DRET TRIBUTARI PART ESPECIAL- INTRODUCCIÓ

1. ESTRUCTURA DEL SISTEMA TRIBUTARI ESPANYOL ACTUAL.

De la part general del tema que parla del poder financiero trèiem una idea general,
tenint en compte la clau que parlem d’un poder del Estat; després de la CE 1978,
l’estat s’estructura en estat Administració Central, comunitats autònomes i entitats
locals).

De cada nivell territorial del poder (administració central, CCA i entitats locals)
sorgeixen i tenen unes competències compreses. Algunes d’elles recollides en la CE i
altres en la Llei de bases, etc. Per a exercir les competències és necessari que
disposin de recursos econòmics que poden ser diversos, el deute públic o els recursos
patrimonials per exemple. En la nostra matèria parlem recursos de caràcter tributari.
Per exemple, la sanitat és competència de comunitats autònomes. Anteriorment ho era
de l’Estat però les ha cedit, i si no disposen de recursos econòmics suficients, no ho
podrà exercir aquestes competències almenys de manera fàcil.

El sistema tributari Espanyol es conforma a partir de la reforma de l’any 1978, és

promulga la CE i paral·lelament la reforma del sistema tributari Espanyol.

Sistema Tributari de l’any 78 és més simple que l’actual. A dia d’avui, el sistema
tributari s’articula amb els tributs de titularitat estatal: IRPF, IMPOST DEL
PATIRMONI, IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS, IMPOST DE
SUCCESIONS, IVA, SUCCECIONS I DONACIONS, IMPOST DE SOCIETATS.
(Parlem d’aquests com els més visuals, essencials).

A més dels esmenats anteriorment, trobem altres tributs de titularitat estatal:

▪ Impostos especials:

✔ Els impostos especials de fabricació:

. Impostos especials sobre l’alcohol i les begudes alcohòliques
. Impost sobre hidrocarburs .
. Impost sobre “las labores del tabaco”.
. Impost sobre l’electricitat.
✔ Impost especial sobre determinats mitjans de transport

✔ L’impost especial sobre el carbó

▪ Tributs sobre el joc.

▪ Impost sobre les primes de les assegurances.

 2. TITULARITAT DELS IMPOSTOS.

Tots els impostos dels que hem parlat son de titularitat estatal, però alguns d’ells estan
totalment cedits a les CCAA, altres només estan cedits parcialment i altres no estan ni
estaran cedits, no són cedibles.

- IRPF→ És de titularitat estatal però parcialment cedida a les CCAA en un

màxim del 50%. És a dir, el 50% que recapta l’estat va directament al fons de
l’estat i l’altre 50% a les CCAA de la persona que tributa l’impost, en aquest cas
l’IRPF.

Les CCAA tenen competències dins del procés de autoliquidació de l’impost, no

només participen en la cessió d’una quantitat, sinó que existeix una cessió d’algunes
competències normatives a la CCAA.

- Impost Sobre el Patrimoni→ 100% cedit a les CCAA. Un contribuent per

l’Impost Sobre el Patrimoni que té residencia a Catalunya, l’import de la quota
de l’impost indicat anirà a parar íntegrament a la quota de Catalunya.

- Impost de Successions i Donacions – Impost de Transmissions Patrimonials→

Passa com amb l’Impost Sobre el Patrimoni, cedit el recaptament al 100% a la
CCAA corresponent a la persona que tributa.

- IVA→ És de titularitat estatal però parcialment cedida a les CCAA, en un 50%.

- Impostos especials de fabricació amb excepció de hidrocarburs i electricitat→

És de titularitat Estatal i en aquest cas és cedeix un màxim d’un 58% a les
CCAA.

- Impost de l’electricitat→ Cedit al 100% a les CCAA.

- Impost especial sobre determinats mitjans de transports→100%.

L’Impost sobre Societats, no esta cedit ni és cedible.

Això ho trobem regulat a la LOFCA (Ley orgànica de la financiación de las CCAA).

El criteri de subjecció de l’Impost de Societats és en lloc de residencia de la societat,

de l’empresa. Per tant, la CCAA que s’emporta la major part d’aquest impost és Madrid
ja que és on es troben la major part de les empreses espanyoles tant la seva
residencia com la seu principal.

En conclusió partim d’uns tributs de titularitat estatal que alguns son cedibles i dins
d’ells poden ser cedits en un 100% o en un % inferior i alguns tributs com l’IS no esta
cedit ni pot estar-ho.

Per una altra banda, les CCAA tenen tributs amb caràcter propi, Catalunya per
exemple. Són tributs establerts, regulats, recaptats, gestionats i inspeccionats per la
pròpia CCAA. L’estat no té cap competència sobre aquests.
Alguns dels tributs locals poden ser l’IBI, Impost dels vehicles...

Les CCAA de règim especial o comú no poden traspassar, gravar amb el mateix fet
imposable que prèviament ha estat gravat per part de l’estat, si parlem de la mateixa
matèria imposable.

3. L’EVOLUCIÓ DEL SISTEMA TRIBUTARI ESPANYOL.

El sistema Tributari Espanyol del que parlem avui dia sorgeix a partir de la reforma de
1978.

La reforma del 1978 NO és la primera reforma tributaria, hem de tenir en compte que
sempre hi ha hagut impostos des de que hi ha un sistema de comunitat i cal fer front a
les empreses públiques:

3.1 La primera gran reforma tributària es la Reforma Mon-Santillán 1845 (recordem

que les reformes acostumen a portar els noms dels Ministres de Hisenda del moment).

Aquesta reforma és ideada per dos ministres d’hisenda, ja que des de que es planteja
la reforma fins que s’aprova passen dos ministres a causa dels constants canvis de
govern. En el moment del disseny de la reforma es pensa que cada territori de l’estat
espanyol tenia els seus propis impostos a causa de la situació heretada de l’edat
moderna i mitjana.

A cada CCAA recaptaven els seus impostos, no tenien res a veure uns amb altres.
Aquesta situació en una economia que vol ser industrial, no funciona. És necessita un
sistema tributari per dissenyar de forma correcta les empreses i saber que és indiferent
que és constitueixin en un territori o en un altre perquè tots tenen els mateixos
impostos, aleshores aquesta és la filosofia amb la que es fa la reforma. Volen facilitar
la transmissió de l’economia agrària a la industrial.
Les reformes d’aquest tipus van associades a prèvies reformes econòmiques.

És troben amb el dubte, amb la disjuntiva de quin model tributari utilitzar. És fixen en
països anglosaxons, més moderns, on fan tribut personal sobre la renda o en el model
francès, més tradicional. Per exemple, l’origen del que avui coneixem com IRPF el
trobem a Anglaterra amb una figura anomenada “income tax” impost sobre la renda
que originàriament servia per a finançar les guerres contra Napoleó i finalment, la
guerra finalitza i l’impost s’afegeix.

És basa un sistema tributari basat en els tributs, directes i indirectes:

- IMPOSTOS DIRECTES:
-Contribució sobre immobles, cultiu i ramaderia
-Subsidi industrial i de comerç
-Contribució d’inquilinats

- IMPOSTOS INDIRECTES:
-Dret d’hipoteques
-Impost sobre el consum de determinats productes

Aquesta estructura d’impostos directes i indirectes s’estableix amb aquesta reforma i

en totes les següents. Els impostos directes, en aquest moment, encara no tenen
noms com a “impost” sinó “contribució, subsidi...”. No utilitzen paraula impost.
(Exemple classe, els tributs dels inquilinats els paguen els que lloguen pisos segons el
preu de lloguer i et definia la capacitat econòmica).
En els impostos indirectes tenim la figura del dret hipoteques, que és l’antecedent
dels impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

3.2 Reforma Fernández Villaverde (1900).

Trobem impostos directes i indirectes però poc a poc és consolida la denominació de

contribució, ja no és parla de subsidis.

- IMPOSTOS DIRECTES:
Contribucions de 4 tipus (a l’època impostos estatals):
-Rústica
-Urbana
-Industrial
-Riquesa immobiliària.
La gran novetat de la reforma és la contribució de la riquesa immobiliària es que la
trobem dividida en diferents tarifes:
Rendes de treball I
Rendes de capital II
Rendes del treball i del capital III).
Aquest és antecedent de l’IRPF. Es gravava per tarifes.

- IMPOSTOS INDIRECTES:
-Ampliació del camp d’aplicació de l’impost de drets reals.
-Ampliació de l’impost del timbre.
-Ampliació de l’aranzel de duanes.

3.3 La reforma tributaria silenciosa de Flores de Lemus.

Va ser un professor (no Ministre d’Hisenda) que és l’autor intel·lectual de diversos

projectes de llei que tenien com a finalitat modernitzar el sistema tributari Espanyol. Es
dedicava a elaborar projectes de reforma tributària i ho enviava als ministres, ho feia
des de l’ombra. De tots els projectes de llei, cap va aconseguir superar els tràmits
parlamentaris, a causa de la situació política del moment.

3.4 Reforma Larraz 1940.

En aquesta reforma increment del tipus de gravamen amb la finalitat de reconstruir el
país.

Es posa el focus sobre la imposició indirecta. No tant sobre la imposició directa,

perquè els salaris eren baixos, la industria destruïda... per tant ho feien sobre la
imposició indirecta.

3.5 Reforma Navarro Rubio 1957.

Continuem amb la bipartició entre impostos directes i indirectes però abandonem la
denominació de contribució i subsidi, es comença a utilitzar el terme impost.
-IMPOSTOS DIRECTES
-Impost sobre els rendiments del treball.
-Impost sobre les rendes del capital.
-Impost sobre activitats i beneficis comercials i industrials.
-IMPOSTOS INDIRECTES
-Impostos sobre les despeses:
. Impost general sobre les despeses.
. Impost sobre el luxe.
. Impost de compensació.

3.6 Reforma 1964.

Continuem parlant d’impostos directes i indirectes. Alguns d’aquests impostos ja els
tenim, venen d’altres reformes anteriors però s’introdueix com a gran novetat l’Impost
General sobre la Renda de les persones físiques i l’Impost de Societats.

El IGRPF no és l’actual. La finalitat de la reforma és crear un nou impost que s’afegeix

als que ja existeixen i arribar a l’IRPF actual.

El impost IRPF, actual, grave una noció sintètica anomenada Renda, és única i
formada per varis elements. Aquests elements que la formen estan integrats dins
d’aquesta, no es sumen entre ells:
-Rendiments treball.
-Rendiments capital mòbil immobiliaris.
-Rendiment de les activitats econòmiques.
-Guanys i pèrdues patrimonials.
-Imputacions de renda.

L’impost és la renda de cada contribuent que pot estar integrada per un, o més d’un
d’aquests elements.

En l’època de la reforma no era així. Si eres un assalariat pagaves l’Impost sobre el

rendiments del treball personal i si tens uns interessos o uns lloguers, pagaves les
rendes capitals. Si sumant aquests dos impostos superaves les 100 pessetes, havies
de pagar el IGRPF (1964) a més a més. Res a veure amb l’actual.

-IMPOSTOS DIRECTES. Dos blocs:

A.- - Contribució Territorial Rústica i Pecuària.

- Contribució Territorial Urbana.
- Impost sobre els rendiments del treball personal.
- Impost sobre les rendes del capital.
- Impost sobre activitats i beneficis comercials i industrials.
- Impost general sobre successions.

B.- - Impost General sobre la Renda de les Persones Físiques.

- Impost sobre Societats.

-IMPOSTOS INDIRECTES

-Impost general sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

-Impost general sobre el tràfic d’empreses.
-Impost sobre el luxe.
-Impostos especials.
-Renda de duanes.
3.7 Reforma tributària any 1978 paral·lela a la constitució.
S’introdueix com a impost directe el IRPF, molts el perceben com un impost nou
perquè abans mai havien pagat l’IGRPF ja que no arribaven al mínim per fer-ho.

-IMPOSTOS DIRECTES:
-IRPF.
-Impost sobre societats.
-Impost extraordinari sobre el patrimoni: ara és impost sobre el patrimoni però el
patrimoni no té una finalitat recaptatòria, sinó que només el paguen persones amb
patrimoni elevat.
-Impost sobre successions i donacions.

-IMPOSTOS INDIRECTES:
-Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
-Impost sobre el tràfic d’empreses, desapareix quan introduïm iva, no és el mateix ja
que l’iva es va introduir per poder adherir-se a L’UE (a l’any 1986), és una exigència.
-Impostos especials.
-Impostos duaners.

4. CONCEPTES BÀSICS

-Llei tributaria general, regula les relacions entre l’administració tributaria i la persona
que és l’obligat tributari.

-En situació d’auto liquidar l’impost, el creditor és l’administració tributaria, el deutor és

obligat tributari que normalment és un contribuent.

-Els obligats tributaris tenen diferents formes.

4.1 Classificació de les obligacions tributàries.

La relació jurídica té unes obligacions tributàries, que es poden classificar en
materials:

1. Obligació tributària principal de caràcter pecuniari, la principal pagar la quota

tributària, autoliquidació del impost. (Arts. 19 a 22 LGT).
2. Obligació tributària de fer pagaments a compte: retencions, ingressos a compte i
pagaments fraccionats. (Arts. 23 i 37 LGT).
3.Obligacions entre particulars resultants del tribut: com la obligació de repercutir el
tribut, propi del IVA, no en torbem al IRPF. (Arts. 24 i 38 LGT).
4.Obligacions tributaries accessòries: interessos de demora, els recàrrecs per
declaració extemporània sense requeriment previ i recàrrecs del període executiu.
(Arts. 29 i 29 bis LGT).

-Obligacions Formals: Són obligacions no pecuniàries. Per exemple poden ser-ho

representar documentació per una inspecció, portar la comptabilitat, etc.
4.2 Conceptes bàsics de tots els impostos.

🡪 Fet imposable (Art. 20.1 LGT).

- Què és?
El fet imposable és un pressupòsit fixat per la llei per a configurar cada tribut, la
realització del qual dona lloc al naixement de l’obligació de pagar la quota tributària.
S’ha de regular per llei.

- Quines son les seves funcions?

1. Identificar cadascun dels tributs.
2. Donar lloc al pagament de la quota tributària.

Tot impost té un fet imposable, que l’identifica i que el diferencia d’altres impostos. De
manera que, el que no pot succeir es que dos impostos diferents tinguin el mateix fet
imposable, cada impost té el seu propi i característic que el diferència de la resta.

Un fet imposable requereix una tasca prèvia: identificar la magnitud de la capacitat

econòmica a la realitat. Per exemple, el legislador ha identificat a la realitat persones
que perceben un salari o persones que és venen un immoble i reben guanys, en la
mesura en que son assumides pel legislador son jurisdificades i esdevenen un fet
imposable.

Si el legislador considera que s’ha d’imposar dins d’un impost, és fa a través de la

figura del fet imposable.

→ Supòsit de no subjecció (Art. 20.2 LGT).

La llei podrà completar la delimitació del fet imposable mitjançant la menció de
supòsits de no subjecció.

Son aquells que NO són objecte de gravant. La part negativa del fet imposable.

Finalitats del supòsit de no subjecció:

- Aclarir la definició del fet imposable, explicitant els supòsits que cauen fora del
seu àmbit.
- Definir en sentit negatiu el fet imposable de manera que la definició serà el
resultat de combinar la norma que el descriu en sentit positiu amb el supòsit de
no subjecció.

Diferencia entre no subjecció i exempció:

La no subjecció d’entrada no s’ha realitzar el fet imposable (com impost de circulació,

cotxes antics ocasionalment nomes circulen es consideren un supòsit de no subjecció,
perquè l’impost es pels que circulen habitualment).
→ Exempcions (Art. 22 LGT).
Son supòsits d’exempció aquells que a pesar que porten a terme el fet imposable, la
llei eximeix de compliment de l’obligació tributaria principal.

També constitueixen la part negativa del fet imposable però de manera diferent.
En el supòsit d’exempció s’ha complert el fet imposable però malgrat això, el legislador
considera per motius socials o econòmics que aquella concreta renda no s’ha de
gravar, no ha de ser objecte de gravamen.

Característiques generals:
- S’han de regular per llei.
- Es poden classificar en subjectives o objectives; totals o parcials; temporals o
permanents.

Per exemple, a la renda un dels possibles integrants són els rendiments de treball, les
beques en general son un rendiment del treball però la llei del IRPF diu que les beques
públiques estan exemptes, no les declares, altres que NO siguin donades per
fundacions bancaries i siguin de caràcter privat estan subjectes i no exemptes,
aleshores si s’han d’integrar dins del fet imposable.

→ Període impositiu.
Té sentit en relació als tributs qualificats com a periòdics i no instantanis.

A diferència del que succeeix als impostos instantanis, els impostos periòdics la
situació que es descriu al fet imposable tendeix a reiterar-se perllongar-se en el
temps. Donat que els fets imposables es succeeixen, el legislador ha d’acotar un
període temporal de referencia i a aquest període se l’anomena període impositiu.

Els impostos tenen diferents classificacions (directes, indirectes, subjectius...).

Un impost instantani (no trobem període impositiu) és per exemple, l’Impost de

Successions i Donacions que és un impost instantani perquè és merita (data de
meritació), quan és mor el causant ja que el contribuent serà successor. El successor
té 6mesos +6 mesos més per presentar l’autoliquidació de l’Impost de Successions.

L’IVA és instantània però de autoliquidació trimestral, és la diferencia entre aquest i

l’impost de Successions i Donacions o IBI.

Els impostos periòdics (si trobem període impositiu) son, per exemple, l’Impost de
Societats o IRPF. Quan una persona auto liquida IRPF a maig-juny, auto liquida l’IRPF
de tot l’any natural anterior, no cada cop que percep un salari fa l’auto liquidació de
l’IRPF. Al maig-juny 2023, un contribuent mirarà totes les fonts de renda que ha tingut
2022, al llarg de tot el període impositiu de 2022 i les integrarà a la base d’imposició de
IRPF. Si una persona està empleada, tot i estar en situació d’atur, ja que aquestes
estan subjectes al IRPF, també ho haurà de auto liquidar mirant l’any natural.

🡪 Meritació (devengo). (Art. 21.1 LGT).

És el moment on s’entén que s’ha de realitzar el fet imposable i en el que es produeix
el naixement de l’obligació tributària principal.

És el moment en que neix l’obligació de satisfer un impost, que pot o no coincidir amb
el temps amb el moment en que s’ha de fer efectiu el pagament de l’impost.
Deixem temps entre la data que neix l’obligació de contribuir, respecte la data en que
s’ha de fer efectiu el pagament.
Per exemple l’IRPF, amb caràcter general, la data de meritació on neix l’obligació de
satisfer-lo és 31 desembre de cada any perquè el període impositiu és 1 gener a 31
desembre, un any natural. La mort del contribuent provoca que si aquest mor abans de
31 desembre, s’estén el període impositiu des de 1 gener fins la data de la mort del
contribuent.
No hem de confondre ja que aquesta no és la data d’exigibilitat de l’impost, la data és
passa a Maig-Juny de l’any següent, s’anomena campanya de Renda de l’any
corresponent (l’any corresponent és l’any anterior).
→ Exigibilitat (Art. 21.2 LGT).
La llei que regula cada tribut pot establir l’exigibilitat de la quota o quantitat a ingressar,
bé sigui en tot o en part, en un moment diferent, concret, al de la meritació del tribut.
(Important diferenciar exigibilitat i meritació, pregunta d’examen).

→ Contribuent.
-S’integra dins de la categoria dels obligats tributaris i dins d’ells dels subjectes
passius.
-Es caracteritza com a subjecte passiu perquè ha de satisfer l’impost ja que ha dut a
terme el fet impositiu, el fet imposable.
-S’ha de regular per llei.
-Pot ser una persona física, jurídica o una entitat sense personalitat jurídica dels que
es troben en Art. 35.4 LGT, per exemple una comunitat de bens.

Base imposable (Art. 50.1 LGT).

La base imposable és expressar numèricament el fet imposable, la magnitud de

caràcter dinerari que resulta de la valoració del fet imposable.

La funció de la base imposable:

És un element de quantificació del tribut, el primer element.

Quan fem autoliquidació de l’IRPF ens posem a quantificar-lo i el primer que fem és
unificar les fonts de renda dins de la base imposable.

Té tres mètodes de determinació (Art. 50.2 i 51 a 53 LGT):

-Estimació directa: Es basa en dades reals, es aplicable a tots els tributs i es pot
utilitzar tant per l’obligat tributari com per l’administració tributaria. Els contribuents
poden acudir amb aquesta i a l’objectiva.
-Estimació objectiva: És mètode voluntari, es basa en l’aplicació de signes, índex o
mòduls i nomes poden acudir els contribuents que permet la normativa.
-Estimació indirecta: només el pot emprar la administració tributaria en els supòsits
previstos en l’Art. 53 LGT.

→ Base liquidable (Art. 54 LGT).

És el resultat de practicar a la base imposable les reduccions previstes per la llei que
regula el tribut de que es tracti. En altres paraules, és el resultat de restar a la base
imposable determinats reduccions que preveu la llei. Aquesta llei reguladora de
l’impost que es tracta preveu o pot preveure determinades reduccions de la base
imposables que son diferents en cada impost.

Com opera:
-No tots els tributs preveuen l’existència de reduccions de la base imposable.
-La base imposable i la base liquidable conceptualment són nocions diferents però
numèricament poden o no coincidir.
El fet imposable i la base imposable els trobem en tots els impostos, la base liquidable
no necessàriament la trobem en tots els impostos. Per exemple, a l’IVA no la trobem i
a l’Impost de Societats tampoc es troba especificada com a base imposable. Si la
podem trobar a IRPF o ISUCCE.

→ Tipus de gravamen (Art. 55 LGT).

Coeficients o percentatges que s’apliquen a la base liquidable o imposable per a
obtenir una quota íntegra.

Classes:
- Proporcionals: Consisteixen en un percentatge o tipus fix. Percentatges proporcionals
com l’IVA (4, 10, 21) o Impost de Societats.
- Progressius: Augmenten a mesura que ho fa la base liquidable de manera que
l’augmentar aquesta li correspon una alíquota (part proporcional) superior. El supòsit
més utilitzat és la progresivitat per trams, es plasmen en forma d’escala de tipus de
gravamen per trams, com IRPF.

→ Quota tributaria
-Quota íntegra: és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen a la base liquidable o base
imposable, depenen del impost. (Art 56.4 LGT).

-Quota liquida: és el resultat d’aplicar a la quota íntegra les deduccions o bonificacions

previstes a la llei que regula cada tribut (56.5 LGT).

-Quota diferencial: és el resultat de minorar la quota líquida en l’import de les

deduccions, pagaments fraccionats, retencions, ingressos a compte i quotes, segons
allò que prevegi la normativa que regula cada tribut. (Art. 56.6 LGT), per exemple
IRPF.
No presents totes en tots els impostos però IRPF, per exemple, les compleix totes.
Dins de àmbit estatal l’IRPF ens permet veure tots els conceptes.