AIGÜES ENCANTADES:

CONTEXT:
Poble de Tarragona en sequera des de fa anys. Un foraster proposa explotar uns
pous propers, però la gent del poble creu que la fe els portarà l’aigua.
La Cecília no és religiosa i es posa en problemes a casa.

PERSONATGES:

Cecília: filla d’Amat i Juliana. Va anar a la ciutat a estudiar i allà va descobrir que la
creença en déu ofuscava a la gent. Està tota l’obra en contra dels seus pares i el
Mossèn, fins que finalment fuig de casa.

Vergés: mestre del poble. Recolza a la Cecília ja que tenen les mateixes idees i
intenta fer que es reconcilï amb la família. Tot i això, ella vol marxar del poble i ell
s’hi queda. Al final demostra un afecte cap a la Cecília no correspost.

Pere Amat: molt tradicional i creient, es baralla amb la seva filla tota l’estona.

Juliana: dona de l’Amat i mare de la Cecília. Intenta fer canviar la Cecília però no tan
agressivament com l’Amat. Escolta a la Cecília i fins i tot acaba veient que potser la
religió no és tan bona, però la pressió del Mossèn i l’Amat fan que no li doni suport
a la filla.

Mossèn Gregori: rector del poble. Ho justifica tot amb la religió i tracta d’idees del
dimoni el discurs del foraster i la Cecília.

Foraster: jove enginyer amic de la Cecília. Arriba al poble amb una solució a la
sequera, però el caràcter tradicional de l’indret fa que la gent no el vulgui escoltar.
El fan fora a pedrades. La Cecília n’està enamorada.

Joan Gatell: batlle del poble. Proper a l’Amat i el Mossèn, però és dels pocs que es
mostra interessat en el que diu el foraster

Trinitat: dona de Joan Gatell. Dona suport a l’Amat i el Mossèn en tot. Fins i tot
arriba a contradir el seu marit perquè no defensa els ideals tradicionals del poble.
Senyor Vicenç: veterinari del poble. En Romanill el considera un savi. És un home
amb cultura i que ha llegit. Dona suport al foraster però no aconsegueix que el
poble escolti els seus arguments lògics.

Bartolomeu: jornaler republicà, amic del Manso. Partidari del foraster.

Manso: Carlí tot i que no es considera religiós, perquè tota la seva família ho ha
estat. Al principi vol escoltar al foraster però torna a les seves idees inicials.

Romanill: pastor republicà, partidari del foraster.

Bràulia: dona de Romanill. No té massa paper, però no sembla recolzar del tot al
seu marit.

RESUM PER ACTES:

Acte 1:
La Cecília és a casa seva llegint (casa del seu pare, Pere Amat, i la seva mare,
Juliana). En Vergés la visita i parlen sobre com a fora s’ha aplegat tot el poble per
honorar la Verge dels Gorgs i demanar aigua.

Arriba la Juliana, la mare de la Cecília, i demana explicacions sobre perquè no ha

anat a la processó. L’Amat també està enfadat amb la seva filla. Es discuteixen
molt, l’Amat fins i tot amenaça de fer fora de casa la seva filla. En Vergés és un
suport per la Cecília en aquesta primera discussió fins que marxa enfadat de la
casa.

A mitja discussió arriba Joan Gatell amb la notícia que ha arribat un foraster a la
ciutat dient que té la solució a la sequera. Els homes van a informar-ne el Mossèn,
que diu que aquest foraster vol acabar amb les creences del poble i no és bo, però
que igualment el rebrà al seu despatx per parlar-ne.

En saber de l’arribada del foraster, la Cecília el va a buscar i el rep amb una

abraçada i un petó. Els seus pares s’indignen i el Mossèn demana un miracle perquè
la noia s’encarrili.

Acte 2:
Al pati de casa en Romanill hi ha en Manso, en Bartolomeu i el Senyor Vicenç
parlant quan arriben l’Amat i el Joan a informar de la situació amb el foraster.

Romanill ofereix casa seva per acollir el foraster i convocar tot el poble a escoltar el
que vol dir. El foraster exposa les seves idees i és recolzat per alguns (Vergés i
Romanill, sobretot) però escridassat per la majoria. Encara ho és més quan el
Mossèn diu que la fe ja ha tret el poble de situacions pitjors i en aquell moment es
posa a ploure.

La Cecília apareix amb els cabells esvalotats preguntant pel foraster, però li diuen
que el poble se li ha girat en contra.

Acte 3:
A casa els pares de la Cecília mentre continua plovent.

La mare es lamenta per la situació: la gent del poble ha vist la Cecília despentinada
i amb sang a la cara. El pare, en canvi, només vol que torni per imposar-li de nou les
seves normes i tenir-la dominada.

I arriba la Trinitat per consolar a la Juliana, donant-li esperança amb tot

d’arguments religiosos. Tot seguit entra el Mossèn i, més tard, en Joan, entusiasmat
de perseguir la gent mentre apedregaven al Foraster. Els hi diu que el Foraster tenia
raó, que les aigües que segons tothom havia enviat Déu no solucionen el problema
de la sequera. Després d’això, ell i la seva dona, la Trinitat, se’n van.

I quan estan a punt d’anar a missa, arriba la Cecília, bruta i xopa. Diu que només vol
canviar-se la roba i anar-se’n de casa per sempre. Llavors es discuteix amb el seu
pare i ell li acaba pegant. A la mare li sap greu. La Cecília s’estima la seva mare,
però li fa pena, com la resta de dones submises.

És hora d’anar a missa i tots, menys la filla, marxen de casa. I és quan arriba el
mestre Vergés. La Cecília està enfadada, ja que havia deixat sol al Foraster. Més
tard arriba en Manso a donar-li un encàrrec a la noia de part del Batlle: el Foraster
està malferit en un hostal.

El mestre es declara a la Cecília, però ella decideix anar-se’n del poble per sempre, i
això fa.