CARACTERITZACIÓ I GESTIÓ de

RESIDUS I AIGÜES RESIDUALS

Grau de Ciències Ambientals

Tema 1

Introducció
 PENSAR GENERA RESIDUS I
CONTAMINA
ESPIRITUALITAT
I RELIGIÓ
PLOR

MANS LLEGIR I ESCRIURE

PARLAR, PREGUNTAR

Qué diferencia l’èsser humà de la resta d’èssers?

2
Tema 1. INTRODUCCIÓ - Generació

Ni són
Contaminació
RECURSOS (EMISSIONS I l’objectiu
RESIDUS) ni són
útils

Sub-productes
No són
l’Objectiu (però
resulten útils)
Primeres matèries

Productes L’Objectiu
Energia (útil) 3
Tema 1. INTRODUCCIÓ - Generació

MODEL FINAL DE LÍNIA

Contaminació
(EMISSIONS I
RESIDUS)

CONSUM

4
Tema 1. INTRODUCCIÓ – Generació

MATERIALS
ACTIVITAT
INSERVIBLES
HUMANA
(contaminació)
v = f(activitat,
geografia, època
any, etc.)

EMISSIONS
vasimilació natural RESIDUS
Mòbils Immòbils
(sempre visibles per
(solen ser invisibles
immobilitat)
per dilució o dispersió)

Efluent
~net
TRACTAMENT

6
Tema 1. INTRODUCCIÓ - Definició

Què és un residu?

Qualsevol substància o objecte del qual el seu posseïdor es desprengui o

tingui la intenció o obligació de fer-ho. Per al seu propietari no té cap valor.

1
VALOR 
Grau de barreja

Classificació de residus
 Ús original: residu d’embalatge, residu alimentari…
 Tipus de material: vidre, paper, cartró, orgànic…
 Propietats físiques o finalitat: combustible, compostable, reciclable…
 Origen: domèstic, comercial, agrícola, industrial…
 Nivell de perillositat: perillós, no perillós, inert…
 Mobilitat: sòlid, emissions
7
Tema 1. INTRODUCCIÓ - Generació

MODEL FINAL DE LÍNIA

Contaminació
(EMISSIONS I
RESIDUS)

CONSUM

8
Tema 1. INTRODUCCIÓ – Solucions

CONCEPTES CLAU
DE MILLORA

• SOSTENIBILITAT

• PRODUCCIÓ NETA

• QUÍMICA VERDA

• ECONOMIA CIRCULAR

• ZERO DISCHARGE

• … 9
Tema 1. INTRODUCCIÓ – Solucions

SOSTENIBILITAT DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE
Sostenibilitat o desenvolupament sostenible
(World Commission on Environment and Development (1987))

El desenvolupament que satisfà les necessitats del

present sense comprometre la capacitat de les
generacions futures.
SOCIAL ECONÒMIC

MEDIAMBIENTAL
Residu Reduïr

Residu Recurs

Gestió:
 Mediambientalment efectiva
 Econòmicament assumible
 Socialment acceptada 10
Tema 1. INTRODUCCIÓ – Solucions

PRODUCCIÓ (MÉS) NETA: Accions que busquen produïr productes

sense generar residus i emisions o minimitzant la seva generació.

PMN va associada a:
• Ecoeficiència (gastar menys
recursos per a produir el mateix) i
Ecodisseny
• Prevenció de la contaminació
• Minimització de residus

La prevenció de la contaminació consisteix en l’ús de materials, processos

o mètodes que redueixin o eliminin la generació de contaminants o
residus en la seva font d’origen.

11
Tema 1. INTRODUCCIÓ – Solucions

MINIMITZACIÓ O PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ – PRODUCCIÓ NETA

PRODUCCIÓ (+) NETA EN ORIGEN

12
Tema 1. INTRODUCCIÓ – Solucions

QUÍMICA VERDA: química sostenible, consisteix a dissenyar productes i

processos químics per a reduir o eliminar l'ús o la generació de substàncies
perilloses. La química verda s'aplica en tot el cicle de vida d'un producte
químic, incloent el seu disseny, fabricació i utilització.

https://www.freepik.es/

DESCÀRREGA ZERO (ZERO DISCHARGE): El principi de

"descàrrega zero" és el reciclatge de totes les aigües residuals
industrials. Això significa que les aigües residuals es tractaran i es
tornaran a utilitzar durant el procés. A causa de la reutilització de
l'aigua, les aigües residuals no s'alliberaran al sistema de clavegueram
ni a les aigües superficials. 13
Tema 1. INTRODUCCIÓ - Generació

MODEL FINAL DE LÍNIA

Contaminació
(EMISSIONS I
RESIDUS)

CONSUM

14
Tema 1. INTRODUCCIÓ - Generació

Gestió ideal: Reciclatge

(Economia Circular, Sostenibilitat)

Contaminació
(EMISSIONS I
RESIDUS)

CONSUM

CONSUM

Gestió + ideal: Producció neta, Reciclatge

(Economia Circular, Sostenibilitat) 15
Tema 1. INTRODUCCIÓ - Generació

Economía circular Proposa un nou model de societat que utilitza i

optimitza els estocs i els fluxos de materials, energia i residus i el seu objectiu
és l'eficiència de l'ús dels recursos.

16
Tema 1. Introducció

RESIDUS
SÒLIDS
Tema 1. Introducció
COM S’HA DE GESTIONAR UN RESIDU?
Final de línea vs. Gestió integrada (SIGR)

18
Imagen de Ryan McGuire en Pixabay
Tema 1. Introducció

MEDI AMBIENT

SOCIETAT
Emissions a:

Energia Prevenció per Aire

Societat Disposició Aigua
Matèria INDUSTRIAL Final
Sòl
Primera Disseny/Procés

Generació de Residus – Sistema lineal

Prevenció de Residus
Tema 1. Introducció

GESTIÓ INTEGRADA DE RESIDUS SÒLIDS (GIRS)

Sistema de gestió que combina els corrents de residus, la recollida d’aquests, els mètodes de
tractament i disposició final, amb l’objectiu d’assolir beneficis ambientals, optimització econòmica
i acceptabilitat per part de la societat [McDougall, 2001].

Generació

Manipulació i Separació, Emmagatzematge i

Processat en origen

Recollida

Transferència i Tria, processat i

transport transformació

Abocament

20
TemaTema
1. Introducció
1. Introducció

TIPUS DE RESIDUS SÒLIDS

Residus domiciliaris
• Residus municipals (abans RSU)
Residus comercials

• Residus industrials (abans RSnU)

Segons
• Altres residus terres i runes
origen
específics (sanitaris, fangs o llots, ...)

agrícoles, forestals i dejeccions ramaderes

miners

radioactius
18
21
Tema 1. Introducció

TIPUS DE RESIDUS SÒLIDS: segons l’ORIGEN

RESIDUS MUNICIPALS (Decret 1/2009, Directiva 2008/98/CE, Ley 22/2011)
Residus generats als domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i també
els que no tenen la consideració de residus especials i que per llur naturalesa o composició
es poden assimilar als que es produeixen en els dits llocs o activitats.
Tenen també la consideració de residus municipals els residus procedents de:
• neteja de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges
• els animals domèstics morts
• els mobles, els estris i els vehicles abandonats
• els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i reparació domiciliària

RESIDUS COMERCIALS (Decret 1/2009)

Residus municipals generats per l’activitat pròpia del comerç al detall i a l’engròs,
l’hoteleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis. Són equiparables a
aquesta categoria, als efectes de la gestió, els residus originats a la
indústria que tenen la consideració d’assimilables als municipals d’acord amb
el que estableix aquesta Llei.

22
Tema 1. Introducció

TIPUS DE RESIDUS SÒLIDS:

SÒLIDS segons l’ORIGEN
RESIDUS INDUSTRIALS (Decret 1/2009, Directiva 2008/98/CE, Ley 22/2011)
Materials sòlids, gasosos o líquids resultants d’un procés de fabricació, de
transformació, d’utilització, de consum o de neteja el productor o posseïdor dels
quals té voluntat de desprendre-se’n i que, d’acord amb aquesta Llei, no poden
ésser considerats residus municipals.

23
Tema 1. Introducció

TIPUS DE RESIDUS SÒLIDS: segons l’ORIGEN

Residus INDUSTRIALS

24
Tema 1. Introducció

TIPUS DE RESIDUS SÒLIDS: segons l’ORIGEN

Generació de residus a Catalunya (ARC)

10
9 industrials
Residus (Milions de tones)

8
municipals
7
6 de la construccio
5
4
3
2
1
0
1997
2000
2005
2008
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
2019
Any
 Els residus comercials són aproximadament un 36,5 % dels residus municipals
(estudi Institut Cerdà 2014)
 Hi ha altres residus importants, no per quantitats sinó per perillositat: residus
sanitaris, agrícoles i ramaders, radioactius, miners... 25
Tema 1. Introducció

TIPUS DE RESIDUS SÒLIDS: segons l’ORIGEN

RESIDUS
MUNICIPALS

 La generació de residus
municipals a Catalunya es situa
en 1,44 kg/hab.dia
 Existeix una relació entre
economia i residus

26
Tema 1. Introducció

TIPUS DE RESIDUS SÒLIDS: segons l’ORIGEN

RESIDUS
MUNICIPALS

Evolució de la composición de la
bossa tipus a l’AMB

27
Tema 1. Introducció

TIPUS DE RESIDUS SÒLIDS: segons l’ORIGEN

RESIDUS
INDUSTRIALS

28
Tema 1. Introducció

TIPUS DE RESIDUS SÒLIDS: segons l’ORIGEN

RESIDUS DE LA
CONSTRUCCIÓ

“No sembla possible

desvincular la generació
de residus del creixement
econòmic” 29
Tema 1. Introducció

TIPUS DE RESIDUS SÒLIDS: segons l’ORIGEN

Residus Municipals vs Residus Industrials

Best available techniques

30
Tema 1. Introducció

TIPUS DE RESIDUS SÒLIDS: Segons perillositat

Residus especials (Decret 1/2009, Directiva 2008/98/CE, Ley 22/2011)

residus qualificats com a perillosos per la normativa bàsica de l’Estat i per la normativa de
la Unió Europea (Directiva 2008/98/CE i Ley 22/2011).
Són residus que tenen algun component amb característiques de perillositat i els
recipients o envasos que els hagin contingut: inflamables, explosius, tòxics, mutagènics...
Exemples 
Residus inerts (Decret 1/2009, Directiva 2008/98/CE, Ley 22/2011)
Residus que no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques
significatives. Els residus inerts no són residus solubles ni combustibles, ni reaccionen
físicament ni químicament de cap altra manera, ni són biodegradables, ni
afecten negativament les altres matèries amb les quals entren en contacte de manera
que contaminin el medi o perjudiquin la salut humana. La lixiviabilitat total, el contingut
de contaminants dels residus i l’ecotoxicitat del lixiviat han de ser insignificants i no han
de comportar cap risc per a la qualitat de les aigües.
Residus no especials (Decret 1/2009, Directiva 2008/98/CE, Ley 22/2011)
Residus ni especials ni inerts.
Tema 1. Introducció

TIPUS DE RESIDUS SÒLIDS: Segons perillositat

32
Tema 1. Introducció

TIPUS DE RESIDUS SÒLIDS: Per l'energia necessària per al seu aprofitament

Materials inservibles
per al seu productor

E=0 E↓ E↑↑↑
SUBPRODUCTES MATERIALS REBUIGS
No requereixen VALORITZABLES Requeririen un
transformacions Requereixen un important
importants per ser procés de procés de
utilitzats transformació transformació

16/09/2020 CGRAR – C01 - Introducció 33

Tema 1. Introducció

TIPUS DE RESIDUS SÒLIDS: Per l'energia necessària per al seu aprofitament

SUBPRODUCTES: Els residus que es poden utilitzar directament com a
primera matèria en altres processos de producció sense necessitat
de sotmetre'ls a operacions de tractament i que no produiran
impactes adversos en el medi ambient o la salut humana. El
subproducte deixa de ser un residu. La Borsa de Subproductes i
Matèries Primeres fa d'intermediari en l’intercanvi de “residus” d’una
empresa a una altra, de manera que les sobres d’una, satisfacin les
necessitats d’una altra.

VALORITZACIÓ: Tot procediment que permeti aprofitar els recursos

continguts en els residus sense posar en perill la salut humana i
sense utilitzar mètodes que puguin causar perjudicis al medi
ambient.

REBUIG: Residus o fraccions no valoritzables.

34
Tema 1. Introducció

Problemes associats als Residus.

Problemes d’emmagatzematge en el punt d’origen:
Cal tenir en compte:
• Ús correcte de contenidors (envasat)
• Elevada freqüència de recollida
• Gestió finalista adequada (processat, valorització, abocament...) 
problemes d’ubicació i gestió

Exemple 1
PCl3 (molt tòxic i corrosiu):

Industrialment molt important: Producte de partida de molts organo-

fosforats (plastificants, herbicides, retardants de flama, …)
Tema 1. Introducció
Problemes associats als Residus. Exemple 1
Tema 1. Introducció

Problemes associats als Residus. Exemple 1

Problemes associats als Residus. Exemple 1
Tema 1. Introducció

Problemes associats als Residus. Exemple 1

Tema 1. Introducció
Problemes associats als Residus. Exemple 1
Tema 1. Introducció

Problemes associats als Residus. Exemple 1

Tema 1. Introducció
Problemes associats als Residus (M)

¿Dilució?

Termo (2P): L’entropia de l'univers augmenta

(= contaminació)  Prevenció i
Minimització
Tema 1. Introducció

Problemes associats als Residus. Exemple 2

Tema 1. Introducció
Problemes associats als Residus. Exemple 2
Tema 1. Introducció

Problemes associats als Residus. Exemple 2

Tema 1. Introducció

48
Tema 1. Introducció

AIGÜES RESIDUALS
1. Introducció

LES AIGÜES RESIDUALS

Es poden definir com la combinació de líquids que transporten residus procedents de
residències, instal·lacions públiques i centres comercials i industrials, a les quals,
eventualment, es poden afegir aigües subterrànies, superficials i pluvials (Metcalf i Eddy,
2003).

Vector de Agua creado por brgfx - www.freepik.es

1. Introducció

CONSUM D’AIGÜES A CATALUNYA

 El consum d’aigua a Catalunya es situa

en 116 L/hab.dia (2018)

link DADES CONSUM A CATALUNYA

1. Introducció

LES EDAR DE CATALUNYA

Nombre d'EDAR: >500 (2019)

Població servida: 97%
Al setembre de 2011: 396 EDAR
Encara hi ha probles de qualitat d’aigua!

Font: Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

1. Introducció

Prevenció d’Aigües Residuals

1. Prevenció individual
2. Política territorial sostenible
• Activitats desenvolupades en la conca d’un riu (Contaminants?
Captadores?)
• Canvi d’ús del sòl: Activitats Erosives? Urbanització, Desforestació
(incendis o tales)
3. Manteniment d’instal·lacions

Cal una gestió global fins i tot abans de la utilització de l’aigua!

1. Introducció

LES AIGÜES RESIDUALS

AL VOLTANT D’UN 15% AIGUA POTABLE ES PERD PEL CAMÍ!
1. Introducció

Tipus d’aigües residuals en funció del seu ORIGEN

URBANES INDUSTRIALS AGROPEQUÀRIES

Exemple...
1. Introducció

LES AIGÜES RESIDUALS URBANES (ARU)

AIGÜES DOMICILIÀRIES (grises+negres): Ús domèstic o comercial.

Ex. Cuines, banys, fecals (aigües negres), comerços, restaurants…

AIGÜES BLANQUES: Aigües pluvials, de neteja pública, rec i altres serveis.

COMUNITAT CONSUM (L/(hab·dia)

Pastors - nòmades 15

Estàndard 200– 400

Zones d’alt nivell de vida 1.000 – 2.000

Espanya 136 (2018)

Catalunya 116 (2018)

Arabia Saudí 235

1. Introducció

LES AIGÜES RESIDUALS URBANES (ARU)

AIGÜES DOMICILIÀRIES

 Aigües negres + grises

 Cabal regular
 Contaminació regular  Compostos orgànics naturals

 Quantitats volumètriques inferiors  Sals

 Predominen: Bionutrients
 Microorganismes

AIGÜES BLANQUES
 Cabal intermitent
 Contaminació important primers minuts (15-30 min)
1. Introducció

AIGÜES BLANQUES vs AIGÜES DOMICILIARIES

Valors promig
CONCENTRACIÓ (mg/L)
CONTAMINANT
Domèstiques Blanques
Sòlids Suspesos (SS) 210 230
Sòlids Suspesos Volàtils (SSV) 150 40
Demanda Bioquímica d’Oxigen (DBO5) 190 25
Demanda Química d’Oxigen (DQO) 430 65
Nitrogen amoniacal (N-NH3) 25 0,20
Nitrats (NO3-) 0,2 0,50
Nitrogen Orgànic (Norg) 15 1,40
Fosfats totals (PO43-) 7 1,15
1. Introducció LES AIGÜES RESIDUALS URBANES (ARU)

AIGÜES DOMICILIÀRIES

Emissió de contaminants
[g/(hab·dia)]
MES 90-100

MO 60-65

P-N 10
1. Introducció LES AIGÜES RESIDUALS URBANES (ARU)
Valors sortida abocament EDAR
1. Introducció

LES AIGÜES RESIDUALS INDUSTRIALS

Totes les aigües residuals abocades des de locals utilitzats per a
qualsevol activitat comercial o industrial, que no siguin aigües
residuals domèstiques ni aigües d’escorrentia pluvial

 Composició depèn de tipus d’indústria i mètode de producció

 Font contaminant més important
 Característiques generals:

 Poden contenir substàncies orgàniques no biodegradables

 Poden contenir una gran diversitat de productes químics
 pH molt variable
 No solen contenir ni bacteris ni virus
1. Introducció

LES AIGÜES RESIDUALS INDUSTRIALS

CONTAMINANTS
1 Color 5 DQO 9 Tòxics orgànics
XX: Gran importància
X: Importància mitja
2 Calor 6 DBO 10 Detergents
-: Sense importància
3 Sòlids en Suspensió 7 Olis i greixos 11 Fenols V: Variable
4 Àcids o bases 8 Metalls pesats 12 Salinitat
1. Introducció

LES AIGÜES RESIDUALS INDUSTRIALS

Font: ACA
1. Introducció

LES AIGÜES RESIDUALS INDUSTRIALS

HABITANT EQUIVALENT

1 hh-eq = 60 g O2/dia 1 hh-eq = 90 g SS/dia

Indústria alimentària Indústria fertilitzants

Indústria química orgànica Indústria vidre

CENTRAL LLETERA:
55 hh-eq/100 L llet
FÀBRICA PASTA KRAFT:
400 hh-eq/t produïda
INDÚSTRIA SUCRERA
150 hh-eq/t produïda
1. Introducció

LES AIGÜES RESIDUALS AGROPEQUÀRIES

Inclouen:
 Aigües de rec (ús agrícola) [Ha regadiu –> 6000 m3 aigua/any ≈ ]
 Purins
 Aigües de neteja en explotacions ramaderes

Característiques principals:
 Sals dissoltes (ús fertilitzants, origen agrícola)
 MES (origen ramader)
 MO (origen agrícola i ramader)
 Nutrients (origen agrícola i ramader)
 Desinfectants i detergents (origen ramader)
 Traces pesticides (ús agrícola)
1. Introducció

LES AIGÜES RESIDUALS AGROPEQUÀRIES

AGRÍCOLES

 Caràcter de contaminació difusa

 Espanya: 6.000 m3/(Ha·any)

RAMADERES
 Problema principal: animals estabulats.
 Equivalències [DBO]:
 Porc estabulat de 60 kg: 2-5 hab. Equivalents (26M a
Espanya)
 Vaca estabulada de 500 kg: 12-18 hab. Equivalents
(6,5M a Espanya)
 Gallina ponedora: 0.1-0.2 hab. Equivalents (35M
aprox. a Espanya)
1. Introducció

Font: ACA