Apunts

N1 · B3 · Unitat 3
“Jo, de tu, faria un canvi de vida”
 N1-B3-Unitat 3 “Jo, de tu, faria un canvi de vida”

Índex

Presentació 1
Demanar i donar informació sobre estats físics i anímics 2
Demanar i donar consells per millorar l’estat de salut o d’ànim 8
 N1-B3-Unitat 3 “Jo, de tu, faria un canvi de vida”

Presentació

Objectius Trobaràs a continuació uns apunts dels continguts treballats en aquesta unitat, el domini
dels quals et permetrà d'assolir els objectius següents:
· Demanar i donar informació sobre estats físics i anímics.
· Demanar i donar consells per millorar l’estat de salut o d’ànim.

1
 N1-B3-Unitat 3 “Jo, de tu, faria un canvi de vida”

1. Demanar i donar informació sobre estats físics i anímics

Continguts Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· les estructures per demanar i donar informació sobre estats físics i anímics,
· la flexió dels adjectius,
· els pronoms de CI,
· els pronoms reflexius,
· els adjectius i pronoms indefinits,
· el pronom relatiu que,
· els adverbis ben i bé,
· vocabulari.

Estructures per En català es fan servir moltes estructures diferents per demanar i donar informació sobre
demanar i donar els estats físics i anímics. Aquí només es presenten les més habituals.
informació sobre
La pregunta més habitual per demanar informació sobre estats físics i anímics és:
estats físics i anímics
què + pronom + passa?
· Què et passa, Montse?
· Què us passa, nens?
Per respondre a aquesta pregunta solem emprar trobar-se o sentir-se. L’estructura és la
següent:
verb sentir-se adjectiu
(subjecte) + +
verb trobar-se adverbi
Trobar-se i sentir-se es conjuguen sempre amb un pronom feble. Darrere el verb hi
col·loquem l’adjectiu o l’adverbi que defineix l’estat físic o d’ànim.
Normalment el verb trobar-se, en aquest context, fa referència a l’estat físic.
· En Pere es troba bé
· Em trobo malament.
· Com et trobes?

2
 N1-B3-Unitat 3 “Jo, de tu, faria un canvi de vida”

1. Demanar i donar informació sobre estats físics i anímics

Estructures per En canvi, el verb sentir-se seguit d’un adjectiu sol al·ludir a l’estat anímic.
demanar i donar
· Em sento trist.
informació sobre
· La Carme se sent desgraciada.
estats físics i anímics
· La Carme i l’Isaac se senten feliços.
Com es veu en l’exemple anterior, davant de la tercera persona del verb sentir (en singular
i en plural) solem canviar el pronom es per se.
Recorda que per parlar de l’estat físic o anímic d’algú podem utilitzar el verb estar quan
ens referim a característiques transitòries:
· L’Isaac està trist.
· La Carme està cansada.
En general, com es veu en els exemples, estar es fa servir amb estats d’ànim transitoris,
mentre que ser sol emprar-se per indicar trets de caràcter o estats permanents.

Flexió dels adjectius Les terminacions més habituals del masculí i del femení dels adjectius són les següents:
masculí singular femení singular
Ø -a
baix, alt, castany, prim baixa, alta, castanya, prima
-at / -it -ada / -ida
cansat, ensopit cansada, ensopida
-ig -tja
lleig lletja
-s -ssa
gras, ros grassa, rossa
-o -a
guapo guapa
-è -na
morè morena

3
 N1-B3-Unitat 3 “Jo, de tu, faria un canvi de vida”

1. Demanar i donar informació sobre estats físics i anímics

Flexió dels adjectius

masculí plural femení plural
-s -es
alts, castanys, prims, guapos altes, castanyes, primes, guapes
-ats / -its -ades / -ides
cansats, ensopits cansades, ensopides
-os -es
baixos baixes
-igs / -tjos -tges
lleigs, lletjos lletges
-ssos -sses
grassos, rossos grasses, rosses
-ns -nes
morens morenes
Cal tenir en compte, però, que alguns adjectius qualificatius tenen la mateixa forma per al
masculí i el femení singulars: són els adjectius d’una terminació.
masculí i femení singular masculí plural femení plural
Ø -s -s
gran, jove grans, joves grans, joves
-a -es -es
optimista optimistes optimistes
Ø -os -es
feliç feliços felices
Fixa’t que hi ha alguns canvis ortogràfics: feliços, felices.

4
 N1-B3-Unitat 3 “Jo, de tu, faria un canvi de vida”

1. Demanar i donar informació sobre estats físics i anímics

Pronoms de CI Els pronoms de complement indirecte (CI) serveixen per indicar sobre qui recau l’acció o la
situació que expressa el verb. Per tant, podríem dir que aquests pronoms ens indiquen qui
és la persona o les persones afectades per l’acció del verb.
· Què li passa?
Els pronoms de complement indirecte en català són:
persona a qui es refereix pronom de CI
jo em
tu et
ell / ella / vostè li
nosaltres ens
vosaltres us
ells / elles / vostès els

Pronoms reflexius Els pronoms reflexius s'utilitzen en els verbs que es conjuguen amb una forma de pronom,
com sentir-se o enfadar-se.
· Em sento sola.
· L'Olga i jo ens enfadem sovint.
Els pronoms reflexius en català són:
persona a qui es refereix pronom reflexiu
jo em
tu et
ell / ella / vostè es
nosaltres ens
vosaltres us
ells / elles / vostès es

5
 N1-B3-Unitat 3 “Jo, de tu, faria un canvi de vida”

1. Demanar i donar informació sobre estats físics i anímics

Adjectius i pronoms Els indefinits designen persones o coses de manera indeterminada.

indefinits
ús pronominal ús adjectival
tot, tota, tots, totes tot, tota, tots, totes
algú, alguna cosa, algun, alguna, algun, alguna, alguns, algunes
alguns, algunes
res
tothom
ningú
Utilitzem els pronoms tothom, algú i ningú per designar persones:
· En Xavi té por de tothom. (=totes les persones)
· En Xavi té por d’algú. (=una persona, però no se sap de qui)
· En Xavi no té por de ningú. (=cap persona)
Podem utilitzar indistintament algú i ningú en oracions interrogatives.
· Té por d’algú, en Xavi?
· Té por de ningú, en Xavi?
Utilitzem tot, alguna cosa i res per designar coses:
· En Xavi té por de tot. (= totes les coses)
· En Xavi té por d’alguna cosa. (= té por, però no se sap de què)
· En Xavi no té por de res. (= cap cosa)
Utilitzem indistintament alguna cosa i res en oracions interrogatives.
· Té por d’alguna cosa en Xavi?
· Té por de res en Xavi?
Els pronoms i adjectius tot / tota / tots / totes i algun / alguna / alguns / algunes serveixen
tant per designar persones com per designar coses.
· En Xavi treballa tot el mes d’agost.
· Tots són alts.
· En Xavi treballa algun cap de setmana.
· En té algun de lliure.

6
 N1-B3-Unitat 3 “Jo, de tu, faria un canvi de vida”

1. Demanar i donar informació sobre estats físics i anímics

Pronom relatiu que Amb el pronom que afegim informació a un nom:

· La Carme té una amiga.
· L’amiga de la Carme sempre està de bon humor.

· La Carme té una amiga que sempre està de bon humor.

La informació afegida amb el pronom que sol ser equivalent a un adjectiu. Fixa’t-hi :
· La Carme té una amiga que sempre està de bon humor.

alegre
· En Xavi és un noi que sempre està fent coses.

actiu

Adverbis ben i bé L’adverbi de manera bé pren la forma ben davant d’adjectius i de participis. Ben dóna un
matís d’intensitat a l’adjectiu o al participi que modifica.
verb + ben + adjectiu / participi
· Estic ben amoïnada.
· Estàs ben boig.

Vocabulari Descripció de l’estat d’ànim

Adjectius:
actiu, activa; amoïnat, amoïnada; atent, atenta; atrevit, atrevida; avorrit, avorrida; boig,
boja; dèbil; desgraciat, desgraciada; dinàmic, dinàmica; distret, distreta; enamorat,
enamorada; ensopit, ensopida; esquerp, esquerpa; eufòric, eufòrica; feliç; gandul, gandula;
indecís, indecisa; neguitós, neguitosa; optimista; pessimista; sociable; trempat,
trempada.
Verbs:
dubtar; enfadar-se; entendre; estimar; gosar; notar; odiar; patir; separar-se.

7
 N1-B3-Unitat 3 “Jo, de tu, faria un canvi de vida”

2. Demanar i donar consells per millorar l’estat de salut o d’ànim

Continguts Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· el condicional dels verbs regulars,
· el condicional del verb fer,
· estructures per demanar i donar consells,
· el present d’indicatiu del verb saber,
· el pronom feble de CD neutre,
· vocabulari.

Condicional dels El condicional és un temps verbal que expressa la possibilitat d’un fet o d’una acció, i el
verbs regulars fem servir per donar consells. Té unes terminacions pròpies, que s’afegeixen
directament a l’infinitiu.
terminacions 1a conjugació
jo -ia treballaria
tu -ies treballaries
ell / ella / vostè -ia treballaria
nosaltres -íem treballaríem
vosaltres -íeu treballaríeu
ells / elles / vostès -ien treballarien
En els verbs de la 2a conjugació que tenen l’infinitiu acabat en –re, la terminació pròpia
del condicional s’afegeix després d’eliminar la e de la terminació d’infinitiu.
terminacions 2a conjugació
jo -ia temeria perdria
tu -ies temeries perdries
ell / ella / vostè -ia temeria perdria
nosaltres -íem temeríem perdríem
vosaltres -íeu temeríeu perdríeu
ells / elles / vostès -ien temerien perdrien
Fixa’t que en els verbs de la 3a conjugació les terminacions són idèntiques per als verbs
no incoatius (com llegir) i en els verbs no incoatius (com dormir).
terminacions 3a conjugació
jo -ia dormiria llegiria
tu -ies dormiries llegiries
ell / ella / vostè -ia dormiria llegiria
nosaltres -íem dormiríem llegiríem
vosaltres -íeu dormiríeu llegiríeu
ells / elles / vostès -ien dormirien llegirien
· Jo, de tu, canviaria de feina.
· Jo, en el teu lloc, dormiria més hores.

8
 N1-B3-Unitat 3 “Jo, de tu, faria un canvi de vida”

2. Demanar i donar consells per millorar l’estat de salut o d’ànim

Condicional del El verb fer es conjuga amb les terminacions pròpies del condicional, però canvia la e de
verb fer l’arrel per una a.
terminacions verb fer
jo -ia faria
tu -ies faries
ell / ella / vostè -ia faria
nosaltres -íem faríem
vosaltres -íeu faríeu
ells / elles / vostès -ien farien
· La feina m’avorreix. Tu què faries?

Estructures per Per demanar consells, fem servir les estructures següents:
demanar i donar
en el meu lloc,
consells tu, + + què faries?
de mi,
· Tu, de mi, què faries?
en el meu lloc,
tu, + + verb en condicional (i complements)?
de mi,
· Tu, en el meu lloc, aniries a Mallorca?
També podem fer preguntes amb els verbs aconsellar i recomanar (en present d’indicatiu o
en condicional).
· Què m’aconselles?
· Què em recomanaries?
Per donar consells, fem servir les estructures següents:
en el teu lloc,
jo, + + verb en condicional (i complements)
de tu,
· Jo, de tu, aniria al gimnàs.
per què no + verb en present d’indicatiu (i complements)?
· Per què no descanses una mica?
i si + verb en present d’indicatiu (i complements)?
· I si vas al metge?

9
 N1-B3-Unitat 3 “Jo, de tu, faria un canvi de vida”

2. Demanar i donar consells per millorar l’estat de salut o d’ànim

Present d’indicatiu Recorda que el present d’indicatiu del verb saber és irregular:
del verb saber
verb saber
jo sé
tu saps
ell / ella / vostè sap
nosaltres sabem
vosaltres sabeu
ells / elles / vostès saben
Fixa’t en l’alternança entre b i p. Davant de vocal, escrivim b. En els altres casos, escrivim
p.

Pronom feble de El pronom feble de complement directe (CD) neutre té la forma ho. El fem servir per
CD neutre substituir els pronoms això i allò i, també, per substituir infinitius o oracions subordinades
que fan de complement directe.
—Em recomanaries això?
—Sí, t’ho recomanaria.
—En Pere t’ha dit que està trist?
—No, no m’ho ha dit.
Fixa’t que el pronom ho pot combinar-se amb altres pronoms. Quan ho fa, va sempre en
segon lloc.

Vocabulari Noms:
el canvi; el consell.
Verbs:
aconsellar; apuntar-se; buscar; dubtar.

10