Apunts de teoria

2n Batxillerat MII

UNITAT 2: SISTEMES D'EQUACIONS LINEALS.

2.1. SISTEMES D'EQUACIONS LINEALS.

Denició: Sistema d'equacions lineals

Un sistema de m equacions lineals amb n incògnites és un conjunt d'igualtats escrites de la
següent manera:


 a11 x1 + a12 x2 + a13 x3 + ··· + a1n xn = b1
 a21 x1 + a22 x2 + a23 x3 + ··· + a2n xn = b2


a31 x1 + a32 x2 + a33 x3 + ··· + a3n xn = b3
··· ··· ··· ··· ··· ···




am1 x1 + am2 x2 + am3 x3 + ··· + amn xn = bm


On:
1. aij , són nombres reals coneguts anomenats coecients del sistema.
2. bi , són nombres reals coneguts anomenats termes independents.
3. xj , són nombres reals desconeguts anomenats incògnites del sistema.

Denicions:
ˆ Una solució del sistema és un conjunt ordenat de nombres reals (s1 , s2 , s3 , ..., sn ) tal
que, al substituir la incògnita xi pel nombre si ∀i ∈ 1, 2, 3, ..., n, es compleixen les m
igualtats a la vegada.
Resoldre un sistema consisteix en calcular totes les seues solucions o justicar que no en
té cap.
ˆ Un sistema lineal és homogeni si tots els termes independents són iguals a zero.
Observeu que un sistema homogeni sempre admet la solució x1 = x2 = · · · = xn = 0.
ˆ Direm que dos sistemes són equivalents si tenen les mateixes solucions.

CRITERIS D'EQUIVALENCIA
1. Si es multipliquen o divideixen els dos membres d'una equació per un nombre distint de
zero, resulta un sistema equivalent.
2. Si a una equació d'un sistema se li suma o resta una altra equació resulta un sistema
equivalent.
3. Si en un sistema lineal, una equació lineal és combinació lineal de les altres, es pot
suprimir i resulta un sistema equivalent.

1
 Apunts de teoria
2n Batxillerat MII

Exemples de sistemes equivalents.

1. x
+ y3
ß ß
= 1 és equivalent a 3x + 2y = 6
2 −−−−−−−−→
100x − 100y = 200 x−y = 2
On hem multiplicat la primera equació per 6 i hem dividit la segona per 100.
2. ß ß
x + y = 5 és equivalent a x+y = 5
−−−−−−−−→
x − y = 10 2x = 15
On hem sumat la primera i la segona equació.
3. 
 x+y = 0 ß
és equivalent a x+y = 0
2x − 3y = 1 −−−−−−−−→
2x − 3y = 1
2x + 2y = 0


On hem eliminat la tercera equació per ser combinació lineal de la primera.

CLASSIFICACIÓ DELS SISTEMES

Atenent al nombre de solucions, els sistemes d'equacions lineals es classiquen en:
1. Sistema compatible determinat: és aquell que té una única solució. Els escriurem
SCD.
2. Sistema compatible indeterminat: és aquell que té innites solucions. Els escriurem
SCI.
3. Sistema incompatible: és aquell que no té cap solució. Els escriurem SI.

Mètode de Gauss:
El mètode de Gauss o de triangulació consisteix a obtenir un altre sistema equivalent a
l'inicial que siga escalonat, és a dir, que la primera incògnita sols aparega en la primera equació,
la segona incògnita en les dues primeres equacions, la tercera incògnita en les tres primeres
equacions i així successivament. Per aconseguir-ho s'utilitzen els criteris d'equivalència anteri-
ors:  
 ⋆x + ⋆y + ⋆z = ⋆  ⋆x + ⋆y + ⋆z = ⋆
⋆x + ⋆y + ⋆z = ⋆ ⇒ ⋆y + ⋆z = ⋆
⋆x + ⋆y + ⋆z = ⋆ ⋆z = ⋆
 
| {z } | {z }
Sistema inicial Sistema nal escalonat
Al nalitzar el procés, podem arribar als següents casos:
ˆ Si alguna equació és de la forma 0 = d amb d ̸= 0, llavors el sistema és incompatible.
ˆ Si hi ha tantes equacions vàlides com incògnites, pas a pas es va obtenint un valor numèric
per a cada incògnita. Es per tant un sistema compatible determinat.
ˆ Si alguna equació és de la forma 0 = 0, llavors el sistema és compatible indeterminat.
La seua solució general vindrà donada amb tants paràmetres com equacions de la forma
0 = 0 tinguem.

2
 Apunts de teoria
2n Batxillerat MII

Exemples mètode de Gauss

 
 x + 2y − z = 2 ′  x + 2y − z = 2 E ′′ =E ′ −E ′
E3 =E3 +E1
1. 2x + y + 5z = 8 −−′−−−−−→ −3y + 7z = 4 −−3−−−3−−→ 2

E2 =E2 −2E1 
−x − 5y + 6z = 0 −3y + 5z = 2


 x + 2y − z = 2
2x + y + 5z = 8 → SCD. Solució: x = 1; y = 1; z = 1
−2z = −2

 
 x − 3y − 2z = 7 E ′ =E −E  x + 2y − z = 2 E ′′ =E ′ +E2′
2.
3 1
2x − y + 15z = 3 −−′3−−−−−→ 5y + 19z = −11 −−3−−−3−−→
E2 =E2 −2E1 
x − 8y − 21z = 11 −5y − 19z = 4


 x + 2y − z = 2
5y − 19z = 8 → SI.
0 = −7

 
 x+y+z = 0
E ′ =E3 −2E1
 x + y + z = 0 E ′′ =E ′ −E ′
3. x + 2y + 3z = 0 −−3′−−−−−→ y + 2z = 0 −−3−−−3−−→ 2

E2 =E2 −E1 
2x + 3y + 4z = 0 y + 2z = 0


 x+y+z = 0
y + 2z = 0 → SCI. Solució general: x = λ; y = −2λ; z = λ, λ ∈ R
0 = 0


2.2.TRACTAMENT MATRICIAL DELS SISTEMES LINEALS .

SISTEMES LINEALS AMB MATRIUS

El sistema lineal que apareix en la denició inicial podem escriure'l utilitzant matrius d'aquesta
forma: ë à í à í
á
a11 a12 a13 · · · a1m x1 b1
a21 a22 a23 · · · a2m x2 b2
.. . · x3 = b3
··· ··· ··· ··· ··· ···
an1 an2 an3 · · · anm xm bn
Abreujadament escriurem A·X = B . Notar que al multiplicar les matrius A i X i igualar els ter-
mes obtinguts als termes independents, obtenim les equacions del sistema. La matriu A d'ordre
nxm s'anomena Matriu de coecients, la matriu columna X Matriu de les incògnites,
la matriu columna B, Matriu de termes independents i la matriu A∗ d'ordre nx(m + 1),
formada afegint a la matriu A la columna del termes independents, Matriu ampliada.

Exemple
Ñ é
ß Å ã x Å ã
2x − y + 3z = 0 2 −1 3 0
l'escriurem en forma matricial: · y =
3x − y − z = −2 3 −1 −1 −2
z
Å ã Å ã
2 −1 3 2 −1 3 0
A= matriu de coecients i A∗ = matriu ampliada.
3 −1 −1 3 −1 −1 −2

3
 Apunts de teoria
2n Batxillerat MII

MÈTODE DE GAUSS AMB MATRIUS

Ara anem a utilitzar les matrius per a resoldre els sistemes d'equacions lineals mitjançant el
mètode de Gauss. Per a tal  sols agafarem la matriu ampliada (A∗ ) del sistema i farem zeros
per davall de la diagonal principal, dé igual forma que hem fet abans amb els sistemes. Vegem
alguns exemples:

 2x − 5y + 3z = 4
1. Resolem el sistema pel mètode de Gauss utilitzant matrius: x − 2y + z = 3
5x + y + 7z = 11


Ñ é Ñ é Ñ é
2 −5 3 4 1 −2 1 3 ′
1 −2 1 3
F ↔F2 F =F2 −2F1
A∗ = 1 −2 1 3 −−1−−→ 2 −5 3 4 −−2−−−−−→ 0 −1 1 −2
F3 =F3 −5F1
5 1 7 11 5 1 7 11 0 11 2 −4
Ñ é
′
1 −2 1 3
F3 =11F2 +F3
−− −−−−−→ 0 −1 1 −2 ja tenim la matriu esglaonada, ara resolem:
0 0 13 −26

z=−2

 x − 2y + z = 3 −−−→⇒ x − 0 − 2 = 3 ⇒ x = 5
y=0






z=−2
 −y + z = −2 −−−→ −y = 0 ⇒ y = 0





13z = −26 ⇒ z = −2



 x − 3y + 7z = 10
2. Resolem el sistema pel mètode de Gauss utilitzant matrius: 5x − y + z = 8
x + 4y − 10z = −11


Ñ é Ñ é
1 −3 7 10 1 −3 7 10
F ′ =F2 −5F1 F3′ =−2F3 +F2
A∗ = 5 −1 1 8 −−2− −− −−→ 0 14 −34 −42 −−−−−−−−→
F3′ =F3 −F1
1 4 −10 −11 0 7 −17 −21
Ñ é
1 −3 7 10
0 14 −34 −42 ⇒ SCI
0 0 0 0
Aleshores anem a donar la solució general del sistema. Fem z = λ ens queda:
17λ − 21

 7y − 17λ = −21 → y =
 = −3 + 177
λ
7

x − 3y + 7λ = 10 → x = 10 + 3(−3 + 17 λ) − 7λ = 1 + 27 λ

7

2 17
La solució és: x = 1 + λ; y = −3 + λ; z = λ, λ ∈ R
7 7

També podem expressar-la així: x = 1 + 2λ; y = −3 + 17λ; z = 7λ, λ ∈ R

4
 Apunts de teoria
2n Batxillerat MII


 x − 3y − 2z = 7
3. Resolem el sistema pel mètode de Gauss utilitzant matrius: 2x − y + 15z = 3
x − 8y − 21z = 11


Ñ é Ñ é
1 −3 −2 7 ′ =F −2F
1 −3 −2 7
∗ F2 2 1 F3′ =F3 +F2
A = 2 −1 15 3 −−− −−−−→ 0 5 19 −11 −− −−−−→
F3′ =F3 −F1
1 −8 −21 11 0 −5 −19 4
Ñ é
1 −3 −2 7
0 5 19 −11 ⇒ SI. Per tant, no té solució.
0 0 0 −7

Mètode matricial
Com ja hem vist, un sistema de m equacions amb n incògnites es pot expressar en forma
matricial de la manera següent: A · X = B .
ˆ A matriu de coecients mxn.

ˆ X matriu de les incògnites nx1.

ˆ B matriu dels termes independents mx1.

Si A és una matriu regular (és a dir, quadrada i amb |A| =

̸ 0) podem obtindre la solució
del sistema de la forma següent:
−1 −1 −1
| {z· A} ·X = A · B → X = A · B
A·X =B →A
=I

Exemple mètode matricial

Resolguem el següent sistema amb el mètode matricial:
 Ñ é Ñ é Ñ é
 x−y−z = 1 1 −1 −1 x 1
−x + 3z = 18 ⇒ −1 0 3 · y = 18 ⇒A·X =B
−2x + 5y − 3z = −52 −2 5 −3 z −52


1 −1 −1
Com −1 0 3 = 11 − (12) = −1 ̸= 0 podem calcular la matriu inversa A−1 .
−2 5 −3
Calculem la matriu adjunta (Adj(A)):

0 3 −1 3 −1 0
A11 = ·(−1)1+1 = −15; A12 = ·(−1)1+2 = −9; A13 = ·(−1)1+3 = −5
5 −3 −2 −3 −2 5

−1 −1 1 −1 1 −1
A21 = ·(−1)2+1 = −8; A22 = ·(−1)2+2 = −5; A23 = ·(−1)2+3 = −3
5 −3 −2 −3 −2 5
−1 −1 1 −1 1 −1
A31 = ·(−1)3+1 = −3; A32 = ·(−1)3+2 = −2; A33 = ·(−1)3+3 = −1
0 3 −1 3 −1 0

5
 Apunts de teoria
2n Batxillerat MII

Calculem la transposada de la matriu adjunta de A:

Ñ ét Ñ é
−15 −9 −5 −15 −8 −3
(Adj(A))t = −8 −5 −3 = −9 −5 −2
−3 −2 −1 −5 −3 −1

Apliquem la fórmula per a calcular la matriu inversa:

Ñ é Ñ é
−15 −8 −3 15 8 3
1 1
A−1 = (Adj(A))t = −9 −5 −2 = 9 5 2
|A| −1
−5 −3 −1 5 3 1

Ara resolguem el sistema:

Ñ é Ñ é Ñ é
15 8 3 1 3
X = A−1 · B = 9 5 2 · 18 = −5
5 3 1 −52 7

Aleshores la solució del sistema és: x = 3; y = −5; z = 7

PRACTICA
Resol els següents sistemes utilitzant el mètode de Gauss amb matrius:
 
 2x − 3y + z = 4  x+y+z = 1
1.

x+y = 6 3x + 7y + 5z = 5

3.
x + 6y + 2z = 5 x + 5y + 3z = 3



x − 3y − z = −1

 
 x − 2y + z = 0  x − 3y + 7z = 10
2. x−y = −1 4. 4x + 2y − 6z = −2
x − 4y + 3z = 4 x + 4y − 10z = −11
 

PRACTICA
Resol aquests sistemes utilitzant el mètode matricial (amb la matriu inversa):
 
 x + 2y + z = 1  4x + 2y − z = 6
1. 2x − y + z = 2 2. x+z = 1
x + y − 2z = 1 2x + y + z = 3
 

6
 Apunts de teoria
2n Batxillerat MII

2.3. REGLA DE CRAMER.

Regla de Cramer per a SCD
És una fórmula per obtenir la solució d'un sistema d'equacions lineals. Per a poder aplicar
aquesta fórmula, el sistema ha de ser compatible determinat, és a dir:
ˆ m = nombre d'equacions = nombre d'incògnites = n

ˆ det(A) ̸= 0, on A és la matriu de coecients.

Llavors calcularem les incògnites de la següent forma:

b1 a12 ··· a1n a11 b1 ··· a1n a11 a12 ··· b1
b2 a22 ··· a2n a21 b2 ··· a2n a21 a22 ··· b2
··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ···
bn an2 ··· ann an1 bn ··· ann an1 an2 ··· bn
x1 = ; x2 = ; · · · ; xn =
a11 a12 ··· a1n a11 a12 ··· a1n a11 a12 ··· a1n
a21 a22 ··· a2n a21 a22 ··· a2n a21 a22 ··· a2n
··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ··· ···
an1 an2 ··· ann an1 an2 ··· ann an1 an2 ··· ann

Exemple
Resolguem el sistema següent utilitzant la regla de Cramer:

 x + 2y − z = 2
2x + y + 5z = 8
−x − 5y + 6z = 0


1 2 −1
Com |A| = 2 1 5 = 6 ̸= 0 podem aplicar la regla de Cramer i obtenim:
−1 −5 6

2 2 −1 1 2 −1 1 2 2
8 1 5 2 8 5 2 1 8
0 −5 6 6 −1 1 6 6 −1 −5 0 6
x= = = 1; y = = = 1; z = = =1
1 2 −1 6 1 2 −1 6 1 2 −1 6
2 1 5 2 1 5 2 1 5
−1 −5 6 −1 −5 6 −1 −5 6

PRACTICA CRAMER
Resol els següents sistemes utilitzant la regla de Cramer:
 
 x − 3y + 5z = −24  2x − 3y + z = 4
a) 2x − y + 4z = −8 b) x+y = 6
x+y = 9 x + 6y + 2z = 5
 

7
 Apunts de teoria
2n Batxillerat MII

Regla de Cramer per a SCI

La regla de Cramer, en principi, només és vàlida per a sistemes quadrats nxn que compleixen
que |A| ̸= 0 (aquests sistemes se solen anomenar de Cramer). No obstant això, també es
pot aplicar a qualsevol sistema compatible, com veurem a continuació.
Si tinguem un sistema de m equacions amb n incògnites, compatible. Suposem que:

rg(A) = rg(A∗ ) = r amb r < m, r < n

Això vol dir que la matriu dels coecients té un menor d'ordre r diferent de zero. Per a
simplicar la notació, podem suposar que aquest menor està en el cantó esquerre de la matriu
A; és a dir, està format per la intersecció de les r primeres les i les r primeres columnes:

(*) Aquestes les les suprimim, ja que són combinació lineal de les r equacions anteriors.
Aleshores el sistema inicial és equivalent a aquest altre:

Aquest és un sistema de Cramer en el qual els termes independents estan donats en funció de
les incògnites sobrants (xr+1 , · · · , xn ). Per tant, la solució depèn de n − r paràmetres.
ˆ Si r = m, totes les equacions són útils (no en sobra cap).

ˆ Si r = n < m, sobren diverses equacions, però en suprimir-les, queda un sistema de

Cramer de n equacions i n incògnites, determinat.

Exemple de Cramer en un SCI


 3x − 2y + z = 2
Resoldrem utilitzant Cramer el següent sistema: 2x + 5y − 3z = 15
11x − y = 21


Ñ é
3 −2 1
A= 2 5 −3 → |A| = −2 + 66 − (55 + 9) = 0 → rg(A) < 3
11 −1 0

8
 Apunts de teoria
2n Batxillerat MII

3 −2
Com ̸= 0 podem armar que rg(A) = 2.
2 5
Comprovem que tots els menors d'ordre 3 de la matriu ampliada són zero.
Ñ é
3 −2 1 2
A∗ = 2 5 −3 15
11 −1 0 21

3 −2 2
2 5 15 = 315 − 4 − 330 − (110 − 45 − 84) = −19 − (−19) = 0
11 −1 21
3 1 2
2 −3 15 = −189 + 165 − (−66 + 42) = −24 − (−24) = 0
11 0 21
−2 1 2
5 −3 15 = 126 − 15 − (6 + 105) = 111 − (−111) = 0
−1 0 21
Aleshores, rg(A∗ ) = 2. I per tant el sistema és compatible de rang 2. Com tinguem 3
incògnites, una d'elles ha de passar al segon membre.
3 1
Com = −11 ̸= 0, podem agafar com a sistema equivalent el següent:
11 0
ß
3x + z = 2 + 2y
11x = 21 + y

Apliquem ara les fórmules de Cramer:

2 + 2y 1
21 + y 0 −(21 + y) 21 + y
x= = =
−11 −11 11

3 2 + 2y
11 21 + y 63 + 3y − (22 + 22y) 41 − 19y −41 + 19y
y= = = =
−11 −11 −11 11
21 + λ −41 + 19λ
Per tant la solució general és: x = ; y = λ; z = , λ∈R
11 11
NOTA: Observem que podríem haver resolt el sistema equivalent aïllant de la segona equació
la incògnita x:
21 + y
11x = 21 + y ⇒ x =
11
I després, haver substituït la x obtinguda en la primera equació per obtindre la z . Però, com
que l'objectiu d'aquest exemple era utilitzar Cramer per a resoldre un SCI, hem decidit fer-ho
d'aquesta forma.

9
 Apunts de teoria
2n Batxillerat MII

2.4. TEOREMA DE ROUCHÉ-FROBENIUS.

Teorema de Rouché-Frobenius
Aquest teorema ens permet classicar els sistemes lineals d'acord amb el nombre de solucions,
abans de resoldre'ls.
Donat el sistema d'equacions lineals:


 a11 x1 + a12 x2 + a13 x3 + ··· + a1n xn = b1
 a21 x1 + a22 x2 + a23 x3 + ··· + a2n xn = b2


a31 x1 + a32 x2 + a33 x3 + ··· + a3n xn = b3
··· ··· ··· ··· ··· ···




am1 x1 + am2 x2 + am3 x3 + ··· + amn xn = bm


A =Matriu de coecients; A∗ = Matriu ampliada. Aleshores:

1. Rang(A) ̸= Rang(A∗ ) ⇒ Sistema Incompatible (SI).

2. Rang(A) = Rang(A∗ ) = nombre incògnites ⇒ Sistema Compatible Determinat (SCD).
3. Rang(A) = Rang(A∗ ) < nombre incògnites ⇒ Sistema Compatible Indeterminat (SCI).

Exemples Roeché-Frobenius

 x+y = 5
1. Donat el sistema: 2x + 3y = 13 calculem els rangs de les matrius de coecients i
x−y = 0

ampliada: Ñ é
1 1
1 1
A= 2 3 com, = 1 ̸= 0 ⇒ Rang(A) = 2
2 3
1 −1
Ñ é
1 1 5 1 1 1
A∗ = 2 3 13 com, 2 3 13 = 1 ̸= 0 ⇒ Rang(A∗ ) = 3
1 −1 0 1 −1 0
Aleshores com Rang(A) ̸= Rang(A∗ ) el sistema és incompatible.

 2x − y = 1
2. Donat el sistema: x + y = 2 calculem els rangs de les matrius de coecients i
5x − y = 4

ampliada: Ñ é
2 −1
2 −1
A= 1 1 com, = 3 ̸= 0 ⇒ Rang(A) = 2
1 1
5 −1
Ñ é
2 −1 1 2 −1 1
A∗ = 1 1 2 com, 1 1 2 = 0 ⇒ Rang(A∗ ) = 2
5 −1 4 5 −1 4
Aleshores com Rang(A) = Rang(A∗ ) = nº incògnites, el sistema és compatible determi-
nat. Per a resoldre'l, eliminem la tercera equació (ja que no pertany al determinant del
rang de A) i al sistema que ens queda podem aplicar Cramer:

10
 Apunts de teoria
2n Batxillerat MII

1 −1 2 1
2 1 1 2
ß
2x − y = 1 3 3
⇒x= = =1 y= = =1
x+y = 2 2 −1 3 2 −1 3
1 1 1 1
Aleshores obtenim les solucions:

x = 1; y = 1

 x+y+z = 3
3. Donat el sistema: x − y + 2z = 2 calculem els rangs de les matrius de coecients i
2x + 3z = 5

ampliada:
Ñ é
1 1 1 1 1 1
1 1
A = 1 −1 2 com, = −2 ̸= 0 i 1 −1 2 = 0 ⇒ Rang(A) = 2
1 −1
2 0 3 2 0 3
Ñ é
1 1 1 3 1 1 3
A∗ = 1 −1 2 2 com, 1 −1 2 = 0 ⇒ Rang(A∗ ) = 2
2 0 3 5 2 0 5

Com Rang(A) = Rang(A∗ ) < nº incògnites, el sistema és compatible indeterminat.

Per resoldre'l, eliminen la 3ª equació i passem la incògnita z al segon membre (perquè no
pertany al determinant del rang) i ens queda un sistema al qual podem aplicar la regla
de Cramer:
3−z 1 1 3−z
2 − 2z −1 5 − 3z 1 2 − 2z
ß
x+y = 3−z 1+z
⇒x= = y= =
x − y = 2 − 2z 1 1 2 1 1 2
1 −1 1 −1

Per tant, assignem a z el valor del paràmetre α i obtenim la solució general:

5 − 3λ 1+λ
x= , y= , z = λ, λ ∈ R
2 2

Altra forma de resoldre: una vegada sabem que el sistema és compatible indetermi-
nat, també podem trobar la solució del sistema utilitzant el mètode de Gauss, com hem
fet anteriorment:
Ñ é Ñ é Ñ é
1 1 1 3 1 1 1 3 1 1 1 3
F ′ =F2 −F1 F3′ =F3 −F2
A∗ = 1 −1 2 2 −−′2−−−−−→ 0 −2 1 −1 −− −−−−→ 0 −2 1 −1
F3 =F3 −2F1
2 0 3 5 0 −2 1 −1 0 0 0 0

λ+1 6 − 3λ

 x + y + z = 3 −−−z=λ
 −−−→ x = 3 − λ − =
y=(λ+1)/2 2 2
 −2y + z = −1 − z=λ λ + 1
−→ y =

2
5 − 3λ 1+λ
La solució és: x = , y= , z = λ, λ ∈ R
2 2

11
 Apunts de teoria
2n Batxillerat MII

PRACTICA
Classica el següent sistema aplicant el Teorema de Rouché-Frobenius i, si és compatible,
resol-lo utilitzant Gauss: 

 3x − 2y + 4z = 8
2x + 3y − 3z = 4


 x − 3y − 5z = −6
4x + 4y + 6z = 18


2.5. SISTEMES D'EQUACIONS HOMOGENIS.

Sistemes homogenis
Com ja hem vist a l'inici del tema, un sistema homogeni és aquell on tots els termes inde-
pendents són zeros:


 a11 x1 + a12 x2 + a13 x3 + ··· + a1n xn = 0
 a21 x1 + a22 x2 + a23 x3 + ··· + a2n xn = 0


a31 x1 + a32 x2 + a33 x3 + ··· + a3n xn = 0
··· ··· ··· ··· ··· ···




am1 x1 + am2 x2 + am3 x3 + ··· + amn xn = 0


Si ens xem, resulta senzill concloure que aquests sistemes sempre admetran la solució trivial:

x1 = x2 = · · · = xn = 0

Però un sistema homogeni pot tenir altres solucions. Perquè açò passe
és necessari i sucient que:

rg(A) < nombre de incògnites

Ja que així serà un sistema compatible indeterminat.

PRACTICA
1. Classica i resol, si és possible, el següent sistema homogeni:

 x+y+z = 0
2x − y + z = 0
x − 2y − z = 0


2. Classica i resol, si és possible, el següent sistema homogeni:


 x−y−z = 0
x + y − 2z = 0
2x − 4y − z = 0


12
 Apunts de teoria
2n Batxillerat MII

2.6. SISTEMES D'EQUACIONS AMB PARÀMETRES.

Denició: Sistemes amb paràmetres

Discutir un sistema d'equacions dependent d'un o més paràmetres és identicar per a quins
valors dels paràmetres el sistema és compatible o incompatible, distingint també els casos en
què és determinat o indeterminat.

NOTA: en realitat, més que un sistema d'equacions és un conjunt d'aquests, ja que per a cada
valor del paràmetre k hi ha un sistema d'equacions diferent.
Els passos que seguirem per a estudiar un sistema amb paràmetres és:
ˆ Utilitzarem el teorema de Rouché-Frobenius per saber el nombre de solucions, en funció
del valor del paràmetre.
ˆ Després en els casos en què siga compatible, el resoldrem mitjançant Gauss o Cramer.

Exemples sistema amb paràmetre

1. Discutir i resoldre, quan es puga, el sistema següent:

 −x + my + z = 2
2x − y + 2z = 0
−x − 3z = −2


Per calcular el rang de la matriu de coecients, primer calculem el determinant:

−1 m 1
|A| = 2 −1 2 = −3 − 2m − (1 − 6m) = 4m − 4 = 0 → m = 1
−1 0 −3

ˆ Si m = 1 → rangA = 2, estudiem el rang de la matriu ampliada:

Ñ é
−1 1 1 2
A∗ = 2 −1 2 0 , calculem els diferents menors d'ordre 3:
−1 0 −3 −2
−1 1 2
2 −1 0 = −2 − (2 − 4) = −2 + 2 = 0
−1 0 −2
−1 1 2
2 2 0 = 4 − 12 − (−4 − 4) = −8 + 8 = 0
−1 −3 −2
1 1 2
−1 2 0 = −4 + 6 − (2) = −6 + 6 = 0
0 −3 −2
Com tots els menors d'ordre 3x3 de la matriu ampliada donen zero i trobem un
−1 1
menor d'ordre 2x2 diferent de zero ̸= 0 → rg(A∗ ) = 2.
2 −1

13
 Apunts de teoria
2n Batxillerat MII

Amb tot açò, rg(A) = rag(A∗ ) < nº incògnites i pel teorema de R-F sabem que si m = 1
el sistema és compatible indeterminat. Calculem la solució general per Gauss:
Ñ é Ñ é
−1 1 1 2 ′
−1 1 1 2
F =F2 +2F1 F3′ =F2 +F3
A∗ = 2 −1 2 0 −−2− − − −−→ 0 1 4 4 −−−−−−→
F3′ =F3 −F1
−1 0 −3 −2 0 −1 −4 −4
Ñ é
−1 1 1 2 ®
y + 4λ = 4 → y = 4 − 4λ
agafem z=λ
0 1 4 4 −−−−−−→ y=4−4λ
0 0 0 0 −x + y + λ = 2 −−−−→ −x = 2 − λ − 4 + 4λ → x = 2 − 3λ

Aleshores la solució general serà: x = 2 − 3λ; y = 4 − 4λ; z = λ, λ ∈ R

ˆ Si m ̸= 1 → rg(A) = 3 = rg(A∗ = nº incògnites) → el sistema serà compatible

determinat. Ara resoldrem el sistema per Cramer:
2 m 1
0 −1 2
|Ax | −2 0 −3 6 − 4m − (2) −4m + 4
x= = = = = −1
|A| 4m − 4 4m − 4 4m − 4

−1 2 1
2 0 2
|Ay | −1 −2 −3 −4 − 4 − (4 − 12)
y= = = =0
|A| 4m − 4 4m − 4
−1 m 2
2 −1 0
|Az | −1 0 −2 −2 − (2 − 4m) 4m − 4
z= = = = =1
|A| 4m − 4 4m − 4 4m − 4
En aquest cas la solució serà: x = −1; y = 0; z = 1

2. Discutir i resoldre, segons els valors del paràmetre a, el sistema d'equacions següent:

 ax + y + z = 1
x + ay + z = 1
x + y + az = 1


a 1 1 ß
3 2 a=1
|A| = 1 a 1 = a − 3a + 2 = (a − 1) (a + 2) = 0 →
a = −2
1 1 a
Ara estudiem els diferents casos:
ˆ Si a = 1 les tres equacions són la mateixa i per tant el sistema queda reduït a una
equació x + y + z = 1. És per tant un SCI i la solució l'obtenim donant valor
paramètric a dues incògnites:

Solució: x = λ; y = µ; z = 1 − λ − µ, λ, µ ∈ R

14
 Apunts de teoria
2n Batxillerat MII

ˆ Si a = −2 tinguem la matriu ampliada:

Ñ é
−2 1 1 1 −2 1 1
A∗ = 1 −2 1 1 → 1 −2 1 = 9 ̸= 0
1 1 −2 1 1 1 1

Aleshores rg(A∗ ) = 3 ̸= rg(A) = 2 → SI i per tant no té solució.

ˆ Si a ̸= 1 i a ̸= −2 tinguem que rg(A) = 3 = rg(A∗ ) = nº incògnites → SCD. Calculem
la solució utilitzant Cramer:
1 1 1
1 a 1
|Ax | 1 1 a a2 + 2 − (2a + 1) (a−1)2
1


x= = = = =

2
|A| (a − 1)2 (a + 2) (a − 1)2 (a + 2) (a−1) (a + 2) a+2



a 1 1
1 1 1
|Ay | 1 1 a a2 + 2 − (2a + 1) (a−1)2
1


y= = = = =

2
|A| (a − 1)2 (a + 2) (a − 1)2 (a + 2) (a−1) (a + 2) a+2


a 1 1
1 a 1
|Az | 1 1 1 a2 + 2 − (2a + 1) (a−1) 2
1

z= = = = =

2 2 2
|A| (a − 1) (a + 2) (a − 1) (a + 2) (a− 1) (a + 2) a+2
 



1 1 1
Per tant la solució és: x = ; y= ; z= , a∈R
a+2 a+2 a+2

Cal recordar que això no signica que hi ha innites solucions. Per a cada valor de
a hi ha un sistema amb una solució única. Per exemple, per a a = 0 la solució és
x = 1/2; y = 1/2; z = 1/2.

PRACTICA
Discuteix i resol els sistemes següents:
ß 
2x − my + 6z = 0  x + y + az = 0
1.
x + 3y − mz = 0 3. ax − y = −1
x + 4y + 6z = 0

 

 x+y−z = 4 
 x+y+z = 2
x−y = 3 3x − 2y − z = 4
 
2. 4.

 x+z = 1 
 −2x + y + 2z = 2
3x + 4y + z = k 3y − 4z = k
 

15