TEMA 6.

LA BOGERIA I LA MODERNITAT (SXVIII- primera meitat del SXIX)

Alienistes persones que tractaven els bojos Alienat persones afectades per la bogeria

Importància a allò mental i dels sentiments per explicar la bogeria

 Imaginació, intel·ligència,... deteriorades.

 Les passions són causa de desordres han de ser controlades per la raó

Classificacions de les malalties basades en els símptomes i a partir d’allà segons els principis de la
botànica

 Classes, generes i espècies

Natura com a teràpia

Humanitarisme-filantròpic ajudar als bojos establint una relació d’igualtat, ni un ni l’altre es

superior o inferior

 Reforma de l’assistència als malalts mentals

PHILIPPE PINEL (1745-1826)

 Primer exerceix com a metge a La Bicêtre (homes) , després a La Salpêtrière (dones

pobres)
 Amb la revolució francesa (1789), s’uneix al moviment revolucionari amb posicions
moderades.
 Aproximació individual als pacients.
 La ocupació com a eina terapèutica mantenir-los ocupats

 Reformes a La Salpêtrière:

o Distribuir als malalts segons la seva psicopatologia.

o Millorar alimentació, higiene i salubritat dels espais.

o Disminuir la violència física.

o Establir horaris de treball i descans: regular els costums.

o Demanar camps perquè els malalts puguin cultivar.

NAIXEMENT DE LA PSIQUIATRIA MODERNA

La alliberació dels bojos es considera un «mite fundacional» del naixement de la psiquiatria

moderna es veu a Pinel com un salvador i l’únic involucrat en aquesta idea quan no és ben bé
així
“Las causes de la bogeria són vivències tràgiques que capgiren la vida de l’individu afectant així el
seu cervell, les seves capacitats mentals”

 També entra en joc la sensibilitat (tendència) de l’individu a caure en aquestes malalties

Quadres clínics segons Pinel a Traité Médico-Philosophique sur l'aliénation mentale (1801)

Melancolia: deliri exclusiu sobre un tema

 No propens a actes de violència

 L’enteniment està preservat
 Depressió i ansietat habituals
 Disgust per la vida.

Mania sense deliri: Sota el domini de la fúria, sense lesions en l’enteniment.

Mania amb deliri:

 Excitament nerviós
 Emocions d’alegria o bé de desànim o de fúria
 Lesió en una o més funcions de l’enteniment.

Demència: abolició de les facultats del pensament.

Idiotisme: abolició de les facultats intel·lectuals i dels afectes. Incurable

TRACTAMENT MORAL

Té com a objectiu principal combatre i destruir les idees delirants.

 Atenció al pacient i amabilitat en el tracte.

 El metge ha de transmetre autoritat.
 Preocupar-se per manejar les passions del pacient: identificar la passió “morbosa”
dominant del pacient i contrarestar-la amb l’acció d’altres passions i de la raó.
 Persuadir, convèncer, actuar sobre la imaginació dels pacients per trencar la cadena
errònia d’idees. Donar-los ocupacions, lectures, distreure’ls, etc.

“Deben desterrarse para siempre las cadenas, las argollas, las manillas o esposas, los grillos, los
látigos y demás medios de represión brutal: hasta se empleará con suma reserva la intimidación
por los chorros sobre la cabeza”.

MONLAU, P.F. (1847), Elementos de Higiene Pública, Vol. II, Barcelona, Impr. de D. Pablo Riera, p.
670.
TEMA 6 II LA BOGERIA A LA MODERNITAT (Segona mitat del S.XIX)

Té lloc un procés de “somatització de les malalties mentals”

 La bogeria passa a considerar-se el producte d’una lesió orgànica i no com a resultat

d’anomalies en les idees o les passions.

 Model anatomoclínic: es busca la lesió orgànica de les malalties mentals. Es classifiquen

les malalties mentals segons aquestes suposades lesions anatòmiques o funcionals.

S’aplica la teoria de la degeneració

 Importància de l’herència.

Incurabilitat.

Neix la neurologia com a especialitat mèdica.

 Neurosis: literalment “mal dels nervis”.

HISTÒRIA DE LA HISTÈRIA

Durant el segle XVIII: la histèria es una malaltia vaporosa que afecta per igual a homes i dones

 Explicació galènica: acumulació en l’úter o l’estómac d’humors corruptes o bilis negra que
pujaven al cervell en forma de vapors i l’emmalaltien. Un estil de vida refinat la provoca.

A principis del segle XIX:

 Concepció uterina:
 Malaltia pròpia de la dona
 S’explicava com una contracció de l’úter per desig sexual insatisfet que afectava a
tot el sistema nerviós i provocava espasmes propis de l’atac histèric
 Dones tenen un sistema nerviós més impressionable (més sensible).

Jean Martin Charcot (1825-1893)

Estudiarà i definirà la histèria:

 Acaba postulant que aquestes persones al tenir un sistema nerviós dèbil no poden integrar
en la seva consciència esdeveniments emocionals traumàtics
 Aquests records/idees queden dissociats (separats) de la consciència i són
els que provoquen els símptomes.
 Ús de la hipnosi i estat hipnòtic com a histèria artificial (separació de la consciència)
SIGMUND FREUD (1856-1939)

Quan torna de La Salpêtrière es fa amb Breuer

 Recorren de la hipnosi per tractar pacients

Cas de l’Anna O.

 Histèria
 Paràlisis
 Tos nerviosa
 Trastorn de personalitat múltiple

La cura de la paraula (neteja de la xemeneia) al parlar del problema se soluciona

 Mètode catàrtic (hipnosi i xerrar dels problemes)

Freud comença a veure que tots els casos en el fons estan relacionats amb la sexualitat

 Abandona la hipnosi i se centra només en el “mètode catàrtic”

 Passa a ser un mètode analític (només xerrada) ASSOCIACIÓ LLIURE

ALGUNS POSTULATS BASICS

 Inconscient com la realitat psíquica clau per explicar el comportament humà

 Determinisme psíquic el que determina el comportament és el psiquisme (model
mental)
 En aquest cas conscient- inconscient
 Mecanismes de defensa (repressió, negació...)
 Les eines mentals que el teu “jo” fa servir per protegir-te de les teves pròpies ansietats.
 són inconscients
 Distorsionen la realitat.
 Importància de la vida afectiva i de l’equilibri psíquic.
 Molta importància a les fases de la infància
 Importància de la sexualitat
 Pulsions (impulsos)
 Complex d’Èdip

Moviment psicoanalític i dissidències

Alfred Adler èmfasi en el jo

Carl Gustave Jung Inconscient col·lectiu

EXPANSSIÓ DEL DIAGNOSTIC D’HISTÈRIA FEMENINA

The New Woman” demandes en educació, treball, drets, etc. van acompanyades d’una
‘epidèmia’ de malalties nervioses: anorèxia, histèria, neurastènia.

 L’ambició femenina es medicalitzaS’avisa dels perills d’emmalaltir, d’esterilitat i del

suïcidi i la degeneració de la raça.
 Les dones histèriques de l’època desafien les expectatives del rol domèstic femení
o Desitjos “no naturals” d’autonomia, comportaments “impropis” del seu sexe, etc.

Remei Rest Cure (descansar de qualsevol treball intel·lectual)

Incompetència entre l’úter i el cervell si treballes el teu cervell fas malbé el teu úter

NEUROSI DE LA GUERRA (LECTURA)

QUÈ ÉS?

S’entén com una histèria masculina

 Li canvien el nom per les idees de feminitat i masculinitat de l’època

CAUSES

Al principi contempla la possibilitat de que es degui també a factors físics

 Fums de les bombes, sorolls forts...

S’acaba atribuint al factor psicològic o una barreja d’ambdós

TERÀPIES

 Mètode Catàrtic
 Electroshocks
 Privació de menjar o beguda

o Ràpides quan abans tornin els soldats al front millor

o Metges No-Acadèmics (no especialitzatd)
o El tipus de tractament no esta relacionat amb el tipus d’infermetat que és (no es té en
compte si la causa es psicològica o física el tractament és igual sigui quin sigui el cas)
TEMA 7 LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA

PSICOLOGIA EXPERIMENTAL

 Passa de ser una branca associada més a la filosofia a ser una ciència experimental
 Híbrid entre la filosofia (preguntes d’investigació) i la fisiologia (mètodes).
 Iniciativa Europea (Alemanya Principalment)
 Provinent de la tradició psicofísica Estudi de les relacions matemàtiques entre els
estímuls externs i la experiència subjectiva d’aquests.

WILHEM WUNDT

És fisiòleg, però li donen el títol de catedràtic en filosofia

 A l’hora de començar a fer classe, barreja àmbits filosòfics amb la seva especialitat
(fisiologia)

Lidera el primer laboratori de psicologia fisiològica a la universitat de Leipzig

 Sensació i percepció
 Temps de reacció
 Associació de paraules
 Sentiments (a partir 1890)
 Introspecció experimental
 Autoobservació sistemàtica sobre l’experiència conscient, controlada per
instruments (com quimògrafs, diapasons, pènduls, cronògrafs,
metrònoms, etc.).
 Subjectes entrenats per saber a què atendre és més important que el
subjecte estigui més preparat per ser sotmès a l’experimentació que
l’experimentador
 Manipulació de les condicions de presentació de la informació (estímuls).
 Registre de les respostes (preguntes qualitatives, temps de reacció,
mesurament de variables fisiològiques).

Aparells presentadors Aparells mesuradors de TR Registradors de variables

d’estímuls  Cronoscopi d’Hipp  Quimògraf
 Mesclador de colors  Cronòmetre d’Arsoval  Esfimògraf (per
 Discos de Newton  Interruptor de reccions mesurar la pressió
 Diapasó amb sanguínia)
electroimant
WILLIAM JAMES (1842-1910)

 Psicologia més enfocada als processos mentals que als continguts.

 Buscaran més respondre el “com” funciona i el “per què” i “per a què” serveix una
determinada activitat mental.
 Estudi de la ment en relació al medi extern. Preguntes per com els diferents processos
mentals serveixen per adaptar l’organisme l’entorn.
 Visió més pragmàtica del que ha de ser la psicologia (quina utilitat practica té) = Psicologia
aplicada. Busquen la utilitat social de la psicologia.

PROFESSIONALITZACIÓ DE LA CIÈNCIA I EXCLUSIONS FEMENINES

EXCLUSIONS FÍSIQUES

 Formals: prohibició de cursar estudis superiors; barreres burocràtiques; sense

reconeixement oficial; impossibilitat d’accedir a un lloc de recerca de prestigi, etc.
 Informals: espais masculins: laboratoris, cafès, aules i halls universitaris, etc.

EXCLUSIONS TEÒRIQUES

 Teories mèdiques, biològiques i psicològiques de la dona com a mentalment inferior.

 Arguments biològics i socials en contra de la seva incorporació a l’educació superior i/o a la
ciència.
 Producció de discursos científics sobre la feminitat que la lliguen a la maternitat

AUTOEXCLUSIONS Construcció d’una subjectivitat que no et permet qüestionar el teu rol social. I
si ho fas, et sents anormal; un “marimacho”; un “bitxo raro”, etc.

MARY WHHITON CALKIS (1863-1930)

 Va estudiar clàssiques i filosofia en un college per dones, el Smith College (Massachussets).

 Va treballar al laboratori de Harvard (amb W. James i H. Münsterberg) segregada dels
estudiants masculins i en qualitat de “convidada” perquè no la van deixar matricular.
 Professora al Wellesley college on crea un laboratori de psicologia portat per dones.
 Presidenta de la APA al 1904.
 Va publicar 4 llibres i més de 100 articles.
 Harvard mai no li va reconèixer el títol de doctora (se li va oferir el del Radcliffe College,
però el va rebutjar).
Carta de Hugo Münsterberg (1884) a les autoritats de Harvard. Demana que pugui ser admesa oficialment
com a estudiant de doctorat:
Respecto a su habilidad, puedo decir que es la mejor estudiante de todos los que han trabajado en el laboratorio en estos
tres años. Sus publicaciones y su trabajo aquí no me dejan ninguna duda de que es superior también a todos los
candidatos a un PhD de filosofía en los últimos años. Más que eso: es seguramente una de las mejores profesoras de
psicología en este país... La asociación de un PhD de Harvard con el nombre de Calkins significaría, no solo un honor
merecido para ella, sino, sobretodo un honor para el departamento de Filosofía de la Universidad”
CHRISTINE LADD FRANKLIN (1847-1930)

 Filla d’una militant feminista.

 Estudia al Vassar college (estat de Nova York) i després a la Johns Hopkins University.
 Li interessa la física, però davant la impossibiltat de les dones d’accedir a laboratoris de
física, es decanta per les matemàtiques i la lògica.
 Es va casar i obté amb dificultats contractes temporals a la Johns Hopkins i a Columbia.
 Obté el reconeixement del seu doctorat per la universitat Johns Hopkins als 79 anys (44
anys després d’haver-lo fet).
 Especialista en teories sobre la visió. Contribució a una teoria de la visió del color.
Carta de Titchener excloent a les dones de la societat de psicòlegs experimentalistes (1904)

Durante muchos años quería un club experimental, sin oficialismos, los hombres moviéndose de un lado a
otro, portando [aparatos], el laboratorio anfitrión para trabajar, sin mujeres, que se pudiera fumar, lleno de
críticas y discusiones totalment francas, la atmosfera experimental perfecta... (Boring, 1967:317)

Cartes de Christine Ladd Franklin demanant assistir a les reunions (1914)

“Ten a tus fumadores separados si quieres (aunque yo siempre fumo cuando estoy en una sociedad elegante)
pero una reunión científica (aunque personal) es un asunto público necesariamente (...) no tienes derecho a
dejar fuera a una clase de trabajadoras sin un extra de descortesía. Suponte que fueras a excluir a judíos o
japoneses porque te fueran personalmente desagradables. ¿no serías considerado despreciable?”

“¿Es este un buen momento, mi querido profesor Titchener, para sostener la actitud medieval de no
admitirme en la próxima conferencia psicológica en Nueva York, a las puertas de mi casa? (...) tanto la APA
como a APhA llevan admitiendo desde hace tiempo mujeres en salas de fumadores (...) y en cualquier cosa
(yo fumo, estaria pasada de moda si no lo hiciera. Ya no es necesaria ninguna separación entre sexos por este
motivo). Solo lo hace su pequeña organización de agudo pensamiento y discusión (que parece estar tan
tristemente dominada por usted) (...).