Apostrofació, contraccions i sigles

• Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de
paraules començades amb vocal o hac.
• També el i de davant de les xifres 1, 11, XI...
• Davant de cometes o de diferent tipus de lletra també s’apostrofa.
• L’article definit i la preposició s’apostrofen davant els derivats amb el prefix privatiu a-:
l’anormalitat, l’asèpsia, l’asimetria.
• Apostrofem l'article masculí el, amb la finalitat d'evitar una lectura incorrecta dels dos mots que
estan en contacte (estrangerismes i esse): cal escriure l'striptease, l'statu quo, etc.
• Davant de topònims l’article és en minúscula i a més s’apostrofa. Vinc de l’Alguer. Si és topònim
en valencià fem contracció: És del Pinós, Viu al Caire.

• No s’apostrofen (hi ha alguna excepció):

o El i la ni la preposició de davant de paraules que comencen en i, u, hi o hu seguides d'una
altra vocal, ja que formen un so consonàntic i no vocàlic: el ioga, la iaia, el io-io, ve de
Huelva, etc.
o La davant i, u àtones: la universitat.
o L'article femení la davant dels mots host, ira i una (referit a l'hora), i del topònim Haia: la
host, la ira, la una del migdia, la Haia, etc.
o No s'apostrofen l'article femení la ni la preposició de davant les lletres i el nom de les lletres.
o Davant dels símbols: El H és un gas molt volàtil; excepció: els punts cardinals sí que
s’apostrofen.
o El, la, de davant de h consonàntica. Exemple: el hàmster.
o No s'apostrofen ni l'article femení la ni la preposició de davant esse (estrangerismes): la
schola cantorum, la Scala de Milà; la teoria de Stern. Però sí el: l’statu quo, l’Slesvig-
Holstein.
o L’article i la preposició de no s’apostrofen davant d’una paraula usada amb valor
metalingüístic: El gerundi de escriure és escrivint.
o Topònims no adaptats precedits d’article són amb majúscula inicial i en la forma original:
Vaig anar a Los Angeles. I tampoc fem la contracció: la ciutat d’El Paso.
o Contracció: si es pot apostrofar l’article amb la paraula següent, no fem la contracció:
Treballa a l’horta.

1
 o Quan l’article forma part del nom propi i s’escriu amb majúscula no podem fer la
contracció, però sí que apostrofem: Vinc d’El Corte Inglés.
• Sigles:
o Poden llegir-se de tres maneres diferents:
▪ Les lletrejades es lligen lletra per lletra: l’FP, l’FM, la UGT (ugeté).
▪ Les sil·làbiques es lligen com si foren una paraula (UJI: úgi).
▪ Hi ha sigles que verbalitzen cadascun dels mots que la formen (UV: Universitat de
València).
o El gènere d’una sigla coincideix amb el gènere de la paraula que constitueix el nucli
semàntic de la seua denominació completa. Exemples: l'IRA (gènere masculí: l'Exèrcit
Republicà Irlandès), la UGT (gènere femení: la Unió General de Treballadors), l'Unicef
(gènere masculí: el Fons de les Nacions Unides per a la Infància), la UNESCO (gènere
femení: l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura).

Doneu una ullada també a aquest quadre que està molt bé:

https://www.esadir.cat/gramatica/sintaxi/apostrofacio