UNITAT 1- Fisiopatologia Paula Maestro

UNITAT 2: FISIOPATOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS I DEL DOLOR

TEMA 1. SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM I DISAURONOMIES

SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM: L’objectiu

del SNA es centra en mantenir l’homeòstasi
(equiñibri) de l’organisme i adaptar les
respostes del cos als canvis que es produeixin
tant a nivell intern com en el medi que ens
envolta.
 El SNA simpàtic s’activa en situacions
d’alerta o d’estrès (s’activa per la
supervivència).
 El SNA parasimpàtic predomina en
situacions de repòs o ingesta (s’activa
per la reserva d’energia).

Vasoconstricció (simpàtic): estretament dels vasos sanguinis per parts de petits músculs a les seves parets, sobretot es
produirà en els vasos sanguinis més petits que no són tan importants com les artèries.
Vasodilatació (parasimpàtic): dilatació dels vasos sanguinis per augmentar la fluïdesa de les substàncies que es troben
en el circuit.

COM S’ESTRUCTURA EL SNA

A diferència del SN somàtic, l’estructura general del SNA segueix una estructura formada per dues neurones:
 La neurona preganglionar (des del SNC fins al gangli)
 La neurona postganglionar (des del gangli fins a l’òrgan efector)

Tant el sistema simpàtic i parasimpàtic funcionen amb dos neurones, però tenen diferents funcions segons les
substàncies dels neurotransmissors amb els que funcionen.
 Al sistema simpàtic és un sistema adrenèrgic ja que funciona amb adrenalina. La medul·la suprarenal no
necessita les dues neurones dels sistema simpàtic ja que per si mateixa es pot crear l’adrenalina que produeix
la segona neurona (postganglionar).
 Al sistema parasimpàtic és un sistema colinèrgic perquè funciona amb acetilcolina
La primera neurona als dos sistemes és una neurona colinèrgica, és a dur que allibera acetilcolina, per tant la diferència
es troba al neurotransmissor de la segona neurona.
UNITAT 1- Fisiopatologia Paula Maestro

SNA SIMPÀTIC
 El sistema funciona amb catecolamines, és a dir grups catecols i grups amines
UNITAT 1- Fisiopatologia Paula Maestro

SNA PARASIMPATIC

Receptors colinèrgics:

 Els receptors nicotínics (canals iònics)

 Els receptors muscarínics (acoblats a proteïnes G)

Quins efectes sobre l’organisme podem esperar quan Situació d’emergència, indiqueu aquelles funcions que
s’activa el SNA simpàtic? s’aniran desencadenant a l’organisme i intenteu
explicar perquè passen i quina finalitat tenen

 Augment de la freqüència cardíaca: taquicàrdia.  La finalitat és que els òrgans principals i motors
 Broncodilatació: augment d’oxigen en sang ja del nostre cos tinguin més sang i per tant més
que la situació requereix d’activació. oxigen i glucosa per
 Vasoconstricció: per enviar sang als òrgans
prioritaris.
 Estimulació de l’alliberació de glucosa.

DISAUTONOMIES
Fa referència a un grup d’alteracions neurològiques en les quals el SNA es desregula i les respostes del cos no estan
compensades.
 Normalment implica una disminució del component simpàtic o parasimpàtic, tot i que també pot fer referència
a un estat de sobreactivació d’un d’aquests sistemes.
Les manifestacions possibles d’aquesta patologia són variades degut al gran nombre d’òrgans diferents que es poden
veure afectats. Les més prevalents son:

HIPOTENCIÓ ORTOSTÀTICA: És produeix quan el cos no és capaç de regular la pressió sanguínia en posició dreta i es
defineix com una baixada de 20 o més mmHg a la pressió arterial sistòlica (PAS) o de 10 a la pressió arterial diastòlica
(PAD) durant els primers 3 minuts d’estar drets
 Sovint apareix en aixecar-se després d’estar assegut o estirat
 Genera sensació d’inestabilitat, visió borrosa i pot desencadenar un síncope

UNITAT 1- Fisiopatologia Paula Maestro

ETIOLOGIA FACTORS DE RISC

Deshidratació Deshidratació i calor
Problemes cardíacs Medicació per la hipertensió
Problemes endocrins Diabetis
Trastorns del SN (Parkinson, amiloïdosi...) Consum d’alcohol
Postprandial (després de menjar) Repòs enllitat durant dies

SÍNDROME DE TAQUICÀRDIA ORTOSTÀTICA POSTURAL (POTS): És un síndrome que pot ser similar a la
hipotensió ortostàtica pel que fa a simptomatologia present, però en aquest cas es produeix un increment de
freqüència cardíaca en posar-se drets
 • La relaxació dels vasos sanguinis de les extremitats produeixen una acumulació de sang en aquella zona i una
disminució del retorn sanguini cap al cor i per tant una menor irrigació cerebral
 Genera sensació d’inestabilitat, mareig, visió borrosa i pot desencadenar un síncope
 La taquicàrdia pot produir palpitacions i molèsties al pit

SÍNCOPE: Succeeix quan la persona es mareja o defalleix (pre-síncope) o es desmaia com a conseqüència de que no
arriba la suficient quantitat de sang al cervell. Es produeix una sobtada pèrdua de coneixement i de força muscular que
ràpidament es recupera de forma espontània.
Les causes es classifiquen en 3 categories:
 Relacionades amb el cor i/o vasos sanguinis
 Reflex vaso-vagal (emocions fortes, dolor, exposició a sang, agulles...), en fer esforços (tossir, vomitar, orinar) o
per pressió del sinus carotidi
 Hipotensió ortostàtica

ALTRES:
Canvis en la sudoració:
 L’anhidrosi (no suar): pot desencadenar un cop de calor per no poder evacuar la calor
 La hiperhidrosi: pot ser global o únicament a les mans i peus (palmoplantar)
Alteracions pupil·lars: Miosi o midriasi unilateral; Incapacitat de resposta pupil·lar, miosi o midriasi permanent
Trastorns a les glàndules salivals: Xerostomia / Sialorrea
Trastorns intestinals: Diarrea / Restrenyiment
Trastorns en la micció (bufeta neurògena):
 Flàccida: Incapacitat de desencadenar reflex de micció
Espàstica: contracció de la bufeta urinària amb poca orina (incontinència)