TECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ 1

T11. Control negatiu de la fertilitat (autoaprenentatge)

TECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ
T11. Control negatiu de la fertilitat (autoaprenentatge)
1. INTRODUCCIÓ
El control negatiu de la fertilitat fa referència als mètodes o mesures que s’apliquen per prevenir o reduir
la possibilitat de concepció. En altres paraules, són les mesures destinades a evitar l’embaràs. A més,
alguns d’aquests mètodes també impedeixen la transferència de malalties de transmissió sexual (MTS).
Aquest concepte abasta una gran varietat mesures, tot i que cap d’elles assegura un èxit del 100%.
1.1. CLASSIFICACIÓ
Els mètodes d'anticoncepció solen classificar-se en dues categories principals:
• Mètodes temporals: Són reversibles, i, per tant, adequats per a persones que volen concebre en
un futur. Inclouen anticonceptius hormonals (píndoles, pegats, injeccions), dispositius intrauterins
(DIU), barreres (condons, diafragmes) i mètodes de planificació natural.
• Mètodes permanents: Estan destinats a ser irreversibles i són opcions per als qui han decidit no
tenir més fills. Inclouen la lligadura de trompes en femelles i la vasectomia en mascles. Destacar
que hi ha opcions de cirurgia de reversió, però no sempre és exitosa.

2. MÈTODES TERMINALS
Els mètodes terminals d’anticoncepció són mètodes conceptualment irreversibles que consisteixen en
interrompre quirúrgicament el pas dels gàmetes a través dels tractes genitals per evitar l’embaràs. No
provoquen cap efecte advers i conten amb una eficàcia propera al 100%.
2.1. VASECTOMIA
La vasectomia és un procediment quirúrgic que implica la lligadura o secció bilateral dels conductes
deferents per prevenir l'alliberament d'espermatozoides durant l'ejaculació i, per tant, la fertilització.
Generalment s'efectua una petita incisió a cada costat de l’escrot, s'extirpa un tros de cada conducte
deferent i se segellen els extrems oberts dels conductes (vasectomia regular), però també existeixen
dispositius que permeten l’aplicació controlada de calor per tallar o segellar els conductes (cauterització).
En qualsevol cas, aquest es considera un procediment ambulatori de baixa complexitat que sovint es
realitza amb anestèsia local.
Eficàcia: Mètode d’anticoncepció masculina més eficaç, amb un 99,9% d’eficàcia.
Avantatges:
• Relativament econòmic en comparació amb l’anàleg femení (tubectomia).
• Segur i d’eficàcia elevada.
• No presenta efectes secundaris o adversos.
Inconvenients:
• Retràs de 3-4 mesos en ser efectiu (= azoospèrmia en l’ejaculat). Per això requereix de l’ús
d’altres mètodes anticonceptius durant els 3 primers mesos.
• No evita la transmissió de MTS, pel que hi ha risc de infeccions (molt rar).
Tot i que la vasectomia és un procediment aparentment permanent, en alguns casos és possible revertir-
lo mitjançant una cirurgia de reconnexió dels conductes deferents (reversió de la vasectomia o
vasovasostomia). Tanmateix, la reversió no sempre és exitosa i no garanteix restablir la fertilitat, sobretot
si ha transcorregut molt de temps des de la intervenció. Per això, es recomana congelar una mostra
d’esperma abans de sotmetre’s a una vasectomia. En cas que no el pacient decidís no fer-ho en el seu
TECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ 2
T11. Control negatiu de la fertilitat (autoaprenentatge)
moment i la vasovasostomia no fos exitosa, es podria tractar de recuperar espermatozous testiculars o
epididimals mitjançant MESA, PESA, TESE o TESA.
2.2. TUBECTOMIA
La tubectomia és un procediment quirúrgic que consisteix en seccionar o extirpar les trompes uterines o
oviductes. Aquest procediment es basa en tallar i/o lligar les trompes uterines per evitar el transport de
l’oòcit des de l’ovari fins a l’úter.
Existeixen varis mètodes per a seccionar/lligar les trompes uterines:
• Minilaparotomia: Es realitza una petita incisió abdominal suprapúbica d’uns 3cm a través de la
qual s’arriba a la cavitat peritoneal per localitzar, exposar i lligar els oviductes.
• Lligament dels oviductes per laparoscòpia: Es realitza una incisió abdominal per on s’introdueix
un tub llarg i prim que conté una sonda de fibra òptica amb una càmera incorporada que permet
localitzar els oviductes i seccionar o cauteritzar els oviductes per separat des de l’abdomen.
• Essure: S’introdueix un dispositiu que provoca el creixement fibròtic (cicatricial) de teixit endotelial
a l'interior de les trompes uterines. El dispositiu s’introdueix mitjançant histeroscòpia, que permet
l'accés a l'úter a través del cèrvix amb una fibra òptica (no requereix cap incisió, i, per tant, és el
menys invasiu dels tres).
La tubectomia és un procediment indicat per persones adultes amb la intenció d’evitar qualsevol tipus
d’embaràs de forma permanent. No és aconsellable com a procediment temporal o reversible, tot i que ho
podria arribar a ser per recanalització.
Eficàcia: El lligament dels oviductes per qualsevol de les tècniques té un 99,5% d’eficàcia.
Avantatges:
• Permanent.
• No té efectes secundaris significatius.
• Només es necessita anestèsia local (o ni això, si parlem d’Essure).
• Pot ser un factor protector contra el càncer d’ovaris.
Inconvenients:
• No protegeix contra les MTS.

3. MÈTODES NATURALS
Els mètodes naturals d'anticoncepció són mètodes basats en l'observació del cicle menstrual i en la
identificació dels dies fèrtils d’una femella per evitar l'embaràs. Aquests mètodes no involucren l'ús de
dispositius, medicaments o altres productes químics, i se centren en comprendre els patrons naturals del
cicle menstrual.
3.1. PERÍODES SEGURS
El mètode d’anticoncepció per períodes segurs es basa en evitar les relacions sexuals durant els dies
fèrtils del cicle menstrual (finestra ovulatòria). Existeixen diversos “mètodes” d’eficàcia qüestionable
(algunes fonts diuen que ronda el 85%), amb l’avantatge que cap d’ells té efectes secundaris:
• Mètode de Ogino-Knaus o del calendari: Es calcula el període fèrtil tenint en compte que la
ovulació ocorre una sola vegada cada cicle menstrual i que se sol donar cap el dia 14 (considerant
el primer dia de menstruació com el primer dia del cicle). Tenint en compte això i que els gàmetes
tenen una vida limitada d’entre 24-72h, s’evita el coit uns dies abans, durant i després de la
ovulació, és a dir, entre els dies 8 i 18 del cicle.
Té una efectivitat del 64% i només pot ser utilitzat en femelles amb cicles menstruals regulars.
TECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ 3
T11. Control negatiu de la fertilitat (autoaprenentatge)
• Mètode de Billings o del moc cervical: Es basa en l’observació
diària de la consistència del moc cervical al llarg del cicle
menstrual en condicions fisiològiques (infeccions i MTS poden
alterar la consistència del moc cervical).
Es poden distingir tres fases (fol·licular, ovulatòria i lútia) en funció del grau de sequedat o humitat
de la vagina i el cèrvix, corresponent els dies de màxim risc d’embaràs amb aquells en els que el
moc és més viscós i elàstic (facilita el pas dels espermatozous pel TGF) i la humitat és major.
• Mètode de temperatura basal: Es basa en la determinació de la temperatura basal de la femella
cada dia just després de llevar-se durant tot el cicle menstrual, tenint en compte que en la majoria
de femelles i en situació fisiològica, la temperatura corporal s’eleva 0,5ºC immediatament després
de la ovulació i no torna a baixar fins que s’inicia el següent període. Per tant, l’augment de
temperatura indica l’inici període fèrtil i, generalment, dura al voltant de 3 dies.
• Mètode sintotèrmic: Consisteix en combinar els mètodes descrits. Com que els mètodes d’Ogino
i Billings delimiten l’inici del període fèrtil, i els mètodes de la temperatura basal i de Billings
permeten calcular el final d’aquest període, al final és possible determinar els dies fèrtils del cicle
i evitar l’embaràs prescindint de les relacions sexuals durant aquests dies.
Eficàcia: Eficàcia variable en funció del mètode empleat. S’estima que es troba al voltant del 85%.
3.2. COITUS INTERRUPTUS (MARXA ENRERE)
El coitus interruptus, comunament conegut com a "mètode de retirada" o "marxa enrere", és un mètode
d'anticoncepció natural que consisteix en retirar el penis de la vagina abans de l'ejaculació per evitar que
els espermatozoides entrin en el tracte reproductiu femení i així reduir les possibilitats de fertilització.
Aquest mètode no es massa efectiu i no es recomana com a mètode anticonceptiu, ja que, abans de
l’ejaculació, les glàndules de Cowper o bulbouretrals secreten el líquid preseminal per lubricar la uretra
i eliminar les restes biològiques que s’hi puguin trobar, entre les quals és molt probable que hi puguin
haver espermatozous de l’ejaculació anterior amb potencial per fecundar l’oòcit.
Eficàcia: Presenta una eficàcia força baixa (78-96%) en comparació amb altres mètodes.
Avantatges: Molt econòmic ;)
Inconvenients:
• No evita MTS.
• Embarassos no desitjats.

4. MÈTODES DE BARRERA
Els mètodes anticonceptius de barrera obstrueixen físicament l’accés dels espermatozous a l’úter.
Inclouen preservatius, diafragmes, caputxons cervicals, gels anticonceptius, esponges anticonceptives i
espermicides (espumes, cremes i supositoris, que han de ser utilitzats conjuntament amb preservatius i
altres tipus d’anticonceptius de barrera per garantir l’èxit).
Generalment, són mètodes menys eficaços que els terminals i els hormonals, però també presenten
menys efectes secundaris.
4.1. PRESERVATIUS
4.1.1. Masculí
Funda molt fina de làtex o poliuretà (en els casos d’al·lèrgia al làtex) que es col·loca sobre el penis en
erecció abans de la penetració per evitar que els espermatozous entrin a la vagina.
El preservatiu masculí consta d’un espai més ample a la punta anomenat receptàcul
que està dissenyat per contenir el semen alliberat durant l’ejaculació.
TECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ 4
T11. Control negatiu de la fertilitat (autoaprenentatge)
Eficàcia: La seva eficàcia teòrica és del 86-97%, però pot trencar-se o quedar a l’interior de la vagina.
Avantatges: És econòmic i fàcil d’utilitzar, i protegeix contra MTS.
Inconvenients: Poden produir-se reaccions al·lèrgiques al material de fabricació.
4.1.2. Femení
Funda molt fina de poliuretà amb dos extrems en forma d’anell que impedeix el pas dels espermatozoides
a l’interior de la vagina. L’anell de l’extrem tancat s’insereix profundament a la vagina, sobre el coll uterí,
per mantenir el tub a lloc, mentre l’anell de l’extrem obert queda fora de l’obertura de la vagina i cobreix
la vulva.
Eficàcia: 79-95%.
Avantatges: Protegeix contra MTS.
Inconvenients: S’ha de col·locar durant les 8h prèvies a l’acte sexual.
4.2. DISPOSITIUS INTRAUTERINS (DIUs)
Els dispositius intrauterins (DIU) són petits dispositius de plàstic en forma de T que s’insereixen a l’úter
a través de la vagina i el coll uterí per impedir l’arribada dels espermatozous fins a l’oòcit. Amb aquest
dispositiu s’altera el patró de moviment dels oòcits i els espermatozous per prevenir la fecundació.
Eficàcia: Es considera un dels mètodes anticonceptius femenins amb major eficàcia (>99%).
És una gran alternativa per quan els mètodes anticonceptius hormonals habituals no funcionen. A més,
és una de les millors opcions anticonceptives d’emergència (impedeix el transport de gàmetes i la
implantació, sempre i quan es col·loqui durant els cinc dies posteriors al coit).
4.2.1. DIU de coure
Dispositiu en forma de T recobert amb coure. El coure és alliberat a la cavitat uterina periòdicament i
altera la motilitat i viabilitat dels espermatozous (efecte espermicida) per prevenir la fecundació.
Eficàcia: 99,2-99,4%
Avantatges:
• Són molt duradors (5-10 anys des de la seva col·locació).
• Es pot retirar en qualsevol moment (reversible).
Inconvenients:
• No protegeixen contra MTS.
• Risc de perforació de la paret uterina durant la inserció, que sol curar-se sense tractament.
• Pot provocar canvis en el patró de sagnat (més abundant).
• Pot contribuir a l’anèmia si les reserves de ferro en sang son baixes abans de la inserció (poc
probable).
4.2.2. DIU hormonal (levonorgestrel)
Dispositiu en forma de T que s’insereix a l’úter, on allibera de forma constant una petita quantitat de
levonorgestrel (progestagen d’origen sintètic que s’acobla als receptors de progesterona i en modula la
seva acció).
Els seus efectes depenen del moment del cicle menstrual en què s’administri, però generalment:
• Inhibeix o retarda l’ovulació en reduir la secreció de FHS i LH.
• Dificulta el transport dels espermatozoides pel TGF alterant la secreció de les cèl·lules
mucoses del coll uterí, que generen una capa de moc cervical gruixuda i espessa.
• No s’han descrit efectes anti-implantacionals per modificació de l’endometri (controvèrsia).
TECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ 5
T11. Control negatiu de la fertilitat (autoaprenentatge)
Eficàcia: 99,3-99,5%
Avantatges:
• Dura entre 3-7 anys des de la seva col·locació.
• Es pot retirar en qualsevol moment (reversible).
Inconvenients:
• No protegeixen contra MTS.
• Pot provocar canvis en el patró de sagnat (més abundant).
• Possibles efectes adversos: acné, augment de pes, canvis d’humor, mal de cap, marejos,
nàusees, i quists ovàrics en casos extrems.
4.3. DIAFRAGMES I ESPERMICIDES
Els diafragmes son dispositius rodons de làtex molt flexibles en forma de copa que s’insereixen dins la
vagina i cobreixen per complet el coll uterí. Han d’utilitzar-se sempre en combinació amb espermicides,
que destrueixen els espermatozoides per contacte a la vagina.
4.3.1. Diafragmes
Els diafragmes s'han de col·locar abans del coit i no retirar-los fins passades
6-8 hores. En el cas que es realitzin diversos coits seguits no cal extreure'l,
sinó aplicar directament la crema espermicida a la vagina.
Eficàcia: 84-83%.
Avantatges:
• Proporciona protecció enfront de certes MTS (clamídia o gonorrea) i de càncer cervical.
Inconvenients:
• Pot causar infeccions d’orina.
• Tot i que preveu certes MTS, no és 100% fiable.
• Pot causar irritació en/al voltant de la vagina o el penis, així com lesions vaginals.
4.3.2. Espermicides
Els espermicides són productes químics dissenyats per destruir o incapacitar els espermatozoides a
la vagina. Per aconseguir-ho, causen la ruptura de la membrana plasmàtica dels espermatozoides, de
manera que impedeixen mecànicament la seva mobilitat i n’escurcen la seva vida mitja.
Els espermicides estan disponibles en forma d’espumes, cremes, gels i supositoris vaginals que
s’apliquen just abans del coit (almenys 10-30min abans, no més d’1h) i serveixen com a barrera química
contra els espermatozoides.
Eficàcia: 86-79%. Augmenta si es fa servir en combinació amb altres mètodes.
Avantatges: No té afecta els patrons hormonals.
Inconvenients:
• Poden causar infeccions d'orina si es fan servir 2 o més vegades al dia.
• No protegeixen contra MTS. De fet, l’ús freqüent de nonoxynol-9 (un tipus d'espermicida) pot
incrementar el risc d'infecció per VIH.
• Pot causar irritació en/al voltant de la vagina o el penis. A més, pot causar lesions vaginals.
TECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ 6
T11. Control negatiu de la fertilitat (autoaprenentatge)

5. INTERVENCIONS REPRODUCTIVO-ENDOCRINOLÒGIQUES FEMENINES

Els tractaments hormonals són un dels mètodes anticonceptius orals més utilitzats actualment, ja sigui
com a forma d’anticoncepció habitual o d’emergència, donat que són els més eficaços en quant a índex
d’embarassos no desitjats. No obstant, el seu ús planteja una sèrie de problemes i efectes secundaris que
cal comentar.
Les principals hormones sexuals utilitzades són els progestàgens i estrògens, tot i que és preferible
utilitzar progestàgens sols o en combinació amb estrògens. Utilitzar únicament estrògens no és gaire
recomanable pel seu efecte mineralcorticoide, que pot donar lloc a diversos efectes secundaris poc
controlables. De forma combinada, els progestàgens inhibeixen l’ovulació per retroalimentació negativa
a nivell hipotalàmic (inhibeixen l’eix HHG), mentre que els estrògens s’encarreguen més aviat de regular
el procés i mantenir-lo dins d’una situació fisiològica.
5.1. LA PÍNDOLA (PROGESTÀGENS I ESTRÒGENS)
Els preparats de progestàgens i estrògens inhibeixen la secreció de FHS i LH per impedir l’ovulació. A
part d’inhibir la ovulació, també alteren les característiques i composició del moc cervical (més espès) i
poden induir una reducció en la quantitat i duració de la menstruació.
Se solen administrar de via oral a través de comprimits (píndola diària), tot i que també es poden
administrar mitjanant anells vaginals o pegats transdèrmics que alliberen les hormones de forma lenta.
Es prenen durant 21-24 dies del cicle i s’atura els dies previs a la menstruació s’atura el consum (7-4 dies
abans, no més, ja que sinó deixarien de tenir efecte anticonceptiu). Tot i això, n’existeixen alguns amb
pautes d’administració contínua.
Durant la setmana en la que no es prenen les hormones, l’endometri es desprèn i provoca un sagnat de
característiques lleugerament diferents a les d’un període fisiològic. Es parla de sagnat d’abstinència.
Eficàcia: 93-99,7%
Avantatges:
• No interfereix en les relacions sexuals.
• La fertilitat es recupera immediatament en cessar la seva administració (reversible).
• Pot utilitzar-se durant llargs períodes de temps.
• Proporciona protecció enfront de càncer d'endometri i d'ovari.
• Redueix problemes de sagnat, el dolor a causa de l'ovulació, calfreds menstruals, etc.
• El sagnat menstrual apareix cada 28 dies (aporta regularitat al cicle).
Inconvenients: Cal un període d’adaptació en el que poden aparèixer efectes secundaris:
• Augment del risc CDV (baix).
• Dolor estomacal, nàusees, mal de cap, taques fosques a la pell.
• Disminució de la libido, major sensibilitat mamària, canvis de pes.
• Canvis en el patró de sagnat.
A més, no protegeixen contra MTS.
5.2. PÍNDOLA DE PROGESTÀGENS
Aquest tipus de píndola contenen un únic tipus d’hormones (progestàgens), i per aquest motiu solen ser
el mètode anticonceptiu hormonal de preferència en persones lactants.
La dosi de progestàgens és molt baixa i impedeix la ovulació per inhibició de la secreció de LH de manera
molt similar als comprimits combinats de progestàgens i estrògens. El fet que no contingui estrògens
permet ser administrada en lactants (de fet, és més efectiu en persones que donen el pit).
Eficàcia: 99.7- 99% durant l'alletament. És menys efectiva en persones que no donen el pit (93%).
TECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ 7
T11. Control negatiu de la fertilitat (autoaprenentatge)
Avantatges: Poden administrar-se en persones lactants, degut que no contenen estrògens.
Inconvenients: No protegeixen contra MTS i poden tenir alguns efectes adversos (els mateixos que les
píndoles d’estrògens i progestàgens).

6. CONTRACEPCIÓ MASCULINA
Actualment, impedir la fecundació per via masculina és possible gràcies a: mètodes terminals (vasectomia
o mètodes d’oclusió de vasos), mètodes de barrera (preservatius), destrucció o incapacitació dels
espermatozoides (espermicides) i bloqueig de la producció d’espermatozoides (azoospèrmia en
l’ejaculat per mètodes hormonals i no hormonals).
La darrera és potser la forma menys eficaç d’anticoncepció masculina, ja que donada la fisiologia del
sistema reproductor masculí i les característiques de l’espermatogènesi (producció contínua de milions
d’espermatozous al llarg de tota la vida), resulta gairebé impossible arribar a suprimir completament la
producció espermàtica per mitjà de mètodes contraceptius hormonals.
Tot i que els contraceptius hormonals masculins dissenyats fins a la data aconsegueixen reduir força la
quantitat d’espermatozous generats, mai l’anul·len completament, i, tenint en compte que només cal un
sol espermatozoide supervivent per aconseguir una fecundació, aquest marge d’error no és acceptable.
6.1. MÈTODES EXPERIMENTALS HORMONALS
Aquests mètodes consisteixen en l’administració de dosis elevades de testosterona per inhibir la síntesi
de LH i FSH i així suprimir la producció testicular d’espermatozoides i testosterona.
• Administració d’anàlegs d’LH: S’administren via intracutània o intramuscular, i actuen com a
inhibidors hipofisiaris per aconseguir la supressió de la producció espermàtica.
A l’inici s’observa un fenomen d’exacerbació en el que els nivells de testosterona augmenten
breument abans que hi hagi una disminució conjunta de les hormones perifèriques. L’inconvenient
d’aquesta teràpia és que el descens d’hormones sexuals afecta simultàniament al desig sexual i
la funció erèctil de forma variable.
• Administració de testosterona exògena: S’administren dosis elevades de testosterona per
inhibir producció hipofisària d’LH i FSH i suprimir així l’espermatogènesi. L’administració
exògena de testosterona evita els possibles efectes derivats de la deficiència de producció de
testosterona endògena i manté la masculinització i androgenicitat normals.
• Administració de combinats de testosterona i progestàgens: Els progestàgens potencien la
inhibició de l’eix HHG i semblen tenir efectes antispèrmics directes a nivell testicular, sent
l’azoospèrmia resultant major que quan s’administra testosterona sola. No obstant, poden
aparèixer més efectes secundaris (guany de pes, disminució colesterol HDL, canvis d’humor).
• Administració de combinats de testosterona i antagonistes de GnRH: Els antagonistes de
GnRH són compostos d’estructura similar a GnRH que competeixen amb la hormona natural per
la unió als receptors hipofisiaris i aconsegueixen així bloquejar l’alliberament d’LH i FSH.
Ofereixen un inici d’acció immediat, però requereixen injeccions diàries o setmanals i el cost de
les preparacions és exagerat.
En cas de suspendre l’administració d’aquestes hormones, els testicles recuperen la seva funcionalitat en
pocs mesos.
6.2. MÈTODES EXPERIMENTALS NO HORMONALS
Aquests mètodes no tenen com a diana l’eix HHG, de manera que no alteren els nivells de testosterona
ni la funció sexual.
• Gossypol: Compost fenòlic natural de l’oli de cotó que inhibeix la lactat deshidrogenasa
testicular, impedint que tingui lloc l’espermatogènesi i dificultant la motilitat espermàtica sense
afectar la funció de les cèl·lules de Leydig (productores de testosterona).
TECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ 8
T11. Control negatiu de la fertilitat (autoaprenentatge)
- Avantatges: Pot inhibir el creixement de vàries línies cel·lulars canceroses in vitro (cal
estudiar els seus efectes in vivo), pot ser una alternativa d’anticoncepció no hormonal per
persones transsexuals i ha demostrat activitat antiviral, antibacteriana i antiprotozoària.
- Inconvenients: No protegeix contra MTS, té possibles efectes irreversibles sobre la fertilitat
masculina si es consumeix durant molt temps i s’han descrit alguns efectes secundaris.
• IVD (intra-vas device): Introducció d’un tap de silicona flexible en els conductes deferents.
• Inhibició de la síntesi testicular d’àcid retinoic: L’àcid retinoic és necessari durant la pubertat
per iniciar l’espermatogènesi i mantenir-la en edat adulta, pel que el bloqueig de la síntesi de RA
o el seu receptor és una alternativa anticonceptiva en desenvolupament.

7. CONTRACEPCIÓ IMMUNOLÒGICA
La contracepció immunològica consisteix en provocar la immunització de l'individu cap a algun dels
elements que juguen un paper important tant en els cicles hormonals (masculí/femení) com en la
fecundació mitjançant la generació d’anticossos.
Actualment, només existeixen comercialment per a animals:
• Vacunes que alteren la producció de gàmetes: Contra GnRH, FSH i LH.
• Vacunes que alteren el funcionament dels gàmetes: Contra ZP, antígens dels gàmetes.
• Vacunes que alteren el la viabilitat de l’embrió: Contra hCG.
Generalment, aquestes vacunes s’intenten dissenyar contra elements específics de la reproducció per
evitar desenvolupar respostes immunitàries secundàries en teixits diferents de la diana. Els anticossos
anti-ZP per exemple, no només indueixen l’atac immunitari contra la ZP, sinó que poden causar l’activació
prematura de l’oòcit amb la conseqüent reacció cortical, que impediria la penetració espermàtica.

8. CONTRACEPTIUS POST-COIT (PÍNDOLA DEL DIA DESPRÉS)

L’anticoncepció post-coital d’emergència fa referència als mètodes anticonceptius que s’utilitzen per
prevenir un embaràs després de tenir relacions sexuals durant, com a màxim, 5 dies després del coit
quan el mètode anticonceptiu habitual ha fallat, no s’ha utilitzat o bé hi ha hagut una agressió sexual.
Només poden utilitzar-se fins a 5 dies després del coit (tot i que es recomana fer-ho abans de 3 dies post-
coit) perquè tenen per objectiu bloquejar la ovulació, fecundació, transport de l’oòcit fecundat i/o
implantació però, si l’embrió ja s’ha implantat, no tenen cap tipus d’efecte.
Segons l’OMS, existeixen quatre tipus d’anticonceptius hormonals d’emergència. Els tres primers mètodes
s’administren en forma de pastilles o comprimits (pastilles del dia després o pastilles d’anticoncepció
d’emergència, PAE):
• Mètode Yuzpe (anticonceptius orals combinats): Combinació d’etilnilestradiol (estrògen) i
levonorgestrel (progestagen) administrada en dues dosis consecutives (una preferiblement dins
les 72h post-coit i l’altre 12h després de la primera).
El mecanisme d’acció és poc clar, tot i que es creu que retarda l’ovulació, inhibeix la formació
del cos luti i impedeix la implantació de l’oòcit fecundat per alteració de l’endometri.
Té una eficàcia del 75%, sempre i quan s’administri a temps.
• Levonorgestrel (LNG): És el més utilitzat a dia d’avui, i funciona de la mateixa manera que quan
s’utilitza com anticonceptiu habitual: inhibint l’ovulació i modificant les característiques del moc
cervical. En aquest cas però, s’administra a dosis molt més elevades.
Té una eficàcia del 98%, sempre i quan s’administri a temps.
• Acetat d’ulipristal (UPA): És el mètode més eficaç entre les 12-72h després de la relació sexual.
També és el més versàtil (èxit durant un ventall més ampli de temps) degut que és una
antiprogestina que actua com antagonista o agonista parcial sobre els receptors de
TECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ 9
T11. Control negatiu de la fertilitat (autoaprenentatge)
progesterona en funció dels nivells de progesterona, tenint potencial anticonceptiu abans i
després de l’ovulació.
De forma general, inhibeix la ovulació neutralitzant el pic ovulatori, dificulta el transport tubàric dels
espermatozous i l’oòcit, altera la receptivitat endometrial i impedeix la reacció acrosòmica.
Té una eficàcia del 99%, sempre i quan s’administri a temps.
• DIU de coure: Pot ser utilitzat fins a 5 dies després del coit sense protecció per prevenir l’embaràs.
La inserció del DIU és més efectiva que l’ús de PAEs i, a més, es pot mantenir el dispositiu dins
la cavitat uterina després de la menstruació següent al coit sense protecció per aprofitar-lo com a
anticonceptiu habitual.
Té una eficàcia del 99%.

9. EFECTIVITAT DELS MÈTODES DE PLANIFICACIÓ FAMILIAR

El terme planificació familiar es refereix habitualment al conjunt de pràctiques orientades en general al
control de la reproducció sexual mitjançant l’ús de mètodes anticonceptius en la pràctica de l’acte sexual.

De cara a l’examen cal saber descriure mínimament els mètodes explicats i poder-los ordenar de més a
menys respecte la seva capacitat anticonceptiva. També cal conèixer els mecanismes que cadascun
utilitza per reduir la probabilitat d’embaràs.
TECNOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ 10
T11. Control negatiu de la fertilitat (autoaprenentatge)