tan favorable. Desencadena una

tempesta, canvia de color (es torna gris). Els peixos fugiran del mar on han
nascut i criats i sortiran a terra com a millor remei.

Tempesta apocalíptica desfermada. Peixos del mar sortiran i intentaràn buscar

la terra (el contrari als seus mitjans).

Els passatgers votaran (en una situació difícil, un creient promet determinades
coses) i prometran molts donatius fets de cera.

La tempesta és tan grossa que fins i tot els passatges fan vots i prometen
donatius de cera per escapar d’aquesta tempesta.

La immensa por que tenen treuran a la llum els seus grans secrets recòndits que
en circumstàncies normals no les haurien ni dit al confessor.

Malgrat la situació el jo diu que malgrat això no oblidarà la dama. La continuarà

tenint al cap tot i estar a punt de morir.

Fer vots: fer una prometensa.

Tots obten, gairebé, per salvar la seva ànima. Fins i tot confessen, però ell
continurà sent fidel a la dama. Hipèrbole maximalista: hipèrbole al màxim.

Anècdota sentimental: amor compartit, hi ha una certa correspondència (vers

22).

March és un amant hiperbòlic.

Mes fermes voluntats: és la voluntat de March. No és un plural.

Tercera i quarta estrofa

La preocupació del jo líric: si moren, la mort li privarà la vista de la dama. Ser
absent de la dama. L’amor és anul·lat per l’amor. Però no és el cas, perquè el
meu voler, pugui ser vençut, per aquesta separació: ens insinua que l’estima tant
i malgrat tot, la continuarà estimant després de la mort. I ara ens confessa: el
que em fa por és que quan jo hagi mort, m’oblidi. Per una banda, ens diu que és
un bon amant perquè es fidel i continuaria estimant tot i ser mort, però per una
altra banda li preocupa que si ell mor la dama s’oblidi d’ell. El fet que ella s’oblidi,
li fa perdre el delit del món, el sentit. Ell s’avança a la situació. Però afirma que
mentre ells visquin, no creu que pugui esdevenir-se aquest oblit.

Després de la seva mort, li diu a la dama que té por que el deixi d’estimar i tot es
converteixi en ira (tristesa en el món medieval). Li demana a la dama, que en el
cas que es mori, perdi la capacitat d’estimar a cap altre, i així conservarà aquesta
precaria fidelitat de la dama.

Ell, que s’imagina mort, l’únic mal que sentirà és que no la pugui veure.

Primer s’adreça a Déu i després s’adreça a la dama dient: si l’amor es pogués

mesurar, ell podria mesurar la capacitat d’estimar que té la dama, no es refia de
si la dama l’estima amb la mateixa capacitat. No hi ha mesura en l’amor. Un dels
problemes de l’amant: si ella l’estima com ell l’estima, en la mateixa mesura. Si
això es pogués mesurar, podria confiar en la dama.

Cinquena, sisena i setena estrofa

Continua amb el jo líric. Com que està viu, el seu cor no mostra dolor com
provoca la mort. Ell està predisposat al mal d’amor o al bé d’amor, però pel seu
destí, la fortuna no li proporciona l’opció ni del mal ni del bé. Amor depèn de la
fortuna, de la sort.

L’altre gran tema del poema: la sort i l’atzar. Que decideixi l’ocasió si m’aniran bé
les coses o malament. Està disposat al que li doni fortuna. Ell desitja, sort, i
l’esperança el consola. Prega a Déu que vingui aviat, i així a la gent no li caldrà
creure el que l’amor farà fora de la seva persona. Amb els seus fets, provarà les
seves paraules. No desitja morir, pero si fos el cas, amb la seva mort el que
provarà serà el testimoni del que l’amor haurà obrat en ell.

Ell sent més l’amor d’ella, que no pas no el sent. Gran tema de March.
Acaba el poema davant la impossibilitat de saber.

21/12/21

Com ha d’estar estructurat el treball de March:

Tema del poema.

Comentari cobla per cobla (estrofa per estrofa). Explicar què es diu a cadascuna
de les cobles i justificar-ho amb fonts literàries, explicant aquelles frases que
tinguin alguns problemes lèxics, sintàctics, etc. També cal fer un resum del que
ha anat explicant la profe.

Mètrica: Decasíl·lab que és el metre que utilitza March sempre, també ho és la

poesia catalana dels segles XIV i XV.

abbacddc= rimes creuades.

La última rima de la primera cobla és la mateixa que la primera rima de la segona

cobla: retorn rima amb forn= croades capcaudades.

ceecfggf: croades capcaudades.

abababab: cobles encadenades.

La creu: abba

La cadena: abab

Es poden tenir 2 creus, 2 cadenes, 1 creu i 1 cadena, 1 cadena i 1 creu.

Creucreuades: 2 creus.

Cadenoencadenades: 2 cadenes.

Creuencadenades: 1 creu + 1 cadena.

Cadenocreuades: 1 cadena + 1 creu.

Tornada: menys versos que les cobles anteriors. Normalment és la meitat i en té

quatre.

Esparsa/ versos esparsos: Els qui dintre d'un conjunt de versos rimats no tenen
rima. Versos lliures. No segueixen cap tipus de pauta mètrica regular.
Dels trobadors a March s’ha perdut la música. Els trobadors componen mètrica
+ música. Quan fan una cançó d’amor obliguen a que cada cançó nova tingui
una música sigui diferent.

March no va musicar els seus poemes. Això no vol dir que aquests no hagin
pogut estar musicats per altres persones/cançoners. Fins al segle XIV, aquest
inclòs, la poesia és musicada sempre, però a partir del segle XIV es produeixen
canvis: canvis entre música i lletra. La música s’ha complicat enormement.
Apareixerà la poesia per ser llegida.

March escriu poemes que tenen un discurs. Ha perdut la música però s’ha
profunditzat més en l'argument, semblen mini relats.

Context

Prohemio e Carta.

Jordi de Sant Jordi.

Comentari poema

Dos eixos temàtics:

Tema fortuna i amor o l’amor sotmès a fortuna. Per regla general, March en la
última cobla, anuncia en clau la temàtica del poema. La tornada ve dels
trobadors: reservaven la tornada (era una mena d’endreça) i posaven en clau
(era un senhal) el nom de la dama o de l’amic, etc. Aquests senhals podràn
continuar designant la dama o un circuit de poemes (grup de poemes que
presenten una mateixa temàtica).

March fa una cosa especial: en les tornades fa una mena de resum clau (cliché)
sobre el tema que ha desplegat a la composició. Al·ludeix a la fortuna (un dels
temes que desplega March en el poema, aquesta relacionada amb amor).

Naturalesa atzarosa de l’amor perquè amor està sotmès a l’atzar, a fortuna. Com
amor està sotmès a fortuna es desprendrà en l’argumentació que farà March en
el poema. Aquest aborda el caràcter fosc sotmès a cops inesperats perquè amor
està sotmès a fortuna.
Amor no es pot controlar per la raó, solament per la seva capacitat emotiva. Qui
millor sent l’amor és aquell qui el sent però no el pot controlar per la raó, qui no
té correspondència.

March ha fabricat un jo líric super abundant d’amor. Davant de la incertesa de

fortuna, etc., ell estima. És el model d’amant. Està provant la seva virtut d’amant.

Temes

Amor sotmès a fortuna.

Construcció amorosa del jo líric.

Sèneca deia que tots tenim a la vida (cops de fortuna, situacions no felices), la
virtut es prova sent audaç en aquests cops difícils que et depara la fortuna,
l’atzar. Sotmetre's voluntàriament/ provar-se et donava aquest caràcter heroic,
es provava la grandesa moral.

El gran amant és aquell qui s'enfronta a fortuna.

Imatge d’aquesta navegació que acaba amb tempesta apocalíptica. Combina

imatges amb estrofes que són discursils. Les tres primeres són imatjades, en la
resta se’ns presenta el jo líric.

Tres primeres cobles: no és un símil, és una al·legoria.

March ens introdueix una situació imatjada, ell està dins d’aquesta imatge.

March està utilitzant un motiu poètic probablement dels més coneguts a la

tradició lírica: la navigatio amoris.

Quan entrem a la tradició lírica el motiu havia aparegut a la poesia trobadoresca.

Motiu poètic més desplegat en el cançoner de March: la navigatio amoris.

Anècdota sentimental (pot ser real o no): presentació d’un jo líric i una estimada
amb la qual manté una relació sentimental estable al principi (en origen).

Cobla del trobador Cadenet i la tempesta marítima de March: la diferència és

abismal per l’enorme desplegament que fa March en aquest poema i respecte
els trobadors pels elements que hi ha en joc. March ha llegit els clàssics, els
trobadors no. No havien anat a molts llocs. March és un lector. La tempesta que
aquest descriu deu més a les fonts clàssiques que a la poesia trobadoresca. És
un motiu de la lírica.

*Acabar els apunts de la primera cobla.*

Segona cobla

Es desferma una tempesta. El mar bull com una cassola al forn. Ens parla dels
peixos que surten del mar per buscar amagatall a terra (imatge retòrica:
adynaton: el món al revés, trobar un lleó a l’aigua i un peix a la terra).

S’utilitza literatura carnavalesca per mostrar grans anomalies psíquiques.

La figura del mar que bull com una cassola és una imatge edicional de l’infern.

Tempesta que ens porta a una situació infernal. Això li serveix per enllaçar amb
la tercera cobla. Tempesta que gairebé ens porta a la mort, permet, també, que
el mar es mantingui en peus tot i la situació infernal com un gran heroic, s’està
convertint en Hèrcules, amb Orfeu. S’està dimensionant heroicament.