CULTURA • 26 NOVEMBRE 2023
CRÍTICA LITERÀRIA
Història
d’un drama rural
S
’acaba de publicar una nova edi-
ció d’aquesta història d’amistat i
LLUCIÀ enemistat, d’amor i d’aventura
POU SABATÉ
Historiador
de bandolers, situada en el context de
les muntanyes de la Garrotxa, al Pre-
i teòleg
pirineu català. L’Albert n’és el per-
sonatge principal, que confia la seva
memòria escrita a un desconegut amb
el qual fa amistat. A través de la trama,
veiem una imatge preciosa d’aquesta
terra volcànica plena de coves i tor-
rents, escenari de les guerres carlines
i del bandolerisme.
El realisme naturalista de finals del
segle XIX es conjumina amb un amor
arreu de les muntanyes, fins i tot els
sobrenoms dels personatges tenen re-
lació amb la fauna autòctona. La Coralí
és el personatge femení a l’entorn del
qual gira l’enemistat de l’Albert i un
bandoler que abans va ser amic seu.
La punyalada es va publicar per fas-
cicles del 1903 al 1904, quan ja havia
mort l’autor. L’anàlisi psicològica dels
personatges apareix com a novetat a
la literatura catalana, i és una de les
novel·les més rellevants del realisme
català.
L’escenari on es desenvolupa
la història és la festa de Sant Aniol
d’Aguja, ermita propera a Tortellà. A
la novel·la ens submergim en la cultu-
ra de la comarca, bevem el llenguatge
de la Garrotxa d’aleshores, moltes de
les paraules de la qual resten avui vi-
ves, una manera peculiar i agresta de
la parla que comporta moltes frases
fetes.
També veiem un determinisme
que té la literatura de l’època sota in-
fluència d’una ciència positivista ja
superada. Però potser el més bonic de
la novel·la és aquest endinsar-nos en
els viaranys costeruts d’aquesta terra
de volcans, amb una visió de l’autor,
pintor que no prospera, com sí que ho
va fer el seu germà, però que ens dei-
MARIAN VAYREDA xa unes descripcions que són autènti-
La punyalada ques obres pictòriques. El preciosisme
(a cura de Margarida Casacuberta) d’aquesta escriptura pot fer difícil les
Editorial Barcino, 2021, 266 pàg. primeres pàgines, fins que ens sub-
mergim en aquest món màgic, que ja
ens estremeix fins a l’última pàgina.
UN NOU LLINDAR
Temps
d’avaluació
En acabar el recorregut d’un any
litúrgic, em sembla oportú que ens
preguntem pel camí que hem fet,
per tal de reprendre’l de nou amb
esperit renovat i esperançador.
Per això, demanant-nos per la
qualitat de la fe, per la fortalesa de
l’esperança i per l’ardor de la ca-
ritat, hem crescut realment? Hem
de revisar-nos amb humilitat i
demanar-nos: som un signe viu i
creïble de Jesucrist per a la nostra
gent? Reconeixem el Senyor en
els nostres germans i germanes,
especialment quan els hem vist
amb fam i set, forasters o despu-
llats, malalts o a la presó? Aquesta
és la mesura evangèlica del nostre
actuar.
Hem de reconèixer que Ell, com
a bon pastor, “ens mena al repòs
vora l’aigua i ens guia pels camins
segurs”. Fixem-nos en Jesucrist:
per què “Rei” de tot el món? Per
què aquest títol universal? La seva
història no és una història al cos-
tat d’altres; és única i ho abasta
tot. La seva acció salvífica envaeix
tots els racons de la creació. Res
no s’escapa de la seva presència,
el seu “Regne” no té fi, és etern,
un “Regne” que reuneix en ell to-
tes les qualitats possibles: veritat
i vida, santedat i gràcia, justícia,
amor i pau.
Aquest és l’estil, la novetat, el
programa d’aquest “Rei” que
ha guanyat per a tots una nova i
definitiva situació de vida plena
i felicitat, no assegut en un tron
de poder, sinó clavat en una creu.
Així ha vençut el pecat, la mort
i tot el mal. La contemplació de
Jesucrist, un rostre per observar
atentament des de la fe, rostre
de Fill, rostre dolgut, rostre de
Ressuscitat, ens introdueix en un
misteri indescriptible d’amor.
Aquesta és la clau per entendre
quina mena de “Rei” i quina mena
de “Regne” es desvetlla i es dona
a conèixer.
SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA
Bisbe de Mallorca
45