Apuntes Historia de la Antropología. I.

PROBLEMA HISTORIOGRÀFIC → S’ha de definir l’objecte d’estudi: Què és la

Antropologia? Quina Antropologia? Per què parlem d’Antropologia Social i Cultural?

PROBLEMA METODOLÒGIC: Triar quina perspectiva historiogràfica a adoptar: Com

construir, com organitzar i com perioditzar la història de la disciplina? En base a quins
criteris?

Mirada interna:

• Visió de l'antropologia com una ciència amb un desenvolupament acumulatiu dels seus
avenços teòrics.

• Descripció dels autors/es, les seves obres i les seves propostes teòriques i
metodològiques específiques.

Mirada externa:

• Parteix de la idea que tota ciència es desenvolupa en un context històric que condiciona la
perspectiva i els temes i objectes d’estudi.

• Intenta correlacionar les propostes teòriques i metodològiques amb el context social i

polític del moment en que sorgeixen i es desenvolupen.

Què és l’Antropologia?

Estudi de la humanitat, dels pobles antics i moderns i dels seus estils de vida (Marvin
Harris: 1971)

“Conocimiento global del hombre y abarca el objeto en toda su extensión geográfica e

historica; aspira a un conocimiento aplicable al conjunto del desarollo del hombre desde los
hominidos hasta las razas modernas, tiende a conclusiones para todas las sociedades
humanas, desde la gran ciudad moderna, hasta las mas pequeña tribu melanesia” (Levi
Strauss)

Respostes generalistes:

-Estudi del home

-Estudi del home i de les seves creacions culturals.

Definició operativa del professor:

-Ciencia social: genera coneixement a partir del métode científic

-El seu objecte d’estudi de manera amplia són les societats humanes: com s’organitzen,
com es regulen, com s’estructuren, com canvien i evolucionen.
-Estudia les societats humanes i per tant la diversitat cultural, observant i analitzant les
relacions socials,les seves institucions manifestacions culturals especifiques i diverses.
-Ho fa aplicant el metode cientific des d’una perspectiva holística, comparada i transcultural.

Tradició nord-americana

L’antropologia cultural → Estudi de la diversitat i variabilitat cultural de les societats

humanes des d’una perspectiva holística, comparada i transcultural

- El focus es troba en el concepte antropològic de “Cultura” i en l’observació i anàlisi de les

institucions culturals ( e c o n o m i a , e du c a c i ó , fa m í l i a … ) (universals o no) i de la
diversitat i de la variabilitat amb que aquestes es concreten i manifesten en les diferents
societats i grups humans.

- Ho pot fer des d’una perspectiva diacrònica (al llar g del temps) com sincrònica (en un
moment determinat del temps) Tradició anglosaxona i francesa

Tradició anglosaxona i francesa

L’antropologia social → Estudi de les relacions socials (culturalment determinades) que

s’estableixen en el sí de les societats humanes (dins d’un grup humà i entre grups
diferenciats) des d’una perspectiva holística, comparada i transcultural.

- El focus està en les relacions socials i en l’estructura social que aquestes determinen ,
observant les relacions de poder que defineixen aquestes relacions socials.

+ Amb l’objectiu de reduir les desigualtats socials que deriven de les relacions de poder
asimètriques a desiguals

Els “temes” de l’antropologia social i cultural

Des de que la disciplina adquireix un status acadèmic / científic fins finals del segle XX,
l’Antropologia ha tingut bàsicament 6 grans objectes d’estudi:
-Les interpretacions i preocupacions analítiques desenvolupades per cada un d’aquests
grans temes, en base al contextos socio històrics en que es van produir , s’han succeït
i combinat entre sí durant els últims +150 anys, donant com a resultat el desenvolupament
de diferents corrents teòriques dins les diferents tradicions nacionals.

Antropologia i colonialisme:

-Llobera estableix una correlació entre la historia de la antropologia y el desenvolupament

del colonialisme

-Aquests canvis de paradigmes (evolucionisme, funcionalisme i estructuralisme) estan

relacionats amb els canvis del mon colonial.

Tesi 1: l’objecte de l'antropologia és l’estudi de les societats o cultures primitives

Tesi 2. l’antropologia es filla del colonialisme: la practica antropologica va ser possible

gracies al context colonial

Tesi 3: L’antropologia no es una ciencia sino una ideologia teorica, el colonialisme ha fixat la
forma i els limits a la teoria antropologica
Tesi 4: La desaparició de la situació colonial ha provocat una crisi en els fonaments de la
disciplina.

Etapes colonialisme:

1850-1920: Expansió colonial: Del prejudici a l’amateurisme i a la institucionalització

- La figura de l’antropòleg no existeix encara

- La visió dels altres.

- Es comencen a establir les relacions amb altres cultures.

- Per primera vegada contacte directe entre Europa i el reste del món.

- Inicis de la antropo des d’una antropologia acadèmica

● Evolucionisme cultural (1850-1890, UK, USA)
● Difusionisme (pinc s.XX, Alemanya, USA)
● Particularisme Històric (1890-1920 USA) →Absolutament en contra dels evolucionistes

Ningú a Europa havia tingut mai un contacte tan estret amb altres diversitats culturals.
Aquest primer contacte està ple de prejudicis.
Una gran part del debat consistía en preguntar-se si “aquelles” persones, eres persones
reals.
Eren objectes d’observació lúdica.
Gira entorns els postulats evolucionistes

1920-1950 consolidació colonial: Etnografías clàssiques sobre parentiu, institucions

polítiques i econòmiques i sistemes de creences. Edat daurada de l’Antropologia.

- Període d'entreguerres
- Es desenvolupen les escoles de cultura i personalitat.
- Després de la GM, comencen les independències dels territoris colonitzats.
- L’antropologia com a nova disciplina acadèmica.

Missió Dakar-Djibounti. 1931-1933. Objectiu: documentar mitjançant la observació i

obtenir artefactes pels museus.

Consolidació cientifica cap a la recollida de dades, voluntat de estudiar. Gran majoria de les
etnografies classiques sorgeixen en aquest periode. Inicis consolidació de treball de camp.

Art primitiu rep gran importancia

Tot aquest context afavoreix la expansió de la antropologia.

● Cultural i personalitat
 ● Funcionalisme francès (Ethnologie) (França)
● Funcionalisme britànic + Estructural/funcionalisme britànic (Social Anthropology) (UK)

Està absolutament integrats la situació colonial → Poques veus crítiques a Europa.

Consolidació de l’antropologia com a tal i s’inicien els clàssic de la disciplina

Apareixen les primeres expedicions científiques a Àfrica

Missions etnogràfiques → Recollir lo màxim posible de material etnogràfic → coneixement

dels pobles que habiten els terrenys colonitzats.

Hi ha una relació entre el colonialisme - vida intel·lectual - elits europees.

Les primeres etnografíes comencen a produïr-se. → Clàssiques

ÀMBITS CLÀSSICS:

ANTROPOLOGIA DEL PARENTIU: Interès centrat en les relacions de parentiu com a forma
d’organització de les relacions socials bàsiques en tots els pobles, societats i cultures
conegudes, històriques i/o actuals.

ANTROPOLOGIA RELIGIOSA: Interès centrat en els sistemes de creences i en les seves

manifestacions (ritus, mites, art, etc...) i el seu sentit comunitari (creació d’estructures
socials)

ANTROPOLOGÍA ECONÓMICA: Interès centrat en les relacions socials derivades dels

sistemes de producció, distribució i intercanvi de bens i l'estructura social que se’n deriva.

ANTROPOLOGIA POLÍTICA: Interès centrat en l’organització dels sistemes d’autoritat i de

poder , originalment a les societats sense estat, i dels mecanismes de control social.

1950-(1975)1980: desintegració colonial: L’Antropologia en crisi: debat sobre la funció

social de l'Antropologia > etnografia crítica / antropologia aplicada

- Amb la desaparició de les colònies, l’antropologia s’ha de reinventar. S’estableixen tots els
debats “moderns” que encara avui dia es donen.

● Estructuralisme francès (FRANÇA)

● Materialismes: neo-evolucionisme, neo-funcionalisme ecològic i materialisme cultural
(USA)
● Simbolismes: antropología cognitiva, antropología simbólica (USA, UK)
● Teoría crítica; Antropología Postmoderna.
Trencament del colonialisme → Trencament/remodelació de les fronteres. → ORDENACIÓ
MUNDIAL

Crisis a l’antropologia = però que portarà a canvis o evolucions. →

Debat acadèmic al voltant de la funció i responsabilitat socials de l’antropologia , i sobre

com aquesta es vincula amb ideologies i cercles de poder; amb els governs; amb les
comunitats que estudia…

Es trenca l’objecte d’estudi i l’estudi de les cultures en si a causa de que ja és més difícil
accedir de manera lliure a segons quins lloc

Davant la revisió fonamental (anys 50-60) del passat colonialista i col·laboracionista de

l’Antropologia, sorgeix un debat academic al voltant de la funció i responsabilitat socials de
l’antropologia i sobre com aquesta es vincula amb ideologies i cercles de poder; amb els
governs; amb les comunitats que estudia.

A partir dels anys 60’-70’ del S XX:

Proliferació de camps i ambits d’interes i d’aplicació del coneixement antropologic, orientats

cap a la indentificació, analisi i intervenció en problematiques socials.
Progressiu desplaçament de l’interes de l’antropologia des de les “cultures primitives” cap a
un interes per les estructures socials, les relacions de poder i les desigualtats socials; i nous
objectes i subjectes d’estudi dins de nous camps especifics d’observació

Els grans debats de l’antropologia durant el s. xx

CIÈNCIA VS. HUMANITAT:

Plantejar-nos sobre si l’antropologia és una ciència social o una humanitat. Això és causat
per grans processos històrics.

“L’Antropología és la més humanística de entre les ciències socials i la més científica de les
humanitats ”

POST 2GM:

– Moment expansiu de les Ciències Socials: Interdisciplinarietat: Projectes de

desenvolupament i reconstrucció postbélica.

– Diversitat polaritzada en els debats: Particularistes vs. Comparativistes (Anys 1950’s) i

Materialistes vs. Simbolistes (Anys 1960’s – 70’s)

– Anys 70, crisis de la disciplina: Participació projectes contra insurgència (Proyecto

Camelot1). Debat sobre Antropologia Aplicada.

PARTICULARISTES (boasians) vs. COMPARATIVISTES (Murdock)

1
Proyecto Camelot: proyecto para medir y pronosticar las causas de las revoluciones y la
insurgencia en las regiones atrasadas del mundo. También se proponía buscar los medios
para eliminar las causas o para bregar con revoluciones y actos de rebeldía.
- Comparativista:per poder definir les cultures s’ha de comparar trans culturalment

- Particularisme: cada cultura és singular, i per tant, no se’l pot comparar fora del seu
context cultural-social

1960’s – 70’s:

Recull una doble mirada que s'havia tingut de manera avalada desde el seu començament.
Desde el moment que Tylor va publicar la seva definició de “cultura”.

MATERIALISTES

Enfocament: Se centren en factors materials com leconomia, la tecnologia i la

infraestructura.

Idees clau:

● La cultura s’ha d’interpretar com el resultat racionals dels grups humans per tal de
satisfacer unes necessitats bàsiques.

●Consideren que les condicions materials influeixen en la cultura i l'organització social.

●Ecología Cultural: Estudia la relació del huma amb el seu entorn, explorant com la cultura i
el medi ambient interactúen i influeixen mútuament. Per tant també explora la relació entre
matèria i idees.

Raó pràctica - lógica pràctica:

-L’home, com tots els organismes, viu en un món material.

• Les cultures humanes es constitueixen a partir de la activitat pràctica en aquest món

material.

• Característica esencial de la cultura: utilitarisme

• la cultura és el producte de la activitat racional dels individus perseguint els seus

propis interessos
 • La seva lògica: la maximització en la relació mitjans i finalitats.

Concepte de cultura:

El nucli central de la noció de Cultura està integrat per trets tecnològics, demogràfics,
econòmics i socials directament associats a l’explotació de l’entorn. • El sistema de
creences i valors deriva dels anteriors.

Preten explicar:

•L’origen, desenvolupament i estat actual dels fenòmens socioculturals.

• Des de perspectives diacròniques i sincròniques

SIMBOLISTES

Enfocament: Se centren en els significats simbòlics i les representacions culturals.

Idees clau:

●Consideren que la cultura es construeix mitjançant símbols, rituals i significats compartits.

●Exploren interpretaciones subjectives i significats culturals.

●Exemple: Clifford Geertz, un antropòleg simbolista, emfatitza la importància dels símbols

culturals en la comprensió de les societats.

Raó simbòlica - lògica simbòlica

Allò que distingeix a l’home:

• no es viure (com la resta d'organismes vius) en un món material,

• sinó viure en un món material a partir d’un esquema de significats que és una creació
pròpia i distintiva dels éssers humans.
Característica essencial de la cultura:

• no és que sigui el producte d’una necessitat d’ajust a imperatius materials

• sinó el que ho faci segons un esquema simbòlic definit que mai és l’únic possible.

1. Razón practica (Izquierda):

○ Evolucionismo (Tylor, Morgan): Esta escuela de pensamiento se centra

en la evolución cultural de las sociedades humanas. Lewis Henry
Morgan y Edward Burnett Tylor propusieron que la humanidad pasa por
tres fases: salvajismo, barbarie y civilización.
○ Funcionalismo (Malinowski): Bronislaw Malinowski es un defensor
clave del funcionalismo. Esta perspectiva busca entender la función
que desempeñan los aspectos culturales o sociales en el
 mantenimiento de un sistema cultural. Cada componente e institución
social se relaciona dentro de un sistema funcional.
○ Neofuncionalismo ecológico: Aunque no se menciona en detalle, esta
corriente se enfoca en la relación entre las sociedades humanas y su
entorno ecológico.
○ Materialismo cultural: Esta perspectiva considera que los aspectos
materiales y económicos son fundamentales para comprender la
cultura.

2. Razón simbólica (Derecha):

○ Difusionismo (Boas): Franz Boas defendió el difusionismo, que se
centra en cómo las culturas comparten y adoptan elementos culturales
a través de la difusión.
○ Particularismo histórico (Benedict): Ruth Benedict promovió el
particularismo histórico, que enfatiza la singularidad cultural de cada
grupo humano.
○ Funcionalismo (Radcliffe-Brown): Alfred Radcliffe-Brown también
abogó por el funcionalismo, pero desde una perspectiva estructural.
Consideraba que las instituciones sociales cumplen funciones
específicas en la sociedad.
○ Estructuralismo (Lévi-Strauss): Claude Lévi-Strauss desarrolló el
estructuralismo, que busca identificar patrones y estructuras
subyacentes en las culturas, estas son universales y simbolicas.
○ Antropología cognitiva: Explora cómo los seres humanos procesan la
información cultural y simbólica.
○ Determinismo cultural: Esta corriente sugiere que la cultura influye en
el comportamiento humano y en la forma en que percibimos el mundo.
ÈTICA I RESPONSABILITAT SOCIAL DE L’ANTROPOLOGIA

Primer escandol. “Scientists as Spies” (1919): Franz Boas acusó a cuatro antropólogos
estadounidenses de utilizar sus posiciones profesionales como investigadores para realizar
espionaje en América Central durante la Primera Guerra Mundial.

Anys 30 i 40: Col·laboracions amb el govern:

Creació el 1941 de la Society for Applied Anthropology (SfAA)

Anys 50: Macarthisme i Guerra Freda:

1964: Projecte Camelot

1971: Principios de Responsabilidad Profesional (AAA)

- Responsabilidad hacia aquellos a los que estudia

- A la disciplina
- Hacia el público
- Hacia estudiantes - Hacia patrocinadores
- Hacia el propio gobiernos y gobiernos anfitriones

1998: - El peso de la responsabilidad ética recae sobre el antropólogo individual

Antropologies centrals i perifèriques:

-Debat, especialment a Llatinoamèrica, a partir dels anys 70s vinculat als processos de
descolonització política.

- Reivindicació del paper que antropologies al marge de les tradicions nacionals

hegemòniques (USA, UK, França,...) es desenvolupen en i des de països “del Sud”.

4 Enfocaments dicotòmics:

1. Antropologies Occidentals/ Indígenes (1978)

- Inici del debat de les “diversitats culturals” des dels països descolonitzats. Antropologia
indígena per denominar l’antropologia “ at home” realitzada per antropòlegs originaris de
societats no occidentals. Planteja un compromís polític en la construcció de les noves
nacions. Estableix un debat sobre problemes epistemològics de la antropologia “at home”
(que també van fer els antropólegs occidentals als seus llocs d’origen).

2. Antropologies Centrals / Perifèriques 1980 - Llatinoamèrica.

Augment de la conciencia crítica ,més enllà de les diferències i la pluralitat dins de la

dicotomia “centre/perifèria”: diferents centres i diferents perifèries (Occident també està
culturalment colonitzat).

-Posa l’accent en els processos de difusió i adaptació de l'antropologia “hegemònica” en les

perifèries i focalitza l'anàlisi de les relacions entre la comunitat antropològica i les condicions
històrico-concretes de la societat on es desenvolupa

3. Antropologies del Nord/ Sud 1993

-Nord i sud son conceptes geopolítics heterogenis. No son pols geogràfics, ni son
homogenis.

-Es posa l’accent en la mirada externa a la disciplina: la ciència està ubicada en contextos
socio geogràfics específics de desigualtat.

-Els objectes d'estudi convertits en subjectes creadors de coneixement transformen la

disciplina. Esforç conscient per desenvolupar una antropologia pròp

4. Antropologies Locals / Mundials 2003

-Vol englobar totes les antropologies nacionals no hegemòniques. Critica a l’hegemonia

d’unas antropologies respecte les altres. Totes tenen caràcter mundial. Atenció a les
antropologies emergents dins de les antropologies nacionals. Projecte de futur: es busca la
interacció entre antropologies no-hegemòniques i la seva visibilització internacional

ESQUEMA QUE DIJO QUE PODRIA ENTRAR EN EXAMEN.

Me alegra que te haya gustado mi interpretación. A continuación, te presento una versión

más esquemática y con los conceptos que me has pedido:

● 1850-1900: Evolucionismo, Particularismo y Difusionismo

○ Evolucionismo: Teoría que sostiene que todas las culturas siguen un proceso
de desarrollo lineal y progresivo, desde las formas más simples y primitivas
hasta las más complejas y civilizadas. Principales representantes: Lewis
Henry Morgan y Edward Burnett Tylor1.
○ Particularismo: Teoría que rechaza la idea de una evolución universal y lineal
de las culturas, y propone estudiar cada cultura en su contexto histórico y
geográfico específico, sin establecer jerarquías ni comparaciones. Principal
representante: Franz Boas2.
 ○ Difusionismo: Teoría que afirma que las similitudes entre las culturas se
deben a la difusión de rasgos culturales a través del contacto, el comercio o
la migración. Se basa en el estudio de las áreas culturales y las influencias
históricas entre las culturas3.

● 1920-1930: Antropología Cultural, Funcionalismo y Estructural-Funcionalismo

○ Antropología Cultural: Corriente que se desarrolla en Estados Unidos a partir

del particularismo de Boas, y que se caracteriza por el estudio de la cultura
como un sistema integrado y coherente de valores, creencias y
comportamientos que definen la personalidad y la identidad de cada grupo
humano. Principales representantes: Ruth Benedict y Margaret Mead4.
○ Funcionalismo: Corriente que se desarrolla en Gran Bretaña a partir de la
influencia de la sociología y la psicología, y que se enfoca en el estudio de
las funciones que cumplen las instituciones sociales y culturales para
satisfacer las necesidades biológicas y psicológicas de los individuos.
Principal representante: Bronislaw Malinowski5.
○ Estructural-Funcionalismo: Corriente que se desarrolla en Gran Bretaña a
partir de la influencia de la sociología y la psicología, y que se centra en el
estudio de las estructuras sociales y culturales que mantienen el orden y la
estabilidad de las sociedades. Principal representante: Alfred Reginald
Radcliffe-Brown. (ANTROPOLOGÍA SOCIAL)

● 1950-1970: Materialismo, Simbolismo, Estructuralismo y Culturalismo

○ Materialismo: Corriente que surge en el contexto de la antropología marxista

y que sostiene que los factores materiales, como el modo de producción, el
medio ambiente y la demografía, determinan las formas culturales y sociales
de las sociedades. Se interesa por el estudio del cambio y la evolución de las
sociedades a partir de las contradicciones y los conflictos entre las clases
sociales. Principal representante: Marvin Harris.
○ Simbolismo: Corriente que se desarrolla en Estados Unidos a partir de la
influencia de la antropología cultural y la psicología, y que se caracteriza por
el estudio de los símbolos y los significados que los individuos y los grupos
atribuyen a su realidad social y cultural. Utiliza el método interpretativo y el
concepto de relativismo cultural para analizar las diferencias y las similitudes
entre las culturas.
○ Estructuralismo: Corriente que se desarrolla en Francia a partir de la
influencia de la lingüística y la psicología, y que se enfoca en el estudio de
 las estructuras mentales y lógicas que subyacen a las manifestaciones
culturales y sociales de las sociedades. Utiliza el método comparativo y el
concepto de universalismo cultural para analizar las diferencias y las
similitudes entre las sociedades. Principal representante: Claude
Lévi-Strauss.
○ Culturalismo: Corriente que se desarrolla en Francia a partir de la influencia
de la antropología cultural y la sociología, y que se caracteriza por el estudio
de la cultura como un sistema dinámico y cambiante que se adapta a las
transformaciones sociales y políticas de las sociedades. Se interesa por el
estudio de las situaciones coloniales y postcoloniales y las relaciones de
poder entre las culturas. Principal representante: Georges Balandier

○ Neoevolucionismo: Teoría que trata de explicar la evolución de las

sociedades recurriendo a Charles Darwin y la teoría de la evolución, pero
descartando algunos dogmas del antiguo evolucionismo social y cultural. El
neoevolucionismo se ocupa de la evolución del cambio social y de los
patrones normales del desarrollo que pueden ser vistos en relación con la
cultura. El neoevolucionismo descarta la idea de progreso social y el
determinismo, e introduce la probabilidad, el accidente y la conexión como
factores que influyen en el proceso de evolución social. El neoevolucionismo
se basa en la evidencia empírica de campo como la arqueología, la
paleontología y la historiografía. Entre los neoevolucionistas más importantes
se incluyen: Ferdinand Tönnies, Leslie White y Julian Steward1.

○ Antropología marxista: Corriente que surge en el contexto de la antropología

materialista y que se inspira en las ideas de Karl Marx y Friedrich Engels
sobre la historia, la economía, la sociedad y la cultura. La antropología
marxista se centra en el estudio de las relaciones de producción, las clases
sociales, la ideología, la alienación, la explotación, la dominación, la
resistencia y el cambio social. La antropología marxista también se ocupa de
las situaciones coloniales y postcoloniales y las relaciones de poder entre las
culturas. Entre los antropólogos marxistas más importantes se incluyen: Eric
Wolf, Maurice Godelier y Pierre Clastres4.

○ Neofuncionalismo ecológico: Corriente que surge en el contexto de la

antropología ecológica y que se basa en las ideas de Roy Rappaport sobre la
adaptación, la homeostasis, la retroalimentación y la cibernética. El
neofuncionalismo ecológico se enfoca en el estudio de los sistemas
ecológicos y culturales como sistemas complejos y autorregulados que
mantienen el equilibrio y la armonía entre sus componentes. El
neofuncionalismo ecológico también se interesa por el estudio de los rituales,
los mitos, los símbolos y los valores como mecanismos de regulación y
comunicación dentro de los sistemas ecológicos y culturales.
 ○ Materialismo cultural: Corriente que surge en el contexto de la antropología
materialista y que se basa en las ideas de Marvin Harris sobre la
infraestructura, la estructura y la superestructura. El materialismo cultural se
caracteriza por el estudio de las causas materiales que explican las formas
culturales y sociales de las sociedades. El materialismo cultural también se
ocupa de la evolución y el cambio de las sociedades a partir de las
contradicciones y los conflictos entre los factores materiales, como el modo
de producción, el medio ambiente y la demografía. El materialismo cultural
utiliza el método científico y el concepto de determinismo cultural para
analizar las diferencias y las similitudes entre las sociedades.

Tema 3. EVOLUCIONISME CULTURAL.

- L’evolucionisme cultural és la primera escola teórica de l’antropologia.

Com explicar les semblances culturals entre societats allunyades en l’espai i el temps?

Context sociopolític:

- Ens ubiquem en una expansió colonial de les potències europees (1850-1914)

- Tot el món ja està sota el control de algunes de les potències europees
- El evolucionisme com a primera escola antropològica el trobem tant als EUA com a Gran
Bretanya. → Tot això, és transversals i no sorgeix d’una tradició nacional.
- El primer antropòleg evolucionista és Morgan
- Els primitius son els enemics.
- EUA s’expandeix internament però també inicia la seva expansió cap a fora → Les
primeres etnografies es fan gràcies a aquesta expansió

De 1845 a 1900 ( Desenvolupament de l’Antropologia Cultural nord-americana):

• 1845: primera enquesta etnogràfica de L.H. Morgan entre els iroquesos.

• 1846: Fundació de la Smithsonian Institution.
• 1851: Tractat de Ford Laramie + (Tractat Sioux de 1868) • 1879: Fundació del Bureau of
American Ethnology. (Wiki)
• 1840 – 1920: Predomini del treball etnogràfic dins del propi territori: Grups indígenes de
Nord-Amèrica.

Els anglesos son els primers en crear institucions amb perspectiva antropològica.
De 1871 a 1898 (Antropologia social britanica):

•1871: Anthropological Institute of Great Britain and Ireland (fusió de l’Ethnological Society
of London i la Anthropological Society of London) – Web actual
• 1883: 1ª Càtedra d’Antropología en Oxford (E. B. Tylor)
• 1890: Reconeixement de la disciplina per la British Association for the Advancement of
Sciences
• 1898: Expedició de Cambridge a l’Estret de Torres. Fer teoria sobre coneixement (in situ)
→ Significa la focalització d’interès de Gran Bretanya

Com explicar les semblances i diferències culturals constatables entre societats allunyades
en l’espai i el temps?

Es deuen a:

-una unilinealitat evolutiva de totes les cultures i totes les societats humanes. els éssers
humans tenen una naturalesa comuna i les mateixes necessitats: creen institucions
semblants per a satisfer-les. Totes les societats segueixen un mateix esquema evolutiu.

- invenció cultural independent:capacitat que tenen els grups humans d’inventar-se la

cultura en funció de les seves necessitats. El nivell d’evolució (estadi evolutiu) depèn de la
pròpia capacitat d’avançar.

Teoria antropologica consistent en suposar que totes les societats, cultures i institucions
culturals segueixen un mateix curs evolutiu unilineal, des de manifestacions simples i
primitives cap a desenvolupaments complexos, que condueixen al progrés i a la
civilització

- Totes les cultures arribaran a obtenir les mateixes característiques culturals

- Les societats civilitzades occidentals representaries la cúspide d’aquesta evolució. → Si
europa ho ha pogut fer, les diferents societats ho podran fer. Les etapes es poden
seqüenciar de manera temporal

Context científic de l’evolucionisme:

-Visió laica del món: Els continus avanços científics i tecnològics van enfortir una visió laica
del món i van propiciar una erosió general de l’autoritat teològica.

- Investigacions geològiques i paleontològiques, que van acabar definitivament amb la

cronologia curta de la interpretació bíblica: possibilitat de desplegar series evolutives només
versemblants si es suposaven molt llargues.

- Desenvolupament de l’arqueologia: que va aportar proves de l’existència real dels

períodes deduïts pels filòsofs il·lustrats: Permet als evolucionistes afirmar-se en la convicció
de que els salvatges contemporanis podien proporcionar informacions vàlides sobre
períodes històrics de la humanitat.
Elements definitoris:

Concepte d’evolució: Idea de progrés. És un mètode comparatiu

“Antropologia de gabinet”: èmfasi en establir teories generalitzadores i identificar les

regularitats del canvi evolutiu. No hi ha interès en realitzar treball de camp. Totes les
afirmacions es fan a partir de lectures i cròniques recopilades per altres persones.
Propostes d’esquemes evolutius

Determinisme racial: l’evolució biològica i l’evolució cultural son interdependents: si canvia

una, canvia l’altra (les races són genètica i culturalment diferents). Es construeix un
agumentació que justifica l’expansió colonial

Antecedents immediats

Dues visions:

Els filòsofs de la il·lustració Científics i pensadors contemporanis:

Herbert Spencer, Charles Darwin, Karl Marx

Rerefons teórico herencia ilustrada:

• Tots els grups socials humans tenen una naturalesa comuna (Unitat psíquica del gènere
humà)

• Segueixen un mateix curs progressiu de desenvolupament -des de l’estat salvatge natural-

basat en el progrés i la perfectibilitat (possibilitat d’evolucionar a millor)

• Eventuals retardaments i pèrdues de ritme, permeten explicar les diferències entre cultures
coetànies com diferències de desenvolupament.

Diferències entre evolucionistes del S. XIX i els filòsofs il·lustrats:

-Primera diferència: incorporació al discurs d’avenços en altres camps científics:

• Investigació geològica → cronologies geològiques. Dades proporcionades per

l’arqueologia i la paleontologia.

-Segona diferència (clau): la voluntat de substituir l’especulació per estudis

estrictament empírics.
- Els evolucionistes tenien un fonaments positivista (interpretació a partir de dades reals,
tangibles, verificables, empíriques...) per postular auqelles fases i es van esforçar per induir
(conclusions generals a partir de fets particulars Influencia de Auguste Comte) les seves
teories a partir dels fets que
recopilaven (dels fets a la teoria influencia de Mill.)

→ Els filòsofs de la il·lustració no apuntava cap a una ciència bé ordenada, sinó cap una
pràctica
política i social: discurs desde el haver de ser més que sobre el ser de les coses.
→ Els evolucionistes culturals tenien la voluntat de fer de l’Antropologia una ciència positiva,
un saber
sobre els fets.
→ La influencia del positivisme Auguste Comte: el saber positiu, saber sobre els fets.
→La influència del inductivisme de John Stuart Mill: dels fets a la teoria.

Influències clau més enllà de l’herència il·lustrada

LA INFLUÈNCIA DE HERBERT SPENCER (1820-1903)

-Spencer va desenvolupar el concepte teòric d’EVOLUCIÓ (1857): com un concepte

aplicable a qualsevol àmbit.

-Compara les societats humanes a un organisme viu i com a tal, aquestes es desenvolupen,
creixen, canvien... EVOLUCIONEN
- Autor del concepte “supervivència dels més aptes”

-Va ser el primer científic social en utilitzar els conceptes d“estructura”, “sistema” y “funció”
(estructural funcionalisme)

• Considera que l’evolució de la societat posseeix les mateixes propietats que l'evolució dels
organismes vius. En aquest enfocament, no existia diferència entre el desenvolupament de
la societat i les lleis que governen l’evolució de la natura.

Spencer considera que primer apareix l'espècie humana i la seva constitució com a
organisme social, basada en l'adaptació al medi i la supervivència del més apte. Un cop
superat aquest procés, la societat passa a ser una civilització que incorpora una qualitat
interna o moral en la seva pròpia essència. Pas d’allò que és "natural" i "biològic" a allò que
és "social" i "moral".

DARWINISME SOCIAL:

Hi ha un corrent en la historiografia de l’Antropologia que han vinculat l’evolucionisme

cultural a l’evolucionisme biològic de Charles DARWIN: Darwinisme Social.

FRANZ BOAS: “els principis de l’evolució biològica van ser senzillament aplicats als
fenòmens de la història cultural"

LA INFLUÈNCIA DE KARL MARX (1818-1883)

Segons la tesis de M. Harris, fins els anys 60 del s. XX el desenvolupament de les teories
en antropologia cultural s’efectuen per “reacció” (oculta, soterrada) a les aportacions de
Marx.

Tanmateix, també és veritat que els antropòlegs de finals del s. XIX i inicis del s. XX van
rebutjar a Marx pel seu relatiu desconeixement de les societats primitives i pels “prejudicis”
dialèctics que el van portar a no tenir-les en especial consideració als no estar clarament
estructurades en classes socials.

Lleis naturals vs. materialisme

-Marx (i Engels) van ser els primers en qüestionar que les manifestacions culturals i les
estructures socials responguessin únicament a lleis naturals i al pensament humà

- L’ordre (EVOLUCIÓ) que hi ha en la història humana no pot derivar-se de l’ordre que hi ha

en els pensaments dels homes, com els filòsofs il·lustrats afirmaven, sinó que obeeix a
causes materials que són les que condicionen les formes i la variabilitat d’experiències
humanes que desemboquen en manifestacions culturals determinades.

Etapes evolutives de marx i engels

1. Estadi de “propietat tribal”

2. Estadi de l’“antiga propietat comunal estatal” (acompanya el desenvolupament de les
ciutats, inclou
l’esclavisme)
3. Estadi de la “propietat feudal” (d’esclaus a servents)
4. Estadi de desenvolupament del capitalisme
5. Futura societat comunista
Marx es centra sobre tot en las etapes 3 i 4 (para arribar a la 5), i no presta massa atenció a
analitzar
amb detall las dues primeres, corresponents a les “cultures primitives”, per això serà també
negat
pels primers antropòlegs evolucionistes.

MÈTODE COMPARATIU

- trobar aquells aspectes que són iguals, sinó en aquells casos en els que
hi ha elements de similitud suficientment evident, com això deriva en altres relacions.

E.H.. Morgan (1818-1881)

E.B. Tyllor (1832-1919)

-Es basa en la idea de que els diferents sistemes socioculturals de l’època tenien
semblança
amb els de cultures desaparegudes.
-Per a la seva aplicació, els evolucionistes,van ordenar diverses institucions contemporànies
en una seqüència d’antiguitat creixent, deduïda lògicament, amb el supòsit implicit bàsic de
que les formes més simples són les més antigues

El mètode comparatiu evolucionista.

los fenómenos de la Cultura pueden clasificarse y disponerse, fase tras fase, en un probable
orden de evolución.

Tylor pensava que l’antropologia necessitava un mètode científic per fer valer les seves
troballes davant l’opinió pública > mètode comparatiu de base estadística.

investigar "el desenvolupament de les institucions (...) sobre la base de la tabulació i la

classificació“ : mètode comparatiu estadístic.

Tylor, usando una muestra de entre 300 y 400 sociedades, adoptó el método comparativo
de base estadística, calculando el porcentaje de las probabilidades de asociación.

“…lo que puede denominarse las "adherencias" de cada costumbre, mostrando qué pueblos
tienen la misma costumbre, y qué otras costumbres la acompañan o se apartan de ella”.

Tylor pensava que aquest mètode podia donar lloc a explicacions causals universals

L’exemple de L.H. Morgan: periodització a partir de les arts de subsistència.

Salvatgisme

• Estadi inferior: infància del gènere humà, recol·lecció de fruits silvestres

• Estadi mitjà: adquisició d’una subsistència a base de peix i coneixement de l’us del foc
(australians, polinesis).
• Estadi superior: invenció de l'arc i la fletxa (tribus atapascanes – Badia de Hudsonpobles
indígenes d’Amèrica del Norte i del Sud en el moment dels primers contactes amb els
europeus)

Barbàrie

• Estadi inferior: invenció del art de l’alfarería (tribus índies de EUA, antigues tribus d’Europa
i
Àsia).
• Estadi mitjà: domesticació de animals en el Vell Món, agricultura de regadiu al Nou Món
(tribus de Nou Mèxic, Mèxic, Centreamericà i Perú)
• Estadi superior: invenció de la fundació de mineral de ferro i utilització d’instruments de
ferro
(tribus gregues pre-homèriques, tribus itàliques preromanes, tribus germàniques abans de la
romanització).
Civilització

• Des de la invenció d’un alfabet fonètic i l’ús de l’escriptura fins el temps present.

Exemple: L’evolució unilineal de la institució matrimonial segons McLennan