TEMA 43 (específica)

1. Formes de l’activitat de l’Administració Pública

1.1. L’activitat de l’Administració
L’art. 103.1 de la Constitució encarrega a l’Administració servir amb objectivitat als interessos generals. A partir
d’aquest manament, l’ordenament jurídic va encarregant a les administracions públiques tasques de naturalesa molt
diversa que poden exercir-se de diferents formes. La classificació d’aquestes formes d’activitat permet veure que,
sigui quin sigui el tipus d’actuació, aquesta respectarà els principis jurídics que la informen i els drets i interessos dels
ciutadans que se situïn dins del seu àmbit.
En principi, cal ressaltar que l’Administració està sotmesa al principi de legalitat, el qual exigeix que les seves
actuacions tinguin un suport legal, ja sigui de forma concreta o genèrica. Aquest principi no implica que la llei marqui
de forma específica un tipus d'actuació sinó que, com succeeix en moltes ocasions, reconegui la possibilitat d’actuar,
essent la pròpia Administració, mitjançant la seva potestat reglamentària, la que la concreti.
També, sigui quina sigui la forma concreta d’actuació, l’Administració està obligada a actuar sotmesa als principis
d’igualtat, proporcionalitat, bona fe i defensa de l’interès públic.
El principi d’igualtat, que trobem a l’art. 14 de la Constitució, es conforma com un principi del dret que obliga
l’Administració en totes les seves actuacions i que no s’ha d’entendre només com a “igualtat davant la llei” sinó, de la
seva lectura conjunta amb l’art. 9.2, com a “igualtat en l’aplicació de la llei”. Tal com estableix el Tribunal
Constitucional a la Sentència de 8 d’abril de 1991, “en el seu sentit originari, del principi d’igualtat s’ha derivat, en la
tradició constitucional europea, un dret dels ciutadans a la igualtat davant la llei, és a dir, un dret a què aquesta sigui
aplicada a tots per igual, sense accepció de persones o, altrament dit, sense tenir en compte altres criteris de
diferenciació, entre les persones o entre les situacions, que els continguts en la pròpia llei”.
El principi de proporcionalitat pretén evitar que d’una aplicació estricta de les lleis pugui resultar una solució no
volguda per la pròpia llei. Aquest principi planteja molts problemes de formulació, ja que no consta de forma
expressa a la Constitució, motiu pel qual alguns autors (BERMEJO VERA) l’enfoquen des d’una perspectiva negativa
considerant que funciona impedint que mesures desproporcionades atemptin contra l’exercici dels drets dels
ciutadans. Altres autors (LÓPEZ GONZÁLEZ) consideren que el principi de proporcionalitat té fonament constitucional,
situant-lo en diferents arts.: el 103, quan obliga l’Administració a servir amb objectivitat; el 106.1, quan permet als
tribunals controlar les finalitats de l’actuació administrativa; o l’art. 1, quan es refereix a la justícia objectiva. Aquest
principi té una gran rellevància en l’exercici de la potestat sancionadora.
El principi de bona fe afecta l’activitat de l’Administració de la mateixa manera que afecta els particulars en les seves
relacions (art. 7 del Codi Civil: “els drets han d’exercir-se d’acord amb les exigències de la bona fe”). Això implica que
l’Administració no pot anar contra els seus propis actes, sense suficient justificació i el procediment establert,
trencant la confiança que els ciutadans havien dipositat en aquests actes. Des del punt de vista de la ciutadania es
tradueix en la possibilitat d’invocar davant els tribunals la seva confiança (o actitud de bona fe) en relació amb
determinades actuacions administratives (per exemple, en casos de subvencions –STS de 13 de febrer de 1992, FJ
4t–).
Finalment, s’ha de considerar que l’activitat administrativa ha d’anar encaminada necessàriament cap a l’interès
general, de forma que qualsevol actuació que tendeixi a la defensa dels interessos particulars en detriment dels
generals estarà greument viciada i esdevindrà nul·la.

1.2. Tipologia de les formes d’activitat

Per aconseguir la satisfacció de les necessitats generals s’utilitzen fonamentalment aquests mitjans: la legislació, la
policia, el foment i el servei públic.
Ara bé, si el compliment de les lleis requereix algun tipus d’activitat administrativa, aleshores aquesta es pot
reconduir a algun dels altres tres mitjans enunciats, els quals, per tant, esgoten les possibles formes d’actuació:
- La policia s’adreça al manteniment de l’ordre públic (entès en sentit ampli), mitjançant la limitació de les
activitats privades.
 - El foment pretén estimular la iniciativa particular per, sense utilitzar la coacció ni crear serveis públics,
aconseguir la satisfacció de necessitats públiques o d’utilitat general.
- El servei públic satisfà aquestes necessitats d’una manera directa, per òrgans de la pròpia Administració, amb
exclusió o en concurrència amb els particulars.

2. L’activitat de foment o subvencional

2.1. Concepte
Per tal d’assegurar l’articulació juridicoadministrativa d’un àmbit o sector de la realitat, a l’Estat se li presenten les
opcions següents:
1. Decidir entre deixar l’activitat en el sector privat (subjectant-la a una intervenció administrativa de diversa
intensitat), o bé lliurar-la al sector públic (transformar-la en una prestació o un servei públics).
2. Dins del primer aspecte de l’opció anterior (mantenir l’activitat en el sector pri- vat), decidir entre assegurar
l’adequació de l’activitat privada a l’interès públic mitjançant tècniques d’intervenció, o bé mitjançant
tècniques de persuasió o incentivació.
És en el darrer aspecte d’aquesta segona opció on s’encabeix l’activitat administrativa de foment.
La incentivació i l’estimulació de conductes privades cap a l’interès públic constitueix, així, una alternativa allà on les
tècniques clàssiques d’intervenció unilateral del poder públic es manifesten cada vegada més ineficients per induir
els resultats socials perseguits.
En qualsevol cas, això no vol dir que les tècniques d’intervenció estiguin en decadència; al contrari, avui dia és
freqüent veure la tendència de l’Administració pública a combinar tant mecanismes d’intervenció com d’incentivació.
El foment és, doncs, l’activitat administrativa adreçada a assolir, mitjançant tècniques indirectes i no imperatives,
una interrelació de l’activitat privada amb els fins i objectius d’interès públic fixats per l’Administració. Vegem,
també, algunes de les definicions doctrinals més significatives.
Malgrat tot, avui dia, i com a conseqüència de la nostra pertinença la Unió Europea, caldria parlar millor d’“ajuts”,
que és l’expressió que utilitzen els arts. 106 i següents del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (versió
consolidada), des del punt de vista de la protecció de la lliure competència en el mercat comú.

2.2. Normativa reguladora

ÀMBIT ESTATAL
D’acord amb l’art. 149.1.18.a) de la Constitució Espanyola, l’Estat té la competència exclusiva sobre les bases del
règim jurídic de les Administracions públiques i sobre el procediment administratiu comú; entre les quals es troba la
regulació de les bases reguladores i de les convocatòries de les subvencions, ajuts i transferències. A l’empara
d’aquest article es va promulgar, a nivell estatal, la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en
endavant, LGS); modificada en diverses ocasions fins avui dia al compàs de les exigències pressupostàries, de l’impuls
de la productivitat i les reformes del mercat i administratives. Aquesta llei es troba desenvolupada en el RD
887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei general de subvencions (RGS).
A) Aspectes generals de la Llei 38/2003
La LGS va suposar un pas endavant en el procés de perfeccionament i racionalització del sistema econòmic espanyol.
A continuació en detallem els punts principals:
- Els principis que regeixen la LGS són el d’igualtat, publicitat, transparència, objectivitat, eficàcia i eficiència.
En la redacció de la Llei s’hi va posar especial èmfasi al principi de transparència. Amb aquest objectiu les
Administracions públiques han de fer públiques les subvencions que concedeixin i, a la vegada, la Llei també
estableix l’obligació de formar una base de dades d’àmbit nacional que conté informació rellevant sobre totes
les subvencions concedides.
- La Llei també estableix la necessitat d’elaborar un pla estratègic de subvencions que introdueixi una connexió
entre els objectius i efectes que es pretenguin aconseguir, amb els costos previsibles i les seves fonts de
 finançament, amb l’objectiu d’adequar les necessitats públiques a cobrir a través de les subvencions amb les
previsions de recursos disponibles, prèviament al seu naixement i de forma pluriennal.
- Així mateix, la Llei també estableix un sistema de seguiment a través del control i l’avaluació dels objectius,
que ha de permetre que aquelles línies de subvencions que no aconsegueixin el nivell de consecució dels
objectius desitjat puguin ser modificades o substituïdes per altres més eficaces i eficients o, si fos el cas,
eliminades.

B) Estructura de la Llei general de subvencions

La LGS s’estructura en un Títol preliminar i quatre títols més, i conté 69 articles, 25 disposicions addicionals, tres
disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tres disposicions finals.
1. Títol preliminar: el Títol preliminar conté les disposicions generals sobre la matèria i s’estructura en dos
capítols:

a) En el capítol I es delimita l’àmbit objectiu i subjectiu de la Llei.

b) En el capítol II es contenen les disposicions comunes on s’estableixen els principis inspiradors i els
requisits per l’atorgament de les subvencions, la competència per atorgar-les, les obligacions i
requisits dels beneficiaris i entitats col·laboradores, l’aprovació i el contingut de les bases reguladores
de la subvenció, publicació i informació de les subvencions concedides.

2. Títol I: conté les disposicions reguladores dels procediments de concessió i gestió. S’estructura en cinc
capítols:

a) El capítol I estableix, com a règim general de concessió, el de concurrència competitiva. La proposta

de concessió haurà de formular-se amb la participació de l’òrgan col·legiat que tindrà la composició
que determinin les bases reguladores de la subvenció. També dins d’aquest capítol es preveuen
aquells supòsits en què la subvenció es podrà concedir de forma directa.
b) En el segon capítol es regula el procediment de concessió en règim de concurrència competitiva.
Parteix de la configuració d’un procediment de mínims format per actuacions i tràmits
imprescindibles i deixa oberta la possibilitat que les bases reguladores estableixin aquelles fases
addicionals que resultin necessàries a la naturalesa, objectiu o finalitats de la subvenció. Per tal de
fer més àgil el procediment, també es contempla la possibilitat de substituir la presentació de
documentació per una declaració responsable del sol·licitant i també es preveu la possibilitat
d’emplenar certificats telemàtics o transmissió de dades.
En la instrucció del procediment es preveu la possibilitat d’establir una fase de preavaluació de les
sol·licituds per tal de verificar determinades condicions o requisits de caràcter purament
administratiu i ajustar la fase d’avaluació només a aquells sol·licitants que hagin acomplert aquests
requisits. De la mateixa manera, també es preveu la reformulació de les sol·licituds presentades quan
l’import de la subvenció que es proposa sigui inferior a aquell que hi figura a la sol·licitud i el seu
objecte sigui finançar diverses activitats a desenvolupar pel sol·licitant.
c) El capítol III regula el procediment de concessió directa de les subvencions, que només serà aplicable
als supòsits previstos per la Llei. Aquest procediment es caracteritza per la no-exigència del
compliment dels principis de publicitat i concurrència. Quan es tracti de subvencions en què
s’acrediti la dificultat de convocatòria pública o existeixin raons excepcionals d’interès públic, social o
econòmic o humanitari que la desaconsellin, la competència per aprovar les normes que regulen la
concessió directa es reserva al Govern, a proposta del/la titular del departament interessat.
d) La gestió i justificació per part del beneficiari i, en el seu cas, de l’entitat col·laboradora de les
subvencions concedides es troben en el capítol IV. Es preveu expressament la possibilitat del
beneficiari de concertar amb tercers l’execució parcial de l’activitat subvencionada, sempre que així
ho prevegin les bases reguladores. També en el mateix capítol s’hi troben les despeses que poden
tenir la condició de subvencionables i el límit quantitatiu a partir del qual no podran ser
subvencionades que serà el seu valor de mercat.
e) El capítol V regula el procediment de gestió pressupostària i estableix com a regla general que el
pagament de la subvenció exigirà la prèvia justificació per part del beneficiari de la realització de
 l’objecte de la subvenció. En cas de no justificar-se es perdrà el dret al cobrament parcial o total de la
subvenció. Amb la finalitat de facilitar la realització de l’objecte de la subvenció per part dels
beneficiaris, es contempla la possibilitat de realitzar pagaments a compte i anticipats.

3. Títol II: tracta sobre el reintegrament de subvencions i es divideix en dos capítols:

a) El règim general dels reintegraments es troba en el capítol I. L’incompliment de les obligacions per
part dels beneficiaris i entitats col·laboradores i la resistència, excusa o negativa a les actuacions de
control seran causa de reintegrament sempre que impossibilitin verificar la utilització dels fons
percebuts o el compliment de la finalitat de les activitats subvencionades. També seran causa de
reintegrament la concurrència de subvencions, ingressos o recursos obtinguts per la mateixa finalitat.
Es preveu la possibilitat que el reintegrament es refereixi només a part de la subvenció concedida,
sempre que el compliment per part del beneficiari s’aproximi de forma significativa al compliment
total.
De l’obligació de reintegrar no només en responen els beneficiaris i les entitats col·laboradores, sinó
també els administradors de les societats mercantils, o aquells que ostentin la representació legal
d’altres persones jurídiques, els socis i partícips en el capital d’entitats dissoltes i els hereus en els
termes previstos per la Llei.
b) El segon capítol regula les línies bàsiques del procediment de reintegrament i la competència per
exigir-lo, que serà de l’entitat concedent.

4. El control financer de subvencions es troba al Títol III. Es persegueix la consecució d’un control eficaç i que
garanteixi els drets dels beneficiaris i entitats col·laboradores. S’estableix expressament el deure de
col·laboració i aquest es fa extensiu no només als beneficiaris i entitats col·laboradores, sinó també a tercers
relacionats amb l’objecte de la subvenció.
El procediment de control financer, una vegada iniciat haurà de finalitzar-se en un termini màxim de 12
mesos des de la data de notificació de l’inici als beneficiaris o entitats col·laborades. Aquest termini podrà
ampliar-se sempre que es tracti d’actuacions d’especial complexitat o que en el transcurs de les actuacions es
descobreixi que el beneficiari o entitat col·laboradora han amagat informació o documentació essencial per
al desenvolupament del control.
5. L’últim títol (Títol IV) de la LGS tipifica les infraccions administratives en matèria de subvencions i estableix un
règim jurídic de sancions d’acord amb la naturalesa de la conducta infractora. Aquest títol es desglossa en
dos capítols:
a) El capítol I tipifica les conductes de beneficiaris, entitats col·laboradores i tercers relacionats
amb l’objecte de la subvenció que són constitutives d’infracció administrativa i les classifica en lleus,
greus i molt greus. També es determinen els responsables de les conductes i s’enumeren els supòsits
d’exempció de responsabilitat.
b) En el capítol II s’estableixen les classes de sancions i es classifiquen en lleus, greus i molt greus en
funció de la infracció administrativa comesa. S’estableix un termini de prescripció d’infraccions i
sancions de quatre anys des del dia en què es va cometre la infracció o des de l’endemà del dia en
què la resolució que imposava la sanció hagi estat ferma.
Com a últim punt d’aquest capítol, s’estableix que la competència per imposar sancions correspondrà
als titulars dels ministeris concedents.
ÀMBIT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Qualsevol anàlisi del règim jurídic a què estan sotmeses les subvencions, les transferències i els ajuts que concedeix
l’Administració de la Generalitat de Catalunya ha d’anar precedida d’una menció a les previsions de l’art. 114 de
l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que estableix les competències de la Generalitat pel que fa a l’activitat de
foment. Concretament, aquest article atribueix competències de diferent abast a la Generalitat segons el tipus de
competència que exerceixi pel que fa a la matèria corresponent.
“1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l’exercici de l’activitat de foment. Amb
aquesta finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis.
2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es
destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació de les condicions
d’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió.
3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als
quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territoritalitzables i també completar la regulació
de les condicions d’atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió.
4. Correspon a la Generalitat, en matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i
comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió.
5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i
comunitàries europees. Així mateix, participa, en els termes que fixi l’Estat, en la gestió i la tramitació d’aquestes
subvencions.”
Un cop feta aquesta remissió, la normativa catalana sobre subvencions, transferències i ajuts es troba regulada en el
capítol IX del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances
públiques de Catalunya (en endavant, TRLFPC). L’art. 88 estableix que aquesta norma és aplicable a les subvencions
que tramitin:
- L’Administració de la Generalitat.
- Les entitats creades o participades de manera majoritària, directament o indirectament, per la Generalitat.
El règim econòmic financer de les subvencions, transferències i ajuts públics és el que estableixen el TRLFPC, les lleis
especials aprovades pel Parlament i les respectives lleis de pressupostos de la Generalitat, i són aplicables
supletòriament les normes del dret administratiu i, si no n’hi ha, les del dret privat. Ara bé, cal tenir en compte que
respecte a les línies de subvencions finançades amb fons comunitaris i gestionades per la Generalitat de Catalunya,
preval la normativa de la Unió Europea.
També cal tenir en compte que a partir del 19 de febrer de 2005, tal com van establir les Instruccions de 12/01/2005,
conjuntes de la Intervenció General i del Gabinet Jurídic de la Generalitat, de 12 de gener de 2005, sobre l’adequació
de les bases reguladores i les convocatòries de subvencions a la nova regulació de la Llei 38/2003; els preceptes del
TRLFPC, relatius a la gestió i control de subvencions són d’aplicació en aquells casos en què no contradiguin els
preceptes considerats legislació bàsica en la Llei 38/2003, de 18 de novembre, general de subvencions (vegeu la
disposició final primera: “Normes de caràcter bàsic i no bàsic”).

2.3. Principals manifestacions de l’activitat de foment: subvencions, ajuts, transferències

CONCEPTE I PRINCIPIS GENERALS
Tal com estableix l’art. 87 del TRLFPC, es considera subvenció tot ajut que comporti una disposició de fons públics
acordada per la Generalitat o les seves entitats autònomes a càrrec dels seus pressupostos i que tingui per objecte un
lliurament dinerari:
- Entre unitats o òrgans de la Generalitat, o
- De la Generalitat a altres entitats públiques, o
- De la Generalitat a entitats privades.
Els requisits que ha de complir tota subvenció són els següents:
a) Que el lliurament es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris.
b) Que el lliurament estigui afectat a un fi, un propòsit, una activitat o un projecte específics, i hi hagi l’obligació
del destinatari de complir les obligacions o els requisits que s’hagin establert. Si una disposició de fons
públics no compleix aquest requisit, aleshores es tracta d’una transferència i no d’una subvenció.
c) Que la finalitat respongui al foment d’una activitat pública o interès social o per a la promoció d’una finalitat
pública.
 En cas que la subvenció es faci en espècie, aquesta s’ha de regir pel que estableix la Llei de patrimoni de la
Generalitat de Catalunya. No obstant, és aplicable el que estableix el capítol IX en el supòsit que la finalitat de
la subvenció n’impliqui l’execució per la mateixa administració, i a càrrec dels seus crèdits pressupostaris
destinats a transferències o subvencions.
En el supòsit d’ajuts que impliquin indemnitzacions derivades de catàstrofes naturals i altres causes de força
major, el règim jurídic és el que determina la norma jurídica que les regula.
Les aportacions dineràries de la Generalitat a les universitats públiques destinades al finançament global de
llur activitat es consideren transferències.
CLASSIFICACIÓ DE LES SUBVENCIONS, AJUTS I TRANSFERÈNCIES
A) Pel seu contingut

- Mesures de caràcter honorífic: consisteixen a atorgar una distinció no econòmica però que es considera
important per qui la representi (per exemple, condecoracions, títols nobiliaris, qualificacions acadèmiques,
segells o distintius de qualitat, etc.).
- Mesures de caràcter jurídic: amb elles s’impulsa els particulars mitjançant l’atorgament de situacions de
privilegi jurídic (per exemple, ser beneficiari d’una expropiació, preferència per a determinades concessions
patrimonials, etc.).
- Mesures de caràcter econòmic: són les més importants. Consisteixen a lliurar una quantitat o a dispensar
d’un pagament obligatori. Cal que disposin d’una cobertura legal i pressupostària i actualment estan molt
vinculades a la política europea de lliure competència (l’exemple típic són les subvencions, però també hi
destaquen les exempcions o bonificacions fiscals o d’altres exaccions públiques i les facilitats per a l’accés al
crèdit oficial o, fins i tot, privat).
Dins les mesures de caràcter econòmic pot diferenciar-s’hi, alhora, una subclassificació que té en compte els
avantatges econòmics de caràcter financer:
- Ajuts indirectes: no suposen desemborsament.
- Ajuts directes: diners en efectiu.
La divisió, però, no és sempre estanca, ja que de vegades un mateix acte incentivador pot tenir caràcters diferents
(per exemple: la qualificació de matrícula d’honor implica un estímul honorífic, econòmic pel descompte en les taxes
del curs següent, i jurídic pels avantatges per a futures beques o per participar en concursos públics).
B) Pel règim jurídic del seu atorgament
La normativa corresponent pot atribuir a l’Administració la potestat d’atorgar estímuls o ajuts, configurant-la com una
potestat reglada, o bé discrecional.
El caràcter reglat o discrecional de la potestat va estretament lligat a la naturalesa de l’estímul (honorífic, jurídic o
econòmic) i a les característiques del sector d’activitat de què es tracta, com també de l’interès públic que es vol
satisfer.
Són exemples d’estímuls amb un alt grau de discrecionalitat els purament honorífics i de caràcter cultural
(condecoracions, títols nobiliaris, premis, etc.); per contra, solen ser reglats els ajuts a l’ensenyament (com ara les
beques). No hi ha, doncs, una regla general, si bé cada vegada més es tendeix cap a la reducció de la discrecionalitat
de l’Administració, necessària tant per a la transparència de la gestió dels fons públics, com per les exigències dels
principis d’igualtat (igualtat de tractament) i de confiança en els col·lectius destinataris de les polítiques de foment.
C) Pels seus possibles destinataris
Malgrat que en un principi el foment va néixer com una activitat d’estímul a l’acció dels particulars, avui dia també té
com a destinatari normal altres administracions o ens públics en general.
En un Estat descentralitzat com el nostre, les tècniques d’incentivació representen un instrument eficaç per a la
cooperació i la col·laboració entre diverses administracions. Un clar exemple és la política de cooperació a les obres i
serveis de competència municipal, a través dels plans provincials de cooperació, que en l’àmbit de la Generalitat són
alhora coordinats per un instrument d’àmbit territorial superior, el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).

Classificació de les mesures de foment

Pel seu contingut:

● Mesures honorífiques.
● Mesures jurídiques.
● Mesures econòmiques:
- Ajuts directes.
- Ajuts indirectes.

Pel règim jurídic del seu atorgament:

● Reglades.
● Discrecionals.

Pels seus destinataris:

● Particulars.
● Altres administracions.

ELEMENTS OBJECTIUS I SUBJECTIUS

A) Elements subjectius

En el procediment de les subvencions, ajuts i transferències hi intervenen els següents subjectes:

- L’ens concedent, que és l’òrgan, que atorga la subvenció.

- El beneficiari dels fons públics, que ha de realitzar l’activitat.
- Les entitats col·laboradores, que actuen en nom i per compte de l’entitat concedent. Es tracta d’empreses i
ens públics de la Generalitat, corporacions de dret públic i fundacions que estiguin sota el protectorat d’uns
ens de dret públic, i persones jurídiques que compleixin les condicions de solvència i eficàcia establertes a
aquest efecte que, com a entitats col·laboradores podrien actuar en nom i per compte de l’ens concedent a
tots els efectes relacionats amb la subvenció, lliurant i distribuint els fons públics als beneficiaris quan així
s’estableixi en les bases reguladores, sense que els fons esmentats es considerin integrats en el seu
patrimoni.

Tal com indica l’art. 93 del TRLFPC, els òrgans competents de la Generalitat per a la concessió de subvencions són:

- En els departaments de la Generalitat, el conseller o la consellera titular, o l’òrgan corresponent que

determini la convocatòria.
- En les entitats autònomes de naturalesa administrativa, els presidents o presidentes, directors o directores, i
els consells d'administració en la resta d’entitats autònomes, sens perjudici de la facultat de delegació en els
gerents.
- En els ens restants, els òrgans rectors, d’acord amb el que estableixen les seves lleis de creació o normativa
específica, sens perjudici de la possible delegació en els gerents o figures anàlogues.

L’ens concedent, amb caràcter previ a l’acord de concessió, ha d’aprovar les bases reguladores de la subvenció, llevat
que l’objecte d’aquesta justifiqués la impossibilitat de la concurrència.

L’art. 95 del DLEG 3/2002 enumera les obligacions de la persona beneficiària:

- Realitzar l’activitat o adoptar el comportament que fonamenta la concessió de la subvenció.

- Acreditar davant l’entitat concedent o, si escau, davant l’entitat col·laboradora el que determina la lletra a, i
complir els requisits i les condicions que determinin la concessió o el gaudiment de la subvenció.
- Sotmetre’s a les actuacions de comprovació de l’entitat concedent o de l’entitat col·laboradora, si s’escau.
- Comunicar a l’entitat concedent o, si escau, l’entitat col·laboradora l’obtenció de subvencions per a la mateixa
finalitat.
 - Proposar a l’òrgan concedent qualsevol canvi que, dins la mateixa finalitat, es pugui produir en la destinació
de les subvencions, el qual haurà de ser autoritzat per l’òrgan concedent.

L’art. 96 del DLEG 3/2002 relaciona les obligacions de l’entitat col·laboradora:

- Lliurar als beneficiaris els fons rebuts d’acord amb els criteris establerts per les normes reguladores de la
subvenció.
- Verificar, si escau, el compliment i l’efectivitat de les condicions determinants per a la concessió de les
subvencions.
- Justificar l’aplicació dels fons percebuts davant l’entitat concedent i, si s’escau, lliurar la documentació
presentada pels beneficiaris.
- Sotmetre’s a les actuacions de comprovació i a les de control.

L’art. 96 bis del DLEG 3/2002, afegit per la Llei 5/2017, de 28 de març, regula el Registre de subvencions i ajuts de
Catalunya:

Es crea el Registre de subvencions i ajuts de Catalunya amb la finalitat de promoure la transparència, millorar la
planificació i la gestió de les polítiques de les administracions públiques catalanes i col·laborar en la lluita contra el
frau amb relació a subvencions i ajuts.

L’àmbit subjectiu del Registre de subvencions i ajuts de Catalunya comprèn:

- L’Administració de la Generalitat i les entitats públiques en què participa de manera majoritària, directament
o indirectament, i també els consorcis adscrits a aquesta administració.
- Les entitats que integren l’Administració local i les entitats públiques en què participen de manera
majoritària, directament o indirectament, i també els consorcis locals.
- L’Administració pròpia d’Aran.
- Les entitats creades per llei del Parlament que no depenen de l’Administració de la Generalitat ni hi estan
vinculades, quan exerceixen potestats administratives.

La Intervenció General de la Generalitat és l’òrgan responsable de l’administració i custòdia del Registre de

subvencions i ajuts de Catalunya. L’abast, el contingut i el funcionament del Registre s’han de determinar per
reglament.

L’obligació establerta per l’art. 15.c de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern, es fa efectiva amb la tramesa de la informació exigida al Registre de subvencions i ajuts de
Catalunya.

B) Elements objectius

L’art. 90 del DLEG 3/2002 estableix que la concessió de subvencions s’ha de subjectar a criteris de publicitat,
concurrència i objectivitat. A més, en matèria d’ajuts públics a empreses, la concessió de les subvencions s’ha
d’ajustar a la normativa de la Unió Europea i a les directrius que emanen de la seva Comissió.

D’altra banda, l’art. 8.3 de la Llei general de subvencions afegeix alguns principis als que s’acaben d’esmentar;
concretament determina que la gestió de les subvencions s’ha de fer d’acord amb els principis de publicitat,
transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació, eficàcia en el compliment dels objectius fixats
per l’Administració atorgant i eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos públics.

En aquest punt també hi escau esmentar l’art. 94.1, regla quarta del TRLFPC en el qual s’estableix que l’import de les
subvencions concedides en cap cas no pot ser d’una quantia que, aïlladament o en concurrència amb subvencions
d’altres entitats públiques o privades, nacionals o internacionals, superi el cost de l’activitat que ha de desenvolupar
la persona beneficiària.

3. El procediment subvencional
3.1. La concessió de subvencions
Pel que fa als procediments de concessió de subvencions, cal tenir en compte l’art. 22 de la Llei general de
subvencions que estableix dos procediments mitjançant els quals es pot concedir la subvenció i s’individualitza la
persona beneficiària de la subvenció:
- El de concurrència competitiva, que la llei qualifica d’ordinari: és aquell mitjançant el qual la concessió de les
subvencions es fa mitjançant la comparació de les sol·licituds presentades, amb la finalitat d’establir una
prelació entre les sol·licituds d’acord amb els criteris de valoració fixats prèviament en les bases reguladores i
en la convocatòria i adjudicar, amb el límit que fixi la convocatòria dins el crèdit disponible, aquelles que
hagin obtingut una valoració major en l’aplicació dels criteris valorats.
- El de concessió directa, que es pot qualificar d’excepcional i només es pot fer en els casos que preveu la llei
específicament.
Tant la LGS com l’art. 90.3 del TRLFPC determinen que la concurrència no és preceptiva en els següents casos:
a) Si les subvencions tenen assignació nominal en els pressupostos de despeses.
b) Si la concessió i la quantia de les subvencions deriven del compliment d’una llei. L’art. 66.1 del Reglament
general de subvencions (RGS) estableix que en les subvencions de concessió directa l’atorgament o la quantia
de les quals l’imposa a l’Administració una norma de rang legal es regeixen per la LGS i pel RGS i per la resta
de normes que siguin d’aplicació específica a l’Administració corresponent.
c) Si per l’especificitat i les característiques de la persona beneficiària o de l’activitat subvencionada no és
possible, d’una manera objectivable promoure la concurrència pública. En relació amb aquestes subvencions
directes cal tenir en compte l’art. 94.2 del TRLFPC segons el qual es poden concedir subvencions
innominades o genèriques en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, sempre que s’acrediti la impossibilitat
de promoure la concurrència pública per les especificitats d’allò que se subvenciona o de les activitats a
desenvolupar. Ara bé, aquesta concessió ha de complir els següents requisits:
- El procediment s’ha d’haver iniciat a instància de part.
- Hi ha d’haver una proposta motivada de la impossibilitat de promoure la concurrència del secretari o
secretària general o de l’òrgan competent del departament o bé de l’òrgan assimilat en l’estructura
de les entitats autònomes.
- La resolució de la concessió és del conseller o consellera corresponent.
- Si l’import a concedir és superior a 300.000 i el que determini la llei de pressupostos, cal
l’autorització prèvia del Govern.
d) Si els beneficiaris són corporacions i entitats locals i l’objecte de la subvenció és inclòs en plans o en
programes prèviament aprovats. Aquest punt es troba inclòs en el TRLFPC però no previst en la LGS.
e) Si les subvencions corresponen a aportacions destinades al finançament global d’entitats de dret públic o
privat amb participació minoritària de la Generalitat, derivades de llurs normes de creació, estatuts i altres
disposicions.

3.2. Les bases reguladores de les subvencions

Les bases reguladores de la subvenció hauran de contenir, com a mínim, segons l’art. 92.2 TRLFPC:
- L’objecte de la subvenció i el període en què s’ha de realitzar l’activitat.
- Els requisits dels beneficiaris i la seva acreditació.
- La possibilitat d’intervenció d’entitats col·laboradores i les condicions de solvència i eficàcia que hagin de
reunir.
- La forma de justificació del compliment de la finalitat de la subvenció per part del beneficiari o l’entitat
col·laboradora.
- Els límits i els requisits per a autoritzar bestretes o pagaments a compte sobre la subvenció concedida.
- La forma i l’import de les garanties que, si s’escau, s’han de prestar en cas de bestretes o de pagaments a
compte de la subvenció.
- Els criteris de valoració de la sol·licitud de la subvenció en el cas de concurrència competitiva i la possibilitat
de revisar les ja concedides, en especial la possibilitat de modificar la resolució de concessió en cas
d’alteració de les condicions o de l’obtenció concurrent d’altres ajuts.
 - La possibilitat de reducció parcial o total de la subvenció, abans que no es dicti la resolució definitiva, com a
conseqüència de les restriccions que derivin del compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i
sostenibilitat financera.
- L’obligació del beneficiari de facilitar tota la informació que li sigui requerida per la Intervenció General de la
Generalitat, la Sindicatura de Comptes o altres òrgans competents.
L’Acord GOV/110/2014, de 22 de juliol aprova el model tipus de bases reguladores dels procediments per a la
concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, tramitats per l’Administració de la Generalitat i el
seu sector públic.

3.3. Les convocatòries de les subvencions

Les convocatòries de subvencions han d’incloure com a mínim:
- Les bases reguladores de la subvenció o indicació de la disposició on es contenen.
- L’aplicació pressupostària a la qual s’ha d’imputar i la quantitat màxima destinada.
- El termini per a presentar la documentació.
- Els òrgans competents per a la tramitació i resolució del procediment i el termini per a la seva conclusió.
- El mitjà de notificació de la resolució, la indicació de si exhaureix o no la via administrativa i els recursos i els
òrgans davant qui es poden interposar.
- En el supòsit d’ajuts d’Estat o subvencions a empreses susceptibles de tenir aquesta consideració i per donar
compliment a la normativa europea, s’han d'especificar, en la convocatòria, les diverses finalitats a les quals
va adreçada d’acord amb la tipologia que es fixi mitjançant una ordre del/la conseller/a de la Vicepresidència
i d’Economia i Hisenda. S’ha de fer una reserva pressupostària per a cada una de les finalitats especificades o
per a cada conjunt de finalitats que segueixin els criteris d’agrupació establerts a l’ordre.
A més, cal tenir en compte l’art. 92.5 del TRLFPC segons el qual totes les convocatòries públiques de subvencions han
d’incloure, entre els requisits exigits a les empreses, la justificació que qui sol·licita la subvenció compleix la quota de
reserva per a la integració social de persones minusvàlides establerta per la legislació vigent.

3.4. La resolució de concessió de subvencions

L’art. 94 del TRLFPC disposa que en la concessió de les subvencions la resolució que posi fi al procediment de
concessió ha de ser motivada; i el termini màxim per resoldre i notificar les resolucions de concessió de subvencions
és de sis mesos.
Quant als òrgans competents per a la instrucció del procediment i la formulació de la proposta de resolució, l’art.
22.1 de la LGS estableix que, sens perjudici de les especialitats que es poguessin derivar de la capacitat
d’autoorganització de les administracions públiques, la proposta de concessió l’haurà de formular a l’òrgan concedent
un òrgan col·legiat mitjançant l’òrgan instructor. Per tant, en la tramitació i en la resolució del procediment es preveu
la intervenció de tres tipus d’òrgans: l’òrgan concedent, un òrgan col·legiat al qual correspon fer la proposta de
resolució i, finalment, l’òrgan instructor.
La resolució d’atorgament de les subvencions ha de contenir com a mínim:
- La identificació de la persona o persones sol·licitants a les quals s’atorga la subvenció.
- L’import i, si escau, el percentatge subvencionat del pressupost de l’activitat o projecte singular i específic
presentat per la persona sol·licitant, si l’objecte de la subvenció és d’aquesta naturalesa.
- La justificació com a condició, en el cas que s’autoritzin bestretes, de l’execució de l’objecte de la subvenció.
- En el cas de subvencions directes o nominatives, a més de l’anterior, també ha de contenir el termini i la
forma de justificació de l’aplicació dels fons i l’obligació de subministrar informació a efectes de control.
El mateix art. 94 preveu que, excepcionalment, l’atorgament de les subvencions es pot produir mitjançant acords,
pactes, convenis i contractes amb entitats de dret públic o privat, si aquests mitjans són més eficients per assolir els
objectius fixats, i són exigibles els mateixos requisits que estableix aquest capítol.
Les transferències, les subvencions directes i les subvencions establertes amb caràcter nominatiu per la Llei de
pressupostos de la Generalitat que es facin a favor de consorcis, fundacions i altres persones jurídiques per una
quantia superior a 50.000 euros s’han de formalitzar mitjançant convenis. Resten excloses del que estableix aquest
apartat les transferències que s’efectuïn als ens locals.
Pel que fa al silenci administratiu, el TRLFPC no conté previsions en relació amb el silenci administratiu en els
procediments de concessió de subvencions. Tanmateix, l’art. 54.2.e) de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, preveu que, pel
que fa a les sol·licituds presentades en els procediments que tinguin per objecte la concessió d’ajuts i subvencions
públics, un cop finalitzat el termini sense que s’hagi dictat i notificat la resolució expressa pertinent, aquestes
sol·licituds s’entenen desestimades per silenci administratiu en els termes que estableix la legislació bàsica estatal
aplicable.
Els ens concedents han de donar publicitat a les subvencions atorgades mitjançant l’exposició d’aquestes en el tauler
d’anuncis designat a la convocatòria, i en el supòsit de subvencions d’un import superior a 6.000 euros, s’han de
publicar, a més, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. En tot cas s’ha d’indicar el beneficiari, la quantitat
concedida, les finalitats de la subvenció i el crèdit pressupostari al qual s’han imputat. Cal remarcar que aquest
requisit de publicitat no és aplicable a les subvencions nominatives.
En matèria de transparència en l’activitat subvencional, la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a
la informació pública i bon govern estableix que la informació relativa a les subvencions i els ajuts públics que els
subjectes obligats han de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure:
a) Una relació actualitzada de les subvencions i altres ajuts que els subjectes obligats tinguin previst de
convocar durant l’exercici pressupostari, amb la indicació de l’objecte o finalitat i la descripció de les
condicions per a ésser-ne beneficiari.
b) Els objectius, a efectes d’utilitat pública o social, que pretén assolir la subvenció o l’ajut i els efectes que la
mesura de foment pot produir en el mercat, si escau.
c) Les subvencions i els ajuts públics atorgats, amb la indicació de l’import, l’objecte i els beneficiaris. Aquesta
informació ha d’incloure les subvencions i els ajuts, ha d’estar actualitzada i ha de fer referència als darrers
cinc anys. També ha d'incloure les subvencions i els ajuts atorgats sense publicitat i concurrència si aquests
requisits s’han exceptuat, en els casos establerts legalment. En el cas de subvencions i ajuts públics atorgats
per motius de vulnerabilitat social, s’ha de preservar la identitat dels beneficiaris.
d) La informació relativa al control financer de les subvencions i els ajuts públics atorgats.
e) La justificació o retiment de comptes per part dels beneficiaris de la subvenció o ajut atorgats.
Les bases reguladores de la concessió de subvencions i ajuts públics que es puguin atorgar per un import superior a
10.000 euros han d’incloure l’obligació dels beneficiaris, si són persones jurídiques, de comunicar als subjectes
obligats la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració, a l’efecte de fer-les
públiques. En els supòsits legals en què no s’apliqui un procés de concurrència per a atorgar les subvencions o els
ajuts, aquesta obligació l’ha d’incloure l’acte o el conveni corresponent.

3.5. La justificació
La justificació del compliment de les condicions imposades i de la consecució dels objectius previstos a l’acte
d’atorgament de la subvenció s’ha de documentar de la manera en què es determini reglamentàriament, ja sigui en
forma de compte justificatiu de la despesa realitzada o acreditant-se la despesa per mòduls o mitjançant la
presentació dels estats comptables, segons disposi la normativa reguladora. Cal tenir en compte que l’art. 69 del RGS
estableix que la justificació del compliment de les condicions imposades i de la consecució dels objectius previstos en
l’acte de concessió de la subvenció, podrà adoptar les següents modalitats:
- Compte justificatiu.
- Acreditació per mòduls: per tal que es pugui dur a terme la justificació per mòduls caldrà:
● Que l’activitat subvencionable o els recursos necessaris per a la seva realització siguin mesurables en
unitats físiques.
● Que existeixi una evidència o referència del valor de mercat de l’activitat subvencionable o dels
recursos a utilitzar.
● Que l’import unitari dels mòduls es determini sobre la base d’un informe tècnic motivat, en el qual es
contemplin les variables tècniques, econòmiques i financeres que s’han tingut en compte per a la
 determinació del mòdul, sobre la base de valors mesurats de mercat estimats per la realització de
l’activitat o del servei objecte de la subvenció.
- Presentació dels estats comptables: les bases reguladores podran preveure que la subvenció es justifiqui
mitjançant la presentació dels estats comptables quan:
● La informació necessària per determinar la quantitat de la subvenció es pugui deduir directament
dels estats financers incorporats a la informació comptable d’obligada preparació pel beneficiari.
● La informació comptable hagi estat auditada conforme al sistema previst en l’ordenament jurídic al
qual estigui sotmès el beneficiari.
Tanmateix, però, d’acord amb l’art. 30 de la LGS, la justificació constitueix un acte obligatori del beneficiari o de
l’entitat col·laboradora, en el qual cal incloure, sota la responsabilitat del declarant, els justificants de despesa o
qualsevol altre document amb validesa jurídica que permetin acreditar el compliment de l’objecte de la subvenció
pública.
La forma del compte justificatiu i el termini per presentar la justificació vindran determinats per les corresponents
bases reguladores de les subvencions públiques (art. 92.2.d) del TRLFPC). Ara bé, si no es preveu en les bases
reguladores, el compte haurà d’incloure la declaració de les activitats realitzades que han estat finançades amb la
subvenció i el seu cost, desglossant cadascuna de les despeses realitzades, i la seva presentació es realitzarà, com a
màxim, en el termini de tres mesos des de la finalització del termini per a la realització de l’activitat.
L’òrgan concedent de la subvenció podrà atorgar una ampliació del termini establert per a la presentació de la
justificació, que no excedeixi la meitat del termini inicial i sempre que no es perjudiquin els drets de tercers (art. 70.1
RGS).
Les despeses es justificaran mitjançant factures i altres documents de valor probatori equivalent amb validesa en el
tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa, en els termes que s’estableixi per reglament. L’acreditació de les
despeses també es podrà dur a terme mitjançant factures electròniques, sempre que s’acompleixin els requisits
exigits per a la seva acceptació en l’àmbit tributari. En el cas que s’hagin adquirit béns immobles, a més dels
justificants, s’haurà d’aportar el certificat del taxador independent degudament acreditat i inscrit en el corresponent
registre oficial. En cas que l’òrgan administratiu competent per a la comprovació de la subvenció apreciï l’existència
de defectes subsanables en la justificació presentada pel beneficiari, ho comunicarà a aquest i li concedirà un termini
de deu dies per a la seva correcció (art. 71.2 RGS).
Quan les activitats hagin estat finançades, amb la subvenció i amb fons propis o altres subvencions o recursos, caldrà
incloure en la justificació l’import, procedència i aplicació d’aquests fons a les activitats subvencionades (art. 30.4
LGS).
Les subvencions que es concedeixin tenint en compte la concurrència d’una determinada situació en el perceptor, no
requeriran cap altra justificació que l’acreditació per qualsevol mitjà admissible en dret d’aquesta situació,
prèviament a la concessió, sens perjudici dels controls que es pugui establir per tal de verificar-ne l’existència.
Finalment, cal tenir en compte que l’incompliment de l’obligació de justificar la subvenció o la justificació insuficient
de la subvenció comportarà el reintegrament de les quantitats indegudament percebudes.
En l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, la justificació de les subvencions que concedeix l’Administració de la
Generalitat de Catalunya, les seves entitats autònomes i la resta de les entitats del sector públic de l’Administració de
la Generalitat es regeixen per l’Ordre ECO/172/2015, de 3 de juny, sobre les formes de justificació de subvencions.

4. El procediment pressupostari
El procediment pressupostari a seguir en l’àmbit de les subvencions s’ha d’ajustar al procediment general d’execució
de la despesa regulat en el capítol VI de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària i també en els
arts. 46 a 48 del TRLFPC (veure tema 35 de la part comuna del temari de Cos Superior). El procediment general
d’execució de la despesa consta de les següents fases, d’acord amb el TRLFPC: autorització, disposició, reconeixement
de l’obligació i pagament ordenat.
Tanmateix, però, tant la LGS com el TRLFPC estableixen una sèrie de preceptes específics pel que fa al procediment
pressupostari en les subvencions. Abans de la iniciació del procediment de concessió de la subvenció, l’Administració
ha de dur a terme les actuacions següents:
- Ha d’aprovar en primer lloc un pla estratègic, d’acord amb la normativa bàsica estatal.
- Ha d’aprovar les bases reguladores de la subvenció. D’acord amb l’art. 92.3 del TRLFPC, les bases reguladores
s’han de sotmetre, abans de ser aprovades a l'informe del servei jurídic i de la intervenció delegada de l’ens
concedent. Aquesta aprovació s’ha de fer per ordre del/de la conseller/a corresponent, o de l’òrgan
competent, i s’ha de publicar en el DOGC.
- D’acord amb l’art. 9 de la LGS, caldrà fer la comunicació a la Comissió de la Unió Europea en els casos que
sigui necessari.
- Finalment, d’acord amb els arts. 92.6 i 92.7 del TRLFPC, prèviament a la publicació de la convocatòria s’ha
d’autoritzar la despesa derivada de la línia de subvencions. Si en la convocatòria es comprometen fons
públics d’exercicis pressupostaris futurs, l’autorització de la despesa correspon al Govern. Ara bé, cal adjuntar
a la convocatòria el certificat de la intervenció que acrediti que s’ha efectuat la reserva de crèdit
corresponent.
Cal tenir en compte que la convocatòria corresponent pot ésser publicada en l’exercici pressupostari anterior al que
correspon la despesa efectiva. Si això es produeix, ha de constar en la convocatòria la condició suspensiva de
l’existència de crèdit en el moment de la resolució de la concessió. Finalment, si el crèdit que s’aprova en la Llei de
pressupostos de l’exercici corresponent és superior al previst en la convocatòria, es pot aplicar a aquest i no cal
publicar una nova convocatòria.

5. La revocació i el reintegrament de les subvencions. Els controls financers de les subvencions

5.1. La revocació i el reintegrament de les subvencions
Tal com ja s’ha esmentat anteriorment, l’art. 95 del TRLFPC defineix com una de les obligacions del beneficiari de les
subvencions sotmetre’s a les actuacions de comprovació de l’entitat concedent o, si escau, de l’entitat col·laboradora,
a les de control de l’activitat economicofinancera que corresponguin a la Intervenció General, a la Sindicatura de
Comptes o a altres òrgans competents.
En el mateix sentit es pronuncia l’art. 14.1.c) de la LGS que determina com a obligació del beneficiari sotmetre’s a les
actuacions de comprovació que faci l’òrgan concedent o l’entitat col·laboradora o altres òrgans de control
competents, tant nacionals com comunitaris. Si com a conseqüència d’aquestes actuacions de control es determina la
manca de realització de l’activitat subvencionada o, en general, l'incompliment de les condicions establertes en
concedir-la, l’Administració haurà d’iniciar i tramitar un procediment de revocació de subvencions.
La revocació pot ser total o bé parcial. Un exemple de revocació total seria perquè l’activitat subvencionada no s’ha
dut a terme; mentre que un exemple de revocació parcial es donaria en el cas que no s’hagués justificat la inversió en
l’activitat subvencionada de la totalitat de la subvenció.
Tal com indica l’art. 99 del TRLFPC, les subvencions concedides podran ser revocades per l’òrgan competent en els
següents casos:
- Incompliment de l’obligació de justificació.
- Obtenció de la subvenció sense reunir les condicions requerides.
- Incompliment de la finalitat de la subvenció, en haver destinat les quantitats percebudes per a finalitats
diferents.
- Incompliment de les condicions imposades als beneficiaris. Incloent-hi l'obstrucció de les actuacions de
control o la resistència a permetre-les de manera que s’impedeixi comprovar l’acreditació d’haver realitzat
l’objecte de la subvenció.
- Obtenció de quantitats per subvencions concedides que superin el cost de l'activitat subvencionada.
- La no-inclusió o la utilització indeguda dels mitjans que les empreses beneficiàries amb una plantilla igual o
superior a 25 persones, utilitzin per a prevenir i detectar casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó
de sexe.
En cas de produir-se alguna d’aquestes causes de revocació, l’òrgan concedent ha d’iniciar la tramitació de l’expedient
oportú. El termini per a concloure l’expedient és de sis mesos, a comptar des de la resolució d’inici de l’expedient,
que ha d’ésser dictada per l’òrgan que va signar la resolució de concessió. Es pot prorrogar, excepcionalment i amb
motivació, i d’acord amb el que determinen les normes reguladores del procediment administratiu comú, aquest
termini per un període no superior a tres mesos.
Si la resolució estableix que s’ha produït una causa de revocació, s’ha d’acordar el reintegrament total o parcial de les
quantitats percebudes i l’exigència dels interessos legals des de la data de pagament de la subvenció o, en cas que
s’hagin pagat bestretes, des de la data límit que es va fixar la persona beneficiària per a justificar el compliment de la
finalitat que va motivar la concessió, o des que es va efectuar el pagament, si aquest fos posterior.
El reintegrament d’una subvenció atén a l’exigència de la devolució per part del beneficiari d’una subvenció
concedida prèviament, per incórrer en alguna causa taxada en la pròpia LGS.
El reintegrament de les subvencions es fonamenta en el principi de l’enriquiment injust.
El reintegrament, es pot definir en dos sentits:
a) Definició del reintegrament en un sentit ampli:

● Devolució de les subvencions percebudes.

● Pèrdua del dret al cobrament de la subvenció.

b) Definició del reintegrament en un sentit estricte:

● Devolució de les subvencions ja pagades com a subvenció al beneficiari de la mateixa.

Sota la genèrica denominació “del reintegrament de les subvencions”, el títol II de la Llei General de Subvencions,
s’ocupa, en realitat, de dues figures diferents: de la invalidesa de les resolucions que atorguen subvencions (art. 36) i
del que convencionalment podem anomenar reintegrament en sentit estricte (arts. 37 i ss.).
El Reglament General de Subvencions, dedica al reintegrament seu títol III que contenen dos capítols, el primer
dedicat a les disposicions generals (arts. 91 a 93) i el segon dedicat al procediment de reintegrament (arts. 94 a 101).
El termini de prescripció del dret de la Generalitat a la revocació, i si escau, el rescabalament dels fons rebuts per
beneficiaris de subvencions és de quatre anys a comptar des de la data de finalització del termini de justificació de
l’objecte de la subvenció, o bé des de la data de presentació dels justificants corresponents, si és anterior.

5.2. El control financer de les subvencions

Es regula en el Títol III, arts. 44 a 51 de la Llei general de subvencions. El control financer tindrà com a objecte
verificar:
a) L’adequada i correcta obtenció de la subvenció.
b) El compliment pels beneficiaris i entitats col·laboradores de les seves obligacions en la gestió i aplicació de
subvencions.
c) L’adequada i correcta justificació.
d) La realitat i la regularitat de les operacions finançades amb la subvenció.
e) L’adequada i correcte finançament de les activitats subvencionades en els termes de l’art. 19.3. de la Llei
general de subvencions.
f) L’existència de fets, circumstàncies o situacions no declarades a l’Administració.
El control financer podrà consistir en:
a) L’examen de registres comptables, comptes o estats financers i la documentació que els suporti.
b) L’examen d’operacions individualitzades i concretes.
c) La comprovació d’aspectes parcials i concrets d’una sèrie d’actes.
d) La comprovació material de les inversions finançades.
e) Les actuacions concretes de control que s’hagin de realitzar d’acord amb el que en cada cas estableixi la
normativa reguladora de la subvenció.
 f) Qualssevol altres comprovacions que resultin necessàries.
Conforme a l’art. 45 de la Llei general de subvencions, en les ajudes i subvencions finançades totalment o
parcialment amb càrrec a fons comunitaris, la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) serà l’òrgan
competent per establir, d’acord amb la normativa comunitària i nacional vigent, la necessària coordinació de
controls.L’IGAE pot delegar en les Intervencions de les CCAA els controls financers de les subvencions comunitàries.
L’art. 46 de la Llei general de subvencions, regula l’obligació de col·laboració en els següents termes “els beneficiaris,
les entitats col·laboradores i els tercers relacionats amb l’objecte de la subvenció o la seva justificació estaran obligats
a prestar col·laboració i facilitar tota la documentació sigui requerida en l’exercici de les funcions de control que
corresponen, dins l’àmbit de l’Administració concedent, a la intervenció General de l'Administració de l’Estat, de les
Comunitats autònomes o de les corporacions locals “.
L’art. 47 de la Llei general de subvencions, regula les facultats del personal controlador i l’art. 48 els deures d’aquest
personal.
El procediment de control financer es regula en l’art. 49 de la Llei general de subvencions, del qual destaquem que la
iniciació de les actuacions de control financer sobre beneficiaris i, si escau, entitats col·laboradores s’efectuarà
mitjançant la notificació a aquests, en la qual s’indicarà la naturalesa i abast de les actuacions a desenvolupar, la data
de personació de l’equip de control que haurà de realitzar-les, la documentació que al principi s’ha de posar a
disposició del mateix i altres elements que es considerin necessaris. Les actuacions finalitzaran amb l’emissió dels
corresponents informes comprensius dels fets posats de manifest i de les conclusions que d’ells es deriven. Les
actuacions han de concloure en el termini màxim de 12 mesos a comptar de la data de notificació de l’inici de les
mateixes.
Les actuacions de control financer, es documentaran en diligències, per reflectir fets rellevants que es posin de
manifest en l’exercici del mateix, i en informes, que tindran el contingut i estructura i compliran els requisits que es
determinin reglamentàriament. Tant unes com altres tenen naturalesa de documents públics i fan prova dels
fets que motivin la seva formalització, llevat que s’acrediti el contrari.
Els informes es notificaran als beneficiaris o entitats col·laboradores que hagin estat objecte de control i es remetran
còpies dels mateixos a l’òrgan gestor que va concedir la subvenció assenyalant, si escau, la necessitat d’iniciar
expedients de reintegrament i sancionador.
Els efectes dels informes de control financer es regulen en l’art. 51 de la Llei general de subvencions.
Quan en l’informe es reculli la procedència de reintegrar la totalitat o part de la subvenció, l’òrgan gestor haurà
d’acordar en el termini d’un mes l’inici de l’expedient de reintegrament, notificant al beneficiari o entitat
col·laboradora, que disposarà de 15 dies per al·legar el que consideri convenient. En el mateix termini d’un mes,
l’òrgan gestor ha de comunicar a l’òrgan de control financer la incoació de l’expedient de reintegrament o
discrepància amb la seva incoació, que haurà de ser motivada.

6. Les infraccions i les sancions en matèria de subvencions

Les infraccions administratives en matèria de subvencions poden ésser lleus, greus i molt greus; i seran responsables
de la comissió d’aquestes infraccions els beneficiaris o beneficiàries, les entitats col·laboradores o les terceres
persones relacionades amb l’objecte de la subvenció.
En el següent quadre es detalla la tipificació de les infraccions i els responsables:

Tipus Tercers relacionats amb Prescripció

Beneficiaris Entitats
infracció l’objecte de la subvenció infraccions

- Manca de justificació o 1 any des

justificació fora del termini - Manca de justificació davant del dia en
establert. l’ens concedent o manca de el qual
LLEUS
- Manca de compliment de les lliurament de la justificació s’ha comès
obligacions imposades per a presentada als beneficiaris. la
la concessió de la subvenció. infracció.
 - Negativa a permetre
actuacions d’inspecció,
- Negativa a permetre
comprovació i control o
actuacions de comprovació i
l’obstrucció d’aquestes 3 anys des
control o l’obstrucció - Negativa a permetre
actuacions. del dia en
d’aquestes actuacions. actuacions de
- Manca de comunicació de el qual
GREUS - Manca de verificació del comprovació i control
l’obtenció d’altres s’ha comès
compliment de les o l’obstrucció
subvencions o ajuts o la
condicions determinades d’aquestes actuacions.
modificació de infracció.
per l’atorgament de la
circumstàncies que hagin
subvenció.
servit per concedir la
subvenció.

- Obtenció d’una subvenció

falsejant les condicions
requerides o ocultant dades 5 anys des
que n’haurien impedit o del dia en
- Manca de lliurament als
MOLT dificultat la concessió. No existeix aquesta el qual
beneficiaris dels fons
GREUS - Destinació de quantitats a categoria. s’ha comès
obtinguts.
finalitats diferents. la
- Incompliment de les infracció.
obligacions imposades per a
la concessió de la subvenció.
Les infraccions administratives se sancionen d’acord amb la següent classificació:

Sancions Prescripció sancions

- Multa d’una quantitat igual a la percebuda

indegudament o a la de l’import de la
quantitat no justificada.
1 any des de l’endemà en què tingui
PER INFRACCIONS - Pèrdua del beneficiari/a o entitat
fermesa la resolució per la qual
LLEUS col·laboradora del dret a obtenir subvencions
s’imposa la sanció.
de la Generalitat per un període d’1 any.
- Prohibició durant el període d’1 any de
contractar amb l’Administració.

- Multa fins al doble de la quantitat

indegudament obtinguda o aplicada.
3 anys des de l’endemà en què
- Pèrdua del beneficiari/a o entitat
PER INFRACCIONS tingui fermesa la resolució per la
col·laboradora del dret a obtenir subvencions
GREUS qual s’imposa la sanció.
de la Generalitat per un període d’1 a 3 anys.
- Prohibició durant el període d’1 a 3 anys de
contractar amb l’Administració.

- Multa del doble al triple de la quantitat

indegudament obtinguda o aplicada.
4 anys des de l’endemà en què
- Pèrdua del beneficiari/a o entitat
PER INFRACCIONS MOLT tingui fermesa la resolució per la
col·laboradora del dret a obtenir subvencions
GREUS qual s’imposa la sanció.
de la Generalitat per un període de 3 a 5 anys.
- Prohibició durant el període de 3 a 5 anys de
contractar amb l’Administració.
Per la imposició de les sancions anteriors cal atendre a:
a) L’existència d’intencionalitat o reiteració.
b) La naturalesa dels perjudicis causats.
Finalment, cal tenir en compte que les sancions establertes són independents de l’exigència a l’infractor de l’obligació
de reintegrament total o parcial de les quantitats percebudes en cas que la resolució de l’expedient de revocació
estableixi que s’ha produït una de les causes de revocació detallades a l’art. 99 del TRLFPC.
En tot cas, caldrà també tenir en compte el que estableix el Títol IV de la Llei general de subvencions referent a les
infraccions i sancions administratives en matèria de subvencions. Aquest títol conté els preceptes bàsics (i, per tant,
aplicable a totes les administracions públiques) referits al concepte d’infracció, responsables, supòsits d’exempció de
responsabilitat, concurrència d’actuacions amb l’ordre jurisdiccional penal, infraccions lleus, infraccions greus,
infraccions molt greus, sancions, prescripció d’infraccions i sancions, procediment sancionador, extinció de
responsabilitat derivada de la comissió d’infraccions i responsabilitats.
En aquest sentit, cal fer un breu apunt a la prescripció de les infraccions i sancions en matèria de subvencions, ja que
els terminis que fixa la LGS són diferents dels que estableix el TRLFPC, concretament, segons l’art. 65 de la LGS:
- Les infraccions prescriuen en el termini de quatre anys, a comptar des del dia en què la infracció s’hagi
comès.
- Les sancions prescriuen en el termini de quatre anys, a comptar des del dia següent a aquell de la resolució
que imposa la sanció.

7. Subvencions finançades amb càrrec a fons de la Unió Europea

Entre els Fons Comunitaris del pressupost de la UE revisten un paper molt significatiu els anomenats recursos
estructurals. Aquests recursos són els coneguts com a Fons Estructurals Europeus i també el Fons de Cohesió. Tant els
Fons Estructurals com el Fons de Cohesió responen a la finalitat d’afavorir un major grau de cohesió econòmica i
social dins de l’espai comunitari, a través del cofinançament de les polítiques de despesa pública desenvolupades
pels estats membres i dirigides a la consecució d’aquest objectiu.
En primer lloc cal fer esment de la Llei General de Subvencions, que en el seu art. 6 fa esment del Règim jurídic de les
subvencions finançades amb càrrec a fons de la Unió Europea:
1. Les subvencions finançades amb càrrec a fons de la Unió Europea es regiran per les normes comunitàries
aplicables en cada cas i per les normes nacionals de desenvolupament o transposició d’aquelles.
2. Els procediments de concessió i de control de les subvencions que regula aquesta Llei tindran caràcter
supletori respecte de les normes d’aplicació directa a les subvencions finançades amb càrrec a fons de la
Unió Europea.
En segon lloc cal comentar en un sentit més ampli, la regulació jurídica de les subvencions amb càrrec a fons de la
Unió Europea. Les subvencions finançades totalment o parcialment amb fons europeus se sotmeten a les normes de
la Unió Europea i a les nacionals de transposició o desenvolupament, sent d’aplicació supletòria als procediments de
concessió i control que estableix la Llei general de subvencions:
- Normes europees aplicables en cada cas.
- Normes nacionals (de dret intern) de desenvolupament o transposició.
- Procediments de concessió i control que preveu la Llei general de subvencions, tindran caràcter supletori.
- Règim de reintegraments i infraccions i sancions previstes a la Llei general de subvencions seran aplicables
quan sigui procedent d’acord amb el que estableix la normativa comunitària.
El Dret de la UE suposa no només un límit per a tota ajuda pública, sinó també una font de subvencions de fons
d’aquella procedència.
No hi ha regulació general de les subvencions i ajudes europees, per la qual cosa cal acudir als reglaments que
recullen cada línia d’ajut. Bàsicament, deriven de la política agrícola comuna finançada pel FEAGA i dels fons
estructurals (FEDER, FSE i COHESIÓ).
Regeix també el quadre d’infraccions i sancions contingut en aquesta, quan procedeixi d’acord amb les disposicions
comunitàries (Reial Decret 887/2006, art. 7).
La Llei general de subvencions va ser modificada pel Reial decret llei 7/2013, de 28 de juny, de mesures urgents de
naturalesa tributària, pressupostària i de foment de la investigació, pel que fa a “Responsabilitat financera derivada
de la gestió de fons procedents de la Unió Europea “(art. 7 LGS), de manera que:
Les administracions públiques o els seus òrgans o entitats gestores que, d’acord amb les seves respectives
competències, realitzin actuacions de gestió i control dels ajuts finançades per compte de Fons procedents de la Unió
Europea, han d’assumir les responsabilitats que es derivin d’aquestes actuacions, incloses les que sobrevinguin per
decisions dels òrgans de la Unió Europea, i especialment pel que fa al procés de liquidació de comptes i a l’aplicació
de la disciplina pressupostària per part de la Comissió Europea.
Els òrgans de l’Administració General de l’Estat i les entitats dependents o vinculades a la mateixa que siguin
competents per a la coordinació de cadascun dels fons o instruments europeus, o si no, per proposar o coordinar els
pagaments dels ajuts de cada fons o instrument, prèvia audiència de les entitats afectades esmentades en l’apartat
anterior, resoldran sobre la determinació de les referides responsabilitats financeres. D’aquestes resolucions es
donarà trasllat a l’òrgan o entitat competent per a la gestió del fons en cada cas per fer-les efectives.
En defecte de pagament voluntari, les compensacions o retencions que hagin de realitzar-se com a conseqüència de
les actuacions assenyalades en l’apartat anterior s’han de dur a terme mitjançant la deducció dels seus imports en els
futurs lliuraments que es realitzin per compte dels esmentats fons i instruments financers de la Unió Europea,
d’acords do amb la respectiva naturalesa de cada un d’ells i, si no, amb les quantitats que hagi de satisfer l’Estat a
l’Administració o entitat responsable per qualsevol concepte, pressupostari o no pressupostari, sempre que no es
tracti de recursos del sistema de finançament, d’acord amb el que preveu la normativa aplicable.
ESQUEMA BÀSIC DEL PROCÉS DE SUBVENCIONS