Litúrgia de la Paraula

Lectura del primer llibre de Samuel 3,1-10

El noi Samuel vivia dedicat al servei del Senyor a les ordres d'Elí. En aquell
temps, el Senyor comunicava rarament la seva paraula: no solia mostrar-se en
visió. Elí anava perdent la vista; gairebé no hi veia.
Una nit, Elí se n'havia anat a dormir a la seva cambra. Samuel dormia al santuari
del Senyor, on hi havia l'arca de Déu. Abans que s'apagués la llàntia del santuari
de Déu, el Senyor va cridar Samuel. Ell respongué:
--Soc aquí.
Va anar corrents cap on era Elí i li digué:
--Soc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
--No t'he pas cridat. Torna-te'n a dormir.
Ell se'n tornà a dormir. Però el Senyor el cridà altra vegada. Samuel es va llevar,
tornà on era Elí i li digué:
--Soc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
--No t'he pas cridat, fill meu. Torna-te'n a dormir.
Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, perquè la seva paraula encara no se
li havia revelat. El Senyor va cridar Samuel per tercera vegada. Ell es va llevar,
anà on era Elí i li digué:
--Soc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va comprendre que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel:
-Vés, torna-te'n a dormir i, si algú et cridava, digues: "Parla, Senyor, que el teu
servent escolta."
Samuel se'n tornà al seu lloc a dormir. El Senyor va entrar, se li acostà i el cridà
com les altres vegades:
-Samuel, Samuel!
Ell va respondre:
-Parla, que el teu servent escolta.
Paraula de Déu

Salm responsorial 99, 1-5

Aclameu el Senyor arreu de la terra,

honoreu el Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,

que és el nostre creador i que som seus;
som el seu poble i el ramat que ell pastura.
 Entreu als seus portals enaltint-lo,
canteu lloances als seus atris,
enaltiu-lo i beneïu el seu nom:

«Que n'és, de bo, el Senyor!

Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles.»

Lectura de la primera Carta de Sant Pau a Timoteu 3, 8-13

Els diaques han de ser dignes, homes de paraula, no donats a beure molt de vi,
ni a negocis bruts; han de guardar el misteri de la fe amb una consciència neta.
Abans de fer-los diaques, la seva vida ha de ser examinada, i si són trobats
irreprensibles, llavors podran exercir el seu ministeri.
Si són dones, han de ser també dignes, no murmuradores, sinó sòbries i de tota
confiança.
Els diaques han de ser marits d'una sola muller, han de saber portar bé els fills i
la pròpia casa. Perquè els qui exerceixen bé el seu ministeri de diaques es
guanyen la consideració de tothom i arriben a posseir la confiança que ve de la
fe en Jesucrist.
Paraula de Déu
 Evangeli

Lectura de l’evangeli Segons Sant Mateu 5, 13-16

En aquell temps,
Jesús digué als seus deixebles: »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el
gust, amb què la tornaran salada? No serà bona per a res. La llançaran al carrer i
que la gent la trepitgi.
»Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una
muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en un
lloc alt, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la
vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el
vostre Pare del cel.
Paraula del Senyor.

Ritus de l’ordenació diaconal

ELECCIÓ DELS CANDIDATS

Un diaca crida els ordenands d’aquesta manera:

Que s’acostin els qui han de ser ordenats de diaques.

Tot seguit els anomena d’un a un; i cadascun dels cridats diu:

Soc aquí.
i s’acosta al bisbe, al qual fa una reverència.
Posats tots dos davant el bisbe, el prevere delegat per ell diu:

Senyor bisbe: la santa Mare Església us demana que ordeneu de diaques aquests
germans nostres.
El bisbe li pregunta:

¿Ja sabeu si en són dignes?

I ell respon:
Hem consultat el poble cristià, hem escoltat aquells a qui correspon, i puc dir
que els han trobat dignes.
El bisbe diu:

Amb l’ajut del Senyor Jesucrist, Déu i Salvador nostre, escollim aquests
germans nostres per a l’ordre del diaconat.
Tothom diu:

Donem gràcies a Déu

HOMILIA
Llavors tots s’asseuen i el bisbe pronuncia l’homilia.

PROMESA DELS ESCOLLITS

Després de l’homilia, els escollits, i només ells, s’aixequen i es queden drets davant el bisbe, que els
interroga conjuntament amb aquestes paraules:

Fills estimats, abans de ser ordenats de diaques, cal que manifesteu davant del
poble la vostra voluntat d’acceptar aquest ministeri.
Voleu ésser consagrats al servei de l’Església per la imposició de les meves mans
i pel do de l’Esperit Sant?
Els escollits responen alhora:

Sí, ho vull.
El bisbe:

Voleu exercir amb humilitat i amor el ministeri dels diaques, com a

col·laboradors de l’ordre sacerdotal i en bé del poble cristià?
Els escollits:

Sí, ho vull.
El bisbe:

Voleu guardar amb consciència pura el ministeri de la fe, com diu l’Apòstol i
predicar-lo de paraula i d’obra, segons l’Evangeli i la tradició de l’Església?
Els escollits:

Sí, ho vull.
El bisbe:
I ara vosaltres, voleu, en el vostre nou estat de vida, mantenir i augmentar l’esperit
d’oració, i en aquest esperit, segons la vostra condició, ser fidels a la pregària de
la litúrgia de les Hores per al bé de l’Església i, també, de tot el món?
Els escollits:

Sí, ho vull.
El bisbe:

Voleu imitar sempre la vida de Crist, vosaltres, que repartireu el seu Cos i la seva
Sang quan servireu a l’altar?
Els escollits:

Sí, ho vull fer amb l’ajuda de Déu.

El bisbe:

Em promets respecte i obediència, a mi i als meus successors?

L’escollit:

Si, ho prometo.
El bisbe:

Que Déu mateix dugui a terme aquesta obra bona que ell ha començat en tu.

LLETANIA
Ara tots es posen dret. El bisbe invita a pregar:

Preguem, germans, Déu Pare omnipotent que faci davallar la seva benedicció
sobre aquests servents seus que ha cridat a l’ordre dels diaques.
Llavors, els escollits es prosternen a terra i es canten les lletanies.
Sant Miquel Santa Tecla
Àngels sants de Déu Sant Gregori
Sant Joan Baptista Sant Agustí
Sant Josep Sant Atanasi
Sant Pere i Sant Pau Sant Basili
Sant Andreu Sant Efrem
Sant Jaume Sant Martí
Sant Joan Sant Benet
Santa Maria Magdalena Sant Francesc
Sant Esteve Sant Domènec
Sant Ignasi d’Antioquia Sant Enric
Sant Fructuós, Sant Auguri i Sant Sant Pròsper
Eulogi
Sant Oleguer
Sant Llorenç
Sant Ignasi de Loyola
Sant Vicenç
Sant Francesc Xavier
Sant Magí
Sant Joan Maria Vianney
Sant Jordi
Santa Caterina de Siena
Sant Adrià
Santa Teresa de Jesús
Santa Perpètua i Santa Felicitat
Beat Francesc Palau
Santa Agnès
Beat Manuel Borràs
Santa Llúcia
Tots els sants i les santes de Déu
El bisbe:

Escolteu, Senyor, les nostres pregàries,

i dueu a terme vós mateix
aquest ministeri que em correspon d’exercir;
i aquests, que creiem dignes de servir els sagrats misteris,
santifiqueu-los amb la vostra benedicció.
Per crist Senyor nostre.
Tothom respon:

Amén.
Tothom es posa dret.

IMPOSICIÓ DE LES MANS I PREGÀRIA D’ORDENACIÓ

Els escollits s’aixequen; cada un s’acosta al bisbe, que està dret davant la seu i amb la mitra posada,
i s’agenolla davant d’ell.
El bisbe imposa les mans en silenci sobre el cap de cada un d’ells.
Mentre els escollits resten agenollats davant d’ell, el bisbe diu la Pregària d’Ordenació.

Assistiu-nos, Déu totpoderós:

vós, donador de tota gràcia,
Distribuïu els diversos ordes
i assigneu a cadascú el seu ofici.
Vós que sou sempre el mateix,
pel vostre Fill i Senyor nostre, Jesucrist,
que és la Paraula, la força i la saviesa vostra,
ho renoveu i disposeu tot,
i, preveient-ho des de l’eternitat,
en cada ocasió doneu el que convé.
Vós feu créixer el cos de Crist, que és la vostra Església,
rica en varietat de gràcies
i composta de diversos membres,
que admirablement formen un sol organisme,
temple de la vostra glòria,
per obra de l’Esperit Sant.
Per això constituíreu
tres ordes dedicats al servei del vostre nom,
tal com de bon començament escollíreu els fills de Leví
perquè exercissin el ministeri en el primer tabernacle.
Així també, al principi de l’Església,
els Apòstols del vostre Fill,
guiats per l’Esperit Sant,
elegiren, per col·laboradors seus
en el ministeri de cada dia,
set homes benvistos de tothom;
i, per l’oració i la imposició de les mans,
els encarregaren el servei dels pobres,
perquè ells, els Apòstols,
es poguessin dedicar més plenament
a l’oració i a la predicació de la paraula.
Mireu també, Senyor, amb benevolència els vostres servents
que, amb aquesta oració,
consagrem per a l’ofici de diaques
al servei de l’altar.
Feu davallar, Seyor, damunt d’ells l’esperit Sant,
que els enforteixi
amb el do de la vostra gràcia septiforme,
perquè puguin complir fidelment el seu ministeri.
Que sobresurtin en totes les virtuts evangèliques:
l’amor sincer,
el zel pels pobres i els malalts,
l’autoritat humil,
la puresa de vida
i el comportament segons l’esperit;
que en la seva manera de viure
reflecteixin els vostres manaments;
que amb el seu exemple
estimulin el poble sant a imitar-los;
que, donant testimoni públic d’una bona consciència,
perseverin ferms en Crist;
perquè, així, imitant a la terra el vostre Fill,
que no va venir a fer-se servir sinó a servir,
mereixin de regnar amb ell al cel.
Ell que amb vós viu i regna,
en la unitat de l’Esperit Sant,
Déu, pels segles dels segles.
Tothom:

Amén.
 LLIURAMENT DEL LLIBRE DELS EVANGELIS
Acabada la Pregària d’Ordenació, tothom s’asseu. Els ordenats s’alcen i alguns diaques i altres
ministeris imposen a cada un l’estola en forma diaconal i el revesteixen amb la dalmàtica.

Els ordenats, vestits amb vestidures diaconals, s’acosten al bisbe que entrega a cadascun d’ells quan
s’ha agenollat al seu davant, el llibre dels Evangelis, tot dient:

Rep l’Evangeli de Crist,

del qual has estat fet missatger;
i creu el que llegeixes,
ensenya el que creus
i practica el que ensenyis.

Finalment el bisbe dona el bes de pau a cada ordenat, dient:

La pau sigui amb tu.

L’ordenat respon:

I amb el vostre esperit.

 Cant d’Ofertori
Cor Iesu. Música: Mn. Francesc Tàpies

Cor Iesu, amore nostre vulneratum, venite adoremus.

Filioli mei, non vos me elegistis, sed ego elegi vos.
Discite a me quia mitis sum et humilis corde,
et invenietis requiem animabus vestris.
Bone pastor, panis vere, Iesu nostre miserere.
Quis non amantem redamet,
quis non redemptus diligat
et corde in ipso seligat
æterna tabernacula.
Cor Iesu, amore nostre vulneratum, venite adoremus.

Veniu, adorem el cor de Jesús, ferit per amor nostre.

Fillets meus, no m’heu escollit vosaltres a mi; soc jo qui us ha escollit a
vosaltres.
Feu-vos deixebles meus, que soc benèvol i humil de cor,
i trobareu el repòs de les vostres ànimes.
Bon pastor, veritable pa, Jesús nostre, apiadeu-vos.
Qui no pagarà amb amor el qui ens estima?
¿Qui, redimit, no estimarà
i escollirà en el seu mateix cor
el tabernacle etern?
Veniu, adorem el cor de Jesús, ferit per amor nostre.
 Cant de Comunió

River (instrumental) Música: E. Morricone

Oboè solista: Ariadna Gallego
 River (instrumental)
Música: E. Morricone
Oboè Solista: Ariadna Gallego
* * *
Salutació a la Mare de Déu
Cants sostinguts pel Cor dels Amics de la Catedral amb l’acompanyament
a l’orgue de Miquel Castillejo