P á g i n a | 53

C. ESTRUCTURA MUSCULAR

LA COLUMNA VERTEBRAL ______________________________________________________________

interespinosos
a)CURTS rotadors curts
intertransversos
1.1 MEDIAL
Interespinals / epiespinosos
1. CANALS b)LLARGS rotadors llargs
VERTEBRALS multífids

1.2 LATERAL→ ERECTOR SPINAE - SEMIESPINOSOS

CLASS. MUSCULAR
TRONC a) RECTE DORSAL MAJOR DEL CAP
2.1.MUSCULS b) RECTE DORSAL MENOR DEL CAP
CERVICALS PROFUNDS c) OBLIC DORSAL MAJOR DEL CAP
d) OBLIC DORSAL MENOR DEL CAP

2. NUCA 2.2.MUSCULS CERVICALS e) COMPLEX MENOR

INTERMITJOS f) ESPLENI

2.3.MUSCULS CERVICALS SUPERFICIALS → TRAPEZI

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 54

1. MUSCULS DELS CANALS VERTEBRALS

Segons la posició diferenciem entre:

1.1. MEDIAL:

Adscrits a les vèrtebres, i segons la seva mida, tenim dos tipus:

a) CURTS: que van de vèrtebra a vèrtebra. Trobem tres:

➢ Intertransversos: Es troba entre les

vèrtebres.
Van de l’apòfisi transversa de la vèrtebra
inferior a l’apòfisi transversa de la vèrtebra
superior. Hi ha dues a cada banda de les
vèrtebres.
Acció postural: És el responsable principal
de mantenir la postura en inclinació.
Acció funcional: Són inclinadors, però són
músculs secundaris d’aquesta acció.

➢ Interespinosos:
Van de l’apòfisi espinosa de la vèrtebra
inferior a apòfisi espinosa de la vèrtebra superior.
Acció postural: És el responsable principal
de mantenir la postura verticalitzada. (acció
prioritària)
Acció funcional: Són secundaris o
sinergistes de l’extensió.

➢ Rotadors curts:
Hi ha 48, un a cada vèrtebra. Van de l’apòfisi
transversa de la vèrtebra inferior a l’apòfisi
espinosa de la vèrtebra immediatament superior.
Acció postural: De manera prioritària, són
els encarregats de mantenir la postura de manera
rotada.
Acció funcional: De manera secundària, s’encarreguen de fer l’acció de rotar. Són rotadors
contralaterals, és a dir, els de la dreta ajuden a fer (o mantenir) la rotació cap a la dreta i a l’inrevès.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 55

b) LLARGS: que salten més de dues vèrtebres. També es subdivideixen en tres:

➢ Rotadors llargs:
Hi ha 23 per banda, perquè salten una vèrtebra. Va
de l’apòfisi transversa de la vèrtebra inferior a l’apòfisi
espinosa de dues vèrtebres per sobre. Accions = que el
rotador curt:
Acció postural: De manera prioritària, són els
encarregats de mantenir la postura de manera rotada.
Acció funcional: De manera secundària,
s’encarreguen de fer l’acció de rotar. Són rotadors
contralaterals, és a dir, els de la dreta ajuden a fer (o
mantenir) la rotació cap a la dreta i a l’inrevès.

➢ Rotadors més llargs o multífids:

Hi ha 23 per banda. Va de l’apòfisi transversa de la
vèrtebra inferior a l’apòfisi espinosa de tres vèrtebres per
sobre. Accions = que el rotador curt i el rotador llarg:
Acció postural: De manera prioritària, són els
encarregats de mantenir la postura de manera rotada.
Acció funcional: De manera secundària,
s’encarreguen de fer l’acció de rotar. Són rotadors
contralaterals, és a dir, els de la dreta ajuden a fer ( o
mantenir) la rotació cap a la dreta i a l’inrevès.

➢ Epiespinosos:
Va per sobre dels músculs interespinosos. Es
subdivideixen en dos subgrups:
• Toràcic: S’origina a les apòfisi espinoses de la 2ª a 8ª vèrtebra toràcica i dirigeix l’estructura muscular
cap a les apòfisi espinoses 10-11-12 vèrtebra toràcica i 1ª a 3ª vèrtebra lumbar.
• Cervical: S’origina a l’apòfisi espinosa de la 2ª, 3ª i 4ª vèrtebra cervical, fins l’apòfisi espinosa 6ª 7ª
cervical i 1ª, 2ª toràcica.

Acció postural: L’objectiu principal és controlar la lordosi i aconseguir la verticalització.

Acció funcional: Intervenen de manera secundària en les accions (extensions i autocreixements) del
tronc.
ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 56

1.2. LATERALS:

ERECTOR SPINAE
Situat paral·lelament a les vèrtebres. Són dos músculs i representen ser els motors principals dels moviments.
Són erectors de la columna. Són dos músculs que viatgen en una mateixa fàscia per fer una acció conjunta. Aquests
músculs són molt forts.

LLIGAMENT LUMBODORSAL o MASSA COMÚ: És una estructura fascial que lliga totes les vèrtebres lumbars,
cresta ilíaca i sacre.

a) ILIOCOSTAL: Escala costella a costella fins les apòfisis transverses de Aquests dos s’originen al
les 3 últimes vèrtebres cervicals. lligament lumbosacre. Són
b) DORSAL LLARG: Escala les 12 costelles i es fixen en les 12 apòfisi l’ERECTOR SPINAE
transverses de les vèrtebres toràciques.

Acció postural: Si tots aquests músculs estan ben activats mantenint la postura vertical, la tenalla aguantarà
millor les càrregues.
Acció funcional: Bona postura amb la màxima
verticalització. Es poden fer tot tipus de
moviments rítmics. Són grans rotadors i
inclinadors de la columna, amb la màxima
verticalització.

SEMIESPINÓS: Hi ha dos, un a cada costat. És a

dir, hi ha semiespinós dret i semiespinós
esquerre. Són els últims paravertebrals que es
subdivideixen en dos tipus:

➢ Semiespinós toràcic: Es fixen en les apòfisi

espinoses de la 2ª a 7ª vèrtebra cervical i 1ª a

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 57

6ª toràcica, i es dirigeix de manera obliqua a les apòfisi transverses de les 12 vèrtebres toràciques.
➢ Semiespinós cranial: Té fixació en l’apòfisi transverses de les 4ª a 7ª vèrtebra cervical i 1ª a 6ª toràcica,
fins l’occipital.
Acció postural: De manera principal s’encarreguen de la verticalització de la columna i del cap.
Acció funcional: Són motors secundaris o sinergistes de les extensions, rotacions contralaterals i inclinacions.

L’Erector spinae és el múscul de la silueta de les columnes lumbars.

2. MUSCULS DE LA NUCA

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 58

2.1. MÚSCULS CERVICALS PROFUNDS:

Trobem 4 tipus de músculs:

a) RECTE DORSAL MENOR: Va del tubèrcul dorsal de

l’atles (l’apòf. espinosa) fins l’occipital.
b) RECTE DORSAL MAJOR: S’origina a l’apòfisi
espinosa de l’axis i es dirigeix cap a l’occipital
cobrint el recte dorsal menor parcialment.
c) OBLIC DORSAL MENOR: va de l’apòfisi transversa
de l’atles cap a l’occipital, de manera obliqua.
d) OBLIC DORSAL MAJOR: Va de l’apòfisi espinosa
de l’axis cap a l’apòfisi transversa de l’atles.

Acció postural: És l’acció principal, que s’encarrega de mantenir la màxima verticalitat d’aquesta zona.
Acció funcional: En segon lloc, mobilitzar la rotació i tots els moviments

2.2. MÚSCULS CERVICALS INTERMITJOS:

a) TRANSVERS DEL COLL: Múscul llarg i prim situat per

fóra del complex menor. Va de les apòfisis transverses
de les 5 primeres vèrtebres dorsals a les apòfisis transv.
de les 4 últimes cervicals.

b) COMPLEX MENOR: S’origina a l’apòfisi transversa de la

2ª a 7ª columna cervical i 1ª a 3ª vèrtebres toràciques
fins l’apòfisi mastoides del temporal.

c) ESPLENI: Trobem dos diferenciats:

➢ Espleni cervical: Va de l’apòfisi espinosa de la 3ª a

7ª vèrtebra toràcica fins l’apòfisi transversa de les 3
primeres vèrtebres cervicals.
➢ Espleni cranial: Va de l’apòfisi espinosa 4ª a 7ª
vèrtebra cervical i 1ª a 4ª-5ª toràcica, fins l’occipital.

Les funcions o accions d’aquests tres grups musculars:

Acció postural: motor principal de la verticalització

màxima.
Acció funcional: Participen en la inclinació, rotació i extensió del coll.

2.3. MÚSCULS CERVICALS SUPERFICIALS:

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 59

Trobem el TRAPEZI. S’origina a l’apòfisi

espinosa de les 7 vèrtebres cervicals i les 12
toràciques. I s’insereix al cantó extern de la clavícula,
acromion i espina escapular cobrint tots els músculs
cervicals. És un múscul superficial.

Funcions:

→ Elevador de l’espatlla.
→ Per la distribució triangular és un gran trepador.
→ La tonificació simètrica mantindrà l’estabilització
de la columna cervical i dorsal sense
desviacions. Si no, pot crear desviacions.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 60

LA MUSCULATURA DEL TÒRAX_______________________________________________________

Intercostals externs
Intercostals interns
1.1 SITUATS ENTRE Intercostals intermitjos
LES COSTELLES Supracostals
Intercostals externs llargs
1. PARRILLA COSTAL Intercostals interns llargs

PER FORA Serrat dorsal cranial

M. 1.2 SALTEN DIVERSES (de les costelles) Serrat dorsal caudal
COSTELLES PER DINTRE(de les costelles) →Triangular de
T l’estèrnum

Ò
R 2. TORACO ABDOMINAL→ Diafragma
A
X 3.1 ANTERIORS Recte anterior de l’abdomen.
DE L’ABDOMEN Piramidal de l’abdomen.

3. M. DE L’ABDOMEN 3.2 POST. DE L’ABD.→ Quadrat lumbar.

3.3 ANTERIORS Transvers de l’abdomen

O AMPLES Oblic major de l’abdomen
DE L’ABDOMEN Oblic menor de l’abdomen

1. MUSCULS DE LA GRAELLA COSTAL

Diferenciem entre:

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 61

1.1. MÚSCULS QUE ESTAN SITUATS ENTRE LES COSTELLES:

Estan integrats per 6 músculs intercostals
Són sinèrgics del diafragma; secundaris de la mobilitat respiratòria.

a) INTERCOSTAL INTERN: Múscul que va de la costella

inferior a la superior, per la part interna de la capacitat
toràcica des del cartílag costal fins gairebé a tocar les
vèrtebres, sense arribar a elles. (Les entapissa internament).

b) INTERCOSTAL EXTERN: Va de costella inferior a costella

superior però per la part exterior. Igual que l’anterior, des
del cartílag costal fins gairebé les vèrtebres, sense arribar a
elles. (Aquest entapissa externament).

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 62

c) INTERCOSTAL INTERMIG: Branca muscular que neix,

s’insereix i actua = que els interns, però entre els dos passa
un nervi entre mig. Són en realitat una part dels interns.
d) INTERCOSTAL INTERN LLARG: Va de 2 en 2
costelles i cobreixen
e) INTERCOSTAL EXTERN LLARG: els intercostals

f) SUPRACOSTALS: És la continuïtat de l’intercostal extern. Va

de costella inferior a l’apòfisi transversa de la vèrtebra
superior. A part de l’intercostal extern.

1.2.MÚSCULS QUE SALTEN DIVERSES COSTELLES.

Diferenciem dos tipus segons si estan:

a) PER FORA DE LES COSTELLES → Serrats dorsals.

Funció: Fa de palanca mecànica per intervenir a la horitzontalitat de les costelles i l’expansió toràcica. Ajuden
també al diafragma. Són més forts que els intercostals

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 63

➢ Serrat dorsal cranial: Surt de les apòfisis espinoses de 6ª - 7ª

vèrtebra cervical i 1ª-2ª vèrtebres toràciques i es dirigeixen
obliquament avall per ancorar-se a les 4 primeres costelles.

➢ Serrat caudal: surt de les apòfisis espinoses de la 11ª + 12ª

vèrtebra toràcica i 1ª + 2ª vèrtebra lumbar i es fixa de forma
ascendent i obliquament a les 4 últimes costelles.

b) PER DINS DE LES COSTELLES → Triangular de l’estèrnum

Situat a la part interior de la cavitat toràciques. S’origina a la cara interior de l’estèrnum fins la 2ª-6ª costelles.

Funció: Afavoreix el moviment per respirar.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 64

2. MÚSCUL TÒRACO ABDOMINAL

Format pel DIAFRAGMA. Té forma de volta i està situat a la part inferior de la part toràcica. Fa de frontera
entre la cavitat toràcica i la cavitat abdominal. En la part superior trobem el centre frènic, de textura
tendinosa. Aquest “centre” acollirà les fibres musculars d’aquesta campana.
Definició: Múscul respiratori i motor principal de la inspiració i de la espiració.
Puja per espirar i puja menys per agafar aire (inspirar). Només baixa entre inspiració i espiració (quan es
relaxa).

Hi han 4 porcions musculars:

2.1. PORCIÓ VERTEBRAL

Part del diafragma ancorada al cos de les 2ª-3ª i 2.3. PORCIÓ COSTAL
3ª-4ªvèrtebres lumbars. Porció més extensa resseguint les costelles
internament i a partir de les 5 últimes queda
2.2. PORCIÓ LUMBAR arrelat a elles i fa aquesta forma acampanada.
A partir de 2 arcs tendinosos.
-El primer arc tendinós medial del psoes. 2.4. PORCIÓ ESTERNAL
-El segon arc tendinós quadrat lumbar. Surt de la part posterior de l’apèndix xifoides i puja
Cap a baix neixen el psoes i cap amunt va a parar fins el centre frènic.
al centre frènic lumbar.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 65

RELACIONS DEL DIAFRAGMA:

a) Visceral:
Permet que es relacioni pulmons i cor (de la
cavitat toràcica) i per dins de la campana: el fetge
melsa i estómac (a la part abdominal).
Relacions de vasos. Hi ha 3 orificis:
➢ Arteria aorta: Surt del cor i porta sang
per tot el cos. Passa per sota de l’arc
vertebral i segueix descendent per la
columna.
➢ Vena cava: Recull la sang i la porta cap al
cor.
➢ Orifici esofàgic: Passa l’esòfag que porta
l’aliment a l’estómac situat a sota la
campana.

b) Nervis frènics:
Situats al coll embrionàriament. Quan tenim entre
una setmana i 12 de gestació, el diafragma està al
coll i després baixa i arrossega aquests nervis i
s’allarguen (si aquests nervis es contrauen per
alguna acció, apareix el singlot).

c) Sistema diafragma-epiespinós
És el més important. Relació de parell de forces.
Les vèrtebres estan fixades per darrera per
l’epiespinós i per davant pel diafragma que manté
la posició.
Si amb càrrega inspiro, el diafragma fa
hiperlordosi si no es compensa amb l’epiespinós.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 66

d) Sistema transvers-diafragmàtic
Relació amb el transvers. Sistema que intervé amb pressions aèries quan fem respiracions abdominal i
toràciques.
El transvers i el diafragma són com un de sol (no estan separats físicament). Se sap que de la 12ª costella en
amunt és Diafragma i de la 12ª avall és Transvers.

3. MÚSCULS DE L’ABDOMEN

Trobem tres àrees diferenciades a l’abdomen:

A la cavitat abdominal es troba el

peritoneu, fàscia que lliga les parets abdominals
amb el contingut: aparell digestiu, reproductor,
urinari... perquè tot quedi en posició.

Element de nexe entre les parets

abdominals i el contingut. S’ha de tonificar
l’abdomen, no només per estar bé físicament, si no
per millorar les pressions de l’abdomen, d’aquesta
manera es fixa tot i així es garanteix un bon
funcionament dels òrgans. Quan el peritoneo
s’inflama (s’infecta) hi ha una contracció de
l’abdomen (hi ha una resposta muscular) que és
molt perillosa i es posa en crisi la vida (peritonitis).

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 67

3.1. MÚSCULS ANTERIORS DE L’ABDOMEN:

Trobem dos músculs que conformen aquest grup:

a) RECTE ANTERIOR DE L’ABDOMEN: Múscul poligàstric (suma de varis músculs amples. No és un

múscul llarg). Format per 5 ventres units per centres tendinosos que en conjunt li donen un aspecte de
múscul llarg que forma la paret anterior de l’abdomen. S’origina a la símfisi del pubis fins l’apèndix
xifoides i el cartílags costals de les 5ª, 6ª i 7ª costella.
Viatja dins de la fàscia aponeuròtica de l’oblic menor i la fàscia de l’oblic extern (i està cobert i lligat
a elles i als oblics).

Funció: Gran flexor del tronc tant per aproximació del segment
toràcic al pèlvic, com a l’inrevés.

Pot independitzar el treball des de dalt o des de baix parlant

des del punt de vista de desplaçament, però la contracció és tota o
res.

Si la musculatura del tronc no es tonifica, la musculatura de

l’esquena tendeix a escurçar-se i la del abdomen a laxar-se. D’aquesta
manera pot provocar una hiperlordosi.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 68

Inervat per Nervis Intercostals T5-T12

b) PIRAMIDAL DE L’ABDOMEN: S’origina a la símfisi del pubis fins la fàscia aponeuròtica del terç inferior
de l’abdomen. Recordem que a l’Arc de Douglas hi ha una inversió de les fàscies del transvers, que es fa
anterior i les altres es fan posteriors.
Funció: Sinergista de la flexió anterior del tronc. (abdominals inferiors). S’activa amb el moviment de
pèlvic a toràcic.

Inervat pel Nervi Intercostal T12

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 69

3.2. MÚSCULS POSTERIORS DE L’ABDOMEN:

Trobem dos músculs:

a) QUADRAT LUMBAR: Està format per fibres de dalt a baix (musculatura allargada) i fibres de dins a fora
(musculatura ample). Té tres insercions (ancoratges):

- De la 12ª costella a totes les apòfisi

transverses lumbars.
- De la cresta ilíaca a les apòfisi transverses
lumbars.
- De les apòfisi transverses lumbars a la cresta
ilíaca i la 12ª costella. És el més ample amb
un lligament ilio-lumbar.

Queda per davant de l’erector de la columna. (+ anterior). Al tenir 3 tipus de fibres, hi ha més
possibilitats de moviments.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 70

Funció: Té accions funcionals i posturals. Es diferencien tres accions:

✓ Gràcies a les fibres longitudinals, el 1er i 2on ancoratge té la acció de reduir la lordosi lumbar. Es fa
sempre que els abdominals estiguin molt tonificats (el transvers i l’oblic menor)
✓ La segona funció és la que permet fer inclinacions laterals, ja siguin de peu i moure el tronc
(moviment de toràcic a pèlvic), com penjats i moure les cames (moviment de pèlvic a toràcic).
✓ Mantenir la posició estesa. Ja sigui partint del tronc doblegat i fer l’acció de pujar-lo com
creixement del tronc.

Inervat pel Nervi Intercostal T12

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 71

Cal fer estiraments (ultima foto) per què no es contracturi (es a dir, no faci una hipertonia i un escurçament).

b) PSOES: Múscul tricipital (3 en 1) És el + important en la funció/postura lumbar. I el més perjudicial a

aquesta zona. Es divideix en tres parts:

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 72

➢ Psoes major: És el que mana. S’origina als cossos

i discos intervertebrals de les vèrtebres lumbars
i la 12ª toràcica. Tira cap avall travessant l’angle
de reflexió iliopúbic i va a buscar el trocànter
menor del fèmur.
➢ La tendència del psoes major quan estem de peu
és agafar els 5 ancoratges lumbars i tirar-los cap
endavant lordotitzant i provocant riscos lumbars.
➢ Psoes menor: Va de la 12ª costella toràcica fins
l’angle ili púbic (poc important).
➢ Ilíac: S’origina a la fosa ilíaca anterior i es fusiona
amb el psoes major i forma un únic tendó que va
al trocànter menor del fèmur.

Per fer els abdominals correctament, s’ha de flexionar les cames i formar un angle de 90º amb el tronc. Si
aquest angle és major, en lloc de utilitzar el recte anterior, piramidal i oblics, hi ha el risc que s’utilitzi el psoes i
hi hagi una lesió o alteració lumbar.

INCORRECTE CORRECTE

El psoes també s’ha d’estirar per evitar que s’escurci i tibi de les vèrtebres lumbars provocant una hiperlordosi
lumbar. A la última fotografia es mostren uns exercicis d’estirament.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 73

Funció: Antepulsor més potent de la cama. Molt important per la marxa, la carrera i el salt. Gran lordotitzador
de la columna lumbar.

Inervat pel Nervi Femoral (T12-L4)

3.3. MÚSCULS LATERALS O MÚSCULS AMPLES DE L’ABDOMEN:

Dins d’aquest grup muscular trobem:

a) TRANSVERS DE L’ABDOMEN: Poc conegut, però és el

centre de gravetat de la cavitat abdominal. Està situat a
la profunditat de l’abdomen però per davant de l’aparell
digestiu.
Neix de la part posterior de les 5 últimes vèrtebres lumbars,
sacre, cresta ilíaca i de les últimes costelles, rodeja
lateralment l’abdomen i va a buscar el xifoides, símfisi del
pubis, fins la línia Alba. Va per l’interior de la caixa toràcica i
de la pelvis.

Quan s’acosta a la línia Alba, deixa una fàscia d’inserció nomenada fàscia aponeuròtica d’inserció
per facilitar la inserció amb l’altre transvers i altres músculs de l’abdomen.

Per la part interior incideix de la 7 a la 12ª costella fins el xifoides. I per baix es fixa al pubis gràcies
al lligament inquinal.

A l’arc de Douglas (situat al pubis, al terç inferior de l’abdomen) el transvers es fa anterior i el recte
anterior de l’abdomen es fa posterior i perd força (potencialitat amb el treball abdominal).

Per la part lateral, és el mateix múscul que el diafragma (no hi ha separació visual). Es fonen en un
de sol.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 74

Acció del transvers: Fa 3 funcions derivades d’aquesta pressió pneumàtica. Si no en fa una de les
accions, no serà capaç de fer cap de les altres dues. I aquesta acció principal és:

✓ Treball d’acció abdominal per fer accions bàsiques: contracció abdominal per acostar-los a les
lumbars. L’efecte que causa aquest treball és l’estabilitat de la pelvis (retroversió pèlvica i així redueix
la tensió lumbar). Si el Transvers està ben treballat, controla els abdominals superiors i d’aquesta
manera es controlarà el psoes i la diàstasi*).

*Per evitar una diàstasi a l’hora de fer abdominals, cal treballar-los sense aire als pulmons, en espiració.

Si el Transvers NO està ben treballat, pot derivar en dolor lumbar i provocar diàstasi.

Parlant de nou de la relació transvers de l’abdomen-diafragma, cal dir que regeix les pressions
abdominals en les respiracions toràciques/abdominals. Els treballs hipopressius poden ser indicats.

La força que fa el Transvers per a la micció, defecació o per que les dones pareixin, és molt
important. Ha d’estar ben tonificat a part de per estar en bona forma física, per tenir una qualitat de
vida. També s’encarrega de mantenir els òrgans ferms, la matriu, el terra pèlvic... etc.

Inervat per Nervis Intercostals T5-T12, Nervi Iliohipogàstric, Ilioinguinal i Genitofemoral

MUSCULATURA DEL TERRA PÈLVIC.

Està format per 3 grups de músculs:

1. Elevador del ano: Puborrectal

Pubocoxígeo

Iliocoxígeo

2. Transversos del Periné: Profundo

Superficial

3. Esfínterianos: Externo del ano

Externo de la uretra

Bulboesponjoso

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 75

b) OBLIC INTERN DE L’ABDOMEN: Neix al lligament lumbo-sacre (com el transvers) però agafa una
orientació oblic-ascendent per dirigir-se a les 7-8-9-10-11-12 costelles però per fora, passant per
xifoides, símfisi del pubis i fins la beina de l’oblic intern.

La beina envolta el recte anterior de l’abdomen i l’acull dins el sinus de la fàscia aponeuròtica
d’inserció d’aquest, quedant al mateix nivell.

Acció: En el treball unilateral, fa rotació lateral cap el MATEIX costat de la contracció. Si el treball
és bilateral, l’acció serà la flexió ventral del tronc. (També es posaran en contracció els oblics externs i el
recte anterior). Amb més intensitat uns que altres, (depenent de l’exercici), en la flexió del tronc
treballaran tots els músculs.

Inervat per Nervis Intercostals T8-T12 i Nervi Iliohipogàstric.

Recordem que per treballar correctament les flexions ventrals del tronc sense implicar el psoes, cal
flexionar les cames formant un angle màxim de 90º amb el tronc.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 76

c) OBLIC EXTERN DE L’ABDOMEN: Neix superficialment de les costelles 5 a 12 fins la cresta ilíaca i fins la
símfisi del pubis. També deixa una fàscia aponeuròtica d’inserció on estan lligats l’oblic intern, l’oblic
extern i el recte anterior i, per això, treballen SEMPRE junts.

Acció: En el treball unilateral, fa rotació lateral cap el costat CONTRARI de la contracció degut a la direcció de les
fibres. Si el treball és bilateral, fa la flexió ventral del tronc implicant tots els demés músculs, com en el cas anterior.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 77

❖ Fàscia aponeuròtica d’inserció format per teixit conjuntiu.

Si el tonifiquem, la fàscia esdevindrà més forta, més fibrosa, i més curta
afavorint d’aquesta manera la bona posició de la lordosi lumbar i ajuda a
contenir les vísceres al seu lloc.

Inervat per Nervis Intercostals T5-T12 i Nervi Iliohipogàstric.

❖ Línia Alba. Línia d’unió de les fàscies. Si estan ben treballades, la línia Alba també ho estarà. Si no és així,
es quan apareix la diàstasi.

❖ A l’arc de Douglas (situat al pubis, al terç inferior de l’abdomen) el transvers es fa anterior i el recte
anterior de l’abdomen es fa posterior i perd força (potencialitat de treball abdominal).

En contacte amb aquests 3 músculs trobem uns elements d’unió amb unes característiques particulars:

A la paret abdominal no hi ha cap columna que reforci el tronc per la part anterior, així doncs, hi ha un
desequilibri (anterior-posterior). Necessitem un element que faci d’estructura de força. Aquest element ha d’estar
representat per les fàscies aponeuròtiques d’inserció tenses i fermes, gràcies a un bon treball abdominal profund
(Transvers) i superficial (Rectes i Oblics de l’Abdomen).

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 78

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera