Clima

Unitat 2.
El clima
PROGRAMACIÓ
Continguts Criteris d’avaluació

Elements del clima 1. Identificar els elements que influeixen en el clima i explicar com hi actuen.
L’estudi del clima 2. Adquirir una idea bàsica de clima, identificar la manera com es defineix un tipus
de clima i els principals gràfics de representació i estudi: els climogrames.
Els factors climàtics. Les zones climàtiques de la Terra 3. Adquirir una idea bàsica dels factors que determinen el clima.
4. Reconèixer les zones climàtiques mundials.
El clima i el paisatge 5. Reconèixer diferents tipus de climes i identificar-ne algunes característiques

bàsiques.
6. Identificar alguna espècie vegetal pròpia de cada zona climàtica.
7. Explicar què és un paisatge i identificar els elements principals que el formen.
114 Proposta didàctica
105081_114_143_U02_Bv.indd 114 10/09/14 14:57

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY
Competències
Estàndards d’aprenentatge avaluables Pàgines LA clau IM Avaluació
1.1 Anomena els elements del clima. 30 LA: act. 1 pàg. 45
2.1 Interpreta i analitza climogrames. 31 LA: act. 7 pàg. 45
2.2 Identifica les estacions, en fixa la durada i descriu com és 31 LA: act. 7 pàg. 45
la llum solar en cada estació i els efectes que aquesta té en
els éssers vius.
2.3 Descriu una estació meteorològica i la seva funció, i identifica 31 AC: act. 1 pàg. 142
els aparells per a la recollida de dades atmosfèriques.
2.4 Interpreta mapes meteorològics senzills i en distingeix 42 AC: act. 2 pàg. 142
els elements principals.
3.1 Identifica els factors que determinen el clima. 32-33 LA: act. 2 pàg. 45
4.1 Defineix què és una zona climàtica i anomena les zones 33 LA: act. 3 pàg. 45
climàtiques del planeta.
5.1 Descriu algunes característiques dels climes principals. 34-35 LA: act. 4 pàg. 45
6.1 Explica per què les plantes tenen característiques especials 34-35 LA: act. 8 pàg. 45
segons la zona climàtica on creixen. AC: act. 3 pàg. 142
7.1 Defineix un paisatge i n’identifica els elements. 35 AC: act. 4 pàg. 142
7.2 Diferencia conques i vessants hidrogràfics, i anomena 35 AC: act. 5 i 6

els trams d’un riu. pàg. 142
NOTA: LA: Llibre de l’alumne AC: Avaluació complementària (Proposta didàctica)
Proposta didàctica 115
105081_114_143_U02_Bv.indd 115 10/09/14 14:57

PROGRAMACIÓ (CONTINUACIÓ)
Continguts Criteris d’avaluació

Els climes d’Espanya 8. Reconèixer els tipus de climes d’Espanya i les zones a les quals afecta cada
un i identificar-ne algunes característiques bàsiques.
9. Explicar els trets més destacats de les temperatures i les precipitacions dels
diferents climes d’Espanya, i identificar alguna espècie vegetal pròpia de cada
zona climàtica.
Els climes de Catalunya 10. Reconèixer els tipus de climes de Catalunya i les zones a les quals afecta cada
un, i n’identifica algunes característiques bàsiques.
11. Explicar els trets més destacats de les temperatures i les precipitacions dels
diferents climes de Catalunya, i identificar alguna espècie vegetal pròpia de cada
zona climàtica.
El canvi climàtic: causes i conseqüències 12. Explicar les conseqüències que tenen les nostres accions sobre el clima
i el canvi climàtic.
Mapa físic de Catalunya 13. Descriure les característiques del relleu de Catalunya i de la seva xarxa
hidrogràfica i els localitza en un mapa.
Mapa físic d’Espanya 14. Descriure les característiques del relleu d’Espanya i la seva xarxa hidrogràfica,
i localitzar-los en un mapa.
Mapa físic d’Europa 15. Descriure les característiques del relleu d’Europa i la xarxa hidrogràfica,
i localitzar-los en un mapa.
105081_114_143_U02_Bv.indd 116 10/09/14 14:57

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY
Competències
Estàndards d’aprenentatge avaluables Pàgines LA clau IM Avaluació
8.1 Descriu i assenyala en un mapa els tipus de climes d’Espanya 36-37 LA: act. 4 pàg. 45
i les zones a les quals afecten.
8.2 Interpreta i analitza climogrames de diferents territoris 36-37 LA: act. 7 pàg. 45
d’Espanya i els relaciona amb el clima al qual pertanyen.
9.1 Indica quines temperatures i quines precipitacions són 36-37 LA: act. 4 pàg. 45
característiques de cada tipus de clima d’Espanya. AC: act. 7 pàg. 142
9.2 Identifica alguna espècie vegetal de cada zona climàtica 36-37 LA: act. 8 pàg. 45
d’Espanya i explica les característiques principals dels paisatges
espanyols.
10.1 Descriu i assenyala en un mapa els tipus de climes 38-39 LA: act. 4 i 5
de Catalunya i les zones a les quals afecten. pàg. 45
10.2 Interpreta i analitza climogrames de diferents territoris 38-39 LA: act. 7 pàg. 45
de Catalunya i els relaciona amb el clima al qual pertanyen.
11.1 Indica quines temperatures i quines precipitacions són 38-39 LA: act. 4 pàg. 45
característiques de cada tipus de clima de Catalunya. AC: act. 7 pàg. 142
11.2 Identifica alguna espècie vegetal de cada zona climàtica 38-39 LA: act. 8 pàg. 45
de Catalunya i explica les característiques principals dels
paisatges catalans.
12.1 Observa i descriu els efectes del canvi climàtic, n’explica les 40-41 AC: act. 9 pàg. 142
causes i les conseqüències, i sap les accions que són necessàries
per combatre’l.
12.2 Valora la importància de l’ús sostenible dels recursos 40-41 AC: act. 9 pàg. 142
naturals.
13.1 Localitza en un mapa les unitats principals del relleu 142 AC: 6 i 10 pàg. 142
de Catalunya i els seus vessants hidrogràfics.
13.2 Situa en un mapa els mars, els oceans i els grans rius 142 AC: 10 pàg. 142
de Catalunya.
14.1 Localitza en un mapa les unitats principals del relleu 140 AC: act. 6 i 10
d’Espanya i els seus vessants hidrogràfics. pàg. 142
14.2 Situa en un mapa els mars, els oceans i els grans rius 140 AC: act. 10 pàg. 142
d’Espanya.
15.1 Identifica les unitats de relleu principals d’Europa, els seus 138 AC: act. 11, 12 i 13
climes i la seva xarxa hidrogràfica, i localitzar-los en un mapa. pàg. 142
NOTA: LA: Llibre de l’alumne AC: Avaluació complementària (Proposta didàctica)
105081_114_143_U02_Bv.indd 117 10/09/14 14:57

Unitat 2. El clima
VOCABULARI
Clima: paisatge, vent, precipitacions, pressió atmosfèrica, humitat, Zones climàtiques de la Terra: temperada, càlida, freda.
temperatura, latitud, altitud, termòmetre, pluviòmetre,
Paisatges: selva, sabana, desert, bosc.
anemòmetre, baròmetre, higròmetre, estació meteorològica,
temps atmosfèric, climograma.
METODOLOGIA I DIFICULTATS D’APRENENTATGE INTERDISCIPLINARIETAT
Iniciar aquesta unitat didàctica diferenciant els conceptes de clima L’ús correcte del llenguatge a l’hora d’expressar-se de manera
i temps atmosfèric és fonamental perquè els alumnes en puguin escrita i oral es relaciona amb l’àrea de Llengua catalana.
entendre els continguts.
La comprensió de mapes del temps i climogrames es relaciona
Demanar-los que anomenin els elements en què es fixen per saber amb les àrees de Matemàtiques i Educació artística.
el temps que farà. D’aquesta manera, s’introdueixen els elements
El canvi climàtic, els seus efectes i les accions que cal adoptar per
climàtics per enllaçar, posteriorment, amb els instruments
evitar-lo es relacionen amb l’àrea de Ciències de la naturalesa.
meteorològics que serveixen per estudiar-los.
Continuar el tema del clima i les zones climàtiques de la Terra.
VALORS I ACTITUDS
Introduir el concepte de paisatge i relacionar-lo amb les zones
climàtiques. Desenvolupament sostenible i cura del medi ambient.
La principal dificultat que presenta aquesta unitat és la comprensió Reflexionar sobre la limitació dels recursos i la necessitat d’adoptar
dels climogrames. Per això és molt important explicar bé als accions basades en el desenvolupament sostenible per tenir cura
alumnes les variables que hi estan representades i com del medi ambient.
s’interpreten. Tan bon punt ho hagin entès, poden analitzar Valoració del paisatge. Valorar el paisatge com un bé natural
oralment entre tots diferents climogrames, fins a comprovar que que hem de protegir.
els saben llegir bé.
Altres continguts que poden presentar dificultats són els relatius ÚS DE LES TIC
a l’efecte d’hivernacle i a la destrucció de la capa d’ozó.
Les explicacions d’aquests conceptes han d’anar acompanyades En aquesta unitat es treballen els diagrames de flux amb
de moltes imatges i organitzadors visuals per facilitar-ne el programa CmapTools. Es pot començar amb un diagrama
la comprensió. simple del tema que els alumnes triïn, perquè aprenguin
com es fa.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
ACCIÓ AMB ELS PARES
Reforç
Els pares poden ajudar els seus fills a buscar informació sobre
• Interpretar climogrames de diferents zones. També es pot
el clima de la localitat i a treballar amb Internet.
partir d’un climograma per descriure el clima d’un lloc.
D’altra banda, poden anar d’excursió a un medi natural en família
• A ssociar imatges de diferents paisatges al climograma
per observar i conèixer la vegetació de la zona.
corresponent.
També poden muntar una caseta meteorològica a casa, encara
Ampliació
que sigui només amb un o dos instruments meteorològics,
Un cop acabada la unitat, seria interessant visitar l’institut i agafar les dades cada dia a la mateixa hora.
meteorològic de la localitat o un de proper per veure com
treballen els meteoròlegs i consolidar els conceptes adquirits.
105081_114_143_U02_Bv.indd 118 10/09/14 14:57

Foment de la lectura
• Abans de començar la lectura del text de la pàgina 28, demanar • Abans de començar a llegir l’apartat «Continuem llegint»,
als alumnes que facin hipòtesis sobre el seu contingut fixant-se demanar-los que identifiquin el nom de l’autor del text. Després,
només en les il·lustracions. treballar la identificació de paraules clau en un text. Per fer-ho,
• Demanar a un alumne que llegeixi el text en veu alta per treballar demanar-los que cada un el llegeixi i, sense comentar-lo encara
el ritme, l’entonació i les pauses. amb els companys, en subratlli les paraules clau. Finalment, els
alumnes han de comparar amb els companys les paraules que
Després, per treballar la comprensió lectora, demanar-li que
ha seleccionat cada un, arribar a un acord sobre quines són
expliqui què és el que ha entès i que destaqui oralment als
les més importants i apuntar-les en el quadern.
companys les idees principals que apareixen en el text.
• Lectura recomanada. Canvi climàtic, de Steve Parker, Susaeta,
• Apuntar els conceptes que els alumnes no entenguin i buscar-ne
2011, tracta el canvi climàtic amb un nivell adequat per als
el significat.
alumnes de Primària.
Recursos
Materials Superpixèpolis
• SPX digital
- Reforç
- Ampliació
- Activitats interactives
- Generador d’avaluació
- Documents didàctics
• Murals. Mural 3.
Recursos web
• Interactiu sobre el temps i el clima, els elements del clima • Laboratori per entendre els efectes del canvi climàtic,
i els factors que hi influeixen. amb recursos educatius, simuladors, vídeos i jocs,
http://www.edu365.cat/primaria/ entre d’altres propostes didàctiques.
muds/socials/tempsclima/index.htm http://www.ersilia.org/canvi_climatic/
• Sèrie de vídeos del programa Méteo K de TV3 sobre el clima

i la meteorologia. • Pàgina web sobre el clima, amb explicacions, animacions
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Cerca? i recursos multimèdia molt interessants.
p_tip=&p_cp=1&p_amb=&p_niv=&p_ http://concurso.cnice.mec.es/cnice2006/
are=&x=0&y=0&p_ex=m%E9teo material093/009_satelite.html
+k&p_to=&p_alg=
105081_114_143_U02_Bv.indd 119 10/09/14 14:57

Unitat 2. El clima
Intel·ligències múltiples
Pàg. Acompliments IM
28-29 Individual Quin tipus d’activitats t’agrada fer un dia assolellat? I un dia plujós? Descriu-les
en dues cartolines diferents i il·lustra-les amb aquarel·les.
Individual i Grup classe Escriu una redacció sobre el dia més calorós o més plujós
i tempestuós que hagis viscut. Vas haver de deixar de fer alguna activitat? Com reaccionaven
les persones del teu voltant? Comparteix-la amb els companys.
30-31 Grup 4 o 5 Heu pensat mai en els sons associats amb el temps atmosfèric? Com es podria
reproduir el so d’una calor sufocant? I el del vent? Utilitzeu objectes quotidians i el vostre cos
per posar una banda sonora als elements climàtics.
Individual i Grup 4 o 5 Fes una recopilació de les teves millors fotografies i divideix-les
segons l’època de l’any o de l’estat atmosfèric. Després, poseu-les en comú per grups
i feu un àlbum de les estacions de l’any.
32-33 Per parelles Sabeu què és un mandala? Les religions budista i hindú el fan servir per
representar simbòlicament el cosmos. També s’usa per afavorir la concentració i la creativitat.
És circular i té uns quants dibuixos que es disposen al voltant d’un centre. Per fer el vostre
mandala, retalleu un cercle sobre una fusta ajudant-vos d’una serreta. Dibuixeu-hi els
símbols i els dibuixos que vulgueu que apareguin i que estiguin relacionats amb els factors
climàtics. Després, pinteu-lo i adorneu-lo com més us agradi. L’aula quedarà molt bonica
amb aquests guarniments.
34-35 Individual Fes memòria i recorda la darrera pel·lícula o sèrie que hagis vist al cine
o a la televisió. Quin tipus de vegetació hi apareix normalment? Quin temps atmosfèric
hi sol haver? Pots endevinar de quin clima es tracta? Relaciona’ls amb la zona
de la Terra de què es tracta. És un país de l’hemisferi nord o del sud? On es roden les sèries
i les pel·lícules que veus normalment? Per què?
36-37 Grup 4 o 5 Elaboreu el mapa dels climes d’Espanya en una maqueta. Useu plastilina i petits
rètols de cartolina i escuradents per assenyalar el nom del clima de cada zona. També podeu
afegir-hi imatges d’alguna espècie vegetal típica de cada lloc o modelar-la també amb
plastilina o argila.
38-39 Grup 4 o 5 Feu el climograma d’alguna localitat de Catalunya. Podeu obtenir informació
a l’enllaç següent:
http://www.meteocat.com/servmet/index.html
40-41 Grup 4 o 5 Busqueu informació a Internet sobre les ONG que lluiten contra el canvi climàtic
i l’extinció d’éssers vius del planeta. Quines situacions denuncien? Què volen aconseguir?
Com podríeu ajudar en aquesta lluita? Elaboreu pamflets per conscienciar altres persones.
Grup 4 o 5 Imagineu-vos que formeu una associació ambiental i heu de crear un eslògan
i una sèrie d’arguments per conscienciar la població. Perquè l’activitat sigui més divertida,
inventeu una cançó amb aquest contingut.
105081_114_143_U02_Bv.indd 120 10/09/14 14:57

Paleta IM
Contingut: El clima i el paisatge
IM Acompliments
Un viatge especial
Grup 4 o 5 Heu de planejar un viatge a un entorn natural que trieu. El mestre ha de repartir els diferents
tipus de climes entre els grups perquè no es repeteixin gaire. Heu de programar una setmana de rutes
i activitats que s’adeqüin al lloc que voleu visitar. Perquè l’activitat sigui més atractiva, podeu fer una
presentació a l’ordinador amb fotografies del lloc.
Canviem l’entorn
Individual i Per parelles Fes hipòtesis sobre què passaria si s’introduís un element natural d’un clima diferent
en un altre. Per exemple, si es plantés una palmera en un clima polar, si plogués molt al desert, si portessin
una girafa a un bosc mediterrani, etc. Escriu les teves deduccions i comparteix-les amb la teva parella.
La naturalesa a classe
Grup 4 o 5 Parleu sobre el clima propi de la localitat on viviu i la vegetació que hi creix. Recol·lecteu flors
i fulles del vostre entorn per dur-les a classe i feu una classificació d’espècies vegetals. Per fer-la, enganxeu
les mostres en paper continu i escriviu el nom de cada una. Podeu premsar les fulles i les flors col·locant-les
entre dos fulls de paper de diari i posant-hi un pes a sobre, com una pedra o un llibre gruixut.
Això és real?
Per parelles Trieu les hipòtesis que més us hagin agradat de l’activitat «Canviem l’entorn» i reproduïu-les
amb pintura de dits. Després, enumereu-les segons el que indiqui el mestre i pengeu-les a les parets de
l’aula. Passegeu per la classe i observeu on és la incongruència del dibuix dels vostres companys (l’element
estrany del paisatge). Anoteu en el quadern el número del dibuix i el que heu observat. Per acabar, poseu en
comú el que heu vist.
Música tradicional
Grup 4 o 5 Investigueu la música tradicional d’algun país de clima càlid, temperat i fred. Interpreteu la cançó
a classe acompanyada d’alguna dansa típica.
Gràfic humà
Grup classe Feu tres senyals al terra del pati de l’escola per representar els diferents climes que hi ha.
Després, dividiu-vos en tres grups i col·loqueu-vos en el lloc assignat. Investigueu i poseu-vos d’acord quant
als avantatges i els desavantatges del clima per a la població que viu allà (agricultura, comerç, ramaderia,
vida quotidiana). En la classe següent s’obrirà un debat entre els tres climes. El mestre ha de fer de
moderador i anotar el grup que més bé ha sabut defensar les seves idees amb arguments coherents.
Diari viatger
Individual Has decidit viure una experiència única durant una setmana en plena natura (en una selva,
a la muntanya, al desert o en un bosc). L’única cosa que duus a la motxilla són algunes provisions d’aliment
i beguda, una ganiveta, una brúixola i un quadern, en què has d’anotar tot el que veus i totes les teves
aventures durant aquests dies: la vegetació i la fauna del teu voltant, el clima, on dorms, com encens el foc,
etc. No et descuidis d’anotar els dies i les hores. Bon viatge!
Què vas sentir?
Individual i Grup classe El dia que s’exposin els diaris viatgers de l’activitat anterior, cada un ha d’anotar
les emocions i els sentiments que creu que senten els seus companys en la seva aventura. D’aquesta manera,
tan bon punt hagis llegit el teu diari, podràs comparar amb els altres les emocions que has sentit.
105081_114_143_U02_Bv.indd 121 10/09/14 14:57

Unitat 2. El clima
APRENENTATGE COOPERATIU
Per aconseguir els objectius d’aquesta unitat mitjançant la metodologia A les pàgines inicials d’aquesta proposta didàctica o en els documents
de l’aprenentatge cooperatiu, es faran servir aquestes estructures: didàctics digitals se’n pot consultar la descripció.
Estructures cooperatives bàsiques Pàgines Estructures cooperatives específiques Pàgines

Lectura compartida 28, 29, 32, 33, 40 i 41 El número 35, 44 i 45
1-2-4 37 i 44 Números iguals junts 33 i 37
El full giratori 35, 38 i 39 Un per tots 41, 42 i 43
El full giratori per parelles 42 i 43 Mapa conceptual a quatre bandes 34, 35 i 44
Aturada de tres minuts 30, 31, 34, 35, 36, 37 i 42 Cadena de preguntes 38, 39 i 45
Llapis al mig 41
El joc de les paraules 30 i 31
Treball per parelles 28, 31, 33 i 44
A fi que cada alumne pugui determinar, abans de començar la unitat i pugui avaluar, en acabar la unitat, el progrés experimentat, es
didàctica, el que ha de saber per assolir els objectius proposats recomana que els alumnes s’autoavaluïn fent servir la taula següent:
Inicial Final Valoració final

Estàndards d’aprenentatge avaluables
1 2 3 4 1 2 3 4 del professorat
Anomeno els elements del clima.

Defineixo què és el clima i explico la diferència entre temps i clima.
Descric una estació meteorològica i la seva funció.
Interpreto climogrames i mapes meteorològics senzills.
Identifico els factors que determinen el clima.
Defineixo què és una zona climàtica i anomeno les zones climàtiques del planeta.
Descric algunes característiques dels principals climes.
Relaciono les característiques de les plantes amb la zona climàtica on creixen.
Defineixo què és el paisatge i n’identifico els elements, incloent-hi els rius, i identifico els trams
d’un riu i distingeixo entre una conca i un vessant.
Descric i assenyalo en un mapa els tipus de climes d’Espanya i de Catalunya i les zones que afecta
cada un dels climes.
Identifico les característiques dels climes d’Espanya i de Catalunya, els associo amb climogrames
i relaciono cada clima amb una espècie vegetal.
Observo i descric els efectes del canvi climàtic, n’explico les causes i les conseqüències i conec
les accions que calen per combatre’l.
Valoro la importància que té l’ús sostenible dels recursos naturals.
Localitzo en un mapa les unitats de relleu principals d’Espanya i de Catalunya i els mars, oceans
i grans rius.
Identifico les unitats de relleu principals d’Europa, els seus climes i la seva xarxa hidrogràfica,
i els localitzo en un mapa.
TOTAL
0: Gens 1: Poc 2: Bastant 3: Molt
105081_114_143_U02_Bv.indd 122 10/09/14 14:57

Temporització
Projecte ABP 2 setmanes
UNA EMPRESA AMB FUTUR
Objectius En la sessió següent, han de tornar a la sala d’informàtica per

buscar informació sobre els esports que es puguin practicar
• Conèixer els elements climàtics que influeixen en les diferents
i les condicions ambientals que es necessiten (vegeu apartat
regions del nostre país.
«Recursos»). També han de recollir unes notes breus sobre la
• Entendre com actuen els factors climàtics en el nostre ecosistema. fauna i la flora que són característiques dels diferents climes de
• Identificar algunes espècies vegetals pròpies de cada zona Catalunya.
climàtica de Catalunya. Després, el grup ha de decidir els cinc llocs on creuen que
Enunciat prosperaria el negoci, tenint en compte les característiques dels
esports escollits i la climatologia de la zona. Perquè resultin més
Una coneguda empresa multinacional d’esports està pensant
atractives les activitats a l’aire lliure, es pot informar els futurs
ampliar el negoci a la nostra comunitat gràcies a la gran varietat
clients de la vegetació i la fauna que poden veure a la zona. Per
climàtica que tenim. Volen crear una cadena d’establiments per
això s’ha de demanar als alumnes que portin imatges de plantes
al lleure i els esports «multiaventura» per tot Catalunya. Estan
i animals per a l’exposició. S’han d’assenyalar els punts triats
investigant les millors zones per dur a terme aquestes activitats.
amb xinxetes o agulles de colors.
T’animes a col·laborar-hi?
Presentació de les solucions: producte
Metodologia
Passos previs Els grups expliquen a la classe els llocs on l’empresa ha
d’instal·lar els establiments i els motius. La resta de la classe pot
El mestre ha de fer la reserva de la sala d’informàtica per a dues veure el contingut de l’exposició amb les maquetes
sessions no consecutives. i les imatges impreses de la vegetació i la fauna autòctones.
Fer grups de quatre o cinc alumnes com a màxim, tenint en Recursos
compte que l’heterogeneïtat pel que fa a les habilitats quedi
garantida. • Una planxa de suro blanc o una fusta d’uns 50 cm i cinc
xinxetes de colors per grup.
Desenvolupament
• Retoladors, plastilina de colors diferents, goma EVA,
Quan el mestre hagi llegit l’enunciat de l’ABP, els alumnes
aquarel·les, llegums, etc. Cada grup tria els materials que
exposen els seus dubtes sobre el projecte a través d’una pluja
necessitarà.
d’idees en forma de preguntes. El mestre les ha de classificar
en grups d’interès. Per exemple: «Quins esports es • Recursos web:
practicaran?», «Quants establiments volen obrir?», «Tindran
http://www.xtec.cat/~epuig124/flash/projectes/jvila127/
en compte la vegetació?», etc. Projecte%201.swf
Després, el mestre pot afegir altres informacions que consideri https://sites.google.com/a/xtec.cat/catalonia/el-clima
que els alumnes han de saber, si ells no l’han exposat.

http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/
A continuació, el mestre demana a cada grup que busqui menuitem.112de917c18fccd274d7ed42b0c0e1a0/?vgnext
informació sobre la climatologia de Catalunya a la sala oid=8fd222e36fd12110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&v
d’informàtica i que en prengui nota en el quadern. gnextchannel=8fd222e36fd12110VgnVCM1000008d0c1e
En un altre moment, el grup elabora una maqueta sobre suro 0aRCRD&vgnextfmt=default
blanc o sobre una fusta amb la informació recollida en la sessió
http://www.lleidatur.com/Turisme/Quefer/Esports/
anterior: han de representar el mapa físic de Catalunya i EsportsdAventura.aspx
assenyalar-hi les diferents zones climàtiques. Poden usar
diferents materials: pintures de dits, retoladors, aquarel·les, Qualificació
plastilina, llana, fideus (que, si es pinten de blau, poden simular Cal tenir en compte la participació de l’alumne en les sessions,
els mars i l’oceà), goma EVA, adhesius, etc. És important que en l’elaboració del producte i en l’exposició.
facin una llegenda que permeti interpretar el mapa.
105081_114_143_U02_Bv.indd 123 10/09/14 14:57

Ciències socials 5
2 El clima
UNITAT 2
CONTINGUTS PREVIS Domesticar els núvols

Des de fa milers d’anys, els éssers humans intentem provocar
• El clima. la pluja o aconseguir que brilli el sol per mitjà de balls, cançons
i ritus de tota mena. Amb aquestes tradicions, els antics
• Elements del clima. demanaven als núvols que reguessin els camps o al vent que
no s’endugués les seves cases. Les collites i la vida depenien
del clima.
Actualment, científics d’arreu del món continuen intentant
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS predir el temps i, en alguns països, l’han volgut dominar
amb diferents mètodes. Molts d’aquests intents han fracassat,
però d’altres han estat un èxit.
• Abans de començar les activitats, recordar els
En els últims anys s’han dut a terme experiments per controlar
conceptes de clima i temps atmosfèric, i comentar el clima, no tan sols per intentar beneficiar les collites, sinó per
no perjudicar altres activitats. El dia abans de la inauguració
en què es diferencien. Per tal de fomentar la dels Jocs Olímpics de Pequín de 2008, es va provocar una gran
pràctica de l’expressió oral, llegir en veu alta les tempesta. Per aconseguir-ho, uns quants avions van ruixar
els núvols amb una substància anomenada «iodur de plata».
preguntes plantejades a la primera pàgina i animar L’endemà, durant la cerimònia d’inauguració dels Jocs,
els alumnes a opinar-hi. el cel estava blau i clar.
• activitat 2: Després d’haver fet l’activitat, buscar

a Internet informació sobre el iodur de plata
i respondre les preguntes següents: «Quins altres 1 Què feien els éssers humans
en el passat perquè el clima
usos té?» «Per què provoca la pluja?». els fos beneficiós?
2 Quin mètode es va utilitzar

• activitat 3: Un cop resolta l’activitat, centrar
a la Xina el 2008 perquè el dia
l’atenció en els efectes del clima en l’agricultura. de la inauguració dels Jocs • Alguns experts temen que la modificació artificial del clima
Olímpics lluís el Sol? provoqui encara més desequilibris mediambientals.
activitat :
Després d’haver resolt la primera Quins altres exemples coneixes en els quals la intervenció
3 En quines activitats humanes de l’ésser humà pot constituir un risc per a la natura?
activitat d’expressió oral, plantejar als alumnes la influeix el clima? Posa’n dos • Posa dos exemples d’actuacions sobre la natura que són
exemples.
qüestió següent: «Per què la modificació artificial beneficioses per a l’ésser humà. Com creus que hauríem
de relacionar-nos amb la natura per tal de no esgotar els
del clima pot provocar desequilibris en els recursos i que en puguin gaudir les generacions futures?
ecosistemes?».
28
• Un cop fetes les activitats, buscar en què consisteix
l’anomenat «desenvolupament sostenible» 105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 28 23/06/14 10:08 105080_C
i preguntar-los quina relació té amb la resposta

de la segona activitat d’expressió oral. CONTINUEM LLEGINT
• Llegir en veu alta la secció «Què puc aprendre?»
La Terra s’esgota. L’últim avís per salvar el nostre planeta
per saber quins temes es treballaran la unitat.
Quan examinem el clima previst per al futur, veiem que una gran part
de les zones continentals es tornaran àrides a causa de la sequera.
INNOVACIÓ EDUCATIVA Això tindrà unes conseqüències espantoses per a països superpoblats
com la Xina, l’Índia i algunes zones d’Àfrica. La vida a la Terra depèn
Aprenentatge cooperatiu completament de l’aigua, i tres quartes parts del conjunt de gairebé
Utilitzar l’estructura Lectura compartida per llegir totes les formes de vida de la Terra són aigua. Sense un subministrament
el text Domesticar els núvols i l’apartat «Per començar».
abundant, les collites no creixeran i regar tota la Terra que ara s’amara
Per respondre les preguntes de la pàgina 28, fer servir de manera natural és una tasca impossible.
l’estructura Treball per parelles . En finalitzar, fer
una posada en comú amb tot el grup. No hem de seure i esperar que vinguin a rescatar-nos.
James Lovelock
Intel·ligència naturalista
Activitats de comprensió lectora
A partir de les preguntes d’expressió oral, proposar als
alumnes un debat sobre les pròpies accions quotidianes • Com és el clima previst per al futur?
en les quals puguin intervenir per tenir cura de l’entorn • Anomena tres accions quotidianes en què es pugui reduir
natural i preservar-lo.
el consum d’aigua.
105081_114_143_U02_Bv.indd 124 10/09/14 14:58

Ciències socials 5
Per començar
UNITAT 2
Segur que en més d’una ocasió has sentit expressions
com «Quin bon temps que fa avui!» o «Vaja, quin mal temps!».
L’èxit o el fracàs de moltes de les activitats que ens plantegem,
com una excursió, un partit, un passeig amb barca o les
collites de l’any, depenen, entre altres factors, del temps
atmosfèric.
D’altra banda, el clima del lloc on vivim també influeix en MATERIALS DEL PROJECTE
gran manera en la nostra forma de vida, els nostres costums,
el nostre vestuari o la nostra alimentació.
SPX digital. Reforç i Ampliació.
En quins elements ens fixem per

dir que fa bon temps?
SOLUCIONS
1 Diversos rituals, balls i cançons.
2 Van provocar una gran tempesta ruixant els núvols amb
iodur de plata, que facilita la condensació del vapor d’aigua
i la caiguda d’aquest en forma de pluja.
3 Resposta oberta. Per exemple: l’agricultura, la ramaderia,
la construcció, etc.
Resposta oberta. Per exemple: la tala de boscos,

la introducció d’espècies exòtiques, els incendis,
els abocadors, etc.
Què puc aprendre? Resposta oberta. Per exemple: el control biològic

de plagues, la fabricació de capses niu, abeuradors, etc.
• El temps i el clima.
Els factors climàtics.
als parcs naturals per a la fauna que hi habita.
• Les diferents zones A través del desenvolupament sostenible; per exemple, fer
climàtiques i el seu
servir l’aigua sense malbaratar-la, repoblar els boscos
paisatge característic.
després d’una tala d’arbres, reciclar i reutilitzar els objectes,
• Els tipus de climes
de l’entorn proper. reduir el consum d’energia, usar el transport públic en lloc
• El canvi climàtic i les dels vehicles privats, etc
accions per combatre’l.
Per començar
En els núvols, en les precipitacions, en la temperatura,
29
6/14 10:08 105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 29 23/06/14 10:08
COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES RECURSOS
Utilitza els mitjans digitals per investigar com es forma l’arc • A l’enllaç següent es pot consultar el temps
de Sant Martí. atmosfèric a les diferents zones del món. Ofereix
des d’una visió completa en un mapamundi fins
• Assenyalar en la imatge l’arc de Sant Martí que hi apareix. a una de molt detallada per regions, amb dades
Després, buscar informació sobre com es produeix els factors de temperatura, vent, humitat, etc.
que influeixen en el fet que el vegem. http://wwis.inm.es/es/home.html
Anotar la informació obtinguda en el quadern i comentar-la
• Informació sobre el iodur de plata.
amb els companys. Il·lustrar la informació amb un arc de Sant
http://ca.wikipedia.org/wiki/Iodur_de_plata
Martí.
Relaciona el clima d’un lloc amb els seus costums.
• Identificar alguns dels factors que varien segons el clima.
Per fer-ho, triar dos climes molt extrems, com, per exemple,
un de polar, molt fred, i un altre de càlid, molt sec. Demanar
als alumnes que escriguin com creuen que seran la roba,
els aliments que es mengen i, fins i tot, els horaris en cada
un d’aquests llocs.
105081_114_143_U02_Bv.indd 125 10/09/14 14:58

El temps i el clima
Ciències socials 5
UNITAT 2
Quin temps va fer ahir a la teva localitat? Quines característiques té el
clima a la teva localitat durant l’hivern?
Els elements climàtics

Els elements climàtics són fenòmens que tenen lloc a l’atmosfera. Aquests
fenòmens provoquen variacions que afecten el planeta i els éssers vius.
L’estudi d’aquests elements ens permet analitzar el temps atmosfèric
CONTINGUTS o el clima d’un lloc determinat. Els principals elements climàtics són
la temperatura, la humitat, la pressió atmosfèrica, les precipitacions
i el vent.
• Elements del clima.
La temperatura és la quantitat de La humitat atmosfèrica és la La pressió atmosfèrica és el pes
• L’estudi del clima. calor acumulada a l’aire en un lloc quantitat de vapor d’aigua que conté que exerceix l’aire de l’atmosfera
determinat. Es mesura en graus l’aire. Si aquest vapor es condensa, sobre la superfície de la Terra.
centígrads. es formen els núvols o la boira. Aquest pes no és igual a totes les
parts del planeta. Al cim d’una
muntanya suportem menys aire al
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS damunt i, per tant, allà la pressió
és més baixa que en una platja, per
• Abans de començar, comentar què són els exemple.
elements climàtics i per a què ens serveix conèixer-
Les precipitacions són l’aigua que
los. Destacar els diferents elements perquè els
cau de l’atmosfera i que arriba fins
alumnes els entenguin i sàpiguen distingir-los. a la superfície terrestre. Poden caure
en forma líquida (pluja) o sòlida
• 1: Després de fer l’activitat, preguntar-los
activitat (neu o calamarsa).
com poden ser les precipitacions.

El vent és l’aire en moviment. L’aire
activitat :
En què es diferencia un penell d’un arrossega els núvols i influeix en la
temperatura, ja que mou masses
anemòmetre? d’aire fred o calent.
• activitat2: Un cop resolta l’activitat, plantejar-los

La diferència entre el temps i el clima
la pregunta següent: «Quina relació hi ha entre Recorda
Per estudiar l’estat de l’atmosfera i les seves variacions, els meteoròlegs
el temps atmosfèric i el clima d’un lloc?». recullen informació per mitjà de diferents aparells de mesura. Amb Els principals aparells de mesura
aquesta, analitzen el temps atmosfèric, que és el conjunt de caracterís- utilitzats pels meteoròlegs són el
• 3: Un cop resolta l’activitat, demanar-los
activitat tiques de l’atmosfera en un moment i un lloc determinats. És per això que pluviòmetre, per mesurar la quan-
titat de precipitacions, el termòme-
es pot dir, per exemple, que una tarda és plujosa.
que busquin què és una caseta meteorològica. tre, per mesurar la temperatura,
L’estudi que es porta a terme durant uns quants anys del temps que fa l’anemòmetre, que mesura la velo-
• activitat4: Abans de resoldre l’activitat, explicar- sovint en un lloc determinat, permet definir el clima d’una zona. citat del vent, i el baròmetre, que
D’aquesta manera es pot saber, per exemple, que a la tardor plou molt en mesura la pressió atmosfèrica.
los bé cada una de les variables d’un climograma una regió concreta.
i ensenyar-los a interpretar-les.
30
activitat : Quin mes ha plogut més?
105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 30 23/06/14 10:08 105080_C
INNOVACIÓ EDUCATIVA
Activitats
Aprenentatge cooperatiu
Reforç
Amb l’estructura aturada de tres minuts ,
explicar els continguts de la doble pàgina, incloent-hi • Indicar en quin element climàtic es fixarien si volguessin saber:
els apartats «Recorda» i «Finestres al món». Fer servir
també aquesta estructura per saber com s’interpreta – si fa fred o calor
un climograma. Es poden fer dues rondes de preguntes. – si plourà
Aplicar a continuació l’estructura
El joc de les paraules per tal d’analitzar – si volen fer volar un estel
el vocabulari específic.
• Elaborar un climograma senzill d’un lloc imaginari en què la
Activitats. Utilitzar l’estructura
temperatura sempre sigui de 25 ºC i no hi hagi precipitacions.
Treball per parelles per a les activitats
de la pàgina 31. Canviar la composició de les parelles Ampliació
a partir de l’activitat 2.
• Amb l’ajuda de llibres, enciclopèdies i Internet, investigar amb què
es fabricaven antigament els higròmetres i què mesuren aquests
aparells. Després, posar en comú els resultats obtinguts i comentar
per a què és útil tenir un higròmetre.
105081_114_143_U02_Bv.indd 126 10/09/14 14:58

Ciències socials 5
Posem en pràctica
UNITAT 2
Interpretem climogrames
Un climograma és la representació gràfica de la temperatura i de la quantitat En l’eix vertical de
de precipitacions que es donen en un lloc durant un període de temps, general- la dreta s’indiquen
ment un any. La seva anàlisi permet estudiar el clima de la zona representada. les precipitacions.
Es mesuren en mil·límetres
40
El Hierro
80
(mm), que corresponen MATERIALS DEL PROJECTE
a litres per metre quadrat,
En l’eix vertical de 35 70 ja que un mil·límetre és
l’esquerra s’indiquen 30 60 l’altura que ateny un litre
les temperatures en graus
25 50 d’aigua en un recipient SPX digital. Reforç i Ampliació.
Precipitacions en mm
centígrads (°C).
Temperatures en ºC
40
d’un metre quadrat.
20
15 30
10 20
La temperatura
5 10
SOLUCIONS
0 0 Les precipitacions
G F M A M J J A S O N D
obtinguda cada mes es es representen per mitjà 1 Temperatura: quantitat de calor acumulada a l’aire en un
representa amb un punt i, d’unes barres verticals,
després, s’uneixen tots que indiquen el volum de lloc determinat. Humitat: quantitat de vapor d’aigua que
mitjançant una línia. En l’eix horitzontal hi ha representats els precipitacions obtingut conté l’aire. Pressió atmosfèrica: pes que exerceix l’aire de
mesos amb la lletra inicial en majúscula. cada mes.
l’atmosfera sobre la superfície de la Terra. Precipitacions:
aigua que cau de l’atmosfera a la superfície terrestre. Vent:
aire en moviment.
Els elements climàtics són la temperatura, la humitat, la pressió Finestres al món

2 El temps atmosfèric reflecteix l’estat de l’atmosfera en un
atmosfèrica, les precipitacions i el vent. moment i un lloc determinats, mentre que el clima és el
El lloc més fred del planeta és el petit
L’estudi de les seves variacions permet determinar el temps poble rus d’Oymyakon. Allà, el 1926, temps que predomina en una zona durant un període llarg.
atmosfèric i el clima. el termòmetre va arribar a la tempera-
tura més baixa registrada mai en un 3 Instal·lació on hi ha diferents instruments meteorològics
territori habitat: 71,2 graus sota zero. per mesurar els elements climàtics. S’hi recullen dades que
Viure a Oymyakon no resulta gens permeten fer estudis del temps atmosfèric i del clima.
fàcil. La llet es ven en blocs de gel i
1 Anomena i defineix els elements climàtics. els peixos es congelen 30 segons des- 4 A l’estiu. No varien gaire, el mínim a què arriben és 17 ºC
prés de sortir de l’aigua. Els nens
2 Explica la diferència entre el temps atmosfèric i el clima. i el màxim, 24 ºC.
d’Oymyakon només deixen d’anar a
3 Investiga què és una estació meteorològica i explica per a què l’escola si fa menys de 50 graus sota
serveix. zero.
4 Observa el climograma d’aquesta pàgina i respon les preguntes.

Investiga quins són els cinc
• A quina estació de l’any plou menys? llocs més freds del planeta
• Les temperatures varien molt durant l’any? Raona la resposta. i explica per què ho són.
31
6/14 10:08 105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 31 23/06/14 10:08
Utilitza Internet per conèixer els diferents tipus de núvols. • Contes del temps, de Tomàs Molina, La Galera,
2004, és un llibre que recull dotze contes sobre
• Distribuir els alumnes en grups i demanar-los que busquin els fenòmens meteorològics. Cada relat va
a Internet quins tipus de núvols hi ha. Després, amb imatges acompanyat d’una breu explicació científica
i la informació obtinguda, han de fer un mural titulat i una fotografia.
«Els tipus de núvols».
• Interactiu amb explicacions detallades sobre les
Expressa a través d’un dibuix la sensació que li transmet el clima variables meteorològiques i els aparells que les
d’un lloc. mesuren.
• Descriure als alumnes com és el clima de diferents llocs, tenint http://agrega2.red.es/visualizar/ca/
en compte les temperatures, precipitacions i vents, i demanar- es_2009063023_7241050/false
los que dibuixin la sensació que els transmet el clima descrit. • Animació flash per aprendre a crear un
Després, comparar els dibuixos per veure què els ha transmès climograma.
cada un. http://conteni2.educarex.es/mats/14469/
contenido/
105081_114_143_U02_Bv.indd 127 10/09/14 14:58

Els factors climàtics
Ciències socials 5
UNITAT 2
Quina creus que és la zona més calorosa de la Terra? A quina part d’una
muntanya fa més fred, al peu o al cim?
Els elements climàtics estan condicionats pels factors climàtics, que són
les característiques del lloc on es produeixen i que influeixen en les seves
temperatures i precipitacions.
Els principals factors climàtics són la influència del mar, l’altitud i la lati-
tud.
CONTINGUTS
La influència del mar
• Els factors climàtics. Les zones climàtiques El mar triga més a escalfar-se i a refredar-se
de la Terra. que la terra. Això fa que a les zones costane-
res, on la influència del mar és més gran, la
temperatura resulti més suau i variï menys
entre el dia i la nit i entre l’estiu i l’hivern. El
mar proporciona escalfor a la terra quan a la
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS costa fa fred i refreda la terra quan a la costa
fa calor. El mar proporciona escalfor. La terra es refreda per influència del mar.
• Abans de tractar els continguts d’aquesta doble

L’altitud
pàgina, plantejar als alumnes preguntes com les
L’altitud és l’altura d’un lloc respecte al nivell del mar.
següents: «Creieu que el mar pot influir en el clima L’altitud a la qual es troba un punt influeix en dos aspectes del clima: la
d’un lloc?», «En un poble que és al cim d’una temperatura i les precipitacions.
muntanya molt alta, hi farà la mateixa temperatura

que en un altre que sigui al peu d’aquesta
muntanya?». Les precipitacions solen ser més
abundants en zones elevades, ja
• activitat 1: Un cop feta l’activitat, preguntar-los que les muntanyes altes poden fer
de barrera per als núvols.
si el mar influeix en el clima de la seva localitat.
Demanar-los que relacionin el clima amb la
resposta que han donat en l’activitat 1.
• 2: Després d’haver explicat la diferència,
activitat La temperatura disminueix a
demanar-los que representin la latitud en un mesura que es guanya altura. Per
això sol fer més fred en un poble de
dibuix. muntanya que en un poble costaner.
• activitat 3: Després d’haver resolt l’activitat,

demanar-los a quina zona climàtica de la Terra està
situada la seva localitat.
32
• activitat 4: Un cop acabada l’activitat, demanar-
los que expliquin les característiques principals del
105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 32 23/06/14 10:08 105080_C
clima del lloc on viuen.
Activitats
Reforç
Aprenentatge cooperatiu • Investigar la latitud i l’altitud en què es troba la seva localitat.
Llegir els diferents apartats amb l’estructura
Lectura compartida , incloent-hi els textos que • Respondre les preguntes següents:
acompanyen les il·lustracions. – Quina zona climàtica de la Terra t’agradaria conèixer? Per què?
Activitats. Resoldre les activitats de la pàgina 33 amb
l’estructura Treball per parelles . Al llarg d’una – Hi ha cap zona on no t’agradaria anar? Per què?
mateixa activitat, els alumnes de cada parella canviaran
Ampliació
de rol. Fer la correcció amb l’estructura
NÚMEROS iguals junts . • Amb ajuda de llibres, enciclopèdies i Internet, buscar quins són els
llocs més i menys habitats del planeta. Indicar a quina zona climàtica
Intel·ligència logicomatemàtica
corresponen i dir si creuen que hi ha cap relació entre el clima d’un
A partir de l’activitat 1, localitzar amb l’ajuda del mestre
lloc i el nombre d’habitants. Raonar la resposta.
la temperatura màxima i la mínima d’una localitat
costanera i calcular-ne la diferència. Fer el mateix
procediment amb una localitat d’interior i comparar
els dos resultats.
105081_114_143_U02_Bv.indd 128 10/09/14 14:59

Ciències socials 5
La latitud UNITAT 2
La latitud és la distància que hi ha entre un punt de la Terra i l’equador.
Com més gran sigui aquesta distància, més baixa serà la temperatura.
Això és degut al fet que, a les zones properes a l’equador, els raigs solars
hi incideixen més directament i, per tant, les temperatures són més altes.
Els raigs de sol que arriben a l’equador

ho fan d’una manera gairebé
perpendicular, per la qual cosa escalfen MATERIALS DEL PROJECTE
més.
A la resta de la Terra, els raigs de sol hi

arriben més inclinats, de manera que
allà les temperatures són més baixes.
La latitud determina l’existència de diferents zones climàtiques a la

Terra: una de càlida, dues de fredes i dues de temperades. SOLUCIONS
Cerc
le pola Una de les dues zones fredes se situa entre el cercle polar àrtic i el pol Nord 1 Varia segons la proximitat del mar, ja que aquest triga més
r àrt
ic
i l’altra, entre el cercle polar antàrtic i el pol Sud. Es caracteritzen per les baixes a refredar-se i a escalfar-se que la terra. Per tant, les zones
Tròp temperatures.
ic de C
ànc
costaneres tindran temperatures més suaus.
er
Equ
a dor
La zona càlida se situa al voltant de l’equador, entre els dos tròpics. 2 La latitud és la distància que hi ha entre un punt de la Terra
Tròp
ic de C
apric
S’anomena així perquè les temperatures són elevades durant tot l’any. i l’equador. Com més gran sigui aquesta distància, més
orn
baixa serà la temperatura.
Cerc Les dues zones temperades se situen entre la zona càlida i les zones fredes. Els
le pola
r an climes d’aquestes zones alternen quatre estacions marcades pels canvis de temperatura.
L’altitud és l’altura d’un lloc respecte al nivell del mar. Com
tàrt
ic
més gran és l’altura, més baixa és la temperatura.
3 Zones càlides: se situen al voltant de l’equador. Les
Els elements climàtics estan condicionats per factors com temperatures són elevades durant tot l’any. Latitud
la distància al mar, l’altitud i la latitud.
aproximada: entre els 23º N del tròpic de Càncer i els 23º S
La latitud determina l’existència de zones climàtiques: una de
del tròpic de Capricorn.
càlida, dues de fredes i dues de temperades.
Zones fredes: una entre el cercle polar àrtic i el pol nord i
una altra entre el cercle polar antàrtic i el pol Sud. Es
1 Com varia la temperatura d’una zona de costa 3 Fes un esquema amb les zones
caracteritzen per les baixes temperatures. Latitud
a una zona d’interior? climàtiques de la Terra i indica la latitud aproximada: la zona temperada del nord, entre els 66º N
de cada una. del cercle polar àrtic i els 23º N del tròpic de Càncer; la
2 Explica la diferència entre l’altitud i la latitud.
Com influeix cada un d’aquests factors 4 Explica com influeixen els factors climàtics zona temperada del sud, entre els 66º S del cercle polar
en les temperatures? en el clima de la teva regió.
antàrtic i els 23º S del tròpic de Capricorn.
4 Resposta oberta.
33
6/14 10:08 105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 33 23/06/14 10:08
Plasma els conceptes adquirits sobre el clima en un mapa • Com funciona el clima, Cruïlla, 2011, de Christiane
conceptual. Dorion, és un llibre en què s’explica de manera
senzilla com es produeixen els tornados, la neu,
• Demanar als alumnes que facin un mapa conceptual amb els els huracans, etc., entre d’altres qüestions
elements climàtics, els factors climàtics i les zones climàtiques relacionades amb el clima.
de la Terra.
• A l’enllaç següent s’expliquen les zones climàtiques
Utilitza el seu coneixement dels mitjans digitals per obtenir de la Terra.
informació sobre la Terra vista des de l’espai. http://static.icarito.cl/20100322/725698.swf
• Escoltar el so següent i respondre les preguntes:
http://link.edelvives.es/afvqn
A què correspon? És un factor climàtic o un element climàtic?
Com es mesura?
105081_114_143_U02_Bv.indd 129 10/09/14 14:59

El clima i el paisatge
Ciències socials 5
UNITAT 2
Quines espècies vegetals creixen en una selva? I en un desert? Quines
diferències hi ha entre un desert polar i un desert càlid?
La temperatura i les precipitacions permeten establir diversos tipus de

climes a la Terra. El clima determina la vegetació d’una zona i, per tant,
el paisatge. A més a més, a cada zona hi ha espècies animals adaptades a
les condicions del clima i a la vegetació del lloc.
Els diversos climes de la Terra es poden classificar en tres grups: climes

CONTINGUTS càlids, climes temperats i climes freds. Cada zona climàtica allotja dife-
1
rents paisatges característics.
• El clima i el paisatge.
A la zona càlida es donen els climes càlids: equatorial, tropical i desèrtic.
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS 1 A les zones de clima equatorial, on les pluges són abundants tot
l’any, hi ha les selves equatorials. En aquests indrets, hi habita una 2
enorme quantitat i varietat d’espècies vegetals.
• Abans de començar les activitats, demanar als
alumnes que pensin si hi ha diferències entre les
espècies vegetals i animals que habiten la Terra 2 A les zones de clima tropical, que alternen una estació plujosa amb
una altra de seca, el paisatge més característic és la sabana. Està
d’acord amb el clima. Plantejar-los preguntes com formada per extenses planes d’herbes on subsisteixen pocs arbres,
com el baobab i l’acàcia. 3
les següents: «Podria viure un camell al pol Nord?»
«I un ós polar, en un desert càlid?».
3 A les zones de clima desèrtic les precipitacions són escasses tot l’any.
• activitat 2: Després de fer l’activitat, triar un dels Hi trobem els deserts càlids, amb vegetació escassa i molt adaptada
climes d’Europa i investigar quines espècies a la sequera, com els cactus.
animals s’hi poden trobar.

Entre els climes freds destaquen el clima polar, a les zones fredes del 1
• activitat 3: Abans de resoldre l’activitat, descriure planeta, i el de muntanya, a les àrees d’alta muntanya.
com ha de ser la taula, quantes columnes i files ha
de tenir, com han de ser els encapçalaments, etc.
1 El clima polar es caracteritza per tenir temperatures molt baixes
perquè tots els alumnes la facin igual. Recordar durant tot l’any i precipitacions escasses en forma de neu. Són habituals
també com es fa una taula amb un processador de els deserts polars, amb paisatges coberts de gel. 2
textos.
2 A les zones amb clima de muntanya els hiverns són llargs i freds
• activitat4: Un cop acabada l’activitat, fer-los i els estius, frescos. Les precipitacions són abundants. La vegetació
aquesta pregunta: «Creieu que si a la selva varia segons l’altitud i la zona climàtica on es trobi la muntanya.
equatorial les precipitacions fossin com les del

clima mediterrani la vegetació seria la mateixa?». 34
Demanar-los que raonin la resposta.

105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 34 23/06/14 10:08 105080_C
INNOVACIÓ EDUCATIVA activitats

Aprenentatge cooperatiu Reforç
Explicar els continguts de la doble pàgina amb
l’estructura aturada de tres minuts . Cada • Fer un esquema del clima temperat i dels tipus de boscos que s’hi
equip pot formular una o dues preguntes. En finalitzar, poden trobar.
els alumnes poden fer un esquema sobre els tipus
• Explicar per què no hi ha vegetació al desert polar.
de clima amb l’estructura
Mapa conceptual a quatre bandes . Ampliació
Activitats. Fer servir l’estructura el FULL GIRATORI
per realitzar les activitats de la pàgina 35. Recordar als • Amb l’ajuda del llibre de text, Internet i altres llibres, investigar per
alumnes que, mentre un escriu, els altres han d’estar què les espècies vegetals del clima mediterrani acostumen a ser de
pendents i corregir-lo si cal. Cada alumne s’encarrega fulla perenne i les del clima oceànic, de fulla caduca.
d’una pregunta. Fer-ne la correcció amb l’estructura
el número .
105081_114_143_U02_Bv.indd 130 10/09/14 14:59

Ciències socials 5
1
UNITAT 2
A les zones temperades hi destaquen tres tipus de climes temperats:
mediterrani, oceànic i continental.
1 El clima mediterrani té un estiu calorós i sec i un hivern suau. Les

precipitacions es concentren a la primavera i la tardor. El paisatge
característic és el bosc mediterrani, amb arbres de fulla perenne, MATERIALS DEL PROJECTE
com l’alzina. 2

2 El clima oceànic o atlàntic presenta precipitacions abundants
durant tot l’any. Hi trobem el bosc oceànic, format
per espècies de fulla caduca, entre les quals destaquen el roure
o el faig.
3
SOLUCIONS
3 El clima continental es caracteritza per tenir hiverns freds i estius
calorosos. Les precipitacions són escasses i es concentren sobretot 1 Resposta oberta d’acord amb les que triïn.
a la tardor. La taigà o bosc boreal és el seu paisatge característic,
amb arbres com el pi i l’avet. A les selves equatorials hi ha ximpanzés, tucans, caputxins,
marsupials, etc.; als paisatges tropicals, elefants,
rinoceronts, lleons, voltors, etc.; als paisatges desèrtics hi
viuen serps, escorpins, camells o dromedaris; a les zones de
Hi ha diversos tipus de climes a la Terra: càlids, freds i temperats.
clima polar, foques, morses, óssos polars, pingüins, etc.; als
La vegetació de cada zona està adaptada al clima, cosa que dóna
lloc a paisatges característics de cada clima. paisatges d’alta muntanya hi ha, per exemple, iacs asiàtics,
cabres salvatges i animals invertebrats; al bosc mediterrani
Recorda hi conviuen guineus, porcs senglars, guatlles, esquirols,
etc.; al bosc oceànic s’hi troben cérvols, esquirols, conills,
El paisatge és l’aspecte que mostra
la superfície terrestre en un lloc de- llops, etc.; a la taigà, esquirols, castors, óssos, llops, etc.
1 Esmenta quatre espècies animals característiques terminat. Inclou elements naturals,
de cada paisatge. com les formes del relleu, i les modifi-
2 A la zona temperada. Clima mediterrani, amb un estiu
cacions fetes per l’ésser humà. calorós i sec i un hivern suau. Clima oceànic o atlàntic, amb
2 A quina zona climàtica es localitza Europa? Indica quins climes
hi podem trobar segons la latitud i l’altitud. El clima i el paisatge s’influeixen pluges abundants durant tot l’any. Clima continental, propi
mútuament. Per exemple, el clima
de les zones d’interior i de més altitud, que es caracteritza
3 Utilitza un processador de textos per elaborar una taula sobre d’una zona sol determinar caracterís-
els climes. Indica-hi la localització, les temperatures, les precipitacions tiques comunes per als rius d’un ma- per uns hiverns freds i uns estius calorosos.
i el paisatge associats a cada un. teix vessant. No obstant això, en una
mateixa conca hidrogràfica, el pai- 3 Resposta oberta.
4 Explica com influeixen la temperatura i les precipitacions en la selva satge pot variar en cada tram del riu
equatorial, el desert polar i el bosc mediterrani. Amb quin tipus de segons la influència dels elements 4 En el clima mediterrani les precipitacions escasses es
clima associes cada paisatge? climàtics. concentren a la primavera i a la tardor; per això el bosc
mediterrani té arbres de fulla perenne, com l’alzina. El clima
35
polar es caracteritza per unes temperatures molt baixes
durant tot l’any i precipitacions escasses que cauen en
forma de neu; per aquesta raó, els deserts polars són
6/14 10:08 105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 35 23/06/14 10:08
paisatges coberts de gel i sense vegetació. A les zones de
clima equatorial les pluges són abundants durant tot l’any,
COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES la qual cosa fa possible l’existència d’una gran quantitat
d’espècies vegetals.
Identifica el tipus de clima a través d’imatges de vegetació.
• Portar a classe imatges de paisatges amb vegetació de
diferents climes. Distribuir els alumnes en grups i anar
ensenyant-los les imatges. Els membres de cada grup han de
debatre a quin clima creuen que pertanyen i ho han d’apuntar.
Prepara un viatge a un altre lloc del planeta.

• Planejar un viatge a un altre lloc del planeta tenint en compte
les condicions climàtiques.
RECURSOS
• A l’enllaç següent es poden observar unes imatges impressionants

sobre paisatges peculiars del nostre planeta, molts dels quals es
deuen a les condicions climàtiques extremes.
http://link.edelvives.es/bqrsf
105081_114_143_U02_Bv.indd 131 10/09/14 14:59

Els climes d’Espanya
Ciències socials 5
UNITAT 2
A quines zones d’Espanya plou més? Quines regions espanyoles estan
Annex pàg. 140
més influïdes per la seva proximitat al mar?
Mapa físic d’Espanya
Espanya està situada a l’hemisferi nord, entre el tròpic de Càncer i el cer-
cle polar àrtic. Per tant, es troba a la zona temperada del planeta. Dins el
seu territori es distingeixen quatre tipus de clima que determinen, entre
altres coses, la vegetació de cada regió.
CONTINGUTS El clima oceànic o

atlàntic es localitza a
Clima oceànic
• Els climes d’Espanya. Galícia i a la costa 130 260
cantàbrica. Les 120

110
240
220
temperatures són suaus 100

90
200
180
i les precipitacions són Mar Cantàbric
80 160
Temperatures en ºC
70 140
abundants durant tot l’any. 60

50
120
100
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS Això afavoreix l’existència 40 80

30 60
de grans prats i boscos de 20

10
40
20
fulla caduca, amb arbres 0

0
• Abans de resoldre les activitats, recordar a quina com el faig i el roure.

zona climàtica del planeta es troba Espanya.
OCEÀ
• Recordar quins són els límits físics d’Espanya El clima de muntanya
és propi dels sistemes Clima de muntanya
ATLÀNTIC
i què és una península. muntanyosos. Es caracteritza 130 260
120 240
110
per uns hiverns molt freds i uns 220
• activitat 1: Un cop feta l’activitat, preguntar estius frescos, amb

100
90
200
180
80 160
Temperatures en ºC
als alumnes de quina manera influeix el mar
70 140
precipitacions abundants al 60 120
50 100
llarg de tot l’any. La vegetació
en el clima mediterrani marítim.
40 80
30 60
varia segons l’altitud, però hi 20 40
20
destaquen espècies com l’avet 10
0 0
activitat :
A quin clima les temperatures són o el ginebre.
-10
elevades durant tot l’any?

• activitat 3: Un cop resolta l’activitat, plantejar-los
aquestes preguntes: «Coincideix el clima que t’ha
sortit amb el tipus de vegetació que apareix en El clima subtropical, amb
el llibre de text?», «Com és la vegetació?». temperatures elevades Clima subtropical
durant tot l’any i 90

80
180
160
70
• Un cop finalitzades les activitats, demanar als
140
precipitacions escasses,
Temperatures en ºC
60 120
50 100
és característic de les illes 40 80
alumnes que indiquin a quins altres llocs d’Espanya Canàries. S’hi distingeixen
30
20
60
40
20
han estat i com era la vegetació. espècies pròpies, com 10

0
0
el drago o la palmera.
36
105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 36 23/06/14 10:09 105080_C
Usar l’estructura aturada de tres minuts

activitats
per explicar els diferents apartats sobre els climes
d’Espanya. Relacionar aquests continguts amb la doble
Reforç
pàgina anterior. Fer una sola ronda de preguntes.
Activitats. Utilitzar l’estructura 1-2-4 per a les • Indicar quines zones comprèn el clima mediterrani.
activitats de la pàgina 37. Corregir amb l’estructura
• Explicar quina diferència hi ha entre la vegetació de les Illes Canàries
NÚMEROS iguals junts .
i la de Galícia.
Intel·ligència naturalista
Ampliació
A partir de l’activitat 3, en què els alumnes descriuen
el tipus de clima de la seva zona, confeccionar un mural • Diuen que Espanya és un lloc amb molta «biodiversitat». Buscar
en grup amb les característiques principals de les aquesta paraula en el diccionari i copiar-ne el significat. Els alumnes
plantes i els animals d’aquest clima. han d’explicar si creuen que la biodiversitat vegetal d’Espanya està
relacionada amb la varietat de climes i han de raonar la resposta.
105081_114_143_U02_Bv.indd 132 10/09/14 14:59

Ciències socials 5
UNITAT 2
Clima mediterrani
El clima mediterrani comprèn la resta de la Península, les illes 80 160
70 140
Balears, Ceuta i Melilla. Es caracteritza per les variacions estacionals
60 120
Temperatures en ºC
100
de temperatura i per l’escassetat de precipitacions, que es concentren 50
40 80
a la primavera i la tardor. Aquestes condicions afavoreixen l’existència 30

20
60
40
de boscos de fulla perenne, amb arbres com l’alzina, el pi i la surera, 10

0
20
0
així com les zones de matolls. G F M A M J J A S O N D
Es distingeixen tres tipus de clima mediterrani: continentalitzat, marítim MATERIALS DEL PROJECTE
i sec.

ESCALA: 1:8 5 00 000
El clima mediterrani
0 100 200 300 km
continentalitzat es
tàbric
localitza a les àrees
d’interior que no reben la
influència del mar. Per tant,
la diferència entre les SOLUCIONS
temperatures altes i baixes
és molt gran. 1 Clima oceànic: el faig; clima de muntanya: l’avet; clima
subtropical: el drago; clima mediterrani: l’alzina.
El clima mediterrani 2 Els climes de muntanya corresponen als sistemes

marítim es localitza a les muntanyosos de Serra de Gata, Sistema Central, Sierra
zones costaneres del mar
Mediterrani. Encara que hi
Nevada, Pirineus, serralada Cantàbrica, monts de Lleó
ha variació de temperatures i Sistema Ibèric.
entre les estacions, les
diferències no són gaire 3 Resposta oberta.
ni grans.
rra
i te
ed
M 1 Indica els climes que hi ha a
ar El clima mediterrani sec,
M Espanya i anomena una
localitzat en algunes espècie vegetal característica
regions del sud-est de cada un.
peninsular, es caracteritza
per l’escassetat de 2 Localitza en aquest mapa les
precipitacions. zones que tenen clima de
muntanya. Després, observa
el mapa físic de l’annex
i digues a quin sistema de
muntanyes corresponen.
Espanya està situada en una zona temperada. S’hi diferencien dues
grans zones climàtiques: el clima oceànic i el clima mediterrani. 3 Entra a baulaprimaria.cat
A les regions de muntanya el clima té unes característiques pròpies i fes l’activitat corresponent
i a les Canàries es dóna el clima subtropical. relacionada amb els climes.
37
6/14 10:09 105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 37 23/06/14 10:09
Utilitza els coneixements adquirits sobre el paisatge i el clima • Pàgina web sobre els climes d’Espanya, amb
per distingir elements que no estan relacionats. informació i climogrames de les diferents varietats
climàtiques.
• Identificar l’element intrús de les sèries següents: http://ntic.educacion.es/w3/eos/
– faig - clima oceànic - Illes Canàries MaterialesEducativos/primaria/conocimiento/
climas/index.htm
– avet - clima mediterrani - sistemes muntanyosos
• L’enllaç següent conté un llibre digital il·lustrat
– alzina - clima mediterrani - costa cantàbrica
molt interessant sobre el clima d’Espanya i la seva
Planeja una excursió a un espai natural pròxim per investigar vegetació. Al final hi ha fitxes i activitats.
la vegetació que hi ha. http://link.edelvives.es/vyixp
• Demanar als alumnes que preparin una excursió a un espai

natural pròxim al centre escolar. Un cop allà, intentar identificar
la vegetació existent amb la que correspon al clima de la
localitat. Indicar-los que s’enduguin un quadern per dibuixar
el paisatge que vegin durant l’excursió.
105081_114_143_U02_Bv.indd 133 10/09/14 14:59

Els climes de Catalunya
Ciències socials 5
UNITAT 2
Com és el clima de Catalunya? A quines zones de Catalunya hi ha més
precipitacions? Quina és la zona més freda de Catalunya?
A la major part de Catalunya hi predomina el clima mediterrani, però la

localització de Catalunya entre dos mars, l’Atlàntic i el Mediterrani, i dos
continents, Europa i Àfrica, i la varietat geogràfica interior li donen una
varietat climàtica notable. Per això, el clima de Catalunya no és homo-
geni, sinó que es poden diferenciar quatre zones:
CONTINGUTS
• Els climes Catalunya.
El clima mediterrani litoral és

Clima mediterrani litoral
propi de la franja costanera. En 40
L’Alt Empordà
80
aquesta zona, les temperatures

SUGGERIMENTS METODOLÒGICS són suaus a l’hivern i els estius
35 70
30 60
són secs i calorosos. A la 25 50
• Abans de començar les activitats, recordar als primavera i a la tardor,
20 40
Temperatures en ºC
principalment, hi ha episodis de
alumnes els trets generals de les característiques precipitacions irregulars i
15 30
20
10
climàtiques de la península Ibèrica que ja han torrencials. Els boscos són de 5 10
pins, alzines i alzines sureres.

estudiat. Quan no hi ha bosc, apareix una
0
0
vegetació de garriga i màquia.

• activitat 1: Després de fer l’activitat, demanar als
alumnes que descriguin la vegetació natural del
territori on viuen. Segons la vegetació, a quina
zona climàtica es troba la població on viuen?
• activitat 2: Abans de fer l’activitat, preguntar als
alumnes què van aprendre del clima continental El clima mediterrani
Clima mediterrani continentalitzat
continentalitzat o clima
quan es van explicar els climes d’Espanya i repassar 40 La Conca de Barberà 80
mediterrani d’interior es 35 70
el contingut entre tots. troba bàsicament a les zones de 30 60
la Depressió Central. La 25 50
• activitat 3: Demanar als alumnes que expliquin característica més rellevant és
20 40
Temperatures en ºC
una amplitud tèrmica 15 30
la seva resposta. Es tracta de recordar als alumnes considerable, que pot ser de 39° 10 20
a l’estiu i de 10° sota zero a

que, en un climograma, les columnes indiquen les l’hivern. La vegetació
5 10
0 0
precipitacions i la ratlla vermella, les temperatures predominant és de matolls i

garrigues.
que es produeixen al llarg de l’any. Cal que els
alumnes no responguin només fent cas de la
38
semblança del climograma amb el de la Conca
de Barberà que hi ha a la pàgina.
105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 38 23/06/14 10:09 105080_C
INNOVACIÓ EDUCATIVA activitats
Aprenentatge cooperatiu Reforç

Fer servir l’estructura cadena de preguntEs per
• Comentar amb els alumnes les característiques de la zona climàtica
recordar les característiques de cada zona climatològica.
Cada grup prepararà unes quantes preguntes. Per on viuen: Hi plou gaire? A quines èpoques plou més? Hi neva mai?
exemple: «Quina zona té els estius més calorosos? Fa molta calor a l’estiu? Fa molt fred a l’hivern? Quin tipus de
Com és la vegetació del clima alpí?». vegetació hi ha? A partir de les respostes, els alumnes han de situar
Fer que cada grup d’alumnes esculli (millor a l’atzar) la zona on viuen en la classificació climàtica de la pàgina.
un municipi o una comarca de Catalunya i demanar-los
que en descriguin el clima fent servir l’estructura
Ampliació
el FULL GIRATORI . Fer grups de quatre o cinc • Buscar el significat del concepte amplitud tèrmica i explicar-lo.
alumnes, de manera que cada un pugui elaborar una
part determinada: temperatura, pluviositat, vegetació, • Plantejar un joc amb els quinze tipus de vegetació que s’esmenten
localització geogràfica, característiques geogràfiques… en el text. Primer, cal demanar a cada alumne que busqui a Internet
o en revistes fotografies d’un tipus de vegetació. Quan es tinguin
totes les imatges, imprimir-les, posar-les en una pila de cap per avall
(com una baralla de cartes). Cada alumne ha d’agafar una imatge i
situar-la a la zona climàtica corresponent.
105081_114_143_U02_Bv.indd 134 10/09/14 14:59

Ciències socials 5
UNITAT 2
El clima mediterrani de
mitjana i baixa muntanya. Clima mediterrani de muntanya
La Garrotxa
65 130
A les zones afectades per 60 120
55 110
aquest clima, més allunyades 50 100
45 90
del mar, els estius no són
40 80
Temperatures en ºC
35 70
especialment calorosos, però 30 60
MATERIALS DEL PROJECTE

25 50
els hiverns són força freds, amb 20
15
40
30
precipitacions abundants en 10 20
10
5
forma de neu. La vegetació és 0
0
boscosa, amb roures, fagedes

i boscos de pi roig. A les parts
més elevades dels Pirineus hi ha clima alpí, amb temperatures
baixes i precipitacions importants i força constants, especialment MURALS. Mural 3: Mapa físic de Catalunya.
a la primavera. La vegetació és de molsa i líquens.
El clima oceànic o atlàntic

es localitza a l’extrem nord-
Clima atlàntic
La Val d’Aran
SOLUCIONS
65 130
occidental, a la Vall d’Aran.
Les temperatures són baixes i
60
55
50
120
110
100
1 Clima mediterrani litoral. Boscos de pi, alzina i alzina surera,
les precipitacions són abundants
45 90
vegetació de garriga i de màquia.
40 80
Temperatures en ºC
35 70
i, sovint, en forma de neu. La
Mar Mediterrani
30 60
vegetació és de boscos de fulla

25
20
50
40
Clima mediterrani continentalitzat o d’interior: matolls
i garrigues.
15 30
caducifòlia, com roures, faigs 10 20
5 10
i castanyers, i a les zones més 0 0
altes, de prats.
Clima mediterrani de mitjana i baixa muntanya: boscos
de roures, faig i pi roig. Molsa i líquens a les zones més
elevades dels Pirineus.
ESCALA: 1:3500 000
0 25 50 75 km Clima oceànic o atlàntic: boscos de roures, faig

Tot i ser un territori petit, a o castanyers i prats a les zones més altes.
Catalunya hi ha una notable
varietat climàtica. Això es 2 Per la proximitat al mar, que fa que les temperatures siguin
1 Indica un tipus de vegetació típica deu a la influència de tres
de cada un dels climes que hi ha
45 90 moderades i que hi hagi humitat.
40 80 elements geogràfics: el mar
a Catalunya. 35 70 Mediterrani a l’est, que 3 Clima mediterrani continentalitzat. Ho indica la diferència
2 Per què creus que no hi ha clima
30 60 accentua la suavitat del
25 50
clima; els Pirineus, al nord,
important de temperatures a l’estiu i a l’hivern,
continental a Catalunya?
i la importància de les pluges en dues èpoques de l’any:

Temperatures en ºC
20 40
que hi aporten elements de
15 30
3 A quin dels quatre climes que hi ha clima fred, i el contacte amb
10 20 a la primavera i a la tardor.
a Catalunya diries que pertany 5 10
àrees de clima continental
aquest climograma? a l’oest, que hi aporten
0 0
sequedat.
39
6/14 10:09 105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 39 23/06/14 10:09
Utilitza els mitjans digitals per conèixer el clima de Catalunya. • Mapa de la mitjana de les precipitacions
a Catalunya.
• Buscar en un mapa les zones de Catalunya on plou més http://www.atlesnacional.cat/icc/atles-
i on fa més calor. Indicar una població situada a cada nacional/clima/precipitacio-mitjana-anual/
una d’aquestes zones. (veure «Recursos»)
• En aquest enllaç hi ha un mapa de la mitjana
Fes servir els coneixements adquirits per explicar com és el clima de temperatures a Catalunya.
d’un lloc determinat. http://www.atlesnacional.cat/icc/atles-
• D’acord amb els coneixements adquirits en aquesta unitat, nacional/clima/temperatura-mitjana-anual/
explica per què a la població de Sort fa més fred que a Calella • En aquest enllaç hi ha un vídeo sobre la diversitat
de Palafrugell i per què plou més a Olot que a Falset. climàtica de Catalunya.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_
id=30185
• En aquest enllaç hi ha un vídeo sobre com afecta
el canvi climàtic a Catalunya.
http://www.tv3.cat/videos/1126139
105081_114_143_U02_Bv.indd 135 10/09/14 14:59

El canvi climàtic
Ciències socials 5
UNITAT 2 Amplia
Lesnotícia
Recordes cap conseqüències del canvi
sobre catàstrofes climàtic
meteorològiques? Creus que al-
guna té relació amb l’acció de l’ésser humà? De quina manera? Amplia urbana
L’escalfament del planeta pot portar conseqüències molt greus, com La contaminació
ara:
El clima influeix directament sobre la vida de les persones, però, al seu L’accióLes
de l’ésser humà pot perjudicar
catàstrofes
torn, les activitats
• El climahumanes també
cada cop és actuen sobrei augmenta
més impredictible el clima. el nombre de catàs- la natura i l’atmosfera. Un exemple
meteorològiques
trofes meteorològiques. clar ésEsl’anomenat boirum,
produeixen quan una
els fenòmens
Les causes del canvi climàtic
• El gel dels pols es fon, i això provoca el creixement del nivell del
boira causada per laassoleixen
meteorològics contaminació
una gran
que deintensitat,
vegades esdepotmanera
veure alque
cel de
poden
Al llarg de lamar.
història s’han detectat diverses variacions en el clima gene- les ciutats.
CONTINGUTS ral del planeta. A més a més, en les últimes dècades, els experts han ad-
• El sòl està més sec, cosa que afavoreix els incendis forestals i que
provocar danys greus. Els més fre-
qüents són aquests:
vertit que algunes activitats
s’estenguin dutes
les zones a terme per l’ésser humà poden influir
desèrtiques. • Les onades de calor, que són
• El canvi climàtic: causes i conseqüències. sobre aquesta variació del clima. Entre les activitats humanes que es re-
• Moltes espècies vegetals i animals estan en risc d’extinció, ja que es èpoques durant les quals s’arriba a
lacionen amb aquest canvi climàtic hi ha l’ús de combustibles i de certs temperatures molt altes que poden
destrueixen els entorns naturals en què viuen.
components químics que emeten gasos a l’atmosfera. provocar danys als éssers vius.
• Les inundacions, que es produei-
Combatremanifestacions
Una de les principals el canvi climàtic
del canvi climàtic que s’ha registrat
xen quan cau una gran quantitat
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS en l’actualitat és l’escalfament del planeta, que es relaciona, sobretot,
Per evitar les greus conseqüències del canvi climàtic, la societat, a través
amb dos fenòmens sobre els quals influeix l’acció humana: l’efecte
de pluja en un espai curt de temps.
dels governs i de diversos grups socials, ha aconseguit endegar mesures • Les sequeres, que constitueixen
d’hivernacle i la destrucció de la capa d’ozó.
per reduir l’impacte de l’activitat humana sobre la natura. Algunes
• Abans de començar a explicar els continguts d’aquestes mesures permeten mantenir el desenvolupament econòmic i,
llargs períodes sense precipitacions.
• Els huracans, també anomenats
d’aquesta doble pàgina, preguntar als alumnes si a la vegada,
L’efecterespectar el patrimoni natural, un concepte conegut com a
d’hivernacle ciclons o tifons, que provoquen
desenvolupament sostenible. vents forts i precipitacions intenses.
han sentit a parlar mai del canvi climàtic. Demanar- El planeta està envoltat per una capa de gasos que reté
A més de les mesures governamentals, cada persona ha de prendre cons-
una part de la calor que irradia el Sol. Aquest fenomen,
los que diguin el primer que se’ls acudeixi quan ciència de la necessitat d’adaptar els seus hàbits quotidians, de manera
anomenatqueefecte d’hivernacle, ha permès el
perjudiquin el mínim possible el medi ambient.
senten aquest concepte i que expliquin què creuen desenvolupament de la vida al planeta.
que és. Després, explicar-los de manera clara i El problema sorgeix quan aquest efecte s’intensifica i provoca
una pujada deEllacanvi
temperatura mitjana del planeta. Aquest
senzilla a què ens referim quan parlem de canvi efecte pot augmentar
climàtic es manifesta amb l’escalfament del planeta i
pot tenirper un ús excessiu greus
conseqüències de combustibles
per als éssers vius.
climàtic. fòssils, com ara el carbó i el petroli, que, en cremar-se per
obtenir energia, envien a l’atmosfera una gran quantitat
• activitat1: Tan bon punt hagin resolt l’activitat, de gasos.
comentar oralment què és l’efecte d’hivernacle i 1 Amb quins fenòmens sobre els quals influeix l’acció de l’ésser humà
es relaciona el canvi climàtic? Com es manifesta?
en què consisteix la destrucció de la capa d’ozó. La capa d’ozó
2 Explica per què creus que és important combatre el canvi climàtic.
L’ozó és un gas que forma una capa a l’atmosfera encarregada
• activitat 2: Un cop resolta l’activitat, demanar als Quin
de filtrar els 3raigs de sol.perill
Sense representa
l’ozó no hiper als éssers
hauria vida avius el fet que pugi el nivell
la Terra,
alumnes que anomenin les catàstrofes ja que impedeixdel quemar?
els raigs solars més perillosos arribin
al planeta.
meteorològiques que coneguin i que expliquin la 4 Informa’t sobre els hivernacles i explica per què s’anomena així Capa d’ozó
Aquesta capa d’ozó l’efecte de reescalfament

es debilita a causa dedel planeta.
l’acció de certs
relació que tenen, en alguns casos, amb el canvi components químics, com els que es fan servir en alguns aerosols
5 Entra a baulaprimaria.cat i fes l’activitat corresponent relacionada
climàtic. i sistemes de refrigeració.
amb el canvi climàtic.
La disminució del gruix de la capa d’ozó fa que les radiacions solars
• activitat 3: Abans de fer l’activitat, preguntar-los arribin amb més força a la Terra.
quina relació hi ha entre la pujada del nivell del 41
mar i el canvi climàtic. 40

105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 41 23/06/14 10:09
• activitat 5: Després de fer l’activitat, demanar-los

que diguin accions que poden fer ells per lluitar 105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 40 23/06/14 10:09 105080_C
contra el canvi climàtic.

Activitats
INNOVACIÓ EDUCATIVA Reforç
Aprenentatge cooperatiu • Respondre la pregunta: «Si l’efecte d’hivernacle ha permès

el desenvolupament de la vida, per què és perjudicial?».
Llegir els continguts de la doble pàgina i els apartats
«Amplia» amb l’estructura Lectura compartida . • Explicar quina funció té l’ozó i si podríem viure si no existís la capa
El mestre ha d’haver determinat abans les parts que d’ozó. Raonar la resposta.
llegirà cada alumne. Al final, fer-ne una posada en
comú amb tot el grup classe. Ampliació
Activitats. Fer servir l’estructura Llapis al MIG
• Investigar a l’enllaç següent què és la paleoclimatologia i per a què
per fer les activitats de la pàgina 41. Fer-ne la correcció
serveix estudiar-la.
amb l’estructura Un per tots .
http://ca.wikipedia.org/wiki/Paleoclimatologia
Intel·ligència interpersonal
A partir de l’activitat 5, fer un debat sobre les mesures • Aplicació sobre els factors principals que influeixen en el clima del
quotidianes que cada un pot adoptar per combatre el planeta Terra i la interrelació entre el clima i les activitats humanes.
canvi climàtic. Triar les cinc més importants i elaborar
http://www.ambientech.org/cat/animation/explorant-el-
el seu propi «Protocol».
canvi-clim%C3%A0tic
105081_114_143_U02_Bv.indd 136 10/09/14 14:59

Ciències socials 5
Les conseqüències del canvi climàtic

Amplia
UNITAT 2
L’escalfament del planeta pot portar conseqüències molt greus, com
ara:
Les catàstrofes
• El clima cada cop és més impredictible i augmenta el nombre de catàs- meteorològiques
trofes meteorològiques. Es produeixen quan els fenòmens
meteorològics assoleixen una gran
• El gel dels pols es fon, i això provoca el creixement del nivell del
intensitat, de manera que poden
mar.
• El sòl està més sec, cosa que afavoreix els incendis forestals i que
provocar danys greus. Els més fre-
qüents són aquests:
s’estenguin les zones desèrtiques. • Les onades de calor, que són
èpoques durant les quals s’arriba a
• Moltes espècies vegetals i animals estan en risc d’extinció, ja que es
temperatures molt altes que poden
destrueixen els entorns naturals en què viuen.
provocar danys als éssers vius.
• Les inundacions, que es produei-
Combatre el canvi climàtic xen quan cau una gran quantitat
Per evitar les greus conseqüències del canvi climàtic, la societat, a través de pluja en un espai curt de temps.
dels governs i de diversos grups socials, ha aconseguit endegar mesures • Les sequeres, que constitueixen SOLUCIONS
per reduir l’impacte de l’activitat humana sobre la natura. Algunes llargs períodes sense precipitacions.
d’aquestes mesures permeten mantenir el desenvolupament econòmic i,
• Els huracans, també anomenats 1 Amb l’ús de combustibles i de certs components químics
a la vegada, respectar el patrimoni natural, un concepte conegut com a ciclons o tifons, que provoquen que emeten gasos a l’atmosfera.
desenvolupament sostenible. vents forts i precipitacions intenses.
A més de les mesures governamentals, cada persona ha de prendre cons- En l’efecte d’hivernacle i en la destrucció de la capa d’ozó.
ciència de la necessitat d’adaptar els seus hàbits quotidians, de manera
2 Resposta oberta, però han de relacionar-la amb els
que perjudiquin el mínim possible el medi ambient.
problemes derivats del canvi climàtic, com la desertització,
l’extinció d’espècies, etc.
El canvi climàtic es manifesta amb l’escalfament del planeta i
3 La desaparició dels hàbitats i, per tant, l’extinció
pot tenir conseqüències greus per als éssers vius.
progressiva dels éssers vius que hi habiten.
4 Resposta oberta, però han de relacionar-la amb el fet que
1 Amb quins fenòmens sobre els quals influeix l’acció de l’ésser humà
els hivernacles retenen part de la calor que irradia el Sol,
es relaciona el canvi climàtic? Com es manifesta? igual que la capa de gasos que envolta el planeta.
2 Explica per què creus que és important combatre el canvi climàtic. 5 Resposta oberta.
3 Quin perill representa per als éssers vius el fet que pugi el nivell
del mar?
4 Informa’t sobre els hivernacles i explica per què s’anomena així

l’efecte de reescalfament del planeta.
5 Entra a baulaprimaria.cat i fes l’activitat corresponent relacionada

amb el canvi climàtic.
41
3/06/14 10:09
6/14 10:09 105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 41 23/06/14 10:09
COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

RECURSOS
Fa un treball d’investigació sobre la pluja àcida.
• Vídeo sobre tornados del programa Climas
• Fer un treball sobre la pluja àcida: què és, què l’origina extremos de RTVE.
i quins efectes produeix en els ecosistemes i els éssers vius, http://www.rtve.es/alacarta/videos/climas-
amb l’ajuda de l’enllaç següent: extremos/climas-extremos-tornados-
http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/acida.htm oklahoma/1291260/
• La meva primera guia sobre el canvi climàtic,
Escenifica la destrucció de la capa d’ozó.
de José Luis Gallego, La Galera, 2008, tracta el
• Formar grups i llegir l’apartat del llibre de l’alumne que explica canvi climàtic de manera senzilla i amb un nivell
què és la capa d’ozó. Després, fer una representació teatral adaptat a Primària.
sobre la destrucció de la capa d’ozó. Cada membre del grup
• Animació flash sobre l’efecte hivernacle i les seves
pot ser un dels elements (aerosol, ozó, Sol, etc.).
conseqüències.
http://www3.gobiernodecanarias.org/
medusa/contenidosdigitales/programasflash/
Conocimiento/Ecologia/inver.swf
105081_114_143_U02_Bv.indd 137 10/09/14 14:59

Ciències socials 5
POSEM EN PRÀCTICA
UNITAT 2
Fem PISA
Interpretem mapes del temps
La predicció meteorològica permet saber amb antelació quin temps farà.
Aquestes prediccions es poden representar en un mapa temàtic:
el mapa meteorològic o mapa del temps.
Es fa així
CONTINGUTS
Diferents climes
En un mapa del temps es fan servir els elements següents: De vegades es mostra
la previsió de les
• Els mapes del temps. La data a la qual fan temperatures; s’hi
referència les dades. La CarmeDemà
ha trobat tres fotografies molt boniques
reflecteixen la de diferents pa
F R A N Ç A temperatura mínima i la
satges dissabte
de la Terra. ANDORRA
No sap on les van fer, però
màxima que sí esque reconeix qu
preveuen per a aquell
MATERIALS DEL PROJECTE cada imatge correspon a un tipus de climaperíode diferent.
de temps.
A sobre de cada zona

SPX digital. Ampliació.
A R A G Ó
es col·loca un símbol
Els símbols que surten
que representa la
en el mapa s’expliquen
previsió del temps.
a en la llegenda. c
Tanmateix, pot ser que
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS Mar Mediterrani no n’hi hagi, ja que els
símbols utilizats en el
Els vents s’indiquen ESCALA: 1:3 400 000
mapa solen ser fàcilment
• Abans de fer les activitats, recordar què significa amb fletxes que
COMUNITAT
VALENCIANA
0 25 50 75 km
interpretables per tots.

cada un dels símbols que s’utilitzen en un mapa representen la direcció
i la força.
del temps. Clar Ennuvolat Ruixat Pluja
• Després d’haver fet la pràctica, comentar la Els mapes del temps permeten conèixer la predicció
Molt fort Fort Moderat Feble
importància de conèixer les prediccions meteorològica a través de símbols d’ús comú.
meteorològiques en situacions de risc, per

exemple, en cas d’haver de dur a terme un rescat Ara em toca a mi
a la muntanya o al mar. 1 Observa el mapa de l’exemple i respon les 2 En grups, feu un debat sobre els casos
preguntes. b en què és convenient conèixer la predicció
• Preguntar als alumnes en quines situacions meteorològica.
• Quina és la predicció per a la teva regió?
consultarien un mapa del temps. • Quins tipus de precipitacions estan previstes? 3 En grups, cerqueu informació sobre la predicció
Quines altres formes de precipitació hi ha? del temps que farà demà a la vostra localitat
latitud
i elaboreu un mapa utilitzant els símbols que
fa que
• A quina zona serà més intensa la força
del vent? surten en aquesta pàgina.
SOLUCIONS
1 • Resposta oberta. 42
• Resposta oberta, tot i que han d’esmentar que n’hi ha de
tres formes: pluja, neu i calamarsa.
105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 42 23/06/14 10:09 105080_C
• A la costa nord de Catalunya i a l’estret de Gibraltar.

2 Resposta oberta. COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
3 Resposta oberta.
1 Indica aqüestions
Respon raonadament quina fotografia s’associen
relacionades amb unaquestes
mapa 4 Comple
característiques
del temps atmosfèric. dels elements climàtics: del clim
INNOVACIÓ EDUCATIVA • Respondre laa. temperatures
qüestió següent baixes
i explicar la resposta: «Creus que
és útil que enb.unhumitat
mapa del
abundant hi apareguin les temperatures
temps
Aprenentatge cooperatiu A
màxima i mínima? No n’hi hauria prou que n’aparegués només
Posem en pràctica. Fer servir l’estructura una?» c. precipitacions escasses B
aturada de tres minuts per explicar com
• Quins
Dibuixa un símbol altres elements
meteorològic climàtics
per indicar existeixen?
un huracà. C
138 s’interpreta un mapa meteorològic. Cada equip planteja
Propuesta didáctica
una pregunta. Fer servir l’estructura
• Dibuixar un símbol meteorològic per indicar un huracà, basant-se
el Full giratori per parelles per fer les activitats
de l’apartat «Ara em toca a mi». Una parella comença Quins factors
en els que2apareixen influeixen
en el mapa sobre
del llibre de els climes?
l’alumne. 5 Asseny
les activitats 1 i 2 i l’altra, la resta. Al cap d’un temps Explica quin té més influència sobre el paisatge amb ca
determinat, intercanvien les preguntes i acaben RECURSOS de la fotografia B. climàtic
el que va començar l’altra parella. imatge
• Enllaç a la pàgina web de l’Agència Estatal de Meteorologia. S’hi pot
3 Ende
consultar el temps quina fotografia la vegetació és més abundant
tot Espanya. 6 Quins d
i variada? Amb quines característiques
http://link.edelvives.es/qzlgh poden
meteorològiques s’associa aquesta diversitat? catalan
105081_114_143_U02_Bv.indd 138 10/09/14 14:59

Fem PISA Ciències socials 5
UNITAT 2
Diferents climes
La Carme ha trobat tres fotografies molt boniques de diferents pai-
satges de la Terra. No sap on les van fer, però sí que reconeix que
cada imatge correspon a un tipus de clima diferent.
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
a c
• Abans de fer les activitats, recordar entre tots
els tipus de climes i les seves característiques.
erents pai-
coneix que • activitat1: Després d’haver-la resolt, demanar
als alumnes que expliquin les seves respostes.
• 2: Després de respondre, fer-los aquesta
activitat
b
pregunta: «I en la imatge c?».
c • activitat 6: Un cop feta l’activitat, demanar-los

que anomenin altres climes que hi ha a Espanya
i a Catalunya.
• Tan bon punt han fet les activitats, demanar
als alumnes que diguin una característica positiva
1 Indica a quina fotografia s’associen aquestes 4 Completa la taula següent amb les característiques
i una de negativa de viure a cada un dels llocs que
característiques dels elements climàtics: del clima de cada fotografia. apareixen en les imatges.
a. temperatures baixes c Temperatures Precipitacions
b. humitat abundant a A altes abundants
c. precipitacions escasses b altes a l’estiu i escasses i concentrades
B
suaus a l’hivern a la primavera i la tardor SOLUCIONS
• Quins altres elements climàtics existeixen? C baixes escasses i en forma
A més, existeixen el vent i la pressió atmosfèrica. de neu 5 A la zona càlida hi ha els climes equatorial, tropical
2 Quins factors influeixen sobre els climes? 5 Assenyala els principals tipus de climes relacionats i desèrtic; a la zona freda, el clima polar; a la zona
Explica quin té més influència sobre el paisatge amb cada zona climàtica de la Terra. A quina zona temperada, els climes mediterrani, oceànic i continental.
de la fotografia B. La proximitat del mar, l’altitud i la
climàtica es podria localitzar el paisatge de cada
latitud. El primer. El fet que el mar es trobi lluny d’aquest paisatge imatge? A quin clima correspon cada fotografia? a. Zona càlida, clima equatorial. b. Zona temperada, clima
fa que les temperatures siguin més extremes.
3 En quina fotografia la vegetació és més abundant 6 Quins dels climes representats en les imatges es mediterrani. c. Zona freda, clima polar.
i variada? Amb quines característiques poden trobar a Catalunya? Indica a quines regions
meteorològiques s’associa aquesta diversitat? catalanes es localitzen. 6 El clima mediterrani, representat en la fotografia b.
A la fotografia a. Altes temperatures Es localitza a la costa i a l’interior de Catalunya.
i abundància de pluges tot l’any. 43
6/14 10:09 105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 43 23/06/14 10:09
activitats Aprenentatge cooperatiu

4 Completa la taula següent amb les característiques
Reforç Fem PISA. Tan bon punt els alumnes hagin llegit el text
del clima de cada fotografia. inicial, fer servir l’estructura
• Recordar els elements i els factors climàtics que s’han vist el Full giratori per parelles per respondre
Temperatures en la unitat.
Precipitacions les preguntes d’aquesta pàgina. Cada parella inicia
tres preguntes. Fer servir l’estructura Un per tots
A Ampliació per a la posada en comú de la doble pàgina.
B • Buscar a Internet, llibres i enciclopèdies imatges de paisatges
C d’altres zones climàtiques de la Terra.
RECURSOS
5 Assenyala els principals tipus de climes relacionats • Aplicació JCLic sobre la previsió meteorològica.
amb cada zona climàtica de la Terra.
Aplica A quina zonaadquirits per jugar al trivial
els coneixements http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=2860
climàtica es podria localitzar
sobreel paisatge
el clima. de cada
imatge? A quin clima correspon cada fotografia?
• Formar equips i jugar al trivial següent sobre el clima:
6 Quins dels climes representats en les imatges es
http://link.edelvives.es/xojeo
poden trobar a Catalunya? Indica a quines regions
catalanes es localitzen.
43
105081_114_143_U02_Bv.indd 139 10/09/14 14:59

Ciències socials 5
APRENC A APRENDRE
UNITAT 2
esta
Recorda fer l’esquema d’aqu
unitat en el quadern.
r
El diagrama de flux També el pots fer a l’ordinado
tot utilitzant el programa
El diagrama de flux ajuda a fer classificacions a través d’unes pregun-
Cmap Tools.
tes que tan sols es poden respondre amb «sí» o «no».
L’exemple següent classifica els climes de la Terra a partir d’unes

dades bàsiques sobre temperatures i precipitacions.
1. a. clima polar

CONTINGUTS b. clima equatorial
Les temperatures 1 Utilitza el diagrama per
són altes? descobrir de quin clima es tracta.
c. clima mediterrani SÍ NO
• Els diagrames de flux. a. Hi fa molt fred tot l’any.
b. Hi fa calor i hi plou durant
Hi fa calor tot tot l’any.
• Utilització del programa CmapTools. l’any?
SÍ c. Només hi plou a la tardor
NO
i les temperatures són suaus
Climes càlids Climes temperats Climes freds a l’hivern.
2 Fes un diagrama similar que
MATERIALS DEL PROJECTE t’ajudi a classificar els tipus
Hi plou de clima mediterrani que hi
molt? NO ha a Catalunya.
SÍ
SPX digital. Reforç i Ampliació. Clima desèrtic
Hi plou tot
Hi ha estació l’any?
seca? SÍ NO Hi fa fred tot
SUGGERIMENTS METODOLÒGICS SÍ
l’any?
NO
SÍ NO Clima oceànic
Clima polar Clima de
• Explicar bé als alumnes el concepte de diagrama Les temperatures
muntanya
Clima tropical Clima equatorial a l’hivern
de flux, l’ús i les diferències que té respecte d’un són suaus?
SÍ NO
Diagrama en què apareguin els tres tipus
mapa conceptual. Si els alumnes han de treballar de clima mediterrani: continentalitzat, litoral Clima mediterrani Clima continental
amb el programa CmapTools, cal ensenyar-los a i de mitjana i baixa muntanya. Els han de
classificar, per exemple, a partir dels trets següents: Clima mediterrani continentalitzat: no rep la
utilitzar-lo. influència del mar; hi ha grans diferències entre les temperatures altes i baixes. Clima litoral: es
localitza a zones costaneres; no hi ha gran diferència entre les temperatures. Clima de muntanya:
• activitat 2: Abans de resoldre-la, destacar en el els hiverns són força freds, amb precipitacions abundants en forma de neu.
text les característiques més importants del clima
mediterrani a Catalunya. RECORDEM
3 Escriu el nom dels planetes exteriors 5 Defineix: mapa, planisferi, escala.
del sistema solar. Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
6 En quines parts es divideix la Terra?
SOLUCIONS 4 Explica les característiques que fan que la Terra Escriu el nom de cada una i indica
sigui un planeta habitable. els materials que la componen.
5 Mapa: representació d’una part de la Terra en una La presència d’aigua, l’existència Atmosfera: gasos.
superfície plana. Planisferi: representació del conjunt 44 d’atmosfera i la distància al Sol. Geosfera: part sòlida de la Terra, roques i minerals.
de la Terra en una superfície plana. Escala: relació entre Hidrosfera: tota l’aigua del planeta.
les dimensions reals i les dimensions en què una cosa 105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 44 23/06/14 10:09 105080_C
es representa en un mapa.
INNOVACIÓ EDUCATIVA Elabora en el quadern un diagrama de flux sobre un contingut

de la unitat.
• Triar el contingut de la unitat que més hagi agradat a cada alumne
Aprenc a aprendre. Fer l’activitat 1 amb l’estructura
i elaborar un diagrama de flux en el quadern.
Treball per parelles . Per completar l’esquema
de l’activitat 2, utilitzar l’estructura Converteix un diagrama de flux en paper en un de digital
Mapa conceptual a quatre bandes . Resoldre amb el programa CmapTools.
la resta d’activitats aplicant de nou l’estructura
Treball per parelles . • Copiar el diagrama de flux que han fet en el quadern per passar-lo
a digital amb el programa CmapTools. Finalment, desar-lo en un
Organitzador visual
arxiu.
En aquesta unitat es presenta als alumnes un
organitzador visual que permet fer classificacions.
Aquest model permet identificar característiques RECURSOS
importants de l’aspecte que s’estudia i, a partir
d’aquestes característiques, classificar els elements que
• L’enllaç següent conté informació d’ús pedagògic sobre els diagrames
les presenten o no. de flux.
http://link.edelvives.es/qkteb
105081_114_143_U02_Bv.indd 140 10/09/14 15:00

QUÈ HE APRÈS? Recorda fer les activitats
en el quadern o en un full a
part. Ciències socials 5
UNITAT 2
1 Copia en el quadern només els elements climàtics: 7 Observa els climogrames següents i respon.
• altitud • pressió atmosfèrica a 60 120

b 60 120
• temperatura • vent 55
50
110
100
55
50
110
100
Temperatures en ºC
Temperatures en ºC
• influència del mar • precipitacions
45 90 45 90
40 80 40 80
35 35
• humitat • latitud
70 70
30 60 30 60
25 50 25 50
2 Indica si les afirmacions següents són vertaderes

20 40 20 40
15 30 15 30
o falses. 10 20 10 20
5 10 5 10
a. A mesura que guanyem altura, la temperatura puja. 0

0 0
0
b. La temperatura augmenta en apropar-nos a l’equador.

a. Quin representa un lloc amb més precipitacions? SPX digital. Generador d’avaluació.
c. A les zones costaneres, les estacions estan més
diferenciades que a les d’interior. b. En quin s’observa una diferència més gran
de temperatures entre estacions?
3 Copia la taula següent sobre els principals paisatges
de cada zona climàtica i completa-la. c. Quin reflecteix temperatures més suaus?
d. Indica a quin tipus de clima correspon cada SUGGERIMENTS METODOLÒGICS
Zona freda
climograma.
Bosc
Zona .....
boreal 8 Associa cadascuna de les fotografies següents amb • activitat 9: Demanar als alumnes que reflexionin
un tipus de clima de Catalunya. sobre el propi procés d’aprenentatge.
Zona ..... Desert càlid
a b
4 Copia i completa les oracions següents:
• Dels climes d’Espanya, el més plujós és l’..... .

• Les nevades més grans són pròpies del clima ..... .
• El clima català de temperatures més suaus durant tot Aprenentatge cooperatiu
l’any és el ..... .
Què he après? Per respondre les preguntes d’aquest
5 Observa el mapa. Després, copia la llegenda
apartat, fer servir l’estructura 1-2-4 . Fer la correcció
i completa-la.
de la doble pàgina amb l’estructura el número .
Per acabar, i a per tal de de preparar l’avaluació de la
9 Avalua’t utilitzant molt, força, poc o gens: unitat, aplicar l’estructura cadena de preguntEs .
• Entenc la diferència entre temps i clima i conec
els factors climàtics. Metacognició
Mar Mediterrani
• Sé quines són les diferents zones climàtiques
i quin és el seu paisatge característic. Indica quin tipus d’imatges s’ha fet servir per explicar
.....
.....
• Conec els tipus de climes del meu entorn proper. els climes d’Espanya i de Catalunya. Després, digues
.....
ESCALA: 1:5 000 000
.....
..... • He après què és el canvi climàtic i què podem fer quin t’ha resultat més útil per comprendre la distribució
.....
per combatre’l.
0 25 50 75 km
territorial i per què. Quin indicava les característiques

6 Completa aquesta oració. • Estic satisfet amb la feina que he fet.
de temperatures i precipitacions?
El clima es defineix a través de l’estudi del ..... , • He après coses noves.
és a dir, els ....., durant un període ..... . A través de la reflexió sobre els recursos gràfics que han
vist en aquesta unitat, es pretén que els alumnes
. 45 identifiquin quins tipus d’imatges els ajuden
a comprendre els conceptes teòrics i a relacionar-los
6/14 10:09 105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 45 23/06/14 10:09
els uns amb els altres.
SOLUCIONS
1 Temperatura, humitat, pressió atmosfèrica, precipitacions, vent. mediterrani sec
2 Vertadera: b. Falses: a i c. mediterrani de mitjana i baixa muntanya
3 oceànic o atlàntic
Vegetació variable 6 temps atmosfèric, elements climàtics, de temps determinat.
Zona freda Desert polar
de muntanya
7 a. El climograma a.
Zona Bosc boreal Bosc oceànic Bosc mediterrani b. El climograma b.
temperada c. El climograma a.
Zona càlida Selva equatorial Sabana Desert càlid d. a. Clima oceànic. b. Clima mediterrani.
4 • oceànic 8 a. de muntanya. b. mediterrani.
• de muntanya
• mediterrani
5 En ordre de dalt a baix:
mediterrani continentalitzat
mediterrani litoral o marítim
105081_114_143_U02_Bv.indd 141 10/09/14 15:00

Ciències socials 5
UNITAT 2
105080_CCSS5P_136_143_Bl.indd 138
AVALUACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Mapa físic d’Europa

1 Explica què és una estació meteorològica, digues tres 40°
ESCALA: 1:30
40°
000 000
60° 30° 20° 10° 70° 0° 10° 20°
Cap Nord
30° 40° MAR 70°
DE BARENTSZ
Península
50°
0 200
60°
500
Narodnaja
1.000 2.000 3.000
70°
4.000 5.000 m60°
Lapònia
instruments meteorològics que hi ha i explica’n l’ús.

0 400 800 1 200 km de Kola Telpoziz
MAR DE 1617 m
Islàndia Muntanyes
NORUEGA Timan’
70°
Dvi
na
u
Septe
na
ntr
El s
io na
di
l
2 Visita l’enllaç següent i busca la previsió meteorològica per demà.
an
Ur
50°
sc
E Llac
als
Glittertind
ps
2470 m Onega
Al Golf de
Bòtnia
Llac
Làdoga
ss a Plana Jamantau
làndia Ru
1638 m
Explica com serà el temps a la teva comunitat segons el mapa.

de Fin de l’Europa
na
Volga
Golf
P la
Ben Nevis
1343 m Oriental
rak
an
Katte
MAR DEL Skager 50°
Gr
Dvina
30° Illes NORD
gat
lga
Península MAR ccide
O
Britàniques ntal 60°
Vo
de Jutlàndia BÀLTIC
Alt
del
http://link.edelvives.es/qzlgh
de
ur
nal i
res
Ca Jord
es
is
Tàm
OCEÀ Sant
la
e
Altu
Europea
Ca
esi
Pomerània
d
Rú i
lana asp
de
a
Vístul
P ssi
s
lC
Pa
an aC
Canal de la Mànega
Gr de
Elb
Vo
en
Rin
lg
a
ATLÀNTIC andia Su tra a
ó
Bre Norm Se de l
si
tan na ts
es
40° Dnièp
Po
ya d er
3 L’Anna se n’ha anat de viatge i està pensant comprar un avet

òlia
pr
n
Dniès Do
s
ge
De
ter
Lo
s
ira
Vo
Golf de C MAR
Finisterre Biscaia
A l p s Bernina MAR
ar
Massís D’AZOV
Els Península
pa
Miño Picos de Central 4050 m CASPI
Gar
Mont de Crimea Caucas
per plantar-lo a casa quan torni. Viu en una zona de clima
ts
Europa Monte Rosa Elbrús
Blanc
on
2468 m Pir 40°
Alp
4633 m
105080_CCSS5P_136_143_Bl.indd 140
4807 m 5642 m
a
ine
Se
Duero Danubi
us Ap MAR NEGRE Kazbek
rra
sD
Eb
5050 m
en àr
lad
re
in
Tajo
Sistema Pic
ics
M
d’Aneto Cap
Central
a
Durmitor
AR
20° Pen
in
or l
Ibè
de Creus
sf de
3404 m 2522 m
ínsu
AD
Bò ret
Còrsega Balcans
ric
la Ib
mediterrani sec. Creus que l’ha de comprar? Per què?
Est
RIÀ
èricXúquer Península
a
Cap de
TIC
San Vicente adalquivir a Itàlica
Gu
Mapa físic d’Espanya

Sistema
Subbètic Illes Sardenya Olimp
Illes Canàries Sistema Mulhacén MAR Sila 2917 m
Penibètic 3481 m Balears 1918 m MAR
Cap TIRRÈ MAR Anatòlia 50°
de Gata MAR MEDITERRANI EGEU
Cap JÒNIC
Bon Etna Cap
3340 m Spartivento Peloponès
4 Què entens per paisatge? Quins tipus d’elements el formen?

Sicília
Xipre
10°
Malta Creta 40°
12° 10° 8° 6° 0° 4° 10° 2° oest 20°
0° est de Greenwich ESCALA:
2° 1:7.000.000
30° 4°
Punta de la
Mar Cantàbric Golf de 100 200 300 km
Biscaia 0
Estaca de Bares
es or
s Alt Cap Ad 0 200 500 1 000 1 500 2 000 4 000 m
Rie Cap d’ Ajo
Matxitxako Cabo Agde
5 Dibuixa un riu i assenyala-hi els cursos alt, mitjà i baix.

Picos
na
de Europa G aro
Serralada
sís
Golf
Cap de Finisterre
Cantàbrica
as ic
23/06/14 09:43
nts Torre Serra P i r i de Lleó
M ala Mo Lleó Cerredo Ebre d’Arala

r n e u
s
Cap de Cervera
Ries
o
G de 2648 m Aneto Cap de Creus
42° 42°
Baixes Miñ 3404 m
S
Teleno Serra de Serra del
de
6 En els mapes físics d’Espanya i de Catalunya que hi ha a l’annex,
i
rra 2188 m la Demanda Moncayo Cadí Cap de Begur
Se erês Cabeza de
s
Submeseta Picos 2313 m
DeEbre
t
G Manzaneda
Els Cap de Tossa
de Urbión a a
e
pr
lad n
1778 m Duero es Monegres
rra tala
m
Trás-os- sió
Montes de Se l Ca Delta del
a
Duero d’A Se l’E ora Llobregat
assenyala els diferents vessants hidrogràfics.

Nord lb rra br Lit
I
ar e
b
ral
Ria e ra Golf de Sant Jordi
ad a s
Serr arram ent
è
d’Aveiro í Cap de Tortosa
Monts
at
r
Estrêla
a de uad C Delta de l’Ebre
str
a S
i
Serr ata Serr dos G de err Universals
ma
1993 m
ae
Menorca 40°
c
40°
da de G Gre
iste Co anía
M
Cap de Formentor
OCEÀ rra S nc Serra de
El
Sie strêla Almanzor
a Javalambre Puig Major
E Tajo
7 Fes una taula amb les temperatures i precipitacions de cada clima

2592 m
1445 m
Mon
105080_CCSS5P_136_143_Bl.indd 142
Submeseta Golf de Dragonera
de To ts
a
lm
València Mallorca
Xúqu
Pa
ATLÀNTIC
o
ledo er L’Albufera ia
de
j
Eivissa
Ta
Bad
Gu
ia Cabrera
ad
Cap de Sant Illes
d’Espanya.
Sud
na
Cap de Roca Antoni
Cap de la Nao
Balears
Bañuela a Formentera
Serraraz 1
Almenaras Penyal d’Ifac
Mapa físic de Catalunya

1323 m
Badia de lc 798 m
38° d’A Serra de Se
Setúbal
oren a gu
n i
38°
a M rra
Cazorla ra
Sierr
Serra
Guadiana
c e
d’Aracena
bèti ues Mar Menor
e dit
Sub tiq
8 Enumera els factors climàtics que determinen el clima de la teva
ivir
ma s Bè rM
Cap de Palos
a lquel
Ma
Guad d Cap Tiñoso
pre
ssió uivir
De adalq nía
Siste alade Mulhacén Cap Cope
err c Sierra
Cap de 3481 m
Golf Gu a
San Vicente de Cadis r ra nd S ti
Se Ro ibè Nevada
Punta de los Muertos 0 200 500 1 000 1 500 2 000 2 500 3 000 m
n
localitat.
de e
aP Golf Cap de Gata
Pica
Illes Canàries mVal Cap Sacratif
Sisted´Aran Punta de
Calaburras Mar d’Alborán
d’Almeria
d’Estats
(3143 m)
FRANÇA
La Palma
Lanzarote 36°
Punta de Tarifa Estret de Gibraltar ANDORRA
Teide Fuerteventura
Vall P iAlborán
r
Punta Almina
3 718 m de Boí
i n Puigmal Serra de
9 Com influeix el canvi climàtic sobre el medi ambient i els éssers

(2909 m)
Cap Tres Forcas
28°
La Gomera e u l’Albera
La
s
e
M
gr
Tenerife
Gran Canària ug
Se
El Cadí
El Hierro a Cap de Creus
Riba guera
ana
Pallaoguera
Pedraforca
el
18° 16° 14°
Serra de el Fluvià
resa
(2506 m)
gorç
del
vius? Enumera accions per combatre’l.

Boumort Golf
la No
Portmte Estany de
N
Co Pantà de Banyoles de Roses
la Baells
la
el Ter
el Llobregat
Montsec Pantà de
Pantà Susqueda
de Sau
23/06/14 09:43
Les Cap de Begur

a de Les Gavarres
Serr nós Guilleries
ARAGÓ
10 Utilitza els mapes físics d’Espanya i de Catalunya de l’annex

Pi
Pla de Turó de l’Home
Plana Bages
d’Urgell Montseny (1706 m)
l
t ra re
e
eg
en ontn
gr
Montserrat
ssió l M
Se
C Punta de la Tordera
pre ral
i localitza-hi les serres, els cims, els mars, els oceans i els rius
l
s i ó Serra det De litora L i t o
el
es Talla l Pre d a
pr to raSerra
De re li a l a a de
a P d’A
ncos rra Serr erola
a la dtanyes
Pantà de
Se Colls
S e rr
ià
Riba-Roja
el Ga
MunPrades sís
principals.
Masarraf Delta del
tsant de
de G Llobregat
Franco
Mon
Pantà de
el
Flix
lí
e
br
l’E Cap de Salou
Se ard
11 En el mapa físic d’Europa que hi ha a l’annex localitza-hi els

rra ó
C
Mar Mediterrani
de Golf de
Sant Jordi
rt
El Po
Delta de
la l’Ebre Cap de Tortosa
principals sistemes muntanyosos i rius.

Sé
nia
ESCALA: 1:1900 000

COMUNITAT
0 25 50 75 km
VALENCIANA
12 Llegeix el text sobre els climes d’Europa (pàg. 159 de la proposta

didàctica). Després localitza cada clima en el mapa.
23/06/14 09:43
13 Indica els paisatges propis de cada clima de la Terra i una espècie

vegetal de cada un.
SOLUCIONS 7 Oceànic De muntanya Mediterrani Subtropical

1 És un lloc on hi ha diferents instruments meteorològics per mesurar T suau fred/sec variables elevades
els elements climàtics. P abundant abundant escassa escassa
S’hi recullen dades que permeten fer estudis del temps atmosfèric
i del clima. 8 Resposta oberta.
Resposta oberta. 9 El clima es torna impredictible, el desglaç dels pols i la pujada del nivell
2 Resposta oberta. del mar, la desertització i el risc d’extinció d’espècies augmenta.
Resposta oberta.
3 No, perquè no sobreviurà, ja que necessita un clima de muntanya fred
per sobreviure. 10 11 i 12 Comprovar la resposta sobre el mapa.
4 Forma del relleu terrestre composta d’elements naturals i artificials. 13 Clima mediterrani: bosc mediterrani (amb alzines). Clima oceànic
o atlàntic: bosc oceànic (amb roures). Clima continental: taigà (amb
5 Resposta oberta. Comprovar sobre el dibuix.
avets). Clima d’alta muntanya: varia segons l’altitud i el clima on se situï
6 Comprovar resposta sobre el mapa de l’annex. la muntanya. Clima polar: paisatges glaçats. Clima subtropical: espècies
pròpies (a les Canàries, la palmera).
105081_114_143_U02_Bv.indd 142 10/09/14 15:00

Ciències socials 5
UNITAT 2
El clima d’Europa
El continent europeu es localitza a la zona En algunes zones del continent es poden
temperada de l’hemisferi nord. Per tant, trobar altres tipus de climes:
els climes que s’hi registren són els que • A les zones d’alta muntanya hi ha clima
corresponen a la zona temperada: de muntanya.
• El clima mediterrani. Es localitza • A les zones del nord del continent,
a la costa del mar Mediterrani. pròximes al cercle polar àrtic, hi ha clima
• El clima oceànic o atlàntic. Es localitza polar.
a l’oest d’Europa. A més, alguns països europeus tenen
• El clima continental. Es localitza a la zona territoris situats fora del continent. Per
centre i est d’Europa. exemple, és el cas de les Illes Canàries.
El clima d’aquestes zones és subtropical.
ESCALA: 1:35 000 000
0 400 800 1 200 Km
Mar de
Noruega
OCEÀ
Mar del
Nord
Mar
Bàltic
ATLÀNTIC
Mar
Caspi
Mar Negre
Mar Mediterrani
105081_114_143_U02_Bv.indd 143 10/09/14 15:00

Clima

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Clima

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Unitat 2.

Continguts Criteris d’avaluació

4. Reconèixer les zones climàtiques mundials.

El clima i el paisatge 5. Reconèixer diferents tipus de climes i identificar-ne algunes característiques

6. Identificar alguna espècie vegetal pròpia de cada zona climàtica.

7. Explicar què és un paisatge i identificar els elements principals que el formen.

114 Proposta didàctica

105081_114_143_U02_Bv.indd 114 10/09/14 14:57

2.1 Interpreta i analitza climogrames. 31 LA: act. 7 pàg. 45

7.2 Diferencia conques i vessants hidrogràfics, i anomena 35 AC: act. 5 i 6

NOTA: LA: Llibre de l’alumne AC: Avaluació complementària (Proposta didàctica)

Proposta didàctica 115

105081_114_143_U02_Bv.indd 115 10/09/14 14:57

Continguts Criteris d’avaluació

116 Proposta didàctica

105081_114_143_U02_Bv.indd 116 10/09/14 14:57

NOTA: LA: Llibre de l’alumne AC: Avaluació complementària (Proposta didàctica)

Proposta didàctica 117

105081_114_143_U02_Bv.indd 117 10/09/14 14:57

METODOLOGIA I DIFICULTATS D’APRENENTATGE INTERDISCIPLINARIETAT

118 Proposta didàctica

105081_114_143_U02_Bv.indd 118 10/09/14 14:57

• Sèrie de vídeos del programa Méteo K de TV3 sobre el clima

Proposta didàctica 119

105081_114_143_U02_Bv.indd 119 10/09/14 14:57

120 Proposta didàctica

105081_114_143_U02_Bv.indd 120 10/09/14 14:57

Contingut: El clima i el paisatge

Proposta didàctica 121

105081_114_143_U02_Bv.indd 121 10/09/14 14:57

Estructures cooperatives bàsiques Pàgines Estructures cooperatives específiques Pàgines

Inicial Final Valoració final

Anomeno els elements del clima.

0: Gens 1: Poc 2: Bastant 3: Molt

122 Proposta didàctica

105081_114_143_U02_Bv.indd 122 10/09/14 14:57

UNA EMPRESA AMB FUTUR

Objectius En la sessió següent, han de tornar a la sala d’informàtica per

Proposta didàctica 123

105081_114_143_U02_Bv.indd 123 10/09/14 14:57

CONTINGUTS PREVIS Domesticar els núvols

• activitat 2: Després d’haver fet l’activitat, buscar

2 Quin mètode es va utilitzar

i preguntar-los quina relació té amb la resposta

124 Proposta didàctica

105081_114_143_U02_Bv.indd 124 10/09/14 14:58

SPX digital. Reforç i Ampliació.

En quins elements ens fixem per

 Resposta oberta. Per exemple: la tala de boscos,

Què puc aprendre? Resposta oberta. Per exemple: el control biològic

6/14 10:08 105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 29 23/06/14 10:08

COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES RECURSOS

Proposta didàctica 125

105081_114_143_U02_Bv.indd 125 10/09/14 14:58

Els elements climàtics

com poden ser les precipitacions.

• activitat2: Un cop resolta l’activitat, plantejar-los

126 Proposta didàctica

105081_114_143_U02_Bv.indd 126 10/09/14 14:58

Els elements climàtics són la temperatura, la humitat, la pressió Finestres al món

4 Observa el climograma d’aquesta pàgina i respon les preguntes.

6/14 10:08 105080_CCSS5P_028_045_Bl.indd 31 23/06/14 10:08

COMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES RECURSOS

Proposta didàctica 127

Resposta oberta. Per exemple: la tala de boscos,

Què puc aprendre? Resposta oberta. Per exemple: el control biològic