Fisioterapia Cardiorespiratòria

FT Cardiorespiratoria 2021 Meritxell Creus
FISIOTERAPIA CARDIORESPIRATÒRIA
Sistema respiratori:
• El pulmó arriba a la 6èna costella de la cara anterior
• El pulmó arriba a la 8èna costella de la cara lateral
• El pulmó arriba a la 10ena costella de la cara posterior
La base de la respiració és augmentar els volums dels pulmons perquè baixi la P.
➢ La bomba respiratòria:
• Músculs respiratoris:
o Primaris: Efecte directe
o Secundaris: Inspiració màx
o Terciaris: Expiració màx
• Caixa toràcica
• Sistema Nerviós
• Rol de la Pleura
Pressió trans-pulmonar (Ptp): diferencia entre la pleural i

l’alveolar.
• Quan disminueix surt aire→ Expiració

• Quan augmenta entra aire→ inspiració
Altres pressions impo:
• P. Atm
• P. Pleural
• P. Alveolar
• P. Elàstica
• P. Tòrax
Fase inspiratoria
Hi ha flux d’aire, la Ppl, es sub-atmosfèrica. La P. alveolar ara és

negativa respecte la Patm i la P. transpulmonar (Ptp) augmenta
gràcies a la contracció dels músculs inspiratoris. Agafem aire flux i
quan es crea, gràcies a una pressió - a l’alveol i la pleural. i la força
de retracció elàstica (+8).
Nivell de FRC: Nivell de capacitat funcional residual: nivell de

repòs. Moment en que treus tot l’aire i per tant no hi ha flux.
No hi ha flux d'aire, la Ppl és sub-atmosfèrica, compensant la pressió

elàstica de retrocés del pulmó. La PA és nul·la.
Fase espiratoria lenta: traiem l’aire a poc a poc
Hi ha flux d’aire, la Ppl és menys sub atmosfèrica (més positiva). la

PA ara és positiva respecte la Patm i la Ptp disminueix→ flux aire
que anira la exterior i la P pleural continua sent negativa, i la
transpulmonar
Fase espiratoria forçada: quan estas ofegat o fas tos
La PA és superior a la Ppl. Però en un moment de la VA, existeix el

Punt d’Igual Pressió (PIP/EPP) on la Ppl es igual a la P.
intrabronquial, és a dir, la P. transmural (Ptm) es 0. hi ha un moment
que es le punt d’igual pressió, que es 15-20 moment en que la Ppl
s’iguala ala Intrabronquial. llavors la pressió transmural, es igual a 0.
Hi ha un col·lapse. Es + el 20 perque estem aplicant tècniques que
fan que s’igualin aquestes P.
Pacient EPOC vs normal. PIP en normal via aèria

proximal en canvi en MPOC a distal i acaben híper-
insuflats i tenen aire acumulat a dintre el cos.
➢ Diàmetres:
• 60% = Diàmetre crani-caudal.
• 25 % = Diàmetre transversal.
• 15 % = Diàmetre postero-anterior.
Un fractal es un objecte geomètric, en que la seva estructura bàsica, fragmentada, es
repeteix a diferents escales
El pulmó es una estructura tridimensional→ te 23 divisions bronquials: Proximal,
medial i distal/perifèrica
➢ Canals:
• Canals de Martin: interbronquials
• Canals de lambert: bronco-alveolars
• Porus de Köhn: intraalveolars
➢ Característiques:
• Ventilació pulmonar
• Perfusió
• Difusió alveolo- capil·lar
➢ Volums i capacitat pulmonar:

La suma de dos o mes volums pulmonars formen una capacitat pulmonar (4 capacitats
i 4 volums):
• VC/ volum corrent o volum tidal: formula→ 500ml

• VRI: volum reserva inspiratori→ 3000ml
• VRE: volum reserva expiratòria → 1100ml
• VR: volum reserva residual → 1200ml
• TLC: capacitat pulmonar total→ CV +VR =5800ml
• CRF: capacitat residual funcional→ VRE + VR=2300ml
• CV: capacitat vital→ VRI+Vc+VRE= 4600ml
• CI: capacitat inspiratòria→ Vc+VRI= 3500ml
Espai mort (EM): L’aire que entra al SR però no s’

utiliza per l’intercanvi de gasos.
• EM anatòmic: L’aire que es queda en les VA, que no arriba a l’alveol, és d’uns
150 ml.
• EM alveolar: L’aire que arriba els alveols però que no s’intercanvia.
• EM fisiològic: Sumatori de l’EM anatòmic i l’EM alveolar.
En persones sanes: EM anatòmic és molt proper a l’EM fisiològic
➢ Anatomia:
Quan el pulmó està amb repòs, existeix una diferència en les diferents regions, en que
la gravetat afectarà.
• Àpex: Alvèols amb major volum però menys ventilats.

• Base: Alvèols amb menys volum però més ventilats.
En menors de 2 anys i si està en ventilació mecànica, no trobem diferencies.
• Existeix una diferència en les diferents regions, en que la gravetat afectarà.

• El pes del pulmó vertical provoca una pressió pleural més alta (menys negativa)
a la base en comparació a l’àpex.
• A causa de la relació no lineal de la pressió-volum, els alvèols de la base
s’expandeixen més que els de l’àpex
Relació V/Q: El pulmón existeix una relació V/Q ideal (oscila entre 0,8-1,2). És aquella
en que l’aire inspirat és distribueix uniformement per tots els alvèols.
Tècniques en FT respiratòria:
➢ Esdeveniments històrics:
Conferència Consens Lyon (1994)
• Reconeixement de la FR com a eina eficaç amb el drenatge de secrecions

bronquials, mitjançant tècniques que modulen el flux expiratori.
• La teràpia postura únicament com una ajuda coadjuvant ocasional.
• Les vibracions manual i percussions no aporten aspectes positius el tractament
i si molts efectes adversos.
Distingim les tècniques en 4 blocs:
• Tècniques de reeducació ventilatòria

• Tècniques per controlar el broncospasme
• Tècniques de drenatge de secrecions
• Re-entrenament a l’esforç
➢ Tècniques de reeducació ventilatòria

Objectius:
• Millorar la relació ventilació-perfusió V/Q.

• Reequilibrar els volums i les capacitats pulmonars.
• Optimitzar la funció de longitut-tensió dels músculs respiratoris.
• Adaptar i sincronitzar la ventilació els exercicis, sota esforços lleugers.
• Reexpansionar els territoris col·lapsats: inspiració rapida te tendència a anr
alvèol que costa menys
o Inspiració profunda llargs i pausa teleinspiratòria els alvèols col·lapsats
es permetin expandir.
 Reexpansionar els territoris col·lapsats:

Allargant el temps de la inspiració ens permetrà aconseguir un millor reclutament
alveolar.
Inspiració ràpida Inspiració profunda i allargada + pausa

teleinspiratòria
➢ Tècniques de reeducació ventilatòria:

• L’ús correcte del diafragma.
• Ventilacions dirigides:
o Abdomino-Diafragmàtica.
o Costal Inferior.
o Costal Superior.
• Inspirometria incentivada.
• Exercici de Dèbit Inspiratori Controlat (EDIC).
• Ventilació a Llavis Pinçats.
• Control ventilatori durant les AVD.
• Mobilitzacions de la Caixa Toràcica.
 Ús correcte del diafragma:

Respiracions abdomino-diafragmàtiques és el mateix
Pacient amb dispnea (EX: EPOC)→ si estan totalment en DS senten que no poden
respirar, per tant dormen amb el capçal del llit més elevat + diafragma relaxat (flex de
genoll)
• Posició pacient: en DS amb Flx de genoll + Ext de maluc, amb el capçal de la

camilla aixecat
• FT: canto pacient→ posem una ma a nivell abdominal i una ma a nivell
d’esternal.
• Sol·licitem:
o Que realitzi una inspiració abdominal (notant com ho fa)
o Que realitzi una inspiració a nivell toràcic
• Acció FT:
o Inspiració: començarem a omplir aire abdominalment i que vagi omplint
mica en mica a nivell toràcic
o Expiració: deixar anar l’aire primer a nivell toràcic i despres abdominal
o El FT acompanya l’acció i l’expiració ajudarem a buidar l’aire que te a la
panxa
 Ventilacions dirigides:
Inspiració nas i expiració per la boca
Primer mirar com respira el pacient:
• Respiració abdomino-diafragmàtica: Ma nivell del tòrax (sobre l’esterno) i

l’altre a nivell abdominal → que agafi aire per la panxa i després pel tòrax, i a
l’hora d’expirar primer ho treus pel tòrax i després per la panxa.
• Costal inferior: demanes que agafi aire, i que el deixi anar → i guiem el mov,
des de la part de les costelles. Es posaran les mans a lateral
• Costal superior: es guia des del pit.
Costal inferior Costal superior
Si la pacient va tancada, com amb els braços cap endavant (similar a la postura que
te la gent que pateix depressió):
• Estirament de pectorals i del diafragma + potenciar la musculatura posterior

Pacient: inspiració pel nas i expiració x la boca com bufant una espelma, perquè el
PIP sigui sempre positiu per evitar el col·lapse de les vies aèries.
Reeducació inspiratòria: Ma nivell del tòrax (sobre l’esterno) i l’altre a nivell abdominal
→ que agafi aire per la panxa i després pel tòrax, allargar la inspiració durant 3-5
segons (per evitar que hi hagi una pausa atelectasica), i a l’hora d’expirar primer ho
treus pel tòrax i després per la panxa, com si bufes una espelma.
Aconseguint unes inspiracions profundes i llargues.
Taquipnea: treure aire per la boca (com bufar espelmes) → Ma nivell del tòrax (sobre
l’esterno) i l’altre a nivell abdominal → que agafi aire per la panxa i després pel tòrax,
i a l’hora d’expirar primer ho treus pel tòrax i després per la panxa, allargar-la durant
3-5 segons.
Compensacions:
• Hiperlordosis
• Musculatura accessòria de coll (ex: ECOM) demanar que s’agafi el coll
• Add de les cames
Per això cada cop es donen menys els inspirometres perquè et fa la compensació dels
ECOM
 Inspirometria incentivada:
Ajuda instrumental d’ús inspiratori:
• Consisteix en un sistema de feedback, permeten estimular la inspiració de

forma lenta i profunda.
• Cal la comprensió i la col·laboració del pacient.
Limitacions i contraindicacions:
• Col·laboració del pacient.

• IQ amb risc d’obertura de la ferida quirúrgica.
• Pacients que no aconsegueixen una ventilació profunda.
• Tiratges i/o patró ventilatòri paradoxal.
Aparell de flux-volum
Tenim un lloc amb el flux i un amb el volum
Flux:
• Dolent: cara dolenta

• Bo: que es el que ens interessa
• Flux massa ràpid i no es bo
Volem que es quedi al mig es quedi al mig el flux d’inspiració, perquè voldrà dir que
controlem l’aire que inspirem: Inspiracions llargues i profundes.
Permet que la glotis estigui oberta.
Esta be si van amb ulleres nasals o ventimax amb la toma d’O2 a “x” litres i que el
pacient no li dificulti fer les inspiracions mentre fa servir l’aparell.
Criteri Qx per saber si el pacient esta indicat a un transplantament pulmonar es
que el pacient tingui 1500ml de volum.
Aparell Flux-Triflow:
• Inspiració, flux total. A molts FT no dona un bon feedback, es tracta que no

puguin molt.
o Si pugen molt significa que ha fet una inspiració molt rapida
 Exercici dèbit inspiratori controlat (EDIC):

Si fa mal a l’espatlla agafar espatlla pq no faci mal.
• Maniobra de dèbit, inspiratòria profunda i lenta, seguida d’una apnea

teleinspiratòria. Realitzada en decúbit lateral, situant la zona a expansionar en
supralateral.
• Així doncs, amb l’EDIC aconseguim:
o Selecció precisa de la zona a expandir (posterior i anterior).
o Augment del Ø transvers del tòrax.
o Una reducció de l’asincronisme alveolar
• Aconseguir que el pulmó supralateral ↑ de volum→ Utilitzat en cas de
atelectàsia (col·lapse), diagnosticat amb proves d’imatge i/o auscultació
• Col·laboració del pacient

• Pneumonectomia.
• Impossibilitat dels DC/L (ex: embarassades, drenatge pleural).
• Pneumònia (fase no consolidativa)
Tècnica:
Ventilació pulmonar anterior
• Pacient: DL amb l’esquena propera a la panxa del FT. Flx de la cama de sota
i ext de la de sobre + abd glenohumeral completa
• FT:
o Presa 1: amb l’avantbraç sobre la cresta ilíaca superior→ fixant la zona
o Presa 2: ma sobre el serrat en forma de ventall
• Sol·licitem: Inspiració ajudant a “estirar” tota la part lateral. En l’expiració
acompanyarem i ha de ser sense cap expiració muscular i bufant espelmes.
o La inspiració ha de ser llarga i lenta amb pausa tele inspiratòria, i
expiratòria passiva i lenta.
o Per veure que fa un bon control podem posar un aparell de flux-volum
• Ajudem a fer una bona expansió pulmonar i augmentar la capacitat
Ventilació pulmonar posterior: de la mateixa manera que l’anterior, amb una flx de 90º
de GH
 Ventilació llavis pinçats:

Bufar les espelmes durant llag temps i poc aire.
• Control de la respiració: El SNC, a través del

centre respiratori situat el bulb raquític
controla la respiració (Freqüència respiratòria
i ritme) a través de:
o Quimioreceptors centrals (LCR i bulb
raquític)
• La expiració a llavis pinçats suposa ↑ P dins
la VA, evitat el col·lapse precoç de les vies respiratòries.
• També ens permet ↑ el vt i ↓ la FR i ens redueix l’asincronisme alveolar i millora
la ventilació alveolar
• És el punt a partir del qual es produeix el tancament de la via aèria ja que la
pressió interna s’iguala a la pressió exterior.
• Provocant la comprensió i tancament dinamicé de la VA.
 Control ventilatori durant les AVD:

Pacients que li costa respirar→ tancament de tòrax no es tant fatigant en canvi amb
les mans al clatell i espatlles obertes costa molt mes
No li costa respirar Li costa respirar
Quan pugen escales es cansen al agafar aire i fer esforç expiració i llavis frunzits
(espelmes)
• No li costa respirar: perquè al tancar la musculatura i el torax, no fatigues al

pacient i li costa menys→ menys treball muscular
• Li costa respirar: al tenir el torax estirat, tenim tota la musculatura també així→
costa mes
• Pacient amb dispnea crònica: que al moment de fer l’esforç posi els llavis
fruinzits
• Quan te incontinència a l’esforç: mantingui la respiració durant l’esforç.
 Mobilitzacions de la caixa toràcica:

• 60% = Diàmetre crani-caudal.
• 25 % = Diàmetre transversal.
• 15 % = Diàmetre postero-anterior.
➢ Tècniques per controlar bronco-espasme

Objectius:
• Disminuir la contracció de la musculatura llisa bronquial.

• Restablir els patrons de la mecànica ventilatòria.
• Reequilibrar volums i capacitats pulmonars.
Tècniques que podem usar:
• L’ús correcte del diafragma.

• Ventilacions Dirigides.
• Ventilació a Llavis Pinçats.
• Educació.
• Relaxació.
Típics asmàtics (tenen una crisis i se’ls inflama el bronqui)→ educar al pacient pq pari
activitat i faci ex per calmar-ho perquè acaben híper-ventilant
➔ No educar moment de la crisis sinó en fase estable explicar-li com ha de respirar
Com es pot aprendre a fer-ho be: inhalacions i capnographia, fas que el pacient
controli i vegi en quin moment tindrà la crisis i poder-ho treballar i el pacient es va
coneixent.
• Teràpia inhalatoria
• Capnografia: Veurà quan el CO 2 ↑ o ↓→ major control i pugui evitar l’aparició
de les crisis
• Tècniques de relaxació: poden ajudar per millorar les inspiracions i expiracions.
o Tècnica Buteikyo (relaxació, respiracions de treure aire boca forma lenta
 Educació:
• Educar el pacient amb una fase estable, és a dir, quan no estigui en una crisis
de broncospasme.
• D’aquesta manera aconseguirem que el pacient estigui preparat i pugui arribar
a controlar-se de manera eficaç.
Reeducar la respiració (repòs + analític) ➔ Esforç físics (vida dinàmica)

Amb pacients asmàtics, la reeducació del broncospasme te una taxa d’èxit del
70%
Escala de Capnografia: quan augmenta vol dir que esta apunt d’arribar a un col·lapse.
Augmentant l’indicador puja de cop i vol dir que ja estàs a fase II i no hauries de
continuar com estàs anant.
 Relaxació:
Millorar la propiocepció i l’esquema
corporal (sons bronquials).
• Tècnica de Jacobson
• Entrenament Autogen de Shultz
• Tècniques orientals: Yoga, Zen…
➢ Tècniques de drenatge de secrecions:

 Drenatge de secrecions:
• Tècniques que ens permeten millorar relació ventilació perfusió, restablir el
desequilibri entre els fluxs inspiratoris i expiratoris.
• Millorar la relació V/Q
Objectiu:
• Optimizar la funció del transport mucociliar.

• Reduir la obstrucció de la VA produïda per
retenció de secrecions.
• Restablir el desequilibri entre els fluxos
inspiratòris i espiratoris.
• Millorar la relació V/Q.
➔ Procés mucociliar: Mecanisme de neteja del arbre traqueo-

bronquial. En que les partícules s’adhereixen el moc.
➔ Amb la mucosa, distingim 2 fases:
o La fase gel (Densa): Serà la més superficial, estarà
amb contacte amb l’aire. És mes densa i viscosa.
o La fase sol (Hidratada): Té la funció de el moviment
dels cilis (batec ciliar).
 Tècniques:
• Basades amb la força de la gravetat: no s’usen ja perquè esta vist que no
fucionen
• Pressió expiratòria positiva
• Modificant el flux
• Basades amb les ones de xoc
• Ajudes instrumentals
Prèviament el que es fa es desobstruir les vies aèries superiors (VAS)
En nens: molts mocs a les VAS, com que respiren x el nas al menjar s’ofeguen i si
et ve un nen k diu que no menja es que podria ser que estigues aquí dintre i que
tingues un tipus d’infecció.
➢ Desobstrucció de les VAS:
 Mocatge:
Drenatge rinofaringi anterograt (DRA): tapem nomes una fosa nasal, perquè tapen
les dos augmenten molt la pressió a les orelles
Drenatge rinofaringi retrògrad
(DRR): ens permet la expulsió de la
mucositat de les vies aèries superiors
més posteriors. El que fem el porquet
 Rentat nasal:
Rentats nasals si no es fa correcte es
que pot provocar otitis perquè va el
moc enrere a l’orella. I es pot fer el DRR
i s’ensenya als pares com fer-ho al nen
. k es metres plora tancar-li el mento el
fa
Consisteix en aprofitar efecte gravetat
x col·locar un líquid dintre fosa nasal superior i que per efecte gravetat vagi a l’altra
fosa. Es Aigua tèbia normalment salina. Si no hi ha mucositat suero fisiològic. Si hi ha
mucositat suero hipertònic.
• Lota nasal: no hi ha pressió i va per efecte de la gravetat

• Pipetes de sèrum fisiològic
• Xeringa
• Aspirador
• Esprais → ex: rinomer aquest fa una pressió
Pediàtric pressió no, perquè fas pressió al conducte auditiu i podria derivar en una
otitis i el que fas es hidratar el moc a la part anterior i no arribes a hidratar la part
posterior.
Objectius:
• Eliminar secrecions nasals:

o Prevenir encostipats i bronquitis.
o Millorar la respiració nasal.
• Eliminar factors al·lèrgens:
o Prevenir reaccions al·lèrgiques.
Tipus:
• Lota “Jala Net” • Aspiradors

• Pipetes de sèrum fisiològic • Esprais
• Xeringa
➢ Lota:
• Petita 250ml→ en infants a col·laboradors a partir de 3 anys.
• Gran 400ml → Per adults
• Posició: de peu davant del mirall, cap inclinació lateral +Flx i R.E
• Solució: aigua sempre de botella amb solució salina 0,7-0,9 i va amb una cullera i
poses la sal que medeix aquesta
• Execució:
o Aigua de botella tèbia amb solució salina (0,5-0,9%)
o Remenar
o 100 ml per les 2 narines, amb adults 250 per narina.
o Passar l’aigua i anar respirnat “que parli”
o Mocatge suau i llarg
o Repetir de l’altre costat.
• Infant : 100ml x narina
• Adults: 250 x narina
• Es important que vagi parlant mentre es fa el rentat perquè no volem que s’acumuli.
• Al final pares, fas un mocatge anterior, un mocatge anterior contra lateral i acabes
amb un retrògrad.
• Literatura: diu poca cosa, ell es queda amb la literatura de l’Anna ferran→ fundació
Love x air
➢ Pipetes:
Rentat nasal, es recomana amb nadons de 0-3 anys (monodosis)
Posicions:
• DL o DP amb el cap rotat

• Execució:
o Obrir pipetes necessàries, són pipetes de 5ml i com a mínim s’han de posar
2,5ml (molts cops es millor veure com tolera el nado, si continua fent moc fer
una altra pipeta, no hi ha un estàndard, es pot jugar segons el pacient i la
quantitat de moc)
o Afegir mes fins que surti el sèrum net
o DRR pediàtric (tancar el mento quan plora per simular el porquet)
• Pipetes: rodones i altres monodosis mes punxegudes (aquestes no es recomanen
tant perquè pots ferir la fosa nasal del nado)
➢ Xeringa + sèrum
0-6 mesos o 6-3 anys
• 0-6 igual que l’anterior

• 6m a 3 anys en SD es pot fer→ s’introdueix 5ml per fosa nasal com a mínim
 Practica amb les pipetes:

El posem en SD perquè suposem k te +6m
Aprofitem i fem el gest de flx de cap+ R.E i inclinació homolateral i es posa la pipeta des de
sota en una inclinació des de baix.
Com s’ha d’apretar? S’ha d’apretar quan ho facis vagis fent com apretar 3s i deixar 1, 2, 3 i
deixar, l’espai entre apretades es indiferent s’ha d’anar mirant segons el nado.
DL:
Fixem el nen, avantbraç al seu cap intentem rotar el seu cap i fem el mateix que l’anterior
seguint la vertical de la fosa nasal.
Després el posem en Pro pq acabi de deixar el moc→ SD per fer el DRR i canviem de costat
DP igual que lo anterior jugant amb la inclinació i amb una mica de flx.
➔ Els que més s’usen son SD i DL
Acabar assecant amb un mocador al terra posar l’empapador per no embrutar la camilla.
La Txeringa lo mateix però 1,2,3
➢ Aspiració:
En fer entrar una sonda, connectada a una aspiració i ens permetran rentar l’espai naso
faringi
Pacient crític: diferents sondes
Contraindicacions i limitacions: dany de la mucosa , pq posem un tup a tot el nivell de la
mucosa.
• Consisteix amb l’introducció d’una sonda d’aspiració per tal de netejar l’espai
nasofaringe.
• Escollirem la sonda d’aspiració en funció de l’edat i la mida del pacient.
• Comprobar la pressió negativa de la unitat:
• Adults: 120-150 mm de Hg.
• Nens: 80-100 mm de Hg.
• Nounats: 60-80 mm de Hg
• Alteració hemodinàmica.
• Alteració de la mecànica ventilatòria.
• Hipòxia/Hipoxèmia.
• Dany de la mucosa traqueal/bronquial.
• Colonizació bacteries de VA distas (mala praxis).
➢ Basades amb la força de gravetat:

Sabem que el drenatge no es deu exclusivament a la força de la gravetat. El moc pot estar
enganxat i només amb aquesta força es molt difícil treure’l
➢ Modificació de flux:
Gràfic:
A l’hora d’auscultació diferents cruixits:
➔ Mitja freqüència: via mitja
➔ Alta freqüència moc via aèries perifèriques
➔ Baixa freqüència: vies aèries distals
Via aèria perifèrica:
• Inspiració perquè volem recuperar, alt volum, i baix flux

o EDIC i inspiracions dirigides
o Coses a tenir en compte: ens trobem amb un infant de 6 anys
▪ Ho fem amb jocs:
• Posem un objecte a la panxa i que ho intenti aixecar inspirant
• Ell el que fa es: amb un aparell que xucli i passi objectes d’un
costat a un altre xuclant
▪ Am dispositius inspiratoris sinó.
Via aèria mitja:
• Pressions expiratòries positives • ELPr

• Dispositius PEP • Drenatge autogen
• ETGOL
Vies aèries proximasl:
• AFE • TEF • TOS

Vies aèries extra toràciques:
• DRR
Vies aèries proximals:

 Pressio expiratoria possitiva i dispositius PEP:
Amb Baix flux ja que si es massa alt augmentaríem les R de les VA, apareixer ien
Turbulències i el PIP col·lapsaria la VA deixant la secreció atrapada.
 Intrumental PEP:
PEP continua: PEP oscil·lant:
• Thera-PEP • Flutter
• PEP-Mask • Acaplla
• Bottle-PEP • Cornet
 Threshold (thera-PEP, PEP continua)

Entrenament muscular a nivell inspiratori, i vols triar exercitar en quina intensitat fer-la.
Dintre la pipeta que xucli i després deixi anar, com si fues un cigarro
Aquest dispositiu, es per entrenament muscular amb pacients EPOC van molt be amb
secrecions perquè els hi provoques una resistència a l’hora d’inspirar i el que fa es permetre
obrir altres camps pulmonars i reclutar mes alvèols i va molt
be que tinguin aquest feedback lent i profund.
Hi ha una resistència dintre
Pediatria expiració llarga i continua: bufant dintre una botella i
si a mes poses sabó encara s’animarà més i pot ser una
tècnica molt crrecta
Vies aèries mitjes

• Expiració
• Alt volum
• Baix flux
• Fent una pressió expiratòria positiva (llavors pinçats) o bufar

o DISPOSITIUS PEP→ tenim el terapep, que te una resistència de 4,3,2 i aquí
el que fas es expirar progressivament i mantenir la bola en un punt concret
 Acapella (pep oscil·lant)

Consisteix en agafar aire i quan treus que es senti un soroll, te una resistència de 1-6 i ens
permet (dispositiu PEP) de forma oscil·lant i ens ajuda a mobilitzar el moc.
Fa una vibració que estimula la mobilització del moc
Aquest millor per mobilitzar moc, en aquest s’aconsegueix arribar a la
mínima x començar a generar efectes
➢ Flutter: expirar i fa una vibració

Pediatria: tenir el cornet i consisteix en bufar
➢ ELTGOL (Expiració lenta total amb la glotis oberta i infralateral):

Els ha creat Deguste posteo es una expiració lenta total amb la glotis oberta i infra-lateral
• Es tracta de realitzar una espiració lenta amb glotis obert des de la CRF fins el VR.
• El pulmó afectat es col·loca en infralateral per tal de portar-lo de forma progressiva a
la seva deflació màxima.
• Es necessita la col·laboració del pacient, és comença aplicar cap als 10 anys.
• Si el pacient té dificultat per realitzar l’espiració amb la glotis oberta, li podem facilitar
amb un tub.
En nens pediàtric k no saben entendre que bufin bombolles, el que busquem es disminuir
l’àrea del pulmó perquè expiri be i tregui el moc
Pacient extirpació pulmó esquerres amb molt moc. El pulmó que tingui mes moc es quedarà
a baix perquè tindrem la pressió del òrgans traient el moc perquè tindrem les vísceres.
S’expirarà amb la glotis oberta (llavis frunzits) x treure aire
• Impossibilitat dels DC/L (ex: embarassades, drenatge pleural)

• Afectacions pulmonars unilateral (SaO2*).
• Esternotomia recent.
Tècnica:
• Pacient: DL amb el la GH superior en una Flx de 90º arropenjada a la camilla

• Fisioterapeuta: radere del pacient
o Presa 1: una ma a nivell costal contra lateral amb una presa amb l’avantbraç
de cullera
o Presa 2: ma en forma de ventall sobre les costeles homolateral
o Acció: farem una pressió amb les dos mans per disminuir el volum en expiració
i acabar de treure tot l’aire
• Acció pacient: fer una expiració amb els llavis frunzits i la boca oberta
➢ ELPR ( expiració lenta perllongada)

Descrita x ferla en menors de 3 anys i s’aplica fent una pressió toraco-abdominal, manual i
lenta per fer una expiració lenta i profunda
T’adaptes al nen i la moment que faci la expiració baixaràs la mà x fer mes pressió
acompanyant l’abdomen cap a superior x fer la deflació del pulmó
Com que es un ELPR el que no vols es el que agafar aire li resistim per tant tornarem a la
posició inicial nomes aplicant la tècnica a l’expiració.
Col·loques una ma al tòrax i una a l’abdomen, , en el moment de la expiració ajudaràs a la
deflació (fent una Sandwich del pulmó, movent la ma del torax cap a inferior, i la de l’abdomen
cap a superior). A diferencia del pediàtric que només té la ma a l’abdomen, el pacient adult
no col·laborador també inclou-la mà al tòrax.
Amb el nado amb 4 dits en tens suficient.
• Inicialment descrita com una tècnica PASSIVA amb pacients

menors de 3 anys o no col·laboradors.
• S’aplica mitjançant una pressió toraco-abdominal manual lenta
durant l’espiració espontània fins el VR.
• No apretar a l’hora sinó fer primer abdominal i després al tòrax,
perquè sinó podríem provocar un PIP
• Tumors abdominals
• IQ toraco-abdominals
• Hemoptisis
• Reflux gastroesofàgic
➢ Drenatge autogen: chevallier

Pot durar entre 15-30 minuts, fent que cada cop el pacient
agafi menys aire per restringir la inspiració en pacients
hiperinsuflats, intentant arribar al volum residual, i et
permeti recol·lectar el moc (baixar volums i velocitats) , i
que quan tingui el moc recol·lectat, tornaries a fer que
agafés més aire, per aconseguir una expiració lenta i
prolongada al final i afavorir la sortida.
En nadons es va apretant el tòrax en les expiracions a
nivell de costelles i tòrax mes que en la panxa.
El que es busca es com si tinguéssim una sinxa elàstica, i anar escurçament, s es passiu li
possés la cinta i cada cop el restringeixes mes
• Tècnica que es basa amb la modulació del flux i del nivell ventilatori segons els
diversos nivells bronquials.
• Tècnica ideada com a tècnica activa de drenatge de secrecions. Adreçada a nens i
adolescents amb FQ.
• Per pacient col·laboradors (DA) i no col·laboradors (DAA).
Treballa amb inspiracions i espiracions lentes, a diferents nivells de volum pulmonar o quan
es localitza la secreció es modula el flux d’aire a aquel nivell pulmonar concret, per tal
d’expulsar el moc.
DA té 3 fases:
1. Desplaçament del moc de la perifèria amb ventilació a baix volum (VRE)
2. Concentració de secrecions de vies mitges amb ventilació a mig volum (Vt)
3. Evacuació del moc a grans bronquis amb ventilació a alt volum (VRI)
➔ Com a tècniques accessòries, utilitza bandes elàstiques, per corregir la relació longitut-
tensió de la musculatura, i en especial corregir la manera de ventilar i els volums i
capacitats.
➔ El seu ús permet consolidar els beneficis obtinguts amb la teràpia.
➢ Vies aèries proximals:

Mateixa expiració amb alt flux, tècnica tos, tef i afe
Amb Alt flux i l’aparició del PIP provocaran turbulències que ens ajudaran a eliminar les
secrecions.
 AFE I TEF:
• Consisteixen amb una espiració energètica a gotis oberta, per tal de mobilitzar i
evacuar les secrecions de les VA altes.
• En realitzar una espiració forçada creem un punt d’igual pressió, el flux a través de la
VA i produïm així una turbulència a la zona de les secrecions que les acabarà
mobilitzant/ expulsant.
• Per pacients col·laboradors (actiu) i no col·laboradors (passiu).
• Obstrucció greu del flux aeri (ex: híper-reactivitat bronquial i bronco-espasme).

• VA inestables (ex: malàcies).
• Hemoptisis.
• IQ toracoabdominals.
• Reflux gastroesofàgic.
o TEF ≠ ELPr
En expiracions energètiques amb glotis oberta x treure
secrecions vies obertes. Tant pacients actius com passius
consisteix en demanar al pacient k agafi aire i al moment
de treure sigui un cop brusc i ràpid, també es pot fer
augmentant la pressió a nivell abdominal.
El problema k tenim es que si estem molt de ràpid, podem
provocar un bronco-espasme i irritacions.
 Tos:
Molt important fase inspiració per omplir el pulmons al màxim per després fer un bon
tancament de glotis pq sinó tindrem tos ineficaç per després tossir
Tipus:
• Controlada: Eduquem la tos voluntària. Es necessari que sigui competent

muscularment.
• Assistida: s’aplica en pacients k no saben tossir, pacients neuromuscular afectats,
no força o que al final no tenen reflex de la tos, no poden tancar glotis i necessitarem
ajudes externes:
o Manual amb el embut → híper insuflació embu que tens el pacient li fas la
hiperinsuflacio per després ajudar a tossir. El ppi problema es que com k no
tenen força x omplir no tenen força per tossir i al posar l’aire el que fas es
facilitar-li lo primer per fer millor lo de després
o O una maquina el Caught assist: crear pressions + i – per estimular el pacient
per facilitar-li la tos amb una mascareta amb la maquina provoca una pressió
+ al ppi i després una – per facilitar a expulsar l’aire
• Provocada
Per saber quina tos te el pacient: espirometria i com a

fisios tenim el Peak flow pick de la tos, consisteix en
dispositius que demanem al pacient k agafi aire i que te’l
tregui el mes ràpid possible amb una expiració forçada i
es queda marcat el màxim. Si tens un neuromuscular
fase avançada segurament no arriba ni a 160 l/min, si
arriba a 270-160 a lo millor nomes fa falta embu i es
suficient també pacients asmàtic per saber quan tenint la crisis, a primera hora del mati i
abans anar a dormir et bufen i mires. Si respecte dia anterior baixa “x” quantitat es que esta
apunt de tenir una crisi i necessitar una medicació extra →prova predictora
n ventilació en pacient crític també pot ajudar
M’està saturant be amb un suport fer que bufi i al final es una PEP en un pacient crític des
del ventilador, el problema es que el des-sendolles i no ho pots tenir molt rato i amb concents
de la resta del equip.
També es pot fer servir en quin moment o força de la tos te un guillem barrer en fase aguda
i mica en mica si poden recuperar perf però no, el primer k penses es Caugh Asist o un
lesionat medul·lar nivell C3-C4 amb afectació diafragma no esperarem a que tingui una
pneumònia x tenir un Caught assist per tant intentarem fer una Inter consulta abans
Tos provocada normalment en nens mes petits fins a 4 anys
• Maniobra espontània de defensa de la VA superior davant la presència d’un cos

estrany.
• Fases:
o Inspiració
o Compressió
o Expulsió
Tos provocada:
• Es basa en estimular el reflex de la tos, s’aplica en nens petits fins els 3-4 anys i
pacients no col·laboradors.
• Pacients amb inestabilitat de les VA (ex: malàcies).

• Saber si té un malt o bon control de la glòtis.
• Pacient amb una obstrucción greu del flux aèri (ex: crisis de broncoespasme)
• Dolor toràcic per una IQ toracoabdominal.
• Debilitat muscular.
• Hemoptisis.
 ACBT: (Active Cycle of Breathing Technique)

Consisteix en el mateix tècnica, amb ventilacions dirigides 10 respiracions abdomino
diafragmàtiques saber controlar abdomen i tòrax fen + 4 de toràciques nomes per incidir en
aquesta part per després tornar a les 10 abdomino diafragmàtiques ajuda a mobilitzar el
moc.
Demanem k després de la segona tanda faci un HUFF (tregui l’aire com si fos x Bugo de
forma rapida amb la boca) a veure ajudant a expectorar.
• És una tècnica que ens permet controlar el

broncoespasme que pot produir la TEF, com a tècnica
única.
• L’ACBT consta d’ exercicis de control ventilatori,
exercicis d’expansió toràcica per tal de treballar les
zones on hi ha més secrecions (3 o 4 repeticions), seguit
de 2 o 3 TEF per eliminar-les.
• Obstrucció greu del flux aeri (ex: hiperreactivitat bronquial i broncoespasme).

• VA inestables (ex: malàcies).
• Hemoptisis.
• IQ toracoabdominals.
• Reflux gastroesofàgic.
 Basades ones de xoc

Vibracions i percussions
Abans manuals i a dia d’avui instrumentals xaleco
vibrador i a 16-21Hz influint a nivell mucosicilar
I altre es el HPPB consisteix en provocar inspiracions al moment inspirar i fa com vibracions
i fa percussions → intermitent percusioner IPBB
➢ Ajudes instrumentals:
Dispositius
• Us expiratori:
o PEP: Continua:
▪ Thera-PEP ▪ PEP Mask
o PEP Oscil·lant
▪ Flutter ▪ Acapella ▪ Cornet
• Us inspiratori:
o Ventilacions mecànica invasiva i no invasiva (VMI/ VMNI)
o Ambú
o VPI: ventilació percutània

o Maniobra inspiratòria
o Resistiva
o Ezpap
➢ Conclusions drenatge de secrecions:

• La tècnica no es lo mes important sinó el sentit
• I saber quin pacient tenim davant
• No serveis drenar a vies distal si a les superiors tenim mucositat
• Abans de cada sessió auscultar el pacient
• Els noms de les tècniques són poc importants respecte la seva execució. A més és
important saber el pacient que tens davant.
• No serveix drenar distal si està obstruït proximalment.
• Abans de cada sessió avaluar el pacient (ex: tos ineficaç
Re-entrenament a l’esforç:
Sabem que tots els pacients respiratoris ens
interessa l’estabilitat i la homeòstasis de tot
l’organisme, quan tenim tot l’enllaç el pacient el
podem millorar.
Evidencia que ens augmenta la distancia del test
de la mara dels 6 min, el pick d’O2 màxim i la
qualitat de vida.
Des de pacients obstructius (MPOC) o restrictius
(Crítics)→ ens ajuda a nivell del sistema
pulmonar, circulatori del cor i sistema CRV, motivar i tenir una besant mes psicològica per
encarar la malaltia. Tenim musculatura mes
central i la de les extremitats tant superior com
inferior k tenen incidència mes reparatori.
Dividit en entrenament:
• Resistència (endurance)
• Intervalic
• Entrenament musculatura
Holland i R. Gosselink→ esta posant molt en pacients amb MPOC, i posats molt en el re-
entrenament .
Que podem aconseguir a nivell cardíac,
venitlatori (tec hiperinsuflar) IMT
(entrenament musculatura inspiratòria),
ventilacions mecàniques, estat dels pulmons
si oxigeno teràpia , musculatura perifèrica
importància de l’entrenament del múscul→
electró-estimulació mes en pacient crític k no
poden fer cap activació muscular i molta
medicació atrofia. Ansietat motivació . NMES
(neuromuscular estimulation sistem)
➢ Endurance training:
• Tindrem de tenir en compte el tipus de
resistència, freqüència, intensitat, duració i
supervisació de l’activitat.
• Es realiza una prova òptima d’esforç
(cicloergometra i cintaergometra, 6MWT…)
• Paràmetres a tenir en compte amb el pacient:
Dispnea, fatiga muscular, freqüència cardíaca…
➢ Interval training:
Períodes elevada intensitat intentes provocar carrega màxima, sense arribar a comprometre
el moment d’activacio del sistema anaerobic
1. Ventilacions
2. Adaptar al reentremanet esforç o exercci
• Consisteix amb períodes d’exercici d’alta intensitat, que provoca una carga màxima
amb la musculatura perifèrica sense comprometrà el metabolisme anaeròbic.
➢ Entrenament muscular:
Entrenament musculatura tant perifèrica com central→ Gosselink i fm un entrenament amb
el tres hall i ho adaptes a la traqueo
Exploració respiratòria: Auscultació→ 118

• Inspecció:
o Relació inspiració i expiració
o Tipus de ventilació
o fase inspiració i expiratòria
o tipus de respiració
• Exploració:
o Signes : flapping, edema, cianosis dels dits
o Símptomes: fatiga, tos, mucositat
• Percussió:
o Diferents tipus de soroll, ell no la utilitat mai.
• Auscultació:
➢ Percussió:
• Sonor: Aire i parènquima.
• Mate: So d’un irgan sòlid (fetge) o parènquima ocupat (pneumònia) o espai pleural
ocupat (embassament pleural).
• Timpànic: Aire excessiu en parènquima (emfisema) o en espai plural (pneumotòrax).
➢ Auscultació:
 Història: René Laennec
(1781-1826):
• Metge francès inventor del
estetoscopi (1816) considerat el pare de l’auscultació.
• Va investigar els sons cardíacs i pulmonars gràcies a l'estetoscopi i els va comparar
amb les troballes que observava durant les autòpsies.
• Va descriure i classificar diverses patologies (pneumònia, bronquiectàsies, pleuritis,
emfisema, pneumotòrax).
 Principals característiques
• Info objectiva i reproduïble
• En qualsevol lloc
• Qualsevol professional amb la formació adequada
• No invasiva
• Es barata
• Basada en evidencia científica
Auscultació pre-tractament:
• Ens indica les zones afectades de l'arbre bronquial, i per tant les tècniques
apropiades.
Auscultació durant el tractament:
• Comprovar l'evolució i també possibles efectes adversos.

Auscultació post-tractament:
• Reavaluar els resultats obtinguts i necessitat de futures sessions.
 Nomenclatura unificada internacional:
 Propietat física acústica:

• L’amplitud o intensidad
• La freqüència (Hz) o tonalitat
• La duració
Intensitat o amplitud (La freqüència):
Sons d’Alta freqüència→ Sons aguts

Sons de Baixa freqüència → Sons greus
Duració:
• Breu: (soroll curt, sec, etc.)

• Llarg (soroll continuat)
 Classificació dels sorolls respiratoris:

1. Fisiològics:
a. Soroll respiratori traqueal (RRT)
b. Soroll respiratori bronquial (RRN)
c. Soroll respiratori bronquial (RRB)
2. Patològic
a. Anormals
i. Afonessis
ii. Hipofonesis
iii. RRB ne lloc de RRN
b. Adventicis:
i. Sibilàncies
ii. Cruixits
iii. Altres: estridor
Soroll respiratori normal (RRN): So greu (baixa freqüència) i de timbre fosc
Soroll respiratori Bronquial (RRB): so agut (alta freqüència) i de timbre clar.
Sibilàncies: obstrucció de la via aèria disminució del calibre de la VA.
• Vibració de la paret bronquial produïda pel pas de l’aire per una VR que ha disminuit
el seu calibre.
• Causes: Broncoespasme, edema mucosa, tumor o cos estrany, secrecions,
compressió extra bronquial, hipoventilació, flux baix.
• Inspiratòries i/o expiratòries (+ gravetat amb la inspiració)
• Monofòniques (una via afectada al mateix temps) o polifòniques (Varies vies
afectades a la vegada).
• Fisio dependents i posició dependents
Cruixits:
• Vibració de la paret bronquial produïda pel pas de l’aire per una VR que ha disminuït
el seu calibre.
• Causes: Disminució del tamany de la VA, Destrucció de la parènquima pulmonar
(enfisema), augment del teixit fibròtic en la parènquima pulmonar (fibrosis) i presencia
de líquit en la parènquima pulmonar.
• Inspiratòries (dany estructural) i/o expiratòries (secrecions)
• Fisio dependents i posició dependents. La posició infra-lateral és l’òptima per detectar-
los.
Nomenclatura Característiques Simulació clínica

Cruixit de baixa freqüència Apareixen a l’inici de la Presencia de secrecions en
inspiració la VA proximal
Timbre greu que poden
emmascarar la presencia de
un altre tipus de cruixit
Audibles sense
fonendoscopi
Cruixits de mitja Apareixen a mitat de la Presencia de secrecions en
freqüència (CrMF) inspiració via aèria mitja i petites
Audibles nomes amb
fonendoscopi
Cruixits d’alta freqüència Apareixen al final de la Obertura de zones
(CrAF) inspiració o rarament, al col·lapsades en vies aèries
principi de la expiració molt petites i territori alveolar
Audible nomes amb un
fonendoscopi
Estridor:
• So agut
• Predomini a vegades expiratori
• A causa de l’estenosis de VAS (ex: tumor laringi, granulems, estenosis tranqueal)
Part practica:
Evolució sons respiratoris des de mesos fins al
5 anys: assa de sons respiratoris bronquial al
normal (so).
➢ Recomanacions pràctiques (SEPAR):
• Sistemática i simétrica bilateral
• Part posterior, anterior i lateral
• Posició idònia: assegut recomanable en els dos decúbits
• Demanar la inspiració i expiración bucal (amb boca oberta)
• Almenys auscultar un cicle complet
• Detectar i evitar la hiperventilació
• Evitar el contacte del fonendoscopi amb la roba o altres objectes
• Ambient tranquil
➢ Practica auscultació
Pacient en SD,
1. Des de basal cap al àpex i comparant un canto amb l’altre
2. Si estem en DL no te sentit comparar
3. Primer part posterior→ anterior→ si fa falt afer part lateral
4. Agafi aire boca i tregui x la boca
5. Escoltem cicle sencer
6. Saber detectar i evitar hiperventilació
Topografia tòrax:
• Es fa una línia es espinoses a nivell a C7-T1→ a nivell de T1 comença el pulmó part

posterior.
o Tenim línia mitja part posterior
o Localitzant escàpules al cantell superior a nivell de T3 i l’angle inferior a T7, i
part posterior el pulmó arriba fins 10 costella
• Anterior:
o Mugró dos línies laterals
o I estreno mitja
• Part lateral:
o Línia mitja axil·lar, meitat
o Part anterior serrat anterior
o Part posterior dorsal ample
➢ Part posterior:
• Par basal:T7 comencem 3 vertebres mes →
• 3 i 4: segment lateral del lòbul lateral
esquerre→ es va cap a lateral i una mica
• Fem el 5 i 6: anem de T7 a T3→ segment
apical
• T1 i T3 tenim el segment apical lòbul
superior esquerre i dret+
• Jordi Vilaró referent a nivell català i esp de
respi.
➢ Part anterior:
• 9-10: just on hi ha el mugró
• 11 i 12: nivell T6-T7 i fins T1 a nivell esternal
• 9’ al nivell lateral quan no es pot escoltar el 9 ni
el 10 separem la mama i posem el fonendo
• 13 i 14 sota clavícula
• Tràquea
➢ Part lateral
Auscultem bases dels pulmons
En els nens posem un fonendo escoltant i un no.

Si auscultació notem mucositat i no sabem si es inferiors o superiors. Deanemk buffi i posem
el fonendo a nivell de boca i que respiri expirant i escoltem k s’intensifica ens indica que es
VA superiors, en canvi si no s’amplifica es que esta dintre el pulmó
Auscultació nadons:
Des de la part posterior a l’anterior→ scoltar part basal primer, part àpex i llavors aniríem a
anterior
I faríem l mateix basal i àpex
Aixecant en línia axil·lar mitja que si tirem una mica anterior tiraríem segments laterals,
auscultació una mica anterioritzada
Com podem auscultar el nen→ deixar que la mare o el pare agafi el nen.
INTRODUCCIÓ A LA VENTILACIÓ MECANICA

Gasometria:
Valors de referència:
PO2 80-100mmHg → Hipoxèmia (>80mmHg)

pH 7,35-7,45 Hipòxia
PCO2 34-45mmHg Insuficiència respiratòria
HCO3 22-28mEq/L
80-100 mmHg: NORMAL 40-60 mmHg: HIpoxèmia moderada

60-80 mmHg: HIpoxèmia lleu <40 mmHg: Hipoxèmia severa
➢ Insuficiència respiratòria:
Sd. Clínic caracteritzat per la incapacitat de l’organisme per mantenir els nivells arterials d’O2
i de CO2 adequats per les necessitats del metabolisme cel·
• Hipoxemia: ↓ PaO2
• Hipercapnia: ↑ PaCO2
Si baixava dels valors pre establers portava a una insuficiència respiratòria
Ex: pacient amb hipercàpnia el que busquem es disminuir el CO2 del cos.
➢ Tipus de ventilació:
• Ventilació fisiològica
• Ventilació artificial: facilita lentrada aigua
o Inspiració tenim el PEEP, valor que ens permet mantenir els alvèols i el sistema
pulmonar expandit→ el pulmó no s’acaba tancant del tot i per tant a les
següents respiracions li serà mes fàcil la inspiració evitant un col·lapse
o Oxigenoterapia
o VMI/VMNI
➢ Ventilació mecànica artificial:
 Oxigeno teràpia
Amb aigua facilitar el vapor i lentrada daire
En que consisteix:
• Teràpia basada amb l’administració de l’oxigen a concentracions mes elevades a les

presents amb l’aire ambient, per prevenir o tractar la hipoxemia i/o hipoxica tissular
o Hipoxemia: disminució anormal de la PaO2
o Hipòxia: situació clínica patològica on el cos o una de les seves regions no
reben suport suficient d’O2
• Indicacions generals: sempre que existeixi un difícil d’O2 a la sang arterial o

hipoxemia, amb o sense hipercàpnia
o Pulsioximetria (SpO2)
o Gasometria arterial (mmHg)
Porta una setmana amb les ulleretes i potser
porta dos dies saturant 100% a 2 L, es va valorar
els pacients que estaven tractats amb
oxigenoterapia que saturaven al 100% i pacients
que no rebien aquest tractament nomes quan el
necessitaven. Un pacient que ha rebut
oxigenoterapia i que estava al 100% saturant
augmenta la seva mortalitat al cap dels 3 mesos.
 Interfases:
• Baix flux:
o Ulleres/ canlues nasals (1-5L)
o Mascara (5-8L)
o Mascara amb reservori (8-12L)
• Alt flux:
o Mascara venturi (concentració d’O2 de 24-60%)
o Cànules nasals (concentració de 24-100%)
Baix flux: part del gas inspirat prove de l’aire atmosfèric
Alt flux: administració d’o2 mitjançant sistema venturi
Si això no funcionen les de baix flux es passara a les d’alt flux (cànules nasals)
 Ventilació mecànica invasiva/ No invasiva

Procediment que s’utilitza per substituir totalment o parcialment la funció ventilatòria per
mantenir un intercanvi adequat dels gasos respiratoris.
IOT: intubació oreo traqueal
INT: intubació naso traqueal
TQT→ traqueostomia
Objectius fisiològics i clínics:
• Mantenir, normalitzar l’intercanvi de gassos

o Assegurar una correcta ventilació/minut
o Nivell apropiat de PaO2 i PaCO2 a la sang arterial
• Incrementar el volum pulmonar
o Obrir i distendre la VA i unitats alveolars
o Augmentar la CRF
• Reduir el treball dels músculs respiratoris
HFNC: ulleretes d’alt flux

Necessita ajuda total (+++) Necessita ajuda parcial (++) Necessita auda
parcial (+)
El pacient esta relaxat i/o El pacient te “alguna” força El pacient inicia la
adormit. No pot inicial la per iniciar la inspiració, a Inspiració,marca la
vegades l’inicia ell i d’altres seva
Pacient
inspiraciño, el ventilador inicia FR, el

cada inspiració segons la freq l’inicia el ventilador ventilador l’ajuda
respiratòria
Modalitat Mandatoria Modalitat mandatària Modalitat espontània
Continua intermitent Pressió suport
Vent
Volum C | Pressió C Volum C/A| Pressió A/C
A: assistida C: Control
Pressió suport: fa el pacient totes les Pressions
Modalitat continua: el pacient no esta despert esta, volum controlar i pressió controlada
Mandatària intermitent: volum asisitida control o pressió assitida control, pacient mig
despert
Modalitat espontània: `pressió suport
 Seqüencia venitlatoria:
Em de saber quan estic ajudant al pacient i que li anirà millor si pressió o volum
• Volum: el mateix volum mobilitzarà una pressió diferent segons la situació

• Pressió: la mateixa pressió mobilitzarà un volum diferent segons la situació
Si controles per P:
• Si es té una P positiva excessiva: pases de tenir poc volum a molt de cop

barotrauma
Si el pacient té una compliance molt gran (li costa expandir-se): modalitat de voulm.
 Paràmetres:
• FiO2
• Freq. Respiratoria
• Volum corrent:
o Volum d’aire inspirat durant el cicle respiratori sense esforç.
o Mesura amb ml
• Pressió inspiratòria:
o Pressió generada en les VA per l’entrada d’aire.
o Mesura amb cmH20 OmmHG
• Flux inspiratori:
o Velocitat de l’aire introduït dins dels pulmons.
o Mesura amb L/min
o En canvi si es lineal es que es dona amb menys velocitat
• Temps, pausa:
o Període durant la fase inspiratoria, on el flux és nul.
• Rampa:
o Determina la velocitat de pujada del flux o de la pressió.
• PEEP:
o Resistència expiratòria que genera una pressió positiva.
• Temps inspiratori:
o Duració de la fase inspiratòria sobre el cicle respiratori.
o S’expressa amb I:E.
• Trigger:
o Inspiratòri: Sistema que reconeix l’esforç respiratori del pacient per activar
cicles respiratoris assistits.
o Expiratori: Determina el pas de la inspiració a la expiració (Espontànies)
➢ Modalitat espontània: Pressió suport

➢ Modalitat espontània: Pressió suport/ BiPAP/ CPAP

Pressió suport: ventilació
mecànica invasiva el que et
canvia es els volums del
pacient, dintre tenim:
2 modalitats no invasives:
Aparell CPAP i dintre tenim:
administrat una pressió
positiva exclusivament,
facilitant la respiració
• IPAP: canvia el tipus de pressió s’assembla mes ala invasiva, administrant una
pressió positiva
• EPAP igual que PEEP: manté els alvèols oberts, evitant que els alvèols es col·lapsin
CPAP (continuous positive Airway Pressure):

• Mantenen la VA “oberta”
• Respiracions expontanies
• IAPA=EPAP
Maquina BIPAP:
• Moment de IPAP + fase de EPAP (el que fa es
fer una pressió + i una de negativa perquè
entre i surti l’aire) aquí podem modificar la
IPAP i la EPAP
• Manté la VA “oberta”
• Respiracions espontànies
• IPAP≠EPAP
➢ Ventilació mecànica
invasiva:
Via aèria artificial→
• tub endo-traqueal
• traqueostomia
Al cartílag tiroides tenim
les cordes vocals
 Tub endotraqueal:
• Punta
• Neumo
• Canal accessori
• Cos
• Connexió
• Pilota de control
Baló de neumotaponament:
• Evitar que s’escapi l’aire inflat dels pulmons.

• Evitar el pas d’elements externs cap a l’interior dels pulmons.
• Fixar el tub endotraqueal a la tràquea
• P: 25-30cm H2O
• Si tens mes de 30 estàs alterant el sistema mucociliar i s’alteri
Traqueostomia:
Operació quirúrgica que consisteix amb l’obertura permanent de la tràquea mitjançant
l’incisió de la paret anterior, seguidament de la col·locació d’una cànula.
Traqueostomia vs Tub endotraqueal:
Traqueotomia Tub endotraqueal

- Major comfort per el pacient.
- Menys necessitat de sedació.
- Disminució de les RAW de les VA.
- Menys risc de pneumònia associada a la VM.
 Components traquostomia:
1. Baló de Neumotaponament *
2. Globo controlador de la pressió
3. Connector 15 mm
4. Ales o subjectador de la cànula
5. Cos- Diàmetre extern
6. Camisa interna
7. Guiador obturador
20-30cm H2O de Pressió
Coses a tenir en compte:
• Diàmetre intern
• Diàmetre extern
• Angulada o corbada
• Llargada
• Sexe
• Amplada coll
Material:
• Clorur de Polivinil (PVC)

• Silicona
• Plata/ Acer inoxidable
Tipus:
• Sense fenestració i amb baló:

o Elecció inicial amb pacient VM
o Amb camisa o sense
• Amb fenestració i amb baló:
o Amb camisa NO fenestrada i baló inflat → Ventilació
o Sense camisa fenestrada = Fonació i via oronasal
• Amb o sense fenestració i sense baló:
o Previ a la decanulació
o Maneig de les secrecions
 Risc i complicacions:
• Alteració hemodinàmica
• Alteració de la mecànica pulmonar
• Hipoxèmia / Hipòxia
• Dany de la mucosa tràquea / bronquial
• Colonització de les VA distals
• Quadre vagal
 Recomanacions:
• Només aspirar quan hi ha indicados clínics de retención de secrecions:
o Sawtooth pattern en corba de flux
o Auscultació
o Dessaturació d’O2
o Disminució del Vt (volum corrent) durant PC o augment de pressions

inspiratòries durant el VC
o Secrecions visibles en TET
Diametre extern del catèter ha de ser ½ del diàmetre intern del TET
CA/ VVA ratios 0,5 s’associen a menys pressions negatives intra-toràciques (2mmHg)
Agafem el diàmetre en funció del TET
• Pressió negativa de 80-150mmHg amb adults i 80-100mmHg ambneonats

• Temps de l’aspiració no ha de superar els 15 segons.
• Procurar que sigui una tècnica asèptica.
• Evitar la desconnexió del ventilador
• Aspirar només durant l’extracció de la sonda.
• Entregar el 100% O2 durant 30-60 seg. avanç/després.
Buscar HAMILRTON-C6

Fisioterapia Cardiorespiratòria

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Fisioterapia Cardiorespiratòria

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

FT Cardiorespiratoria 2021 Meritxell Creus

La base de la respiració és augmentar els volums dels pulmons perquè baixi la P.

Pressió trans-pulmonar (Ptp): diferencia entre la pleural i

• Quan disminueix surt aire→ Expiració

Hi ha flux d’aire, la Ppl, es sub-atmosfèrica. La P. alveolar ara és

Nivell de FRC: Nivell de capacitat funcional residual: nivell de

No hi ha flux d'aire, la Ppl és sub-atmosfèrica, compensant la pressió

Fase espiratoria lenta: traiem l’aire a poc a poc

Hi ha flux d’aire, la Ppl és menys sub atmosfèrica (més positiva). la

Fase espiratoria forçada: quan estas ofegat o fas tos

La PA és superior a la Ppl. Però en un moment de la VA, existeix el

Pacient EPOC vs normal. PIP en normal via aèria

➢ Volums i capacitat pulmonar:

• VC/ volum corrent o volum tidal: formula→ 500ml

Espai mort (EM): L’aire que entra al SR però no s’

• Àpex: Alvèols amb major volum però menys ventilats.

En menors de 2 anys i si està en ventilació mecànica, no trobem diferencies.

• Existeix una diferència en les diferents regions, en que la gravetat afectarà.

• Reconeixement de la FR com a eina eficaç amb el drenatge de secrecions

Distingim les tècniques en 4 blocs:

• Tècniques de reeducació ventilatòria

➢ Tècniques de reeducació ventilatòria

• Millorar la relació ventilació-perfusió V/Q.

 Reexpansionar els territoris col·lapsats:

Inspiració ràpida Inspiració profunda i allargada + pausa

➢ Tècniques de reeducació ventilatòria:

• Mobilitzacions de la Caixa Toràcica.

 Ús correcte del diafragma:

• Posició pacient: en DS amb Flx de genoll + Ext de maluc, amb el capçal de la

• Respiració abdomino-diafragmàtica: Ma nivell del tòrax (sobre l’esterno) i

Costal inferior Costal superior

• Estirament de pectorals i del diafragma + potenciar la musculatura posterior

• Consisteix en un sistema de feedback, permeten estimular la inspiració de

• Col·laboració del pacient.

• Dolent: cara dolenta

• Inspiració, flux total. A molts FT no dona un bon feedback, es tracta que no

 Exercici dèbit inspiratori controlat (EDIC):

• Maniobra de dèbit, inspiratòria profunda i lenta, seguida d’una apnea

• Col·laboració del pacient

 Ventilació llavis pinçats:

• Control de la respiració: El SNC, a través del

 Control ventilatori durant les AVD:

No li costa respirar Li costa respirar

• No li costa respirar: perquè al tancar la musculatura i el torax, no fatigues al

 Mobilitzacions de la caixa toràcica:

➢ Tècniques per controlar bronco-espasme

• Disminuir la contracció de la musculatura llisa bronquial.

• L’ús correcte del diafragma.

Reeducar la respiració (repòs + analític) ➔ Esforç físics (vida dinàmica)

➢ Tècniques de drenatge de secrecions:

• Optimizar la funció del transport mucociliar.

➔ Procés mucociliar: Mecanisme de neteja del arbre traqueo-

• Lota nasal: no hi ha pressió i va per efecte de la gravetat

• Eliminar secrecions nasals:

• Lota “Jala Net” • Aspiradors

• DL o DP amb el cap rotat

• 0-6 igual que l’anterior

 Practica amb les pipetes:

➢ Basades amb la força de gravetat:

Via aèria perifèrica:

• Inspiració perquè volem recuperar, alt volum, i baix flux

Via aèria mitja:

• Pressions expiratòries positives • ELPr