GUIÓ DEL PARTENÓ

DIAPO 1:

El Partenó és un temple situat a l’Acròpolis d’Atenes, Grècia

Construït per Iktinos i Kalikrates, amb la supervisió general de l'escultor Fidias.

L’any de la seva creació se situa a l’Època Clàssica, l’any 447 aC, però la seva inauguració va
ser quinze anys més tard, l’any 432 aC.

La tècnica emprada va ser l'arquitravada, tècnica caracteritzada per un disseny horitzontal

on una biga compleix la funció de suport entre les columnes per a sostenir un mur superior.
El material principal utilitzat va ser el marbre pentèlic i fusta. El marbre pentèlic és una
varietat de marbre blanc que s'obtenia a la pedrera del mont Pentèlic al nord d'Àtica, a la
Grècia, i era considerat el material de més qualitat de la Grècia clàssica.
El Partenó mesura 69,5 metres de llarg i 30,9 d’ample, està envoltat per columnes per tot el
seu perímetre. Conté 8 columnes a les façanes principals i 17 a les laterals.
És un temple de caràcter religiós dedicat a la deessa grega Atenea.

DIAPO 2:

Actualment, el Partenó es troba en obres per la reconstrucció i conservació d’aquest, a causa

dels danys que ha sofert l'edifici. Com ara un terratrèmol l’any 1894 o una sèrie d’explosius
per part dels turcs l’any 1687.

DIAPO 3:

El context històric del Partenó es remunta l’any 447 aC, on es va construir a sobre de les
ruïnes del conegut Hekatèmpedon, un temple destruït pels perses durant les Guerres
Mèdiques (500-440 aC), al 480 aC. Aquestes guerres van ser dos conflictes bèl·lics causats
per l’expansió territorial persa, que va sotmetre a les polis gregues, les quals es van revoltar.
Pèricles va decidir reconstruir el temple, i altres que estaven també danyats al voltant del
Partenó, amb l’objectiu d’enlluernar el poder d’Atenes i d’honorar la deessa, patrona i
protectora de la polis, Atenea.
DIAPO 4:

Per contextualitzar l’època en què es va construir el Partenó, es posa el focus al segle V aC.
Va començar l’any 500 aC i va acabar al 401 aC. Se li diu el Segle de Pèricles, aquest es
considerat el segle en què la cultura grega va progressar més.

Punts d’inflexió com:

● Les Guerres Mèdiques (abans mencionades)
● El govern de Pèricles,
● La Guerra del Peloponès
● La democràcia en Atenes
● Un gran avanç econòmic

Van generar un progrés cultural i en el pensament grec.

DIAPO 5:

Pel que fa a la lectura formal i l’anàlisi estilística, trobem les següents característiques. El
Partenó presenta una planta rectangular, dividida en dues sales principals: el naos i
l’opistòdom. Per una banda, el naos és la cambra central on es guardava l’estàtua
criselefantina (tècnica que utilitzava plaques de vori i pa d'or, a sobre d’una
armadura de fusta que quedava coberta) de la deessa protectora, Atena. Per l’altra banda,
l’opistòdom és l’habitació on es guardava els tresors i ofrenes de la deessa, també anomenat
“La sala de les verges”.

DIAPO 6:

Les dues cambres tenen un pòrtic hexàstil (sis columnes)

DIAPO 7:

Centrant-se en l’alçat, el Partenó té com a base tres graons, els dos inferiors s’anomenen
estereòbats, i el superior estilòbat.
DIAPO 8:

En el qual s’aixequen les columnes de caràcter dòric, sense base on recolzar-se. Les columnes
presenten unes característiques clares, amb un fort voluminós i sense decoració. El fust es
robust amb arestes i amb un capitell senzill, format per un equí en forma de coixí i un àbac
quadrat.

DIAPO 9:

● L’entaulament consta d’un arquitrau, un fris amb mètopes i tríglifs.

● El sistema de coberta el forma una teulada de dos aiguavessos, que deixa dos grans
frontons en la seva part frontal i posterior.

DIAPO 10:

Finalment, pel que fa a la interpretació conceptual, trobem els següents punts:

● El promotor del Partenó va ser Pèricles, el general atenès que va guiar Grècia durant

més de trenta anys.

● La funció original del Partenó al segle V aC:

● Era de caràcter cristià i es va consagrar a la Saviesa Divina i Santa Sofia.

● Durant l’ocupació de la Corona catalanoaragonesa, al s.XIV, el temple va estar dedicat

a Santa Maria de Cetines.

● Sota la dominació turca, al s.XV, el Partenó es va convertir en una mesquita.

● Durant el s.XVII, les tropes venecianes el van bombardejar i el van destruir.

● En el segle XIX, Lord Elgin, va tallar i extreure escultures de marbre del fris del
Partenó. Temps després, les va vendre al govern britànic, que encara avui exhibeix al
Museu Britànic. A partir del 1921, s'ha anat reconstruint el Partenó.