T A T

I L I
S I B A
C E S I T I V
C G N
C O
ÀMBIT DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL
UEO XÀTIVA
 ACCESSIBILITAT ACCESSIBILITAT
FÍSICA 01 02 COGNITIVA
DESPLAÇAR-SE, ARRIBAR, ENTRAR I ENTENDRE ELS ENTORNS, LES
ROMANDRE EN ELS DIFERENTS ESPAIS ACTIVITATS I L'ÚS DELS OBJECTES.
DE MANERA CÒMODA. ADAPTACIÓ AL NIVELL DE COMPRENSIÓ.
AGAFAR I MANIPULAR OBJECTES.

ACCESSIBILITAT ACCESSIBILITAT
SENSORIAL EMOCIONAL
ACCEDIR MITJANÇANT ELS SENTITS A LA SENTIR-SE SEGUR I ACOLLIT EN LA
INFORMACIÓ NECESSÀRIA PER REALITZAR
ACTIVITATS, MANIPULAR OBJECTES I
ESTAR ALS ENTORNS.
03 04 REALITZACIÓ D'ACTIVITATS, EN ELS
ENTORNS I ELS OBJECTES.
 SERIES CAPAÇ DE SABER CAP ON ANAR
SI HAVERES D'AGAFAR EL TRANSPORT PÚBLIC?
I ARA?
 QUÈ ÉS L'ACCESSIBILITAT COGNITIVA?
És la propietat que han de tenir els entorns, els processos,
els productes, objectes, serveis, ferramentes i dispositius
de ser intel·ligibles o de fàcil comprensió.

Imatge: Accesibilidad cognitiva. Únete al reto. FEVAS. Plena Inclusión Euskadi

 EN QUÈ ENS AJUDARÀ L'ACCESSIBILITAT COGNITIVA?
Donar solució a barreres generades pels
seus desafiaments a nivell intel·lectual
mitjançant:

— El control de l'espai i temps.

— El control davant situacions inesperades.
— Comprendre les informacions.
— La comprensió del seu entorn immediat.
— La comprensió de conceptes abstractes.
— Comprendre els convencionalismes i
normes socials.
— Adaptar-se als canvis imprevistos.
La interacció que fem amb els contextos està condicionada per
determinades habilitats cognitives (atenció, memòria, planificació
organització, inferències, convencionalismes socials...) que s'activen en
el moment que interactuem en l'entorn, una activitat, obejctes... per
poder actuar.

Tenim un gran nombre d'alumnat a les

nostres aules que, per diversos motius,
necessitaran solucions d'accessibilitat
cognitiva per a millorar o possibilitar
els seus processos de participació i
aprenentatge.

Ex: alumnat amb dificultats de lecto-escriptura,

trastorn del llenguatge, el desconeixement de
l'idioma, etc.
Posar el focus en el context i
no en les habilitats de l'alumne.
No centrar-nos en la capacitat
de l'alumne sinó en un anàlisi
dels factors ambientals i com
podem modificar-los.
Els entorns difícils
d'entendre generen
incertesa, ansietat,
dependència i passivitat.

Per contra, els entorns

predictibles i
comprensibles milloren
la nostra sensació de
control, afavoreixen
l'autonomia i possibiliten
la nostra participació.
L'AC parteix d'observar com aprèn i comprèn el nostre alumnat.

L'accessibilitat cognitiva suposa reflexionar per saber com

facilitar l'aprenentatge a les persones amb discapacitat
intel·lectual.

En funció d'això, dissenyar activitats i utilitzar metodologies,

materials didàctics, programes i sistemes d'avaluació.
 L'ACCESSIBILITAT COGNITIVA ES BASA EN ELS SEGÜENTS PUNTS:
Reduir l'ús d'habilitats
organitzatives complexes.
Disminuir la dependència de la
memorització.
Usar formats complementaris:
visual, àudio, multigràfic.
Vocabulari que s'aproxime al nivell
de comprensió.
Oferir informació per adelantat o en
temps real.
Oferir suports personals, relacions
humanes amables.

(Larraz 2015)
 ASPECTES CLAUS PER MILLORAR L'AC
L'organització Aprenentatges
temporal de les accessibles.
activitats
Lectura fàcil.
Comprendre els temps
a l'escola.

NIVELLS DE RESPOSTA EDUCATIVA

Les conductes i Suport a la
Els escenaris i rols més comunicació i
desplaçaments significatius interacció
Comprendre els espais Conductes i rols de les
Comunicació
d'aprenentatge i persones facilitadores
convivència.
Alternativa i
en els contextos a l'escola
Augmentativa /TICS
 1. ESCENARIS I DESPLAÇAMENTS
Entorns significatius on s'articulen les activitats
habituals.
L'alumnat ha de comprendre: espais, activitats que es
realitzen, persones presents, rols, objectes i normes
d'ús.
L'entrada al centre, els banys, la biblioteca, el menjador
o l'aula, són escenaris comuns en els centres educatius.
Els espais del centre educatiu i de l'aula han d'estar
estructurats i referenciats perquè siguen
comprensibles.
Per a desplaçar-se per diferents escenaris utilitzem
rutes, que hauran de ser senzilles i dgudament
senyalitzades.
NIVELL I: CENTRE

Accesibilidad cognitiva. Únete al reto. FEVAS. Plena Inclusión Euskadi

 ITINERARIS DIRECTORIS

SENYALITZACIÓ
 PLÀNOLS

CARTELLERIA

INFORMACIÓ
LECTURA FÀCIL I IMATGES
NIVELL II-III: AULA

Accesibilidad cognitiva. Únete al reto. FEVAS. Plena Inclusion Euskadi

 ESTRUCTURACIÓ DE L'AULA.

Per a distingir els espais de treball, usa colors, pictogrames o altres

recursos que faciliten a l'alumnat la comprensió de les tasques.
ORDENAR I ETIQUETAR EL MATERIAL
AMB SISTEMES SIMPLES.
UBICACIÓ DE L'ALUMNE/A EN EL LLOC MÉS ADEQUAT.
HORARIS, CALENDARIS I ALTRES SUPORTS VISUALS
Accesibilidad cognitiva en contextos educativos.
Ministeriro de Educación, Cultura i Deporte.
 2. ORGANITZACIÓ TEMPORAL
Que l'alumnat conega l'estructura de
la setmana, la de cada dia i la de
l'activitat.

Fer visible el temps a l'escola.

Ordre de les activitats i els passos a

seguir per a realitzar-les.

Ensenyar-los a controlar el temps

necessari per a fer les tasques
(utilitzant conómetres, rellotges, etc.).
Els suports visuals en relació als temps poden tenir diferents
funcions i usos:
• Anticipació de transicions i/o activitats.
• Seqüenciació i planificació d'activitats en
els seus diferents parts.
• Regulació emocional i conductual.
• Estructuració de rutines i horaris.
• Autonomia i independència.
• Fer els entorns i les activitats més accessibles.
NIVELL IV: ALUMNAT RESPOSTA
INDIVIDUALITZADA
HORARIS VISUALS
ASPECTES CLAU PER A LA SEUA ELABORACIÓ
Els tipus d'horaris han d’elaborar-se en funció de les característiques de l’alumne,
la PERSONALITZACIÓ és un aspecte clau.

SIMBOLOGIA: OBJECTE REAL, FOTO O PICTOGRAMA.

UBICACIÓ I MOBILITAT: PARET, TAULA, CARPETA O LLIBRE

PERSONAL, PORTÀTIL O FIXE.

MANIPULACIÓ: AMB O SENSE AJUD/OBJECTE DE TRANSICIÓ....

LONGITUD I GRANDÀRIA: UNA ÚNICA ACTIVITATS, FRANGES

HORÀRIES, TOT EL DIA ...
EXEMPLE: SUPORT: HORARI.
FUNCIÓ: SEQÜENCIACIÓ TEMPORAL D'ACTIVITATS.

1. Escoltar explicació mestra.

2. Posar el nom.
3. Unir els números.
4. Pintar.
5. Deixar en el calaix d'acabat.

ESCOLTAR FER SUMES PDI JOCS DE TAULA

 DESGLOSSAR LES ACTIVITATS QUE HA DE FER
QUAN TREBALLE I LA SEUA SEQÜENCIACIÓ.

TREBALLAR

FITXA PINTAR CONTE

 3. CONDUCTES I ROLS
En tots els escenaris i activitats intervenen
persones.

Cadascuna té un paper i compleix unes

funcions.

Explicitar les conductes i rols de les persones

que són les facilitadores de cada escenari a
l'escola, també afavoreix la comprensió.
EX: Estem parlant de saber a qui acudir si hi ha un
problema al pati, si he d'anar a fer fotocòpies o si arribe a
classe i no hi ha ningú.

Normes que regeixen cada espai.

Accesibilidad cognitiva. Únete al reto. FEVAS. Plena Inclusion Euskadi
 4. APRENENTATGES ACCESSIBLES
La falta d'accessibilitat cognitiva a la informació escrita:
principal barrera a l'escola, on el text escrit és el mitjà
principalment utilitzat.

Acostar la lectura a les persones amb NEE.

LA LECTURA FÀCIL, PER EXEMPLE, ÉS UNA MANERA DE

FER ACCESSIBLES ELS TEXTOS.

Es tracta d'una adaptació de la informació textual que

implica modificacions:

-En el contingut: bàsicament fent-ho més senzill sense infantilitzar-lo

i sense perdre informació rellevant)
- I en la forma (utilitzant un format de text sense justificar, amb major
interlineat, amb lletra sense serifa, i altres qüestions que fan més fàcil
la lectura).
NIVELL II-III: ADEQÜACIÓ PERSONALITZADA

Accesibilidad cognitiva. Únete al reto. FEVAS. Plena Inclusion Euskadi

Accesibilidad cognitiva. Únete al reto. FEVAS. Plena Inclusion Euskadi
Accesibilidad cognitiva. Únete al reto. FEVAS. Plena Inclusion Euskadi
NIVELL II-III: ADEQÜACIÓ PERSONALITZADA COM FOMENTAR L'ACCESSIBILITAT COGNITIVA EN LES ACTIVITATS?
L'ESTRUCTURA VISUAL és un dels elements claus per augmentar la comprensió
de les activitats en l'alumnat amb DI.
-És fonamental a l'hora de pensar i crear tasques i activitats.
-Cada tasca ha de ser visualment organitzada i estructurada per a:
Incrementar al màxim la claredat, comprensió i interès.
Reduir l'ansietat.
Minimitzar el suport i fomentar la independència.

I. Organització Visual:
-Forma d'organització els espais o les activitats.
-La posició dels objectes també és un aspecte significatiu.
-La distribució i estabilitat dels materials.
NIVELL II-III: ADEQÜACIÓ PERSONALITZADA II. Claredat Visual:
-Atreu l'atenció de l'alumne i la porta cap a informació significativa
i important per a fer la tasca amb èxit.
-És una manera d'explicar els aspectes centrals de la tasca.
-Aclarir els components importants d'una tasca.

III. Instruccions Visuals:

-Com comunicar a l'estudiant la seqüència de passos específics que ha de
seguir per completar una tasca.
-Són suggeriments escrits o gràfics que proporcionen informació.
-Ens proporciona informació visual explicativa què es requereix exactament
per a realitzar de manera reeixida aquesta tasca.
-Poden incloure plantilles, instruccions escrites , instruccions gràfiques…
NIVELL II-III: ADEQÜACIÓ PERSONALITZADA
EXEMPLES
 5. SUPORT A LA COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ
Desenvolupar, mantenir o recuperar l'eficàcia comunicativa.
Millorar la seua participació en la vida diària.
Expressar lliurement idees, pensaments i sentiments.
Proporcionar els mitjans per a adquirir metes personals, educatives,
vocacionals i socials.

ACCESSIBILITAT AMB MITJANS PRODUCTES DE SUPORT

ESPECÍFICS O SINGULARS SAAC
 5. SUPORT A LA COMUNICACIÓ I INTERACCIÓ

Conjunt de característiques d'un producte, servei o

instal·lació que permet a una persona amb limitacions en la
seua activitat, arribar a ell, trobar-ho, aconseguir-ho i
utilitzar-ho.
(Abril y Gil, 2013)

ACCESSIBILITAT AMB MITJANS

ESPECÍFICS O SINGULARS
 SAAC I APRENENTATGE

GRAN GRUP XICOTET GRUP INDIVIDUAL

Llenguatge per a Interaccions. Necessitats de
la participació. Model per a l'alumne/a.
Multitud de companys/companyes Planificació de
models. la intervenció.

Imatge: Austimo Diario Imatge: Google Imatge: Plena Inclusión

NIVELL IV: ALUMNAT RESPOSTA COMUNICACIÓ ALTERNATIVA I AUGMENTATIVA
INDIVIDUALITZADA

Font: Aula Abierta ARASAAC

 ALTRES EXEMPLES
D'ACCESSIBILITAT COGNITIVA
GUIONS DE TASQUES SCRIPT SOCIAL

Guión elaborado por Analía Lara. Guión elaborado por Yolanda Blasco.
Pictogramas: SymbolStix
AGENDES D'ANADA I TORNADA: PONTS VISUALS

Font: Guia apoyos visuales para personas con TEA.

María Gortázar Díaz
Autismo Sevilla.
GUIONS SOCIALS: ESPECIFIQUEN COMPORTAMENTS SOCIALS
APROPIATS

Font: Aprendo en el Recreo.

"Una guia para aprender habilidades sociales en alumnos con TEA en el entorno educativo".
Natalia de Francisco Nielfa.
Autismo Sevilla.
 ESQUEMES DE DECISIÓ

Font: Guia apoyos visuales para personas con TEA.

María Gortázar Díaz
Autismo Sevilla.
HISTÒRIES SOCIALS

EN LA PLAYA

PUEDO NO PUEDO

PUEDO

BANDERA
ROJA

NADAR CON MANGUITOS TIRAR ARENA

MENÚS D'ALIMENTACIÓ
COM FER SUPORTS VISUALS?
 PASSOS DEL PROCÉS
ANÀLISI
del context
educatiu i les ACCIÓ
barreres en les
aplicació
que l'alumne es
d'aquestes
pot trobar.
mesures

1 3 5
2 4
OBSERVACIÓ PLANIFICACIÓ AVALUACIÓ
de l'alumne i veure de les mesures a de si estan
com es mou en el posar en marxa per funcionant o no i
dia a dia en respecte a els motius.
l'escola. accessibilitat
 NORMES DE MENJADOR

1. INFORMACIÓ CONCRETA I CLARA. RENTAR-NOS LES MANS

ABANS DE DINAR

2. INFORMACIÓ CONTEXTUALITZADA.
3. INFORMACIÓ COMPRENSIBLE.
ESTAR ASSEGUDA MENTRE DINE

4. ÚS COMBINAT DE REPRESENTACIÓ PARLAR BAIXET I SENSE CRIDAR

COL·LABORAR

VISUAL.
EN LES
TASQUES DEL
MENJADOR

5. ESTRUCTURA VISUAL CLARA. EIXIR AL PATI QUAN TOQUE EL TIMBRE

 ALTRES ASPECTES
A TENIR EN COMPTE
 ASPECTES CLAU
IMPORTANT: Personalització.

DISTRIBUCIÓ DE ROLS:
Qui elabora els pictogrames?,
qui fa els horaris cada dia o en cada moment?...

DETECCIÓ DE NECESSITATS.
Importància de les noves tecnologies.
ACORDS DE CENTRE.
BIBLIOGRAFIA