UD 1 INTRODUCCIÓ A LES UNITATS DE CONVIVÈNCIA: FAMÍLIES

4. LES FAMÍLIES NO FUNCIONALS

4.1. Definició

De nou trobem una àmplia varietat de termes per a referir-nos a famílies amb
dificultat social: trobem denominacions com a família no funcional,
multiasistida, multicarenciada, multisintomàtica... Sembla que hui el consens
general gira entorn del terme “multiproblémàtica”.

Aquest terme va ser construït al voltant dels anys 50 del s.XX per professionals
i investigadors dels països anglosaxons, provinents de la disciplina del Treball
Social. Més aviat feia referència a famílies d'una baixa estatus socioeconòmic.

Però les situacions de pobresa o manca econòmica no sempre són sinònim de

desorganització familiar; a més, també hi ha famílies amb una forta solvència
econòmica i estatus sociocultural elevat que també presenten un alt grau de des
estructuració familiar.

4.2. Descripció i tipologia

Generalment, aquest tipus de famílies presenta unes característiques més o
menys comunes que les distingeixen de les famílies funcionals. Són les
següents:

1. POLISINTOMATOLOGIA

Les famílies multiproblemàtiques no presenten un símptoma en particular sinó

una cadena de dificultats i una sèrie de factors que provoquen estrés, en els
quals trobem:

a. Presència de problemes múltiples, de gran complexitat i gravetat.

b. Més d'un membre de la família que presenta símptomes.
c. Episodis recurrents de crisis individuals i familiars.

Les famílies multiproblemàtiques tenen una història de crisis no resoltes, sovint

cronificades, amb pèrdues emocionals o físiques, malaltia, que han provocat molt
de dolor. Aquestes situacions les passen amb sentiments de por a les pèrdues,
a l'abandó i també amb sentiments d'ira, frustració i depressió. Això es manifesta
en conductes dis funcionals amb possibilitat de manifestacions de violència,
abandons o estils negligents en la cura dels fills.

Aquestes crisis recurrents que marquen la dinàmica de les famílies

multiproblemàtiques, poden sorgir com a conseqüència de:

- Dificultats de caràcter material o físic.

- Relacions conflictives amb l'entorn sociocultural circumdant.
- Relacions conflictives a l'interior del sistema familiar (que adopten la de
violència familiar, abandó físic i/o emocional, abús sexual…).

ATENCIÓ A LES UNITATS DE CONVIVÈNCIA – 2023/24 29

 UD 1 INTRODUCCIÓ A LES UNITATS DE CONVIVÈNCIA: FAMÍLIES

Quan aquestes condiciones no reben un suport i intervenció adequats, es reforça

i es cronifica la polisintomatología característica d'aquestes famílies. Però no n'hi
ha prou amb oferir suport, sinó que aquest ha de respondre adequadament a
l'arrel del problema que ha desencadenat la crisi.

2. DESORGANITZACIÓ EN LA DINÀMICA FAMILIAR

La dinàmica familiar està caracteritzada pels següents aspectes:

• Estructura caòtica.

Deterioració de la relació conjugal, apareixent amenaces contínues de ruptura i

reconstitucions que configuren genogrames complexos i a vegades confusos.

Tradicionalment, el tret més significatiu és la figura perifèrica o satèl·lit del pare

o mare. Un dels dos progenitors es troba absent de manera permanent o
s'absenta de manera reiterada del nucli familiar sense causa justificada, per la
qual cosa l'altre progenitor assumeix el paper central en el sistema parental.

• Confusió generacional: rols confusos i barrejats.

En tals famílies resulta poc definit el repartiment de rols i de conductes d'acord

amb l'edat i el moment evolutiu de cada membre. Alguns dels membres o tots
ells, ocupen el lloc que no els correspon. Un dels símptomes és la inversió de
rols (p.e. fills parentalizats, que desenvolupen les funcions pròpies dels adults i
desenvolupen la labor de cura dels germans).

Aquest tipus de confusió pertorba tots els aspectes de la relació familiar impedint
una correcta i madura assumpció de rols per cadascun dels membres de la
família.

• Comunicació disfuncional.

Al marge dels problemes que ha d'enfrontar una família, hi ha models de

comunicació que atempten contra la relació que mantenen entre ells i provoquen
situacions de violència.
S'empren preferentment canals no verbals i/o verbals per a comunicar que
descuren el contingut del missatge. Els missatges són més aviat implícits que
explícits, és a dir, es transmeten continguts de manera indirecta o encoberta.
És freqüent també, la incongruència entre el missatge que es mana des del
canal verbal i el no verbal perquè dificulta que els receptors, especialment els
xiquets, puguen interpretar els missatges, creant-los confusió i inseguretat.

En alguns casos, si el llenguatge ha perdut la seua capacitat mediadora, la

comunicació pot donar-se a través de crits i colps, amb una finalitat més aviat de
descàrrega de la tensió acumulada.

ATENCIÓ A LES UNITATS DE CONVIVÈNCIA – 2023/24 30

 UD 1 INTRODUCCIÓ A LES UNITATS DE CONVIVÈNCIA: FAMÍLIES

3. ABANDÓ DE LES FUNCIONS PARENTALS

Les investigacions sobre famílies multiproblemáticas han revelat que aquestes

tendeixen a abandonar les seues funcions parentals, mostrant en molts casos un
elevat grau d'incompetència i/o negligència en la cura i la socialització dels fills.
No desenvolupen cap estil educatiu en concret.

• Regles familiars i estils educatius.

- Les respostes dels progenitors al comportament dels fills/as no

segueixen un patró previsible, sent quasi íntegrament aleatoris.
- No existeixen regles explícites o implícites de conducta que puguen
ser interioritzades pels xiquets
- Disfuncions en els límits (demesiat rígids o molt laxos). El control
exercit pels progenitors únicament pretén inhibir la conducta dels fills,
no transmetre una model de conducta.
- A nivell afectiu, un desenvolupament de relacions emocionals
acaparadores o per contra, distants. Aquest últim cas pot desembocar
en abandó emocional.
- Escassa autonomia personal dels seus membres: Es refereix al fet
que el funcionament familiar dificulta que els membres
aconseguisquen una sana independència, que evite l'aparició d'hàbits
neuròtics com a conseqüència d'obstaculitzar el creixement i les
competències socials dels seus membres. Mostra d'això pot ser la
falta de delimitació correcta dels espais en l'habitatge. Xiquets/as i
adolescents poden no tindre llocs propis útils per a la construcció de
la pròpia identitat personal.

Els estils educatius que es descriuen a continuació, sorgeixen de la

disfuncionalitat parental i de la pròpia situació familiar inestable i estressant.

Principalment trobem dos estils patològics:

1) Estil indiferent o negligent:

Es caracteritza per la despreocupació general o abandó de responsabilitats

tant en les relacions afectives com en la supervisió de la conducta del menor.
Aquesta mateixa negligència es manifesta en altres àrees com
l'escolarització, revisions mèdiques, hàbits d'higiene…

2) Estil caòtic.

Es caracteritza per una falta de congruència en la socialització, provocant que

no hi haja un estil clar i coherent, que fa que els xiquets/as s'hagen d'adaptar
constantment a les indicacions dels adults.

Es manifesta en canvis constants d'horaris, canvis bruscos d'humor en els

progenitors, transmissió de valors contradictoris, conductes sense sentit.

ATENCIÓ A LES UNITATS DE CONVIVÈNCIA – 2023/24 31

 UD 1 INTRODUCCIÓ A LES UNITATS DE CONVIVÈNCIA: FAMÍLIES

4. AÏLLAMENT SOCIAL

Al·ludint a aquesta característica, s'ha encunyat també el terme de “famílies

aïllades o excloses”, a causa del distanciament de físic i emocional de la família
extensa i de la xarxa de suport social, perdent el suport enfront de les crisis. Per
aquest motiu, solen desenvolupar una dependència cronificada (fins i tot al llarg
de diverses generacions) de les institucions socials per a satisfer les seues
necessitats bàsiques.

Fins i tot quan la família disposa d'una xarxa social de suport, la família tendeix
a la inestabilitat si aquesta presenta escasses habilitats socials per a mantindre
relacions interpersonals estables.

D'altra banda, la família també pot establir relacions precàries amb persones
conegudes en les mateixes circumstàncies d'exclusió social, que poden reforçar
precisament la dinàmica disfuncional de la família.

TINGUE-HO EN COMPTE

No s’ha de confondre aïllament social amb pobresa. Les famílies

multiproblemàtiques no són exclusives d'un entorn de pobresa i deprivació, ja
que poden trobar-se en qualsevol context social, cultural i econòmic. No obstant
això, si una família presenta símptomes de desestructuració i a més se li suma
la condició de pobresa, els efectes perjudicials per als seus membres es reforcen
i resulta molt difícil modificar-los.

ATENCIÓ A LES UNITATS DE CONVIVÈNCIA – 2023/24 32